You are on page 1of 23

EL FUTUR POLTIC DE CATALUNYA: EL PAPER DEL PARLAMENT

Antoni Bayona Rocamora*

Resum
Aquest article analitza lactivitat del Parlament relacionada amb el futur poltic de Catalunya. Lanlisi parteix de la
resoluci parlamentria de 2013 que declarava la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya i arriba fins a les
darreres resolucions sobre el procs dindependncia adoptades durant la legislatura actual per la majoria parlamentria
sortida de les eleccions del dia 27 de setembre de 2015. Totes aquestes decisions parlamentries han obert un important
debat jurdic sobre principis constitucionals bsics, en particular, el de democrcia i el de legalitat, debat que gira al
voltant dels punts segents: com defensar i promoure un projecte poltic que no sajusta a lordre constitucional establert?
Pot el Tribunal Constitucional fiscalitzar actes no normatius de naturalesa estrictament parlamentria? Quins sn els
efectes de desobeir el deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional? Larticle estudia totes aquestes
qestions des de la perspectiva jurdica, sense ometre, per, consideracions dndole sociopoltica indispensables per
contextualitzar-les adequadament.
Paraules clau: Parlament; dret a decidir; referndum; democrcia; legalitat; Tribunal Constitucional; procs sobiranista.

THE POLITICAL FUTURE OF CATALONIA: THE ROLE OF PARLIAMENT

Abstract
This article analyses the activity of the Catalan Parliament which has to do with Catalonias political future. The
analysis begins with the parliamentary resolution of 2013 that declared the sovereignty and right to decide of the
people of Catalonia and goes as far as the latest resolutions on the independence process adopted during the current
legislature by the majority that came out of the elections held on 27 September 2015. All these decision have opened
up a legal debate on basic constitutional principles, in particular those of democracy and legality. The debate revolves
around the following points: how to defend and promote a political project that does not fit in with the established
constitutional order? Can the Constitutional Court intervene in non-legal acts of a strictly parliamentary nature? What
are the effects of disobeying the duty to comply with the Constitutional Courts decisions? The article studies all these
questions from a legal perspective but without neglecting socio-political considerations that are essential for putting
them in the proper context.
Keywords: Parliament of Catalonia; right to decide; referendum; democracy; legality; Spanish Constitutional Court;
Catalan sovereignty process.

*
Antoni Bayona Rocamora, professor titular de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i lletrat major del Parlament
de Catalunya. Especialitzat en dret pblic autonmic, dret local, dret audiovisual, transparncia i accs a la informaci pblica.
Departament de Dret, edifici Roger de Llria (Campus de la Ciutadella), c. Ramon Trias Fargas, 25-27, 08005 Barcelona, antoni.
bayona@upf.edu

Article rebut el 08.05.2017. Avaluaci cega: 17.05.2017 i 17.05.2017. Data dacceptaci de la versi final: 24.05.2017.

Citaci recomanada: Bayona Rocamora, Antoni. El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament. Revista Catalana de Dret
Pblic, nm. 54 (juny 2017), p. 1-23, DOI: 10.2436/rcdp.i54.2017.2979.
Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

Sumari

1 Introducci
2 El Parlament i el dret dautodeterminaci: els antecedents
3 La Resoluci 5/X i linici de la conflictivitat constitucional
4 La voluntat dexercir el dret a decidir dacord amb el marc constitucional i estatutari
5 El dret a decidir no empara la convocatria duna consulta als ciutadans de Catalunya sobre el seu futur
poltic collectiu: la jurisprudncia constitucional en matria de referndums i consultes populars
6 La convocatria deleccions del 27 de setembre de 2015 i lorientaci del procs dindependncia per la
via unilateral
7 La Resoluci 1/XI del Parlament de Catalunya, de 9 de novembre de 2015, sobre linici del procs poltic
a Catalunya com a conseqncia dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015
8 El posicionament del Tribunal Constitucional sobre la Resoluci 1/XI, de 9 de novembre de 2016
9 Les actuacions parlamentries subsegents a la Resoluci 1/XI
10 La Resoluci 306/XI: la convocatria dun referndum vinculant sobre la independncia
11 Recapitulaci
Bibliografia

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 2


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

1 Introducci

El Parlament de Catalunya s la instituci poltica que ha tingut el major protagonisme en limpuls del
projecte poltic que t com a objectiu declarat convertir Catalunya en un estat independent.
La voluntat dassolir aquest objectiu sha expressat de manera clara i inequvoca en la present legislatura i
ha generat una situaci conflictiva amb les institucions de lEstat, particularment, en el pla jurdic, amb el
Tribunal Constitucional. Aquesta conflictivitat ha generat conseqncies importants per al Parlament, que ha
vist com les decisions que adoptava respecte a aquesta qesti eren declarades reiteradament inconstitucionals
i nulles.
En aquest article analitzarem aquesta actuaci del Parlament des de la perspectiva institucional i jurdica,
anlisi no exempta de complexitat per dues raons principals. En primer lloc, per les conseqncies poltiques
que implica promoure un procs que pretn obtenir un resultat incompatible amb lordre constitucional
establert. En segon lloc, per la dificultat que comporta conciliar la voluntat democrtica que el Parlament
representa i expressa en aquest cas amb les exigncies del principi de legalitat i, ms en concret, de la
legalitat constitucional, que juntament amb el principi democrtic forma part dun binomi difcil de destriar
en el marc dun estat que es defineix precisament com un estat democrtic de dret (art. 1 CE).
Les implicacions que t el procs poltic que se segueix en aquests moments a Catalunya no sacaben, per,
aqu. Per comprendre-les plenament cal considerar tamb la naturalesa dels actes parlamentaris per mitj
dels quals sha expressat la voluntat del Parlament, perqu aix no s intranscendent des del punt de vista
jurdic. Un altre aspecte important a considerar s la mateixa trajectria seguida pel Parlament, en la mesura
que aquesta no mostra sempre una lnia clara de continutat i coherncia. Per poder valorar adequadament
el contingut poltic i jurdic de les decisions parlamentries ms recents, cal tenir una visi de conjunt sobre
la forma en qu el procs sha anat definint en el temps, visi que ha de remuntar-se necessriament a la
Resoluci 5/X, per la qual saprova la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya,
sense oblidar que el dret a lautodeterminaci de Catalunya ha estat reivindicat pel Parlament en declaracions
de data molt anterior.
Cal advertir, tanmateix, que aquest estudi no pot ser formulat en clau exclusivament jurdica. Ja shan
assenyalat els condicionants que t una aproximaci daquesta naturalesa per les caracterstiques que presenta
el mateix procs. Per entendre correctament la seva evoluci s indispensable analitzar tamb el context
poltic en el qual shan adoptat les decisions parlamentries i les raons per les quals el Parlament ha triat una
determinada opci i nha descartat daltres. bviament aix no exclou que es pugui fer una valoraci jurdica
daquestes opcions i de la problemtica que plantegen. Valoraci que aqu es far essencialment des de la
perspectiva de lactivitat parlamentria, ats que un altre article, que es publica en aquest mateix nmero de
la Revista, es dedica especficament al paper que ha tingut el Tribunal Constitucional en aquesta matria.
Les consideracions que sacaben dexposar donen a aquest estudi un carcter complex i fins a cert punt
inhabitual, perqu obliguen a integrar elements de contingut marcadament poltic amb criteris propis de
lanlisi jurdica, integraci que no pot eludir sempre, com es veur, la confrontaci de lexpressi de la
voluntat poltica del Parlament amb les pautes habituals dinterpretaci i aplicaci del dret.

2 El Parlament i el dret dautodeterminaci: els antecedents

El debat actual sobre la independncia de Catalunya sha formulat de manera explcita en aquesta legislatura,
prenent com a element legitimador el resultat de les eleccions al Parlament celebrades el dia 27 de setembre
de 2015. Aquest debat t un antecedent directe en una primera declaraci de voluntat expressada durant la
X legislatura, mitjanant la qual el Parlament reconeixia explcitament el carcter sobir, a efectes poltics i
jurdics, del poble de Catalunya i reclamava la capacitat per decidir el seu futur poltic.1 bviament, aquesta
declaraci de sobirania tenia la pretensi de ser el punt de partida necessari per emparar lexercici del dret
dautodeterminaci de Catalunya en els termes ms amplis que implica aquest dret.

1 Resoluci 5/X, de 23 de gener de 2013, per la qual saprova la declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
Publicada al BOPC, nm. 13, de 24 de gener de 2013.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 3


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

Tanmateix, lautodeterminaci com a dret atribuble al poble catal ha estat present en declaracions adoptades
pel Parlament que es remunten a legislatures i a temps molt anteriors als actuals, la qual cosa posa en relleu
que el debat sobre lautodeterminaci no s un fet nou i ha estat present de manera permanent durant tota
letapa autonmica.
La Resoluci 98/III, de 12 de desembre de 1989, sobre el dret dautodeterminaci de la naci catalana2 ja
va declarar solemnement que Catalunya forma part duna realitat nacional diferenciada en el conjunt de
lEstat, fet del qual es deriva que, per al Parlament, lacatament del marc institucional vigent no significa
la renncia del poble catal al dret dautodeterminaci, tal com estableixen els principis dels organismes
internacionals i es dedueix del prembul de lEstatut de 1979. Aquest autoreconeixement porta al Parlament
a afirmar en la mateixa resoluci que en el moment en qu es consideri oport i a travs de les actuacions
previstes en el mateix ordenament constitucional, podr incrementar les cotes dautogovern i adequar els
drets nacionals a les circumstncies de cada moment histric.
La Resoluci 679/V, d1 doctubre de 1998, sobre lorientaci poltica general del Consell Executiu,3 cont
una altra referncia expressa a lautodeterminaci quan ratifica un cop ms el dret del poble catal a
determinar lliurement el seu futur. Aquesta declaraci va anar acompanyada en aquell moment de diverses
reivindicacions envers lEstat, relacionades amb el reforament del principi de bilateralitat, latribuci de
noves competncies per via de larticle 150.2 CE, el finanament o la presncia de la Generalitat en els
organismes de la Uni Europea.
En la vuitena legislatura el Parlament va aprovar la Resoluci 631, de 3 de mar de 2010,4 en la qual
va ratificar la vigncia de les anteriors resolucions 98/III i 679/V, aix com la voluntat demprar tots els
instruments jurdics vigents i poltics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a
decidir. s la primera resoluci parlamentria que utilitza aquesta expressi, situada en el context temporal
de les consultes celebrades a finals de lany 2009 i a principis de lany 2010 en ms de dos-cents cinquanta
municipis per expressar la voluntat de participaci poltica de la ciutadania en la configuraci del futur de
Catalunya.
El concepte de dret a decidir va ser utilitzat posteriorment en la Resoluci 742/IX, de 27 de desembre
de 2012,5 sobre lorientaci poltica general del Govern en un apartat especfic que dona una pauta inicial
per determinar el sentit i labast del terme. En aquesta resoluci, el Parlament constata que al llarg dels
darrers trenta anys una part molt important del catalanisme shavia comproms a fons amb la transformaci
de lEstat espanyol per fer-hi encaixar Catalunya sense renunciar a les legtimes aspiracions nacionals, a
la voluntat dautogovern i a la pervivncia com a naci. Per al mateix temps tamb constata que aquests
intents dencaix de Catalunya amb lEstat espanyol i les seves reiterades respostes negatives sn avui una
via sense recorregut. Per aquesta ra, el Parlament considera que Catalunya ha diniciar una nova etapa
basada en el dret a decidir.
En aquesta resoluci, el dret a decidir sembla que es perfila com un dret o atribuci dels ciutadans de
Catalunya a poder determinar el futur poltic de Catalunya, amb el benents que aquest futur pot dependre
daltres parmetres jurdics i poltics que els que determina el sistema dautonomia previst per la Constituci
i lEstatut vigents. Cal recordar que aquesta resoluci s posterior a la Sentncia 31/2010, de 28 de juny,
sobre lEstatut dautonomia, que, com s raonable deduir, va tenir una influncia sensible sobre la crisi de
confiana del Parlament envers la frmula autonmica dautogovern.
Aquest moment marca probablement un canvi important destratgia poltica, ja que significa labandonament
de la via estatutria i laposta per un nou escenari orientat a lobjectiu dassolir la independncia de Catalunya
i a la creaci dun estat propi. Malgrat que la resoluci no fa referncia explcita a la independncia, s
evident que obre aquesta possibilitat quan afirma la necessitat que Catalunya faci el seu propi cam per tal

2 Publicada al BOPC, nm. 120, de 18 de desembre de 1989.


3 Publicada al BOPC, nm. 327, de 13 doctubre de 1998.
4 Aquesta resoluci va ser aprovada en comissi (Comissi dAfers Institucionals) i publicada al BOPC, nm. 657, de 22 de mar
de 2010.
5 Publicada al BOPC, nm. 390, de 2 doctubre de 2012.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 4


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

que el poble catal pugui decidir lliurement i democrticament el seu futur collectiu, sapella al dileg
amb la comunitat internacional, la Uni Europea i el Govern espanyol i sinsta finalment el Govern de la
Generalitat a fer una consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur collectiu. Aix ho confirma la mateixa
resoluci quan en un altre apartat proclama i ratifica el dret imprescriptible i inalienable a lautodeterminaci,
estima que sha de posar en marxa un procs per a esdevenir un nou estat dEuropa i considera imprescindible
dotar Catalunya dun instrument per tal que els ciutadans puguin ser consultats sobre aquestes qestions,
instrument que sha de construir des de la prpia legalitat i legitimitat del Parlament de Catalunya.
Respecte daquestes primeres declaracions parlamentries relacionades amb el dret dautodeterminaci
i el dret a decidir, s important destacar que el plantejament poltic de fons que expressen no entra, des
duna perspectiva estrictament jurdica, en una contradicci clara i evident amb la Constituci. El dret
dautodeterminaci es pot entendre b en clau interna, s a dir, com a pretensi de modificar lestatus jurdic
i poltic dun poble sense necessitat de concretar-lo necessriament en un procs dindependncia estatal,
b en clau externa, o sigui, amb aquesta darrera pretensi. Daltra banda, fins i tot situats en aquest darrer
escenari, linici dun procs per la independncia no esdev inconstitucional en si mateix, car la Constituci
no exclou la seva possible reforma si els que el promouen tampoc exclouen la possibilitat de seguir aquesta
via. La referncia a la voluntat de fer una consulta a partir de la prpia legalitat catalana tampoc s
determinant en sentit contrari, ja que en aquells moments les institucions catalanes encara creien possible
poder-la fer mitjanant una llei de consultes populars no referendries, en exercici de les competncies que
larticle 122 EAC atribueix a la Generalitat.

