GRADUAT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (GES

)
ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS
NIVELL I

CIÈNCIES SOCIALS I EDUCACIÓ
PER A LA CIUTADANIA

Josep-Manel Alarcó
jmalarco@gmail.com
https://sites.google.com/site/socialsges/
https://sites.google.com/site/jmalarco/

1

Unitat Didàctica

1. ELS DRETS HUMANS

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó

2

1. Antecedents a la Declaració Universal dels Drets Humans

Edat antiga
El concepte de Drets Humans tal i com es
coneix avui en dia, té les seves arrels en la
cultura occidental moderna, concretament del
moviment conegut com Il·lustració. No
obstant, cal destacar que la majoria de cultures
tenen i han tingut al llarg de la història diversos
conceptes similars que es concentren al voltant
de la idea de la dignitat de la persona en tant
que ésser humà.
Alguns estudiosos consideren que qualsevol
document sobre lleis generals acaba parlant
indirectament dels Drets Humans. En aquest
sentit, un dels primers exemples seria el Codi
d'Hammurabi, datat del 1760 aC. Es tracta
d'una mena de codi penal primitiu on s'hi
inclouen lleis i normes de conducta així com el
Codi d’Hammurabi
càstig a aplicar si aquestes eren infringides. El
codi legisla sobre una gran varietat de temes,
incloent-hi els drets de la dona, dels infants o dels esclaus.
Altres autors creuen que fins a la Civilització persa, al segle VI aC, no es pot parlar
d'aquest concepte con un principi general, més enllà de lleis concretes.

En efecte fou sota el regnat del rei persa Cir II el Gran que es creà un document
anomenat el Cilindre de Cir. Aquest va ser descobert el 1879, i es reconegut per a molts
historiadors com el primer document sobre Drets Humans de la història.
El cilindre proclama la
Llibertat religiosa per a
tots els ciutadans de
l'imperi, alhora que
aboleix l'esclavitud.
Aquesta proclamació
converteix l'imperi
Persa en una de les
institucions més
avançades de l'època,
atorgant a tots els grups
ètnics els mateixos
drets i donant un
tractament igualitari a Cilindre de Cir
homes i a dones. El
cilindre documenta també la protecció de drets com la llibertat, la seguretat, la llibertat
de moviment o el dret a la propietat, així com altres drets socials.

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó

que fins aleshores eren absoluts. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és una declaració de principis adoptada per l'Assemblea Constituent de França proclamada en 26 d'agost de 1789 i que serviria com a prefaci per a la futura constitució de 1791. Es tracta d'un tractat que està generalment acceptat com l'antecedent immediat de moltes altres declaracions modernes. Edat contemperània La Declaració de drets de Virgínia o la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà son dos nous tractats que se sustentarien sobre la base de la carta de drets anglesa. Es tracta d'un fet històric a Europa. 3 Edat mitjana Més endavant. la negligència o el menyspreu dels Drets Humans són les Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . El document servirà fonamentalment per retornar al parlament moltes de les seves funcions originals que havien estat debilitades o usurpades per la monarquia absolutista. També s'hi introdueix la llibertat religiosa i política. Ambdues es produeixen en períodes històrics transcendentals. inalienables i sagrats de l'home i que assegura que a ignorància. Edat moderna L'any 1689 va ocórrer un fet similar quan el Parlament d'Anglaterra va obligar al príncep Guillem I d'Orange- Nassau a firmar un document que es va anomenar la carta de drets (Bill of Rights). És considerada la primera declaració de drets de l'època moderna i va resultar molt influent en el redactat de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica el 4 de juliol del mateix any. la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i fins i tot la Declaració Universal dels Drets Humans. entre elles la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. que parla dels drets naturals. Es tracta d'un document avançat al seu temps. El document garantia una sèrie de drets com l'habeas corpus i una regulació de la jurisprudència i dels poders del monarca. La Declaració de drets de Virgínia es proclamà el 12 de juny de 1776 durant la Convenció de Virgínia. com son la Guerra de la Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. el 1215 es troba a Anglaterra el que podria ser el precedent dels règims constitucionals en la Magna Carta. un document firmat pel rei Joan sense terra davant la pressió de l'aristocràcia.

La ONU va recomanar que el text fos distribuït. limitar el poder dels estats en favor d'una universalització dels Drets Humans per tal d'establir un nou ordre mundial. Cerca les definició d’habeas corpus. Validesa i universalitat dels Drets Humans Les teories que defensen la universalitat dels Drets Humans. la ONU començà a treballar en un document que intenti. doctrina que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat d'establir un sistema absolut de valoració. Per tal de protegir i vetllar pel compliment de la declaració. en resposta a la gran barbàrie comesa. se solen contraposar al relativisme cultural. 4 úniques causes de calamitats públiques i de la corrupció dels governs. 2. L'any 1981. a les quals (malgrat que posteriorment es volgué ampliar la definició) no se les incloïa com a ciutadanes de ple dret. no podrien ser regulades per cap ingerència externa amb voluntat universalitzadora. per primer cop a la història. com el Tribunal Europeu de Drets Humans el 1998 a Europa (que té també el seu equivalent a Amèrica i a l'Àfrica) o el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el 2006. comentat i discutit a les escoles de tot el món. s'han establert diverses institucions. com el Dret a l'Autodeterminació (que tradicionalment s'havia negat a la majoria d'estats africans) o el deure d'eliminar totes les formes de dominació estrangera. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . inalienables i sagrats de l'home? 2. Segons aquesta teoria pràctiques com l'ablació genital femenina. No obstant. la Organització per a la Unitat Africana. Val a dir que es tracta d'una postura molt extremista que troba però diferents matisos al llarg de la història. fet que frustrà les esperances que aquestes havien posat en la Revolució francesa. volent establir les bases del que s'anomena actualment Educació en drets humans. El tractat es firmà el 10 de desembre de 1948. Segons aquesta teoria és impossible doncs establir un codi o drets universals per a totes les cultures del món. proclamà la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles. no parlava de les dones. que recull principis de la Declaració Universal dels Drets Humans i en recull de nous. ACTIVITATS 1. ¿Què creus que es vol dir quan es parla de drets naturals. Després de la Segona Guerra Mundial. fonamentalment dirigits als pobles.

Mentre que els primers donaven més valor a les llibertats individuals i els drets civils i polítics. Malauradament. els segons sostenien la necessitat de valorar els drets socials. Durant la Guerra Freda. La cultura islàmica ha recollit en ocasions crítiques a la Declaració Universal dels Drets Humans. defensor del liberalisme. com el dret a vaga o la prohibició del treball infantil i es reclamà una intervenció directa de l'Estat per tal de solucionar aquesta sèrie de necessitats. que va ser titllada per l'ambaixador iranià a l'ONU de ser una interpretació secular de la tradició judeo-cristiana que entrava directament en contradicció amb la tradició islàmica. econòmics i culturals. Aquest no son mai els drets bàsics com el dret a la vida o a no ser torturat. la igualtat total pot ser igual d'aterridora. els Drets Humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques: • Tots els individus haurien de poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer- lo no privin a altres individus del mateix dret. Altres països asiàtics també s'han posicionat en ocasions en contra de la carta. diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això. per considerar que els valors orientals i els occidentals son força diferents. va dir: La llibertat total pot ser terrible. La mateixa ONU ha reconegut en ocasions que alguns Drets Humans poden ser obviats o limitats de forma transitòria en casos greus d'emergència nacional. Isaiah Berlin. regulats per la Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . o simplement ometent alguns dels drets per tal de promoure el seu propi punt de vista. valorant sovint com a positiva una omissió a certes llibertats individuals en favor de la estabilitat i governabilitat d'un país. sorgides com a resposta a les pèssimes condicions de vida de la massa obrera. un acostament tolerant i no extrem. ja sigui no reconeixent els drets en general. Sovint els Drets Humans han estat també ignorats en favor de l'anomenada Seguretat Nacional. • Tots els individus han de prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes. 5 Dins de les cultures polítiques liberals modernes. En aquest context es demanaren nous drets que anteriorment no havien estat contemplats. l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme. sorgiren diverses tibantors entre els anomenats blocs capitalista i socialista per la seva visió diferent de la realitat dels Drets Humans. en el si de les Nacions Unides. Per tant. La idea del liberalisme es contraposà doncs a les idees marxistes que sorgiren a principis del segle XX com la Lluita de classes.

fraternitat. Una de les més conegudes és la de les tres generacions. i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Llibertat. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. 6 Convenció de Ginebra i ha de ser de forma estrictament temperal i sota unes condicions molt determinades. posició social o econòmica. Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. també denominats "llibertats clàssiques". Primera generació Es refereix als drets civils i polítics. responsabilitats.org/ i anota un mínim de quatre situacions o fets on es vulnerin avui els drets humans. Les violacions en els Drets Humans es produeixen quan algun agent estatal o no estatal no respecta algun dels punts de la Declaració Universal dels Drets Humans. Altres organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional o Human Rights Watch vetllen també per al compliment dels Drets Humans a tot el món. • Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets. • Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud. en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva. • Tot individu té dret a la vida. 3. Alguns d'aquest són: • Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça.amnistiacatalunya. a la llibertat i a la seguretat jurídica. ACTIVITATS 1. Fou establerta per primer cop per Karel Vasak l'any 1979. color. si s'escau. En aquests casos el Consell de Seguretat de l'ONU esdevé l'organisme responsable de discernir aquesta falta i d'establir. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Entra a la pàgina d’internet d’Amnistia Internacional http://www. igualtat. associant cadascuna de les tres generacions amb els tres valors de la Revolució francesa. aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment. Com resultat d'aquestes lluites. idioma. Classificació dels Drets Humans Existeixen diverses formes de classificar els Drets Humans.

domicili o correspondència. inhumans o degradants. • Tota persona té dret a una nacionalitat. • Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries. l'Estat de Dret passa a una etapa superior. • L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta. • Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut. psíquic o moral. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions. és a dir. descrits en les normes constitucionals. • Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos. D'aquí el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics. • Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió. en qualsevol país. assistència mèdica i els serveis socials necessaris. ni sofrir atacs a la seva honra o reputació. alimentació. • Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica. habitatge. • Tota persona té dret a la salut física i mental. vestit. socials i culturals. a un Estat Social de Dret. tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell. • Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada. • Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen. programes i estratègies. Segona generació La constitueixen els drets econòmics. • Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats. i són: • Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics. ni se li podrà ocasionar dany físic. 7 • Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels. siguin realment accessibles i gaudibles. a causa dels quals. • Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència. • En cas de persecució política. socials i culturals. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . familiar. • Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees. • Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials. a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva.

la mateixa representació a la presa de decisions. la conciliació de la vida privada i l'activitat professional. educatius i ecològics. • El desenvolupament que permeti una vida digna. 4. 8 Tercera generació Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles. • La solució dels problemes alimentosos. com a conseqüència de desigualtats estructurals. i la promoció de la igualtat de gènere en la política exterior i de desenvolupament. demogràfics. en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. destaquen els relacionats amb: • L'autodeterminació. com la segregació als sectors laborals. • El medi ambient. hi continua havent una diferència salarial d'un 15% entre els homes i les dones. • La identitat nacional i cultural. Entre altres. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Igualtat de drets entre homes i dones S'han establert sis àrees prioritàries d'actuació: la mateixa independència econòmica per a les dones i els homes. • La cooperació internacional i regional. • La justícia internacional. • L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia. • El patrimoni comú de la humanitat. • L'enteniment i confiança. • La coexistència pacífica. continuen havent reptes considerables: taxa d'ocupació i de desocupació de les dones. • La independència econòmica i política. Aconseguir la mateixa independència econòmica per a les dones i els homes Malgrat els progressos significatius assolits gràcies a la legislació sobre la igualtat de tracte i al diàleg social. • La pau. l'eradicació de totes les formes de violència de gènere. l'eliminació dels estereotips sexistes.

a) En l'educació i la cultura. Els règims de protecció social haurien de permetre a les dones acumular drets individuals de pensió apropiats. Mateixa representació a la presa de decisions. La subrepresentació persistent de les dones en la societat civil. en la vida política i en l'alt funcionariat de l'administració pública constitueix un dèficit democràtic. Eradicació de totes les formes de violència de gènere. o els matrimonis precoços o forçats són violacions del dret fonamental a la vida. · Determinades pràctiques. Sovint han d'enfrontar-se a majors dificultats per accedir al finançament i a la formació. com la mutilació genital femenina. alhora. Lluitar contra el tràfic de dones penalitzant-lo mitjançant una legislació adequada i. La transparència en els procediments de promoció és un element clau. pot contribuir a augmentar la innovació. Una nova legislació relativa als permisos de residència a les víctimes del tràfic constituiria un instrument per a la seva reintegració al mercat laboral. com a mitjana. Eliminació dels estereotips sexistes. a la seguretat. ja que poden tenir una activitat laboral interrompuda i. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . a la dignitat i a la integritat física i emocional. un 30% de l'empresariat de la Unió Europea (UE). en conseqüència. El risc de pobresa és major per a les dones que per als homes. Els homes i les dones s'enfronten a riscs sanitaris diferents. La investigació mèdica i moltes normes de seguretat i sanitat se centren més en els homes i als sectors predominantment masculins. a la llibertat. 9 Las dones constitueixen. sobretot contra les dones immigrants o de minories ètniques. que es redueixi la demanda d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual. Combatre la discriminació múltiple. acumular menys drets. Una participació equilibrada pot contribuir a crear una cultura de treball més productiva i innovadora. la qualitat i la competitivitat de la investigació. la qual cosa evita que les dones es trobin en les professions menys valorades i remunerades. S'hauria d'animar les joves a orientar-se cap a estudis no tradicionals. S’ha d’arribar a l'objectiu que hi hagi un 25% de dones en llocs directius en l'àrea d'investigació realitzada pel sector públic. Conciliació de la vida privada i l'activitat professional.

Els Estats Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . però va ser necessària la fundació d’aquest organisme perquè la idea obtingués reconeixement formal i universal. La Carta té el valor de legislació internacional positiva. c) En els mitjans de comunicació. La II Guerra Mundial va impulsar la creació de l’ONU. idioma o religió". 10 b) En el mercat laboral. i per tant és vinculant. La Carta de les Nacions Unides es va firmar el 26 de juny de 1945. establint com al seu principal objectiu el de "preservar les generacions futures del flagell de la guerra" i "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’home". L’Artícle 1 assenyala que una de les seves fites és assolir una cooperació internacional "en el desenvolupament i estímul del respecte als Drets Humans sense fer distinció per motius de raça. sobretot quant a víctima de la discriminació de gènere. tot seguit s’anoten uns quants: Discriminació per Edat Discriminació per Discapacidad Discriminació en la Compensació o Igualtat Salarial Discriminació per Origen Nacional Discriminació per Embaràs Discriminació per Raça Discriminació per Religió Represàlia Discriminació Basada en el Sexe Assetjament Sexual ACTIVITATS 1. La lluita per a la defensa dels Drets Humans El concepte de Drets Humans és anterior a les Nacions Unides. Continuen emprades en sectors menys valorats. sexe. Localitza un mínim de cinc adreces on es pot dirigir la dona en defensa dels seus interessos. 6. i en general ocupen els esglaons més baixos de la jerarquia. 5. Discriminacions Es poden distingir molts motius de discriminació. ACTIVITATS 1. Desenvolupa en un petit informe tres tipus de discriminació dels anotats més amunt i esmenta exemples. Les dones encara s'han d'enfrontar a la segregació horitzontal i vertical.

