You are on page 1of 18

dusos no sexistes de la llengua

en els textos de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya

1
ndex

Presentaci .................................................................................................................................................... 3
1. Formes concretes ....................................................................................................................................... 4
2. Formes genriques ..................................................................................................................................... 5
2.1. Mots collectius.................................................................................................................................. 5

2.2. Formes genriques per a noms de professions, titulacions i crrecs .............................................. 6


2.2.1. L'acci en comptes de la persona .......................................................................................... 6
2.2.2. La funci en comptes de la persona ...................................................................................... 6
2.2.3. L'organisme o la unitat administrativa en comptes de la persona .......................................... 6

2.3. Expressions despersonalitzades ...................................................................................................... 7

2.4. Les paraules persona i part .............................................................................................................. 8

2.5. Altres recursos ................................................................................................................................. 9


2.5.1. Adjectius ................................................................................................................................. 9
2.5.2. Frases i perfrasis ................................................................................................................... 9
2.5.3. Tractament de vs ................................................................................................................. 9

3. Formes dobles ......................................................................................................................................... 10


3.1. Formes dobles senceres ................................................................................................................ 10
3.1.1. Articles i preposicions .......................................................................................................... 11
3.1.2. Adjectius ............................................................................................................................... 11

3.2. Formes dobles abreujades ............................................................................................................. 12

Annex 1 Acord sobre l's no sexista de la llengua ....................................................................................... 14

Annex 2 Aclariment de conceptes ................................................................................................................ 16

2
Presentaci

El 19 de mar del 2010 es va dur a terme la jornada Visibilitzar o Marcar? Repensar el Gnere en la Llengua
Catalana, organitzada pel Grup dEstudi de Llenges Amenaades (GELA). A petici del GELA, es va constituir un
grup de treball per continuar l'anlisi de l'aplicaci dels criteris d's no sexista de la llengua. La Direcci General de
Poltica Lingstica, en aquells moments Secretaria de Poltica Lingstica, en va formar part. El resultat de la feina
feta pel grup de treball va ser el document Acord sobre ls no sexista de la llengua,1 que recull uns principis
generals sobre l'aplicaci de criteris lingstics relacionats amb aquesta qesti. El valor daquest document s el
consens aconseguit en els principis generals que han de fonamentar ls no sexista del llenguatge i la qualitat
lingstica i comunicativa en els textos que lAdministraci i els organismes pblics adrecen a la ciutadania.
L'Acord sobre ls no sexista de la llengua es va fer pblic al novembre del 2010. El Servei de Recursos Lingstics
de la Direcci General de Poltica Lingstica ha elaborat la Guia dusos no sexistes de la llengua en els textos de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, que ara us presentem. Lobjectiu daquesta guia s adaptar els criteris
de la Generalitat, publicats a Marcar les diferncies: la representaci de dones i homes a la llengua, als principis
generals de lAcord. El resultat final s fruit de la collaboraci amb els serveis lingstics dels departaments
dEmpresa i Ocupaci, Benestar Social i Famlia, Salut, Justcia i Ensenyament, i lInstitut Catal de les Dones.
La Guia dusos no sexistes vol ser una eina que faciliti la consulta i la resoluci de dubtes pel que fa a ls
destratgies i recursos lingstics en els textos de lAdministraci pblica. Per aix, el text s una sntesi dels criteris,
amb exemples, lmits i remarques dels diferents recursos de conformitat amb l'Acord. A Marcar les diferncies hi
trobem molts exemples i explicacions exhaustives sobre la utilitzaci dels diferents recursos i, per tant, aquesta obra
continua sent una font de consulta important. Cal tenir en compte, per, que en la Guia dusos no sexistes hi ha
hagut adaptaci i canvis en algun criteri. Per exemple, en aquest document sinsisteix a no abusar de determinats
recursos (la paraula persona, segons quins mots collectius, formes dobles, etc.), sindiquen lmits i es fan remarques
per evitar que es facin servir solucions concretes d'una manera mecnica, es normalitza ls del mascul com a
categoria gramatical no marcada i, al mateix temps, es reivindica ls de formes dobles per precisar o emfasitzar la
referncia a homes i dones dins del text, com sha fet sempre. Es busca, per tant, lequilibri entre genunitat, respecte i
claredat en la comunicaci.
Per acabar, volem remarcar, tal com es diu en lAcord, que els textos de les administracions pbliques han destar
lliures d'usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcntrics de la llengua. Considerem que s
fonamental, des de les administracions pbliques, tenir cura de no trair el funcionament genu del catal i, al mateix
temps, promoure uns usos lingstics que permetin fer visibles les dones en els textos de lAdministraci en general,
per sobretot en els institucionals.

