26 el 3 de vuit DIVENDRES, 7 DE JULIOL DEL 2017

EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCIÓ:
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat
Eva López (Redacció Sant Sadurní)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Raventós (web)
Domènech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Tito Boada (Esports)
així com qualsevol altre article signat, no són Fèlix Miró (Fotografia)
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)
Anna Rafecas (Correcció)

OPINIÓ

‘Roaming’, Ribesaltes i refugiats Un altre 4 de juliol TÍTOL I. Objecte de la llei
Des del 15 de juny, el roa- un camp de concentració Article 1
ming a Europa ha passat a la
història. Si més no, el càrrec El Penedès involucrat en tres guerres:
Guerra Civ il Espanyola,
Aquesta llei regula la celebració del referèndum d’autodeter-
minació vinculant sobre la independència de Catalunya, les
als usuaris, perquè les com-
panyies de comunicacions també Segona Guerra Mundial i
Guerra de Independència
seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la cre-
ació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
encara ho tenen present.
Ho vam comprovar el passat existeix... d’Algèria. Fins i tot ha estat
centre de confinament per TÍTOL II. De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament. Article 2. Penso que...
dissabte quan, amb un grup a immigrants, recentment. El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal
de gelidencs, vam anar a la Els drets dels refugiats sem- exerceix el dret a decidir lliure i democràticament, la seva con-
Catalunya Nord. En traspas- pre han estat bandejats. Els dició política.
sar la frontera van arribar testimonis al memorial dels
els SMS del canvi d’opera- que van patir el seu inter- Així comença el text articulat de la Llei del Referèndum d’Au-
dora, indicant un límit de nament –amb entrevistes, todeterminació que es va presentar aquest dimarts a Barcelo-
50 euros de despesa en ro- cartes i fotografies de l’èpo- na. Una llei que clava les seves arrels en els tractats internaci-
aming. Un missatge així ge- ca– en donen bona mostra. onals que garanteixen els drets fonamentals de les persones,
nera certa confusió i molts L’anuŀlació dels judicis fran- tractats que l’Estat espanyol fa anys que va signar i ratificar.
van optar per no fer servir quistes és una reparació que, Amb aquesta llei, pendent d’aprovació, es garanteix l’exercici
el mòbil per comunicar-se. sens dubte, arriba tard. del dret d’autodeterminació de Catalunya i es dona la cober-
Certament, no te’n pots re- Daniel Garcia tura jurídica i les garanties al referèndum vinculant de l’1-O. Lluïsa Llop
fiar. Fa uns mesos vaig con- En un món hiperconnectat, Amb aquesta llei, també es comencen a esvair dubtes i temors.
tractar una tarifa de dades
Peris els refugiats que troben asil Aquest text posa de manifest que durant mesos, malgrat el
Presidenta ERC-Penedès

per viatjar per Estats Units, www.danielgarciaperis.cat a Europa no poden tenir di- neguit de molta gent de bona fe –i de tanta altra de mala fe–,
per utilitzar en cas d’emer- ficultats per contactar amb s’ha estat treballant i preparant seriosament el procediment
gència si no podia accedir al les seves famílies i accedir perquè els ciutadans de Catalunya decidim què ha d’esdevenir L’1 d’octubre,
wifi. No la vaig fer servir cap a la informació. El telèfon el nostre país. S’ha preparat el referèndum i, de la mateixa ma-
dia, però a la següent factu- Els refugiats mòbil es va convertir per a nera, s’ha preparat el Parlament i, més important, la Generali-
els catalans i
ra figuraven connexions en
no poden tenir ells en un estri indispensa- tat de Catalunya, per ser el govern i l’administració de la nova les catalanes
diversos dies que no vaig fer ble en la seva ruta de sorti- república catalana, si així ho decidim plegats. Economia, hi-
pas. Vaig reclamar diverses dificultats per da de les zones de conflicte, senda pública, impostos, protecció social, seguretat ciutadana
votarem
vegades fins arribar al ser- però també ho ha de ser per –i tot un llarg seguit de responsabilitats que haurà d’assumir
vei del defensor del client
contactar amb tenir noves oportunitats el nostre govern– estan pensades, dissenyades i a punt de ser
de Movistar, el qual em va les seves famílies aquí i refer els seus països implementades.
donar la raó i va retornar els quan la situació sigui possi- L’1 d’octubre, els catalans i les catalanes votarem. Ja tenim
imports facturats.
i accedir a la ble. Tant de bo les persones la llei que empararà aquesta celebració. I, casualment, l’hem
informació que van passar pel camp de presentat el mateix dia, 4 de juliol, en què tretze nous estats
Qui no tenien possibilitat de Ribesaltes haguessin pogut sobirans i independents deixaven de reconèixer el domini bri-
reclamació són els qui vam gaudir d’aquest dret. La his- tànic i esdevenien els Estats Units d’Amèrica, l’any 1776. El que
anar a veure a Ribesaltes, a tòria hauria estat diferent. farem, certament, no és cap novetat.