les ciències socials i naturals. Organismes per a la defensa dels Drets Humans European Iniciative for Democracy and Human Rights La Iniciativa Europea per la Democràcia i els Drets Humans ofereix una base legal per a totes les actuacions de la Unió Europea en matèria de Drets Humans i de llibertats fonamentals. També es pot trobar tota la documentació aprovada per les Nacions Unides en matèria de drets humans. la Ciència i la Cultura) La UNESCO és una agència especialitzada de la Organització de les Nacions Unides que treballa en els àmbits de l'educació. Unió Europea . actua sobretot per generar i compartir coneixement. En l'àmbit dels drets humans. l’ONU va establir la Comissió de Drets Humans. a través de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Després de llargues consideracions i 1. que sota la presidència d’Eleanor Roosevelt es va encarregar de definir els drets i les llibertats bàsiques. Aquesta dignitat i el dret a la llibertat i la igualtat que d’ella es deriven són innegables. la cultura i la comunicació. la política d'immigració i el Defensor del Poble Europeu. oferir assessorament i assistència tècnica als estats membres. que expressa de forma clara els drets individuals i les llibertats de tots. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . La Declaració. el Consell d'Europa treballa bàsicament en quatre àrees: democràcia i drets humans.Direcció General de Justícia i Interior La Direcció General de Justícia i Interior de la Unió Europea és l'encarregada de tot el que fa referència a la lliure circulació de persones. La Declaració Universal es fonamenta en el principi bàsic que els Drets Humans emanen de la dignitat inherent a cada persona. Organització de les Nacions Unides En matèria de drets humans. UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació. però. els drets fonamentals. El 1946. Constitueix el pilar de la legislació del segle XX sobre drets humans i el punt de referència per al moviment a favor dels Drets Humans universals. Centre d'Informació de les Nacions Unides per a Espanya Centre que presta serveis d'informació i ofereix recursos. la ciutadania. ni la manera d’aplicar-los. Consell d'Europa Format per 45 països europeus. aquesta no fixa uns determinats drets. reforçar el compromís en l'educació en drets humans.400 rondes de votacions. informes i activitats. materials i documentació en tot allò referent a les Nacions Unides. seguretat ciutadana i valors democràtics i diversitat cultural. Aquesta pàgina web en recull la documentació dels projectes i les publicacions que elabora. l’Assemblea General va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948 a París. democratització i prevenció de conflictes que exerceixi conjuntament amb ONG i organitzacions internacionals. les seves accions. Disposa igualment d'un pressupost que permet subvencionar actuacions en matèria de drets humans. la Organització de les Nacions Unides porta a terme un extens programa de cooperació en matèria de drets humans. no té precedents. protegir els drets humans. 11 membres han de complir les obligacions contretes a través de la Carta. cohesió social.

com a últim recurs. sense cap distinció de raça. el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin. mitjançant l'ensenyament i l'educació. i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia. en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones. Són dotats de raó i de consciència. o està sota qualsevol altra limitació de sobirania. promoguin. 12 7. L'Assemblea General Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució. puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença. Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat. a la rebel·lió contra la tirania i l'opressió. no es farà cap distinció basada en l'estatut polític. el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals. Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís. Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. si no és autònom. el seu reconeixement i aplicació universals i efectius. Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades. color. Article 2 Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració. Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions. tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció. llengua. i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans. Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals. opinió política o de qualsevol altra mena. fortuna. religió. en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides. La Declaració Universal dels Drets humans Adoptada i proclamada per la Resolució de l‘Assemblea General 217(ONU) El 10 de desembre de 1948 Preàmbul Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat. jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona. A més. la justícia i la pau en el món. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . inspirant-se constantment en aquesta Declaració. Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar. origen nacional o social. sexe. amb mesures progressives nacionals i internacionals. deslliurats del temor i la misèria. tant si és independent com si està sota administració fiduciària. naixement o altra condició.

sense cap distinció. Article 13 1. Article 9 Ningú no serà detingut. i a retornar-hi. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte. a la llibertat i a la seva seguretat. Article 11 1. En cas de persecució. Article 10 Tota persona té dret. Article 7 Tots són iguals davant la llei i tenen dret. el seu domicili o la seva correspondència. 13 Article 3 Tota persona té dret a la vida. en condicions de plena igualtat. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país. Article 4 Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . 2. Article 6 Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica. 2. en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. pres o desterrat arbitràriament. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Article 5 Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels. àdhuc el propi. Base il·legal de detenció de Guantánamo Article 8 Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial. ni d'atacs al seu honor i reputació. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic. tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar- se'n. Article 14 1. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació. Article 12 Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada. a igual protecció per la llei. per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. inhumans o degradants. la seva família.

directament o per mitjà de representants lliurement elegits. Article 15 1. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides. aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar. a casar-se i a fundar una família. la pràctica. sense cap restricció per motius de raça. 2. rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres. 2. Article 16 1. individualment i col·lectiva. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat. Article 18 Tota persona té dret a la llibertat de pensament. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament. individualment o col·lectivament. i la llibertat. Article 21 1. Els homes i les dones. 3. el culte i l'observança. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 2. 14 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat. Article 20 1. Tota persona té dret a la propietat. tenen dret. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. Article 17 1. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Article 19 Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió. de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament. a partir de l'edat núbil. en públic o en privat. ni del dret de canviar de nacionalitat. Tota persona té dret a una nacionalitat. aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença. 2. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país. de consciència i de religió. durant el matrimoni i en la seva dissolució. nacionalitat o religió. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat. té dret a la seguretat social i a obtenir. 3. incapacitat. Tota persona té dret al treball. també té dret a la seguretat en cas d'atur. Article 23 1. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana. sense cap discriminació. Article 22 Tota persona. Tota persona té dret. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. si més no. 2. socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. a condicions equitatives i satisfactòries de treball. la salut i el benestar. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri. Tota persona. promourà la Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . viduïtat. Tots els infants. a accedir a les funcions públiques del seu país. 2. vestir. si cal. amb altres mitjans de protecció social. per a ell i la seva família. té dret a salari igual per igual treball. especialment quant a alimentació. aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques. Tota persona té dret a l'educació. malaltia. en condicions d'igualtat. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar- s'hi. 2. gaudeixen d'igual protecció social. particularment. 4. i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. L'educació serà gratuïta. i a la protecció contra l'atur. segons l'organització i els recursos de cada país. en la instrucció elemental i fonamental. Article 24 Tota persona té dret al descans i al lleure i. a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. 15 2. completada. com a membre de la societat. que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot. 3. La instrucció elemental serà obligatòria. a la lliure elecció de la seva ocupació. mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom. nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni. habitatge. assistència mèdica i als serveis socials necessaris. Article 26 1. vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. Article 25 1. la satisfacció dels drets econòmics.

En l'exercici dels drets i les llibertats. 3. de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. ¿Creus que falta algun dret fonamental o no està suficientment explicat? 2. Article 28 Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius. Desenvolupa cinc dels drets que consideris més bàsics en la Declaració. 3. ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. Article 29 1. 2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques. la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos. a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien. ¿Pots identificar algun polític o estadista que es trobi sobre sospita de no respectar els drets humans? Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. Anota cinc països o zones del món on es vulnerin sistemàticament alguns dels Drets Humans. a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills. 16 comprensió. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides. 2. Article 27 1. identifical’s en un mapa i anota les principals violacions sistemàtiques d’aquests drets. Article 30 Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat. Tota persona té deures envers la comunitat. literàries o artístiques de què sigui autor. ACTIVITATS 1. tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral.

17 Unitat Didàctica 2. ELS SISTEMES POLÍTICS. LA DEMOCRÀCIA Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó .

18 1. 3. 2. Els politòlegs analitzen les eleccions. Tot i que s'aplica habitualment als governs. sota l’impuls de les revolucions liberals. La paraula prové del grec polis. Els Magistrats: eren funcionaris elegits per exercir el càrrec durant un any i s’encarregaven de fer complir el que decidia l’Assemblea. Aquesta noció precedeix la societat humana.000 ciutadans escollits cada any per sorteig i s’encarregaven d’impartir justícia. La dona no podrà participar de la democràcia fins el segle XX. La paraula és grega perquè és precisament a l’antiga Grècia on va néixer la democràcia. La polis (ciutat-estat) d’Atenes va adoptar aquesta forma de govern al segle V aC. la lluita per aconseguir el sufragi universal i la millora de les condicions socials. Orígens i cronologia de la democràcia Etimològicament “democràcia” és una paraula composta d’origen grec. les activitats institucionals (com operen els cossos legislatius i la importància relativa de les diverses fonts del poder polític). Les ciències polítiques són la disciplina de les ciències socials que estudien el comportament polític i que examinen l'adquisició i l'aplicació del poder. Els règims polítics Política La política és el procés de presa de decisions en grups humans. l'opinió pública. els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup. el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques. la democràcia vol dir el “govern del poble”. tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions. L’actual forma de democràcia s’ha anat configurant al llarg dels dos darrers segles. la política és. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . que significa ciutat. i la forma en què els polítics exerceixen la seva influència. La democràcia atenenca tenia tres institucions: 1. Les Assemblees: eren reunions de ciutadans per decidir els afers públics. Per tant. Els acadèmics d'aquesta disciplina són els politòlegs. religioses i d'altres. Els Tribunals de Justícia: estaven formats per 6. Només participaven els ciutadans homes i majors de vint anys. empresarials. Però era una democràcia restringida. en temps de Pèricles. etimològicament. les ideologies dels grups polítics. especialment la ideologia dels grups. així com l'habilitat per imposar la voluntat d'una persona o un grup sobre una altra. “demos” vol dir poble i “cràcia” govern.

1830-1870: revolucions liberals a Europa i implantació del capitalisme. Organització dels sindicats obrers i dels partits polítics. 1688.: sorgeix el concepte de democràcia i de govern democràtic a Atenes. 1789. Nelson Mandela es converteix en el primer president negre de Sud-Àfrica. Dos anys més tard. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Revolució Americana: molt influenciada pels principis de la Il·lustració. 1917: Revolució Russa. 1992: És abolit l’apartheid a Sud-Àfrica. Revolució Anglesa: s’instaura la primera monarquia parlamentària d’occident. 1948: fundació de l’ONU. 19 Cronologia bàsica de la història de la democràcia: Segle V aC. 1776. Declaració Universal dels Drets Humans. 1871-1917: instauració del sufragi universal masculí als països occidentals. 1963: Martin Luther King encapçala una multitudinària manifestació per reclamar la igualtat dels drets civils pels ciutadans negres dels EUA. Revolució Francesa: influenciada per la Il·lustració i per la Revolució Americana. 1962: neix Amnistia Internacional per defensar els drets humans. 1917-1945: es reconeix el dret de vot de la dona als països occidentals.

La divisió de poders: el poder no pot exercir-se només des d’una persona o institució. Relaciona amb fletxes les dates amb els fets que es descriuen a la columna dreta. Per això es va establir el principi de la divisió de poders. l’estat pot estar governat per una república o per una monarquia parlamentària. Els fonaments de la democràcia La democràcia es fonamenta en: La sobirania popular: el poder polític ve del poble. Montesquieu. Els pares d’aquest principi van ser. al segle XVIII. escollits mitjançant eleccions. secret i directe. El poble és sobirà ell directament o a través dels seus representants. qui elabora les lleis i estableix el seu govern i la forma de l’estat. Es va aplicar per primera vegada a Anglaterra a partir de 1688. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . un vot”. John Locke i. És aquest poble. doncs. El sufragi universal: tots els ciutadans i ciutadanes majors d’edat (18 anys a Espanya en aquests moments) tenen el dret de vot. és el principi establert des de la Revolució Francesa de “una persona. al segle XVII. El vot és sempre individual. En democràcia. 1668 Revolució Americana 1789 sufragi universal masculí a Occident segle V aC abolició de l’apartheid a Sud-Àfrica 1917-1945 reconeixement del vot de la dona a Occident 1776 Revolució Francesa 1871-1917 primera monarquia parlamentària a Occident 1992 sorgeix el concepte de democràcia a Atenes 2. 20 ACTIVITATS 1. mai pot ser delegat.

que defensa limitar la despesa Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . • l’executiu. la socialdemocràcia. la lliure iniciativa econòmica i la limitació del poder de l’estat. Adam Smith fou un dels principals ideòlegs d’aquesta doctrina. les idees liberals es van revisar i es va donar pas al Neoliberalisme. • El Liberalisme: des de sempre ha defensat la llibertat individual. A partir de la segona meitat del segle XX. les principals ideologies entorn de les quals s’han articulat els diferents partits polítics són: el liberalisme. També tothom és igual davant la llei. al món occidental. El límit de la llibertat individual és la dels altres. És exercit pels jutges i tribunals independents. Això és el que es coneix com a estat de dret. d’una sèrie de drets individuals. La institució que el representa és el Parlament. la democràcia cristiana. • Igualtat davant la llei: tots els ciutadans tenen els mateixos drets i deures. • Els drets individuals: tota persona disposa. el Govern i els jutges i tribunals) s’han de controlar mútuament. de reunió. de manifestació i d’associació. el nacionalisme. Divisió de poders. l’anarquisme i el feixisme. La institució que ho executa és el Govern. emparada per la Constitució. Sufragi universal. Defineix els concepte següents: democràcia. • el judicial sanciona els incompliments de la llei i vigila pel compliment de les sentències. 21 Presa de La Bastilla En democràcia hi ha tres poders: • el legislatiu. Les tres institucions (el Parlament. Sobirania popular. 3. de religió. el socialisme. ACTIVITATS 1. Estat de dret. que elabora les lleis. Els drets més importants són la llibertat d’expressió. que governa d’acord amb les lleis aprovades pel legislatiu. el comunisme. En un sistema democràtic tots aquests fonaments i tots els drets i deures dels ciutadans estan recollits en la constitució o llei fonamental. Les principals ideologies polítiques Actualment.

Cal dir que els partits que es defineixen així no són pas confessionals. Entre les propostes actuals dels partits nacionalistes europeus destaquen la millora de l’autogovern dins dels estats. que formava part de l’imperi austrohongarès. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . i després d’un estudi del sistema capitalista. reduir l’estat del benestar. la descentralització administrativa. el seu dret a l’autogovern. Grups polítics. suggereix la dictadura del proletariat. es constatà que aquest sistema portava en el seu si unes contradiccions insalvables. la igualtat d’oportunitats. nascut durant la Revolució Industrial. privatitzar empreses i serveis públics. amb l’aparició de les primeres doctrines socials de l’Església. • El Comunisme: és l’etapa final del socialisme i propugna una societat sense classes socials. no s’identifiquen amb cap religió. com Cabet i Fourier. la defensa dels valors culturals i històrics propis i la potenciació de la Europa de les regions. La Socialdemocràcia fonamenta el seu ideari en el manteniment i la millora de l’estat del benestar. segons el qual. Els partits demòcrata cristians europeus van jugar un paper clau en la creació de l’actual Unió Europea. i de la K. Aquesta ideologia vol conciliar el liberalisme amb el cristianisme. anomenats socialistes. Després van arribar a la conclusió que calia transformar la realitat fins aconseguir una societat socialista. Però van ser els socialistes utòpics. tant en la vessant catòlica com la protestant. justa i igualitària. la forta inversió pública i. tot fent servir en alguns casos la via de la revolució. La seva fita política consistia en aconseguir la propietat col·lectiva dels mitjans de producció. encara que els orígens cal cercar-los a finals del segle XIX. deixant que sigui el mercat qui ho reguli. perquè en aquells moments eren els partits que governaven a Europa i van ser els primers en teoritzar sobre una Europa unida després de la II Guerra Mundial. • El Socialisme: va tenir els seus orígens a la Revolució Industrial. socialdemòcrates o demòcrata cristians entre altres ideologies. El nacionalisme sorgí com a reacció davant l’agressivitat uniformadora dels grans estats-nació que reprimien les minories nacionals que formaven part d’aquests estats. és a dir. tot centrant la seva actuació política en la defensa dels seus drets històrics i de la seva personalitat. Per una altra banda. Cal situar-lo fonamentalment a l’URSS a partir de la revolució bolxevic de 1917. a diferència del liberalisme. Per aconseguir-ho. • La Socialdemocràcia: va sorgir a finals del segle XIX de la unió del moviment socialista. no vol la limitació del poder de l’estat. la lluita contra l’atur. els partits nacionalistes es poden definir com a liberals. Entre altres coses proposa la nacionalització dels mitjans de producció i l’eliminació de la propietat privada. Marx acceptació de participar en els models democràtics dels països occidentals. per a una nació. En contraposició al socialisme utòpic. que van reivindicar un sistema social igualitari. • La Democràcia cristiana: va sorgir després de la I Guerra Mundial. és a dir. Marx i Engels van formular el socialisme científic. Com per exemple Hongria. 22 pública. junt amb els sindicats van començar a reivindicar millores de vida per als treballadors. • El Nacionalisme: té els seus orígens al segle XIX i reivindica.

