ESQUEMES

MATERIALS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

ÍNDEX

TEMA 1 - L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM p. 3
1. La persistència de l'Antic Règim
2. La vida quotidiana a finals del segle XVIII
3. La Crisi de l'Antic Règim I: la Il—lustració
4. La Crisi de l'Antic Règim II: el Despotisme il—lustrat

TEMA 2 - LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ANGLATERRA p. 9
1. Les causes de la Primera Revolució Industrial
2. El procés de la industrialització
3. Una nova societat industrial i urbana: burgesos i proletaris

TEMA 3 - LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX p. 15
1. Les primeres revolucions liberals
2. La Revolució Francesa (1789 - 1815)
3. El Congrés de Viena i l'Europa de la Restauració
4. Nacionalisme i problemes nacionals a l'Europa del segle XIX
5. La unificació d'Itàlia
6. La unificació d'Alemanya

Com elaborar un context històric per a un examen d'Història p. 25

TEMA 4 - ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS p. 27
1. Els orígens del moviment obrer i el naixement del sindicalisme
2. Els socialistes utòpics
3. Naixement, vida i crisi de la Primera Internacional
4. Karl Marx i el socialisme científic

TEMA 5 - L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME (1870 - 1914) p. 34
1. La Segona Revolució Industrial (I)
2. La Segona Revolució Industrial (II)
3. Les Causes de l'Imperialisme
4. L'ocupació imperialista del Món: el repartiment d'Àfrica i d'Àsia
5. L'organització dels Imperis colonials i les conseqüències de l'imperialisme

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

TEMA 6 - EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL p. 43
1. Europa a inicis del segle XX
2. Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra
3. L'esclat de la Primera Guerra Mundial
4. De la guerra de moviments a les trinxeres
5. La Pau de Versalles i les conseqüències de la guerra

TEMA 7 - LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS p. 53
1. La Rússia dels Tsars. Rússia abans de la Revolució
2. La revolució de Febrer
3. El triomf dels bolxevics. La revolució d'Octubre
4. Lenin al poder i la Guerra Civil. La III Internacional
5. L'era d'Stalin

TEMA 8 - EL MÓN EN L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES (1919 - 1939) p. 64
1. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
2. Prosperitat i crisi als Estats Units d'Amèrica: els Happy Twenties
3. L'esclat de la crisi: el crack del 29 i la Gran Depressió
4. Polítiques contra la crisi: la New Deal i la cooperació internacional

TEMA 9 - DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES A EUROPA (1919 - 1939) p. 72
1. Democràcies i dictadures a Europa
2. El feixisme italià: Mussolini al poder
3. La dictadura feixista a Itàlia
4. La República de Weimar i l'ascensió del nazisme
5. La dictadura dels nazis
6. Política de Hitler fins a 1939

TEMA 10 - LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 - 1945) p. 84
1. L'esclat de la guerra
2. La iniciativa de l'Eix
3. Viure sota l'ocupació nazi
4. La derrota nazi i el final de la guerra
5. El Món després de la Guerra Mundial: conseqüències i l'organització de la pau.

TEMA 11 – LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS p. 93
1. Un Món bipolar: l'inici de la Guerra Freda
2. Els conflictes de la Guerra Freda: Berlín i Corea
3. Els conflcites de la Guerra Freda II: Vietnam i Cuba
4. Els grans Blocs Militars: l'OTAN i el Pacte de Varsòvia

Font: http://www.xtec.cat/~jcaste16/mon%20contemporani.htm
Compilat per: http://historiata.wordpress.com/

2

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

TEMA 1 – L’Europa de l’Antic Règim
1. La persistència de l’Antic Règim al segle XVIII

Elements estàtics propis de l’Antic Règim en el segle XVIII a
l’occident europeu

Una economia de base senyorial: el règim feudal

 Una economia agrària de subsistència. Població rural
 Gran proporció de domini senyorial en la propietat de la terra.
 Forta pressió fiscal i personal sobre els pagesos.
 Poc desenvolupament tecnològic
 Poca importància de l’intercanvi comercial.
 Estancament demogràfic: economia de tipus “antic”.

Una societat de tipus estamental

 Rígida divisió entre els estaments privilegiats (noblesa i clergat) i
no privilegiats (poble)
 Acaparament per part dels privilegiats del poder polític i de la
supremacia social.

Una monarquia de model absolutista

 Concentració de tots els poders de l’Estat en la figura del Rei.
 Desaparició o supeditació dels òrgans de representació social
davant el poder reial.
 Enfortiment de l’estructura de l’Estat: burocràcia, Exèrcit,
diplomàcia ...

Desenvolupament durant tota l’Edat Moderna, i sobretot al
segle XVIII, d’importants elements de CANVI per a l’Antic Règim

3

que posa en entredit les bases del coneixement admès i l’absolut predomini de l’Església sobre la cultura i la ciència SEGLE XVIII CRISI DE L’ANTIC RÈGIM 4 . matèries primeres i productes manufacturats) Polítiques mercantilistes dels Estats per afavorir les manufactures nacionals.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Elements de canvi que es va donar en el si de l’Antic Règim en el segle XVIII a l’occident europeu Reactivació de l’economia urbana a partir de l’activitat manufacturera i del comerç Desenvolupament del “comerç triangular” entre Europa. Àfrica i Amèrica (tràfic d’esclaus. GRAN ACUMULACIÓ DE CAPITALS Naixement i desenvolupament d’una nova BURGESIA MERCANTIL I DE LES FINANCES  Augment del seu poder econòmic  Marginació de l’àmbit del poder polític de l’Estat Revolució científica dels segles XVII i XVIII.

 També existien parcel—les de “propietat privada”. i sense especialització ni diversificació. sota la fórmula de “propietat vinculada”.  Explotacions en “camps oberts”.  Manca d’orientació de la producció per al mercat. Els drets senyorials eren el principal ingrés d’una Noblesa rendista  La Noblesa i l’Església rebien els drets senyorials per l’explotació de les terres (els “censos”)  Exercien també la jurisdicció sobre les terres. 5 .  A més.  La principal ocupació de la Noblesa sempre havia estat la guerra i l’administració de les seves terres.  Situació d’estancament agrícola. l’Església també rebia impostos en forma de delme i altres en forma de “donacions”. i encara menys degut a la forta pressió fiscal. en treball o en espècies. La vida quotidiana a finals del segle XVIII La propietat de la terra era la primera font de riquesa i de prestigi social  La major part de la terra era propietat de la Corona.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 1 – L’Europa de l’Antic Règim 2. Escàs ús dels abonaments orgànics. que comportava alhora un estancament demogràfic i la impossibilitat de traspassar població a altres ocupacions. Una majoria de la població vivia en els límits de la subsistència  Total dependència de la producció agrícola dels factors ambientals.  Policonreus de cereals. Baixa productivitat. amb pràctica del guaret i també de pastures i boscos (terres comunals)  Crisis de subsistència cícliques L’agricultura i la ramaderia eren insuficients per permetre un creixement econòmic  Escàs o nul excedents agrícola. que els donava altres drets traduïts en pagaments en metàl—lic. així com terres d’ús comunal.  El treball de la terra era realitzat per pagesos que tenien l’usdefruit o com a jornalers. però al segle XVIII s’havia convertit en una noblesa “cortesana”. de la Noblesa i de l’Església.