3 La Resoluci 5/X i linici de la conflictivitat constitucional

El concepte de dret a decidir t una naturalesa essencialment poltica que la Resoluci 742/IX associa
directament a la capacitat o decisi dun conjunt de ciutadans (en aquest cas, els de Catalunya) de poder
determinar lliurement i democrticament el seu futur collectiu.6
Com a concepte jurdic no t un valor definit i tampoc es pot considerar que respongui exactament al dret
dautodeterminaci, malgrat que aquest pugui ser-ne el resultat. La relaci que la Resoluci 742/XI estableix
entre aquest dret i la realitzaci duna consulta hi sembla donar un sentit ms instrumental que decisori. El
dret a decidir seria aix un dret a poder expressar una voluntat o opini sobre el futur poltic del poble catal.
Aquesta naturalesa instrumental quedar confirmada en la posterior Resoluci 5/X, de 23 de gener de 2013,
per la qual saprova la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
Aquesta resoluci parlamentria declara la voluntat diniciar el procs per a fer efectiu lexercici del dret a
decidir dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya sobre el seu futur poltic dacord amb els principis que la
mateixa resoluci esmenta. Per aix s evident que, tot i presentar un cert grau dambigitat calculada i no fer
referncia de forma expressa a la convocatria duna consulta, la resoluci la pressuposa; cosa que confirma
el seu prembul en connectar directament la resoluci amb lanterior Resoluci 742/IX per tal de recordar
que aquesta vinculava el dret a decidir amb la necessitat que els ciutadans de Catalunya sexpressin sobre
el seu futur collectiu per mitj duna consulta.
Entre els principis que han de guiar el procs per fer efectiu el dret a decidir, la Resoluci 5/X destaca de
forma preferent el de sobirania, afirmant que el poble de Catalunya t, per raons de legitimitat democrtica,
carcter de subjecte poltic i jurdic sobir. Els altres principis no tenen aquesta crrega poltica tan
profunda i es refereixen a la necessitat que el procs es desenvolupi dacord amb les regles democrtiques,
la transparncia, el dileg amb lEstat, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional,

6 Sobre el concepte de dret a decidir i les seves implicacions poltiques i jurdiques, vegeu Barcel, Merc [et al.]. El derecho a
decidir. Teora y prctica de un nuevo derecho. Barcelona: Atelier, 2015; Ridao, Joan. Sobre la Declaraci de sobirania i del dret
a decidir del poble de Catalunya i el seu exercici per la via duna consulta popular. Estat de la qesti. Revista de Catalunya, nm.
285 (mar 2014), p. 49 i s.; Vintr, Joan. La Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya: un apunt jurdic.
Barcelona: Revista Catalana de Dret Pblic [blog], 2013 [Consulta: 8 de maig 2017]; Tudela, Jos. El derecho a decidir y el
principio democrtico. Teora y Realidad Constitucional [Madrid: UNED], nm. 37 (2016), p. 477 i s.; Jimnez, Jos J. Principio
democrtico y derecho a decidir. REAF [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia], nm. 19 (abril
2014), p. 211 i s.; Ferreres, Vctor. Catalua y el derecho a decidir. Teora y Realidad Constitucional [Madrid: UNED], nm. 37
(2016), p. 461 i s.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 5


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

la cohesi social, el respecte als valors fundacionals de la Uni Europea, la legalitat, el reconeixement del
paper del Parlament com a instituci principal en aquest procs i la participaci de les forces poltiques i els
agents socials.
Com s fcil deduir, el punt ms conflictiu de la resoluci era el reconeixement o latribuci al poble de
Catalunya del carcter de subjecte poltic i jurdic sobir. La resta de principis no presenten un problema
especial, sobretot quan la referncia al principi de legalitat permet deduir la voluntat que el procs respecti
lordenament jurdic i especialment el marc constitucional. Tanmateix, s obvi que la declaraci de sobirania
podia ser problemtica en aquest darrer sentit, segons com sinterprets i depenent del valor i els efectes que
podria desplegar per ra de la naturalesa de lacte parlamentari en qu es formula.7
Les resolucions parlamentries com la 5/X sn actes mitjanant els quals sexpressa una declaraci de
voluntat del Parlament com a resultat de lexercici de la funci de control i impuls de lacci de govern.
Aquesta declaraci de voluntat es pot adrear al Govern o als ciutadans8 i no t carcter normatiu ni la fora
dobligar prpia duna norma. La doctrina destaca que sn actes de naturalesa intrnsecament poltica i que el
seu control noms s possible en clau tamb poltica i en seu parlamentria. Algun autor ha arribat a afirmar,
en aquest sentit, que aquests actes parlamentaris es poden considerar aliens al mn del dret.9
Tanmateix, aix no va ser un obstacle perqu el Govern de lEstat impugns la Resoluci 5/X davant
el Tribunal Constitucional, obrint una via desconeguda fins a aquell moment per poder controlar en seu
jurisdiccional un acte parlamentari daquesta naturalesa. La qesti essencial que calia determinar, per tant,
s si malgrat el seu carcter essencialment poltic, la Resoluci 5/X podria ser considerada tamb com un acte
amb efectes jurdics, ja que aquesta condici era indispensable per obrir la porta a la intervenci del Tribunal
Constitucional, amb el benents que la resoluci podia suscitar un problema de fons dndole constitucional.
Aquesta qesti va ser resolta per la STC 42/2014, de 25 de mar, que va establir per primer cop una doctrina
sobre els efectes jurdics dels actes parlamentaris dimpuls de lacci de govern, entenent que els efectes
jurdics dun acte no sesgoten en el fet que siguin vinculants per al Govern o per a la ciutadania en el
sentit propi dun acte normatiu. El Tribunal aplica un criteri especialment lax en aquest punt i considera que,
malgrat ser de naturalesa marcadament poltica, la resoluci s susceptible de produir efectes de carcter
jurdic. I justifica aquesta conclusi en el fet que de la declaraci es podria desprendre el reconeixement
datribucions a un collectiu o a una instituci que constitucionalment no les t conferides, inferncia que el
to assertiu en qu sexpressa la declaraci parlamentria pot avalar.10
Aquesta doctrina s utilitzada pel Tribunal Constitucional per declarar inconstitucional i nul el principi
primer de la resoluci (declaraci de sobirania del poble catal), perqu es considera contrari a larticle 1.2
CE, que proclama que la sobirania nacional correspon al poble espanyol. El Tribunal conclou, per tant, que
noms aquest s sobir i que ho s de manera exclusiva i indivisible, ra per la qual cap altre subjecte o
rgan de lEstat o cap fracci daquest poble pot ser destinatari duna atribuci de sobirania ja establerta pels

7 Vegeu les allegacions presentades pel Parlament a la impugnaci de la Resoluci 5/X davant el Tribunal Constitucional.
En aquestes allegacions (especialment en els apartats II i III) sargumenta en el sentit que la resoluci s un acte de naturalesa
estrictament poltica i que no t efectes jurdics que permetin el seu control en seu jurisdiccional.
8 La Resoluci 5/X s el resultat duna iniciativa parlamentria tramitada a lempara de larticle 164 del Reglament del Parlament,
segons el qual els diputats i els grups parlamentaris poden presentar propostes de resoluci per impulsar lacci poltica i de govern
amb una daquestes finalitats.
9 Santaolalla, Fernando. Derecho parlamentario espaol. [Madrid: Dykinson], 2013, p. 422. ISBN 9788490316214.
10 Amb relaci a la STC 42/2014, vegeu:

Tajadura, Javier. La STC 42/2014, de 25 de marzo, respecto de la Resolucin del Parlamento de Catalua 5/X, de 23 de enero de
2013, por la que se aprueba la declaracin de soberana y del derecho a decidir del pueblo de Catalua: la introduccin del derecho
a decidir en el ordenamiento jurdico espaol. A: La ltima jurisprudencia relativa al Parlamento: seminario celebrado en Vitoria-
Gasteiz los das 27 y 28 de enero de 2016. [Vitoria-Gasteiz: Eusko Legebiltzarra = Parlamento Vasco], 2016, p. 57-90.

Vintr, Joan. El Tribunal Constitucional y el derecho a decidir de Catalua: una reflexin sobre la STC de 25 de marzo de 2014.
Barcelona: Revista Catalana de Dret Pblic [blog], 2014 [Consulta: 8 de maig de 2017].

Ridao, Joan. La juridificacin del derecho a decidir en Espaa: la STC 42/2014 y el derecho a aspirar a un proceso de cambio
poltico del orden constitucional. Revista de Derecho Poltico [Madrid: UNED], nm. 91 (2014), p. 91 i s.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 6


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

poders constituents. Els arguments que utilitza la sentncia per deduir de la resoluci un contingut jurdic
adquireixen en aquest punt especial transcendncia, perqu semblen dirigits a evitar que de la declaraci de
sobirania es pugui despendre una capacitat implcita per adoptar decisions o actes propis dun poder sobir
i, en especial, per convocar un referndum unilateral dautodeterminaci.
Tanmateix, aquest pronunciament no implica que el Tribunal Constitucional rebutgi el dret a decidir que
reconeix la Resoluci 5/X. De fet, deixant de banda el punt relatiu a la declaraci de sobirania, el Tribunal
accepta la constitucionalitat de la resta de la resoluci i del concepte mateix de dret a decidir, quan considera
que un projecte poltic que impliqui modificar els fonaments de lordre constitucional establert (com ho pot
ser un que plantegi lobjectiu de la independncia) es pot preparar i promoure legtimament, sempre que
es faci sense vulnerar els principis democrtics, els drets fonamentals o altres mandats constitucionals. En
aquest sentit, el Tribunal entn que la resta de principis que cont la Resoluci 5/X sn compatibles amb
aquestes condicions, tenint en compte que la Constituci no estableix un model de democrcia militant i
no existeix, per tant, cap nucli inaccessible a la reforma constitucional.
Basant-se en aquests criteris, el Tribunal Constitucional accepta la legitimitat constitucional del dret
a decidir com un procs que pretn promoure i defensar un objectiu inicialment contrari als postulats
constitucionals, per amb el benents que les actuacions que es puguin derivar daquest procs, aix com el
seu resultat, tenen com a lmit que la seva consecuci efectiva respecti els procediments de reforma de
la Constituci. El Tribunal entn que la resoluci (llevat del principi primer) no exclou a priori seguir els
camins constitucionalment establerts per traduir la voluntat poltica expressada en una realitat jurdica i per
aquesta ra naccepta la constitucionalitat dacord amb els principis de democrcia i de legalitat, que troben
aix el seu punt dequilibri.
La Sentncia 42/2014 va deixar dubtes interpretatius importants sobre el marge de maniobra que pot tenir
la promoci i la defensa del projecte poltic que expressa la Resoluci 5/X, especialment pel que fa a la
qesti central de poder materialitzar el dret a decidir mitjanant una consulta a la ciutadania. Aquesta
qesti ha estat tractada en altres sentncies del Tribunal Constitucional que tindrem ocasi de comentar
ms endavant. El que importa destacar en aquests moments s que aquest primer episodi de conflictivitat
entre el Parlament de Catalunya i el Tribunal Constitucional va servir per aclarir essencialment dues coses:
que el projecte poltic per la independncia pot ser promogut pels poders pblics catalans i els ciutadans
com a expressi democrtica i, malgrat la seva oposici inicial, compatible amb la mateixa Constituci;
i que aquesta expressi democrtica i les activitats que hi donin contingut i suport han dacceptar que cal
aplicar els procediments de reforma constitucional perqu aquell projecte es pugui convertir en una realitat
jurdica; la qual cosa significa situar-les fora de la Constituci si es pretn aconseguir el seu fi excloent
aquests procediments de reforma.

