Història del món contemporani.

Josep Maria López Carrillo

TEMARI

1. El segle XVIII
a. L’Estat i la Societat del segle XVIII. (2-8)
b. La Revolució Industrial. (9-13)
c. La Revolució Americana. (14-21)
Prova (22-24)
2. El desenvolupament del capitalisme al segle XIX
a. El progrés en l'agricultura, la indústria, els transports i les comunicacions.(25-27)
b. L'avenç del liberalisme: els canvis polítics, socials i culturals. Revolucions 1789,
1848 i 1871.
c. El pensament i l'acció revolucionaris: socialisme i anarquisme
d. El món sota el domini d'Europa: l'abast i les conseqüències del colonialisme i
l’imperialisme.
3. L'etapa dels grans conflictes mundials (1914-1945)
a. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències.
b. L'URSS: de la revolució a l'estalinisme i la industrialització forçada.
c. El capitalisme en crisi: el crac de 1929 i la depressió econòmic.
d. L'ascens del feixisme i el nazisme.
e. La Segona Guerra Mundial i els anys de la reconstrucció.
4. El món després de la Segona Guerra Mundial
a. Els anys de la reconstrucció, la formació de blocs i la guerra freda.
b. El disseny d'un nou marc de relacions internacionals.
c. La descolonització i els problemes del Tercer Món.
d. L'Estat del benestar i la dinàmica del creixement a les economies avançades.
5. El món actual
a. La fallida del bloc soviètic.
b. Integració europea i globalització.
c. L'emergència dels nous països industrialitzats, la Xina i l'Índia.
d. Els grans problemes del món d'avui: l'explosió demogràfica, la pobresa, el “conflicte
1

de civilitzacions” i la sostenibilitat.
Página

Història del món contemporani. Josep Maria López Carrillo

A. El segle XVIII

1. L’Estat i la Societat del segle XVIII

1.1. El món.

1.1.1. El món abans del segle XV.

Des d’abans del naixement de Crist amb un
centre a l’Extrem Orient i una perifèria mundial.
Mentre la Xina i altres cultures germanes –
Corea, Japó, Índia Indonèsia- produïen
productes manufacturats com la seda, les
espècies i la porcellana, i les posaven a dis-
posició dels mercats de Kasghar o Malaca, les
cultures perifèriques –com l’àrabIbnBattuta
1330 [https://es.wikipedia.org/wiki/Ibn_Battuta]-
es dedicaven a la seva comercialització a
Constantinople, El Caire o Zamzíbar...onaltres
pobles com els mediterranis –genovesos,
venecians Marco Polo 1271
[https://es.wikipedia.org/wiki/Marco_Polo]
o catalans- o de l’espai swahili. ocupen el rol
comercial i apropen els productes de luxe a les
cultures agràries d’Europa o de l’Àfrica
Subsahariana –Mali- o de l’Àfrica equatorial –
Congo-, mentre que aquestes només podien
oferir metalls preciosos –or i argent-, únics
productes requerits per les potències centrals
del moment.
Aquests metalls preciosos o bé eren au-
tòctons –Congo- o bé de la Guinea americana
–Guyana, Veneçuela...- d’on arribava a
Tombuctú, des del segle XII, l’or necessari per
a compensar els productes de luxe que els
arribava per les caravanes saharianes cap a la
mediterrània.
Només en escasses ocasions –com amb Zheng
He [https://es.wikipedia.org/wiki/Zheng_He]
l’any 1421- el centre del sistema es molestava
en fer el moviment contrari i s’apropava a la
perifèria.Aquest sistema món no significava
homogeneïtzació de les societats implicades i
tampoc la submissió dels diferents pobles als
interessos del centre del sistema món.
2
Página

Història del món contemporani. Josep Maria López Carrillo

1.1.2. El món entre els segles XV i XVIII

És a un dels grups continentals
a Europa, on es generarà una
nova forma de relació entre les
persones de les societats de
tot el món: el capitalisme.La
situació resultant suposarà la
integració d’un triangle
econòmic format pels 3 conti-
nents –Àfrica, Àsia i Europa-
on les classes triomfadores
europees aconseguiran posar
sota el seu domini les pobla-
cions africanes i americanes
alhora que les classes expro-
piades europees.Només la
utilització de la violència farà
possible que aquest domini es
faci de caràcter mundial, eliminant tota resistència –des de l’ocupació de Bengala (guerra dels
set anys 1756-1763 [https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_los_Siete_A%C3%B1os]a les
guerres de l’Opi 1839-1860 [https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_del_Opio]- es des-
truirà l’economia de les que fins llavors havien estat les grans potències mundials –Índia i Xina-
ja què els tallers tèxtils de Bengala seran destruïts, els seus camps posats a la disposició de les
indústries angleses i després a la plantació d’opi, única mercaderia estrangera que tenia
demanda a la Xina i que són obligats a consumir.Mentre no va arribar la destrucció de la dura
competència bengalí la indústria anglesa va necessitar per a la seva supervivència de mesures
de caràcter proteccionista, prohibint la importació dels productes bengalins.

1.2. Europa
1.2.1. Europa abans del segle XVIII
1.2.1.1. Europa fins el segle XVI

La societat medieval essencialment
camperola on els pagesos, gràcies a la
cooperació entre ells, compartien la
propietat de la terra amb els nobles, tenien
el control de la producció –què, on, quan i
com es produiria- mentre que es veien
obligats a donar una part de la mateixa a la
seva classe parasitària –la noblesa-. La
capacitat d’exercir la coacció era força
limitada i suposava un equilibri de poder
força equitatiu. Per aquest motiu la noblesa
va plantejar-se aconseguir desequilibrar-
ho....alhora a les petites ciutats la
3
Página

producció artesanal era dominada pels
gremis, que podem assimilar a la comunitat

Història del món contemporani. Josep Maria López Carrillo

pagesa ja comentada, que els permetia el control de laseva producció –què, quan, com i en
quina quantitat i a quin preu produïen- i imposava les limitacions a la llibertat de producció que
impedien que la burgesia financera i mercantil maximitzés els seus guanys. Això va fer que
aquesta burgesia financera i mercantil es plantegés aconseguir desequilibrar-ho.

1.2.1.2. Europa als segles XVI-XVII-XVIII
La confluència d’interessos dels grups socials dominants a la societat estamental els permetrà
acumular el suficient poder econòmic - la noblesa, la burgesia financera i mercantil- i la corona
faran que, aprofitant-se de la diferència tecnològica aplicada a les armes físiques i psíquiques, la
submissió de les poblacions africanes i americanes garantirà l’obtenció dels metalls preciosos
necessaris per a desnivellar la lluita entre els pagesos i artesans i la noblesa i la burgesia
mitjançant la construcció de les
monarquies autoritàries amb un
funcionariat que monopolitzant la
violència –exèrcit permanent
(mercenaris i/o contractistes)-
imposi les noves lleis establertes
per una judicatura fidel, la imposició
–recaptadors d’impostos- i una nova
ideologia –la il·lustració- que defensi
les noves regles del joc.Aquest
desnivell farà possible la imposició
de lleis favorables a les classes
poderoses, imposant la propietat
privada individual deixant sense
terres als pagesos i la llibertat de producció que deixarà sense protecció als artesans.
4
Página

Història del món contemporani. Josep Maria López Carrillo

Elsarribatsrepresent ARRIBADA Quantitat
aven el 40% anys quantitat mitjana anual
Europa 50000
delssegrestats -50%
embarcats i 20% Illes atlàntiques 125000 1451-1600 274.900 1.810
mortstravessia-, VELL MÓN 175000
podemdir que la Amèrica Nord 651000 1601-1700 1.341.100 13.800
población afectada
Carib 4010000
eren 24 milions – 1701-1810 6.051.700 55.000
majoriahomesjoves- Brasil 3000000
fent que la población Testa Am. Sud 1700000 1811-1870 1.898.400 31.500
relativa d’Àfricapassi NOU MÓN 9391000
del 20% al 7%
TOTALS 9566000 9.566.100

La població indígena també va patir les conseqüències de la seva feble resistència davant els
conqueridors. Sota podem observar com la nova societat mexicana va prioritzar el bestiar per
davant dels indígenes.La resistència dels esclaus afroamericans i els indígenes amerindis faran
companyia a la dels criats europeus, blancs semi-esclaus a temps parcial

MÈXIC -anys- 1.000 blancs 10.000 bovins 100.000 ovins 100.000 indígenes
1540 2 10 65
1550 4 10 55
1560 12 15 45
1570 5 25 18 38
1580 10 40 32 33
1590 20 60 47 27
1600 30 80 60 23
1610 42 92 72 20
5

1620 58 100 80 18
Página

Sudàfrica 1984. La ruïna dels pagesos permetrà a la noblesa decidir com ha de funcionar el procés productiu del camp.Història del món contemporani.Sudamèrica 1808-14. dedicant gran part de la producció al 6 mercat. Nova Zelanda 1907. Sudàfrica 1963-. Austràlia 1901. Josep Maria López Carrillo Un bon exemple del tracte amb les poblacions ocupades va ésser l’establert pels anglesos amb els irlandesos. Bolívia 2006)...) mentre que els indígenes i/o esclaus només alguns ho aconseguiran (Haití 1795. La ruïna dels artesans permetrà l’enriquiment de la burgesia financera i mercantil que veuran omplir-se les bodegues dels seus vaixells. Les independències del territoris blancs (USA 1776. Rodhèsia 1965-.Zimbawe 1979.Irlanda 1920 –encara no Belfast-.La persecució dels pagesos i artesans desposseïts amb la llei de ganduls i malfactors Página .

Història del món contemporani. 7 Página . Josep Maria López Carrillo posarà a disposició dels amos gran quantitat de mà d’obra barata i alhora amenaçada amb la presó o l’expulsió a les colònies.

mp4 https://openload.mp4  Culloden.mp4  Barry Lyndon. La conquesta del paradís.DVD-RiP.Història del món contemporani.02.org/2012/01/el-mercantilismo-en-inglaterra/ La capacitat de coaccionar els pobles que actualment tenen els grups dominants gràcies a la seva capacitat d’exterminar a poblacions senceres fa que cada vegada sigui més difícil defensar els nostres nivells de vida.5..avi.avi  Kermesse heroica. https://openload.co/f/XBCHVotSNvc/Culloden_%28Peter_Watkins%2C_1964%29_an gee_para_zoowoman. com és l’aigua. -1616.%28Espa%C3%B1ol%29. Guerra dels set anys.www.Lyndon.5. el sol i si no posem remei l’aire.avi.avi 8 Página .co/f/TOkjJQsx7BM/menda_700_D_exvagos_rthfrd_LKH.website.%5BStanley. Més informació a http://www.02.Guerra dels 80 anys 1568-1648 https://openload.co/f/xXlCU3f24Vk/1492_La_Conquista_del_paraiso.mp4  Guerra de l’Opi 1836-60 https://openload. Filmografia:  1492.p.avi.Divx..Kubrick%5D.com.co/f/qROJ3N3hms8/Barry.p_%282%29.%28Espa%C3%B1ol%29.Kubrick%5D. Hem passat d’un empat tècnic entre opressors i oprimits durant el període previ al sistema món –època medieval.miseshispano.%5BSta nley.a un domini totalitari dels opressors sobre els oprimits en què s’està arribant a treure el control del poble sobre recursos dels tot de primera necessitat.avi.DULM_by_jouferga. 1756-63 https://openload.lokotorrents . Josep Maria López Carrillo La política mercantilista del nou estat modern serà el marc adient per a facilitar aquests objectius.DVD- RiP.Divx. Batalla de 1745 –veure sèrie Outlander https://openload.co/f/1mnh81U- frE/Barry.avi.co/f/tmltxvxPJ5o/La_guerra_del_opio.Lyndon.

Història del món contemporani. Josep Maria López Carrillo 2.1.1- 9 Página .1.2. La Revolució Industrial 2. Manufactures abans del segle XVIII–explicat al punt 1.

entre 1340 i 1688. va ésser el domini sobre Bengala i per tant la imposició dels interessos anglesos per sobre dels bengalís. Això va suposar un canvi a la seva política econòmica ja que feia possible apostar pel lliurecanvisme que substituiria el proteccionisme anterior.i la neteja de finques començada a Escòcia després de la derrota a Cullo-den 1746 –veure Outlander. a Boston a partir de 1833. canalització de les aigües residuals (1815 a Londres. especialment el sistema domèstic que complementava la renda familiar pagesa va complir la seva funció d’aportar productes pel comerç exterior quan encara dominaven les lleis que defensaven els interessos pagesos i artesanals. i a París.2. vacunes. 10 Página .2. potabilització aigua). Manufactures al segle XVIII 2. però amb la victòria de l’aliança entre el rei i la noblesa i els mercaders. aconseguir una quantitat cada vegada més important de productes per al mercat exterior.1. De la mateixa manera els excedents demogràfics produïts per l'expropiació de les terres combinades amb la davallada de la mortalitat –millores sanitàries i/o mèdiques com els descobriments de Pasteur (asèpsia.Història del món contemporani.3. Proteccionisme La prohibició d’importar els productes bengalís -1720.van fer possible el control de les terres colonials “de població blanca”.. la prohibició de l’exportació de ma- quinària -1720. i amb una oferta de mà d’obra molt gran –degut a l’expropiació dels pagesos i la llei de malfactors i ganduls que els expulsa del camp i els obliga a anar a la ciutat-. només a partir de 1880).2.2. sense restriccions gremials.4.2. la producció ja quedava lliure. 2.. Lliurecanvisme asimètric La restricció fins la prohibició d’exportar llana anglesa –mentre cap impediment es posa a la importació de la llana castellana.2. 2.responia a la necessitat de defensar el mercat interior anglès de les importacions índies. pasteurització. La destrucció de les manufactures amb l’ocupació anglesa de Bengala -1757. Conseqüències de la guerra dels set anys Una de les conseqüències de la victòria anglesa a la guerra dels set anys.. ara sí. 2. Josep Maria López Carrillo 2.són canvis que van aportar mà d’obra abundant i barata a les iniciatives dels “antics” mercaders i banquers per a. Creació mà d’obra barata Els sistemes anteriors de produir manufactures.van suposar un canvi fonamental en el desenvolupament de la revolució industrial ja que consolidava com a única gran potència mundial productora de teixits comuns a Anglaterra.