La demografia antiga es caracteritzava per una alta natalitat i una alta mortalitat  Alta natalitat. la producció i la venda. La vida del dia a dia estava fortament marcada per la religiositat i els cicles naturals. a causa de la seva escassetat. i gairebé anul—la la competitivitat i les innovacions.  El tràfic de mercaderies es veia igualment dificultat per una multitud de peatges i limitacions.. l’activitat artesanal i manufacturera estava molt controlada pels gremis.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI L’activitat artesanal i manufacturera era fortament controlada pels gremis  A les ciutats.)  El cicle anual venia marcat per les festivitats religioses (Pasqua. rudimentaris i costosos  El transport per camins era molt lent i dificultós. ... 6 .  El transport fluvial i marítim era el més barat i ràpid.. mort . matrimoni. Nadal.  Els gremis mantenien l’accés a l’ofici estrictament limitat. Els transports eren lents.  A aquests inconvenients s’hi afegia el perill de molts camins per bandits i saquejadors.)  L’accés al coneixement només es podia fer amb el filtre i control de l’Església. comunió.  Tot el cicle vital venia marcat pels esdeveniments religiosos (bateig. però també depenia de la navegabilitat de certs rius i dels perills de la navegació marítima. directament relacionades per la incapacitat del sistema productiu de mantenir un augment sostingut de la població. especialment infantil  Mortalitats extraordinàries.  El gremi controla les matèries primeres. males condicions de conservació i la situació d’aïllament estacional d’algunes zones. contrastada per una alta mortalitat.  Les percepcions de la realitat i de l’entorn estaven mediatitzades per la visió imposada per la jerarquia eclesiàstica.

igual que l’home. pot evolucionar i millorar pel seu propi esforç. a partir del poder de la Raó. La NATURA com a ideal de justícia. la idea de CONTRACTE SOCIAL entre Governant i Governats. Condemna de la intolerància religiosa. XV Aparició d’una nova manera d’interpretar el Desenvolupament social de Món: LA IL—LUSTRACIÓ la BURGESIA Crisi manifesta de les estructures de l’Antic Règim en les darreres dècades del segle XVIII a Europa Occidental L’ESPERIT DE LA IL—LUSTRACIÓ: els ideals il—lustrats Supremacia de la RAÓ com a forma d’entendre el Món. pot assolir la felicitat. Crítica a la societat estamental. L’Home. La societat. per sobre de l’origen. Crítica a la Monarquia Absoluta i al dret diví dels Reis com quelcom irracional.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 1 – L’Europa de l’Antic Règim 3. Idea de PROGRÉS. Es preconitza el LIBERALISME. Es defensa la DIVISIÓ DE PODERS contra la tirania i el principi de SOBIRANIA NACIONAL. 7 . Es defensa la promoció social en funció del MÈRIT INDIVIDUAL. La crisi de l’Antic Règim I Profundes transformacions en l’economia des del S. la garantia dels DRETS individuals. La missió de l’Home en el món és assolir la FELICITAT.

.  Obres públiques.  Creació d’institucions culturals. El liberalisme econòmic (Adam Smith) creia que el motor de l’economia era la iniciativa individual i la competència. Alguns Monarques europeus van adoptar alguns dels ideals propis de la Il—lustració. però sense el poble”  Modernització i racionalització de l’aparell administratiu de l’Estat.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 1 – L’Europa de l’Antic Règim 3.  Foment del comerç i de l’activitat econòmica. les IL—LUSTRAT Monarquies van reaccionar . 8 . “Tot per al poble. científiques i educatives. però sense renunciar mai al seu poder absolut. i criticava durament les reglamentacions i la intervenció estatal. La crisi de l’Antic Règim II Els ideals econòmics de la Burgesia Il—lustrada Insatisfacció amb les polítiques Desenvolupament dels mercantilistes i intervencionistes nous ideals de la de la Monarquia Absoluta FISIOCRÀCIA i del LIBERALISME ECONÒMIC Els fisiòcrates (Quesnay) defensaven que la riquesa d’un país radicava en l’agricultura i en les activitats productives.. Davant de l’expansió dels El DESPOTISME ideals de la Il—lustració.  Fou una política reformista molt limitada i que no canviava de fet la naturalesa de l’absolutisme.

convergeixen dos factors que provocaran una veritable revolució agrícola a Anglaterra. Els inicis de la industrialització: LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA LES CAUSES DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL REVOLUCIÓ AGRÍCOLA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA. permet un augment de la  Millors eines i tècniques població  Privatització dels camps ... 9 . acumula capitals al camp (Enclosure Acts).. . terra.  El sistema Norfolk .. Excedent de mà d’obra al camp. XVIII... traspassa població activa a les ciutats.. per mitjà de ..1840 BURGESIA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA Al llarg del S.  Millores en els Gran augment dels rendiments mètodes de conreu agrícoles (en producció i en productivitat)  Canvis en les formes Augment de l’excedent agrari.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 2 – La Revolució Industrial a Anglaterra i la difusió del capitalisme 1. de propietat de la Major especialització agrària. Gran augment de la Pas de la demografia antiga a la producció i de la productivitat moderna REVOLUCIÓ ACUMULACIÓ DE TECNOLOGICA I ANGLATERRA CAPITALS en DELS mans de la TRANSPORTS 1760 .

amb un període de “boom” demogràfic . XVIII. La REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA estimulà el consum i va donar un mercat a la nova producció industrial.. ja que la major part de l’excedent de població rural es traspassà a l’àmbit urbà. degut a la paral—lela REVOLUCIÓ AGRÍCOLA. POBLACIÓ Pas de la demografia “antiga” a la “moderna”.000 d’habitants. a l’Europa occidental.000. arribant al 20. 10 . L’augment de població no va anar acompanyada de les clàssiques crisis de subsistència.. Forta i ràpida baixada de la mortalitat Manteniment d’una natalitat elevada Augment del nivell de l’esperança de vida Entre 1800 i 1850 la població anglesa es va doblar. i AUGMENT sobretot a Anglaterra: CONSTANT I  Augment en la producció d’aliments SOSTINGUT  Millores en els transports  Grans avenços en la medicina i en la DE LA higiene. La REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA va aportar abundant mà d’obra per a la INDUSTRIALITZACIÓ.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Durant el S.