4 La voluntat dexercir el dret a decidir dacord amb el marc constitucional i estatutari

La STC 42/2014 va tenir lefecte, no valorat potser com caldria, de donar reconeixement al dret a decidir
no noms des del punt de vista poltic, sin tamb jurdic. Tot i que la sentncia no entra directament a
considerar la naturalesa daquest dret, de la lectura dels fonaments jurdics es desprn que lentn com
una expressi ms del principi democrtic en el sentit concret de pretendre impulsar un procs per assolir
un objectiu poltic, encara que aquest no sigui compatible amb la Constituci vigent. La inexistncia de
clusules dintangibilitat constitucional permet fer aquest reconeixement amb la condici, tanmateix, que
la seva conversi final en una realitat es faci en el marc dels procediments de reforma de la Constituci. El
mateix Tribunal recorda que la Generalitat t competncia per promoure una reforma de la Constituci i que
les Corts Generals haurien dentrar a considerar-la, en el cas que fos presentada.
Com sha indicat en lapartat anterior, un dels aspectes que ofereixen ms dubtes del reconeixement del dret
a decidir sn les activitats que els poders pblics catalans puguin promoure per a exercir-lo. El Tribunal deixa
clar que una daquestes actuacions s la iniciativa de reforma constitucional, respecte a la qual sembla que
es dedueix un cert efecte vinculant pel que fa a la seva tramitaci quan diu textualment que el Parlamento
espaol deber entrar a considerarla. La referncia que la STC 42/2014 fa a la decisi del Tribunal Suprem
del Canad de 20 dagost de 1998, en la qual es va rebutjar la possibilitat dun projecte unilateral de secessi

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 7


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

per part duna provncia, per al mateix temps establia lobligaci de negociar entre la provncia i la federaci
si el resultat duna consulta fos clarament favorable a la independncia daquella, podria suggerir que el
terme deber que utilitza el Tribunal pretn excloure una inadmissi de la proposta de reforma en el primer
trmit parlamentari de presa de consideraci.
Tanmateix, s difcil sostenir aquesta lectura per dues raons. En primer lloc, perqu la STC 42/2014 no es
pronuncia sobre la realitzaci duna consulta pel dret a decidir i existeix, a ms, una jurisprudncia contrria
a la celebraci daquest tipus de consulta per via referendria o qualsevol altra de caracterstiques anlogues.
Per tant, no existiria en el nostre cas lelement principal a partir del qual el Tribunal Suprem del Canad
desprn una obligaci de negociar. La segona ra s la dificultat de deduir una obligaci o un deure jurdic
de tramitaci dins un mbit de decisi essencialment poltic i parlamentari com s un acte de presa en
consideraci duna iniciativa legislativa.
A banda de la possibilitat diniciar un procediment de reforma constitucional, la qesti essencial de lexercici
del dret a decidir s, sens dubte, la de determinar si dins el marge de maniobra que permet la STC 42/2014,
existeix la possibilitat de convocar els ciutadans a una consulta per pronunciar-se sobre el futur poltic de
Catalunya. Cal recordar que aquest era precisament el sentit ltim del dret a decidir, tal com el van definir les
resolucions 742/IX i 5/X del Parlament de Catalunya.
La STC 42/2014 dona legitimitat i cobertura constitucional a la realitzaci dactivitats que promoguin i
defensin el projecte poltic que implica el dret a decidir, inclosa la independncia de Catalunya, per en
cap moment precisa, com sha assenyalat, que entre aquestes activitats hi hagi la dimpulsar la realitzaci
duna consulta als ciutadans. Tanmateix, es podria afirmar aquesta possibilitat pel fet de no quedar clarament
exclosa per la sentncia i perqu la validaci de la Resoluci 5/X (llevat del primer principi) implicaria
acceptar la possibilitat de la consulta, ja que aquesta s lessncia del dret a decidir en els termes que resulten
de la Resoluci 5/X i tamb de lanterior Resoluci 742/IX, que no va ser objecte dimpugnaci.11
Aquesta lectura possibilista de la consulta s la que es va fer des de les instncies poltiques catalanes,
com posen de manifest els seus actes posteriors. Aix, el Parlament va aprovar la Resoluci 17/X, de 13 de
mar,12 mitjanant la qual instava el Govern a iniciar un dileg amb el Govern de lEstat per a fer possible
la celebraci duna consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur. I el que s ms
important encara, el Parlament va aprovar ms endavant la Resoluci 479/X, de 16 de gener de 2014,13 en
qu acordava presentar al Congrs dels Diputats una proposici de llei orgnica de delegaci a la Generalitat
de la competncia per a autoritzar, convocar i celebrar un referndum sobre el futur poltic de Catalunya.
Aquestes actuacions sn posteriors a la Resoluci 5/X i anteriors a la STC 42/2014, per, en qualsevol cas, molt
indicatives de dues coses. La primera, de lestreta relaci entre el concepte de dret a decidir i la realitzaci de
la consulta. I la segona, de la voluntat de canalitzar en aquell moment el dret a decidir i la consulta mitjanant
un procs acordat amb lEstat. La presentaci de la proposici de llei a les Corts Generals s inequvoca
en aquest sentit, ja que cercava una soluci de comproms entre la competncia estatal dautoritzaci dun
referndum (art. 149.1.32 CE) i la possibilitat de delegar-ne la convocatria i la realitzaci a la Generalitat
a lempara de larticle 150.2 CE. Aquesta soluci de comproms tamb quedava evidenciada per la previsi
que, tot i la delegaci feta en favor de la Generalitat, la convocatria del referndum quedaria condicionada
pels termes que sacordin amb el Govern de lEstat.

5 El dret a decidir no empara la convocatria duna consulta als ciutadans de Catalunya sobre
el seu futur poltic collectiu: la jurisprudncia constitucional en matria de referndums i
consultes populars

11 El Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referndum per decidir el futur
poltic de Catalunya, presentat el dia 3 de maig de 2017 al Collegi dAdvocats de Barcelona, sost que el dret a decidir no noms
reconeix el dret a discrepar de lordre constitucional establert i de la unitat territorial, sin tamb el dret de proposar alternatives
expressades per mitj dun procediment democrtic, ordinriament el referndum, i de realitzar desprs de manera negociada amb
els representants de lEstat la concreci del resultat obtingut.
12 Publicada al BOPC, nm. 43, de 18 de mar de 2013.
13 Publicada al BOPC, nm. 239, de 17 de gener de 2014.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 8


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

La inexistncia en la STC 42/2014 duna referncia explcita a la realitzaci duna consulta popular o, ms
en concret, a lexclusi terminant daquesta possibilitat (llevat que es tracts dun referndum unilateral
dautodeterminaci, cas s esmentat i descartat explcitament en la sentncia), va propiciar que el Parlament
de Catalunya es considers legitimat per intentar aquesta via per mitj de la regulaci de les consultes
populars no referendries en la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendries i
altres formes de participaci ciutadana.14
Aquesta iniciativa legislativa es presentava com lnic cam possible per expressar el dret a decidir desprs
que les Corts Generals rebutgessin la proposici de llei orgnica presentada pel Parlament per acordar amb
lEstat la delegaci a la Generalitat de la facultat de convocar un referndum en els termes que shan exposat
en lapartat anterior. Lopci per elaborar una llei de consultes populars no referendries podia tenir el seu
encaix competencial en larticle 122 EAC a partir de la distinci terica entre les consultes de naturalesa
referendria i les que no tindrien aquesta condici. La importncia daquesta diferenciaci era essencial
perqu larticle 149.1.32 CE reserva a lEstat la competncia per autoritzar les consultes populars per via
de referndum i perqu desprs de la STC 31/2010, de 28 de juny, (FJ 69) el Tribunal Constitucional havia
establert la doctrina segons la qual en matria de referndums lEstat no noms s competent per autoritzar-
los, sin tamb per establir-ne la regulaci normativa.
El marge de maniobra de la Generalitat es redua, per tant, a la regulaci de les consultes no referendries
interpretant en el sentit ms ampli possible larticle 122 EAC. Tanmateix, aix feia aflorar un problema central
de difcil soluci, com era la necessitat de diferenciar entre una consulta no referendria i un referndum, quan
la primera integra tamb els elements bsics que caracteritzen el segon: de manera especial, la coincidncia o,
si ms no, similitud entre el subjecte cridat a participar, lexercici de la participaci per mitj de lexercici del
dret de vot i laplicaci dun procediment i dunes garanties assimilables a les prpies dun procs electoral.15
Amb algunes variants menors respecte a la regulaci de les consultes referendries, el ttol II de la Llei
10/2014 va regular les consultes generals (art. 3 a 39), regulaci que va suscitar la impugnaci de la llei per
part de lEstat, que entenia que sota aquesta denominaci sestava regulant de facto una consulta de naturalesa
referendria. En la STC 31/2015, de 25 de febrer, dictada sobre aquest recurs, el Tribunal Constitucional
accepta la tesi de lEstat en considerar que la regulaci establerta s la prpia dun referndum, que es
caracteritza per convocar el conjunt dels ciutadans dun mbit territorial determinat (en aquest cas, Catalunya)
a exercir el dret fonamental de participaci en els assumptes pblics (art. 23.1 CE), emetent la seva opini,
vinculant o no, sobre una determinada qesti mitjanant votaci i amb les garanties corresponents a un
procs electoral.16 Aquesta opini no va ser compartida pel Consell de Garanties Estatutries en el Dictamen
nm. 19/2014, de 19 dagost, tot i que quatre vots particulars van argumentar en sentit anleg a com ho va
fer desprs el Tribunal Constitucional.
La STC 31/2015 considera que lampliaci del cos electoral que fa la llei no impedeix que el subjecte cridat
a participar sigui el propi dun referndum (cens electoral) i que tampoc sn rellevants, a lhora destablir
una diferenciaci essencial respecte a una consulta referendria, les variants que la llei cont quant al
procediment de participaci, perqu aquest consisteix en lemissi dun vot, s a dir, en lexercici del dret de
sufragi actiu (art. 23.1 CE). La STC 31/2015 recorda en aquest punt la doctrina establerta en lanterior STC
103/2008, d11 de setembre, que va identificar la noci de referndum per referncia al cos i al procediment
electorals, s a dir, al cens, a ladministraci electoral i a unes garanties jurisdiccionals especfiques. I
considera que malgrat una eventual desfiguraci legislativa daquests elements, la consulta no deixa de

14 Sobre aquesta llei, vegeu Alonso, ngel L. Anlisis constitucional de la ley catalana de consultas populares no referendarias y
otras formas de participacin ciudadana. [Pamplona: Aranzadi], 2015. ISBN: 9788490982594.
15 Sobre les competncies de la Generalitat en matria de consultes populars, vegeu: lvarez, Mara Isabel. La participacin
directa de los ciudadanos en la Constitucin espaola y las consultas populares en el mbito estatutario. Revista de Derecho Poltico
[Madrid: UNED], nm. 96 (2016), p. 121 i s.; Bossacoma, Pau. Competncies de la Generalitat de Catalunya sobre regulaci i
convocatria de consultes populars. REAF [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia], nm. 15 (2012),
p. 241 i s.; Castell, Josep M. Consultas populares no referendarias en Catalua, es admisible constitucionalmente un tertium
genus entre referndum e instituciones de participacin ciudadana?. A: Transparencia, participacin ciudadana y administracin
pblica en el siglo XXI. [Zaragoza: Gobierno de Aragn, Departamento de Hacienda y Administracin Pblica], 2013, p. 121 i s.
(Monografas de la Revista Aragonesa de Administracin Pblica; XIV)
16 Fonament jurdic 6 de la STC 31/2015, de 25 de febrer.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 9