Malgrat tot. en el món laboral). entre d’altres coses. entre pobles i països. que es van caracteritzar per una lluita contra la democràcia. l’URSS i els EUA (que es coneixia amb el nom de Guerra Freda) i que va suposar una cursa d’armaments cada vegada més boja i accelerada. aquest moviment continua lluitant per aconseguir la igualtat total de la dona respecte a l’home en tots els àmbits de la vida.) A més dels partits polítics. cosa que encara queda lluny segons en quins camps (per exemple. Aquesta societat anarquista s’aniria formant de baix a dalt. el pacifisme o l’ecologisme. va ser a la dècada del 1960 quan es va iniciar aquest moviment. diferents moviments socials tot reivindicant valors desconeguts o oblidats fins llavors com ara el feminisme. fundat per Adolf Hitler el 1921. • El feminisme: té el seu origen a Anglaterra com a moviment amb la reivindicació del dret al vot de la dona. sobretot a partir de la segona meitat del segle XX (entre 1960 i 1970). es manifesten. Un cop aconseguit aquest dret. el Nacionalsocialisme a Alemanya (el partit Nazi). els partits i les organitzacions d’esquerres i el moviment obrer. 23 • L’Anarquisme: aquesta ideologia pretén la màxima llibertat per a la persona mitjançant la supressió de l’organització de l’estat i dels mitjans de producció per aconseguir una societat sense classes socials. Per exemple. • L’ecologisme: també en aquest cas. • El pacifisme: va néixer cap a la dècada dels anys 1960 amb motiu de l’enfrontament ideològic i econòmic que existia entre les dos grans potències del moment. etc. Un creixement desbocat –usant una expressió dels propis ecologistes– no fa més que conduir a una sobreexplotació de la Terra. Arran d’això. també defineix el règims sorgits arreu d’Europa durant els anys trenta del segle XX. Per extensió. prenia com a base el feixisme italià. Es caracteritza. gitanos. • El Feixisme: ideologia totalitària (no democràtica) creada a Itàlia l’any 1919 per Mussolini. la igualtat. en alguns aspectes sí que s’han aconseguit avenços. però afegint-hi doctrines de selecció racial. amb les conseqüències greus que per al present i per al futur tot això tindrà per a la humanitat si no arriba a aturar-se. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . sobretot a l’hora d’explotar els recursos existents. per causa dels desequilibris que s’estaven començant a produir en el planeta per l’abús que cometien els països més rics. etc. per fomentar una fe cega en el líder i una anul·lació total de la persona. on distingeix la raça superior (la raça ària) i discrimina i extermina les races considerades com a inferiors (jueus. grups amarats per un sentit pacifista de les relacions entre països van proposar una altra fórmula consistent en el diàleg de cara a aconseguir un enteniment com a pas necessari per treballar en favor de la justícia.

El feixisme de Pinochet a Xile Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Són règims molt repressius i no respecten els drets ni les llibertats de les persones. i en concret el poder judicial es converteix en un mer simulacre. En aquests règims desapareix la separació de poders. el nazisme a Alemanya. En les dictadures. La possibilitat dels cops d’estat i la presència constant i el protagonisme de l’exèrcit fan encara més difícil que es pugui consolidar un règim democràtic. si no en teoria. Els règims no democràtics Els règims polítics que no respecten els principis democràtics se’ls anomena dictadures o règims totalitaris. La inestabilitat política és un fet constant. mentre que la violència o el joc brut són els mitjans més freqüents per aconseguir el poder. el poder és exercit per una persona o institució que governa al marge de la voluntat popular. com també tota Iberoamèrica a partir de la dècada dels anys 1960. La violació dels drets humans es converteix en quelcom quotidià. al llarg del segle XX. També el continent africà (el cas d’Uganda va ser un dels més cruents) i l’asiàtic han patit dictadures molt repressives. 24 4. Guatemala o El Salvador en serien exemples. sí a la pràctica. Xile. Argentina. Europa. el comunista a l’Europa de l’est o el franquista a l’estat espanyol. ha viscut diversos règims dictatorials. com el feixista a Itàlia.

25 ACTIVITATS 1. Escriu a la columna corresponent els conceptes o afirmacions següents: Lliure iniciativa econòmica Va jugar un paper destacat en la creació de l’actua UE Proposa la col·lectivització dels mitjans de producció Intenta conciliar el liberalisme amb els principis del protestantisme Deixa que el mercat ho reguli tot Fomenta l’estat del benestar Eliminació de la propietat privada No vol la limitació del poder de l’estat LIBERALISME DEMOCRÀCIA COMUNISME SOCIAL- CRISTIANA DEMOCRÀCIA Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó .

El pacifisme va néixer justa acabada la IIª Guerra Mundial. El feminisme lluita per tal d’aconseguir la igualtat amb l’home en tots els àmbits de la vida. La “Guerra Freda” va ser un dels factors més importants que van ajudar a sorgir l’ecologisme. Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso). Cita quatre característiques dels règims dictatorials: 1ª 2ª 3ª 4ª 5. Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents. L’ecologisme va néixer per fer front als desequilibris que estaven sorgint al planeta. José Pedro Pérez Llorca (UCD). formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat. Gestació El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Reforma Política que posa punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans. 3. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . L’actual marc democràtic a l’estat espanyol: la Constitució de 1978 La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'estat espanyol. Posa al costat de cada una de les afirmacions següents si és veritat (V) o és fals (F): El feminisme lluita per aconseguir la igualtat entre totes les dones. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat. 26 2. Manuel Fraga Iribarne (AP). Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD). la forma i estructura de l'estat. Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés. Segons els ecologistes. amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució. El feminisme té el seu origen a Anglaterra. El pacifisme va sorgir com a resposta a l’enfrontament ideològic i econòmic que existia entre l’URSS i els EUA. la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisneros de UCD. un creixement desbocat no fa més que conduir a una sobreexplotació del planeta.

54% de vots afirmatius.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i. ja que la seva reforma exigeix un procés més difícil que qualsevol altra norma jurídica. Està dividida en títols: • Prèambul: Es troba fora de l'articulat i no té força obligatòria. una de derogatòria i una de final. El juny de 1977 es van convocar les primeres eleccions generals des de 1936. la divisió de poders. Reformes Amb la creació de la Unió Europea les Corts Generals reformaren l'article 13. l’estat espanyol inicià una transició cap a la democràcia. que adopta com a forma de govern la Monarquia parlamentària. la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret. pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes. per referèndum. • Títol preliminar: Recull els principis generals de l'ordenament constitucional • Títol I: Dels drets i deures fonamentals • Títol II: De la Corona • Títol III: De les Corts Generals • Títol IV: Del Govern i l'Administració • Títol V: De les relacions entre el Govern i les Cortes Generals. A més també inclou quatre disposicions addicionals. • Títol VI: Del Poder Judicial • Títol VII: Economia i Hisenda • Títol VIII: De l'organització territorial de l'Estat • Títol IX: Del Tribunal Constitucional • Títol X: De la reforma constitucional.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals. 27 Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana). les llibertats públiques. d'acord amb les exigències del Tractat de Maastricht. Proclama els drets fonamentals. Aquestes set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució Després de rebre 3. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Contingut La Constitució de 1978 dóna lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. 9 de transitòries. i Jordi Solé Tura (PCE). -oOo- Després de la dictadura de Franco. Es considera una constitució rígida.

en aquests cas constituents. 28 Constituïdes les primeres Corts de la democràcia. Un cop elegit President pel Congrés dels Diputats. La Principal funció del Parlament consisteix en aprovar les lleis. L’articulació del sistema democràtic es basa en l’exercici del sufragi universal i en un sistema parlamentari bicameral (dues cambres): el Congrés dels Diputats i el Senat. sempre està sota el control del Parlament (Congrés i Senat). El Poder Judicial És exercit pels tribunals de justícia. El govern. l’estat espanyol es divideix en províncies (50) i municipis. el nou Cap de l’Executiu nomena els que seran els seus ministres i juren el càrrec davant el Rei al Palau de la Zarzuela. es va crear una comissió per elaborar una constitució. les Canàries. Es renova cada quatre anys. excepte a les Balears. hi ha 17 comunitats autònomes. el poble espanyol. La circumscripció electoral dels diputats és la província. Del total de senadors. elegits segons el sistema proporcional. cada província té assignada un nombre de diputats relacionats amb la seva població. El Senat: és la cambra de representació territorial per la qual s’elegeixen quatre senadors per província. el 6 de desembre de 1978. • la declaració dels principis bàsics de llibertat. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . però no governa. que en té 11. i Ceuta i Melilla. L’òrgan de govern de la justícia és el Consell General del Poder Judicial. aprovava en referèndum l’actual constitució. igualtat i pluralisme polític. el Rei proposa al Parlament un candidat per formar govern. Els altres dos poders que consagra la Constitució són: L’executiu o Govern Un cop celebrades les eleccions generals i segons els resultats obtinguts. que en total en té 5. Aquesta es fonamenta en dos principis: • la monarquia parlamentària. Administrativament. El Congrés dels Diputats: està format per 350 diputats. que en tenen 2. en la qual el Rei regna. 208 són elegits pel sistema de llistes obertes i els 51 restants són representants de les diferents comunitats autònomes segons el nombre d’habitants. Altres òrgans fonamentals són el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. Com que l’estat espanyol és descentralitzat. cadascuna de les quals disposa d’un Estatut i d’un Parlament propi. Així.

Administrativament l’estat espanyol es divideix en 50 províncies. Cadascuna de les comunitats autonòmiques disposa d’un Estatut. Els diputats són elegits segons el sistema Cada província té assignada un nombre de diputats relacionats amb el territori de la mateixa. L’estat espanyol està dividit en 50 o 60 províncies? 2. Històricament. però no d’un Parlament 6. 29 ACTIVITATS 1. que forma part de l’estat espanyol com a nacionalitat històrica. Escriu al costat la paraula que creguis correcta de les dues que se t’ofereixen i que fan referència a l’actual sistema democràtic de l’estat. Els Orígens democràtics a Catalunya Els orígens democràtics de Catalunya cal cercar-los a l’edat mitjana. La Democràcia a Catalunya Catalunya és una nació amb personalitat pròpia. si és veritats (V) o fals (F): L’estat espanyol és una monarquia parlamentària en la qual el rei regna i governa. Catalunya ha demostrat una voluntat decidida de mantenir un sistema d’autogovern propi. Les corts medievals tenen el seu origen en les Corts Comtals i en les assemblees de Pau i Treva creades per l’abat Oliva al Segle X. El sistema democràtic es basa en l’exercici del sufragi universal. El rei regna o governa? El sistema parlamentari és bicameral o unicameral? Els diputats són elegits pel sistema proporcional o lliure? El Parlament es renova cada quatre anys o cada sis? El Senat és la cambra de representació territorial o personal? El govern està sempre sotmès al Parlament o al Senat. L’any 1217 Jaume I va convocar les primeres Corts o parlament de l’Europa occidental. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Escriu al costa de les frases següents. El rei proposa al Parlament un candidat per formar govern. referents al funcionament democràtic espanyol.

Les Bases de Manresa. que correspon a la primera Base. L’any 1892. El rei tenia l’obligació de convocar-les un cop a l’any. Cal dir que aquesta forma de govern “democràtica” només era exercida pels sectors privilegiats de la societat. així. i el territori es va dividir en dotze corregiments. primera formulació del catalanisme polític. a partir de la promulgació el 1716 del Decret de Nova Planta. no era una democràcia com la entenem avui dia. A finals del segle XIV. van servir de base per a la posterior acció política de la Lliga Regionalista i de la Mancomunitat. La Generalitat. Les Bases. la primera a Europa. el govern de Catalunya va quedar en mans d’un capità general. sobretot en el segle XV. quan. La primera. Les corts exercien dues funcions: primer redactar i aprovar lleis i segon proporcionar al rei recursos econòmics. entre la monarquia i les institucions polítiques del país. Corts. seguint un criteri militar d’ocupació. Amb el temps. També exercí el mateix paper en el període de la Monarquia Hispànica (1516-1700). sobretot durant el regnat de Felip IV (segle XVII). El consell municipal de Barcelona era el Consell de Cent. s’encarregaven de l’administració de les ciutats. i es van imposar les lleis castellanes. amb l’arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara. sobretot a partir del segle XV. En aquesta etapa històrica les tensions entre les institucions catalanes i la monarquia castellana van ser constants. creada l’any 1359. tracta del poder Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . La Fi de les Institucions catalanes Les conseqüències tràgiques de la Guerra de Successió al tron de la monarquia hispànica (1701-1714) van suposar per a Catalunya. 30 Estaven formades pels representants de l’Església. es va convertir en baluard de la defensa de les constitucions de Catalunya i dels seus privilegis i lleis enfront dels abusos de la monarquia. És per això que parlem de forma de govern pactada. la Unió Catalanista (que era l’agrupació de diverses organitzacions catalanistes) va convocar una assemblea a Manresa pel mes de març on es van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana. conegudes com les Bases de Manresa. en el seu origen era una institució encarregada de recaptar els diners que s’havien concedit al rei i tenir cura de l’execució dels acords votats a les Corts. de la noblesa i de les ciutats. El Consells Municipals. creats a partir del regnat de Jaume I. i eren de protecció reial. és a dir. les classes benestants de la ciutat es van fer amb el control del Consell de Cent i això va provocar enfrontaments amb les classes populars de la ciutat. sinó directament del rei. El document consta de dues parts. l’abolició de les seves institucions pròpies d’autogovern. Generalitat i Consells municipals. que estava format per cinc consellers i per cent prohoms de les diferents classes socials que exercien funcions consultives. no depenien de les ciutats dels senyors feudals.

dos-cents anys després de perdre les institucions pròpies. amb la implantació de la dictadura de Franco. com el Futbol Club Barcelona o L’Orfeó Català. L’Estatut de 1932 La proclamació de la República el 1931 va suposar la recuperació de la Generalitat. La Generalitat rebia plenes competències legislatives i executives en dret civil propi i règim administratiu. En l’àmbit de la justícia. el primer president de la qual fou Enric Prat de la Riba. com totes les institucions polítiques catalanes. sanitat. va fer una gran tasca de país. Pel que fa al finançament. es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. l’Estatut preveia competències per organitzar l’administració de justícia. la Generalitat s’encarregaria dels serveis de policia i ordre interior. El projecte va ser presentat a les corts espanyoles. Sota impuls de la Lliga Regionalista es va elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia els anys 1918 i 1919. amb àmplies competències. La Mancomunitat fou abolida per la E. La seguretat interior serà competència del govern regional. que va ser l’ànima de la institució política. el manteniment de la monarquia i el sufragi universal masculí. la divisió del territori no per províncies sinó per comarques i el municipi. Prat de la Riba dictadura de Primo de Rivera el 1925. formada per 16 Bases. A la fi de la Guerra Civil. malgrat que les seves competències i recursos eren molt limitats. les obres públiques. la separació de poders. amb limitacions. que el van rebutjar. 31 central. La Mancomunitat era la federació de les quatre diputacions provincials i. aquest era molt limitat i insuficient i depenia del govern central. A més. que constava de 18 articles. Entre altres aspectes defensa la oficialitat del català. Les principals actuacions de l’obra de govern de la Mancomunitat van ser en la sanitat. la cultura i l’ensenyament. però sense finançament de l’estat. que va ser recolzat per diverses forces polítiques i socials. Tenia competències. l’Estatut fou abolit. així com a l’encunyació de la moneda i l’ensenyament. agricultura. La Generalitat podia crear escoles. La segona part.1923) L’any 1914. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . hisenda i ensenyament. La recuperació de les institucions d’autogovern: la Mancomunitat (1914. abolida el 1714. defensa del dret català. L’any 1932 s’aprovava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. sobre el Decret de Nova Planta i les Bases de Manresa. en obres públiques. nomenar jutges. tracta del poder regional (de Catalunya). magistrats i funcionaris.

que coordinen les tasques dels ajuntaments. • El Poder Judicial. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Cada comarca disposa d’un òrgan de gestió. L’Estatut preveu competències exclusives en cultura. el turisme o l’habitatge entre altres coses. La divisió comarcal coexisteix amb la divisió provincial espanyola del territori català en quatre províncies. la Generalitat pot establir impostos propis. és una de les 17 comunitats autònomes que formen part de l’Estat espanyol. l’urbanisme. Els organismes més importants són: • El Parlament de Catalunya. La Generalitat està constituïda pel Parlament de Catalunya. Girona. L’Estatut també contempla un seguit de traspassos de l’estat cap a la Generalitat. En el seu origen era una institució encarregada de recaptar diners que s’havien concedit al rei. A Catalunya hi ha 946 municipis. estableix que la Generalitat tindrà un percentatge de participació en els ingressos de l’estat. L’Estatut també preveu fer modificacions estatutàries com diu el títol 4. 32 L’actual marc democràtic: l’Estatut de 1979 Catalunya. L’estatut reconeix el català com a llengua pròpia i la cooficialitat del català amb el castellà. Així. aprovat pel poble català en referèndum l’octubre de 1979. sanitat i educació. • Les Comarques. • Els Ajuntaments. És un sistema proporcional que evita els desequilibris territorials. L’Estatut defineix com a òrgan de govern de Catalunya la Generalitat. l’ordenació territorial. revisable periòdicament. Els diputats són elegits per les circumscripcions electorals provincials catalanes: Barcelona. • El Govern de la Generalitat. la Generalitat pot legislar en àmbits com les obres públiques. es necessiten més vots per aconseguir un diputat a Barcelona que a Girona. Tarragona i Lleida. cada una d’elles té assignat un nombre de diputats en funció de la població. Ës el poder executiu. La forma de govern de Catalunya és definida per L’Estatut d’Autonomia. A més. L’Estatut estableix que el màxim òrgan del poder judicial a Catalunya és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. ACTIVITATS 1. és la màxima autoritat de govern a Catalunya i és el cap del Consell Executiu. El territori de Catalunya es troba dividit en 41 comarques. Està format pel President de la Generalitat i els Consellers (Consell Executiu). per exemple. que són els Consells Comarcals. El President és elegit pel Parlament de Catalunya. elegits cada quatre anys per sufragi universal. El territori s’organitza en municipis i comarques. el Consell Executiu o Govern i el President de la Generalitat. Igualment. Són el primer instrument de participació política i de representació dels ciutadans. Col·loca a la columna que correspongui els conceptes següents: L’any 1217 Jaume I les va convocar per primera vegada. com a nació històrica. És l’òrgan legislatiu i està format per 135 diputats. Amb l’arribada dels Trastàmara es va convertir en baluard de la defensa de les constitucions de Catalunya. Pel que fa al finançament.

