You are on page 1of 5

Fam. Brassicaceae = Fam.

Crucifera
Fulles Alternes i sense estípules
Flors Hermafrodites, amb calze i corol·la. Són tetràmeres. Tenen 4 sèpals lliures (dialisèpales) i 4 petals lliures
(dialipètales).
La corol·la té pètals que estan doblegats 90º. Tenen una part fina i una part ampla.
Els 4 pètals estan un davant de l’altre, formant una creu  corol·la cruciforme.
Simetria actinomorfa.
L’eix floral i el receptacle tenen 4 estams curts i 4 llargs. Hi ha dos verticils (un intern i un extern). 2 estams
han avortat.
El gineceu és bicarpel·lar i té 2 estigmes amb 2 carpels soldats.
L’ovari és súper,
Fruit Capsula. Dehiscència valvar. Té una sutura (2 parts diferenciades). Al centre té un envà o septe, on són
inserides les llavors. Depenent de la longitud i l’amplada, l’envà pot ser:
- Síliqua: L> 2A
- Silicula: L<2A
Influore Raïm
scència
p.a. Glucosinolats, que és un glucòsid.

Brassica oleracea

Planta Perenne i glabra.
Origen Atlàntic. Quan s’han anat cultivant hem obtingut hortalisses.
Fulles Carnoses amb capa de pruïna. Riques en fitosterol (no colesterol), és molt semblant estructuralment, i
entren en competició amb el colesterol de la dieta, evitant que s’absorbeixi colesterol.
Les fulles fresques són riques en Vit K (antihemorràgica), amb un gran consum hi pot haver interaccions
entre el síntrom (anticoagulant) i la col.
S’han donat casos d’hipotiroïdisme.

Brassica napus

Són crucíferes. S’aprofiten les llavors.

Brassica nigra (mostassa negra)

Fruits enganxades al eix. Cada valva té un eix. Els sèpals estan enganxats al eix.

Sinapis alba (mostassa blanca)

Fruits perpendiculars al eix. Cada valva té 3 eixos. Sèpals separats al eix.

A la part interna de B.nigra i S.alba trobem la mostassa, s’havia utilitzat en l’elaboració de sinapismes (farina de
mostassa + aigua). Produeix escalfor, disminueix l’inflamació i té efecte rubefaent (vasodilatació local).

Fam. Myrtaceae
Plantes Llenyoses, aromàtiques i riques en olis essencials.
Fulles Coriàcies i oposades.
Flors Epígines (ovari infer)
Fruit Capsula – Eucalyptus // Baia - Syzygium

Eucalyptus globus

surten els estams P. Alternes. Fabaceae . Alguns folíols terminals estan transformats en circells .a. Les ♀ i les herm fan un fruit Raïms pènduls // Fruit cilíndric indeshiscent. Ex: eucaliptol (balsàmic. p. ♂ i herm. Fam.  Arbres espinosos.Joves: el·líptiques. Ovari infer.Origen Australia Escorça Blavosa. Flors Calze i corol·la estan soldats formant una estructura lignificada. Mimosoideae Caesaldinoideae Faboideae Prefloració Valvar Ascendent Descendent Simetria Actinomorfa Zigomorfa Zigomorfa Estams 10 Lliures Lliures Soldats Fam. . Fam. A la part interna té amb tanins. Foliols coriacis. oposades i sèssils. A l’arrel té boles. Paripinnades. A les fulles i al receptacle. Flors hermafrodites. Llav Garrofins. com la goma aràbica (boles amb aspecte de vidre). Ovari súper i que generalment és dehiscent en dues parts (sobre per dues valves). Quan cau la tapa. Aromàtiques i amb olis essencials.. Tenen una tapa sobre els estams (caliptre). un fruit sec que prové d’un gineceu unicarpel·lar. anomenades gomes. Flors 4 sèpals. Fruits són llegums . gamosèpales i dialipètales. Llavors discoïdals ors s’utilitza com a additiu alimentari (espessidor). el receptacle és ric en eugenol (antisèptic i anestèsic) P. La farina de la polpa s’utilitza com a envans i dins de cada separació hi antidiarreic. Foliols + fruit tenen S’utilitza el fruit -> antraquinones. que són colònies de bacteris que viuen en simbiosi. Influrorescència Cima. que dins té una polpa ensucrada indehiscents. . Caesaldinoideae Ceratonia síliqua Cassia angustifolia Càssia fístula Fulle Compostes i paripinnada. Flors ♀. Perpendiculars a la tija. Fertilitzen el terra. Fulles Dimorfisme foliar (amb fues formes de fulles) .Adultes: peciolades. Olis essencials a les fulles. Fulles compostes (formades per folíols). ha una llavor. antraquinones (purgants) . A les flors joves. Plantes fixadores de N. Se’ls hi treu la part externa (el còrtex) i Separades per envà.  S’utilitza una secreció quan se la lesiona -> Forma unes masses de polisacàrids. . com el cacauet. s Practicament no té periant. Les plaques es desplacen. Paripinnades. antisèptic de les vies respiratòries). MIMOSOIDEAE Acacia Senegal  Africa subsahariana.a.a. Fulles pendules. Forma de para-sol. En algunes llegums no és dehiscent. Syzygium aromaticum (claveller) Origen Indonesia Fulles Coriàcies i oposades. que tenen la funció d’aglutinant. Flors blanques sobre un eix. Forma falciforme.