8% 1860 19% 7.6.5.2.83 19.68 rics 24.6% 86. Extensió de la revolució industrial durant el segle XIX La prohibició a exportar la nova maquinària no va impedir que altres països europeus aconseguissin desenvolupar una indústria pròpia. de la mateixa manera que ho van ésser la rebel·lió i la revolució.4% 7.9 18. el socialisme llibertari i marxista. la lluita pel respecte a la natura o de cultures diferents a les occidentals o el retorn a les relacions socials precapitalistes europees van ésser respostes de les persones expropiades.7 Página . Reaccions com el ludisme.3% 1900 7. Aquesta competència intraeuropea es podrà mantenir dintre dels límits gràcies a l’imperialisme. Export teixits anglesos Europa i USA Colònies població blanca Perifèria 1820 60. Conseqüències nivell de vida i conscienciació del proletariatLa mecanització del procés productiu a la indústria tèxtil anglesa va facilitar la rebaixa dels costos laborals dels seus productes tenint com efecte complementari la proletarització de la mà d’obra produint la seva pauperització.11 27. Josep Maria López Carrillo 2.2.Història del món contemporani.5 33.82% 31. el sindicalisme. ESPERANÇA DE VIDA A BARCELONA TAXA DE MORTALITAT A PARIS 1837-47 rics pobres districtes 1817 1850 homes 38.43 pobres 36.2 11 dones 34. Ara bé va ésser simplement ajornar un enfrontament que durar a les dues guerres mundials del segle XX.3% 2.1% 6.7% 73.

Josep Maria López Carrillo 12 Página .Història del món contemporani.

jsp?id=2076 http://www.xtec.claseshistoria.mp4  Germinal https://openload.html http://clic.free.avi.co/f/XXijrsH3y3c/Germinal%5Bdanipala%5D.mp4 13  L’home elefant Página https://openload.co/f/-v4qCti50fA/El_hombre_elefante_de_David_Lynch.co/f/sUhCCFzWgYY/El_Arbol_De_Los_Zuecos.htm Filmografia:  L’arbre dels esclops https://openload.artsetmetiers. Josep Maria López Carrillo http://visite.avi .fr/watt.com/general/ejercicios/revolucionindustrial/test1.cat/db/act_ca.Història del món contemporani.

La revolució americana va ésser la primera societat “blanca” que va aconseguir imposar una superestructura política-ideològica capitalista en paral·lel amb la infraestructura econòmica ja consolidada que hem comentat. Al territori interior a les 13 colònies es continuar l’extermini dels indígenes (ex: a Virgínia els powhatans i a Connecticut i RhodeIsland els pequotes)[Museu població originària nord-americana http://nmai. Hi haurà tres exemples constituents de les revolucions polítiques que subvertiran el règim senyorial: la revolució americana 1776. des de les societats “avançades” de l’Europa Occidental fins les societats no “blanques” passant per les societats “blanques” de nova colonització no tenien accés al poder polític necessari per a optimitzar l’explotació de les mateixes.2.wdl. Antecedents Les colònies angleses a la costa est dels actuals Estats Units es van trobar amb uns condicionants molt especials:  La victòria anglesa a la guerra dels set anys va suposar la caiguda de la Luisiana i el Quebec franceses en mans angleses i va deixar tot el territori indi –oest dels Apalatxes.si. Això no va ésser permès.1. [Primer mapa d’Estats Units 1816 https://www. 3. Josep Maria López Carrillo 3.edu/]  La impossibilitat d’explotar els indis americans 14 va fer que l’esclavitud (20% de la població just abans de la guerra d’Independència) Página .org/es/item/9561/view/1/1/] 3. la revolució francesa 1789 i la revolució haitiana 1795.franc per a ésser ocupat pels colons blancs anglesos. La Revolució Americana.Història del món contemporani. Introducció Aquest sistema econòmic capitalista que aconsegueix dominar totes les societats del món. ja què a la metròpoli interessava limitar el poder econòmic dels colons per a fer més fàcil el manteniment de la seva depèn-dència vers la metròpoli.

obligaven a consumir els productes vinguts de la metròpoli. artesans a les ciutats. alhora va provocar que apareguessin blancs arrendataris –gairebé servils-.  El repartiment de les terres de les colònies entre escasses famílies privilegiades – cinquanta a Virgínia.000 soldats i va acabar amb l’execució de Nathamel Bacon i els seus col·laboradors.  La situació de la dona només va fer que augmentar la desigualtat que patia a Europa.si. guanyar el recolzament dels blancs i desactivar qualsevol enfrontament de classe desviant el conflicte cap a un enfrontament d’indis i blancs pobres fronterers.000 lliures anuals.si. Semblava evident més pertinent declarar la guerra als indis. amb el guany econòmic i el perill social corresponent. Com que no podien pagar el passatge quedaven sota un contracte de quatre a set anys de treball semi-esclau com a criats dels pagadors del viatge –tenia una durada d’entre dos a tres mesos i els ensenyava quina seria la seva real situació des d’aquell moment-) agafés força. L’altra història dels Estats Units] 15  Nova York era en el període colonial com un regne feudal.3. irlandesos o alemanys –més de la meitat dels colons. amb enormes finques. i a vendre. però en el fons.des de la metròpoli va fer que apareguessin terratinents que juntament amb els mercaders exportadors i els banquers associats formarien la classe colonial dominant. els productes colonials. Desenvolupament dels fets Els grups socials davant de l’evolució dels fets va anant prenent posicions:  1663 criats blancs i esclaus negres del comtat de Gloucester a Virgínia conspiraren per a rebel·lar-se i aconseguir la seva llibertat. però també a les colònies. Es va resoldre mitjançant la seva execució  1676 Rebel·lió de Bacon on els agricultors blancs de la frontera juntament amb els esclaus negres i criats blancs van assolar Jamestown. “A Virgínia hi havia una complexa cadena d’opressió. però que tenien interessos diferents i a vegades contraposats als dels privilegiats per la corona britànica. I tota la colònia era explotada per Anglaterra.(el tancament i expulsió del camp dels pagesos complementat per l’aplicació de la llei de desenfeinats i malfactors va animar als mateixos a anar a la fàbrica. que comprava el tabac dels colons al preuque ella dictava i que pel rei suposava 100. La metròpoli va haver d’enviar 1. sota preu. L’Alt funcionariat encarregat de fer complir les lleis que defensaven els interessos metropolitans formaven el cim social.[Zinn. de caire mercantilista. que alhora patien els impostos i el control de l’elit de Jamestown. Va prendre la forma de lluita contra els indis. Aquest va ésser l’objectiu de la majoria de les revoltes succeïdes durant més de 150 anys.  Els interessos de la corona..edu/]i la semi-esclavitud delscriats blancs anglesos. amb sobrepreu. per exemple cotó o tabac. Els holandesos havien establert un sistema de Página lloguers al llarg del riu Hudson.Història del món contemporani. Josep Maria López Carrillo [Museu població d’origen afroamericàhttps://nmaahc.. D’aquesta manera s’enfortirà l’elit. . formava part d’una lluita per l’anivellament social. Els poblats indis eren saquejats pels blancs de la frontera. [Museu dones nord-americaneshttp://americanhistory. La Rebel·lió de Bacon va ésser molt instructiva ja què resultava evident que era molt perillós conciliar amb la població índia en decadència a expenses de causar les ires d’una coalició de colons fronterers. blancs agricultors a les terres de frontera índia.edu/topics/womens-history] 3.que completaven la piràmide social.

000 blancs.  1713a Boston davant de la manca de blat per a consum intern. Al’estiu l’artesà sabater Página Ebenezer Macintosh va encapçalar la revolta que es va materialitzar en la crema de les cases del ric comerciant Andrew Oliven i del . I a més.. els indis de la frontera i els blancs molt pobres.000 esclaus negres i 60. 40. una entitat legal anomenada Estats Units. podrien arrabassar les terres. Josep Maria López Carrillo on els barons controlaven completament la vida dels arrendataris En 1689. Sota el mandat del Governador Benjamí Fletcher.provocant la solidaritat de la milícia –policia local. algunes persones importants de les colònies angleses van descobrir que si creaven una nació. aquestes castes dirigents necessitaven fer concessions a la classe mitjana sense comprometre la seva pròpia riquesa ni el seu propi poder. i els blancs pobres. L'estratègia era la de comprar la seva lleialtat. moltes de les queixes dels pobres van estar presents a la revolta camperola de Jacob Leisler i el seu grup. llei que intentava repercutir sobre els colons les despeses de la 16 guerra amb França.  1739Rebel·lió de l’Stono la major de les sublevacions d’esclaus negres que va acabar amb l’extermini de tots ells. es va concedir el 75% del territori de Nova York a unes trenta persones. L’altra història dels Estats Units]  1765. 200 persones cremen els vaixells carregats de blat per el Carib i mataren el tinent governador.000 esclaus negres. choctaw i chickasaw.i la fugida del governador.  1741 Nova York. els beneficio i el poder polític als favorits de l'Imperi Britànic.[Zinn.. StampAct. a Boston. els indis. Boston revolta contra els preus dels aliments i destrossen el mercat. 1776. a canvi de petites recompenses per unir-se amb els comerciants i els colons potents.  A les Carolines hi havia a la dècada dels 1750’ hi vivien 25. Per a governar. agricultors independents i artesans urbans que.  Entre1730 i 1740. Però Leisler va ser penjat. un símbol. “Al costat dels molt rics i els molt pobres. Després del dur hivern es van produir incendis que després de judicis sumaríssims va suposar l’execució de dos homes i dues dones blanques i 31 esclaus negres. Van crear el sistema més efectiu de control nacional dissenyat en l'edat moderna i van demostrar a les futures generacions de líders dels avantatges que sorgeixen de la combinació del paternalisme i l'autoritarisme ". entre 1760 i 1780 la casta dirigent va trobar un ardit tremendament útil. serien un sòlid antídot contra l'amenaça dels esclaus negres. i el governador va regalar mig milió d'acres a un amic a canvi d'un lloguer simbòlic de 30 xílings. podrien desactivar una sèrie de rebel·lions potencials i crear un consens de suport popular perla marxa d'un nou i privilegiat lideratge. La sublevació esclata quan alliberen el 1745 a Samuel Badwin de la presó de Newark que es negava a pagar les rendes. en aquest procés.000 blancs i 2. hi havia 10. Aquesta estratagema era el llenguatge de la llibertat i de la igualtat: així podia reunir els blancs suficients com per afrontar una revolució contra Anglaterra sense acabar ni amb l'esclavitud ni amb la desigualtat .  També el 1747 els arrendataris de Nova Jersei es rebel·len contra els terratinents. es va desenvolupar una classe mitjana blanca de petits colons.Història del món contemporani. I per fixar aquesta lleialtat amb alguna cosa encara més poderós que el benefici material.000 indis creek. cherokee.  També a Boston es produeix una revolta contra el reclutament forçós -1747. Això s'aconseguia a costa dels esclaus. i la parcel·lació de les enormes finques va continuar. mentre s’exportava al Carib on s’aconseguia major guany.

format essencialment pels gentlemenbostonians –mercaders. negres i mulats.. 17 Página . El maig de 1771. l’exèrcit va derrotar-los.van realitzar una manifestació de protesta contra l’StampAct.per a arribar als 3.es va boicotejar el comerç del té.. llençant tot el té dels vaixells al port.  A 1770 a Boston.es van manifestar “una colla d’indesitjables.000 bostonians.000 dels 16. Josep Maria López Carrillo jerarca Thomas Hutchinson.Història del món contemporani. Contra la competència “deslleial” dels soldats anglesos pels treballs manuals – derivat del seu acuartellament.  Entre 1766 i 1771 Carolina del Nord els pagesos arrendataris i petits propietaris van organitzar un moviment regulador format per milers de pagesos contra les autoritats riques i corruptes. executant sis líders.el funeral per les víctimes va reunir 10. A l’agost els LoyalNine.  1773Boston “Motí del té” –TeaParty. escrit per en Thomas Jefferson i acceptat pel Congrés Continental Clandestí el 2 juliol i proclamada la mateixa el 4 de juliol de 1776. Aquesta va ésser la funció que va complir el pamflet de Thomas Paine “Common Sense” publicat el 10 de gener http://constitucionweb. El 5 de març es va produir els fets que van derivar en la “Masacre de Boston”.  1774 S’estableix el Congrés Continental.es/2011/07/sentido-comun-common-sense-thomas- paine.  1776Els terratinents virginians van veure que només aconseguirien els seus objectius si eren capaços d’incorporar a la lluita contra Anglaterra. Clandestí i pro-independència.blogspot. però ràpidament els organitzadors es van desmarcar de la violència generada pels mateixos. Organitzaran un petit comité per a redactar la Declaració d’Independència. el 5% controlaven el 49% dels bens imponibles. captaires irlandesos i mariners exaltats” que van éssers dispersats pels soldats anglesos.  1775 El Congrés Continental Clandestí decideix la separació. Els soldats anglesos van ésser retirats de Boston. però van necessitar incorporar els treballadors del port i els artesans –van excloure els negres.com.html del qual es van fer 25 edicions i es van distribuir més de 100. armadors i banquers. reorientant la seva força contra ella i no pas contra ells.000 manifestants i l’èxit –retirada de l’StampAct-.000 exemplars.