Estava format per cinc consellers i per cent prohoms de les diferents classes socials que exercien funcions consultives. El rei tenia l’obligació de convocar-les un cop a l’any. Les formaven representants de l’Església. A finals del segle XIV les classes benestants de les ciutats es van fer amb els seu control. Tenia cura de l’execució dels acords votats a les Corts. de la noblesa i de les ciutats. Les Corts La Generalitat Els Consells municipals Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . 33 S’encarregaven de l’administració de la ciutat.

34 2. El Parlament de Catalunya aprovà el 30 de setembre de 2005 la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. que fou acceptada a tràmit pel Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005. a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial. Uneix amb fletxes els conceptes referents als organismes més importants de Catalunya segons l’Estatut de 19796 que es corresponguin: Parlament de Catalunya primer instrument de participació política Comarques és l’òrgan legislatiu Ajuntaments Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Poder judicial és el poder executiu Govern de la Generalitat Consells comarcals Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 L' Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya d'acord amb l'establert al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. També rep el nom una mica Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Escriu si es tracta de les Bases de Manresa. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet. alguns dels seus detractors l'anomenen Estatut de la Moncloa. ja que va ser allí on es va pactar el redactat final del text que modificava substancialment el text aprovat al Parlament de Catalunya. En canvi. la Mancomunitat o l’Estatut al costa de cadascuna de les afirmacions següents: 1914 Primera formulació del catalanisme polític Divideix el territori no per províncies sinó per comarques 1932 Constitució Regional Catalana Enric Prat de la Riba 1892 Federació de les quatre diputacions provincials Podia crear escoles 3. Fou aprovat el maig de 2006 per les Corts Generals espanyoles després d'una substancial modificació i fou aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost de 2006.

Més tard es rebutjà. El març de 2006. El 21 de gener de 2006 es produí una reunió a la Moncloa entre el líder de CiU Artur Mas i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. en un Congrés de Diputats Espanyol integrat per molts polítics de l'antic règim franquista i dins del context de la transició democràtica espanyola. Al maig de 2006. la proposta d'Estatut va ser aprovada al Senat. la proposta d'Estatut va ser aprovada a les Corts Generals.76%. per tres ponents del Parlament de Catalunya. fou de 500. El pressupost de la campanya. S'abstenen: ERC. Vot favorable: PSOE. que van explicar per què era necessària la reforma del. des de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea. En contra: 20. en aquell moment. vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya que havia estat redactat a Sau i aprovat l'any 1979. Vot en contra: PP. Un dia abans. En aquest referèndum. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Nuls: menys d'un 1%. 35 despectiu de pacte Mas-Zapatero. Artur Mas (CiU). PSC i ICV varen demanar el "Sí". el Partit Popular va engegar una campanya publicitària en contra de l'Estatut. mentre que ERC i PP varen demanar el "No". l'1 de novembre de 2005. CIU. La jornada va estar marcada per una baixa participació: poc més del 49% del cens electoral de Catalunya. A favor: 73.34%. Cap formació va demanar ni el "Blanc" ni el "Nul". conegut com a Pacte de la Moncloa (o també com a Pacte Mas-Zapatero). el 2 de novembre de 2005. S'abstenen: Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai (del grup mixt). segons afirma el Partit Popular. o els matrimonis entre persones del mateix sexe. va ser presentat al Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005. BNG i Coalició Canària.9%. (Totes les formacions van assenyalar després críticament la baixa participació). Els ponents.000 euros. CiU. el Partit Popular. Un estatut polèmic L'Estatut de Miravet. També van explicar per què Catalunya és una nació. va presentar un Recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. l'assistència sanitària per tothom. ja que el tribunal considerà que no es pot presentar un recurs d'anticonstitucionalitat per una llei no aprovada. sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya. arribant a un acord. deixant un nou redactat de l'estatut que el feia bastant més semblant al del 1979 que el que fou aprovat al parlament. Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC). L'estatut es va aprovar amb un referèndum popular el 18 de juny. Vot favorable: Grup parlamentari socialista (PSOE). EA i el PAR. En blanc: 5. Vot en contra: PP. CiU i IU. es van retocar més del 50% dels articles. Després d'una llarga i crispada negociació d'esmenes entre els partits amb representació al Congrés de Diputats. Grup parlamentari d'IU-ICV. i els canvis que ha sofert la societat en aquest 26 anys. posat que Artur Mas i Zapatero varen ser els dos primers polítics que van aprovar aquest estatut. en què pretenia sotmetre'l a referèndum a tot l'Estat (una proposta no contemplada a la Constitució ni a l'Estatut vigent) amb l'argument que el nou text era una reforma encoberta de la Constitució Espanyola de 1978. Partit Nacionalista Basc. ERC i dins del grup mixt Eusko Alkartasuna. El mateix dia de la seva acceptació a tràmit.

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . que el Rei hi donés el seu vist-i-plau. 36 Així doncs. Encara avui està per veure si el PP farà més tràmits legals per tal de fer més canvis encara a l'estatut. l'estatut entrà en vigor el 9 d'agost de 2006. un cop aprovat en referèndum. i que l'estatut fos publicat a BOE.

CONFLICTES INTERNACIONALS EN EL MÓN D’AVUI Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . 37 Unitat Didàctica 3.

Els successos El matí de l'11 de Setembre de 2001. Pennsilvània en el comtat de Somerset. les dues Torres Bessones del World Trade Center. a Washington. Tanmateix. el Pentàgon també va ésser atacat. 38 1. • 10:03 hora local: Avió pilotat pels segrestadors cau a Pensilvània. Els avions estaven plens amb bombes aèries per matar aproximadament a 3.C. Cronologia • 8:46 hora local: El Boeing 767-223 de l'Empresa American Airlines identificat com a Vol 11 s'incrusta a la Torre Nord.. D. El col·lapse de les torres Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . segons el govern dels Estats Units. 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaida (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers.000 persones (segons fonts oficials) l'11 de setembre de 2001. • 13:04 hora local: El president George W. • 10:28 hora local: Cau la Torre Nord. van ser una sèrie d'atemptats suïcides que va implicar el segrest de quatre avions de passatgers. • 9:37 hora local: El Boeing 757 de l'Empresa American Airlines identificat com a Vol 77 s'incrusta en el Pentàgon. • 9:03 hora local: El Boeing 767-222 de l'Empresa United Airlines identificat com a Vol 175 impacta contra la Torre Sud. van fer-se amb el control dels aparells i van estavellar-los deliberadament contra les Torres Bessones (2). el Pentàgon i el quart va caure en un camp a les afores de la ciutat de Shanksville. Bush declara l'Alerta Màxima. Mohammed Atta n'és considerat el cap de l'operació terrorista i va morir en un dels avions que impactà a les Torres Bessones. A més de les pèrdues humanes. • 9:59 hora local: Cau la Torre Sud. cinc edificis més van ser destruïts o es van esfondrar parcialment i 23 edificis addicionals van resultar danyats. Conflictes recents a nivell mundial Atemptats de l'11 de setembre de 2001 Els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 (coneguts com a 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí).793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs. S'han confirmat 2.

les columnes i bigues externes es van col·lapsar de manera explosiva derivant en el xoc dels pisos superiors contra els pisos inferiors. queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals.. pel combustible dels avions que es cremava així com els propis materials. A les 17:00 hrs. 39 L'estructura de construcció de les torres 1 i 2. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals. L'infern deslligat dintre els edificis. davant la negativa del règim talibà que governava l'Afganistan de lliurar Osama bin Laden que hi es trobava dins d'aquest país. nom que va ser rebutjat i modificat per insinuar motivacions religioses) s'inicià el 7 d'octubre de 2001. si bé no arribarien a fondre'ls. forces especials dels Estats Units i del Regne Unit (el seu aliat més incondicional) s'infiltraren al territori l'objectiu de contactar amb la denominada Aliança del Nord per a incorporar-los a l'operació contra el govern talibà. el foc va iniciar des de l'interior l'ensorrada dels colossos de ferro i formigó. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps. considerat el terrorista més buscat pel govern estadounidenc de George W. creixia de manera alarmant la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. desprès de que és volgués anomenar "Operació Justícia Infinita". La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Kabul. tramats d'acer soldats a les bigues mestres. A mesura que els tramats de cada pis cedien. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . la gent atrapada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè s'havien destruït les vitals vies de fugida. informaren a l'opinió pública dels atacs i minimitzaren les seves conseqüències reals. Tant el President estatdounidenc George W. a Kandahar i a Jalalabad. que van iniciar la reacció en cadena que va destruir cadascun dels pisos. Les torres havien suportat els xocs. van ser els majors responsables de la forma en què les torres es van col·lapsar. Guerra de l'Afganistan (2001) La Guerra de 2001 a l'Afganistan (també anomenada pel comandament estadounidenc com "Operació Llibertat Duradora". Bush com el primer ministre britànic. els van afeblir a tal grau que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. Els EUA van començar una sèrie de bombardejos sobre l'Afganistan. va pujar la temperatura al grau d'exposar els suports de cada pis a temperatures que. Els efectes foren immediats a la capital. on estaven les escales i ascensors. Encara que cada pis en si no suportava cap pes. Tony Blair. Bush. s'inicià una campanya de bombardejos contra les posicions de l'exèrcit talibà i de camps d'Al Qaeda. hora local. Desenvolupament El dia de la invasió. amb la fi d'enderrocar al règim governant i trobar al seu principal enemic públic.

40

Vaixells de cinc països (Estats Units, Regne Unit, França, Itàlia i Països Baixos) durant l'operació
"Llibertat Duradora" al Mar d'Oman.

Els primers atacs es dirigiren contra els possibles camps d'entrenament d'Al Qaeda -on
se sospitava que podien disposar de míssils terra-aire Stinger subministrats pels propis
Estats Units a la resistència durant l'invasió soviètica dels 80- i als sistemes de defensa
antiaèria afganesos. Aproximadament al cinquè dia de les operacions, els sistemes de
defensa antiaèria estaven pràcticament destruïts, les pistes d'aterratge d'avions
inutilitzades i les comunicacions internes de l'exèrcit afganès mig tallades per complet
amb la incapacitat de coordinar les operacions militars.
Per l'altra part, l'Aliança del Nord tenia problemes per a avançar al front cap a la capital.
Als quinze dies de la invasió va demanar dels Estats Units el bombardeig de les
posicions de talibans per a continuar avançant. El seu armament estava compost de vell
material soviètic i la seva capacitat de combat era suficient per a la resistència però
sense capacitat per a iniciar una contra-ofensiva.
A la segona part de la campanya els objectius dels Estats Units eren els vehicles
terrestres talibans, tant per tancs o cotxes de combat com vehicles de transport de tropes.
Igualment es buscava a Osama bin Laden i al líder afganès, el Mullalh Omar, que fou
atacat però no abastat prop de Kandahar a finals d'octubre. A principis de novembre els
raids aeris sobre l'exèrcit talibà havien causat desmoralització i el dia 2 les forces de la
Aliança del Nord podien avançar lliurement cap a Kabul.
El 9 de novembre comença la batalla de Mazar-e-Sharif.
Així, el 13 de novembre de 2001, la capital Kabul fou presa per l'Aliança del Nord
sense quasi resistència per part dels talibans. Aquest fet va marcar la fi del règim
extremista i l'ocupació estatunidenc, amb la imposició de Hamid Karzai, com a nou
president. No obstant, bin Laden, no va ser capturat, i es troba des d'aleshores en
parador desconegut.
Malgrat la finalització de la invasió, la guerra pròpiament dita no ha acabat encara,
donat a la resistència d'alguns focus talibans que es fan forts en certs nuclis de població.
Des de la fi oficial de la guerra, milers de soldats d’ambdós bàndols han mort en
diferents accions terroristes arreu del país.

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó

41

ACTIVITATS

1. Cerca informació sobre la presència espanyola a l’Afganistán i les seves
conseqüències. ¿Per què creus que s’han mantingut les tropes espanyoles a
aquest país i no a l’Iraq?

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq de 2003 (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del
Golf o Tercera Guerra del Golf) és una guerra entre l'Iraq i una coalició de països
liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va
suposar l'ocupació d'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició.

El 2 d'agost de 1990, tropes iraquianes envaïen Kuwait amb vehicles armats i infanteria,
al·legant que la política petroliera de Kuwait amenaçava l'economia iraquiana. El 16 de
gener de 1991, una força internacional liderada per Estats Units i sota mandat de la
ONU va atacar a l'exèrcit invasor iniciant el que es coneix com la Guerra del Golf.
L'exèrcit iraquià no va aguantar militarment i el 28 de febrer d'aquest mateix any, es va
rendir, retirant-se de Kuwait.
A partir d'aquest moment, la Organització de Nacions Unides, a través del Consell de
Seguretat, va imposar una sèrie d'obligacions a L'Iraq, entre elles la de l'acceptació
incondicional de la destrucció de les seves armes químiques, biològiques i míssils
balístics de llarg abast, sota supervisió internacional. A més, va establir un
embargament econòmic per pressionar el país, embargament que, segons algunes fonts,
hauria causat indirectament la mort de desenes de milers de ciutadans iraquians.
El règim de Saddam Hussein es va resistir a col·laborar activament amb els inspectors
de l'ONU, a despit de les conseqüències de l'embargament sobre la població civil, i dels
intermitents bombardejos als quals el país era sotmès per part dels exèrcits britànic i
nord-americà.

Sancions internacionals i inspeccions
El 15 d'agost de 1991, el Consell de Seguretat aprova la Resolució 706, flexibilitzant
l'embargament i permetent que l'Iraq exporti petroli els beneficis del qual estarien
destinats a la compra d'aliments, medicines i altres matèries essencials. Aquest
programa, econòmicament administrat per l'ONU, va ser conegut popularment com
"petroli per aliments" i es va fer oficial el 14 d'abril de 1995 amb una nova resolució [3]
Entre 1991 i 1998 la Comissió de Verificació i Inspecció de les Nacions Unides
(UNMOVIC) treballa en territori iraquià verificant el compliment de les resolucions de
les Nacions Unides, en especial pel que fa l'eliminació d'armes de destrucció massiva i a
la no proliferació en la construcció de nou armament. Desprès d'una crisi diplomàtica
amb acusacions creuades de manca de col·laboració entre la ONU i el govern iraquià, la
primera retira els seus inspectors del país.