el ferro . i alhora va incentivar encara més nous increments en la producció per la MECANITZACIÓ.. 11 .) 1769 – La Màquina de vapor de En el camp dels transports . formes d’organització socials i polítiques de l’Antic Règim. disposada a la inversió i a la Capitals procedents de les activitats iniciativa privada per a l’obtenció de comercials i financeres beneficis Recerca de noves Xoc amb les formes econòmiques.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA I DELS TRANSPORTS Sèrie d’innovacions en el Abundància de matèries camp de l’energia i de la primeres: el carbó.. 1733 – Llançadora volant de Kay 1767 – Noves màquines de filar (mule jenny.. mecanització que permeten el pas de la manufactura artesanal a 1732 – Carbó de coc (Darby) la industrial.. del treball. de nova Formulació de la nova ideologia tecnologia. de nous burgesa: el LIBERALISME. fet que estimulà un consum massiu. Watt 1808 – Navegació a vapor 1783 – Pudelació i laminació del 1825 – Primer viatge d’un ferro (Cort) 1785 – Teler mecànic de ferrocarril (Stephenson) Cartwright Aquestes innovacions van abaratir enormement el costos i els preus van baixar en picat. ACUMULACIÓ DE CAPITALS Capitals procedents Acumulació de capitals en mans del camp d’una BURGESIA EMPRENEDORA.... mercats . water frame ..

i 1767 – Spinning jenny. d’Arkwraight. en el procés de filat i de teixit al llarg del segle XVIII. 1733 – la llançadora volant La mecanització va provocar un de Kay espectacular de la producció. es va iniciar el un estímul per continuar la desenvolupament d’un mecanització i per reduir encara incipient sistema fabril. El procés de la industrialització La industrialització del sector tèxtil del cotó Tradició artesanal en el treball de la llana El sector cotoner fou el primer en experimentar un procés d’expansió i mecanització a la Arribada de teixits de Gran Bretanya. 12 . i mogudes Facilitat per a la mecanització / Baixos per l’energia del vapor costos després. Arribada massiva de cotó a baix preu Introducció de màquines manuals primer. A més del putting out L’augment dels beneficis era alhora system. el sector cotoner era ja el major sector industrial de la Gran Bretanya.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 2 – La Revolució Industrial a Anglaterra i la difusió del capitalisme 2. Hargreaves 1768 – Water frame. de La major productivitat i la Crompton reducció dels costos va abaratir 1785 – Teler mecànic de molt els preus i va estimular el Cartwright consum. 1779 – Mule jenny. A mitjan segle XVIII. i fou el pioner en cotó de l’Índia (indianes) la industrialització. més els costos. de sobretot. de la productivitat.

producció ja plenament CAPITALISTA 13 . i sovint en convertí Nou model econòmic en intermediari entre el capital i propi d’un mode de l’empresa.màquines per al tèxtil . com a en la vida econòmica. sectors com ara la siderúrgia o la construcció del ferrocarril requerien altes inversions i una renovació tecnològica constant i costosa. Aparició de les Societats Necessitat de noves Anònimes.. com proveïdor de capitals i de a veritable mercat d’accions finançament a llarg termini. Gran desenvolupament d’un sector siderúrgic a Anglaterra Creixement del sector metal—lúrgic per proveir les noves necessitats industrials (béns d’equip) i 1856 .. Bessemer de conversió del ferro en acer La provisió de capitals: bancs i societats A diferència del tèxtil. Desenvolupament de la Protagonisme de les Borses BANCA D’INVERSIÓ. La nova Banca va facilitar eines de pagament i de transacció comercial. de les empreses.ferrocarril .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI El sector siderúrgic Abundància de matèries primeres (carbó i ferro) de qualitat Gran demanda de ferro . amb l’emissió fórmules de finançament d’accions i d’obligacions exterior.Sistema per al mercat (béns de consum).

mitjançant: garantir l’ordre  La mecanització i la renovació tecnològica públic i la lliure  La reducció de costos laborals competència. capitals . que es segons els ideals del mou legítimament per la LIBERALISME recerca del BENEFICI.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 2 – La Revolució Industrial a Anglaterra i la difusió del capitalisme 3.. i han de a la reducció de costos. màquines.  L’increment de la productivitat 14 .) són de PROPIETAT PRIVADA Condiciona la nova divisió social (superació de la societat estamental) Els posseïdors dels mitjans Aquells que han de de producció: la vendre la seva FORÇA DE BURGESIA CAPITALISTA TREBALL a canvi d’un SALARI per poder viure: el Antiga Noblesa PROLETARIAT Volen ordenar la El motor de l’economia és la societat i l’economia INICIATIVA INDIVIDUAL.. que (LLIURE MERCAT) sempre tendeix a l’equilibri per si sol Els poders públics no han d’intervenir en La lliure concurrència al mercat i l’obtenció del el sistema benefici mouen a l’increment de la producció i econòmic. LLEI DE L’OFERTA I La disparitat d’interessos de cada LA DEMANDA individu es regula en el MERCAT. La nova societat urbana i de classes Una nova dinàmica: el capitalisme Procés Els MITJANS DE PRODUCCIÓ d’industrialització (fàbriques.

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

TEMA 3 – El liberalisme i els nacionalismes en el segle
XIX
1.- Les primeres revolucions liberals: la Revolució
Americana i la Revolució Francesa.

Al llarg del segle XVIII ...
Ascens d’una nova BURGESIA que
havia manifesta el seu
Profunds canvis en el descontentament amb les
sistema productiu estructures de la Monarquia
Transformacions socials absoluta i de la societat
Esperit de la Il—lustració
Altres factors
Es transforma en una BURGESIA
REVOLUCIONÀRIA

Vol implantar un nou model social i polític que els permeti desenvolupar
sense traves el seu potencial com a nova classe dominant.

Guerra d’Independència Primera Revolució liberal de la
de les colònies britàniques història moderna, que acaba amb la
a Nord-Amèrica formació dels Estats Units de Nord-
1775 - 1783 Amèrica

Fort impacte
polític i ideològic La Declaració d’Independència de 1776 incloïa
a la vella Europa i una Declaració de Drets dels Ciutadans amb els
sobre el principis ideològics del liberalisme.
pensament
il—lustrat.

Inici del cicle revolucionari europeu.
La Revolució Francesa Crisi del model de la Monarquia
Absoluta a França (Lluís XVI).
(1789 – 1815) Revolució burgesa i liberal, i a la
vegada popular i antisenyorial.

El cicle revolucionari francès va passar per diverses fases
de moderació, radicalització i reacció entre 1789 i 1815.