Amb esquizocarp . -- Sophora japonica Robinia pseudoacacia Wisteria sinensis Origen Asiàtica Nord americà Asiàtica Arbre/fruit Fruit fa constriccions. vòmits. Endiladissa. Càpsula. Physostigma venenosum Flors rosades. Fulles Compostes pinnaticomposta i imartipinnada Flors Corol·la blava. Tenen calicle. No és un Indehiscent. Conté alcaloides tòxics. Fam. Vicia faba . Són ornamentals. Lens culinaris (llentia) . Baia. Mediterrània. p. Espinós.a és un heterocit (glicirizina). que van bé per a mobilitzar les secrecions mucoses. El p. Raïm: peduncle curt sobre un eix. Polifolicle. Llavors amb 2-3 llavors negres riques en fisostigmina (alcaloide).  Phaseolus sp – origen americà  Arachis hipogea  Glycine max – cacauet  Spartium junceum Planta mediterrània.. La part que no és sucre són saponines (triterpens). Tijes verdes amb funció fotosintètica. Pètals lliures. Cicer arietinum (cigrons) .Fam. Pèls estrellats. Faboideae Plantes d’interès alimentari: . Fulles trilobulades. Glycurrhiza glabra (regalèssia) Planta Herbàcia i perenne. Fruit . Raïm pèndul. Llegum Fruits tòxics arbre. Arbust afil·le o subafil·le. Simetria actinomorfa. Estams monadelfs (filaments estan soldats).a. S’utilitza el rizoma. Aqueni . Prefloració contorta. Propietats antiespasmòdiques i antiinflamatòries. que provoquen diarrees. (Cola -> unisexuals). Esquizocarp. Arbust lianoides anomenat loment (raïm) Contenen toxoalbumines. El fruit és un llegum.a. Provenen de la Mediterrania occidental. Pisum sativum (pèsol) Són llegums proteaginoses (prot). Malvaceae Planta Fulles Flors Pentàmeres hermafrodites.. que té un gust dolçenc. p.

a. són molt aromàtiques. Flors En cima. . Pentamera. Tilia Planta Silvestres i planifòlies. p. Flavonoides (polifenols) que tenen propietats sedants suaus.a. Riques en mucílags demulcents (recobreixen les Rizoma molt ric en mucílag (30%) mucoses). Contorn orbicular. (base xàntica). Rutaceae Ruta graveolens Planta Arbust. Riques en cafeïna. Fulles Tenen un contorn irregular. Si el toquem ens poden sortir butllofes (dermatitis fototòxica) p. que quan s’asseca el fruit fermenta. Polpa murcilaginosa. però les flors són sempre unisexuals. Llavors recobertes de pèls llargs. Fruit En càpsula. Fam. Càpsula 4-5 carpels. p. p. Valves coriàcies. Conté flavonoides que són emmenagogs (augmenten o afavoreixen el flux menstrual). Caducifòlies. Creixen en llocs rics en N (nitròfiles) Perenne Fulles Color malva. Flors Color groc Epicalze format per 3 peçes lliures. Flors Hi ha bràctees que surten de les flors en cimes.a. Dins del fol·licle tenen llavors. són hidròfobes. Per distingir-lo. Tenen pèls a la part inferior de la fulla.a. Flors Pètals amb color rosat. No interès terapèutic però si farmacèutic (gases.. Sota el calze hi ha Contorn romboïdal l’epicalze. Té calicle. Perenne. que quan són fresques tenen un color blanquinós. Fruit Polifolicle.La cafeïna és un alcaloide i pseudoalcaloide. Flors caulifloria. Cola acuminata Planta Arbres monoics o dioics. 5 pètals i 5 tèpals.a. p. Fulles Compostes Flors En cimes. Fulles Coriàcies i el·líptiques.a. T. s’ha de tenir obert i madur. una mica llenyosa.) Fulles Globulades (3-5 lòbuls). platyphyllos (Tell de fulla gran) Silvestre. Theobroma cacao Planta Origen americà i tropical Fulles El·líptiques i coriàcies. Tenen cutina. 10 estams dels quals 5 són estèrils. Pentàmeres o tetràmeres. Gossypium sp (cotoners) Planta Hervàcia i arbustiva. Té alcaloides com la teobromina. Quan es pelen. que és un estimulant del SNC. compreses. Quan s’obren les flors. Amb pèls 5 carpels soldats. p. Influorescència en cima que surten directament del tronc. També augmenta la biodisponibilitat dels p.a.cordata (Tell de fulla petita) T. Malva sylvestris Althea officinalis Planta Anuals... Fruit Aqueni. Dins té 5 llavors. són vermelles per dins. Fruit En baia.

que s’extreuen del mesocarpi. sucres. 5 sèpals. Alts en Vit A i C (àc. Tenen unes cavitats on trobem olis essencials. També s’utilitzen en l’elaborament d’excipients aromatitzants. Flors Pentàmeres. Originaris SE Asiatic. (fortament cutinitzades).Citrus Planta Arbres espinosos. El disquet és el calze. Fulles Coriàcies.a. dins del qual trobem els carpels. que rebaixen l’índex glicèmic (volum de sucre que arriba a la sang). Per sota de l’ovari és troba un nectari. Aromàtiques. L’endocarpi és la pell membranosa que envolta els grills. estams soldats. A la part externa hi ha cavitats que contenen olis. El fruit s’anomena hesperidi.. Aromàtiques. (*)A vegades són estèrils degut a la pantenocarpia (es forma al fruit sense fecundar les llavors). Mel·liferes. . L-ascòrbic) També tenen pectines. Al nèctar hi ha aa. Glabres. Perennifolis.. Altres usos: tecnologia farmacèutica.. 5 pètals grans i gruixuts.. El mesocarpi és carnós però eixut. Dins trobem la polpa. Els olis essencials s’utlitzen per aromateràpia científica. p. protectors d’estomac. Fruit En baia.