Acusacions del govern nord-americà
Després de la invasió d'Afganistan de 2001, el president d'Estats Units George W. Bush
va situar a L'Iraq dins del que va anomenar eix del mal, acusant al govern de l'Iraq de
mantenir una gran quantitat d'armes de destrucció massiva, de tenir vincles amb Al

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó

42

Qaeda, i de ser un perill imminent per a la humanitat. Acusacions que van anar
fortament contestades per alguns polítics, ciutadans i experts que s'oposaven als plans
d'invasió de L'Iraq.
El 29 de novembre de 2001 les Nacions Unides aproven la llista d’instal·lacions que
consideren que ha de ser investigada per l'UNMOVIC, el seu procediment d'anàlisi, i
fixen el 30 de maig de 2002 com la data en la qual es començaria a aplicar aquest
sistema, en cas que l'Iraq accepti el retorn dels inspectors. Així mateix se subratlla
l'obligació de L'Iraq de cooperar amb l'aplicació de les resolucions. [4]

El retorn dels inspectors de l'UNMOVIC
A la important resolució 1441 [5], aprovada a la sessió del Consell de Seguretat de la
ONU celebrada el 8 de novembre de 2002, s'indicava l'amenaça que l'incompliment de
les resolucions i la proliferació de armes de destrucció massiva i míssils de gran abast
plantejaven per a la pau i seguretat internacionals. Recordava que havia autoritzat als
Estats Membres de l'ONU que utilitzessin tots els mitjans necessaris per a fer valer i dur
a la pràctica les resolucions pertinents. Recordava també que es van imposar a L'Iraq
una sèrie d'obligacions que no havia complert, que no havia presentat una declaració
sobre els aspectes dels seus programes de desenvolupament d'armes de destrucció en
massa i míssils balístics de gran abast, i que havia obstaculitzat de forma reiterada les
labors dels inspectors, així com que, a partir de 1998 havia posat terme a qualsevol tipus
de cooperació amb ells. El Consell deplorava que L'Iraq no hagués complert els seus
compromisos respecte al terrorisme, de posar fi a la repressió de la seva població civil i
recordava que l'alto al foc de la Guerra del Golf estava subordinat a que L'Iraq acceptés
les disposicions i les obligacions de la resolució. Acabava la seva resolució advertint
novament a L'Iraq que, de seguir infringint les seves obligacions, s'exposaria a greus
conseqüències. Cinc dies desprès de la resolució, el 13 de novembre de 2002 el govern
iraquià comunica oficialment al Secretari General de la ONU, Kofi Annan, que accepta,
sense condicions, reprendre les inspeccions i el contingut de la resolució.
El 18 de novembre els primers 30 inspectors de la Comissió de Verificació i Inspecció
de les Nacions Unides (UNMOVIC) arriben a l'Iraq dirigits pel cap de la missió, el
diplomàtic suec Hans Blix, i acompanyats pel director de l'Agència Internacional de
l'Energia Atòmica, l'egipci Mohamed el Baradei, per comprovar si realment l'Iraq
posseeix armes de destrucció massiva.
Tanmateix, el president dels Estats Units accelera els preparatius militars i continua
afirmant tenir proves fefaents que l'Iraq disposa d'armes de destrucció massiva. El 20 de
desembre de 2002 el cap de la missió de la UNMOVIC, Hans Blix, demana als governs
nord-americà i britànic que cessin en la seva retòrica bel·licista, i que en tot cas,
comparteixin les proves de que diuen disposar. Fent cas omís a aquesta sol·licitud, l’1
de gener de 2003 George W. Bush ordena el desplegament al Golf Pèrsic d'11.000
soldats entrenats per a combatre en el desert.

L'UNMOVIC no troba armes de destrucció massiva
El 14 de febrer de 2003 Hans Blix informa novament al Consell de Seguretat que no
s'han trobat proves
El 27 de gener de 2003 Hans Blix, presenta davant del Consell de Seguretat de les
Nacions Unides l'informe sobre les investigacions dutes a terme per la UNMOVIC, i
exposa que no s'ha localitzat cap prova de que lIraq disposi d'armes de destrucció
massiva. En la mateixa línia s'expressa Mohamed el Baradei.
Ambdós demanen poder investigar durant més temps, i fan una doble petició: d'una
banda demanen més transparència per part de les autoritats de l'Iraq, i d'altra banda,

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó

tothom coincideix en que es tracta de la mobilització mundial més important de la història. en conseqüència. multitud de col·lectius i organitzacions es mobilitzen de forma coordinada contra la possible guerra arreu del món. Les marxes més importants van tenir lloc a Roma. Va rebre també el suport de la República Txeca. Les diverses enquestes mostraven un rebuig generalitzat a la guerra. Tanmateix. Eslovàquia. els estats bàltics de Estònia. que va rebre el nom de Coalició de la voluntat. l'estat de Israel i el Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Madrid i Londres. Les manifestacions van tenir un especial seguiment en aquells països els governs dels quals s'estaven posicionant de forma favorable a la invasió. Aquesta coalició. especialment a Europa. Letònia i Lituània. algunes de les quals van resultar ser falses. Barcelona. que l'Iraq disposa d'aquest tipus d'armes. estava formada per països com els propis Estats Units. El Consell de seguretat prorroga les inspeccions fins al 14 de febrer. Dinamarca. xifra que en alguns estats com Espanya arribava al 90% de la població. aquestes s'estan complint. llençols o pancartes en desacord a la guerra. L'acció més important s'esdevé el 15 de febrer de 2003. fins i tot amb la presentació de proves. 43 sol·liciten més col·laboració dels serveis d'intel·ligència dels països que afirmen. les illes mediterrànies de Malta i Xipre. aparentment sense fonament. onejaven banderes. Portugal. el Regne Unit. Itàlia. En aquest segon informe la UNMOVIC exposa novament que no s'han trobat proves que demostrin que l'Iraq posseeix armament prohibit per les resolucions internacionals. perquè aprovés una resolució donant suport explícitament a la invasió. Eslovènia. El Fòrum Social Mundial proposa el 15 de febrer com a data per una mobilització global. el president dels Estats Units. S'ha considerat molts cops la ciutat de Barcelona com la capital de la pau durant aquell període: la manifestació del 15 de febrer va aplegar centenars de milers de persones (prop de 2 milions segons l'organització Aturem la Guerra). Polònia. Es forma la coalició invasora Després de pressionar al Consell de Seguretat de Nacions Unides. Mobilitzacions mundials contra la guerra Des de finals de 2002 i especialment durant el mesos previs a la invasió. Austràlia i Hongria. amb destacables diferències entre les xifres oficials i les indicades pels grups convocants. molts balcons. a més. George Bush va recaptar el suport d'un grup de països per a formar una aliança que envaís L'Iraq i per a enderrocar el govern de Saddam Hussein. d'acord amb l'informe de l'UNMOVIC. Milions de persones van sortir al carrer a centenars de ciutats d'arreu del món per oposar-se a la guerra. el Consell de Seguretat continua sense autoritzar l'ús de la força per fer complir les resolucions ja que. Existeix un ball de xifres molt important sobre el seguiment d'aquestes manifestacions. Espanya.

que també tenen dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. membre permanent del Consell de Seguretat. 44 de Kuwait. Tanmateix. Primers bombardeigs. Malgrat tot. i prescindint del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. el 16 de març de 2003 té lloc la Cimera de les Açores. punt on l'exèrcit iraquià esperava detenir les forces invasores. ignorant les immenses mobilitzacions ciutadanes contra la guerra. advocava per la continuïtat de la labor dels inspectors i va anunciar la seva intenció de vetar qualsevol document que legitimés l'atac. principalment concentrada a Um Qasr port clau per a afermar l'entrada de tropes i subministraments. on els presidents dels Estats Units. La mateixa posició. De Nasirya van arribar les primeres imatges d'americans abatuts. Aquesta va ser també l'opinió sostinguda per la majoria dels experts en dret internacional . Van trobar poca resistència. la resistència iraquiana aviat va ser doblegada i el llarg comboi invasor va prosseguir la seva travessia Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . va expressar públicament que aquesta era il·legal. La vulneració inicial del dret internacional La guerra no va comptar amb el mandat exprés del Consell de Seguretat. era defensada per la Xina i per Rússia. Els americans van avançar ràpid sense oposició destacable fins a l'arribada al pont de Nasiriya. d'altres experts. Espanya i Portugal llancen un ultimàtum a l'Iraq perquè procedeixi al desarmament. Els Royal Marines britànics per la seva banda tenien com objectiu principal la presa de Bassora. Les baixes per a la coalició van ser aquí molt més importants arribant a superar la trentena de morts. vehicles blindats Humvee i helicòpters Apatxe i Blackhawk. i van defensar la legalitat de la invasió. forces especials van prendre contacte amb les milícies kurdes i es va planejar un atac coordinat dels guerrillers des del nord amb suport de tropes aerotransportades sempre que les operacions en el sud marxessin segons el previst.Un contratemps va obligar a replantejar els plans d'invasió al negar-se el govern de Turquia a facilitar l'entrada de soldats nord-americans des del seu territori. Regne Unit. amb matisos. pel que el Secretari General de les Nacions Unides. França. Alemanya i Rússia van manifestar la seva total oposició a les mesures de força contra L'Iraq i van ser partidaris d'una sortida negociada a la crisi. Així. La invasió va començar amb bombardejos sobre Bagdad mitjançant míssils Tomahawks i caçabombarders. Europa va estar dividida entre partidaris i detractors [6]. van indicar que no era la primera vegada que s'actuava sense un mandat exprés de la ONU. França. Posteriorment es va endinsar en el desert una columna invasora nord-americana formada per nombrosos tancs Abrams. Tanmateix. La invasió El 20 de març de 2003 va començar la invasió de les tropes de la coalició sobre l'Iraq. la segona ciutat més poblada del país. Kofi Annand. el que hagués permès realitzar una ràpida maniobra en tenalles per a prendre Bagdad. Tot i el temps perdut en aquest punts.

Les Nacions Unides reconeixen l'autoritat ocupant El 22 de maig de 2003. A l'arribar als temuts anells defensius de la guàrdia republicana iraquiana tot just es va trobar oposició destacable. [13] Danys als civils El procés d'invasió va produir múltiples baixes civils a pesar de la utilització dels cridats "míssils intel·ligents". Durant les operacions militars oficials de la invasió van morir 140 nord-americans i 33 britànics. Els atacants van prendre de seguida l'aeroport de Bagdad i després d'unes incursions de tempteig amb columnes de blindats a través dels seus carrers. el Consell de Seguretat de l'ONU reafirmava la importància d'eliminar les armes de destrucció massiva iraquianes. van prendre optar entrar en bloc i van prendre la capital la qual va caure sense cap resistència. A més. i el seu exèrcit i economia estaven en pèssimes condicions. L'Iraq mancava de defenses antiaèrees. si que va emprar vestits per protegir-se d'atacs realitzats amb aquest tipus d'armes. en aquesta resolució reconeixia l'autoritat. dos mesos després de la invasió. com les de distribució de llum i aigua o els hospitals. A part. va autoritzar a una força multinacional sota comandament unificat a prendre les mesures necessàries per a contribuir al manteniment de la seguretat i l'estabilitat de L'Iraq i instava als Estats Membres que prestessin la seva assistència. la responsabilitat i les obligacions dels Estats Units i el Regne Unit com potències ocupants sota un comandament unificat i instava a tots els Estats membres de l'ONU a col·laborar per a la reconstrucció i rehabilitació de la infraestructura econòmica del país. degut en part a l'enorme desigualtat entre els exèrcits implicats: com a conseqüència d'una dècada d'embargament. incloses explícitament les forces militars. museus i edificis considerats Patrimoni Històric de la Humanitat es van veure afectats per les explosions o van ser saquejats enmig del caos durant el setge i la posterior presa de Bagdad. i per a altres danys col·laterals inevitables en tot conflicte militar. el que per a uns és considerat un fracàs de la seva capacitat. El 16 d'octubre d'aquest mateix any. En cap moment del conflicte l'exèrcit iraquià va utilitzar res que s'assemblés a un arma de destrucció massiva. tot i que. tals com bombes gotim llançades sobre Bagdad o les bombes incendiàries llançades contra la ciutat de Faluya. La majoria de fonts estimen que és molt probable que els soldats americans fessin els ulls grossos davant els saquejos o fins i tot participessin en Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . davant dels fets consumats. el Consell de Seguretat de l'ONU. a aquesta força multinacional. curiosament.000 les baixes iraquianes des de la invasió fins a un any i mig després. Pel que fa al bàndol iraquià no se sap amb exactitud però es calcula que diversos milers. En aquestes xifres s'inclou a les víctimes d'atacs i als afectats per malnutrició i malalties derivades de la destrucció d'infraestructures civils. de confirmar el desarmament de L'Iraq i que els responsables de l'anterior règim iraquià rendissin comptes pels seus presumptes crims i atrocitats. s'ha denunciat i provat l'ús d'armes prohibides per part de l'exèrcit nord-americà. Addicionalment. Aquestes xifres han estat criticades pel govern anglès per utilitzar tècniques de projecció i interpolació que prenen tot l'Iraq com una única zona i estimar que els bombardejos es van produir també en totes les àrees en lloc de territoris molt localitzats. La revista britànica "The Lancet" xifrava[14] a l'octubre de 2004 en més de 100. Molts habitatges civils i alguns hospitals van ser afectats per la pluja de foc i algunes ambulàncies van patir l'atac de projectils de l'exèrcit nord-americà. i amb mínimes baixes per als exèrcits invasors. [12] El conflicte va ser breu. 45 pel desert. la immensa majoria d'elles civils.

000 els iraquians morts a causa de la guerra i la posterior post- guerra[18]. Així mateix també han Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . el que va provocar greus problemes d'inseguretat. el càmera de televisió José Couso de la cadena espanyola Telecinco i l'ucraïnès Tares Protsiuk de l'agència de notícies Reuters. tots els països que van enviar tropes d'invasió o ocupació a aquest país segueixen en la llista d'objectius de l'organització terrorista Al-Qaeda i estan sota amenaça d'atac. L'escàndol que va sorgir sobre les tortures de presos Iraquians en presons nord-americanes. 46 ells. la coalició liderada per Estats Units va proclamar la seva victòria. Després de la guerra La postguerra. Aquest procés ha estat fortament criticat per alguns col·lectius d'advocats i juristes de diverses parts del món. La primera mesura de les forces ocupants va ser la dissolució de l'exèrcit i la policia iraquianes. Les baixes de la resistència no tenen una xifra oficial. Les tropes nord-americanes van matar. En especial aquests col·lectius han denunciat el fet que tres dels advocats defensors de Saddam Hussein hagin estat assassinats durant el transcurs del procés. s'ha produït una llarga postguerra que dura fins a l'actualitat i l'exèrcit ocupant ha sofert gran quantitat de baixes entre morts i ferits en un continu degoteig a les mans de la resistència iraquiana i de grups estrangers vinguts a combatre contra els americans. si els Estats Units no es quedaven a l'Iraq el petroli acabaria en mans dels terroristes[19]. Aquest mateix mes es publicava un article a The Lancet on es deia que ja eren 300. Tot i l'èxit militar de la invasió en si. Bush va reconèixer que una de les raons per quedar-se a l'Iraq era el petroli. Actualment. El 4 de novembre de 2006. però es calcula que multipliquen per deu a les aliades. El nombre de baixes dels ocupants durant la postguerra ja supera les baixes sofertes durant la invasió. Situació mundial després de la guerra Després de la guerra el sentiment en contra d'aquesta va seguir persistent en tot moment i l'anomenat sentiment antiamericà es va fer patent a molt llocs del planeta. el d'un vídeo protagonitzat per un soldat que es "mofava" cantant de la mort d'uns nens iraquians[16] i les declaracions de molts soldats retirats de la guerra que relataven la duresa d'ella va fer que l'octubre de 2006 un de cada tres nord-americans es mostrava favorable a la retirada de les seves tropes de l'Iraq. entre ells. que van morir pel tret d'un tanc nord-americà contra l'Hotel Palestina. segons ells accidentalment. diversos periodistes. El 5 de novembre del 2006 la sèrie de dibuixos animats The Simpsons oferia un capítol on es mostrava el rebuig per la guerra. on era sobradament conegut que s'allotjava la premsa internacional. El terrorisme islamista radical ha utilitzat la invasió i posterior ocupació de l'Iraq com a argument en els seus atacs arreu del món. en especial a Madrid (11-M) i Londres (7-J). Després de la caiguda del règim de Saddam Hussein. Judici a Saddam Saddam va ser jutjat a l'Iraq acusat de diferents atacs contra la humanitat i de múltiples assassinats.