Batalla de Saratoga. centenars de dones. Nova York. Es van executar a 9 dels líders. Josep Maria López Carrillo  1777. Victòria final a Yorktown. els esclaus negres i les dones. Virgínia. 2. mentre no van poder formar part de la milícia. exèrcit nord-americà.que no pagaran els impostos alhora que havien estat llicenciats de la milícia sense cap pagament van rebel·lar-se.500 pagesos armats es van enfrontar a 500 homes del sheriff. els criats blancs i els blancs sense llar. Quedaran exclosos els indis. Els pagesos – reguladors.  Un factor molt important en la victòria independentista va ésser que els blancs lliures tenien la possibilitat d’anar armats. El 69% dels signataris de la Declaració d’Independència havien estat funcionaris de l’administració anglesa. els va poder reprimir i “donà exemple” als seus companys amb l’execució de dos dels tres responsables de la mateixa. “socialitzaren” cafè que un acaparador es negava a vendre. Pensylv. Si més no George Washington va estar preparat davant de la sublevació de 200 soldats llicenciats a Nova Jersei. Les fites més importants de la Guerra: 1. 2. Luke Day i 1. Es va preparar un exèrcit a les ordres de 18 Lincoln que derrotà els sublevats. CoffeeParty.els soldats amb tota l’artilleria foratigen el Congrés Continental que abandona Filadelfia. en 1777 l’exèrcit congelat de Washington resisteix a ValleyForge. a 1781 Els grups socials reaccionen: 1. A l’estiu de 1786 a l’oest de Massachussets es va produir la rebel·lió de Shays. els indis amistosos.Història del món contemporani. 1-1-1781 llicenciat sense pagament dels serveis prestats –a diferència dels oficials. 3.ania. Página . mentre Benjamin Franklin negociava una aliança amb la monarquia francesa. els negres lliures.

XVI. pueden ser preservados a ningún pueblo. para el bien común. XII. Que los poderes legislativo y ejecutivo del Estado deben estar separados y distinguirse del judicial. inalienable e irrevocable derecho a reformarlo. X. VI.Història del món contemporani. y tienen ciertos derechos inherentes. Que ningún gobierno libre. volviendo a ese cuerpo del que originalmente salieron. Que las órdenes genéricas. ser reducidos al estadio privado. VIII. XV. o grupo de hombres. y los cargos vacantes ser cubiertos por frecuentes. ni sometido a ninguna ley a la que no hallan. IX. natural y segura de un Estado libre. o para detener a cualquier persona o personas no mencionadas por su nombre en la orden. porque es capaz de producir el mayor grado de felicidad y seguridad y es el que más efectivamente previene del peligro de mala administración. y una frecuente recurrencia a los 19 principios fundamentales. y consecuentemente deriva del pueblo. y. II. Josep Maria López Carrillo DECLARACIÓN DE DERECHOS DE VIRGINIA DEL 12 DE JUNIO DE 1776 12 de junio de 1776 Una Declaración de Derechos hecha por los Representantes del buen pueblo de Virginia. Que cualquier poder de suspender las leyes o ejecutar las leyes. Que ningún hombre. el antiguo juicio por jurados es preferible a cualquier otro y debe ser considerado sagrado. Que en controversias sobre propiedad y bienes entre dos hombres. legislador o juez. XIII. ni imponer multas excesivas. asentido. tiene el derecho de sufragar y no puede ser objeto de impuesto. Que no se debe exigir fianza excesiva. no pueden. V. que (para que) los miembros de los dos primeros sean apartados de la opresión. puede ser Página orientada por la razón y la convicción. Que el gobierno es. cuyos derechos pertenecen a ellos y a su posteridad. tienen títulos que les confieran beneficios o privilegios separados de la comunidad sino es en consideración de los servicios públicos. XI. I. el poder civil. Que en todo proceso capital o criminal un hombre tiene el derecho a exigir la causa y naturaleza de su acusación. Que las elecciones de los miembros que deben servir como representantes del pueblo en asamblea deben ser libres. en tiempos de paz. o cuyas ofensas no estén descriptas en particular y apoyadas por evidencia. y que todos los hombres. a ser confrontado con los acusadores y testigos. una mayoría de la comunidad tiene un indudable. y a un juicio rápido por un jurado imparcial de su vecindario. protección y seguridad del pueblo. ni los beneficios de la libertad. Que todo poder está investido en el pueblo. de todos los varios modos y formas de gobierno ese es el mejor. integrada por el pueblo. Que una bien regulada milicia. a saber. Que el pueblo tiene derecho a un gobierno uniforme. que ningún hombre puede ser privado de su libertad excepto por la ley del país o el juicio de sus pares. por ningún pacto. o debe ser. Que la libertad de la prensa es uno de las máximos bastiones de la libertad y nunca puede ser restringida sino por gobiernos despóticos. privar o despojar a su posteridad. que levantar ejércitos. como no son transmisibles. que hayan evidenciado suficientemente un interés común permanente y un vínculo con la comunidad. o privado de su propiedad para usos públicos sin su consentimiento o de los representantes así elegidos. alterarlo o abolirlo. III. frugalidad y virtud. y de alli. mediante las cuales se ordene a cualquier funcionario o mensajero a investigar lugares sospechosos sin evidencia de un hecho cometido. de ese modo. son gravosas y opresivas y no deben ser emitidas. en todos los casos. o las tareas que le debemos a nuestro Creador y la manera de cumplirlas. con los medios para adquirir y poseer propiedad. IV. no por la fuerza y la violencia. instituido para el beneficio común. deben. cuando entran a estado de sociedad. sin cuyo consenso unánime no puede ser encontrado culpable. moderación. como las bases y fundamento del Gobierno. debería evitarse como peligroso para la libertad. en períodos establecidos. sino por una firme adhesión a la justicia. y que. VII. ni puede ser obligado a dar evidencia en su contra. participando y sintiendo las cargas que lleva el pueblo. reunido en plena y libre Convención. que los magistrados son sus administradores legales y sirvientes. Que la religión. cuando un gobierno sea hallado inadecuado o contrario a estos propósitos. del modo que se juzgue más conducente para el bienestar público. según lo que las leyes establezcan. puede ser instalado o establecido dentro de sus límites. tampoco deben ser hereditarios los cargos de magistrado. entrenada en las armas. y de ahí que ningún gobierno separado o independiente del gobierno de Virginia. y perseguir y obtener felicidad y seguridad. ciertas y periódicas elecciones en las que todos o algunos de los miembros anteriores puedan ser elegidos o no elegidos. y ser gobernadas por. templanza. es la defensa apropiada. nación o comunidad. las fuerzas militares deben estar bajo estricta subordinación a. y que. y en todo momento responsables ante ellos. por cualquier autoridad que no cuente con el consentimiento del pueblo es una injuria a sus derechos y no deber ser ejercido. a presentar evidencia a su favor. XIV. de los cuales. ni inflingir castigos crueles o inusuales. Que todos los hombres son por naturaleza igualmente libres e independientes. todos los hombres están . el goce de la vida y la libertad.

s'institueixen els Governs entre els Homes. i no reconeguda per les nostres lleis. han recaigut sobre el Poble. l'experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir. i. la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic. que tots els homes són creats iguals. s'ha negat durant molt de temps a permetre que se’n triessin unes altres. entre els quals hi ha el dret a la Vida. mentre. Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions. Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats. encaminats tots ells cap a l'establiment d'una Tirania absoluta sobre aquests Estats. i tal és ara la necessitat que les compel·leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. per la qual cosa els Poders Legislatius. que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables. i estant així suspeses. incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics. negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l'establiment dels Poders Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs. sense limitació per al seu exercici. Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats. i prendre entre les Potències de la terra. els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats. enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble. mentre els mals siguin tolerables. el amor y la caridad Cristianas hacia cada uno de los otros. obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers. S'ha negat a aprovar altres Lleis per a l'assentament de grans districtes de persones.Història del món contemporani. Ha mantingut entre nosaltres. La història de l'actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions. és clar. donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació: Página Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres: . en efecte. és el seu dret. Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura. Un cop dissoltes. demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut. 4 de juliol de 1776 La declaració unànime dels tretze Estats Units d'Amèrica Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre. Ha influït perquè l'autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder 20 S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució. a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. de acuerdo a los dictados de la conciencia. i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres. Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància. DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA Reunits En Congrés. com per la quantitat i pagament dels seus Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines. y que es una obligación mútua practicar la paciencia. dirigida invariablement al mateix Objectiu. Tal ha estat el pacient sofriment d'aquestes Colònies. Que per garantir aquests drets. La prudència. Ha obstruït l'Administració de Justícia. les ha desatès per complet. el just respecte a l'opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació. Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals. Ha intentat impedir la població d'aquests Estats. derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració. és el seu deure. el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d'aquesta naturalesa li donen dret. és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la. amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures. Josep Maria López Carrillo igualmente habilitados para el libre ejercicio de la religión. S'ha negat a donar Aprovació a Lleis. i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis. Per provar això. tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació. per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble. sotmetem els Fets al judici d'un món sincer. l'Anihilament dels quals no és possible. tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d'antic. exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes. dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans. quedant l'Estat. Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions. a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures. que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. en temps de pau.

pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions. Estats Lliures i Independents. i han de ser per Dret. Ha saquejat nostres mars. les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada. de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. i considerar-los. 21 Página . d'anunciar la nostra Separació. Josep Maria López Carrillo Per protegir-los. Un Príncep. les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat. en Nom i per l'Autoritat del bon Poble d'aquestes Colònies. solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són. per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans. i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies: Per suprimir les nostres Cartes Constitutives. com Estats Lliures i Independents. Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Ha abdicat del seu Govern aquí. de convenir en la necessitat. els Representants dels Estats Units d'Amèrica. amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència. Els hem advertit sovint. tenen ple Poder per declarar la Guerra. declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres. i que. Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges. doncs. concertar la Pau. no és apte per ser el governant d'un Poble lliure. En cada etapa d'aquestes Opressions. apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions. hi invertim les nostres Vides. concertar Aliances.Història del món contemporani. Per tant. ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral·lel a les èpoques més bàrbares. i els hem conjurat. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. i que tota vinculació política entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta. I en suport d'aquesta Declaració. cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent. Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. per mitjà d'un judici burlesc. el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats. està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort. desolació i tirania. En aquests moments. i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas. en molts casos. establint-hi un govern Arbitrari. el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà. abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs: Per suspendre la nostra pròpia Legislatura. devastat nostres costes. com considerem les altres col·lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau. del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats: Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món: Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment: Per privar-nos. o morir a les seves Mans. Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres contínues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. convocats en Congrés General. Reunits en Assemblea. que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica. Hem. dels beneficis d'un Judici amb Jurat: Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes: Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna. sexes i condicions.

Amb l'expulsió dels britànics.. Filmografia:  Profit Motive and The Whispering Wind (afany de lucre i vent xiuxiullant) https://openload.mp4  La revolució haitiana https://openload. d'Anglaterra.com/watch?v=dBgp93jC7eQ] En resum. 22 https://openload.02.. podia crear la casta dirigent més rica de la història..5. això va arribar a ser una característica de la nova nació: a trobar-se en possessió de grans riqueses.Divx.org/wiki/Trail_of_Tears Cherokeeshttps://www.com/watch?v=7LSkfmCj8Jghttps://en. La constitució de Nova York va excloure a les dones d'aquest dret al vot utilitzant específicament la paraula masculina.mp4 Página .co/f/0hA3NgaVQhY/La_revoluci%C3%B3n_haitiana_%281791_- _1804%29.mkv  Barry Lyndon https://openload.Història del món contemporani.Kubrick%5D.mp4  Els homes lliures de Jones.net%29. Josep Maria López Carrillo 3. A Vindication of theRights of Women. els blancs americans lluitaven contra el control imperial britànic de l'Est.mp4  L’últim mohicà https://openload.%5BStanle y.youtube.newpct.youtube. cap de les noves constitucions estatals va donar a les dones el dret al vot excepte la de Nova Jersei. i aquest estat va abolir aquest dret a 1807.%28Espa%C3%B1ol%29.. matant-los si mostraven resistència.co/f/j76FfshMb_E/Los_hombres_libres_de_Jones_%28HDRip%29_%28E liteTorrent.com. els treballadors artesanals de la ciutat.youtube. podria dir-se "Amèrica" . els treballadors i els mariners. per així pagar els bons " Després de la Revolució.Lyndon. d'altra banda. i li sobrava per a crear una classe mitjana que fes de mur de contenció entre rics i desposseïts ..co/f/xZi_bF8ut84/UltimoMohicanoM1080.avi.com/watch?v=6EuSysj5Tfkhttps://www. cal veure què va passar amb les terres confiscades als lleialistes que fugien. els americans podien començar el procés. les idees sobre la igualtat de la dona flotaven en l'aire durant i després de la Revolució . els obligacionistes volien un govern capaç de recaptar diners en la base d'un sistema impositiu nacional.DVD-RiP. així com molts petits agricultors. es va imprimir als Estats Units just després de la Guerra Revolucionària. i els permetia parcel·lar terrenys per llogar-a petits agricultors per així crear una base de suport per al nou govern. i pel seu propi imperialisme a l'Oest . interès econòmic directe els fabricants volien tarifes protectores.co/f/ApqWsC2P86Q/Barry.avi. Es distribuïen de manera que donava una oportunitat doble als líders revolucionaris: els permetia enriquir-se a ells i als seus amics. [trail of tearshttps://www.wikipedia. els especuladors immobiliaris volien protecció per envair els territoris indis.www. El llibre pioner de Mary Wollstonecraft.. Conclusions En examinar l'efecte de la Revolució en les relacions de classe.co/f/DizWEgMKYV0/John_Gianvito_- _Profit_Motive_and_the_Whispering_Wind_VOSE_DOC-US. els propietaris d'esclaus necessitaven seguretat federal contra les revoltes d'esclaus i fugitius... inexorable de desplaçar els indis de les seves terres. De fet.p..4. van ser convertits en "poble"... Tom Paine va parlar en favor de la igualtat de drets per a les dones. els prestadors volien acabar amb l'ús del diners en metàl·lic per a la devolució dels deutes.