1
Vegeu lAnnex 1.

3
1. FORMES CONCRETES

Quan un text fa referncia a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, sha dadaptar el discurs al gnere que correspon.

Tipus de text Documents tancats (personalitzats)

Exemples
Marta Cases, arquitecta tcnica
Clara Valls, tinenta dalcaldia
Anna Vives, directora

4
2. FORMES GENRIQUES

2.1. MOTS COLLECTIUS

Cal donar preferncia en general als recursos que no comporten ls de formes dobles, com per exemple els mots collectius (personal, cos, plantilla, poblaci, equip...).

Exemples
El personal responsable de la formaci sencarregar de difondre els cursos de lEscola en comptes de Els i les responsables de la formaci sencarregaran de difondre
els cursos de lEscola.
Tasques del voluntariat en lmbit de la salut en comptes de Tasques dels voluntaris i les voluntries en lmbit de la salut.
La poblaci reclusa de Catalunya augmenta quasi un 5 % en comptes de El nombre de reclusos i recluses de Catalunya augmenta quasi un 5 %.

Tipus de text Tot tipus de documents administratius

Lmit Cal tenir en compte que els mots collectius a vegades no expressen exactament el mateix que altres solucions, per una qesti de registre o
dinadequaci semntica.
Exemples
Colnies dangls per a joves en comptes de Colnies dangls per a jovent.
La comunicaci personalitzada amb els clients en comptes de La comunicaci personalitzada amb la clientela.
Com millorar lautoestima dels adolescents en comptes de Com millorar lautoestima de ladolescncia; La rebellia que mostren els adolescents envers
els seus progenitors s un pas necessari en el seu procs dautoafirmaci en comptes de La rebellia que mostra ladolescncia envers els seus
progenitors s un pas necessari en el seu procs dautoafirmaci.

Remarques 1. En les referncies fetes en plural a collectius que poden ser constituts tant per homes com per dones, tamb es pot fer servir el mascul plural, ats
que t valor genric.
Exemple
La responsabilitat social de les empreses (RSE) s la integraci voluntria, per part de les empreses, de preocupacions socials i ambientals en les seves
operacions comercials, processos productius i relacions amb els grups dinters: clients, provedors, treballadors, accionistes...

2. En singular, el mascul de vegades tamb pot tenir un sentit no marcat, inclusiu dhomes i dones, perqu expressa un concepte, una idea ms
abstracta o, senzillament, perqu no fa referncia a una persona concreta.
Exemple
Podeu modificar el vostre perfil dusuari.
Adreceu-vos a la finestreta datenci al client.

5
2. FORMES GENRIQUES

2.2 FORMES GENRIQUES PER A NOMS DE PROFESSIONS, TITULACIONS I CRRECS

Cal promoure uns usos lingstics que incloguin homes i dones, sobretot en les referncies genriques a professions, oficis, crrecs o funcions.

Exemple
El collectiu de mestres deducaci infantil demana millores salarials en comptes de Els mestres deducaci infantil demanen millores salarials.

Tipus de text Tot tipus de documents administratius

2.2.1. Lacci en comptes de la persona 2.2.3. Lorganisme o la unitat administrativa en comptes de la persona

Exemples Quan no sabem si la persona que ocupa un crrec s dona o home, o quan volem que el text en
Formaci en mediaci en comptes de Formaci de mediador. qu sesmenta el crrec tingui validesa independentment de la persona concreta que locupa en
Complement retributiu per a la docncia en comptes de un moment determinat, podem referir-nos a lorganisme o a la unitat administrativa, sempre que
Complement retributiu per al docent. el canvi sigui adequat semnticament.
Exemples
Cal adrear-se a la Intervenci Delegada en comptes de Cal adrear-se a linterventor.

2.2.2. La funci en comptes de la persona Lmit


La denominaci dun organisme o unitat administrativa no sempre pot substituir la forma concreta
Exemple referida a la persona, ja que imposa una distncia amb el referent que pot fer canviar el sentit de
La candidatura a la presidncia en comptes de La candidatura la frase.
a president. Exemples
- La forma genrica deganat s ambigua perqu es pot utilitzar tant per substituir les formes
concretes la degana o el deg com per designar el collectiu de persones que hi treballen.
- No sempre es pot substituir jutge per jutjat perqu no sn termes equivalents.