El nom no fa la cosa (2)
Voldria donar l’enhorabona als autors/res inteŀlectuals de radical, han fet una aposta clara per la democràcia directa.
la pregunta del dia D (D de democràcia, naturalment). Jo Després, diuen amb raó, ja vestirem la criatura –Catalunya–
la resumeixo així: “Vols una república catalana?”. Alguns amb els colors que decideixin les urnes, i lluitarem perquè
amics meus, republicans, constitucionalistes –dos mots, sigui el nostre. Alguns d’aquests simpatitzants comunistes
avui, difícils de lligar– i que no pensen participar en la fes- i podemites –porucs de si mateixos i, per tant, desconfiats
ta del dia D, estan emprenyats amb la pregunta, perquè, di- dels catalans en general–, no és que no pensin votar el dia
uen, s’apropia d’un sentiment que, en part, molta gent fa D, és que, incomprensiblement, ni tan sols estan disposats
seu: “Vols la república?”. El cas més colpidor aglutina alguns a acceptar un possible resultat democràtic, advers a la seva
dels antics republicans dels anys setanta, alhora que també concepció d’una Espanya intocable. En les nostres trobades
aplega, de manera natural, els seus joves descendents ideo- amicals, exposo les meves raons i aposto amb vehemència
lògics, forjats a les trinxeres del 15-M. Entrampats ara dins per la seva participació en el referèndum, valorant el seu vot
el cul-de-sac d’una sopa de lletres marejadora, incomprensi- com a cabdal; però la veritat és que no me’n surto! Topo amb
ble. Comuns; Podem; En comú podem; No podem... Per què, uns arguments vagues –els seus– idealistes, generalistes, de ...preferiu cooperar
d’una vegada per totes, no es defineixen com el que són, lluita de classes, difícils d’acceptar en els temps històrics i
és a dir, comunistes amb totes les lletres, i tots ens enten- engrescadors que se’ns acosten. Votar lliurement, sense el
amb la corrupta
dríem millor (en comú=comunista). Val més que et diguin vistiplau del Comitè Central? No, i ara! El poble no pot votar monarquia
Pere Casanovas comunista que no pas podemita! Sí, ho reconec: la paraula sense el permís de l’autoritat! En la meva modesta aportació
borbònica, abans
www.perecasanovas.com no està de moda, però el nom no fa la cosa! L’argumentari al debat inteŀlectual, els plantejo un dilema que els provoca
d’aquesta esquerra, a voltes contradictòria i antirevolucio- urticària: preferiu cooperar amb la corrupta monarquia bor- que participar del
nària, descansa en una retòrica farcida d’eslògans plens de bònica, abans que participar del naixement d’una moderna
grans paraules, però buits de contingut. Independència? Sí i República Catalana? Sigui com sigui, el que més em temo
naixement d’una
no. Potser sí o potser no! Depèn! Bé, si manéssim nosaltres, és que, si volem sumar i guanyar el dia D, ens faran falta moderna República

Adagi sí; si manen els altres, no! Bufff, quin mal de cap. A Cata-
lunya, sense un projecte nacional clar, estan condemnats a
ser una minoria a la recerca, cent anys després, d’un Palau
els seus vots. La seva oposició frontal al referèndum ens fa
més mal que l’estúpida matraca de la Santamaría i els seus
sequaços. Mentrestant, els nàufrags socialistes, presoners
Catalana?”

d’Hivern per ocupar. Les CUP, per contra, que per ideari po- en l’obscura caverna dels desitjos federals, contemplen, atò-
drien ser valedors de moltes de les tesis de l’esquerra més nits, la seva autodestrucció, tot ballant l’aserejé!

Related Interests