Le interesaba impedir que las criadas se casaran o tuvieran relaciones sexuales porque los embarazos interferían con el trabajo. diez o doce semanas. A los criados contratados se les compraba y vendía como a los esclavos. La huida resultaba más fácil que la rebelión.. El viaje a América duraba ocho. A partir del reinado de Isabel. el cumplimiento resultaba mucho más fácil para el amo que para el criado. Las criadas sufrían violaciones El amo intentaba controlar por completo la vida sexual de los criados. permanecieron en Virginia dos compañías para prevenir futuros problemas. y los criados eran amontonados en los barcos con el mismo afán por conseguir beneficios que regía a los barcos negreros.Història del món contemporani. aunque en la documentación las partes aparecieran como iguales. “La otra historia de Estados Unidos (1492-2003) 1. Después de la Rebelión de Bacon. [4 punts en total] A) Taula sobre l’evoluciódelscercaments de camps a Anglaterra. siempre existía la amenaza. Como en todo contrato entre poderes desiguales. más el cercado de las tierras para la producción de lana. A pesar de la escasez de las rebeliones de criados. el desarrollo del comercio y del capitalismo en los siglos XVI y XVII. Josep Maria López Carrillo  PROVA DEL TEMA 1 NOM I COGNOMS____________________________GRUP_______DATA__________ Primera part: Observeu la taula. B) “Los criados que se unieron a la Rebelión de Bacon formaban parte de una extensa subclase de blancos muy pobres que llegaban a las colonias norteamericanas desde las ciudades europeas y cuyos gobiernos anhelaban su marcha. se introdujeron leyes para castigarlos. llenaron las ciudades de vagabundos. encerrarlos en talleres de trabajos forzados o deportarlos…Sus contratos en los que los inmigrantes aceptaban el pago de su pasaje a cambio de trabajar cinco o siete años para el amo…. Los azotes y los latigazos eran frecuentes. En Inglaterra. llegiu el text que hi ha a continuació i responeu a les tres qüestionssegüents. Expliqueu en què va consistir el fetrellevant que podeu observar a la gràfica anterior (A) .” Howard Zinn. y los amos tenían miedo. 23 [1 punt] Página .

escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de la dreta. En què consistía l’anomenat comerç triangular? 3. Com era societat al camp i a la ciutat del segle XVIII? 2. NORFOLK REBELIÓ 1741 5. WATT 1R PRESIDENT U. Quins canvis tecnològics van protagonitzar la revolució industrial? 4. 1. [2 punts] Segonapart: Responeu a TRES de les cinc qüestionssegüents.Història del món contemporani. Relacioneu cada personatgehistòricd’una columna amb un delsesdeveniments històrics de l’altra. Per fer-ho. [6 punts: 2 punts per cada qüestió] 1.A 2. Vertadera Falsa verdadera La competèncialliuredelsteixitsindis de Bengala van afavorir la mecanització del textil anglès Les milloressanitàries i mediques juntamentamb les alimentàries van fer que la natalitatbaixésdurant el segle XVIII a Anglaterra La mecanització de la filatura del cotó i desprésdelstelers van protagonitzarelscanvis al textil al segle XVIII La prohibiciódelssindicats van afavorirl’aparició del luddisme A pesar de la prohibiciód’exportarmaquinària . Josep Maria López Carrillo 2. [1 punt] 3. Expliqueubreument el procésd’independènciadelsEstatsUnits. Indiqueu a quinfenomenhistòric fa referència el text i comenteu-lo breument (B). forçapaïsoseuropeus van poder desenvolupar una industria textil propia durant el segle XIX que va competir ambl’anglesa 5. CARTWRIGHT ROTACIÓ CONREU SENSE GUARET 3. NATHAMEL BACON MÀQUINA MOTORA DE VAPOR 4. Indiqueu si les afirmacionssegüents sobre la Revolució Industrial sónvertaderes o falses.S. GEORGE WASHINGTON TELER MECÀNIC 24 Página .

Història del món contemporani.1. El desenvolupament del capitalisme al segle XIX 1. la 2a Revolució Industrial va estar marcada per la utilització de l’energia elèctrica (localització industrial lliure) generada per les centres hidro/termo elèctriques (al curs alt dels rius i/o a prop de les mines o ports) i del motor d’explosió alimentat pels derivats del petroli per als transports (cotxe.. Aquest procés va suposar la substitució de les diferents màquines motores utilitzades: els molins d’aigua per les màquines de vapor i aquestes pels generadors elèctrics de les centrals hidro/termo elèctriques. passant d’un treball poc especialitzat a una organització del treball taylorista ((finals i començaments xix-xx) Divisió de les 25 distintes tasques del procés producció – Página especialització de l’obrer -. 1. la indústria. L’energia elèctrica Si la 1a Revolució Industrial va suposar la utilització de l’energia hidràulica (curs alt dels rius) i després de l’energia tèrmica en forma de vapor produïda per la combustió de la fusta i el carbó –de Coc.(a prop de les mines i/o del port). Josep Maria López Carrillo B..).2. Taylorisme i Fordisme. El progrés en l'agricultura. 1. els transports i les comunicacions. tenint en . Si la 1a Revolució Industrial va suposar la substitució de les eines artesanals – gremis/sistema domèstic/manufactura-(filatures i telers manuals) per les màquina-eines (filatura i telers mecànics) la 2a Revolució Industrial va anar millorant les mateixes i especialment va reorganitzar el treball dins del procés productiu.

Molt relacionat amb això.. Pel que fa als mitjans de comunicació. 1.. Josep Maria López Carrillo compte la maximificació de l’eficàcia de la mà d’obra mitjançant la divisió de les diferents tasques senzilles a realitzar per l’obrer i la disposició de la maquinària de tal manera que el temps en realitzar-les sigui el mínim possible –cronòmetre-.5. Això només és possible si apareix la figura del supervisor o encarregat que controla els obrers. el telègraf. De la mateixa manera que es va desenvolupar una estructura extractiva als països perifèrics –des de les zones extractives de matèries primeres fins els ports marítims. la ràdio i l’augment de la premsa.Alts forns i convertidors Bessemer..Borsa i societats anònimes La inversió de capitals per a gaudir de les màquines motores i màquines eines va augmentar tan que va caldre la formació de societats anònimes per a fer viables el tamany empre-sarial gegantí necessari. va ésser la construcció dels canals de Suez i de Panamà que van permetre que els nous vaixells intercontinentals bastissin un nou mercat mundial.3.Transports De la mateixa manera els mitjans de transport i els mitjans de comunicació van patir una augment exponencial.sindicació. la 2a Revolució Industrial va suposar l’ús de l’acer (amb la utilització de l’alt forn). des de la costa est fins l’oest.6.degut a la poca capacitat . 1. va fer possible que es fes realitat aquest nou mercat mundial corresponent al canvi qualitatiu del capitalisme... Si la 1a Revolució Industrial va utilitzar com a matèria primera de la indústria de maquinària el ferro.Augment del mercat intern amb millora del consum popular.manifestacions. Els ferrocarrils es van estendre per tota Europa fins Vladivostok i per tota Amèrica del Nord. 1.)Producció en sèrie =taylorisme disminució de costos: Augment del control sobre l’obrer / desconcienciació de classe. Els obrers perden qualsevol tipus d’incidència al seu treball. Prohibició vagues. La crisi de 1873.m. tant prèvia com de millora) i/o fordista ((post 1a g.Història del món contemporani. Va combinar una crisi industrial : La sobreproducció relativa –reducció de preus per la Página competència generalitzada i el conseqüent proteccionisme. el telèfon. 26 1.4.

amb una crisi agrària: sobreproducció relativa –generalització de millores i del transport amb la creació del mercat mundial del blat –USA/Ucraïna.5% de la producció mundial de productes manufacturats es troba a USA i Europa Occidental i al III món només es troba el restant 1. Va semblar que l’imperialisme –tancant territoris per a la seva producció-.5%.. la constitució d’un centre –amb el monopoli de la producció de productes amb molt valor afegit (sector secundari) i per tant amb un sobrepreu.co/f/_b1ciVMJIpk/charles_chaplin_Tiempos_modernos_%28cvcd 27 -spanish%29.pels Estats Units i Alemanya. Josep Maria López Carrillo d’absorbir l’oferta de productes del mercat interior que va provocar va produir diferents crisis. Podem concloure la importància del comerç entre els països del centre. Els anys 1895-1914 es produeix la substitució com a primera potència industrial d’Anglaterra –que segueix essent financera.mpg Página  La línia General .6% de totes les exportacions del III món.7. La primera gran crisi va produir-se l’any 1873.i una perifèria –amb les seves matèries primeres vinculades pel colonialisme i per tant amb un sota preu de les mateixes-. 1. l’establiment d’un sistema món capitalista. La qüestió principal és que aquest 38% representa el 97. Estructura món El sistema món refermat després de la crisi del 1873 configura un món desigual ja què el 98.Història del món contemporani. mentre el 62% de les matèries primeres es produeixen a Europa Occidental i USA i només el 38% al II món.que provocar la ruïna de la pagesia i una emigració massiva cap a Amèrica i altres zones de població “blanca”. Podem observar l’escàs pes quantitatiu del comerç entre centre i perifèria i l’inexistent entre els països de la perifèria. Filmografia:  Tiempos Modernos https://openload.

co/f/YZ8HkEZDVe0/Pozos_de_ambicion_%5BDVDrip%5D%5BS panish%5D%5Bwww. 2. Això farà necessari l’ocupació del poder polític. Josep Maria López Carrillo https://openload.com.com%5D.co/f/8qBD7Lp2xME/TitanicM1080. socials i culturals.avi 2. el cristià-nisme.webm  Titànic https://openload. Per a acon- seguir el seu objectiu caldrà canviar la ideologia dominant.www. però per a maximitzar els seus guanys li caldria que el poder polític estigués en total harmonia amb ella.co/f/vlxhLyt80LI/Eisenstein_- _%27The_General_Line%27_%281929%29.newpct. La Il·lustració serà la ideologia. Això no és possible ja que de- pèn dels interèssos propis de la monar- quia absoluta. Revolucions 1789. 1848 i 1871.Història del món contemporani. per una altra que puguin utilitzar com a arma. L'avenç del liberalisme: els canvis polítics.mkv  Pozos de ambición https://openload. encara que altres grups socials 28 Página . Canvis ideològics La burgesia resultant de la fusió d’una part de la noblesa rural i els mercaders i banquers urbans va assolir el poder econòmic durant els segles XVI i XIX.1.newpct.

Història del món contemporani. Idees fonamentals de la Il·lustració. Contra la Transcendència. Contra l’Herència estamental. la Meritocràcia. 2. Josep Maria López Carrillo també consideraran que els hi pot servir –des de la monarquia absoluta que l’adopta en forma de despo-tisme il·lustrat fins el nou proletariat que els radicalitza amb els diferents socia- lismes. Contra la Tradició.1. el Progrés.1. Podem agrupar les idees de la Il·lustració en dos conceptes:  Liberalisme econòmic: aconseguit amb la llibertat de producció i la propietat privada. la Natura. 29 Página . Contra la Fe com a principi fonamental del Cristianisme es contraposa la Raó –compte ja que en alguns moments s’idealitza tant que es dediquen temples a la mateixa-.

Josep Maria López Carrillo  Liberalisme polític: per aconseguir amb un Contracte social entre governants i governats – sobirania nacional.i la divisió de poders que permetés que les forces vives gaudeixin del poder mitjançant el sufragi censatari.Història del món contemporani. 30 Página .

los pobres se juntarían y quitarían la propiedad a los ricos.. Él tenía sus argumentos..blogspot. Aristóteles propuso lo que hoy en día llamaríamos un estado de bienestar. Si se mira la historia de los Estados Unidos. “tratar de reducir la desigualdad”. i la possible reacció dels desposseïts volent participar en el poder de l’estat aprofitant l’oportunitat. “Si los Atenienses fueran una democracia de hombres libres. Él decía que "de todo ellos. del contracte social. Josep Maria López Carrillo La divisió de poders establerta per en Montesquieu forma part d’un esquema més ampli del poder.James Madison. Econòmic –control dels mitjans de producció- 2. 31 http://fisicamartin.1.2. Los hombres. La qüestió era molt senzilla.. Una tendencia democratizadora que en su mayor parte proviene de la población..html Página . Él decía. “. el mejor es la Democracia".” Entonces.2. como Madison lo planteó. Y decía.. Pero entonces señala exactamente la falla que Madison había advertido. Así que por lo tanto el sistema constitucional tenía que ser construido para prevenir la democracia. los dueños y sus derechos. "entonces la mayoría de los pobres se juntarían y se organizarían para arrebatar la propiedad a la gente rica". para un mismo dilema ellos tuvieron soluciones opuestas.1. Recuerden que el Senado en esos días no era elegido popularmente.2.2.2. però tenien dos riscos principalment: la possible reacció dels absolutistes volent recuperar el poder polític pel Rei i la defensa del sistema de poder estamental.2. aplicar els mecanismes correctors per a canviar la situació.com. Laic –natura- 2. Madison dijo. Religiós –transcendència- 2. Militar –defensa ésser humà- 2. Es dur a terme l’ocupació del poder polític per part de la burgesia. Así que para al mismo problema tuvieron soluciones opuestas.2. "eso sería obviamente injusto. legislatiu – establiment del contracte social entre governants i governats: les lleis- 2. no tendrás problema. Polític –administració dels bens- 2.1. Civil –assegurar la supervivència- 2.3. “Suponiendo que toda la sociedad tuviera derecho a votar libremente”. tant dels governants com dels governats.es/2016/12/noam-chomsky-requiem-por-el-sueno.sentía que el Sistema de los Estados Unidos debería estar diseñado y de hecho con su iniciativa fue diseñado de tal modo que el poder debería estar en manos de los ricos ya que los ricos eran el grupo mas responsables de personas y por lo tanto la estructura formal del sistema constitucional situó la mayoría del poder en manos del Senado. era seleccionado por los ricos.2.2. En cas de no compliment. tienen simpatía por la propiedad. La otra es reducir la democracia. "la mayor preocupación de la sociedad tiene que ser proteger a la minoría rica en contra de la mayoría". executiu –realitzar totes les tasques necessàries per a dur a la pràctica el contracte social- 2. 1.2. Una es reducir la desigualdad. Si se leen los debates en la Convención Constitucional. una presión desde abajo y se tiene esta constante batalla que se traduce en periodos de regresión y períodos de progreso. hay una constante batalla entre estas dos tendencias.2. Este debate tiene una vieja tradición que se remonta al primer libro sobre el sistema político: La Política de Aristóteles. judicial –discernir el compliment o no. decía.Història del món contemporani. así que no puede pasar".