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

ser referendria si la seva naturalesa intrnseca permet atribuir-li els trets bsics o la condici efectiva de
referndum. Dacord amb aix, la sentncia arriba a la conclusi que les consultes generals regulades per
la Llei 10/2014, de 26 de setembre, constituen una verdadera consulta referendaria, cosa que el port a
declarar la inconstitucionalitat de la llei en la part que afecta aquest tipus de consultes. Aquesta declaraci
dinconstitucionalitat es va estendre, com s lgic, al Decret del president de la Generalitat 129/2014, de
27 de setembre, pel qual es va convocar, dacord amb la Llei 10/2014, una consulta popular no referendria
sobre el futur poltic de Catalunya per al dia 9 de novembre.17
Amb independncia del que sacaba dexposar, cal destacar un altre aspecte de la jurisprudncia constitucional
que afecta els lmits del dret a decidir i que va ms enll de la discussi sobre si la Generalitat t competncies
per promoure una consulta popular. Amb relaci al referndum, el Tribunal Constitucional ja va assenyalar
en la STC 103/2008, d11 de setembre, que no s possible utilitzar-lo, ni tan sols en la seva modalitat
consultiva, per conixer lopini dels ciutadans sobre qestions essencials resoltes amb el procs constituent
i que, per aquest motiu, shan de considerar sostretes a la decisi dels poders constituts. Si la pregunta o
qesti afecta lordre constitucional, lnic referndum possible segons el Tribunal Constitucional s el
previst per als procediments de reforma de la Constituci.
La STC 31/2015 recorda aquesta doctrina i lestn tamb a les consultes no referendries. I recorda, aix
mateix, que la limitaci de consultar sobre qestions resoltes pel poder constituent s aplicable a tots els
poders pblics, inclosos els rgans de lEstat. Per ltim, remarca que aquesta doctrina sha daplicar de
manera especial a les qestions que puguin afectar el fonament del titular nic de la sobirania, per tal que se
substancin obertament i directament per la via que la Constituci ha previst per a aquesta finalitat.
La conclusi que es pot extreure, per tant, de la doctrina establerta per les STC 103/2008 i 31/2015, s que
ni la Generalitat ni lEstat poden convocar un referndum o una consulta popular que pugui afectar lordre
constitucional, com ho seria una que tingus com a objecte preguntar sobre la independncia de Catalunya
en exercici del dret a decidir. Com s fcil deduir, la jurisprudncia constitucional s especialment rgida i la
prohibici que sen desprn posa en qesti fins i tot la possibilitat dun referndum convocat per lEstat en
la hiptesi que sarribs a un acord amb la Generalitat per preguntar a la ciutadania sobre el futur poltic de
Catalunya, si la pregunta pot afectar lstatu quo constitucional.
Val a dir que aquesta lectura ha estat posada en qesti per un sector doctrinal que entn que, si b pot
ser aplicable com a regla general, hi ha raons que justificarien excepcionar-la en el cas dun referndum
dautodeterminaci, perqu no t sentit comenar un procs de reforma constitucional especialment
complex com el que preveu la Constituci, si prviament no sha pogut verificar lexistncia duna voluntat
majoritria de la poblaci afectada.18 Tanmateix, tamb s cert que la realitzaci dun referndum previ,
malgrat tenir carcter consultiu, pot presentar, en el cas dun hipottic resultat positiu, problemes poltics i
jurdics importants que podrien repercutir inevitablement sobre el procs de reforma constitucional posterior.
En qualsevol cas, interessa destacar que la doctrina jurisprudencial exposada, llevat duna futura modificaci
o matisaci substancial, impedeix a hores dara la realitzaci dun referndum o duna altra consulta adreada
als ciutadans de Catalunya que tingui per objecte preguntar sobre la independncia de Catalunya o la creaci
dun estat catal. Aix significa, com es desprn de la STC 31/2015,19 que el marge dactuaci que havia
assenyalat la STC 42/2014 respecte al dret a decidir queda definit per lexistncia dun espai de dileg,
cooperaci i negociaci entre els poders pblics que no exclou cap sistema o instituci legtima capa de
coadjuvar a la resoluci dun conflicte poltic, ni cap procediment que respecti el marc constitucional. Per,

17 Decret declarat inconstitucional i nul per la STC 32/2015, de 25 de febrer.


18 Rubio Llorente, Francisco (9 doctubre de 2013). Un referndum para Catalua. El Pas; De Carreras, Francesc (20 de setembre
de 2012). Un referndum? La Vanguardia; Ferreres, Vctor. The secessionist challenge in Spain: an independent Catalonia?.
I-CONnect, Blog of the International Journal of Constitutional Law and ConstitutionMaking.org [blog], 2017. [Consulta: 8 maig
2017]; Arbs, Xavier (7 de febrer de 2017). Un referndum vinculant impossible. El Peridico; Bossacoma, Pau. Justcia i legalitat
de la secessi: Una teoria de lautodeterminaci nacional des de Catalunya. [Barcelona: Generalitat de Catalunya], 2015, p. 336-
337.
19 Fonament jurdic 6, lletra B), apartat a); Alez, Benito. Constitucionalizar la secesin para armonizar la legalidad constitucional
y el principio democrtico en estados territorialmente descentralizados como Espaa. REAF [Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de la Presidncia], nm. 22 (octubre 2015), p. 136 i s.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 10


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

amb el benents que, dins daquest marge de dileg i possible negociaci, no hi tindria cabuda la realitzaci
duna consulta. En conseqncia, la doctrina que resulta de les STC 103/2008, 31/2015 i 32/2015 suposa una
important limitaci de les expectatives que semblava haver obert la STC 42/2014 respecte a la Resoluci
5/X, en la mesura que laplicaci prctica dels seus principis no legitimaria la convocatria duna consulta.

6 La convocatria deleccions del 27 de setembre de 2015 i lorientaci del procs


dindependncia per la via unilateral

La convocatria deleccions al Parlament de Catalunya del dia 27 de setembre de 2015 suposa un canvi
dorientaci important en lestratgia poltica del dret a decidir. Aquesta convocatria es planteja de manera
franca i oberta com un plebiscit per mesurar el suport social a favor de la independncia i per poder legitimar,
a partir dun eventual suport majoritari de la societat catalana, lobertura dun procs no subordinat, s a dir,
no dependent dun necessari acord amb lEstat.
El punt de partida daquesta nova via s la constataci que lEstat no ha perms la realitzaci duna consulta
sobre el dret a decidir (ni per la via acordada ni per mitj duna consulta no referendria impulsada per la
mateixa Generalitat) i que davant aquest bloqueig han de ser directament els ciutadans de Catalunya els que
decideixin el seu futur poltic com a poble. La convocatria deleccions en clau plebiscitria suposa aix
un intent de fer la consulta per lnic mitj legalment possible i considerar, en conseqncia, que aquest
instrument participatiu (les eleccions mateixes) pot desplegar uns efectes equivalents als dun referndum.
s important assenyalar limpacte poltic que va tenir aquest enfocament electoral sobre la configuraci
mateixa de les candidatures presentades; concretament, amb la creaci de la coalici Junts pel S, que
va integrar dues de les principals forces sobiranistes (CiU i ERC) i candidats independents de reconegut
comproms amb la independncia. A cap lector sescapa tampoc que la pretensi daquesta coalici era
obtenir la majoria absoluta del Parlament i per aquesta ra esdev despecial inters recordar els eixos bsics
del seu programa electoral pel que fa al full de ruta cap a la independncia.
Aquest full de ruta parteix dun resum histric de la situaci poltica de Catalunya a partir de la Constituci
de 1978 i de lEstatut de 1979, que es pot explicar en diverses etapes: la de lautonomia, que arriba fins a la
STC 31/2010, sobre lEstatut dautonomia de 2006; la del pacte fiscal, que comprn els anys 2010-2012, i
la del dret a decidir, definida per lintent de realitzar una consulta sobre la independncia (2012-2015). Un
cop constatat que aquestes etapes shan esgotat a causa de la incapacitat de lEstat per donar-hi una resposta
adequada, el programa electoral planteja lobertura dun procs poltic i jurdic a partir de les eleccions
convocades per al 27 de setembre de 2015, sempre que aquesta proposta assoleixi un suport legitimador
majoritari.
Aquesta nova fase constaria, segons expressa el programa electoral de Junts pel S,20 de les etapes segents: una
declaraci dinici del procs cap a la independncia a partir del mandat democrtic obtingut en les eleccions
del 27 de setembre de 2015; lelaboraci de les lleis de transitorietat jurdica i del procs constituent, prvies
a la declaraci de la independncia de Catalunya i, finalment, la convocatria deleccions constituents i
dun referndum de ratificaci de la nova Constituci catalana. Simultniament al desplegament daquestes
etapes es procediria a la creaci de les anomenades estructures dEstat i a obrir una agenda de negociaci
amb lEstat, la Uni Europea i la comunitat internacional sense excloure, pel que fa a lEstat espanyol, la
possibilitat de reconduir el pla inicialment establert si fos possible acordar la convocatria dun referndum
vinculant.
Del que sacaba dexposar es desprn de forma molt clara la transcendncia de les eleccions del 27 de
setembre de 2015 com a acte poltic desencadenant dun viratge del dret a decidir cap a una via que deixa
en un segon terme la negociaci amb lEstat per resoldre el conflicte i adopta com a estratgia principal
lautoreconeixement del dret del poble de Catalunya i de les seves institucions per iniciar i concloure un
procs cap a la independncia. Els resultats de les eleccions del 27 de setembre de 2015 no van donar a la

20 Programa electoral de Junts pel S. Bloc 1: El full de ruta cap a la independncia, p. 30-40.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 11


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

coalici Junts pel S la majoria de vots ni descons al Parlament. Tanmateix, va ser possible constituir al
Parlament una majoria favorable a aquest procs amb el concurs de la Candidatura dUnitat Popular - Crida
Constituent (CUP), acord que va permetre, alhora, la creaci dun govern controlat per la fora poltica amb
major representaci parlamentria (Junts pel S). Les condicions sota les quals es va forjar aquest acord
poltic i les vicissituds que ha viscut al llarg de la legislatura susciten moltes qestions que no abordarem
aqu. Tanmateix, s necessari assenyalar que una de les conseqncies ms importants de la seva evoluci
ha estat la demfasitzar el carcter unilateral del procs que, entre altres conseqncies, ha tingut especial
transcendncia en el pla jurdic, en concret en les relacions entre el Parlament i el Tribunal Constitucional.

7 La Resoluci 1/XI del Parlament de Catalunya, de 9 de novembre de 2015, sobre linici del
procs poltic a Catalunya com a conseqncia dels resultats electorals del 27 de setembre
de 2015

La Resoluci 1/XI, de 9 de novembre de 2015,21 com a primer acte parlamentari de la nova legislatura
(produt abans de la investidura i constituci del nou Govern), t especial transcendncia pel que fa a linici
del procs cap a la independncia en els termes que shan exposat en lapartat anterior. Si la Resoluci
5/X del Parlament va plantejar el dret a decidir en un context de compatibilitat amb la Constituci, com
el mateix Tribunal Constitucional va remarcar en la STC 42/2014 (amb lexcepci que ja coneixem), la
Resoluci 1/XI suposa un important punt dinflexi en aquest sentit. Des duna perspectiva jurdica, la gran
diferncia que presenta aquesta resoluci respecte a la 5/X s la dexpressar, de manera clara i inequvoca,
la voluntat diniciar el procs de creaci dun estat catal independent en forma de repblica i daprovar les
normes necessries que facin possible la desconnexi de Catalunya amb lEstat espanyol. Malgrat que la
resoluci no ho digui de manera explcita i directa, aquest procs es planteja de manera unilateral i sense
tenir en compte els processos de reforma constitucional, com dona a entendre la resoluci quan afirma que
sinicia un procs constituent no subordinat i afegeix que ni el Parlament ni la desconnexi mateixa no se
supeditaran a les decisions de les institucions de lEstat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional;
declaraci que es complementa amb la directriu adreada al Govern de complir exclusivament les normes
i els mandats del Parlament.
La Resoluci 1/XI planteja en el seu origen un important problema poltic i jurdic per la contraposici que
representa entre el principi democrtic i el principi de legalitat. La resoluci prioritza el primer per sobre
del segon, considerant que el resultat de les eleccions del 27 de setembre de 2015 permet a les institucions
catalanes endegar un procs cap a la independncia sense estar necessriament condicionades per la legalitat
constitucional i estatutria. Els grups parlamentaris que van impulsar laprovaci de la resoluci22 entenen
que aquelles eleccions van donar un mandat al Parlament per iniciar el procs cap a la independncia,
assumint que aquest mandat democrtic implica el reconeixement de facto de la sobirania necessria per
emprendre i consumar aquesta via; la qual cosa porta a relativitzar les regles del sistema constitucional en
general i en particular les que defineixen i al mateix temps condicionen la posici institucional del Parlament
i del Govern.
Tanmateix, s necessari recordar que la naturalesa del procs electoral del 27 de setembre de 2015 (eleccions
al Parlament de Catalunya) noms ha perms configurar objectivament, dacord amb el rgim electoral
vigent, una majoria parlamentria que no t una correspondncia amb la majoria de vots obtinguts per les
forces poltiques que impulsen el procs dissenyat en la Resoluci 1/XI, amb relaci al conjunt de vots
emesos. Si des del punt poltic les eleccions havien de constituir un plebiscit per comprovar lexistncia
duna majoria social a favor de la independncia de Catalunya, aquest objectiu poltic no es va assolir, ni
sembla correcte desnaturalitzar-lo amb el criteri dels escons obtinguts. Per altra banda, des del punt de vista
del principi democrtic, que s fonamental en el procs que sinicia amb la Resoluci 1/XI, s evident que
es fa palesa una debilitat dorigen quan el que es pretn s legitimar una ruptura del marc jurdic vigent a fi
daconseguir la independncia. Els resultats electorals haurien dhaver obert una reflexi profunda sobre si
els vots obtinguts habilitaven per fer el pas que comporta la Resoluci 1/XI o b calia ampliar el suport social
a favor duna altra estratgia ms idnia per continuar el procs.