Remarca
En el cas dalguns documents administratius, com ara les sollicituds, shan dadrear, en
general, a lrgan, centre o unitat administrativa competent i no al crrec ni a la persona que
locupa en un moment concret.

6
2. FORMES GENRIQUES

2.3. EXPRESSIONS DESPERSONALITZADES

En general cal donar preferncia als recursos que no comporten ls de formes dobles, com per exemple les expressions despersonalitzades.

Exemples
Amb la collaboraci de: en comptes de Collaboradors:
Redactat per: en comptes de Redactors:
Lloc de naixement: en comptes de Nascut/uda a:
Cognoms i nom: en comptes de El/la sollicitant:
Domicili: en comptes de Domiciliat/ada a:

Tipus de text Formularis


Generalment, els formularis estan pensats perqu siguin emplenats en primera persona i no acostumen a ser textos de redacci seguida.

Remarca Les plantilles de documents (autoritzacions, certificats...) sn textos de redacci seguida amb un contingut invariable i un altre de variable que cal
completar amb les dades de terceres persones. En aquest tipus de document, es poden utilitzar diversos recursos, entre els quals hi ha les
expressions despersonalitzades, la primera persona del singular, la doble forma amb barra...

Exemple
CERTIFICO:
Que __________ ha seguit amb aprofitament el Curs de gesti dels documents administratius.
I, perqu aix consti, signo aquest certificat a petici de la persona interessada.

En comptes de:

CERTIFICO:
Que el/la senyor/a __________ ha seguit amb aprofitament el Curs de gesti dels documents administratius.
I, perqu aix consti, signo aquest certificat a petici de linteressat.

7
2. FORMES GENRIQUES

2.4. LES PARAULES PERSONA I PART

En general cal donar preferncia als recursos que no comporten ls de formes dobles. Per exemple, podem recrrer a mots epicens com ara persona i part.

Exemples
La persona interessada pot emplenar la sollicitud en el termini de quinze dies en comptes de Linteressat pot emplenar la sollicitud.
Firma de la persona sollicitant en comptes de Firma del sollicitant.
Declaraci subscrita per la persona que representa legalment l'empresa en comptes de Declaraci subscrita pel representant legal de lempresa.
...amb indicaci de la persona o entitat beneficiria en comptes de ...amb indicaci del beneficiari.
La part demandant ha de presentar lescrit de demanda en comptes de El o la demandant ha de presentar lescrit de demanda.
La part actora pot interposar un recurs contencis administratiu... en comptes de Lactor o actora pot interposar un recurs contencis administratiu...

Tipus de text Tot tipus de documents administratius

Lmits 1. Ls de la paraula persona com a forma genrica s un recurs possible, per no se n'ha d'abusar perqu sovint va en contra del principi
deconomia lingstica i perqu comporta una certa complicaci sintctica i semntica. Per exemple: En cas que shagi devacuar ledifici, cal
seguir les instruccions dels bombers en comptes de En cas que shagi devacuar ledifici, cal seguir les instruccions de les persones
encarregades de lextinci dincendis.
2. Segons quin adjectiu es posa darrere de persones (mots que sn adjectiu i substantiu alhora), es produeixen problemes dinadequaci
semntica.
Exemple
- La soluci persones treballadores en comptes de treballadors pot donar a entendre que parlem de persones que treballen molt.
- Lexpressi persones consumidores pot suggerir que es tracta de persones que consumeixen en excs.

8
2. FORMES GENRIQUES

2.5. ALTRES RECURSOS

En general cal donar preferncia als recursos que no comporten ls de formes dobles.