15

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1815)

Les fases de la Revolució Francesa

1. La revolta dels privilegiats 1789
Situació de crisi econòmica i de fallida de la Hisenda francesa.
Convocatòria dels Estats Generals pel rei Lluís XVI (per la proposta
del ministre Necker que els privilegiats paguin impostos).
Conflicte del vot (per “braços” o per diputats)
Separació del Tercer Estat (braç ciutadà) i constitució de
l’Assemblea Nacional (20 de juny de 1789)
Revolta popular a Paris (presa de la Bastilla, 14 de juliol) i revoltes
antisenyorials al camp (la “Gran Por”).
El Rei ha de consentir la constitució de l’Assemblea Nacional.

2. La Revolució burgesa 1789-
Etapa de l’Assemblea Nacional. Domini dels “girondins” (burgesia) 1792
L’Assemblea aboleix el feudalisme l’agost de 1789, i comença a
treballar per fer de França una monarquia constitucional i
configurar un nou Estat liberal sota els principis de la Il—lustració.
La Constitució fou aprovada el 1791, sota els principis de la igualtat
davant la llei, la divisió de poders i la sobirania nacional (amb
sufragi restringit).
La nova Constitució va comportar:
• L’abolició dels privilegis propis de la societat estamental.
• La igualtat davant la llei i davant els impostos.
• La creació de la Guàrdia Nacional (un exèrcit nacional).
• L’expropiació dels béns de l’Església.
• Garanties contra l’arbitrarietat jurídica ...
El règim burgès d’aquest període va tenir dos fronts d’oposició:
 La noblesa, l’Església i el propi monarca, que conspiraven
per retornar a l’Antic Règim. Detenció del Rei a Varennes (juny
de 1791)
 Els sectors populars, decebuts per la manca de reformes
democràtiques més radicals i socialment més igualitàries.

3. L’etapa jacobina o de la Convenció. (el “Terror”) 1792-
La traïció del Rei i la invasió de tropes estrangeres fa caure el règim 1794
dels girondins i donà el poder als sectors més radicals, partidaris
d’una revolució democràtica i social: els jacobins, que tenien el
suport de les classes populars urbanes (els “sans-culottes”).
Nova Constitució de 1793:
• Sufragi universal
• Lleis de protecció social i d’intervenció estatal sobre
l’economia
Es va crear un fort exèrcit popular que va derrotar els estrangers.
Els tribunals contrarrevolucionaris imposaren un règim de Terror
(execució de la família reial, 1792), que va portar a un règim
dictatorial en mans de Robespierre, fins al cop d’Estat de 1794.

16

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

4. L’etapa del Directori. (la “República burgesa”) 1794-
La caiguda del règim jacobí i l’execució dels seus màxims 1799
dirigents van retornar el poder als sectors més conservadors de la
burgesia.
Es constituí un poder executiu col—legiat: el Directori i es va
començar a elaborar una nova Constitució liberal i moderada.
Es tornà a limitar el dret de sufragi, i es van posar les bases d’una
economia liberal i de mercat.
França va mantenir guerres victorioses contra les seves veïnes
absolutistes (Àustria, Espanya ...) que comportà un gran prestigi
per a l’Exèrcit, única institució que semblava garantir l’ordre i la
seguretat de la nació. (campanyes d’Itàlia, Egipte ...)
El fracàs de la política del Directori expliquen el suport de la
burgesia al cop d’Estat del general Napoleó Bonaparte el 1799.

5. L’època de Napoleó
A. El Consolat (1799-1804)
Reformes i Modernització de l’Estat
1799-
Unificació i racionalització del sistema jurídic (Codi Civil) 1814
Reforma i racionalització de la Hisenda i de l’ensenyament

B. L’Imperi (1804-1814)
Idea d’Imperi i unitat europea sota els principis ideològics del
liberalisme.
Guerres pel domini d’Europa (des de Rússia a Espanya)
Derrota i exili de Napoleó (1814)

1814-1815 – Congrés de Viena  EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
Intent de retornar Europa a la situació anterior a la Revolució Francesa i de
restaurar l’Antic Règim.
Creació de la Santa Aliança entre les grans potències absolutistes europees.

17

. LIBERALISME I NACIONALISMES EN EL SEGLE XIX 2.... Prússia i Rússia..  Noves formes polítiques . gran pacte militar d’intervenció “solidària” quan estiguin en perill en un Estat les prerrogatives del monarca absolut. amb França i altres Estats  Principi de legitimitat com Espanya o Savoia . mentre Anglaterra es reserva el domini de les rutes marítimes. L’Europa de la Restauració i les revolucions “romàntiques” L’Impacte de la Revolució Francesa Malgrat l’etapa de  Pas de “súbdits” a Ciutadans l’Imperi i el triomf final  Idea de Sobirania Nacional de la Reacció. les monarquies europees van EL CONGRÉS DE VIENA pretendre tornar a la (1814 – 1815) situació prèvia a 1789 i esborrar el llegat de la Revolució. Àustria. Després de Napoleó. La creació de la SANTA ALIANÇA. Sota els auspicis del príncep Metternich.  Principi d’equilibri europeu  Principi de solidaritat A partir d’aquests principis. 18 . entre les monarquies la nova ordenació d’Europa passarà per . Prússia. sobre la política. Un equilibri militar al continent entre França. l’Imperi Austrohongarès va ser l’amfitrió d’un Congrés de les PRINCIPIS IDEOLÒGICS potències vencedores de Napoleó DEL CONGRÉS (Anglaterra. la  Idea de sistema polític representatiu Revolució Francesa va  Modernització de l’Estat al servei dels ciutadans tenir un fort impacte  Influència de la intervenció popular sobre les mentalitats.. El retorn de les dinasties “legítimes” als Trons europeus (Lluís XVIII a França). Rússia i Àustria- Hongria).HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 3.

1831 – Revoltes nacionalistes a Polònia 1848 – Gran esclat revolucionari a tota Europa Crisi definitiva de l’absolutisme i de l’Antic Règim De fet. Nova monarquia de Lluís Felip d’Orleans. També ocupa Bòsnia i s’expandeix cap els Balcans. 1830 – Revolució antiborbònica a França.  Prússia ocupa territoris de la Renània. Àustria i Rússia.  Àustria domina el nord d’Itàlia. els nous Estats liberals:  Dinàmica econòmica de tipus capitalista  Socialment dominats per la burgesia  De règim polític parlamentari i constitucional (repúbliques o monarquies) A l’Europa central i oriental es mantindran els règim autoritaris durant tot el segle XIX. polític i econòmic.  Suècia i Noruega s’uneixen en un sol regne Inici d’un cicle de revolucions liberals i nacionals 1820 – Revolucions liberals a Espanya i a Itàlia.  Polònia desapareix com Estat independent repartit entre Prússia. 19 . i s’estableix al Milanesat i al Vèneto. entre 1815 i 1848 s’aniran liquidant les bases de l’Antic Règim a tota l’Europa occidental.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI EUROPA DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA Canvis territorials a Europa  Creació de nous Estats al voltant de França: el Regne dels Països Baixos. per donar pas un nou model social. 1830 – Revolució i independència de Bèlgica. i el Regne del Piemont – Sardenya. sufocades per la intervenció de la Santa Aliança. 1821 – Inici de la Guerra d’Independència de Grècia contra l’Imperi Turc. la Confederació Helvètica (Suïssa).