1. 3. Josep Maria López Carrillo 2. la revolució francesa va suposar l’accés al poder polític a un dels països més desenvolupats d’Europa. de recaptació d’impostos. Canvis polítics 2. Alhora va produir tres fenòmens importants: 1. 32 Página .i alhora la satisfacció de veure com la monarquia francesa patia en pròpia carn allò que la monarquia britànica va conèixer.Història del món contemporani.2. La Revolució Francesa de 1789 Si la revolució americana va suposar accés al poder polític dels criolls anglesos.La contradicció britànica que alhora havia de reprimir-la per a evitar el possible contagi –teoria del dominó. augmentada pel paper jugat pel mateix estat francès. Cal recordar que França va participar activament a la victòria nordamericana contra l’estat britànic.El factor de “mal exemple” q uè va suposar la revolució americana. 2.La crisi econòmica.2. producte de les despeses militars associades al recolzament de la revolta americana. crisi social i finalment política.

2. El rei es veu obligat a consentir davant de les revoltes populars –presa de la Bastilla 14 de juliol i revoltes al camp “la gran Por”- 33 Página . El ministre d’hisenda Necker proposa al rei Lluís XVI que reuneixi els Estats Generals per a què els privilegiats aportin impostos excepcionalment.1.1789. constituint-se en Assemblea Nacional el 20 de juny. La negativa dels mateixos primer a pagar-los i després a dissoldre’s a instàncies del rei. Josep Maria López Carrillo 2. Fases 1.Història del món contemporani.1.

Etapa de l’Assemblea. uns per excés i l’altra per defecte. Y en toda Francia los productores se alzaron contra los parásitos. disfrazada de baronesa. Se había hecho noche cuando llegaron a Varennes. Dominada pels Girondins que instauren una monarquia constitucional amb sufragi censatari. 34 Página . De pronto. por el pueblo en furia. venerables instituciones a las que nadie había podido encontrar. El rey.1789-92. La institutriz. una multitud emergió de las sombras. atrapó a los monarcas y los devolvió a París. hacia la frontera. La población se negó a seguir pagando los tributos y los diezmos que habían engordado a la monarquía. la cárcel de la Bastilla fue asaltada. El carruaje emprendió viaje hacia el norte. Enemics seran tant els absolutistes com el poble. y conquistada. La reina. Luis XVI. El rey y la reina huyeron. la instauració dels drets defensats per la Il·lustració. l’expropiació de l’església. su mucama. Josep Maria López Carrillo La revolucionaria mano humana En 1789. nunca. María Antonieta. ninguna utilidad. Galeano. era su mayordomo. a la aristocracia y a la Iglesia.Història del món contemporani. Los principitos iban vestidos de nenas. llevaba un pasaporte ruso. rodeó el carruaje. “Espejos” 2. Va suposar l’abolició de l’antic règim.

Història del món contemporani. pero ni eso la salvó. Al pie del cadalso. Josep Maria López Carrillo Olympia Son femeninos los símbolos de la revolución francesa. había clausurado todas las asociaciones políticas femeninas y había prohibido que las mujeres discutieran con los hombres en pie de igualdad. mujeres de mármol o bronce. demanen ser constituïdes en assemblea nacional. en els sofriments maternals. dels bons costums i en la felicitat de tots. el Parlamento revolucionario. y había cometido la mortal insolencia de meter la nariz en los masculinos asuntos de estado. ¿porqué no podemos subir a las tribunas públicas? No podían. . siguin així més respectats perquè les reclamacions de les ciutadanes. La condenaron por su antinatural tendencia a la actividad política. representants de la nació. En conseqüència. Manon era la esposa del ministro del Interior. No podían hablar. Página en presència i sota els auspicis de l’Ésser Suprem. el sexe superior tant en bellesa com en coratge. fundades des d’ara en principis simples i incontestables. marchó presa. Pero la revolución proclamó la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano. hecha para cuidar el hogar y parir hijos valientes. fue el turno de Manon Roland. hem decidit exposar en una solemne Declaració els drets naturals. 1791 Preàmbul Les mares. l’oblit o el mensypreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs. els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana. Ella había traicionado su naturaleza femenina. no podían votar. Galeano. banderas al viento. y cuando la militante revolucionaria Olympia de Gouges propuso la Declaración de los Derechos de la Mujer y de la Ciudadana. inalienables i sagrats de la dona a fi que aquesta declaració constantment presentada a tots els membres del cos social els recordi sempre els seus drets i els seus deures per tal que els actes del poder de les dones i els del poder dels homes. Considerant que la ignorància. les germanes.”Espejos” Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana Olympe de Gouges. La Convención. poderosas tetas desnudas. el Tribunal Revolucionario la sentenció y la guillotina le cortó la cabeza. Y poco después de su ejecución. les filles. reconeix i declara. Y la guillotina volvió a caer. Olympia preguntó. Las compañeras de lucha de Olympia de Gouges fueron encerradas en el manicomio. podent se comparats en cada moment amb la finalitat de tota institució pública. —Si las mujeres estamos capacitadas para subir a la guillotina. gorros frigios. 35 col·laborin sempre en el manteniment de la constitució.

X Ningú no ha de ser fustigat per les seves opinions més fonamentals. o mitjançant els seus representants. la durada de l’impost. ella participa en totes les càrregues. IX Quan una dona ha estat declarada culpable. les contribucions de la dona i de l’home són iguals. Epíleg Dona desperta’t. cap individu. Les dones obeeixen com els homes aquesta Llei rigorosa. La torxa de la veritat ha dissipat tots Página els núvols de la neciesa i de la usurpació. V Les lleis de la naturalesa i de la raó prohibeixen totes les accions perjudicials per a la societat: tot el que no està prohibit per aquestes lleis. té el dret a demanar comptes a tot agent públic de la seva administració. la qual no és res més que la reunió de la dona i l’home: cap cos. llevat que la necessitat pública. unida per la contribució amb la dels homes. la propietat. sàvies i divines. dignitats i també en la indústria. Josep Maria López Carrillo I La Dona neix lliure i roman igual a l’home en drets. El poderós imperi de la Natura ja no està envoltat de prejudicis. la resistència a l’opressió. l’exercici dels drets naturals de la dona no té més límits que la tirania que l’home li oposa. arrestada o detinguda en els casos determinats per la Llei. sense que un prejudici bàrbar l’obligui a dissimular la veritat. per a cadascú. llocs i treballs públics. Les distincions socials poden estar fundades en la utilitat comuna II La finalitat de qualsevol associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l’Home: aquests drets són la llibertat. ho exigís de forma evident i amb la condició d’una justa i anterior indemnització. el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l’univers. no solament en la fortuna. reconeix els teus drets. Història del món contemporani. XIV Les ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de constatar per ells mateixos. ni la separació de poder determinada. VII No s’exceptua cap dona. . ha de tenir igualment el de pujar a la tribuna. manifestar lliurement: sóc la mare d’un fill que us pertany. no pot exercir l’autoritat que no emani expressament d’això per a tots: sent totes les ciutadanes i tots els ciutadans iguals davant els seus ulls. III El principi de qualsevol sobirania resideix essencialment en la Nació. tenen. la dona és acusada. un dret inviolable i sagrat. i aquests límits han de ser reformats per les lleis de la naturalesa i la raó. XII La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana necessita una major utilitat. doncs. així mateix. de fanatisme. la seguretat i. no pot ser impedit i ningú no pot estar obligat a fer el que no ordenen. en tots els treballs penosos. aquesta garantia ha de ser instituïda per a la millora de tot i no per a la utilitat particular d’aquelles a les quals se’ls ha confiat. Les ciutadanes només poden adherir-s’hi admetent un repartiment igual. per sobre de tots. XVI Tota societat en què la garantia dels drets no està assegurada. en la distribució dels llocs de treball. excepte per respondre de l’abús d’aquesta llibertat en els casos determinats per la llei. càrrecs. segons les seves capacitats i sense altres distincions que les seves virtuts i el seu talent. ningú no en pot veure’s privat en tant que veritable patrimoni de la natura. la base. VIII La llei no ha d’establir més que penes estrictes i evidentment necessàries. XIII Per al manteniment de la força pública i per a les despeses de l’administració. la constitució és nul·la si la majoria dels individus que componen la nació no ha cooperat en la seva redacció XVII Les propietats són per a tots dos sexes reunits o separats. han de ser igualment admissibles en totes les dignitats. així. la recaptació. XV La massa de les dones. sinó a més en l’administració pública i la determinació de la quota. IV La llibertat i la justícia consisteixen a tornar tot el que pertany a un altre. legalment constatada. sempre que les seves manifestacions no pertorbin l’ordre públic establert per la llei. la necessitat de la contribució pública. VI La llei ha de ser l’expressió de la voluntat general. tot el rigor és exercit per la Llei. totes les ciutadanes i tots els ciutadans han de contribuir personalment o mitjançant els seus representants a la seva formació. la dona té el dret per a pujar al cadafal. i ningú no pot ser castigat més que en virtut d’una llei establerta anteriorment al seu delicte i legalment aplicada a les dones. Tota ciutadana pot. no té constitució. ha de participar. XI La lliure comunicació de les idees i de les opinions és un dels drets més preciosos de la dona ja que aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares respecte dels fills. de 36 superstició i de mentides.

María Antonieta Poca importancia tenía el rey. dones! Dones. La Marsellesa El himno más famoso del mundo nació de un famoso momento de la historia universal. reuniu-vos sota els estendards de la filosofia. Fue muy concurrido el espectáculo. oposeu valerosament la força de la raó i les il·lusòries pretensions de superioritat.”Espejos” 3. basada en els savis decrets de la natura. porque había cometido la insensatez de discrepar con doña Guillotina. correctors d’aquesta moral. Sin uniforme. para que todos los ciudadanos puedan comparar los actos del gobierno y el funcionamiento de toda institución social y no se deje jamás oprimir y abatir por la tiranía. El autor marchó preso. El capitán Rouget era sospechoso de traición a la patria. Josep Maria López Carrillo L’home esclau ha multiplicat les seves forces. què tenim en comú vosaltres i nosaltres. La llamaban Madame Déficit. un per la seva dictadura –el terror. el magistrado. en una declaración solemne. Sonó. porque bostezaba durante las ceremonias reales. Una vegada lliure s’ha tornat injust amb la seva companya. Odiada por extranjera. sin salario. El himno de Rouget dio brío a las tropas. convencido de que el olvido y el menosprecio de los derechos naturales del hombre son la sola causa de los problemas del mundo. horas turbulentas: las tropas prusianas avanzaban contra la revolución francesa. qui podria sentir por per una causa tan formosa. Quins siguin els entrebancs que us posin. Dominada pels jacobins com a conseqüència de la incapacitat dels girondins d’evitar la traïció del rei i la invasió de tropes estrangeres. la gente se le reía en la cara. La multitud rugió una ovación cuando la cabeza de María Antonieta rodó a los pies del verdugo. ha necessitat recórrer a les teves per trencar les seves cadenes. que lo compuso en una noche. Robespierre i els sans-culottes seran importants al període. La reina. y la música brotó como si el autor la hubiera tenido adentro. solament heu regnat sobre la debilitat dels homes. Galeano. Tot. està a les vostres mans poder enderrocar-los. Y el pueblo asaltó. Pero también nació de la mano que lo escribió y de la boca que por primera vez lo tarareó: la mano y la boca de su nada famoso autor. us repeteixin: dones. Cuando decía que él era el papá del himno de la revolución. María Antonieta. Por fin. estos derechos 37 sagrados e inalienables. Galeano. comido por las pulgas. con la finalidad de Página que el pueblo tenga siempre delante de sus ojos las bases de su libertad y de su bienestar. quién sabe cómo. las . cantándola. emocionó. un collar de seiscientos cuarenta y siete diamantes. La reclamació del vostre patrimoni. Arengas y proclamas alborotaban las calles de Estrasburgo: —¡A las armas. podríem respondre. però que ja no està de moda. La guàrdia nacional –exèrcit- serà enfortit i derrotarà les tropes invasores i executarà la família reial.1792-94 Etapa de la Convenció. que pasó a llamarse la Marsellesa. bien podía comer tortas. La nova constitució del 93 que substitueix la del 91 instaura el sufragi universal.i els altres pel seu protagonisme. y toda Francia le hizo coro. Oh. Sin collar. También creían todos que ella había dicho que si el pueblo no tenía pan. ha resuelto exponer. ja no servils adoradors rampants als vostres peus. porque no usaba corset y porque tenía amantes Y por sus despilfarros. el recién reclutado ejército del Rin partió hacia el frente. la llei de protecció social i la intervenció de l’estat de la economia. “Espejos” Text de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1793): El pueblo francés. en la otra punta de Francia. Si s’obstinessin en la seva debilitat. per col·locar aquesta inconseqüència en contradicció amb els seus principis. La bona paraula del Legislador de les Noces de Canà. el palacio de las Tullerías. Toda Francia estaba convencida de que la reina había comprado la joya más cara de Europa. Los voluntarios de Marsella marcharon al combate entonando esa canción poderosa. el capitán Rouget de Lisie. Durante años arrastró su vida. sinó orgullosos de compartir amb els vostres tresors l’Ésser Suprem. Corría el año 1792. ciudadanos! En defensa de la revolución acosada. esperando salir. Tenim por que els nostres legisladors francesos. La cabeza desnuda. y un par de meses después reapareció. Història del món contemporani. corrido por la policía. Al llarg dels segles de corrupció. un desdeny més assenyalat. durant molt de temps penjada de les branques de la política. que us n’ha restat? La convicció de les injustícies de l’home. era la odiada. El vostre imperi ha estat destruït. salió de la cárcel. la más afilada ideóloga de la revolución. desde siempre. quan deixareu d’estar cegues? Quins són els avantatges que heu aconseguit amb la revolució? Un menyspreu més acusat. desplegueu tota l’energia del vostre caràcter i aviat veureu aquests orgullosos. Dictaron la letra las voces de la calle.