2.5.1. Adjectius 2.5.2. Frases i perfrasis 2.5.3. Tractament de vs

Ls dun adjectiu en comptes del substantiu pot Per afavorir la llegibilitat i la claredat expressiva, En ls daquest tractament, que s preferent en els
ser una alternativa per evitar el mascul singular. es poden fer petites modificacions en la redacci, textos escrits de lAdministraci, no apareixen gaires
Exemples com ara expressions impersonals, canvis marques de mascul o femen i, per tant, sevita lexcs
Cal un informe mdic per sollicitar un ajut en sintctics... de formes dobles.
comptes de Cal un informe del metge per Exemples Exemples
sollicitar lajut. Us donem la benvinguda a la jornada Llengua i Us saludem cordialment en comptes de El/la saludem
Unescocat, en la defensa dels drets humans, Consum en comptes de Benvinguts i benvingudes cordialment.
fomenta el pluralisme i la diversitat cultural... en a la jornada Llengua i Consum. Us escric per informar-vos en comptes de Li escric per
comptes de Unescocat, en la defensa dels drets Les sollicituds que es presentin davant del informar-lo/la.
de lhome, fomenta el pluralisme i la diversitat Registre d'Empreses Acreditades de Catalunya...
cultural... en comptes de Les sollicituds que els interessats i Tipus de text
les interessades presentin davant del Registre Circulars, cartes, correus electrnics, etc., de destinatari
dEmpreses Acreditades de Catalunya... mltiple o indeterminat.
Dades de qui signa l'informe en comptes de
Dades del signant de l'informe.

Tipus de text Tot tipus de documents administratius

9
3. FORMES DOBLES

3.1. FORMES DOBLES SENCERES

Tipus de text Tot tipus de documents administratius


En singular En plural

Cal promoure uns usos lingstics que permetin fer visibles les dones En les referncies fetes en plural a collectius que poden ser constituts tant per homes
en les referncies genriques a professions, oficis, crrecs o funcions, com per dones, si hi ha una voluntat de precisar o d'emfasitzar la referncia a dones i
particularment en singular. homes dins del text, es poden fer servir formes dobles.
Exemples Exemples
Cal cobrir una vacant de tcnic o tcnica de prevenci i salut laboral. LEstatut dautonomia de Catalunya reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes
Sempre que no es tracti duna urgncia, demaneu hora amb antelaci dutilitzar les dues llenges oficials i el deure de conixer-les.
per al vostre metge o metgessa del CAP. Creieu que lempresa impulsa el desenvolupament personal de les treballadores i els
treballadors?

Remarca Lmit
Quan sutilitza una forma doble com a subjecte compost, el verb es Shan de prioritzar recursos que no comporten ls de formes dobles i limitar-les als
mant en singular: casos en qu es vulgui fer visibles les dones.
Exemples
El director o directora ha de signar la sollicitud en comptes de El
director o directora han de signar la sollicitud.
El secretari o la secretria ha de trametre lordre del dia en comptes de
El secretari o la secretria han de trametre lordre del dia.

Casos En el cas de les salutacions de les circulars, cartes, correus electrnics, etc. que trametem a persones indeterminades, se sol escriure una
particulars doble salutaci.
Exemples
Senyor, Benvolguts companys,
Senyora, Benvolgudes companyes,

Benvolguts ciutadans, benvolgudes ciutadanes,

Benvolgudes ciutadanes, benvolguts ciutadans,

10
3. FORMES DOBLES

3.1. FORMES DOBLES SENCERES

3.1.1. Articles i preposicions 3.1.2. Adjectius


Quan fem servir denominacions dobles, podem utilitzar nicament larticle Quan fem servir denominacions dobles, en mascul i en femen, i apareixen a la frase altres
corresponent al primer element enumerat. Aquesta soluci s especialment paraules que hi han de concordar, com ara adjectius, no s necessari que tamb tinguin
adequada quan les enumeracions tenen una certa complexitat i aquesta una forma doble. En aquest cas, amb lobjectiu de facilitar la lectura del text, recomanem de
estratgia facilita de manera significativa la lectura del text. fer servir una nica forma per a ladjectiu.
Quan els articles apareixen precedits de preposicions, aquestes tamb es Exemple
poden elidir. El funcionari o funcionria encarregat del registre ha de fer lanotaci corresponent en
Exemples comptes de El funcionari encarregat o la funcionria encarregada ha de fer lanotaci
Signatura del director o directora corresponent.
Signatura del director o la directora
Signatura del director o de la directora Quan sutilitzen formes dobles es fa concordar noms en mascul els adjectius i els
pronoms febles.
Exemples
Lusuari o usuria abonat en comptes de *Lusuari o usuria abonada; Contacteu amb
lusuari o usuria per compensar-lo econmicament en comptes de per compensar-lo/la.
Lmit Casos particulars
Amb els substantius invariables, es pot utilitzar la forma doble per a larticle 1. Pot ser adequat repetir ladjectiu en alguns casos, com ara les salutacions de les cartes,
i un nic substantiu, sempre que no se nabusi. correus electrnics, circulars, etc., o a linici duna intervenci oral.
Exemples Exemples
El o la gerent Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
El o la cap destudis Benvolguts amics i benvolgudes amigues,