21 Publicada al BOPC, nm. 7, de 9 de novembre de 2017.


22 La Resoluci 1/XI va ser aprovada pels vots de Junts pel S i la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 12


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

Una segona debilitat que es pot objectar a lapellaci al principi democrtic com a font legitimadora del
procs s la de segregar la idea de democrcia respecte a la que tamb expressen els rgans generals de
lEstat, legitimats igualment per processos electorals en qu tamb han participat els ciutadans de Catalunya.
Com sha assenyalat abans, la idea que emana del fons de la Resoluci 1/XI s que el Parlament i el poble de
Catalunya ja sn poders sobirans, condici necessria per considerar de manera autnoma i plena la democrcia
que emana del poble catal i representa el seu Parlament. Aix implica necessriament una confrontaci
entre dos mandats igualment democrtics: un que legitima la via unilateral cap a la independncia i un altre
que legitima lstatu quo constitucional. Una lectura coherent de la Resoluci 1/XI indica que el Parlament
considera que el mandat obtingut dels ciutadans a partir del resultat del procs electoral del 27 de setembre
de 2015 li permet transcendir el principi de legalitat constitucional, que t la seva font en la Constituci de
1978. Aquest mandat democrtic seria la font originria dun poder i duna legalitat alternatius creadors
duna nova realitat poltica i jurdica que faria possible assolir lobjectiu que Catalunya esdevingui per
prpia voluntat un estat independent.
Les consideracions acabades dexposar palesen en qualsevol cas lexistncia dun conflicte jurdic
especialment greu entre dos principis bsics inherents a les democrcies occidentals, com sn el de democrcia
i el de legalitat. Principis que no sn destriables perqu van necessriament interrelacionats. Les clusules
constitucionals que defineixen un estat com a democrtic i de dret no fan altra cosa que evidenciar que en
qualsevol sistema democrtic la democrcia i la legalitat sn elements indissociables o, si es vol expressar de
manera ms prctica i planera, les dues cares duna mateixa moneda. I no pot ser duna altra manera perqu
la democrcia s la que crea la legalitat a partir de lactuaci dels representants parlamentaris, i la legalitat
es legitima pel fet de ser fruit o resultat de lexercici de la democrcia. No es pot oblidar tampoc que, en
qualsevol societat democrtica, tota la legalitat se subordina a una Constituci i aquesta tamb es fonamenta,
com s lgic, en el principi democrtic. En conseqncia, en un estat democrtic i de dret, no hi ha cap altra
expressi del principi democrtic per a tots els poders pblics que aquell que representa la Constituci i les
normes que, dacord amb ella, determinen la mesura o capacitat de decisi de qu disposen tots els poders
constituts.
La contraposici del principi democrtic i el principi de legalitat podria tenir justificaci en un context
poltic en el qual aquesta legalitat no ha estat establerta com a conseqncia del primer. En un escenari com
aquest es pot acceptar la primacia del principi democrtic per realitzar una transici o ruptura de les regles
dun estat autoritari en benefici dun nou rgim plenament democrtic i constitucional. Per pot ser arriscat
confondre aquesta situaci amb lexistncia de dficits que afectin la qualitat democrtica dun estat que,
tot i aix, mant els elements essencials que el defineixen com a democrtic i de dret, sobretot si aquesta
imatge continua essent percebuda per la comunitat internacional. Pretendre, a partir de la constataci de
certs dficits, que lEstat espanyol mant formes autoritries (postfranquistes) que el convertirien en no
democrtic pot suposar un greu error dapreciaci poltica i sobretot jurdica.
Des duna perspectiva ideolgica s possible no compartir aquesta conclusi i considerar que el poble
de Catalunya s un subjecte poltic i jurdic sobir que t plena capacitat per autodeterminar-se. Aquesta
conclusi es pot sostenir per convicci dorigen o com a resultat de la devaluaci democrtica del sistema
constitucional de lEstat espanyol i per la negativa reiterada de donar sortida dins el marc constitucional a
una demanda social legtima i de base democrtica. Tanmateix, aquesta interpretaci de la situaci poltica
a Catalunya i a Espanya no hauria de fer abstracci ni menystenir lescenari ms complex que sacaba de
perfilar ni els instruments de qu disposa lEstat per defensar la integritat de la Constituci.
Un procs dindependncia o de secessi en un sistema democrtic pot ser ms difcil dassolir que en
una altra conjuntura, encara que aix pugui semblar contradictori. Una democrcia consolidada implica
lexistncia dun marc poltic i jurdic estable i la garantia que qualsevol canvi substancial es faci dins
el marc establert per la Constituci. Aix pot fer molt complex un procs dindependncia i el subjecta a
compromisos i acords poltics, ja que una via unilateral posaria en qesti un sistema que es fonamenta en la
necessitat de mantenir un equilibri i respectar els seus principis i valors fonamentals.
Per aquest motiu, un procs daquesta mena t la crrega afegida dhaver-se de plantejar de la manera ms
escrupolosa possible amb el marc constitucional i confiant en la perseverana necessria per cercar el dileg

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 13


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

i la negociaci mitjanant frmules que permetin conciliar la voluntat expressada democrticament amb
instruments que no violentin la legalitat constitucional. Perseverana que incumbeix especialment a qui
pretn alterar lstatu quo constitucional i lobliga a demostrar que ha esgotat totes les vies dactuaci possible
dins el marc constitucional, tot acceptant alhora que laltra part, lEstat, tamb t el dret i la legitimitat
democrtica per defensar la Constituci.
Com va dir la Cort Suprema del Canad en el seu pronunciament de lany 1998,23 un procs de secessi no
depn noms de la voluntat duna majoria expressada pels ciutadans dun territori que tingui caracterstiques
de comunitat nacional, perqu la Constituci no empara un projecte unilateral de secessi. En principi,
aquesta voluntat ha de respectar la legalitat constitucional, la qual cosa obliga, en tot cas, a una negociaci
poltica lleial que no exclogui la necessria reforma constitucional. Per, com tamb va reconixer en
aquell moment la Cort Suprema del Canad, els fets demostren que molts processos dindependncia shan
consumat per la via de fet, s a dir, al marge duna reforma constitucional i mitjanant el reconeixement de
la comunitat internacional al nou estat. Aquest s, per tant, el darrer escenari per considerar. Un escenari en
qu el dret poc t a dir i en qu la irrupci duna nova realitat estatal depn dunes circumstncies fctiques
que la facin possible.
La Resoluci 1/XI obre la via cap a aquest escenari i les incgnites principals que planteja sn essencialment
dues: si la seva condici de darrer recurs, com a via de ruptura que s, la justifica; i si lopci per una via
de fet (malgrat laparena jurdica que li volen donar les lleis de desconnexi), ser capa dimposar-se i
desembocar en la creaci real i efectiva dun estat independent reconegut per la comunitat internacional.
Desfer aquestes incgnites s una tasca complexa que no s objecte daquest estudi. Tanmateix, es poden fer
unes reflexions sobre cadascuna delles sense pretensi de donar respostes concloents.
Amb relaci a lopci de ruptura declarada pel Parlament mitjanant la voluntat que expressa la Resoluci
1/XI (que ha tingut continutat en altres resolucions a les quals farem referncia desprs), cal admetre que
la via de dileg i negociaci que en el seu moment va inspirar la Resoluci 5/X sha revelat, ms que
esgotada, inaccessible. Des del punt de vista poltic, s inqestionable que lEstat ha mantingut una lnia
clarament oposada a la possibilitat de negociar un referndum o consulta sobre el dret a decidir i ha avortat
totes les iniciatives de la Generalitat adoptades en aquesta direcci. Des del punt de vista jurdic, el marge
dactuaci tamb s molt limitat perqu el Tribunal Constitucional, malgrat haver apellat al principi de
dileg i negociaci i al joc poltic que en un cas com aquest caldria respectar (STC 42/2014), ha excls de
manera clara la possibilitat de fer una consulta que no sigui el referndum de reforma constitucional (STC
103/2018, 31/2015 i 32/2015); aquesta doctrina especialment rgida contrasta, per exemple, amb la situaci
del Canad, on saccepta la possibilitat dun referndum previ de secessi convocat per una provncia, tot i
que els seus efectes per obligar lEstat a negociar es condicionen al que estableix la seva Llei de la claredat,
de 29 de juny de 2000 (en angls, Clarity Act; en francs, Loi de clarification) i a una reforma constitucional
posterior.
En conseqncia, aquest capteniment poltic i jurdic de les institucions estatals no es pot considerar
especialment deferent envers el principi democrtic, en el sentit de permetre la seva expressi per constatar, si
ms no, lexistncia duna majoria social a favor de la independncia i articular a partir della un procediment
per donar-li resposta poltica i jurdica.24
Respecte de la viabilitat prctica del procs de desconnexi dissenyat per la Resoluci 1/XI, cal reconixer
que hi ha diverses raons per considerar que lobertura daquesta via pot ser prematura i poc realista. El primer
factor afecta la que hauria de ser la seva principal fora, que s lexistncia duna majoria social favorable
a la independncia, ja que aquesta majoria ara per ara no es coneix i lnica dada objectiva que permetria

23 Decisi consultiva de 20 dagost de 1998.


24 Sha defensat la possibilitat de contrastar aquest capteniment de lEstat espanyol amb el respecte dels valors fundacionals de la
Uni Europea reconeguts a larticle 2 del TUE, considerant que els valors de la democrcia i de la legalitat han de guardar un equilibri
entre ells, que es pot trencar si la legalitat formal compromet de manera injustificada una expressi democrtica legtima i compta
amb un ampli suport social. (Vegeu: Bayona, Antoni. El dret a decidir i els valors fundacionals de la Uni Europea. REAF, nm.
20 (octubre 2014), p. 132 i s.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 14


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

induir-la, a saber, el resultat electoral del 27 de setembre de 2015, tampoc no lacredita.25 El segon factor s la
capacitat de reacci de lEstat, que disposa dinstruments jurdics i poltics importants per oposar-se i estroncar
les properes decisions de desconnexi anunciades. I el tercer factor pot ser lescassa receptivitat envers la
causa catalana que ha mostrat fins ara la comunitat internacional, normalment refractria a modificar lstatu
quo i compromesa tamb amb lEstat espanyol com a actor internacional reconegut, especialment en la seva
condici de membre de la Uni Europea; lescenari internacional no sembla, doncs, especialment favorable
a reconixer una via unilateral i menys encara la Uni Europea, que dona especial rellevncia a la legalitat
com a valor fundacional, conjuntament amb el principi democrtic.