i la pròpia resistència contra els ocupants van ajudar a arrelar el concepte entre les pobles europeus. a partir d’un concepte preeminent de Pàtria. NACIONS DEPENENTS d’una altra nació o Estat. com el cas de Polònia. B. Els casos més paradigmàtics de construcció nacional al segle XIX foren els processos d’unificació d’ITÀLIA i d’ALEMANYA. però amb models polítics força diferents. la llengua o la religió. PROBLEMES NACIONALS A L’EUROPA DE MITJANS SEGLE XIX IMPERIS PLURINACINALS. entenent Nació com una comunitat de ciutadans que volen viure lliures i igual amb un compromís de solidaritat mútua. amb la creació dels nous Estats nacionals. l’Imperi Rus o l’Imperi Turc (Otomà) NACIONS REPARTIDES entre diversos Estats.  A “l’alemanya”. com cas de Bèlgica. Grècia o Irlanda. NACIONS FRAGMENTADES.  L’expansió de la idea de Nació va acompanyar els exèrcits napoleònics per Europa. Concepte de Nacionalisme  A “la francesa”. la llengua i la història. entesa com quelcom preexistent per sobre dels individus i basat en la raça. com el cas d’Itàlia i d’Alemanya. com l’Imperi d’Àustria – Hongria. la història. Origen i expansió del nacionalisme a Europa. que va tenir la seva fase final entre 1860 i 1870.  Culturalment s’emmarca dins del moviment del Romanticisme. 20 .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Nacionalisme i problemes nacionals a l’Europa del segle XIX A.  Té en el seu origen en la mateixa Revolució Francesa i en els ideals il—lustrats com “sobirania nacional”. que exaltava els trets d’identitat com la tradició. “ciutadania” o “sufragi”.

Mòdena. al voltant de l’organització la Jove Creixen i es consoliden dos Itàlia. i amb la forta influència del Papat. després de la derrota de Napoleó. el Vèneto (Venècia). Sota la dinastia borbònica. liderada per Mazzini. i fortament tutelats per Àustria. Monarquia constitucional de signe liberal.l’Imperi Austríac primer ministre Cavour. liderada pel Regne del Piemont i el OPOSICIONS seu monarca Víctor Manel II i el seu . Economia avançada de tipus industrial i comercial. Parma i Lucca). aspiren a la unificació i a la creació de l’Estat Italià. Al SUD El Regne de les Dues Sicílies (Sicília i Nàpols). De signe liberal i monàrquic. el Trentino i l’Ístria. . D’economia agrària i força endarrerida i amb plena vigència de les estructures feudals. El Regne de Sardenya – Piemont (amb capital a Torí). sota la dinastia dels Savoia. Al CENTRE Els Estats Pontificis (sota la sobirania del Papa) i els Ducats centrals (Toscana. El nacionalisme italià Primera meitat del segle XIX De signe democràtic i republicà. va continuar dividida i sota la tutela de l’Imperi Austríac.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA Itàlia després del Congrés de Viena Itàlia.el Papat 21 . També eminentment agrícoles. i a la corrents nacionalistes que qual militava Giusseppe Garibaldi. sota l’ocupació militar austríaca. Al NORD Els territoris de la Llombardia (Milà).

La Conquesta de Sicília i Nàpols. que protegia la ciutat. El Papa Pius IX va sol—licitar l’ajut de França. i així fou possible la incorporació de la regió de Venècia al nou Estat unificat.  Les grans diferències socials entre un Nord avançat i industrialitzat i un SUD endarrerit i agrícola. 22 . 2. i el Piemont aconseguí ocupar la Llombardia i els Ducats centrals. Annexió del Vèneto. Conquesta i incorporació dels Estats Pontificis (1870 .1871). Els italians havien ja ocupat les regions pontifícies d’Emília Romanya i de Les Marques.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Les Fases de la Unificació italiana 1. 3. Es va crear l’Estat del Vaticà (1870). on coincidí amb les tropes piemonteses. Garibaldi va renunciar a l’ideal republicà per facilitar la consecució de la unificació italiana. ELS GRANS REPTES DE LA NOVA ITÀLIA  L’hostilitat del Papa i de l’Església en una nació de majoria catòlica.  El Trentino i la regió d’Ístria van continuar ocupades militarment per Àustria. 4. pressionant ara sobre la regió de Roma. L’annexió de la Llombardia i dels Ducats Centrals. El 17 de març de 1861 es proclamava el nou REGNE D’ITÀLIA. (1866) Itàlia es va aliar amb Prússia que estava en guerra amb l’Imperi Austríac. (1859 – 1860) Amb l’aliança i el suport militar francès (Napoleó III). els austríacs foren derrotats a Magenta i Solferino. (1860 – 1861) Garibaldi va organitzat una expedició militar a Sicília que havia va conquerir l’illa i va passat a Nàpols. El preu de l’ajut francès foren les regions de Niça i de Savoia. Però la retirada dels francesos a causa de la guerra franco – prussiana facilità l’entrada de Víctor Manel II a Roma i la proclamació de la ciutat com a nova capital del país. La nova capital es situa a Roma.

El Congrés de Viena va crear la Confederació Germànica. per encapçalar i conduir la unificació. La invasió napoleònica va acabar amb l’antic Imperi Alemany. característiques pròpies de la La filosofia de Herder i nació alemanya (llengua. que va reforçar Es defineix com “l’esperit del l’aspecte nacionalista per poble”. que defèn la integració de tots La unificació es convertí en el gran els territoris de parla objectiu de la burgesia i l’aristocràcia alemanya en un sol Estat. Fichte. però amb funcions purament simbòliques. alemanya. El pangermanisme.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA Els antecedents a la unificació L’Antic Imperi Alemany (Sacre Imperi Romà Germànic) tenia les seves arrels a l’Edat Mitjana. que van veure en el model autoritari de Prússia el camí més segur davant les aspiracions democràtiques i Idea de la Gran Alemanya populars. i en els segles XV-XVIII havia estat dominat pels Habsburg austríacs. el conjunt de sobre dels valors liberals. i amb una manifesta rivalitat entre Àustria i Prússia. i de la Petita Alemanya (que exclou a Àustria de la Forta rivalitat entre Prússia i Àustria unificació).. que exaltaren història. formada per 38 Estats i que comptava formalment una Dieta comuna. El nacionalisme alemany: el Hi convergeixen: Volksgeist El Romanticisme i l’exaltació dels mites nacionals. que fou substituït per la Confederació del Rin.) l’ideal d’unitat nacional. és a dir.. 23 . (que inclou a Àustria). tradicions .