Remarques 2. En el cas de les salutacions de les cartes, correus electrnics, circulars, etc., que
1. Cal tenir en compte que en el cas de substantius en singular amb larticle trametem a persones indeterminades, si no s adequat fer servir la salutaci en plural
apostrofat no es pot fer servir la forma doble de larticle: *el o lagent perqu ens adrecem a una nica persona, s convenient repetir ladjectiu i escriure una
doble salutaci.
2. Quan sha de llegir el text en veu alta, s preferible repetir el substantiu. Exemple
Exemple Benvolgut collaborador,
el gerent o la gerent Benvolguda collaboradora,

3. Si ladjectiu s variable, s recomanable repetir-lo en el cas dels termes compostos


relatius a professions i crrecs, tant en singular com en plural. Per exemple, enginyer
agrnom o enginyera agrnoma en comptes de enginyer o enginyera agrnom.
Si ladjectiu s invariable, no cal repetir-lo (director o directora general en comptes de
director general o directora general).

11
3. FORMES DOBLES

3.2. FORMES DOBLES ABREUJADES

Ls de formes dobles abreujades noms s adequat en textos breus i esquemtics.

Exemples
Nom i crrec del director/a.
Tcnic/a superior, A-21, per a la Secretaria Tcnica del Servei dOcupaci de Catalunya.

Tipus de text Impresos, notes, llistes, taules o grfics, anuncis de feina, etc.

Lmits 1. En textos llargs no es recomana ls de formes dobles abreujades amb barra perqu dificulta la redacci i entrebanca considerablement la
lectura.
2. Si hi ha articles i adjectius que han de concordar amb el substantiu, es pot fer servir la forma doble nicament per al substantiu.
Exemple
Notcia per al funcionari/ria afectat per la sanci administrativa en comptes de Notcia per al/per a la funcionari/ria afectat/ada per la
sanci administrativa.

Casos 1. En el cas de termes compostos que designen professions, oficis i crrecs, s convenient utilitzar formes dobles per a tots els elements de la
particulars denominaci. Per exemple: Educador/a fsic/a en comptes de Educador/a fsic.
2. En el cas de les aplicacions informtiques, laplicaci dels recursos est condicionada per les particularitats dels elements: botons, mens,
desplegables, parts textuals del web... Per exemple, el bot no admet un recurs com la doble forma (ni abreujada ni sencera), mentre que en
un text de redacci seguida adreat a la ciutadania s que pot ser convenient.

Recursos El recurs ms usual i ms recomanable per a ls de les formes dobles abreujades s la barra inclinada. Per exemple, catedrtic/a en comptes
grfics de catedrtic a o de catedrtic(a).

12
Hi ha diferents sistemes per establir quina ha de ser la terminaci de les formes dobles abreujades. Proposem:

Singular Plural

director/a jutge/essa funcionari/ria (1) soci/scia (2) directors/ores (1) socis/scies (2)

pedagog/a metge/essa advocat/ada (1) grec/grega (2) pedagogs/ogues (1) tcnics/tcniques (2)

alumne/a alcalde/essa administratiu/iva (1)

mosso/a benvolgut/uda (1)

(1) Si la forma femenina i la masculina presenten diferncies ortogrfiques que no consisteixin noms a afegir o canviar una vocal, sha descriure la terminaci
femenina des de la vocal tnica incloent-hi aquesta.

(2) Quan la forma femenina i la masculina presenten diferncies ortogrfiques que no consisteixen noms a afegir o canviar vocal i lestalvi despai de la forma
abreujada resultant no s significatiu, escriurem les dues formes senceres.

13
Annex 1

Acord sobre ls no sexista de la llengua


Aquest document s fruit de les reunions dutes a terme pel grup de treball que, a petici del GELA (Grup dEstudi de Llenges Amenaades), es va constituir
arran de la jornada Visibilitzar o marcar, que va tenir lloc el 19 de mar del 2010 a la Universitat de Barcelona.

El grup est format per representants dels organismes segents:

Serveis dAssessorament Lingstic del Parlament de Catalunya


Secretaria de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya
Institut Catal de les Dones de la Generalitat de Catalunya
Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona
Departament de Lingstica General de la Universitat de Barcelona
Serveis Lingstics de la Universitat de Barcelona
Grup dEstudi de Llenges Amenaades

Els textos de les administracions pbliques han destar lliures d'usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcntrics de la llengua. Entenem
per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes, habitualment les dones; i entenem per usos androcntrics els que invisibilitzen o fan difcil
imaginar en un mbit determinat la presncia o lactuaci de les dones.