8 El posicionament del Tribunal Constitucional sobre la Resoluci 1/XI, de 9 de novembre


de 2016

La Resoluci 1/XI ha estat declarada inconstitucional i nulla per la STC 259/2015, de 2 de desembre.26
Un primer aspecte que cal destacar daquesta sentncia s el fet que el Tribunal contempla aquesta nova
resoluci de manera diferent a la 5/X, en el sentit que daquesta ltima en va declarar inconstitucional noms
una part (concretament, la declaraci de sobirania), mentre que en el cas de la Resoluci 1/XI, la declaraci
dinconstitucionalitat s dabast general, per considerar que tota ella depn dun nic fil conductor que
la contamina ntegrament. Aquest fet s important perqu facilitar desprs al Tribunal connectar noves
declaracions de voluntat del Parlament amb la STC 259/2015.
El segon aspecte, ms de fons, s que la sentncia entn la resoluci com un acte fundacional dun procs
de creaci dun estat catal independent, que pretn emparar-se en una qualitat sobirana que ni el Parlament
ni el poble de Catalunya tenen. Per al Tribunal aquesta autoqualificaci del Parlament com a dipositari de la
sobirania i lexpressi duna voluntat constituent sn manifestacions susceptibles de produir efectes jurdics
al marge de la Constituci i les equipara a una via de fet que pretn desconixer i excloure expressament el
valor normatiu de la Constituci i, ms concretament, el principi dunitat de lEstat i de sobirania del conjunt
del poble espanyol establerts als articles 1 i 2 de la Constituci.
El Tribunal recorda que la Resoluci 1/XI, a diferncia de la Resoluci 5/X, pretn ignorar expressament
la condici necessria que la legtima defensa de qualsevol projecte poltic, fins i tot els que sn contraris
a la Constituci o incompatibles amb ella, s possible en el marc de la mateixa Constituci, ja que aquesta
no imposa la militncia o ladhesi als seus postulats (STC 42/2014), per obliga, en canvi, els poders
pblics a respectar la seva condici de llei superior en tant que noms permet convertir en realitat jurdica i
fer efectius els projectes incompatibles amb la Constituci amb la reforma prvia daquesta. En aquest sentit,
la sentncia emfasitza que el principi democrtic a qu poden apellar legtimament els poders constituts
no pot servir mai per legitimar un desconeixement de la legalitat constitucional, perqu tota legitimitat es
fonamenta precisament en la conformitat de lactuaci dels poders pblics amb la Constituci.
El Tribunal considera, per tant, que en un estat democrtic i de dret no s possible contraposar legitimitat
democrtica i legalitat constitucionals i que el principi democrtic no es pot concebre mai de manera allada
i desvinculada de lordre constitucional establert. Per aquesta ra, la STC 259/2015 conclou que la Resoluci
1/XI, com a decisi parlamentria, s una infracci constitucional que no s fruit dun enteniment equivocat
del que permet o imposa la Constituci, sin duna voluntat que implica un exprs rebuig de la fora
dobligar de la Constituci a la qual es pretn contraposar un poder que vol ser depositari duna qualitat
sobirana i duna dimensi constituent que li permet posar en qesti lordre constitucional vigent.
Es pot fer una crtica de la sentncia per ra del fonamentalisme constitucional que expressa, especialment
arrelat al principi de legalitat i gens deferent amb altres principis i valors bsics, com el de democrcia i el
de pluralisme (poltic i nacional). El Tribunal s molt taxatiu quan entn que no hi ha legitimitat ms enll de

25 El percentatge de vots obtinguts per les forces poltiques declarades independentistes (Junts pel S i la Candidatura dUnitat
Popular - Crida Constituent) va ser del 47, 80 %.
26 El Tribunal Constitucional torna a aplicar en aquest cas la doctrina elaborada amb ocasi de la impugnaci de la Resoluci 5/X,
de considerar que les resolucions fruit de lexercici de la funci parlamentria dimpuls de lacci poltica i de govern produeixen
efectes jurdics a lefecte del seu control en seu constitucional. Sobre aquesta qesti, vegeu les allegacions del Parlament en el
procediment dimpugnaci 1389/2013 de la Resoluci 5/X (BOPC, nm. 97, de 10 de juny de 2013).

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 15


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

la legalitat i que el principi democrtic no existeix separat del principi de constitucionalitat i que no hi cap,
per tant, cap mena de legitimitat fora de la legalitat. Es podria argumentar que aquesta percepci prioritza el
principi de legalitat i converteix la Constituci en una mena de camisa de fora que minimitza el valor del
principi democrtic com a motor de canvi.
Ja hem tingut ocasi de fer referncia abans a la doctrina de la Cort Suprema del Canad de 1998, que va
deduir duns principis constitucionals semblants als nostres tant la possibilitat que una provncia expressi
democrticament la seva voluntat de seguir el cam de la independncia com el deure de la federaci de
negociar amb ella aquesta sortida. Per tamb s cert que la Cort Suprema del Canad va voler deixar
clar que el principi democrtic no dona empara a una declaraci unilateral dindependncia. A diferncia
de lescenari canadenc, el Tribunal Constitucional espanyol ha fet una lectura molt restrictiva del principi
democrtic en comparaci amb el valor que ha donat al principi de legalitat. Malgrat lapellaci al paper
de la poltica per resoldre aquestes qestions i els lmits que en aquest cas t el dret, ja hem vist abans com
el Tribunal ha mantingut fins ara una doctrina especialment rgida en el sentit de no permetre que un dileg
i una negociaci poltica culmini en una convocatria duna consulta als ciutadans del resultat de la qual es
pugui seguir fins i tot, si escau, activar els processos de reforma constitucional. En una qesti en la qual
es ventila un procs dindependncia territorial, no sembla adient ni proporcionat constrnyer lmbit de
negociaci poltica de tal manera que faci impossible saber si existeix una majoria social a favor, sobretot
quan est empricament demostrat que gran part de la societat catalana vol ser preguntada.27
Davant daquesta situaci, la via unilateral que expressa la Resoluci 1/XI es podria entendre com a darrer
recurs davant la inexistncia dun espai poltic i jurdic que no permet realitzar ni negociar una consulta.
Per aix no treu importncia als diversos problemes que una via com aquesta planteja des de la perspectiva
del respecte a la legalitat constitucional i tamb del mateix principi democrtic que shan exposat en aquest
apartat i lanterior.

9 Les actuacions parlamentries subsegents a la Resoluci 1/XI

La conflictivitat entre el Parlament de Catalunya i el Tribunal Constitucional sha accentuat notablement per
ladopci de noves decisions parlamentries posteriors a la Resoluci 1/XI que el Tribunal ha considerat com
a actes contraris a lobligaci de compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, concretament de
la STC 259/2015. s el cas de la Resoluci 5/XI, de 20 de gener de 2016, per la qual es va crear la Comissi
dEstudi del Procs Constituent, de la Resoluci 263/XI, de 27 de juliol de 2016, per la qual es van ratificar
linforme i les conclusions de la comissi destudi, i de la Resoluci 306/XI, de 6 doctubre de 2016 (apartat
I.1.1 i nmeros 13 a 16 de lapartat I.2), subsegent al debat de poltica general.28
Malgrat que en termes estrictament jurdics s difcil considerar que existeix un vincle o relaci de
dependncia entre aquestes resolucions i la 1/XI pel fet de tractar-se dactes de naturalesa essencialment
poltica i parlamentria, la qual cosa diferencia aquest supsit del que es pot donar entre una norma i un
acte jurdic que el desplega o aplica, el Tribunal Constitucional ha considerat que existeix aquesta relaci a
lefecte del deure de compliment de les seves resolucions establert per larticle 87.1 de la Llei orgnica del
Tribunal Constitucional. La justificaci daix la dedueix el Tribunal de la voluntat del Parlament de donar
continutat i suport a la Resoluci 1/XI declarada inconstitucional i nulla per la STC 259/2015 i de voler
insistir a desenvolupar un projecte poltic de desconnexi de lEstat espanyol al marge dels procediments
de reforma constitucional. En aquest sentit, el Tribunal aprecia lexistncia duna successi temporal de fets
en lmbit del Parlament que evidencia una pretensi dincomplir les resolucions del Tribunal Constitucional.
Aquests pronunciaments shan produt en el marc dincidents dexecuci de la STC 259/2015, que han estat
resolts per les interlocutries 141/2016, de 19 de juliol de 2016, 170/2016, de 6 doctubre de 2016 i 24/2017,
de 14 de febrer de 2017. Com hem avanat, es podria objectar que la utilitzaci de la via processal dels
incidents dexecuci de sentncia resulta inapropiada en aquest cas, perqu el deure de compliment sembla
27 La darrera enquesta feta pblica pel Centre dEstudis dOpini (CEO) del mes de mar de 2017 posa en relleu que un 50,3 %
dels enquestats estan a favor dun referndum (pactat o no amb lEstat) i que un altre 23,3 % sn partidaris duna consulta si s
autoritzada pel Govern de lEstat.
28 Publicades, respectivament, al BOPC, nm. 42, de 25 de gener de 2016, i al BOPC, nm. 200, d1 dagost de 2016.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 16


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

que sha de predicar en tot cas dun acte jurdic prpiament dit i no pas dactes de naturalesa essencialment
poltica, com sn les resolucions parlamentries aprovades en exercici de la funci dimpuls de lacci de
govern o, ms encara, de funcionament intern del mateix Parlament (com seria el cas de la creaci duna
comissi destudi). En aquests casos, s evident que la via de lincident dexecuci de sentncia suposa
el risc de limitar la capacitat de decisi en seu parlamentria, perqu el deure de compliment es trasllada
en realitat sobre un projecte poltic o una expressi de voluntat daquesta mena que, per la seva mateixa
naturalesa, s dubts que pugui ser considerat com un incompliment de sentncia en el sentit que estableix
la Llei orgnica del Tribunal Constitucional.29 Els incidents dexecuci de sentncia poden ser utilitzats
respecte a normes o actes que apliquen o desenvolupen una norma prviament declarada inconstitucional o
nulla, sempre que es tracti dactuacions de carcter jurdic, ja que aquesta hauria de ser condici necessria
per constatar una situaci dincompliment. Aquesta juridicitat no existeix, en sentit estricte, en els actes
parlamentaris dimpuls de lacci de govern.
Tanmateix, no sha doblidar que la STC 42/2014 ja va atorgar efectes jurdics a les resolucions parlamentries
no normatives i aquesta doctrina ha perms desprs al Tribunal justificar la utilitzaci dels incidents dexecuci
tamb en aquest supsit, prenent com a referncia la STC 259/2015, com a resoluci del Tribunal que ha
estat objecte dincompliment per laprovaci de les resolucions del Parlament posteriors a la 1/XI. Val a dir,
en qualsevol cas, que la crtica que es podria fer a un s inapropiat dels incidents dexecuci en el context
que aqu estem analitzant, pot quedar matisada per la mateixa transcendncia constitucional de la qesti.
Malgrat que aix no hauria de ser un argument jurdic determinant, sembla raonable pensar que ha pesat
molt en la decisi del Tribunal Constitucional dacceptar la mateixa hiptesi dimpugnaci daquest tipus
dactes en seu constitucional i tamb de considerar-los idonis de ser jutjats en un procediment dexecuci de
sentncia. Perqu cal suposar que el Tribunal no ha volgut desconixer els riscos que podria haver generat la
decisi contrria de no acceptar el control daquests actes parlamentaris en la mesura que dels mateixos sen
pogus deduir una aparena de legalitat i legitimitat i derivar el reconeixement implcit dunes atribucions de
les quals el Parlament no disposa. Tanmateix, laprovaci de les resolucions 5/XI, 263/XI i 306/XI i la seva
consideraci com a actuacions contrries al deure de compliment de la STC 259/2016 ha produt dos efectes
especialment perjudicials per al Parlament de Catalunya que s necessari remarcar.
El primer efecte s que, per la via dels incidents dexecuci de sentncia dels actes parlamentaris considerats
com a continutat o desenvolupament de la Resoluci 1/XI, el mateix Parlament ha donat peu a laplicaci per
part del Tribunal Constitucional dunes limitacions excepcionals a lactivitat parlamentria que es projecten
sobre un mbit especialment protegit, com s el dels interna corporis o autonomia de funcionament del
Parlament. En aquest sentit, cal destacar que les interlocutries que han resolt els procediments dexecuci
relacionats amb la STC 259/2015 no shan limitat a declarar la nullitat de les resolucions parlamentries, sin
que amplien els seus efectes a ladvertiment als rgans rectors de la cambra del deure pro futuro dimpedir
o paralitzar qualsevol iniciativa, jurdica o material, que directament o indirecta suposi ignorar o eludir la
nullitat de les resolucions afectades. Aix significa que tamb es veu afectat el dret diniciativa parlamentria,
exceptuant per a aquest cas concret la doctrina general establerta pel mateix Tribunal Constitucional sobre
els criteris estrictament formals i de procediment que les meses parlamentries han daplicar exclusivament
quan es tracta dadmetre a trmit les iniciatives parlamentries.30
El segon efecte especialment negatiu des del punt de vista institucional s la transcendncia penal que han
produt els incidents dexecuci com a conseqncia de lincompliment del deure dimpedir o paralitzar
qualsevol iniciativa parlamentria que suposi ignorar o eludir la STC 259/2015. Ladvertncia de possible
responsabilitat es va fer per primer cop en la interlocutria 141/2016, de 19 de juliol, i es va concretar
desprs deduint testimonis de particulars al Ministeri Fiscal per procedir contra la presidenta del Parlament
(interlocutria 170/2016, de 6 doctubre) i contra la mateixa presidenta i altres quatre membres de la Mesa
del Parlament (interlocutria 24/2017, de 14 de febrer). La deducci dels testimonis de particulars ha donat
lloc a lobertura daccions penals davant del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya per part de la Fiscalia,
la qual cosa ha generat una tensi afegida i contraproduent en un procs ja de per si difcil i complex que a

29 Sobre aquesta qesti vegeu els apartats II i III de les allegacions presentades en lincident dexecuci relatiu a la Resoluci 5/
XI, de 20 de gener de 2016, de creaci de comissions parlamentries (BOPC, nm. 69, de 29 de febrer de 2016).
30 Entre daltres, les STC 124/1995, 38/1999, 203/2001, 40/2003, 202/2014 o 1/2015.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 17


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

hores dara ja presenta elements clars i evidents dun greu conflicte institucional, amb el risc de repercutir
tamb sobre lmbit social en funci dels esdeveniments futurs.