Encara que les oficines principals es troben a Nova York. Jr. n'hi ha agències importants a Ginebra. i va ser penjat a la forca el 30 de desembre de 2006. i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. França. El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. Rockefeller. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Viena i altres ciutats del món. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra. amb la finalitat de mantenir la pau. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942. garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina. El 5 de novembre de 2006 Saddam Hussein era condemnat a mort. ACTIVITATS 1. i per la majoria dels altres 46 membres. sobre el terreny comprat amb la donació de 8. 2. promoure la cooperació econòmica. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener. per referir-se als Aliats. Història El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D.5 milions de dòlars de John D. Actualment més de 192 estats del món en formen part. Unió Soviètica. L'endemà se'l va enterrar a Ajoua. la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic. prop de Tikrit (Iraq). Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial. Fes un informe sobre la implicació del govern espanyol en aquest conflicte i les seves conseqüències. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) És una organització intergovernamental mundial. i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El 25 d'abril. Regne Unit i els Estats Units. cultural. Dos messes després. La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River. creada per la Carta de San Francisco el 1945. Finalment. i Polònia ho va fer un poc després. 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. en la Declaració de les Nacions Unides. el 26 de juny. el 24 d'octubre. 47 denunciat que dos membres del tribunal (entre ells el president) hagin renunciat al seu càrrec durant el procés denunciant presions per part de les autoritats. les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides. 1951. La Haia. social i humanitària.

o que ha estat afectada per algú desastre natural. s'encarrega de la cooperació econòmica. format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any. l'ONU proveeix aliments.3% Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF. àrab. Disposa de cinc òrgans principals: • L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any. aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam. per prevenir tragèdies similars en el futur. castellà. • El Consell de Seguretat. que ha estat desplaçada per causa de la guerra. instal·lada a Nova York. Les forces provenen dels diferents estats membres. UNHCR i WFP). els qual reben el seu finançament Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Propòsit Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU: • Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament. tenen la capacitat per complir-les. pel seu treball per a un món més ben organitzat i pacífic. és a dir. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a finançar les seves operacions. • Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial. cada estat hi té un representant. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat. • Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja. xinès. format per 54 membres elegits per a 3 anys. 48 L'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau. ha imposat un límit (22% del pressupost) a les contribucions dels estats membres. 19. francès i rus. l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans. • Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva". Estructura L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i. Finançament • El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. que compartí amb el seu Secretari General Kofi Annan. segons el judici de l'organització. s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat. social i cultural. L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès. • El Secretariat de l'ONU. Posteriorment l'Organització fou guardonada l'any 2003 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu. Japó. UNDP. • El Consell Econòmic i Social. • La Cort Internacional de Justícia (CIJ). i per això. l'ONU no té un cos militar independent.

es va convocar una sessió especial el octubre de 1995 per a commemorar l'aniversari 50 de l'organització. Les votacions que realitza l'Assemblea General sobre qüestions rellevants. Per exemple. La primera sessió es va realitzar el 10 de gener. pot ser convocada per un sol membre. l'Assemblea és un fòrum per les noves iniciatives relacionades amb qüestions internacionals. Es poden realitzar sessions especials per petició del Consell de Seguretat. o si la majoria està d'acord. Les altres qüestions es decideixen per majoria absoluta. Les resolucions l'Assemblea. econòmiques Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . o decisions relacionades amb el pressupost. Cada estat membre té el dret a un vot. llevat l'aprovació del pressupost. suspensió o expulsió d'algun membre. i hi participaren els representants de les 51 nacions membres originals. l'admissió. han de realitzar-se amb 2/3 de la majoria present. son només una recomanació i no pas obligacions als estats membres. l'elecció dels membres als diversos òrgans de l'ONU. per la majoria dels membres de l'ONU. L'Assemblea pot fer recomanacions sobre qualsevol afer relacionat amb l'ONU. Està integrada per tots els estats membres i es reuneix almenys una vegada a l'any en una sessió dirigida per un president electe pels representants. 1946 al Westminster Central Hall de Londres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units. que inclouen les recomanacions sobre la pau i la seguretat. llevat les qüestions relacionades amb la pau i seguretat que han de ser considerades pel Consell de Seguretat. Assemblea General de l'ONU L'Assemblea General de l'ONU és un dels sis òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides. Ja que és l'únic òrgan que té representació de tots els estats membres. 49 únicament de les contribucions voluntàries dels membres. La sessió regular usualment comença el tercer dimarts de setembre i acaba la segona setmana de desembre.

La seva primera sessió es realitzà el 17 de gener de 1946 a Londres. el 1982 va considerar la situació dels territoris àrabs ocupats per l'extensió unilateral d'Israel cap al Golan. dites recomanacions. Dos terços dels membres han d'aprovar. Les resolucions "Units per la Pau". promoure els drets humans. fer recomanacions. Quan els altres òrgans de l'ONU només fan recomanacions als governs membres. és a dir. el Consell de Seguretat té el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de les Nacions Unides. l'Assemblea es convertí en un fòrum per al diàleg Nord-Sud. incloent l'ús de la força armada. socials. adoptades el 1950 donen el poder a l'Assemblea per a convocar sessions d'emergència per a fer recomanacions col·lectives. En la primera sessió especial de l'Assemblea General de l'ONU el 1947. Està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . començà una tradició encara vigent. aleshores el cap de la delegació brasilera a l'ONU. per a les discussions entre els països industrialitzats i els països en desenvolupament. si s'ha realitzat una violació als acords de pau o una agressió. que el primer orador del fòrum internacional és un brasiler. Pot iniciar estudis. Les decisions del Consell de Seguretat són conegudes com a "resolucions". El Consell de Seguretat de l'ONU És el òrgan més poderós de les Nacions Unides. desenvolupar i codificar lleis internacionals. Oswaldo Aranha. dels quals dos terços són nacions en desenvolupament. L'Assemblea pot prendre accions per mantenir la pau internacional si el Consell de Seguretat no ho pot fer a causa d'un desacord entre els membres permanents. però. 50 i de drets humans. Aquestes discussions van ser necessàries per causa del canvi en la composició de l'Assemblea per l'entrada de nous membres. El 1945 l'ONU tenia 51 membres. culturals i educatius existents. Durant la dècada de 1980. Aquest tipus de sessions d'emergència s'han realitzat en nou ocasions. La més recent. avui dia té 191. i estendre els programes econòmics.

Membres Elegits Deu membres més són elegits per l'Assemblea General per un terme de dos anys. i els blocs àrab. presidir les reunions i supervisar els temps de crisis. Les recomanacions. i Pakistan i altres països). i els Estats Units. començant el 1 de gener. no és el resultat de llur estatus com a membres permanents. un membre. Aquest estatus nuclear. El Consell de Seguretat té cinc membres permanents: • República Popular de Xina • França • Federació Russa • Regne Unit • Estats Units Els membres permanents van ser originalment les nacions victorioses de la Segona Guerra Mundial: la República de Xina. però. 51 Membres En cada reunió és necessària la presència d'un representant de cada membre del Consell a la seu de l'ONU. Aquest requisit va ser adoptat. Llatinoamèrica i Europa Occidental elegeixen cadascú dos membres. amb una duració d'un mes. El paper del president és establir l'agenda. no tenen caràcter obligatori pels membres de l'ONU. Tasques del Consell de Seguretat D'acord al sisè capítol de la Carta de les Nacions Unides. Els blocs d'Àfrica. el Regne Unit. el Consell té un poder més ampli per decidir quines mesures han de prendre's en situacions que són "amenaces a la pau. Aquests membres són elegits pels grups regionals i confirmats per l'Assemblea General de l'ONU. França. El Consell pot recomanar procediments o mètodes d'ajustament si ha determinat que la situació és un perill per a la pau i la seguretat internacional. Els cinc membres permanents tenen el dret a vetar qualsevol resolució. alteracions de la pau o actes Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Membres Permanents Els membres del Consell de Seguretat el 2008. Índia. asiàtic i d'Europa Oriental. D'acord al setè capítol. cinc nacions elegides per any. la qual no va poder respondre ràpidament a les crisis. El 1991 Rússia es convertí en el successor del seient de la Unió Soviètica. ja que no totes les nacions nuclears ho han signat (Corea del Nord. la República Popular de Xina va reemplaçar a la "Xina" representada. Actualment. atès que la absència de membres va ser una debilitat de la Lliga de Nacions. la qual no té validesa universal. el Consell de Seguretat pot investigar qualsevol disputa o situació que pugui dur a la fricció o disputes internacionals. La rotació es fa en ordre alfabètic dels noms dels membres en anglès. El 1971. anomenat "Resolució Pacífica de Disputes". però. on es mostren els membres permanents i els actuals membres electius. Un membre més s'elegeix rotatòriament entre les seleccions asiàtica i africana. els cinc membres són les úniques nacions que tenen el dret de posseir armes nuclears d'acord al Tractat de la No Proliferació Nuclear. Els membres elegits no tenen dret de veto. La presidència del Consell de Seguretat és rotativa. Hi ha dues categories d'afiliació al Consell de Seguretat: membres permanents i membres elegits.

i diversos estats membres creuen que la utilitat de l'òrgan és marginal. Cada membre de l'ECOSOC té dret a un vot. Les seves recomanacions. Però. aconsellar els membres i fer recomanacions. com ho són les sancions econòmiques. especialment en els objectius de desenvolupament. En aquestes situacions. i les decisions necessiten la majoria dels membres presents. ECOSOC es reuneix una vegada a l'any el juliol per una sessió de quatre setmanes. els Estats Units i altres nacions han començat un esforç per fer que l'ECOSOC tingui una política més rellevant. Les decisions que es prenen sota el capítol setè de la Carta. no tenen caràcter obligatori. Consell Econòmic i Social de l'ONU El Consell Econòmic i Social de l'ONU (ECOSOC) assisteix a l'Assemblea General p romovent la cooperació i el desenvolupament econòmic i social internacional. Encara que tots el membres de l'ONU poden ser elegits. són obligatòries per a tots els membres. ECOSOC ha estat un vehicle per a la discussió dels afers econòmics i socials. 18 dels quals són elegits cada any per l'Assemblea General per un terme de 3 anys. començant el 1992. també té la posició per proveir coherència social i coordinació de les funcions dels cossos subsidiaris de l'ONU. Des de 1998 s'ha realitzat una altra reunió l'abril amb els ministres de finances i dirigents del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. però. ECOSOC té 54 membres. Reforma Al llarg de la seva història. Però. Aquesta va ser la base per a la acció armada en Corea el 1950. sinó que pot fer ús de les forces armades per "mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional". Com els altres òrgans de l'ONU té la funció de obtenir informació. El president de l'ECOSOC s'elegeix per un any. el Consell no està limitat a fer només recomanacions. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . i de l'ús de les forces a Iraq i Kuwait el 1991. els membres que pertanyen a allò que s'ha anomenat "Primer Món" han estat afavorits consistentment. 52 d'agressió".

Ciència i Cultura de les Nacions Unides (UNESCO) • Organització Mundial de Sanitat (WHO) • Banc Mundial • Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (IBRD) • Associació per al Desenvolupament Internacional (ODA) • Corporació Internacional de Finances (IFC) • Agència Multilateral de Garantia d'Inversió (MIGA) • Centre Internacional per la Resolució de Disputes de Inversió (ICSID) • Fons Monetari Internacional (FMI o IMF) • Organització Internacional de l'Aviació Civil (ICAO) • Organització Marítima Internacional (IMO) • Unió Internacional de Telecomunicació (ITU) • Unió Postal Universal (UPU) • Organització Mundial de Meteorologia (WMO) • Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual • Fons Internacional per al Desenvolupament de l'Agricultura (IFAD) • Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (UNIDO) Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . • Organització del Treball Internacional (ILO) • Organització d'Alimentació i Agricultura (FAO) • Organització d'Educació. 53 Comissions funcionals • Comissió pel Desenvolupament Social • Comissió dels Drets Humans • Comissió de Drogues Narcòtiques • Comissió de la Prevenció del Crim i de la Justícia Criminal • Comissió de Ciència i Tecnologia pel Desenvolupament • Comissió de Desenvolupament Sostenible • Comissió de l'Estatus de les Dones • Comissió de Població i Desenvolupament • Comissió d'Estadística Comissions regionals • Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (ECE) • Comissió Econòmica de les Nacions unides per a Àfrica (ECA) • Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Llatinoamèrica i el Carib (ECLAC) • Comissió Social i Econòmica de les Nacions Unides per a l'Àsia i el Pacífic (ESCAP) • Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides per l'Àsia Occidental (ESCWA) Agències especialitzades Les agències especialitzades són organitzacions autònomes que treballen en conjunció amb l'ONU per mitjà de la coordinació de l'ECOSOC.

de l'Assemblea General i de l'ECOSOC. Dues oficines importants del Secretariat són: • L'Oficina del Coordinador d'Afers Humans • Departament de les Operacions del Manteniment de la Pau El secretari general també pot aconsellar al Consell de Seguretat sobre situacions que. poden amenaçar la pau i la seguretat internacional. Ghana (1997-2006) • Ban Ki-moon. 54 • Organització Internacional per als Refugiats (IRO) (que cessà operacions el 1952) • Oficina Internacional per al Control de Narcòtics (INCB) Secretariat de l'ONU El Secretariat de l'ONU o la Secretaria General de l'ONU és un dels òrgans principals de les Nacions Unides. Suècia (1953-1961) • U Thant. d'establir un mecanisme per a la presa de decisions amb un gabinet i d'enfortir les seves funcions de mediació. La Carta de les Nacions Unides estableix que l'equip de treball no ha de buscar ni de rebre instruccions de cap autoritat que no sigui l'ONU mateixa. Cada estat membre de l'ONU ha de respectar el caràcter internacional del Secretariat i no ha de intentar influenciar-lo. Birmània (1961-1971) • Kurt Waldheim. assistit per un equip de professionals internacionals. Àustria (1972-1981) • Javier Pérez de Cuéllar. 2005 el secretari general Kofi Annan va proposar la realització de diverses reformes al Secretariat. Proveeix informació. segons la seva opinió. Perú (1982-1991) • Boutros Boutros-Ghali. El Secretariat és l'únic òrgan responsable de l'elecció del seu equip de treball. de crear una oficina per la "construcció de la pau". estudis i les instal·lacions que són necessàries pels cossos de l'ONU i les seves reunions. Avui dia el secretari general és Ban Ki-moon. competència i integritat". Responsabilitats Les responsabilitats del secretari general són: • donar suport per a resoldre les disputes internacionals • administrar les operacions del manteniment de la pau • organitzar congressos i conferències internacionals • obtenir la informació necessària per a la implementació de les decisions del Consell de Seguretat • consultar als governs dels estats membres la seva opinió sobre les diverses iniciatives. Segons la Carta de les Nacions Unides l'equip de treball ha de ser elegit per sol·licitud amb els "estàndards més alts d'eficiència. Egipte (1992-1996) • Kofi Annan. i va anunciar la seva intenció de designar a un conseller científic. Secretaris Els secretaris de l'ONU al llarg de la seva història: • Trygve Lie. Proposta El 21 de març. i està dirigit pel secretari general de les Nacions Unides. tenint en compte la importància de reclutar persones de totes les àrees geogràfiques. Corea del Sud (2007-present) Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Noruega (1945-1953) • Dag Hammarskjöld. Està encarregat de dur a terme les tasques segons la instrucció del Consell de Seguretat.