Les administracions catalanes des de fa anys treballen en lelaboraci i la difusi de criteris i orientacions per evitar aquests usos sexistes i androcntrics.
Lexperincia acumulada en aquest mbit i lanlisi dels textos que actualment produeixen diversos organismes pblics han perms consensuar els principis
generals segents:

Primer. s evident que en catal i altres llenges el gnere dels substantius no t cap relaci directa amb el sexe dels referents. Malgrat aix, lassimilaci de la
categoria gramatical de gnere a la noci biolgica de sexe s a lorigen de moltes confusions relacionades amb aquests conceptes. Cal partir de la
consideraci que la llengua catalana, com a sistema lingstic, t el mascul com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gnere. Aix no
obstant, la progressiva presncia de les dones en molts mbits socials i de responsabilitat, i la tendncia a relacionar gnere i sexe en els casos en qu
els referents sn animats, han fet que cada vegada ms es pugui percebre que el mascul pot ser excloent, encara que la referncia no es faci a cap
persona especfica.

14
Segon. Tenint cura de no trair el funcionament genu del catal, les administracions pbliques han de promoure uns usos lingstics que permetin fer visibles
les dones en els textos institucionals, sobretot en les referncies genriques a professions, oficis, crrecs o funcions, particularment en singular. I
bviament, quan un text fa referncia a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, sha dadaptar el discurs al gnere que
correspon.

Tercer. Cal afavorir la claredat i la simplicitat dels textos administratius i respectar-hi els principis de neutralitat i concisi. Per aquest motiu, cal donar
preferncia, en general, als recursos que no comporten ls de formes dobles, com ara noms collectius i epicens, i expressions impersonals.

Quart. Alguns recursos poden funcionar en uns textos i contextos, per no pas en uns altres. Per exemple, adjuntar la terminaci femenina a la forma
masculina desprs d'una barra inclinada pot anar b en textos breus i esquemtics, com ara formularis, llistes, taules i grfics; en canvi, no s adequat
en textos llargs o destil ms cohesionat.

Cinqu. En les referncies fetes en plural a collectius que poden ser constituts tant per homes com per dones, sentn que el mascul t valor genric, llevat
que sespecifiqui expressament (o es dedueixi inequvocament del context) el contrari. Aquestes referncies, per tant, en pro dels principis deconomia i
de simplicitat, habitualment no es dupliquen. Si hi ha una voluntat de precisar o emfasitzar la referncia a dones i homes dins del text, es poden fer
servir formes dobles.

Sis. Les guies o directrius destil i de redacci de textos, especialment les que inclouen recomanacions per evitar els usos sexistes i androcntrics, no es
poden aplicar duna manera mecnica. Cal tenir en compte el tipus de text, el significat i el context lingstic i comunicatiu (a qui ens adrecem i amb
quina intenci comunicativa ho fem).

Set. Si b evitar un llenguatge amb usos androcntrics o sexistes s una qesti de base social, cal tenir en compte que la major part delements per dur-ho
a terme sn de tipus lingstic. Per aquest motiu, a lhora dutilitzar una llengua lliure daquests usos, especialment quan es proposen solucions noves,
o en cas de dubtes i dificultats, s important la intervenci de lingistes amb vista a garantir que les solucions siguin correctes des del punt de vista
gramatical.

El grup de treball considera convenient que les autoritats lingstiques i les institucions facin un seguiment de levoluci daquests usos. Aquest seguiment ha de
permetre posar en com observacions i propostes amb relaci a laplicaci dels criteris difosos per fer visibles les dones en els textos.

Barcelona, 7 doctubre del 2010

15
Annex 2

Aclariment de conceptes
Adequaci semntica
Quan parlem dadequaci semntica ens referim al fet de tenir en compte que dues solucions que amb el diccionari a
la m poden semblar sinnimes, depenent del context poden tenir lectures o significats diferents. Per exemple, A
mesura que els nens creixen, es van sentint ms segurs i poden superar les pors ms comunes no s substituble per
A mesura que la infncia creix, es van sentint ms segurs i poden superar les pors ms comunes.