10 La Resoluci 306/XI: la convocatria dun referndum vinculant sobre la independncia

La Resoluci 1/XI, de 9 de novembre de 2015, va establir les bases del procs dindependncia de Catalunya
en els termes que shan analitzat en lapartat 7. La lgica de fons de la Resoluci 1/XI era que el resultat
assolit per les forces poltiques independentistes en les eleccions celebrades el dia 27 de setembre de 2015
permetien constatar lexistncia duna majoria social a favor de la independncia, traduda en una majoria
parlamentria. Les mateixes eleccions al Parlament i el seu carcter plebiscitari actuaven daquesta manera
com a substitut de la consulta popular que no va ser possible fer a partir de la declaraci de voluntat expressada
en la Resoluci 5/X, de 23 de gener de 2013, i en les actuacions parlamentries adoptades posteriorment
(especialment la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendries i altres formes de
participaci ciutadana, i la convocatria duna consulta dacord amb aquesta Llei per al dia 9 de novembre
de 2014).
Per aquesta ra, la Resoluci 1/XI no fa cap referncia a la realitzaci duna consulta o un referndum
i opta per un full de ruta en qu el procs per assolir la independncia que el Parlament posa en marxa
culmini amb laprovaci de les lleis de desconnexi. Es tracta, per tant, dun full de ruta en qu la declaraci
dindependncia dependr ja dunes actuacions adoptades directament per les institucions catalanes. Aix ho
confirma la posterior Resoluci 263/XI, de 27 de juliol de 2016, que aprova linforme i les conclusions de la
comissi destudi del procs constituent, en el qual sexplicita que la desconnexi amb la legalitat de lEstat
espanyol es far mitjanant laprovaci de les lleis de desconnexi i dun mecanisme unilateral dexercici
democrtic que activar la convocatria de lAssemblea Constituent. Malgrat que aquesta referncia a un
mecanisme unilateral dexercici democrtic pot suscitar algun dubte sobre la seva naturalesa, tot sembla
indicar que en la voluntat inicial expressada per les resolucions 1/XI i 263/XI, la confirmaci de lexistncia
duna majoria social favorable a la independncia no es condiciona necessriament a la realitzaci dun
referndum o consulta i que la consecuci daquest nou estatus passa a dependre de les lleis de desconnexi
o, eventualment, duna declaraci unilateral dindependncia aprovades directament pel Parlament.
Tanmateix, sobre aquesta previsi inicial la Resoluci 306/XI, de 6 doctubre de 2016,31 ha introdut
una variable important. En lapartat I.1.1 daquesta resoluci el Parlament afirma el dret imprescriptible
i inalienable de Catalunya a lautodeterminaci i torna a constatar que les eleccions celebrades el 27 de
setembre de 2015 van conformar una majoria favorable a la independncia. Per, acte seguit, introdueix
com a novetat el mandat adreat al Govern de celebrar un referndum vinculant sobre la independncia de
Catalunya, a tot tardar, al setembre de 2017 amb una pregunta clara i una resposta binria. Aquest mandat
no obsta, per, perqu continun els trmits parlamentaris per a lelaboraci de les lleis de desconnexi i, de
manera especial, la llei que ha de regular la successi dordenaments, la nacionalitat, els drets fonamentals,
el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el perode de transitorietat existent
entre la proclamaci de la Repblica catalana i laprovaci de la nova Constituci. I tampoc modifica el pla
establert per impulsar i definir el procs constituent definit a la Resoluci 263/XI, sobre el qual insisteix
lapartat I.2 de la Resoluci 306/XI.
Es pot deduir, per tant, que el Parlament estableix mitjanant la Resoluci 306/XI una modificaci important
respecte al full de ruta establert inicialment per la Resoluci 1/XI, en el sentit que el mateix procs cap a la
independncia queda ara condicionat a la realitzaci dun referndum vinculant per conixer lopini dels
ciutadans sobre la independncia i, encara que no ho digui expressament la resoluci, a un resultat favorable
a la independncia.
Un aspecte important a considerar s la naturalesa daquest referndum des de la perspectiva del paper que
han de tenir-hi lEstat i la Generalitat. Sobre aquesta qesti la Resoluci 306/XI mostra una ambigitat
calculada, que es desprn de la comparaci entre els seus apartats I.1.1 i I.1.2. Lapartat I.1.132 deixa clar que

31 Publicada al BOPC, nm. 237, de 18 doctubre de 2016.


32 Aprovat a iniciativa i amb el suport dels grups parlamentaris de Junts pel S i de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 18


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

no cal que la convocatria del referndum sigui pactada amb lEstat. Fa una referncia a un possible acord
amb el Govern espanyol, per tot seguit diu que, en absncia daquest acord poltic, es mant el comproms
per convocar el referndum. En canvi, lapartat I.1.233 noms preveu un escenari de referndum acordat
amb lEstat. Aquest tractament diferent del referndum en la Resoluci 306/XI va tenir una conseqncia
important, a saber, la no inclusi de lapartat I.1.2 en lincident dexecuci que el Tribunal Constitucional va
interposar contra la Resoluci 306/XI per incompliment de la STC 259/2015.
Lambigitat que presenta aquest doble tractament del referndum sha traslladat desprs a la Llei 4/2017, del
28 de mar, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, perqu la seva disposici addicional
40 cont dos apartats que venen a ser el reflex de les dues opcions previstes en la Resoluci 306/XI. Tractant-
se en aquest cas duna norma, es produeix una aparent contradicci jurdica, ja que la Llei de pressupostos
estableix dues habilitacions o mandats diferents per donar cobertura econmica a dues consultes que sn
tamb diferents, car una depn de lexistncia dun acord amb lEstat i laltre no est subjecte en principi a
aquesta condici.
Daquestes darreres actuacions parlamentries relatives al procs sobre el futur poltic de Catalunya, sen
poden extreure dues conclusions essencials. Per una banda, que el Parlament ha considerat necessari, o si
ms no convenient, reforar la legitimitat democrtica del procs cap a la independncia amb la realitzaci
dun referndum (o, si ms no, un darrer intent de realitzar-lo) per tal de confirmar lexistncia duna majoria
social a favor de la independncia. No hi ha dubte que la realitzaci del referndum ofereix aquest plus
de legitimitat que la mera referncia als resultats electorals del 27 de setembre de 2015 no t per les raons
anteriorment exposades. Per la segona conclusi s que el procs cap a la independncia no es fa dependre
de la realitzaci del referndum, perqu de lapartat I.1.1 de la Resoluci 306/XI no es desprn que sigui
una condici indispensable per culminar el procs dindependncia, en coherncia amb la voluntat poltica
expressada en la Resoluci 1/XI, que no sembla que la Resoluci 306/XI pretengui modificar pel que fa al
full de ruta establert per aquella si no s possible realitzar el referndum.
La forma com apareix la qesti del referndum en aquest tram final del procs sembla indicar, per tant,
que es tracta ms dun moviment tctic que t com a darrer objectiu poltic reforar la legitimitat de la
via unilateral inicialment prevista en la Resoluci 1/XI demostrant que sha insistit en la voluntat de fer
la consulta, per que, si aquesta no es fa, no haur estat per causa imputable a les institucions catalanes.
Tanmateix, aquesta tctica pot tenir un problema de credibilitat quan el Parlament ja ha expressat clarament
la voluntat de mantenir, en darrer terme, la via unilateral de la desconnexi. Des del punt de vista de les
condicions que hauria de requerir la voluntat dobrir un procs de negociaci franca i lleial, no sembla que
lantecedent que representen les Resolucions 1/XI i 263/XI i el mateix contingut dual de la Resoluci 306/
XI i de la disposici addicional 40 de la Llei de pressupostos, contribueixin a donar especial credibilitat a
la voluntat negociadora. Com tampoc hi ajuda tenir la certesa que, llevat dun canvi radical de doctrina, la
jurisprudncia constitucional no permet realitzar cap dels referndums a qu es refereix la Resoluci 306/XI.
La recent STC de 10 de maig de 2017 (FJ 5) sobre la Llei 4/2010, de 17 de mar, de consultes populars per
via de referendum, reconeix expressament la possibilitat que puguin existir referndums dmbit territorial
autonmic si aix ho preveu una llei orgnica, per reitera al mateix temps la doctrina ja coneguda que
aquestes consultes sempre tindrien com a lmit el de referir-se a qestions de competncia autonmica i no
podrien plantejar qestions resoltes en el procs constituent, que resten sostretes a la decisi dels poders
constituts. En conseqncia, laplicaci de la Resoluci 306/XI noms podria tenir suport constitucional
en el context que preveu el seu apartat I.1.2 i sempre que la qesti que es formuls respects aquests dos
requisits.34

33 Aprovat a iniciativa del grup parlamentari de Catalunya S Que es Pot i amb el suport daquest grup i el del grup parlamentari
de Junts pel S.
34 Aquest referndum seria possible amb la modificaci prvia de la Llei orgnica reguladora de les diferents modalitats de
referndum que reguls els referndums dmbit autonmic i formulant la pregunta sobre la qesti duna manera indirecta, com
ara: Est vost dacord que el Parlament inici un procs de reforma constitucional per tal que Catalunya pugui esdevenir un estat
independent?. Una pregunta daquest tipus no entraria en contradicci directa amb la Constituci. I tamb cal tenir en compte que
el Parlament de Catalunya t com a atribuci la iniciativa de reforma constitucional, com recorda expressament la STC 42/2014 amb
relaci al dret a decidir (FJ 4, lletra c).

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 19


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

Amb relaci a la convocatria dun referndum unilateral, malgrat que sentengui que el principi democrtic
la legitima i que ha de ser possible com a darrera alternativa per exercir el dret a decidir en les circumstncies
poltiques i socials en qu viu Catalunya, no es pot negar que senfronta a obstacles difcils de superar. El
primer s la posici jurdica que la jurisprudncia constitucional dona a lEstat per defensar la legalitat
constitucional. El segon sn les variants introdudes en el full de ruta del procs, que, com hem exposat,
poden debilitar-lo en un escenari de ruptura i conflicte. Per ltim, conv no oblidar que voler culminar un
referndum en un context tan hostil pot tenir conseqncies pel que fa al reconeixement dels seus efectes en
lmbit intern i extern, ja que sembla evident que no es podran complir els requisits i els estndards mnims
exigibles a un procediment participatiu com aquest.35
A aquest nou escenari obert per la Resoluci 306/XI respecte de laplicaci del full de ruta per la independncia,
shi ha dafegir una darrera decisi del Parlament que no contribueix a aclarir-lo. La Moci 122/XI, de 18
de maig de 2017,36 sobre el compliment de lapartat I.1.2 de la Resoluci 306/XI insta el Govern de la
Generalitat a reiterar al Govern de lEstat la voluntat de pactar i acordar polticament amb ell la celebraci
del referndum sobre el futur poltic de Catalunya. I tamb insta el Govern de la Generalitat a posar en marxa
les iniciatives oportunes per disposar de lassessorament, el reconeixement i laval de la Comissi Europea
per a la Democrcia mitjanant el Dret (Comissi de Vencia) quant a les condicions que hauria de complir
la convocatria daquest referndum per tal dajustar-se als requisits establerts pel Codi de bones prctiques
en matria de referndums.
Aquest darrer pronunciament del Parlament suscita diversos dubtes referents a la vigncia de la Resoluci
1/XI i tamb a la de la Resoluci 306/XI pel que fa al seu apartat I.1.1: suposa labandonament definitiu de
la via unilateral sense necessitat de consulta que es desprn de la Resoluci 1/XI? Comporta la renncia al
referndum unilateral que preveu lapartat I.1.1 de la Resoluci 306/XI a favor del referndum acordat que
preveu lapartat I.1.2 de la mateixa resoluci? Quin grau de comproms suposaria per al full de ruta per la
independncia una eventual decisi de la Comissi de Vencia?
Com sha exposat abans, no es pot dir que el capteniment del Parlament pel que fa a lestratgia que cal
seguir en aquesta important qesti hagi estat plenament coherent al llarg daquesta legislatura, sobretot
perqu la Resoluci 306/XI i la ms recent Moci 122/XI no expressen amb claredat la voluntat de modificar
els postulats adoptats anteriorment pel Parlament, especialment els que es desprenen de la Resoluci 1/XI (i
tamb de lapartat I.1.1 de la Resoluci 306/XI); la qual cosa contribueix a confirmar, per tant, que en aquest
capteniment preval la posici tctica de deixar obertes diverses opcions, entre les quals la convocatria
unilateral dun referndum i/o laprovaci de les lleis de desconnexi, amb els inconvenients i febleses que
ja shan esmentat. Una dada a retenir s la rpida resposta que ha donat la Comissi de Vencia a la carta
que el president de la Generalitat va adrear el 2 de juny denguany al president del Consell dEuropa en
compliment de la Moci 122/XI. En la seva resposta la Comissi de Vencia declara no poder intervenir en
aquest cas sense lacord de lEstat i recorda que els referndums shan de convocar respectant la Constituci
i la legalitat37.