A partir de 1862. Prússia va rebutjar el 1849 la Constitució redactada pel Parlament de Frankfurt. Quedava completada la unificació. 24 . amb capital a Berlín. Annexió dels ducats de Holstein i Schleswig. però sense Àustria. i Guillem I és coronat com a Kàiser d’Alemanya. 1870 – Guerra contra França. Va consolidar el lideratge de Prússia sobre els Estats alemanys i en el procés d’unificació.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI El Zollverein i la nova Constitució de 1849 Creada a instàncies de Prússia entre la majoria dels Estats de la Confederació Germànica (però sense Àustria) i que suposava l’eliminació de les fronteres internes i la lliure circulació de mercaderies. però sota un model parlamentari i democràtic. que atorgava la Corona Imperial d’Alemanya al rei prussià. el nou Rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Von Bismarck van dissenyar la política definitiva per arribar a la unificació. EL PROCÉS DE LA UNIFICACIÓ 1864 – Guerra contra Dinamarca. Va afavorir la industrialització i el creixement econòmic d’Alemanya. La victòria prussiana desfà l’antiga Confederació Germànica i la substitueix per la Confederació d’Alemanya del Nord (1867). que exclou Àustria i un nou Parlament Federal (el Reichstag). 1866 – Guerra entre Prússia i Àustria. que uneix tots els Estats alemanys del sud a la causa “nacional” i que acaba amb la cessió francesa d’Alsàcia i Lorena) El 1871 es proclama el Segon Reich.

sinó més aviat explicar el seu temps i el seu espai. i l’expansió que durà a terme per Europa.  La crisi de l’Antic Règim degut a l’ascensió d’una nova classe social: la burgesia.  L’esgotament d’un model social sostingut en el privilegi i en l’immobilisme social  L’aparició de la força popular com a element dinàmic sobre la política.). presentar l’esclat de la Revolució el 1789 i dibuixar les línies que portaran a l’ascens de Napoleó al poder a França. i especialment relacionar-lo amb l’etapa final del procés de la Revolució Francesa. religiós. militar. No es tracta en cap cas d’explicar què ens diu el document ni detallant-lo. a quina època pertany.. processos i característiques que emmarquen el document que estem comentant. Document proposat  Un mapa de l’Imperi napoleònic l’any 1812 Elements que hem de tenir en compte en aquest “context”.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI EL CONTEXT HISTÒRIC Amb freqüència. artístic i sociològic que ens semblin més importants per explicar que allò que ens mostra el document. s’hagi produït precisament en aquell moment i en aquell lloc.  Finalment. explicant de manera sintètica. i que poden ser un “guió” d’allò que hem d’explicar:  Definir en primer lloc el document (què és.  La confrontació d’una burgesia moderada que vol reformar l’Estat monàrquic. portant els ideals del liberalisme des d’Espanya fins a Rússia. Exemple de “context històric” a nivell de 1r de batxillerat. filosòfic. cultural. social. i les aspiracions d’àmplies capes del poble francès que pretenen una veritable transformació social. és a dir. en un examen o prova escrita.  L’esperit de la Il—lustració i les crítiques dels il—lustrats contra la monarquia absoluta i la societat estamental.  Altres qüestions. Per això haurem de seleccionar la informació del context polític. de justícia i de llibertat. a partir d’idees “radicals” de democràcia. econòmic.  La conflictivitat en el camp i les revoltes dels pagesos contra el règim senyorial. 25 . ordenada i rigorosa aquells fets. i l’avenç del capitalisme. caldrà iniciar el desenvolupament del tema fent un “context històric”.. a quina regió del Món .

en el moment de la seva màxima expansió. mentre una nova classe social en ascens. en un context de guerra contra les potències veïnes absolutistes i contra la pròpia reacció francesa (els partidaris del retorn a l’Antic Règim). creixia en protagonisme sobre l’economia del país. així com la localització de les principals batalles guanyades o perdudes per l’Emperador. en plena vigència de l’Antic Règim i sota la monarquia absolutista de Lluís XVI. mentre noblesa i Església s’aferraven als seus privilegis i a un model de vida centrat en el luxe i en l’opulència. El camp francès bullia de revoltes antisenyorials. amb els Estats que en depenien. entre aquella burgesia que pretenia reformes d’un Estat monàrquic però constitucional. És en aquest sentit que hem d’entendre la fulgurant ascensió al poder del jove general Napoleó Bonaparte. La burgesia havia fet seus els ideals de la Il—lustració. d’igualtat i de justícia social. En aquest context esclatà la Revolució de 1789. Tot plegat. La Revolució va passar per diverses fases de moderació i exaltació. i havia assimilat les crítiques formulades per Rousseau o Montesquieu com a pròpies. iniciar una sorprenent expansió per tota Europa que serviria per la propagació dels ideals del liberalisme i que havia de canviar per sempre la història del continent. França estava immersa durant la segona meitat del s. i sobre tot des de la seva coronació com Emperador el 1804. augmentades per la pressió fiscal sobre els pagesos i pels anys de males collites. i altres capes de la societat que aspiraven a transformacions més profundes en el sentit democràtic. 26 . la burgesia. on ben aviat el poble va cobrar protagonisme amb reivindicacions de llibertat. XVIII en una profunda crisi política i econòmica. Ens trobem per tant en la fase final del procés revolucionari engegat el 1789 i que acabaria el 1814 amb la derrota definitiva de Napoleó.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Exemple de redacció del “context històric” Ens trobem davant d’un mapa històric que ens mostra l’Imperi napoleònic el 1812. que des del cop d’Estat del 1799.

 Inexistència de dies festius o de descans al llarg de l’any. Els orígens del moviment obrer i el naixement del sindicalisme Segona meitat del S.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 4. Els nous moviments socials 1.  Treball infantil (a partir de 6 o 7 anys)  Salaris misèrrims. Va sorgit la necessitat NAIXEMENT Va anar en augment de defendre els la conflictivitat DEL propis interessos i la laboral i social en les MOVIMENT consciència de àrees industrialitzades classe. CONDICIONS DE VIDA I LABORALS DE LA CLASSE OBRERA  Jornades laborals esgotadores. OBRER 27 . XVIII – Primera meitat del S. 12 o més hores.  Disciplina laboral molt dura. de 11.  Manca de mesures de seguretat i higiene en el treball. Índex molt elevat de sinistralitat i de malalties laborals. que inclou càstigs fìsics.  Sense cobertura mèdica de cap mena  Sense dret a la jubilació o a la cobertura de l’atur  Sense dret a la baixa per malaltia o per maternitat. Aparició d’una nova classe socials entorn del treball a les fàbriques: els obrers industrials que treballen a canvi d’un salari. XIX Traspàs de l’excedent de població del camp a les àrees urbanes Desenvolupament del capitalisme i -------- de la industrialització als països de Demanda de mà d’obra per la nova l’Europa occidental. indústria.  Sense garanties contractuals (acomiadament lliure)  Sense drets d’associació ni de representació.