Todo ciudadano requerido o aprehendido por virtud de la ley debe obedecer inmediatamente. de comercio. todo aquél al que se le quisiere imponer violentamente. en sus elecciones. el objeto de su misión. Artículo 6. Todos los ciudadanos tienen igualdad de acceso a la Función Pública. es culpable y debe ser castigado. Por lo tanto. proclama. y bajo la condición de una justa y objetiva indemnización. la declaración siguiente de los derechos del hombre y del ciudadano. la justicia.En consecuencia. no pueden ser prohibidos. las penas deben ser proporcionales a los delitos y útiles a la sociedad. su límite moral viene dado por la máxima “no hagas a los demás lo que no quieras que te hagan a ti”. Nadie puede ser acusado. Artículo primero. Artículo 18. La necesidad de enunciar estos derechos supone. Todo hombre puede comprometer sus servicios. no puede prohibir más que lo que es nocivo. de sus ingresos. el efecto retroactivo otorgado a la ley constituiría un crimen. Todo aquel que promueva. la propiedad. Josep Maria López Carrillo reglas de sus deberes. La ley no reconoce la domesticación. Artículo 15. Artículo 2. del fruto de su trabajo y de sus industrias. y de acuerdo con las formas por ésta prescritas. o bien el recuerdo reciente del despotismo. arrestado y mantenido en confinamiento. La ley es la expresión libre y solemne de la voluntad general. Todo acto ejercido contra un hombre fuera de los casos y de las formas previstos por la ley. es arbitrario y tiránico. Artículo 10. la seguridad. ni ser vendido. siempre que su detención se haga indispensable. El gobierno es instituido para garantizar al hombre la vigencia de sus derechos naturales e imprescriptibles. La seguridad consiste en la protección acordada por la sociedad a cada uno de sus miembros para la conservación de su persona. sin su consentimiento. su tiempo. Página . por regla. La libertad es el poder que tiene el hombre de hacer todo aquello que no cause perjuicio a los derechos de los demás. es la misma para todos. sea para proteger o para castigar. no puede existir más que un compromiso de respeto y reconocimiento entre quien trabaja y su empleador. ejecute o haga que sean ejecutadas órdenes arbitrarias. Artículo 8. excepto en los 38 casos de necesidad pública evidente. Artículo 16. de sus derechos y de sus propiedades. o bien la presencia. Los pueblos libres no conocen otro motivo de preferencia. Todos los hombres son iguales por naturaleza y ante la ley. Artículo 3. Artículo 4. en presencia del ser supremo. Todo hombre es considerado inocente hasta que sea declarado culpable. excepto en los casos determinados por la ley. El derecho de propiedad es el que pertenece a todo ciudadano para disfrutar y disponer a su gusto de sus bienes. la ley ha de reprimir firmemente todo rigor mayor del necesario para asegurar su persona. la ley. Artículo 14. tiene por principio la naturaleza. Artículo 19. el legislador. sea a través de la prensa. legalmente comprobada. La ley no debe imponer otras penas que aquéllas que son estricta y evidentemente necesarias. Artículo 17. la libertad. y en virtud de una ley promulgada con anterioridad al delito. puede prohibirse a la iniciativa de los ciudadanos.Història del món contemporani. Toda ley que castigue los delitos cometidos antes de su existencia no es sino una tiranía. que las virtudes y los conocimientos. tiene el derecho de rechazarlo por la fuerza. Ningún género de trabajo. no puede ordenar más que lo que es justo y útil para la sociedad. sea a través de cualquier otro medio. pero no puede venderse. de cultura. Artículo 7. solicite. por salvaguarda. Estos derechos son la igualdad. y se hace culpable si ofrece resistencia. su persona no es una propiedad alienable. Artículo 12. Artículo 5. Nadie puede ser juzgado ni condenado sin haber sido previamente escuchado y enjuiciado. el libre ejercicio de los cultos. el derecho a reunirse pacíficamente. Artículo 9. La finalidad de la sociedad es el bienestar común. La ley debe proteger la libertad pública e individual contra la opresión de los que la administran. Nadie puede ser privado de ninguna parte de su propiedad. El derecho a manifestar sus ideas y opiniones. Artículo 11. Artículo 13.

es una e indivisible. La sociedad debe asegurar la subsistencia de los ciudadanos desprotegidos. Una generación no puede comprometer con sus leyes a generaciones futuras. Artículo 23. de velar por el uso de las mismas y de que les sean rendidas las cuentas. Todos los ciudadanos tienen derecho a participar en el establecimiento de las contribuciones. esta garantía reposa sobre la soberanía nacional. Artículo 22. Existe opresión contra el cuerpo social cuando uno solo de sus miembros es oprimido. Los delitos de los mandatarios del pueblo y de sus agentes no deben quedar jamás impunes. sí en cambio como un deber. y. ser prohibido. ya sea procurándoles un trabajo. La soberanía reside en el pueblo. Hay opresión contra cada miembro cuando el cuerpo social es oprimido. La asistencia social es una deuda sagrada. El pueblo tiene siempre el derecho a revisar. pero cada sección del pueblo reunido en forma soberana. 39 Página . reformar y cambiar la Constitución. Todo individuo que usurpe la soberanía habría de recibir muerte inmediata a manos de los hombres libres. ya sea asegurando los medios de existencia a los que no estén en condiciones de trabajar. Artículo 31. imprescriptible e inalienable. Artículo 32. Josep Maria López Carrillo Artículo 20. Nadie tiene derecho a considerarse más inviolable que el resto de los ciudadanos. tiene derecho a expresar su voluntad con entera libertad. Artículo 30. y poner la educación pública al alcance de todos los ciudadanos. a participar en la elaboración de la ley y en el nombramiento de sus mandatarios o agentes. No puede existir si los límites de la función pública no son claramente determinados por la ley. La educación es necesidad de todos. Artículo 27. Artículo 28. Artículo 33. Cada ciudadano tiene derecho. La garantía social consiste en la acción de todos para asegurar a cada uno el disfrute y la conservación de sus derechos. suspendido o limitado. Ninguna contribución puede ser establecida por utilidad general. Artículo 25. si la responsabilidad de todos los funcionarios no está asegurada. Artículo 21. en ningún caso. El derecho de presentar peticiones a los depositarios de la autoridad pública no puede. Artículo 26. Ninguna parte del pueblo puede ejercer la representación del pueblo entero. Artículo 29. no pueden ser consideradas como un privilegio ni como una recompensa. en condiciones de igualdad. Artículo 34. La sociedad debe esforzarse al máximo para favorecer el progreso de la razón pública. La resistencia a la opresión es la consecuencia de los otros derechos del hombre. Las funciones públicas son de carácter temporal.Història del món contemporani. Artículo 24.

En la Comuna no se conoce el artifício burgués de la «separación de poderes» entre el ejecutivo y el legislativo. o dispuestos a ejercerlo nuevamente cuando terminara su mandato. La Revolución desjacobinizada El Consejo General de la Comuna de 1793 -al menos hasta la decapitación de sus magistrados por el poder central burgués. ansiosos de conservar el monopolio de la cosa pública. ejerciéndolo en la medida en que se lo permitían sus funciones en la Casa Comunal.Història del món contemporani. y que ciertos teóricos revolucionarios. Cuando el gobierno viola los derechos del pueblo la insurrección es para el pueblo. Los miembros del Consejo son a la vez administradores v legisladores. creyeron que unas minorias pequenas y audaces podrían . imbuidos de su superioridad intelectual. dan ya pruebas de una aptitud para el autogobierno que todavía hoy los burgueses. guiados es cierto por pequeñoburgueses cultos. Los miembros del Consejo son delegados de sus secciones respectivas. …Aunque en 1793 su experiencia de la vida pública es muy reciente. se obstinan en negar contra toda evidencia. no saben leer ni escribir. y para cada porción del pueblo. tienden a subestimar con frecuencia. Daniel Guérin. Incapaces de unirse a un movimiento de masas todavía demasiado ignorante y Página desmoralizado para gobernarse a sí mismo. el más sagrado de sus derechos y el más indispensable de sus deberes. además se mantienen siempre al tanto de la voluntad de la base porque a las sesiones del Consejo concurren delegaciones populares. siguieron siendo hombres de su oficio. Josep Maria López Carrillo Artículo 35. 40 El comunista alemán Weitling. aunque la mayoría de los descamisados. y el revolucionario francés Blanqui. están en contacto permanente con ellas y se hallan bajo el control de quienes les dan el mandato. Aquellos modestos descamisados no se convirtieron en políticos profesionales. se adhirieron a la concepción de la dictadura de Babeuf.ofrece también un buen ejemplo de democracia directa.

llegando ese mismo año hasta el extremo de identificar comunismo y blanquismo. mediante el uso de la demagogia. en épocas revolucionarias. luego. a la vez «un ideal y una carrera». los fondos secretos. era producto de su misma codicia. las . aunque contrarios a la concepción minoritaria y voluntarista de los blanquistas. por intermedio de su élite instruida. sobre todo. Cierto número de ellos entraron en abierto conflicto con el Comité de Salvación Pública. En plena revolución. denunciaron las apetencias de esta burocracia naciente y ya invasora. desconfiamos de los que invocan el pretexto de la «competencia» para legitimar. considerados indispensables e irreemplazables. en efecto. a la propiedad burguesa. porque los plebeyos de 1793. La «necesidad». ya en 1793 la democracia desde abajo dio nacimiento a una casta de advenedizos prestos a diferenciarse de las masas y deseosos de confiscar en su provecho la revolución popular. Algunos sectores importantes.Història del món contemporani. más cercano al movimiento obrero naciente. del apoyo que. por su «debilidad». Georges Lefevre en la crítica que escribió sobre mi libro. solamente quería dejarles la parte más pequeña posible del pastel: primero. afirma que la Revolución sólo podía salvarse si el pueblo se ponía bajo el mando de los burgueses. Servían a la revolución burguesa mientras se servían a sí mismos. Robespierre y Saint-Just. Esta. porque los hombres del pueblo son menos ignorantes. en espera de que el pueblo estuviese maduro y pudiera compartir el poder con sus jefes. la democracia directa de los descamisidos era impracticable en la crisis que atravesaba la República Por lo demás. más realista. el peligro contrarrevolucionario. los Barère. Mientras el idealista Weitling proponía la dictadura personal de un nuevo Mesías. del proletariado de París. pero en su pensamiento. el uso exclusivo y abusivo de los «técnicos» burgueses. que las de la gestión de arriba abajo. según la expresión de Jaurés. eran los apoderados de la burguesía. como el Ministerio de la Guerra. porque recelaba de sus orígenes y sus vínculos populares y. ¿fueron en realidad el único motivo de este súbito retorno? Es lo que sostienen la mayoría de los historiadores de izquierda. el pueblo dio muestras de su genio creador. un hombre carente de conocimientos pero entregado en cuerpo y alma a la causa del pueblo. reveló. aunque de manera todavía embrionaria. He tratado de analizar la mentalidad ambivalente de aquellos plebeyos en quienes se confundían estrechamente fe revolucionaria y apetitos materiales. es decir. que asume responsabilidades civiles o militares. que hay otras técnicas revolucionarias que las de la burguesía. el proletariado no estaba aún en condiciones de ejercer esta dictadura por sí mismo sino por «interpósita persona». luego. Si bien su adhesión al derecho burgués. hablaba de «dictadura parisina». Los Carnot. aunque carecían de capacidad técnica. o sea. mediante la centralización dictatorial más rigurosa. como haría más tarde Lenin. Albert Soboul estima que. pero también los enemigos mortales de los descamisados. 41 La lucha por la conquista del poder que entablaron plebeyos y técnicos fue muy dura y la dirimió la Página guillotina. finalmente. los Cambon. porque la burguesía se proponía conservar en manos de sus propios técnicos de confianza el control del gobierno revolucionario. Durante los seis meses que floreció la democracia directa. menos incompetentes de lo que afirman algunos por el bien de la causa. los Lindet. Blanqui. creyeron en 1850 que debían hacer a éstos la concesión de apropiarse de su fórmula. vale más que una lumbrera dispuesta a traicionar. Marx y Engels. y finalmente. En primer lugar. tenían ciertos intereses particulares que defender contra la burguesla revolucionaria. La Revolución les parecía. porque la enorme plebe presupuestívora que integraban resultaba muy cara. porque los técnicos burgueses. de Blanqui y de su sociedad secreta. Josep Maria López Carrillo adueñarse del poder por sorpresa e implantar el socialismo desde arriba. suplían esta deficiencia con su admirable sentido de la democracia y con su altísima conciencia de sus deberes con la Revolución. iban ganándose en los barrios pobres con el fin de adueñarse de todos los cargos disponibles. se aprovecharon a menudo de la situación para intrigar contra el pueblo e incluso para anudar vínculos sospechosos con los contrarrevolucionarios.