Els jutges poden utilitzar decisions judicials prèvies per tal d'interpretar la llei. o per agències especialitzades que tenen l'autorització d'ambdós òrgans de l'ONU. La seu de la Cort es troba a la Haia. Els jutges treballen per el terme de nou anys i poden ser reelegits. Establerta el 1946. la Cort pot decidir ex aequo et bono. (en justícia i equitat). Un terç de la Cort és renovada cada tres anys. Països Baixos. la Cort ha d'utilitzar les convencions internacionals. Les qüestions que es presenten a la Cort es resolen per majoria dels jutges presents. la tradició internacional i els principis generals de la llei reconeguts per les nacions civilitzades. L'Estatut de la Cort Internacional de Justícia és el principal document constitucional que regula les activitats de la Cort. conegut col·loquialment com a Cort Mundial. les seves funcions principals són resoldre les disputes presentades per estats i donar opinions i consells en qüestions legals presentades per l'Assemblea General i el Consell de Seguretat. Cadascú dels membres permanents del Consell de Seguretat sempre tenen un jutge a la Cort. L'article 38 de l'estatut estableix que per a arribar a una decisió. és l'òrgan judicial principal de les Nacions Unides. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Està conformada per quinze jutges elegits per l'Assemblea General de l'ONU i el Consell de Seguretat de l'ONU d'una llista de persones anomenades per grups nacionals de la Cort Permanent d'Arbitratge. No poden ser elegits dos jutges del mateix estat. Si les parts estan d'acord. 55 Ban Ki-moon Kofi Annan Cort Internacional de Justícia La Cort Internacional de Justícia (CIJ) o Tribunal Internacional de Justícia (TIJ). encara que la Cort no està subjecta a les seves decisions prèvies. la qual cosa significa que les decisions estan basades en els principis generals d'equitat i no pas en una llei específica.

Finalment. Definiu el terme frontera política i exposeu les causes principals dels conflictes fronterers. Descriviu la informació representada en el mapa. Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions. indiqueu l’origen i les funcions o propòsits de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Conflictes al continent africà (2006) FONT: Atles de Le Monde Diplomatique. 2006. 56 ACTIVITATS 1. 1. 3. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . 2. Exposeu quins són els elements i les institucions bàsiques que caracteritzen un estat. Anomeneu dos casos de conflictes entre estats veïns i expliqueu-ne breument les causes.

57 3. La globalització del segle XX va incrementar la importància de les ONGs. Molts problemes no han pogut resoldre's per una sola nació. va ser fundada el 1863. Encara que la definició d'ONG tècnicament pot incloure a les corporacions amb ànim de lucre. tal com es coneixen avui dia. i les organitzacions que designa. especialment en l'àmbit internacional. Les ONG poden ser d'àmbit internacional o regional. La primera d'aquestes organitzacions. el 27 de febrer. és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no és creada pels estats. Per tal de balancejar aquesta tendència. l'ajut per al desenvolupament. Les ONG Definició Una organització no governamental (ONG). legal i ambiental les metes dels quals no són comercials. sovint són percebudes com a institucions centralitzades en els interessos de les empreses capitalistes. es va crear en la resolució 288 de l'ECOSOC. però. La definició d'ONG internacional. les ONGs s'han desenvolupat per tal d'emfatitzar els afers humanitaris. El paper vital de les ONGs i altres grups importants en el desenvolupament sostenible va ser reconegut en el capítol 27 de l'Agenda 21. va ser utilitzada per primera vegada arran de l'establiment de les Nacions Unides el 1947 sota les provisions de l'article 71 del capítol 10 de la Carta de les Nacions Unides que criden al paper consultatiu de les organitzacions que no són ni governs ni membres estats. el Comitè Internacional de la Creu Roja. cultural. Aquest terme generalment sovint està associat amb les Nacions Unides. la qual cosa va dur als arranjaments en les relacions entre les Nacions Unides i les ONGs. Història Per mitjà d'associacions voluntàries que han existit al llarg de la història. Les ONG usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una porció dels seus recursos de fonts privades. i el desenvolupament sostenible. el terme sovint s'utilitza de manera restringida als grups de defensa o protecció social. 1950: "una organització internacional que no ha estat fundada per un tractat internacional". s'han desenvolupat durant els dos últims segles. les ONGs. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Un exemple prominent n'és el Fòrum Social Mundial una convenció en oposició al Fòrum Econòmic Mundial. La frase "organització no governamental". Els tractats internacionals i les organitzacions internacionals com ara l'OMC.

2. Cerca tres notícies quant a les activitats de les ONG. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Recordes algun cas amb ressò mediàtic negatiu sobre les activitats d’alguna d’aquestes organitzacions. Elabora un petit informe sobre un total de tres ONG que consideris significatives. 58 ACTIVITATS 1.

59 Unitat Didàctica 4. LA DEFENSA DEL MEDIAMBIENT Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó .

La tercera gran esfera és la Tecnosfera. desaparició de zones agrícoles. un medi ambient és un complex de factors externs que actuen sobre un sistema i en determinen el seu curs i la seva forma d'existència. Té també molt de ressò la combinació de determinats gasos (components del CFCs) amb l'oxigen. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . A nivell global. les xarxes de transport i comunicacions. Per exemple: energia nuclear. així com elements tan intangibles com la cultura. objectes. polítiques. la litosfera i la hidrosfera. relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les relacions que s’estableixen entre la biosfera i els éssers humans. També és artificial i per tant es podria incloure en l’anterior. producció de productes transgènics. etc. que influeixen en la vida de l'home i en les generacions venidores. etc. Aquest sistema ha evolucionat a través de la història. la Noosfera. i n'ha propiciat el fenomen conegut com “el forat a la capa d'ozó”. També es parla d’una quarta esfera. així com totes les interrelacions que s’estableixen entre ells i amb els altres sistemes. que és un sistema artificial creat per l’ésser humà per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esferes. inclòs l’ésser humà. sòl. Comprèn el conjunt de valors naturals. aigua. Comprèn els assentaments humans. El medi ambient S'entén per medi ambient l'entorn o suma total d'allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt. Un medi ambient podria considerar-se com un superconjunt. físics o d'una altra naturalesa. però de gran transcendència. explotació dels països subdesenvolupats. És a dir. l'oxidació (l'acció de l'oxigen) és la que s'aprecia com a quantitativament més important. El medi ambient d'un sistema donat deu interactuar necessàriament amb ell. no es tracta només de l'espai en què es desenvolupa la vida sinó que també comprèn éssers vius. explotació de boscos. Les esferes del sistema mediambiental L’ésser humà es troba immers en tres grans esferes o sistemes totalment interrelacionats. Aquesta accepció és menys habitual. Un medi ambient pot tenir un o més paràmetres. Però moltes vegades la consecució d’aquestes millores genera importants riscos i transformacions que desequilibren el planeta com a un sistema global i degrada els medis propers dels ciutadans. Un d’aquests sistemes és la Biosfera que està composta per tots els éssers vius. centres industrials i d’energia. Des de la Sociosfera i la Tecnosfera s’intervé en la Biosfera amb la intenció de millorar la qualitat de vida de les persones. en el qual el sistema donat és un subconjunt. socials i culturals. aire i les relacions entre ells. així com les interrelacions que mantenen entre elles i les altres esferes. Aquest sistema està format pel conjunt d’institucions econòmiques. segons el medi en què es puguin trobar. socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat. i totes les innovacions tecnològiques que s’apliquen. 60 1. En la Teoria general de sistemes. Una segona esfera és la Sociosfera. ja que els materials reaccionen d'una manera o d'una altra. juntament amb l’atmosfera.

Relacions d’intercanvi desigual en el comerç entre països desenvolupats i en desenvolupament.Procés de globalització de l’economia mundial que es manifesta en un increment de les relacions internacionals i utilització dels països subdesenvolupats per part dels desenvolupats.Increment i foment dels conflictes armats en els països menys Foto: Berta Alarcó desenvolupats per potenciar la indústria d’armament. el racisme.Explotació insostenible dels recursos naturals per part dels països desenvolupats per poder mantenir el seu nivell de consum. però especialment en els països subdesenvolupats. . entre els quals destaquem: la pèrdua de diversitat biològica. els canvis actuals tenen orígens humans i conseqüències profundes en els sistemes socials.Increments del nivell de contaminació i generació de residus tòxics. . . .La contaminació de l’aire. com ara la contaminació de zones llunyanes. amb menys recursos econòmics que contrasta amb les taxes més baixes dels països desenvolupats.La destrucció dels recursos naturals. La problemàtica mediambiental s’interrelaciona amb la majoria de les problemàtiques socials de la nostra societat que s’han anat aguditzant. En la Sociosfera i Tecnosfera també s’estan produint canvis intensament relacionats amb els canvis de la Biosfera. . A diferència dels canvis globals que s’havien produït en altres períodes de la història.La contaminació i l’escassetat de l’aigua.Increment de la concentració urbana de la població a nivell mundial. etc. Els canvis més importants tenen relació amb: .Elevades taxes de creixement demogràfic en els països en desenvolupament. . les desigualtats socials. 61 Els canvis mediambientals Les transformacions que es produeixen a la Biosfera tenen implicacions en tots els seus components. la desforestació. pel creixement econòmic i per l’avenç tecnològic. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Alguns d’aquests canvis que afecten a l’equilibri global del planeta són: . la desertització i degradació de sòls. alhora que tenen gran part de les seves terres ocupades per monocultius per a l’exportació a països desenvolupats. . . .Insuficiència de les produccions agrícoles per a alimentar les zones més pobres del planeta. Es pot dir que s’està produint un canvi social global que ve propiciat per un increment de la població.

Les causes tant de tipus natural com humà no tenen relació només amb un canvi determinat. la ramaderia. S’anomena pluja àcida quan l’aigua presenta un pH inferior a 5.Augment de l’erosió del sòl que ha perdut el seu mantell vegetal protector. per una banda sobre la vegetació. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . . Un altre dels grans canvis és la contaminació atmosfèrica. Activitats com l’agricultura. El pH és una dada que ens dóna la mesura del grau d’acidesa o de basicitat d’una dissolució en funció de la concentració d’ions d’hidrogen que conté.6. augmentar l’acidesa de l’aigua de rius i llacs amb la conseqüent mort de les espècies que els habiten. i.Pèrdua dels nutrients i desertització progressiva. produint corrosió sobre les fulles. l’explotació forestal. Aquesta contaminació és molt visible a la ciutat.L’explotació excessiva de boscos per l’aprofitament de la fusta i per la necessitat de terres pel conreu. sobre tot. . Les causes i les conseqüències dels canvis mediambientals Els factors que transformen el medi ambient poden ser naturals però. aquest fenomen és coneix com a smog o boirum. inhibició del creixement dels arbres i progressiva mort de la vegetació. Els fums que genera la indústria. 62 Aquestes transformacions generen una degradació del medi natural però també del medi social. Aquestes incideixen en la Biosfera i han anat modificant el paisatge natural convertint-lo en un paisatge humanitzat. que malgrat el creixement econòmic d’alguns països i els avenços aportats pel desenvolupament tecnològic.El canvi climàtic o escalfament global de la Terra per l’emissió de gasos que produeixen l’efecte hivernacle. De la mateixa forma les conseqüències de la desforestació són diverses: . . Com a conseqüència de la contaminació de l’aire es produeixen fenòmens meteorològics com la pluja àcida. L’aire conté força fum i s’esdevé gairebé irrespirable. Els combustibles fòssils són. És a dir. el gas natural i el petroli. De ben segur que has sentit parlar de la destrucció de la capa d’ozó.Desaparició de molts ésser vius. La pluja àcida es produeix en zones industrials on hi ha emissions de sofre i nitrogen. . Tot canvi pot tenir diversitat de causes i conseqüències. La contaminació atmosfèrica desprotegeix la Terra de la irradiació ultraviolada del Sol. la instal·lació i producció de les indústries i la construcció de carreteres i habitatges produeixen la destrucció del mantell vegetal obrint camí a l’erosió. augmentant el risc de malalties cutànies i càncers en els éssers vius. intenta recordar per què es produïa. tenen relació amb les activitats humanes o acció antròpica. el carbó. per una altra banda. l’urbanisme. entre altres.Incendis forestals per causes naturals però també per incidència de la presència humana i pels interessos especulatius del sòl. Els efectes de la pluja àcida són. Així la destrucció de recursos naturals per la desforestació progressiva del planeta és produïda per diferents causes: . Aquests elements es combinen i donen lloc a pluges que contenen àcid sulfúric i àcid nítric. els mitjans de transport i les calefaccions són els seus causants principals. es pot pensar que a nivell global del planeta el model econòmic actual no pot generalitzar el mateix nivell a tota la població mundial. ja que usen els combustibles fòssils per al seu funcionament. Abans de continuar llegint.

beure-la i fer-ne un ús domèstic. Això es deu a l’acumulació de nitrats i fosfats que s’usen en els adobs i els detergents. L’aigua dolça de les zones costaneres es va salinitzant progressivament per l’extracció massiva d’aigua dolça que es fa en alguns llocs i la contenció del cabal dels rius amb les preses. El petroli és transportat amb grans vaixells anomenats petroliers. Per això és tan important reduir l’ús d’aquests gasos i substituir-los per altres que no danyin l’atmosfera. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . on causaren la mort de sardines mediterrànies amb la construcció de la presa d’Assuan al riu Nil. o bé. a Egipte. L’ eutrofització consisteix en un augment de la presència de matèria orgànica. 63 Com a efecte de la contaminació de l’atmosfera amb l’emissió de gasos es produeix la destrucció de la capa d’ozó. Un dels fenòmens que es produeix quan es contamina l’aigua és l’eutrofització. aires condicionats i esprais. fins i tot. Es tracta d’una pel·lícula negra de petroli que queda per damunt de l’aigua ja que és de menor densitat que aquesta. Actualment es consumeix vint vegades més d’aigua que no es feia l’any 1800. quan un d’aquests vaixells s’accidenta es Au coberta de petroli produeix el vessament al mar del petroli que transportava i produeix el que anomenem marea negra. majoritàriament per l’ús de CFC (Clorfluor-carburs). provocaria que moltes zones costaneres quedessin submergides als oceans. element que no ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol. Aquestes substàncies es dissolen amb la pluja i van a parar a rius i llacs trencant el seu equilibri com a ecosistemes. Amb tots aquests usos que en fem poden embrutir-la o malmetre-la i. acabant amb la vida de molts éssers vius i modificant completament el paisatge. esgotar-la. L’ aigua és un dels recursos naturals que més necessitem i utilitzem en la nostra vida quotidiana i per a totes les activitats econòmiques. per tant. també. va passar als EUA on amb la construcció d’una presa al riu Columbia varen impedir la migració dels salmons. L’escalfament global de la Terra produeix un augment progressiu de la temperatura del planeta que si no es frena conduirà a la disminució del gel als casquets polars i. Aquests gasos s’utilitzen en frigorífics. La construcció de preses hidràuliques per a l’obtenció d’energia hidroelèctrica ha produït canvis en els ecosistemes fluvials i marítims. Les marees negres produeixen danys molt greus en els seus éssers vius que habiten el mar. Aquest fet propicia l’entrada d’aigua salada del mar. Un altre fenomen contaminant de l’aigua que se sol produir és la salinització. posar en funcionament les fàbriques i els transports i. Com per exemple. L’augment de l’ús de combustibles fòssils com el petroli n’ha fet augmentar també el transport i amb ell el risc d’accidents que es poden esdevenir. Se’n pot obtenir electricitat. Això. es poden regar els conreus. a l’augment del nivell del mar. alhora. és a dir en l’equilibri biològic dels éssers que viuen en un riu o mar. trencant el seu cicle natural. quan aquests arriben a la capa d’ozó transformen l’ozó (O3) en oxigen (O2).