) associacions obreres i amb la repressió de les seves activitats..HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Brots violents i atacs contra les màquines i contra la propietat Aparició des de finals del (com el luddisme) XVIII de diverses formes de lluita social per millorar Associacions i organitzacions les condicions de vida. com ara el socialisme utòpic. 28 . 1791 – La Llei Le Chapellier (França) 1799 i 1800 – les Combination Acts (Gran Bretanya) també a Espanya. Associacions que prenien la forma de El mutualitat (ajuda mútua de caràcter moviment assistencial). obrer va prendre diversos Moviment de caràcter radical i violent. veien en els patrons. els governs van legislar en contra de les associacions obreres. la policia i l’Estat un enemic a batre. En general. Molts obrers es van identificar amb nous corrents de pensament que eren obertament crítics contra el nou model econòmic capitalista.. representatives i reivindicatives (sindicalisme i trade unions) Intervenció en la política nacional Els Governs van reaccionar en demanda de millores amb la prohibició de les (cartisme .. la legislació de molts països va perseguir amb més o menys intensitat el moviment obrer.. que camins . a partir de 1833.

Se’l considera un precursor del pensament anarquista. i posteriorment va crear la comunitat New Harmony al EUA. Va crear un model de comunitat utòpica anomenada el “falansteri”. Autor del “Viatge a Icària” i creador de diverses colònies modèliques als EUA. Va tenir una gran influència sobre el moviment obrer de la seva època. que mostren sistema i per la paulatina interès per trobar models socials concentració de la propietat i alternatius. aparició de les Crítiques centrades en l’explotació primeres crisis que aviat es salvatge dels treballadors que els manifesten cícliques. els seus ideals EL SOCIALISME UTÒPIC  Defèn la propietat col—lectiva dels mitjans de producció  Defèn els ideals democràtics i de la llibertat de l’individu  Reivindica millores en les condicions de vida de la classe obrers  Condemna la desigualtat de classes. porta a la misèria. els principals pensadors utòpics  Henri de Saint-Simon (1760 – 1825) El primer en parlar de la “lluita de classes” com a motor de la història. 29 . Afirmà que la propietat privada era un robatori. però rebutja la via violenta i la revolució. Defenia el model de producció a partir de les cooperatives.  Etienne Cabet (1788 – 1856).  Charles Fourier (1772 – 1837).  Robert Owen (1771 – 1858). Industrial britànic. amb fortes crítiques contra l’Estat burgès i contra el sistema polític. Crítiques per les creixents Apareix la “QÜESTIÓ SOCIAL” i els desigualtats creades pel primers “socialistes”. Va propugnar l’ús del poder polític per aconseguir els seus objectius. basats en de la riquesa. la igualtat i no en l’explotació. més justos.  Louis Blanc (1811 – 1882).HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Els socialistes utòpics Primers moviments de pensament crític contra el capitalisme A més. va dur a terme les seves idees a les seves fàbriques.  Pierre Joseph Proudhon (1809 – 1865).

mateixa. on varen coincidir molts dirigents del moviment obrer de tota Europa. La seva influència fou present a tot el moviment obrer mundial fins a finals del segle XIX.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Naixement. El seu naixement es produí en el context de la celebració de l’Exposició Universal de 1864 a Londres. Primera Assemblea General de l’AIT a Ginebra (1866) Es van fixar les principals reivindicacions del moviment sindical obrer. 1864 – 1871 ⇒ Creació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o “La Primera Internacional”. S’organitzà en Federacions El mitjà per a l’alliberament ha Nacionals i mitjançant de ser la presa del poder assemblees. etc. el moviment obrer va poder debatre per primera vegada els seus punts de vista. format per socialistes. vida i crisi de la 1a Internacional Les grans dificultats que patia el moviment obrer a tota Europa va fer palesa la necessitat d’una solidaritat entre tots els proletaris dels diversos països. fer públic el seu programa de reivindicacions i difondre’l a tot el Món. sindicalistes. anarquistes. polític. Creació i organització de l’AIT Principis fonamentals de l’AIT L’alliberament de la classe Comptava amb un Consell obrera ha de ser per si General presidit per Karl Marx. 30 .  Jornada laboral de 8 hores Participació de 60  Supressió del treball infantil delegats europeus per  Millores laborals per a la dona fixar els eixos de la lluita  Oposició als exèrcits permanents obrera.  Oposició al règim fiscal Amb la 1a Internacional. i d’una organització internacional que la fes possible.

des de Londres. Derrota militar de Napoleó III i caiguda del Segon Imperi Proclamació de la III República Els alemanys arribaren a francesa París. amb l’ajut dels alemanys. COMUNA de PARÍS (març – maig de 1871) El Govern francès. Es produeix un esclat popular a la capital contra un govern incapaç de Els revolucionaris proclamen la defendre el país. El Govern va exercir una brutal repressió. impulsà la  Els partidaris de creació de Partits Obrers a cada Bakunin es van país per coordinar la lluita.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI La Comuna de París La 1a Internacional s’havia Al 1870 esclatà la guerra entre manifestat en contra de la França i Prússia.000 penes de mort. L’AIT. (Congrés de Filadèlfia. 31 . i els seus membres foren perseguits a bona part d’Europa. Antiautoritària. durant el per acabada temps que va controlar la ciutat de París. burgesos”. l’experiència revolucionària. amb escindir formant la una direcció forta per garantir la Internacional seva eficàcia. amb més de 17. de caire radical. 1872 → La seu central de l’AIT es  Les Trade Union trasllada a Nova York britàniques trenquen 1876 → Dissolució definitiva de l’AIT amb l’AIT. provocada per participació dels obrers en la política de Bismarck envers la les guerres entre “governs unificació alemanya. va aixafar els comuners i La Commune va dur a terme un va ocupar París el 28 de programa profundament social i maig de 1871 i donava democràtic. Es va declarar il—legal a la Internacional (acusada d’haver inspirat la revolta). 1875).