con angustia. De ello. que lo prometía todo al pueblo sin darle nada y que.Història del món contemporani. que «al proclamar la libertad de opinión. junto a algunos generales descamisados. una parte de los beneficios de la producción codiciados y. como ellos exigían. ¿Cómo salir de esta contradicción. Igualmente. ya en 1851. reclamando además la dictadura de un hombre sólo o de una élite «sabia». a los burócratas rusos de la era estaliniana. de este «círculo infernal»? Proudhon responde que hay que disolver el gobierno en la organización económica. siguiendo a Varlet. Josep Maria López Carrillo industrias militares. esta gran revolución. proclamó no ya la libertad del ciudadano. Si los plebeyos hubieran logrado sus objetivos y si las industrias militares hubieran sido nacionalizadas. cómo podría el pueblo evitar que en el futuro se le confiscara su revolución. Pero algunos descubrieron también que. surgió. en la Revolución. Subraya las insuficiencias de la constitución democrática de 1793. si Babeuf hubiera sabido razonar y deducir su propio principio». «La institución gubernamental tiene su origen en la anarquía económica. Denuncia su superchería. lo que hará escribir a Proudhon más tarde que «la negación del gobierno. que los plebeyos hebertistas anunciaban ya. una vez eliminados los generales del antiguo régimen traidores a la revolución. adversario declarado de la democracia directa. como hemos visto. La batalla por el dominio de las industrias militares es particularmente reveladora. En cierta medida. discípulo de Proudhon. en el plano militar. sino la del hombre.» 42 Los marxistas comprenden que ésta traicionó las aspiraciones populares porque fue.. pero también bastardo compromiso. dedujeron unánimemente el socialismo. entregados pero a menudo incompetentes. un nuevo tipo de jefes jóvenes procedentes de la tropa. en más de un aspecto. de la democracia por decreto. la soberanía del pueblo y la subordinación del gobierno con respecto al país. apagada de inmediato. Pero al mismo tiempo incurren en una aplicación abusiva de la concepción materialista de la historia. una revolución burguesa. de la democracia desde arriba. Yendo al fondo del problema. habrían ido a parar a sus bolsillos. De ello dedujeron el anarquismo. Más tarde. le hará eco: «Cosa extrafia. un análisis realmente profundo del Estado en la Revolución francesa. etc. se hizo heredera de la monarquía con la que había acabado y resucitó la negación de toda libertad: la centralización y la omnipotencia del Estado». aquellos futuros mariscales del Imperio prefiguran a los mariscales soviéticos. que había sido suplantado al final por un aparato de opresión organizado de arriba abajo fuertemente reconstituido. Aislados de las masas. que por primera vez en la historia. había hecho su aparición histórica un poder popular nuevo orientado de abajo arriba. objetivamente y Página en sus resultados inmediatos. se convertirán en instrumento de la reacción y la dictadura militar. fueron la apuesta en disputa. El autor de L'Idée Générale de la Révolution Française au XIX siécle se entrega primero a una crítica de la democracia burguesa y parlamentaria. Cuando la Revolución pone fin a esta anarquía y organiza las fuerzas industriales desaparecen los pretextos para la centralización. por el contrario. se contradijeron. Ataca a Robespierre. a través de las manifestaciones de los "rabiosos" y "hebertistas"*. Pienso. Y se preguntaron. apenas promulgada. acaparados por la burguesía revolucionaria. Afirma la «incompatibilidad absoluta del poder con la libertad» Condena con rigor la centralización operada a partir del Decreto del 4 de diciembre de 1793. quedó para las cadendas griegas. la Revolución ha hecho de la sociedad y del gobierno dos cosas incompatibles entre sí». entre democracia burguesa y democracia directa. con capacidad pero devorados por la ambición y que. habría surgido de las doctrinas de Babeuf. que arrojó una luz. pues en torno de ellas se enfrentan ya dos modalidades antagónicas de gestión económica: la libre empresa y lo que hoy se llama capitalismo de Estado. punto de partida sin duda. la igualdad ante la ley. que les obnubila y les lleva a considerar . Proudhon declara. Pero los babeuvianos no supieron extraer todas las consecuencias de tal comprobación. más tarde. finalmente. A Proudhon corresponde el mérito de haber hecho. Bakunin.

El pueblo era el público que veía lo que se estaba haciendo en su nombre. Saint Just. Marat se salvó de la guillotina porque una señorita chiflada lo apuñaló cuando se estaba bañando.pasaba por el Club de los Jacobinos. que toma las técnicas dictatoriales y minoritarias propias de la revolución burguesa para ponerlas al servicio de una nueva revolución. Etapa del Directori. antes de caer. igualdad y fraternidad terminó abriendo paso al despotismo de Napoleón Bonaparte. pidió que no se olvidaran de exhibir su cabeza a la curiosidad pública y dejó su par de huevos. de la dictadura desde arriba de 1793. Danton. Tres meses después. condenado a muerte. la revolución hervía. eran dueños de la verdad absoluta y exigían el poder absoluto. y por derecho revolucionario. cuando el conflicto que las enfrentaba se planteó con crudeza y claridad.1794-99. la república. orientada de abajo arriba. pero algunos tenían un rey adentro. así como «el terreno donde el proletariado puede librar más cómodamente su lucha contra la burguesía». es cierto.Galeano. a su vez. «pues sus objetivos van más allá de la revolución democrática». Los jacobinos de la base eran plebeyos que. a Robespierre. Prusia. Sólo el proletariado es capaz de llevar la revolución hasta el fin. en forma más o menos consciente. El tiempo no daba. España y Holanda se alzaban en pie de guerra contra la contagiosa revolución francesa. Dijo que los iba a necesitar. Sus jefes eran burgueses que. orientada de arriba a abajo. deseaban franquear esos límites. a mi juicio. un tanto idealizada e insuficientemente diferenciada de la coerción desde abajo. en el fondo. Y por extensión. Mostró que el movimiento popular. Josep Maria López Carrillo a aquel acontecimiento exclusivamente bajo el ángulo y en los límites de la revolución burguesa: Tiene razón. La lucha de clases -aunque todavía embrionaria. En conclusión. que ofendía las tradiciones y amenazaba la santísima trinidad de la corona. Había que hacer cola para comer. trabajaba por la restauración del orden monárquico. aunque no por Proudhon) o los presentan de manera demasiado unilateral. El fantasma del hambre rondaba las ciudades. al que denominó impropiamente «revolución democrático-burguesa». desesperada. No mucha gente asistía a los debates. de espíritu esencialmente proletario. los dueños de la tierra incendiaban sus propias cosechas. la otra. pone en primer término la salvaguardia de la libertad. Porque todos los dirigentes de la revolución francesa eran enemigos de la monarquía. acusó a Danton. La 43 revolución que había anunciado libertad. L’exèrcit es veu refermat per les victòries militars davant dels seus veïns absolutistes –Espanya i Aùstria- La revolución perdió la cabeza Para sabotear la revolución. inspirado por Robespierre. Cop d’estat girondí que reprimeix –execucions.Història del món contemporani. desconfiaban de las masas y cuyo objetivo más o menos consciente consistía en no sobrepasar los límites de la revolución burguesa. Los reinos de Austria. la «necesidad». Pero entendía que a fines del siglo XVIII no era posible lograr el triunfo completo porque faltaban todavía las «bases materiales» del socialismo. “Espejos” Página . debe entenderse también la tradición del conspirativismo babeuviano y blanquista. en herencia. principalmente. 4. la peluca y la sotana. El régimen burgués sólo es progresista en comparación con la autocracia que lo precedió y porque constituye la forma postrera de dominación. espía extranjero y traidor a la causa. Es verdad que Lenin advirtió su aspecto de revolución permanente. bajo la cuchilla de los burgueses más reaccionarios. Acosada por dentro y por fuera. Al fin. la Revolución francesa ha sido fuente nutricia de dos grandes corrientes del pensamiento socialista que. la tradición de la revolución burguesa. Y quien osara discrepar era contrarrevolucionario. estuvo lejos de alcanzar sus objetivos en 1794 y que sólo los cumpliría en 1871. aunque indiscutiblemente progresistas de la misma. nuevo derecho divino. que fundó su propia dinastía. a través de todo el siglo XIX se prolonga hasta nuestros días: la corriente jacobina autoritaria y la corriente libertaria. caótica. Por «espíritu jacobino» debe entenderse. al subrayar los rasgos relativa. Las divergencias conducían al cadalso.i torna a marginar als sans-culottes mitjançant el sufragi censatari. Inglaterra. se preocupa ante todo de la eficacia revolucionaria y tiene en cuenta. La una de «aire burgués». Saint Just y Robespierre fueron decapitados. ambas tendencias se hicieron mucho más conscientes y los jacobinos de arriba enviaron al cadalso a los jacobinos de abajo. Sin quererlo ni saberlo. pero hay momentos en que sobreestiman o idealizan tales rasgos (exaltados también por libertarlos como Bakunin y Kropotkin. aliado del enemigo.

Estaban obligadas a seguirlo. rigieron en Francia durante más de un siglo y medio. los jueces.1799-1815. La seva derrota militar exterior suposarà el retorn de l’absolutisme a França i a tota Europa. Estas disposiciones.2. tant de domini del poder polític de part de la burgesia com dels intents d’aconseguir millores socials i/o una nova societat del nou proletariat marcaran tot el segle XIX. siempre hombres. como los niños. Ceilán (Shir Lanka) y la Colonia del Cabo lo que le garantiza el control de las rutas marítimas. silbaban y miraban para otro lado. Galeano. Napoleón Bonaparte se consagró emperador y dictó un Código Civil.i el Congrés de Viena va materialitzar-ho. Finlandia y Bersabia 44 . Pero cuando el marido traicionado la ejecutaba.Rusia se anexiona parte de Polonia.Història del món contemporani. estas costumbres. La esposa sólo se podía divorciar si el entusiasta había acostado a su amante en el lecho conyugal. fue limitado por Napoleón a las faltas graves. que la revolución francesa había reducido a un trámite simple.El Reino Unido se queda con la estratégica isla deMalta. La esposa adúltera iba a la cárcel. Esta obra maestra de la burguesía en el poder consagró la doble moral y elevó el derecho de propiedad al más alto sitial en el altar de las leyes. L’impuls revolucionari. Dictadura de Napoleó. Holanda absorbeix Bèlgica. El marido se podía divorciar por adulterio de su esposa.. Josep Maria López Carrillo 5. El divorcio. .imposada a la força. mentre que Àustria-Hongria s’expandeix pel nord d’Itàlia –milà fins a Venècia. Cop d’estat de Napoleó que inaugurarà un període d’homogeneització normativa interior i exterior –continent europeu. El Piamont es fa amb Gènova i Sardenya. El Código no otorgaba permiso para matar a la infiel si era sorprendida en falta. El Congrés de Viena La derrota de la França de Napoleó va suposar la restauració absolutista –es pot dir que el període napoleònic ja era en realitat un procés contrarevolucionari.Austria se anexiona la región de los Balcanes Página . Ellas debían obediencia al marido.”Espejos” 2. y necesitaban su autorización para casi todo. el llamado Código Napoleón. El marido adúltero pagaba una multa. en el peor de los casos.i el nord de la península balcànica –Croàcia- les monarquies nòrdiques pateixen canvis significatius –dinamarca ocupa Islàndia (independent 1944) però perd Noruega{independent 1905)que passa a Suècia.2. excepto para respirar. en cualquier caso. Prohibido ser mujer En 1804. Les noves fronteres van suposar la desaparició de Polònia –repartida entre els seus tres veïns-. que todavía sirve de modelo jurídico al mundo entero. los criminales y los débiles mentales. dondequiera que fuese. Las mujeres casadas fueron privadas de derechos.

2.3. A més a més del nou mapa polític europeu. Polonia. 1830 Página .3.juntament amb les monarquies absolutistes restablertes –Espanya. Les revolucions del segle XIX 2.2. 1820 S’inicia a Espanya (Riego) que durant tres anys aconsegueix una monarquia constitucional (constitució 1812: sufragi universal masculí majors 25 anys indirecte) A Grècia va suposar l’inici d’un procés d’independència triomfant (1829 reconeguda per l’Imperi Turc) Procés d’independència de les colònies hispanoamericanes durant tota la década.3. que farà de força internacional militar –tipus otan.que intervindrà a qualsevol indret per a mantenir l’status quo.Prusia se queda con parte de Sajonia. Westfalia.2. (Prusia y Austria participan en esta Confederación).2.Bélgica es obligada a unirse a los Países Bajos . la Santa Aliança. formando el reino de los Países Bajos. Rúsia i Anglaterra.Història del món contemporani.3. França i Savoia- 2. .El Imperio Otomano mantiene el control de los pueblos cristianos de Europa Suroriental . 1804 Revolució dels esclaus d’Haití que aconsegueix la independència de França.3. . només mantenint Cuba i Puerto Rico sota domini hispà.2. Els estats guanyadors –Àustria-hongria. Josep Maria López Carrillo .Los principados alemanes forman la Confederación Alemana de 38 estados. Prússia. 45 2. . l’acord va suposar la restauració de totes les monarquies absolutistes anteriors a la revolució de 1789 i la configuració d’una aliança militar entre elles.Noruega es anexionada a Suecia.1. 2.

però no va durar ja que els temes més quotidians –dret de sindicació.. però ràpidament.3. primer com a president de la república i després com a Emperador al 1851. Bèlgica aconsegueix.4..substitut per Lluís Felip d’Orleans i s’imposà un sufragi censatari. 2.Història del món contemporani. Els primers moments va ésser d’aliança interclassista amb reformes socials – abolició esclavitud i de la pena de mort. Abdica Lluís Felip d’Orleans i s’instaura una república (la 2ª).. abdicació de Carles X –absolutista. la independència. 46 Página .2. Els revolucionaris demanaven el sufragi universal. mentre que l’Europa Oriental manté una monarquia absoluta. A Espanya triomfà la monarquia constitucional amb Isabel II i a Portugal i Anglaterra es tanca una Europa Occidental constitucional amb sufragi censatari. amb recolzament rus va tornar a la monarquia absoluta.i de la industria del textil uneix a la lluita per un canvia als camperols i als treballadors de fàbrica. 1848 A França la crisi alimentària –mels collites consecutives. després de 15 anys de dominació holandesa. jornada laboral. La burgesia industrial proteccionista belga s’allibera de la burgesia comercial lliurecanvista holandesa. Josep Maria López Carrillo A França l’alta burgesia aconsegueix imposar una monarquia constitucional .va separar-los propiciant que la burgesia més moderada va recolzar a Lluís Napoleó Bonaparte. A Àustria s’imposà una monarquia constitucional.

Quería convertir la propiedad individual en una realidad.000 empresonats i 7. base de toda civilización. El poble de París va organitzar la resistència entre març i maig del 1871. la Comuna pretendía abolir esa propiedad de clase que convierte el trabajo de muchos en la riqueza de unos pocos.5.3. rompieron el silencio y procedieron a abolir la propiedad. va quedar París franca a les tropes prussianes. Prússia va respectar una monarquia constitucional molt censatària. 2. Sí. Josep Maria López Carrillo Als territoris alemanys.000 executats. “Los trabajadores de París.2. 1871 Amb la derrota de l’Imperi francès a mans de Prúsia –conseqüència de la qual es va formar Alemanya sota domini de Berlín-.i molts milers d’exiliats – d’entre ells Lissagaray-.Història del món contemporani. caballeros. transformando los medios de producción -la tierra y el 47 capital. 38. La Comuna aspiraba a la expropiación de los expropiadores. es van imposar constitucions que van durar poc.000 deportats –d’entre ells la Louise Michel. en 1871. Sembla que la basílica del Sagrat Cor de Montmatre va ésser construïda com tribut a Déu per la victòria sobre la Comuna –altres autors asseguren que va ésser con a homenatge als herois de la guerra franco-prusiana-. en simples instrumentos de trabajo libre y asociado.que hoy son fundamentalmente medios de esclavización y de explotación del Página trabajo. . La repressió de l’exèrcit francès sota domini de la burgesia va ésser molt dura (30.