35 Vegeu en aquest sentit el Codi de bones prctiques en matria de referndums, elaborat per la Comissi Europea per a la
Democrcia mitjanant el Dret (Comissi de Vencia), Consell dEuropa, 17 de mar de 2007. Vegeu tamb lapartat 69 de lopini
de la mateixa Comissi de Vencia de 13 de mar de 2017 sobre la reforma de la Llei orgnica del Tribunal Constitucional de
lany 2015, en el qual la Comissi recorda que les sentncies dels tribunals constitucionals tenen carcter vinculant i que, atesa la
supremacia de la Constituci, han de ser respectades per tots els poders pblics.
36 Publicada al BOPC, nm. 416, de 22 de maig de 2017.
37 Pargraf actualitzat per lautor amb posterioritat a la doble avaluaci cega de larticle [nota de leditor].

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 20


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

11 Recapitulaci

Lactivitat del Parlament relacionada amb el dret a decidir i el procs dindependncia de Catalunya sha
caracteritzat essencialment per ladopci de resolucions parlamentries que han expressat la voluntat de dur
a terme aquest projecte poltic i les formes de desenvolupar-lo.
Aquestes declaracions parlamentries shan legitimat en lexpressi democrtica que representa el Parlament
i han volgut donar a aquest fet una rellevncia i uns efectes que han entrat en conflicte amb el principi de
legalitat constitucional. Aix ho fan paleses les successives impugnacions davant el Tribunal Constitucional
des de la Resoluci 5/X, de 23 de gener de 2013, que han donat a aquest loportunitat de pronunciar-se sobre
aquesta resoluci i les aprovades pel Parlament durant lonzena legislatura.
El fet dhaver fonamentat el procs per a la independncia en el principi democrtic i haver relativitzat
al mateix temps el principi de legalitat, ha estat una de les raons bsiques del conflicte constitucional i s
un dels seus problemes principals, perqu objectivament suposa relegar a un segon pla els fonaments de
lestat de dret i la necessitat de vehicular els projectes poltics respectant les regles constitucionals. Aquest
problema sha agreujat de manera especial amb lorientaci donada al procs a partir de la Resoluci 1/XI.
De lactuaci del Parlament, tamb en deriva una certa indefinici de les lnies estratgiques per impulsar i
culminar el procs cap a la independncia, que es fa especialment evident en les darreres resolucions adoptades
pel Parlament (Resoluci 306/XI i Moci 122/XI). De la via unilateral de desconnexi fonamentada en els
resultats electorals del 27 de setembre de 2015 (sense necessitat de consulta prvia als ciutadans) que preveu
la Resoluci 1/XI, sha passat a un nou escenari en el qual aquesta consulta sembla constituir un element
determinant. Per aquesta opci t les incerteses que suposa una convocatria que senfronta a loposici de
lEstat i a una jurisprudncia constitucional contrria a un referndum que tingui com a objecte preguntar als
ciutadans si estan a favor o en contra de la independncia de Catalunya.
Tanmateix, malgrat aquesta voluntat de realitzar el referndum i dintentar-lo fer de manera acordada amb
lEstat, tampoc es pot concloure que el procs cap a la independncia shagi supeditat de manera absoluta
a lexigncia daquest requisit. La Resoluci 1/XI i lapartat I.1.1 de la Resoluci 306/XI semblen indicar
que les institucions catalanes no renuncien, arribat el cas, a convocar un referndum unilateral i, si la seva
realitzaci no s possible, a seguir una via unilateral alternativa per culminar el procs amb fonament als
resultats electorals del 27 de setembre de 2015.
No cal dir que arribar a aquest escenari, portaria el conflicte existent amb lEstat i amb el Tribunal
Constitucional a una nova dimensi poltica i jurdica de resultats incerts, ja que significaria un trencament
del marc poltic i social en qu es fonamenta lEstat. I tamb suposaria el risc de fonamentar la via unilateral
en una peculiar lectura i comprensi del principi democrtic i de la relaci daquest amb el principi de
legalitat.
Finalment, la recuperaci del full de ruta inicialment dissenyat a la Resoluci 1/XI, desprs dhaver considerat
necessari consultar els ciutadans sobre una qesti tan transcendental com s la independncia sense haver-
ho pogut materialitzar, o havent-ho fet sense unes mnimes garanties, pot tenir lefecte paradoxal dafeblir
una decisi que noms tindria com a fonament els resultats electorals del 27 de setembre de 2015, que no
deixen de ser unes eleccions al Parlament de Catalunya, malgrat el carcter plebiscitari que se li van voler
donar.

Bibliografia

Aguado Renedo, Csar. Sobre un eventual referndum consultivo en el proceso soberanista cataln.
Cuadernos de Alzate, nm. 46-47 (2013), p. 27-47.
Aguiar De Luque, Luis. El referndum en la Constitucin espaola: una reflexin sobre una institucin
problemtica. Constitucin y desarrollo poltico: estudios de homenaje al profesor Jorge de Esteban.
[Valencia: Tirant lo Blanch], 2013, p. 955-972.

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 21


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

Alez Corral, Benito. Constitucionalizar la secesin para armonizar la legalidad constitucional y el


principio democrtico en estados territorialmente descentralizados como Espaa. Revista dEstudis
Autonmics i Federals, nm. 22 (2015), p. 136-183.
Alonso De Antonio, ngel Luis. Anlisis constitucional de la ley catalana de consultas populares no
referendarias y otras formas de participacin ciudadana. [Pamplona: Aranzadi Thomson Reuters], 2015.
lvarez Vlez, Mara Isabel. La participacin directa de los ciudadanos en la Constitucin espaola y las
consultas populares en el mbito estatutario. Revista de Derecho Poltico, nm. 96 (maig-agost 2016), p.
121-148.
Bar Cendn, Antonio. El proceso independentista de Catalua y la doctrina jurisprudencial: una visin
sistemtica. Teora y Realidad Constitucional, nm. 37 (2016), p. 187-220.
Bayona i Rocamora, Antoni. El dret a decidir i els valors fundacionals de la Uni Europea. Revista
dEstudis Autonmics i Federals, nm. 20 (octubre 2014), p. 132-173.
Bossacoma i Busquets, Pau. Competncies de la Generalitat de Catalunya sobre regulaci i convocatria de
consultes populars. Revista dEstudis Autonmics i Federals, nm. 15 (abril 2012), p. 241-286.
Bossacoma i Busquets, Pau. Justcia i legalitat de la secessi: Una teoria de lautodeterminaci nacional
des de Catalunya. [Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut dEstudis Autonmics], 2015.
Botella, Cristina. El Projecte de llei de consultes populars no referendries: contingut i perspectives.
Activitat Parlamentria, nm. 25 (desembre 2012), p. 41-57.
Castell Andreu, Josep M. La competncia en matria de consultes populars per la via de referndum a
la Sentncia 31/2010 sobre lEstatut dautonomia de Catalunya. Revista Catalana de Dret Pblic. Especial
Sentncia 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre lEstatut dautonomia de Catalunya de 2006 (2010),
p. 306-313.
Castell Andreu, Josep M. Consultas populares no referendarias en Catalua. Es admisible
constitucionalmente un tertium genus entre referndum e instituciones de participacin ciudadana?. A:
Transparencia, participacin ciudadana y administracin pblica en el siglo XXI. [Zaragoza: Gobierno
de Aragn, Departamento de Hacienda y Administracin Pblica], 2013, p. 121-155. (Monografas de la
Revista Aragonesa de Administracin Pblica; XIV)
Castell Andreu, Josep M. Democracia, reforma constitucional y referndum de autodeterminacin en
Catalua. A: El estado autonmico en la perspectiva del 2020. Madrid: Universidad Rey Juan Carlos,
Instituto de Derecho Pblico, 2013, p. 172-212.
Ferreres Comella, Vctor. Catalua y el derecho a decidir. Teora y Realidad Constitucional, nm. 37
(2016), p. 461-475.
Gutirrez Espada, Cesreo; Bermejo Garca, Romualdo. El derecho de libre determinacin de los pueblos
no coloniales a la luz del Derecho internacional. Cuadernos de Alzate, nm. 46-47 (2013), p. 111-126.
Jimnez Snchez, Jos J. Principio democrtico y derecho a decidir. Revista dEstudis Autonmics i
Federals, nm. 19 (abril 2014), p. 211-233.
Keating, Michael. Rethinking sovereignty: Independence-lite, devolution-max and national
accommodation. Revista dEstudis Autonmics i Federals, nm. 16 (octubre 2012), p. 9-29.
Miguel Brcena, Josu de. La cuestin de la secesin en la Unin Europea: una visin constitucional.
Revista de Estudios Polticos, nm. 165 (juliol-setembre 2014), p. 211-245.
Montilla Martos, Jos Antonio. La va del artculo 150.2 para la convocatoria del referndum sobre el
futuro poltico de Catalua. Barcelona: Revista Catalana de Dret Pblic [blog], 2014 [Consulta: 8 de maig
de 2017].

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 22


Antoni Bayona Rocamora
El futur poltic de Catalunya: el paper del Parlament

Muoz Machado, Santiago. Catalua y las dems Espaas. Barcelona: Crtica, 2014.
Prez Royo, Javier. Entre poltica y derecho: el debate sobre la independencia de Catalua. Cuadernos de
Alzate, nm. 46-47 (2013), p. 174-185.
Pons Rfols, Francesc-Xavier. Catalua: derecho a decidir y derecho internacional. [Madrid: Reus], 2015.
Ridao i Martn, Joan. El derecho a decidir: una salida para Catalua y Espaa. [Barcelona: RBA], 2014.
Ridao i Martn, Joan. La institucin del referndum en Espaa: una revisin necesaria. A: Participacin
poltica y derechos sociales en el siglo XXI. [Zaragoza: Fundacin Manuel Gimnez Abad de Estudios
Parlamentarios y del Estado Autonmico], 2014, p. 91-114.
Ridao i Martn, Joan. La juridificacin del derecho a decidir en Espaa: la STC 42/2014 y el derecho a
aspirar a un proceso de cambio poltico del orden constitucional. Revista de Derecho Poltico, nm. 91
(setembre-desembre 2014), p. 91-136.
Ridao i Martn, Joan. Sobre la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i el seu
exercici per la via duna consulta popular. Estat de la qesti. Revista de Catalunya, nm. 285 (2014), p.
49-62.
Tajadura Tejada, Javier. El derecho a decidir, el Estado de Derecho y la democracia. Cuadernos de
Alzate, nm. 46-47 (2013), p. 231-242.
Tajadura Tejada, Javier. Los procesos secesionistas y el derecho europeo. Teora y Realidad Constitucional,
nm. 37 (2016), p. 347-379.
Tajadura Tejada, Javier. La STC 42/2014, de 25 de marzo, respecto a la Resolucin del Parlamento de
Catalua 5/X, de 23 de enero de 2013, por la que se aprueba la Declaracin de soberana y del derecho a
decidir del pueblo de Catalua: la introduccin del derecho a decidir en el ordenamiento jurdico espaol.
A: La ltima jurisprudencia relativa al Parlamento: seminario celebrado en Vitoria-Gasteiz los das 27 y 28
de enero de 2016. [Vitoria-Gasteiz: Eusko Legebiltzarra = Parlamento Vasco], 2016, p. 57-90.
tudela aranda, Jos. El derecho a decidir y el principio democrtico. Teora y Realidad Constitucional,
nm. 37 (2016), p. 477-497.
Vintr i Castells, Joan. La Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya: un apunt
jurdic. Barcelona: Revista Catalana de Dret Pblic [blog], 2013 [Consulta: 8 maig 2017].
Vintr i Castells, Joan. Legalidad y consulta soberanista en Catalua. Barcelona: Instituto de Derecho
Pblico [blog], 2012 [Consulta: 8 de maig 2017]
Vintr i Castells, Joan. El Tribunal Constitucional y el derecho a decidir de Catalua: una reflexin sobre
la STC de 25 de marzo de 2014. Barcelona: Revista Catalana de Dret Pblic [blog], 2014 [Consulta: 8 maig
2017].
Vivancos Comes, Mariano. A: La declaracin de soberana del Parlamento de Catalua: entre la poltica y
el derecho. Igualdad y democracia: el gnero como categora de anlisis jurdico: estudios de homenaje a
la profesora Julia Sevilla Merino. [Valncia: Corts Valencianes], 2014, p. 759-779.
Viver Pi-sunyer, Carles; Grau Creus, Mireia. La contribuci del Parlament al procs de consolidaci i
desenvolupament de lautogovern de Catalunya i a la defensa de la seva identitat nacional. Revista dEstudis
Autonmics i Federals, nm. 18 (octubre 2013), p. 88-125.
Viver Pi-sunyer, Carles; Martn i Alonso, Gerard. Informe sobre els procediments legals a travs dels quals
els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya poden ser consultats sobre el futur poltic collectiu. [Barcelona:
Institut dEstudis Autonmics], 2013 [Consulta: 8 de maig 2017].

Revista Catalana de Dret Pblic, nm 54, 2017 23