Expressi despersonalitzada
s lexpressi que no t un referent personal. Per exemple: en un formulari o en un trptic, en comptes de
Collaboradors, podem utilitzar la construcci Amb la collaboraci de, que no fa referncia a cap persona concreta.

Forma doble
Repetici dels noms i/o els adjectius en tots dos gneres gramaticals. Aquest recurs que es pot aplicar de dues
maneres: amb les formes senceres (el director o la directora, els consellers i les conselleres) i amb les formes
abreujades (benvolgut/uda).

Forma genrica
Quan no volem referir-nos a una persona determinada i volem fer servir recursos inclusius, s a dir, que incloguin tots
dos sexes, utilitzem formes genriques, com ara els mots collectius, les expressions formades a partir de la paraula
persona, els noms d'unitats administratives, les expressions despersonalitzades, etc. Aquestes formes tenen
lavantatge que permeten evitar les marques de gnere gramatical en la redacci i per tant lespecificaci de sexe.

El gnere gramatical de les formes genriques pot ser femen o mascul, i aquest fet no t cap relaci amb el sexe del
referent. Per exemple: la ciutadania (femen), lalumnat (mascul).

Gnere gramatical
El gnere s una categoria gramatical que en algunes llenges classifica els substantius, els pronoms, els adjectius,
etc. com a masculins, femenins o neutres, a travs de determinats recursos com la concordana entre el substantiu i
els seus determinants (articles, possessius, adjectius...).

El gnere dels substantius s arbitrari i est relacionat amb la llengua i no amb el sexe. Aix, per exemple, en catal
tenim la paraula nima, que s de gnere femen, i la paraula esperit, que s de gnere mascul. Tamb hi ha
diferncies entre llenges: en catal el substantiu dubte t gnere mascul, mentre que en castell duda t gnere
femen. Ho podem veure en altres exemples, com ara la dent, els llegums, el pebre, els espinacs, les postres, el
lleixiu, la sndrome, la xocolata...

16
Gnere i sexe
Aquests dos conceptes es confonen sovint. El mot sexe fa referncia al conjunt de les peculiaritats bioqumiques,
fisiolgiques i orgniques que divideixen els individus duna espcie en mascles i femelles. En canvi, gnere, com
hem vist, pot referir-se a la categoria gramatical que permet classificar els noms i els adjectius, i tamb pot fer
referncia a la construcci cultural de la identitat, els rols i les funcions dels sexes, per exemple en el camp de
lantropologia i de la sociolingstica. Aix, en un formulari o una enquesta, escriurem Contesteu les preguntes de la
dreta o de lesquerra segons el sexe dels participants. En canvi, parlarem de gnere en una frase com LInstitut
Catal de les Dones impulsa poltiques de gnere en tots els mbits de la societat.

Cal, doncs, fer servir aquestes dues paraules amb la precisi adequada segons el que vulguem dir i evitar assimilar la
categoria gramatical de gnere a la noci biolgica de sexe, que s lorigen de moltes confusions relacionades amb
aquests conceptes.

Noms i adjectius invariables


Sn els que tenen una nica forma per al mascul i el femen. Per exemple: jove, esportista, cantaire, xerraire, juvenil,
natural, amable, etc.

Noms collectius i epicens


Sn noms de nombre singular per que designen una pluralitat dindividus. Per exemple: ciutadania, alumnat,
voluntariat, equip, professorat, orquestra, gent, pineda, bosc, vaixella, dotzena, noblesa, comandament, poblaci,
humanitat, etc.

Els noms epicens designen indistintament individus mascles o femelles duna espcie. Per exemple: el rossinyol, la
criatura, la vctima, la persona, el beb, linfant, etc.

Principi deconomia lingstica


Entenem per economia lingstica la tendncia general de les llenges a intentar comunicar el mxim fent el mnim
esfor.

Text institucional
s el text que produeix lAdministraci (Generalitat, ajuntaments, universitats, etc.) i que va adreat al conjunt de la
ciutadania.

s sexista
s el que menyst o desvalora les dones. Per exemple: Els metges i les infermeres daquest hospital.

s androcntric
s el que invisibilitza o fa difcil imaginar en un mbit determinat la presncia o lactuaci de les dones. Per exemple:
A lhotel de la Fira de Barcelona shi allotgen sobretot homes de negocis.

17
Departament de Cultura. Direcci General de Poltica Lingstica
Barcelona, juliol de 2011

Dipsit legal: B-27957-2011

18