La verdadera naturaleza de la "civilización" que los trabajadores de París trataron de superar con su ataque contra "los fundamentos mismos de la propia sociedad" se mostró. los centros culturales y las escuelas universitarias. 25 eran trabajadores. Pues las fuerzas de Thiers con la ayuda de los alemanes. de la que es el brazo vengador y mercenario (. Josep Maria López Carrillo La Comuna.” Noam Chomsky. aunque tuviesen diferentes ideas socialistas. al dejar el gobierno en manos de los representantes elegidos directamente. Tampoco tomaron el Banco de Francia. Página .Història del món contemporani. Pero era una nueva sociedad en construcción. Bakunin escribió que París abría una nueva época. Este fue el principal error. “Medidas revolucionarias de la población parisina La Guardia Nacional se regía por el derecho absoluto de elegir y revocar a sus dirigentes si estos no defendían los edictos revolucionarios.. Primero se discutió fuertemente si tomaban Versalles. una revolución que el mundo todavía espera. Como Marx escribió. crearon un nuevo Ejército. En tales momentos. con tanta amargura como acierto: La civilización y la justicia del orden burgués aparecen en todo su siniestro esplendor dondequiera que los esclavos y los parias de este orden osan rebelarse contra sus señores. pero los representantes creyeron que era esencial organizarse para la defensa de la propia ciudad... Hoy el 18 de Marzo. "la de la definitiva y completa emancipación de las masas populares y su futura auténtica solidaridad por encima y a pesar de las ataduras del Estado. Se ilegalizó todo ejército “separado y a parte del pueblo”. se limitó el trabajo nocturno. Declaró que su objetivo era poner fin a la competencia ruinosa “entre los trabajadores porque esto daba el beneficio a los capitalistas”. La Comuna eliminó todos los privilegios de los funcionarios. esa civilización y esa justicia se muestran como lo que son: salvajismo descarado y venganza sin ley (. ni controlaron a las fuerzas reaccionarias que sobornaban a los insurrectos más débiles. una vez más. todos eran hermanos tanto parisinos como extranjeros.000. La expresión de una nueva realidad Si en Francia aquellos tres meses fueron una luz que sacó de las tinieblas al Proletariado. El gobierno burgués establecido en Versalles trató de tomar los cañones en poder de la Guardia Nacional. es una fecha recordada por la clase obrera mundial.) La burguesía del mundo entero. ¡se estremece de horror ante la profanación del ladrillo y la argamasa! Pese a la violenta destrucción de la Comuna. pero fracasaron cuando una parte importante de los soldados se unieron a los parisinos. fue ahogada en un baño de sangre.000 comuneros y fueron asesinados después más de 20. Medidas de la Comuna El nuevo gobierno elegido de 90 miembros. con sus contradicciones y temores.) las hazañas infernales de la soldadesca reflejan el espíritu innato de esa civilización. Con los millones de los banqueros el Ejército de Versalles entró en París el 21 de Mayo. 13 pertenecían al Comité Central de la Guardia Nacional y 15 a la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) y el resto de diferentes profesiones.. internacionalmente solidaria. Los edificios públicos se requisaron para cobijar a la población sin techo. pero positivamente pues era también una ciudad asediada." "La próxima revolución. cuando las tropas del gobierno de Versalles reconquistaron París arrebatándoselo al pueblo. se pusieron en pie los talleres abandonados controlados por los trabajadores. porque la Comuna inició una nueva etapa hacia el Socialismo. Murieron en los combates más de 30. apuntes sobre el anarquismo. se garantizó la subsistencia de los pobres y los enfermos. será la resurrección de París". congeló los alquileres. Marx y Engels lo anotaron.´ Así el 18 de Marzo de 1871 se formó el Gobierno Revolucionario. organizando las elecciones por barrios (comunas). La educación pública era para toda la población así como los teatros. A la masa de trabajadores 48 que hasta entonces no tenían voz. por supuesto. que mira complacida la matanza en masa después de la lucha. Al grito de “¡Viva la Comuna!” expresaban hasta entonces el máximo reflejo de la Igualdad.

i de Bèlgica -1830-. al menys. y murieron. i cercaria punts cohesionadors en la cultura –tradicions.  Amb predomini de la mitja i baixa burgesia.com en la resistència popular contra les invasions napoleòniques.1866 –amb recolzament de Prússia.6. i recolzament popular.es/content/la-comuna- de-par%C3%ADs-una-revoluci%C3%B3n-de-actualidad A més a més del liberalisme polític. 2.2. El nacionalisme tindria origen tant intel·lectual –romanticisme i liberalisme polític. en aquells casos que la burgesia no aconseguia fer-se’n amb el poder polític dins de l’estat preexistent es va produir la potenciació del nacionalisme per a aconseguir. Les tropes piemonteses i garibaldianes es van trobar a les portes de Nàpols –acceptant la subordinació les segones respecte les primeres com a solució unitària- 3. Qüestions pendents: 1. Casos que es van produir durant el segle XIX com els de Grècia -1820. Unificació italiana En resposta a les invasions napoleòniques i el predomini del Papat i l’Imperi àustro-hongarès durant la primera meitat del segle XIX es va produir l’aparició de dos moviments nacionalistes diferenciats:  Amb predomini de l’altra burgesia financera i comercial i amb Cavour com màxim valedor de l’aspiració del piemontès Victor Manuel II a regnar l’estat resultant. 4.Història del món contemporani.” Antonio Ribas http://trabajodemocratico. amb en Mazzini com ideòleg i Giusseppe Garibaldi com a líder carismàtic com a màxims valedors d’una solució republicana i d’àmplia participació democràtica. Encaix entre el Nord industrialitzat i el Sud agrari. 2.com element cooptador del poble als interessos burgesos. Etapes: 1. altre consideració tindrien els processos d’independència llatinoamericana. es convertiran amb antecedents dels dos grans processos nacionals a Europa: la unificació alemanya i la unificació italiana..1859-60 –amb el recolzament de l’emperador Napoleó III a canvi de Niça i Savoia.1870-71 s’ocupà Roma –ja què les tropes franceses abandonen la defensa degut a la guerra franco-prussiana (amb interessos comuns a Itàlia com hem vist) i es troba solució a la capitalitat i alhora la persistència d’El Vaticà com estat papal. llengua comuna.la solució piemontesa va ocupar el territoris austríac del nord d’Itàlia i els territoris del Papat –excepte Roma-.3.1860-61 Garibaldi dirigir la conquesta de l’estat de les Dues Sicílies. Josep Maria López Carrillo Las mujeres y hombres que lucharon. es va desenvolupar el nacionalisme com a eina per a aconseguir.. Altres processos com l’irlandés o el polonés hauran d’esperar millor sort al futur. ..aconsegueixen ocupar el Veneto. religió. Istria i Trent es considera italiana sota els austríacs –futurs interessos retrobats durant la 1a guerra mundial- 49 2. Este es una de sus primeros logros. accedir al poder polític en part de l’estat preexistent. que tenia com a objectiu aconseguir gestionar l’estat en funció dels interessos de la burgesia per sobre de l’arbitrarietat de la monarquia absoluta. La duplicitat d’estats a Roma i Vaticà –influència intel·lectual del cristianisme Página enfrontat al liberalisme i nacionalisme italià- 3. creían en conseguir una sociedad que abatiese los privilegios sociales.

Josep Maria López Carrillo 2.3.van enfrontar-se pel mateix. Etapes: 1. Aquest debat va ésser tan important que fins i tot el proletariat alemany –lassallista i marxista. idees nacionalistes de Herder i Fichte-: Gran Alemanya o Petita Alemanya –segons es consideri Àustria dins o fora de la mateixa (alguns podrien veure una similitud entre la disjuntiva Catalunya/Països Catalans)-. La monarquia prussiana –absolutista- es negà a acceptar la constitució liberal de Frankurt que encara que reconeixia el monarca prussià com emperador l’imposava una constitució parlamentarista i democràtica 2.2. Unificació alemanya El Congrés de Viena va crear la Confederació Germana amb dues grans potències revilitzant pel seu domini –Prússia i Àustria.Història del món contemporani. L’enfrontament entre Prússia i Àustria va dificultar trobar una resposta única al nacionalisme alemany –romanticisme.però no era prou cohesionada per a permetre la maximificació dels guanys que la industrialització permetria a la burgesia alemanya ja que no existia un mercat interior unificat.1862 Guillem I i el seu canceller Von Bismark van planificar i accelerar el procés 50 Página .1849 Zollverein o mercat comú/unificació del mercat interior amb la desaparició de les fronteres internes –sense Àustria-.7.

Història del món contemporani.2. guerres mundials al segle XX i Unió Europea.formant el II Reich amb Guillem I com el Kàiser.1.. 1870-71 contra França –recupera Alsàcia i Lorena.1864 guerra contra Dinamarca –annexió dels contats Holstein i Scheswig 2.co/f/Ed_8Gnh7XY0/Historia_de_una_Revoluci%C3%B3n_%28La_Revolu ci%C3%B3n_Francesa%29_1989_Espa%C3%B1ol. Conferència de Berlín 1881 –repartiment d’Àfrica-.1866 guerra contra Àustria –exclou Àustria del procés d’unificació.. substituint la Confederació Alemanya per la Confederació del Nord i imposant un parlament federal (Reichstag) a Berlín.co/f/uBcShZQKF4s/La_R%C3%A9volution_Fran%C3%A7aise_- Página _Part_1_Les_Ann%C3%A9es_Lumi%C3%A8re_%28Subs_en_Espa%C3%B1ol%29. 2.webm 51  La Revolucion Francesa https://openload.Aconseguir mercats pels productes manufacturats cada vegada més competitius.Encaix d’Àustria i dels territoris amb població de llengua alemanya.mp4 .3. Filmografia:  Historia de una revolucion https://openload. Qüestions pendents: 1.i annexiona tots els regnes alemanys del Sud –exclòs Àustria. Josep Maria López Carrillo 2. 2.

que produirà una subalimentació crònica entre el Proletariat  Disciplina laboral militaritzada amb abusos de tot tipus –càstigs físics. Prohibició de qualsevol mesura que els recordés o bé els gremis o bé la comunitat pagesa  Sense dret d’associació  Sense dret de manifestació  Sense dret de vaga 2.  Manca de mesures d’higiene i seguretat al treball que va provocar alta Taxa d’accidents laborals i malalties professionals –no reconegudes-.co/f/_ZLEznDoWZI/Danton_en_espa%C3%B1ol_1_4. Página . Mentre la burgesia resultat de la unió entre una part important de la noblesa territorial i els mercaders i financers va anant acumulant una part cada vegada més gran de la renda nacional.mp4  Danton https://openload.3.1.2.4.1.1.3.mp4  Louise Michel.2.3.3. Nou Status quo 2.Història del món contemporani. alhora veien com les noves normes establertes els feia impossible cap tipus de contrapoder al respecte.4. 2.1.1. Josep Maria López Carrillo https://openload. El pensament i l'acció revolucionaris: socialisme i anarquisme L’eliminació del marc social-polític-econòmic-ideològic anterior al capitalisme va tenir greus conseqüències per a la pagesia i l’artesanat.3.  Salaris de misèria. mmmm 2.. Van veure com no tenien accés ni als mínims elements que els ho pogués fer possible.3. Cap dia festiu. Cap dret polític  Sense dret de sufragi actiu  Sense dret de sufragi passiu 2.3. El món sota el domini d'Europa: l'abast i les conseqüències del colonialisme i 52 l’imperialisme.co/f/EcI5k8_oPdg/EL_GATOPARDO_SCN%5Bdanipala%5D. moltes vegades menors de 6 anys. Respostes del nou proletariat al respecte del nou status quo 2.co/f/emcC_rdd07c/La_R%C3%A9volution_Fran%C3%A7aise_- _Part_2_Les_Ann%C3%A9es_Terribles_%28Subs_en_Espa%C3%B1ol%29.avi  2.1. el proletariat resultant de la barreja d’expagesos i exartesans desposseïts de la propietat tant dels seus camps com dels seus tallers van anar veient com els seus drets sobre la propietat i sobre el control de la producció va desaparèixer del tot.  Treball infantil. la rebelle  La commune  El Gatopardo https://openload.3.. Utilització de la llei d’oferta i demanda a les relacions laborals  Jornades laborals superiors a les 11 hores diàries durant totes les Setmanes de tot l’any.-  Sense cobertura mèdica de cap tipus  Sense dret de jubilació  Sense cobertura econòmica o formativa d’atur  Sense dret a la baixa per malaltia o maternitat  Sense garanties contractuals amb acomiadament lliure 2.

Els anys de la reconstrucció. El capitalisme en crisi: el crac de 1929 i la depressió econòmic. 4.cnice. L'Estat del benestar i la dinàmica del creixement a les economies avançades. 5.4. http://iris. 4. El món després de la Segona Guerra Mundial 5. 6. El disseny d'un nou marc de relacions internacionals.3.2. el “conflicte de civilitzacions” i la sostenibilitat. La fallida del bloc soviètic.2. 6. 5.mec.5. La descolonització i els problemes del Tercer Món. 5. 4. 6.html 53 Página . 4.Història del món contemporani. La Segona Guerra Mundial i els anys de la reconstrucció. la formació de blocs i la guerra freda.3. Josep Maria López Carrillo 4.1.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/mundo/mundo. L'URSS: de la revolució a l'estalinisme i la industrialització forçada. L'ascens del feixisme i el nazisme.3. la Xina i l'Índia.4.1. 6. L'emergència dels nous països industrialitzats. El món actual 6. la pobresa.2. 5. Integració europea i globalització.4.1. L'etapa dels grans conflictes mundials (1914-1945) 4. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències. Els grans problemes del món d'avui: l'explosió demogràfica.