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó .Repoblació de boscos amb espècies autòctones. . Aquestes radiacions són nocives pels éssers vius ja que alteren la seva informació genètica. utilització de combustibles poc contaminants.Tractament de residus urbans: compostatge.Control dels abocadors de residus. . disminució de l’ús de calefaccions. reciclatge.Reducció de l’smog o boirum a les ciutats: utilització de gasolina sense plom i catalitzadors. S’hauria de generalitzar la consciència de la insostenibilitat d’aquest model de desenvolupament i anar construint una escala de valors diferent que potenciï un model de desenvolupament més humà i sostenible.Control d’emissions i reciclatge dels residus industrials. la qual cosa pot originar malalties degeneratives de les cèl·lules.Dotació d’infrastructura per tal que els ciutadans puguin respectar el medi ambient.Respecte del patrimoni natural i cultural.Recollida i classificació de residus i deixalles urbanes. disminució de l’ús dels CFC. El que és important és que la humanitat s’adoni que l’ésser humà és un element més del planeta i ha de procurar viure-hi en harmonia. . Mentrestant s’han de potenciar mesures que respectin i millorin l’equilibri mediambiental tant a nivell local com global. . . . cooperació en accions de millora. Un exemple és l’accident de la central nuclear de Txernòbil i les terribles conseqüències que va tenir per a la població del seu entorn.Participació.Utilització de tecnologies que no degradin el medi ambient. Analitza cadascuna d’aquestes mesures i pensa si realment són tan difícils de dur a terme. El manteniment d’aquestes centrals és un gran risc per la vida dels éssers vius dels seus voltants.Depuració i potabilització de les aigües residuals. . Hem de compartir els recursos i evitar els desequilibris mediambientals. prevenció i conscienciació de la problemàtica mediambiental. .Prevenció d’incendis.Reducció de la contaminació atmosfèrica: col·locació de filtres en les indústries. . La superioritat del gènere humà cap altres espècies s’ha d’utilitzar per a millorar la situació mediambiental del planeta. incineració. Mesures per un medi ambient equilibrat El model econòmic actual no pot generalitzar el mateix nivell de vida a tota la població mundial. 64 La contaminació radioactiva de l’aire i de l’aigua és produïda per les radiacions que poden emetre accidentalment les centrals nuclears. . . Algunes d’aquestes mesures són: . disminució del consum de combustibles fòssils . S’ha de trencar amb la imatge de les persones com a dominadores del planeta. . utilització i millora del transport públic. com càncers.

....l’ésser humà)... 65 ACTIVITATS 1.............. del planeta.............. de la comunitat d’....... Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó ...... tant individual com .. de condicions. aire.. Organismes vius –inclòs...... que afecten l’existència i el desenvolupament.... ....... aigua.................... d’influències i d’......... el conjunt d’elements (Sol.................. Omple els buits següents de la definició de medi ambient: El medi ambient és ..........

Indica al peu de cada imatge el nom del canvi mediambiental que representa: Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . 66 2. Relaciona mitjançant fletxes les diferents esferes mediambientals amb el que signifiquen: 3.

Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . c) No utilització del transport públic. f) Utilització de gasolina sense plom. d) Recollida i classificació de residus i deixalles urbanes. Omple el quadre següent sobre causes i conseqüències del canvis mediambientals: 5. 67 4. b) Fomentar l’ús de les calefaccions. Indica amb una V (veritat) les mesures següents que contribueixen a preservar l’equilibri del medi ambient o amb una F (falsedat) les que no: a) Repoblació de boscos amb espècies autòctones. e) Control d’emissions i reciclatge dels residus industrials.

Omple els buits del mapa conceptual següent sobre les causes i les conseqüències dels canvis mediambientals. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . 68 6.

des del barri fins al planeta sencer. El creixement sostenible Concepte Desenvolupament econòmic i social que té lloc sense detriment del medi ambient ni dels recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes i el desenvolupament." adoptat pel programa de l'Agenda 21 de les Nacions Unides. "Sostenibilitat" aleshores. Durant els moviments ecologistes dels anys 60. Segons l'Informe Brundtland del 1987. i insisteixen que hauria d'estar reservat només per activitats de desenvolupament. 69 2. sostenibilitat és proveir el millor per les persones i el medi ambient ara i en el futur indefinidament. quan llibres populars com ara Silent Spring (Primavera Silenciosa) de Rachel Carson (1962) i The Population Bomb Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Ara hi ha gent que considera que "desenvolupament sostenible" és un terme més general ja que implica desenvolupament constant. En economia. Sostenibilitat és un concepte econòmic. El terme original va ser "desenvolupament sostenible. tant del present com del futur. i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. es fa servir avui en dia per parlar de qualsevol activitat humana. creixement sostenible consisteix en increments dels salaris reals (és a dir. quan una visió utòpica de creixement econòmic impulsat per la tecnologia va donar pas a una percepció que la qualitat del medi ambient estava estretament relacionada amb el desenvolupament econòmic. descomptant la inflació) o la producció que podria mantenir-se durant llargs periodes de temps. que establia que els caps havien de considerar sempre els efectes de les seves accions sobre els seus descendents fins a la setena generació propera. Dit amb senzillesa. Barcelona-2004. Qüestions El concepte modern de sostenibilitat ecològica es remunta al període després de la Segona Guerra Mundial. És sovint una qüestió controvertida. És un dels eixos del Fòrum Universal de les Cultures. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals. social i ecològic complex. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius." Això s'assembla molt a la filosofia de les "set generacions" dels nadius americans. l'interès va créixer amb força. la sostenibilitat és: "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

Es van formar grups que recolzaven la idea que el món estava creixent massa ràpid i/o esgotant els seus recursos com ara el Worldwatch Institute el 1975. un grup d'economistes i científics europeus. d'altra banda. (Foto: Berta Alarcó) L'Organització per l'alimentació i l'agricultura (FAO). com a resultat de la seva política d'un fill per família. Hi ha diverses organitzacions que treballen per intentar reduir el creixement demogràfic però alguns temen que ja podria ser massa tard. Els crítics d'aquests esforços. Diversos estudis suggereixen que la població actual a la Terra. Per exemple. que va ser la encarregada d'informar del progrés mundial en l'implementació dels quatre capítols de l'Agenda 21 (sòl. El 1972 varen publicar Limits to Growth (Els límits del creixement). i més a establir estàndards ambientals i mesures coercitives. Tot i que va ser posat en dubte per molts. Hi ha dues categories de pensament relacionades sobre sostenibilitat ecològica. Alguns observadors dels drets humans indiquen que això ja passa a la Xina. boscos. més de 6 mil milions. és excessiva i no pot ser sostenible per el nostre planeta. es van formar altres grups que es centraren menys en controlar del creixement demogràfic i reduir el creixement econòmic. va predir temibles conseqüències degut a l'esgotament dels recursos de la Terra i recomanava com a solució l'abandó del desenvolupament econòmic. muntanyes. El 1968 es formà el Club de Roma. En un altre nivell. els crítics de la societat americana assenyalen que la filosofia de creixement econòmic il·limitat i consum són totalment insostenibles i provocaran grans problemes a la civilització humana en el futur. Una de les qüestions més importants pel que fa la sosteniblitat és la sobrepoblació. temen que els esforços per reduir el creixement demogràfic pot portar a violacions dels drets humans com ara la esterilització involuntària i l'abandó d'infants. Molta gent ha assenyalat diferents pràctiques i filosofies al món d'avui que son contraries a la sostenibilitat. agricultura sostenible i desenvolupament rural) per les Nacions Unides reconeix: La sostenibilitat té a veure amb una de les qüestions més importants per la cooperació tecnològica: es mantindran els beneficis i resultats assolits gràcies al projecte i millorats pels usuaris finals i la seva comunitat segons els seu propi Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . 70 (L'explosió demogràfica) de Paul Ehrlich (1968) van fer créixer la conscienciació del públic.

Algunes organitzacions que han provat d'incorporar valors sostenibilistes a l'economia global són el Consell Internacional de mineria i metalls i l'Iniciativa minera global. 71 compromís i recursos un cop s'hagi acabat el suport extern? La qüestió comporta un anàlisis complex de qüestions relacionades amb aquest concepte ampli. la unitat que es planeja enfortir per la cooperació tècnica deixa de tenir accés a la direcció general o no se li donen els recursos adequats perquè pugui sortir- se'n un cop la cooperació tecnològica ha acabat. Tipus de sostenibilitat • Sostenibilitat institucional: és a dir. i l'entorn polític i institucional per permetre'ls de fer-ho. l'estructura institucional enfortida segueix aportant els resultats de la cooperació tecnològica fins als usuaris finals? Els resultats poden no ser sostenibles si. incloent l'acceptabilitat i ús que es faci dels resultats i recursos del projecte pels grups esperats i la seva capacitat de mantenir els resultats. • Sostenibilitat econòmica i financera: és a dir. De la mateixa manera. els beneficis de la introducció de nous cultius no poden mantenir-se. la sostenibilitat econòmica (no confondre amb financera) pot estar en perill si els usuaris finals segueixen depenent en activitats i recursos amb grans subsidis. per exemple. es probable que els beneficis generats per la cooperació tecnològica portin a un deteriorament del medi ambient físic (contribuint indirectament a una caiguda de la producció) o benestar dels grups desitjats a la seva societat? Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . • Sostenibilitat ecològica: és a dir. si les restriccions a la venda (Foto: Berta Alarcó) no es resolen. poden els resultats de la cooperació tecnològica seguir aportant un benefici econòmic un cop la cooperació tecnològica ha acabat? Per exemple.

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions. Això és així perquè cal molta menys energia per a reciclar materials de rebuig que no pas per a extreure. El reciclatge del coure comporta entre cinc i set vegades menys energia que el processament de la mena de què prové. 72 Activitats 2. acer i coure).5 vegades menys energia. […] L’ús veritablement sostenible dels recursos exigiria la utilització d’un volum global de minerals més reduït i maximitzar la quantitat de servei obtingut per cada quilogram Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . podria reduir anualment el consum d’energia per a l’obtenció de metalls fins en un 70%. processar i refinar metalls a partir de la mena present a les mines. l’acer reciclat consumeix també entre 2 i 3. per exemple. El reciclatge dels metalls que consumeixen més energia (alumini. Es necessita un 95% menys d’energia per a produir alumini a partir de material reciclat que per a treure’l de la mena de bauxita.

de primera necessitat o no. es basa en criteris ètics i en valors tals com la solidaritat. la utilització de menys materials hauria de comportar un canvi en els hàbits de consum. Resumiu les idees principals del text. aquesta manera de procedir abasta qualsevol activitat relacionada amb el consum. El consum responsable.. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . «Fugim de la dependència de la mineria». recordem-ho) fins a la compra d'aliments o de productes de qualsevulla mena. Expliqueu en què consisteix el desenvolupament sostenible. la justícia. Definiu el terme recurs renovable. 3. Per als urbanistes. també anomenat consum conscient i consum crític. no n’hi hauria prou de trobar el sistema de fer circular de nou els materials en l’economia mundial. entre els quals el dret de rebre informació veraç i suficient de tota mena de productes i serveis. El compromís amb el consum responsable és més efectiu com més coneixença hi ha dels drets dels consumidors i usuaris. el desenvolupament sostenible. Naturalment. Per als consumidors. El consum responsable De fa temps que organitzacions no governamentals (ONG) i institucions públiques malden perquè tothom sigui conscient de la necessitat d'adquirir i consumir els béns que ens ofereix el mercat amb dignitat. el respecte al medi i a la natura.. Esmenteu tres exemples de recursos naturals renovables i exposeu. p. P. Els minerals són recursos renovables? Justifiqueu la resposta. c) Definiu el concepte de sostenibilitat. d’acord amb l’esquema següent: a) Digueu tres tipus de crisis ambientals o ecològiques causades per la transformació humana del medi ambient. b) Escolliu una crisi ambiental i expliqueu les causes que l’han originada i les conseqüències que ha tingut sobre el medi ambient. doncs. 2003. 73 de material. alguns dels seus usos. de fer-ne un 'consum responsable'. 138 1. altrament dit. per a cadascun. A: L’estat del món 2003. des de l'ús d'aigua domèstic (un bé escàs. SAMPAT. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya. 3. de pensar en el proïsme i de seguir uns certs principis morals. Per a això. significaria dissenyar les ciutats i els sistemes de transport de manera que estiguessin menys escampats i no consumissin tants materials com avui. Esmenteu una cimera internacional on s’hagi tractat d’aquest tema. 2. Exigeix.

74 El consum conscient El terme consum conscient (o "consum responsable") es va sentint cada vegada més en diferents àmbits. • Prendre les regnes de les decisions pròpies. es tracta de sentir l'alliberament de fer allò que des de dintre sentim que és millor i ens fa estar més satisfets. • Alliberament.. de no estar lligats a necessitats falses. no obligació. Vol dir tot això: • Ètica també en el consum. a la llarga es gasten menys diners. sinó d'un replantejament de tota la manera de consumir. a modes o hàbits que no sabem ben bé perquè seguim. • Canviar l'actitud davant del consum. En les activitats quotidianes s’actua d'acord amb l’ètica particular de cadascú: es valora allò que sembla bé o malament abans de prendre decisions. quan es consumeix és habitual prendre les opcions que es presenten com a més "fàcils": barates. a fi de comptes. • Acció per al canvi social. El consum responsable intenta desfer aquest "divorci" entre el comportament com a ciutadans i com a consumidors: es valora sembla bé també a l'hora de consumir. • De vegades el consum responsable durà a escollir opcions que no són les més accessibles al mercat o que no són les més barates. però també s’arribarà a la conclusió que de fet deixar de comprar moltes coses aporta molts avantatges. de moda. el mimetisme social o alguns interessos particulars cap al criteri de cadascú. No s’ha de tenir por o vergonya de prendre hàbits "estranys" en la nostra societat. i finalment. • Dedicar temps a buscar informació. de no participar en dinàmiques que no ens semblen correctes. Practicar el consum responsable • Fer un consum responsable comença per una cosa tan senzilla com observar el consum de cada dia. això ens fa sentir culpables i buscar excuses quan no podem fer-ho. en cas de fer-ho a través del mercat. d'entendre millor com funciona el món en què vivim. identificar les opcions més vàlides en cada moment. a disposar de més temps per a cadascú. En canvi.. El consum responsable intenta que allò que es potencia amb el consum no sigui contradictori amb el que volem potenciar a nivell social.. és una bona inversió: el més segur és que practicar un consum responsable dugui.. el que hauria de ser estrany és que no siguin "normals". Hi ha moltes coses al món que no agraden: injustícies. degradació del medi. No es tracta de "complir amb l'obligació" de seguir unes normes que se'ns dicten. després de quantes maneres es pot satisfer aquesta necessitat o desig. etc. com anar a comprar amb el cabàs. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . Moltes vegades el mateix sentit comú suggerirà canvis positius. perquè amb cada acte de consum s’influeix sobre l'evolució de la societat. El consum de cadascú hi té a veure. Cal preguntar-se primer si realment es té necessitat o desig d'allò que es va a consumir. quina de les opcions que s’ofereix sembla més encertada. accessibles. Fer un consum responsable no es tracta simplement d'una elecció entre marques ni només de consumir "verd". Al contrari. i per cadascú pot tenir significats diversos. El consum responsable trasllada la presa de decisions des de la publicitat.

• Ser respectuosos amb el medi ambient. Localitza a la teva població entitats o comerços lligats al comerç just. • No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població. empreses. La xarxa de comerç just està formada per associacions.. Als anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG. ACTIVITATS 1. Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . botigues. • No acceptar ma d'obra infantil. cooperatives. importadores i distribuïdores. L'any 1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu IFAT amb la voluntat de reunir a organitzacions del Nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora.. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. El comerç just El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). • Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat. artesans. Història Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitats dels anys seixanta amb les primeres organitzacions a Bèlgica i Holanda. • Igualtat entre homes i dones. ONGD's. 75 4. • Estructures democràtiques. anotal’s i especifica la seva activitat. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant- se al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. i es basa en les normes següents: • Assegurar als treballadors un salari digne.

76 ÍNDEX Unitat Didàctica 1. Les principals ideologies polítiques 21 4. Classificació dels Drets Humans 6 4. Conflictes recents a nivell mundial 38 2. Validesa i universalitat dels Drets Humans 4 3. El creixement sostenible 69 3. Igualtat de drets entre homes i dones 8 5. CONFLICTES INTERNACIONALS EN EL MÓN D’AVUI 37 1. El comerç just 75 Ciències socials i educació per a la ciutadania – Josep-Manel Alarcó . El consum responsable 73 4. Els règims no democràtics 24 5. Discriminacions 10 6. Antecedents a la Declaració Universal dels Drets Humans 2 2. Els règims polítics 18 2. ELS DRETS HUMANS 1 1. La lluita per a la defensa dels Drets Humans 10 7. LA DEFENSA DEL MEDIAMBIENT 59 1. L’actual marc democràtic a l’estat espanyol: la Constitució de 1978 26 6. LA DEMOCRÀCIA 17 1. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) 47 3. La Declaració Universal dels Drets humans 12 Unitat Didàctica 2. La Democràcia a Catalunya 29 Unitat Didàctica 3. ELS SISTEMES POLÍTICS. Les ONG 57 Unitat Didàctica 4. El medi ambient 60 2. Els fonaments de la democràcia 20 3.