 Extensió de la democràcia a la vida socials. El primer fou el SPD (Partit Social Demòcrata Alemany). Pablo Iglesias fundà el de Karl Marx PSOE el 1879. hi ha una gran expansió dels ideals del moviment obrer (internacionalistes) Creació de Partits Socialistes a molts països de tot el Món. com a òrgan de coordinació internacional del moviment socialista.. el 8 de març .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LA SEGONA INTERNACIONAL El sindicalisme creix ràpidament. 32 . i arriba a A partir de la Primera milions d’afiliats als països més industrials. treballadors als Partits Socialistes nacionals. ELS EIXOS DE LA SEGONA INTERNACIONAL Reivindicacions laborals  Jornada laboral de 8 hores  Drets laborals de les dones  Lleis de protecció per als treballadors Acció política  Dret al sufragi universal  Accés a la representació parlamentària dels socialistes. A Espanya. Fundació a París l’any 1889 de la Segona Internacional. Internacional.  Creà els símbols d’identitat Havia de celebrar un Congrés cada (l’1 de maig. ) 3 anys. l’any Inspiració i lideratge 1875. Denúncia de la guerra i  Denúncia de la guerra com a forma del colonialisme d’explotació  Denúncia del colonialisme i de l’explotació de les colònies. com iniciativa dels principals Partits Socialistes d’Europa.. existia un  Afavorí l’afiliació dels Buró amb seu a Brussel—les. Entre congressos.

a instàncies de  Socialdemòcrates. la crisi definitiva de la Segona Internacional..HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI La Crisi de la Segona Internacional El moviment socialista havia En els primers anys del segle XX.. va dividir profundament el moviment socialista internacional sobre quina era la postura que havien d’adoptar en cada país. L’esclat de la Primera Guerra Mundial el juliol de 1914 entre els Imperis Centrals i els Aliats. Accepten el joc Internacional (el Komintern). burgesa. electoral i el pluripartidisme. guerra devastadora. de la Tercera reformistes.) volien aprofitar la guerra per dur a terme la revolució proletària i enderrocar els governs burgesos. 33 . Luxemburg.  Alguns sectors defensaven la neutralitat i el pacifisme. Divisió definitiva del socialisme: Creació. 1917 – Revolució Soviètica a Rússia Triomf del sector més radical i revolucionari. Són Lenin. Gramsci. denunciat aquesta situació. que liderats per Lenin. pretenia estendre la revolució No accepten la democràcia a tot el Món. i de fet.  Els sectors més moderats van propugnar la participació a la guerra i el suport i col—laboració amb els seus respectius governs.  Els sectors més revolucionaris (Lenin. i l’escalada militar i les tensions propugnava l’oposició a la polítiques creen un ambient pre – guerra i la mobilització dels bèl—lic a Europa que fan témer una obrers contra aquesta. liquiden l’estat tsarista i van treure Rússia de la Gran Guerra (Tractat de Brest-Litovsk) La revolució soviètica provocà fortes dissensions dins del moviment socialista. Són revolucionaris. amb seu a Moscou i que  Comunistes.. els bolxevics.

PETROLI com a combustible i com a dinamita. 34 . La ciència es va posar al servei de la industrialització i del desenvolupament econòmic. tecnològiques i socials de gran intensitat als països més industrialitzats d’Europa i del Món. avantatges per a la indústria i en les fonògraf.. telègraf. La Segona Revolució Industrial (I) Entre 1870 i 1914 es van produir tot un seguits de transformacions econòmiques. acumulació. (especialment els automòbil. Intensificació en l’explotació i ús del motor Diesel. component en la producció de cinematògraf. tecnològica: Gran flexibilitat d’aplicacions i molts Telèfon. quitrà . camera comunicacions. pneumàtic. aviació . Una Revolució Tecnològica Una Revolució en els Transports LA Grans desplaçaments de SEGONA població REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Noves formes d’organització del treball i de les empreses La Revolució Tecnològica: noves energies. de l’automòbil. transport i aplicació de Gran revolució l’ENERGIA ELÈCTRICA. nous sectors industrials Grans avenços en la producció. la construcció.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 5 – L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME 1. etc.) Desenvolupament de nous sectors industrials com el químic.. seus derivats: benzina.. diverses indústries.. el farmacèutic. el de béns de consum. així com en la vida fotogràfica. bombeta quotidiana. elèctrica. la siderúrgia i la metal—lúrgia. forn elèctric.

multinacionals. monopolis .. En la localització de les potències industrials Les transformacions en les formes del treball Necessitat de reduir costos de producció i d’optimitzar la força de treball al màxim (lluita per la productivitat i els rendiments dels treballadors) Continua el procés de mecanització del procés de producció. que estalvia mà d’obra i estandarditza el producte. mercat i dels preus.. Vertical o horitzontal / Trust. Es desenvolupen sistemes d’organització del treball en “cadenes de muntatge” (sistemes tayloristes) per rendabilitzar al màxim la feina dels obrers. Situacions de control del hòldings. La Segona Revolució Industrial (II) Innovació tecnològica contínua i GRAN AUGMENT accelerada DE LA COMPETITIVITAT Mundialització de la industrialització ENTRE PAÏSOS I i interdependència ENTRE EMPRESES En les formes del treball Aquest fenomen En l’organització de les empreses creixent va fer necessària una constant capacitat En les formes d’accés al mercat d’adaptació i importants canvis.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 5 – L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME 1. Les transformacions en l’organització de les empreses La carrera tecnològica precisa de contínues inversions que provoquen un procés de CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL. càrtels. 35 .

Canvis de polítiques lliurecanvistes a proteccionistes segons les necessitats conjunturals del mercat. A Europa. indústria elèctrica. Augment progressiu dels salaris per afavorir el consum. carbó.. Apareix el nou fenomen de la competència entre països industrialitzats pel domini dels mercats i per l’accés a les matèries primeres arreu del Món. a algunes regions de Rússia o de Txèquia i. fidelització per la compra . ho va fer a un ritme menor. química . sobretot.) Fora d’Europa. a Catalunya i al País Basc. en el primer productor europeu en molts sectors industrials (acer. malgrat que la producció industrial de la Gran Bretanya va continuar creixent. i va anar perdent pes relatiu en el conjunt de la producció mundial. a França. a la primera dècada del S. a inicis del XX. a Alemanya. venda per correu. compra a terminis . a Bèlgica. Gran expansió en l’ús de la publicitat Noves localitzacions de les potències industrials del Món A partir del 1870. Noves formes de pagament: crèdit.. els Estats Units van començar una ràpida i potent industrialització. la industrialització va avançar ràpidament al nord d’Itàlia.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Noves formes d’accés al mercat La gran competència i el gran augment de la producció per abaratir costos requereixen l’ampliació constant del mercat i la creació de nous hàbits de consum entre la població. Noves fórmules en la distribució de les mercaderies: grans magatzems. que es va convertís. 36 . XX. sobretot.. alguns països com Japó i.. de convertir-se en la primera potència industrial del Món... Els Estats Units estaven en situació.

que dóna lloc a un “dret de conquesta”. els Estats Units i el Japó també van formar part del grup d’Estats imperialistes.. sociològica . colonitzadora en tot el Món cultural.. 37 . Itàlia. si bé també hi van participar altres potències com Bèlgica. que afavoreix l’emigració a la recerca de noves oportunitats de vida. intel—lectual i cultural de la raça blanca.  Explotació econòmica Els antecedents de l’Imperialisme els podem trobar en la conquesta i dominació espanyola i portuguesa del continent americà. Causes demogràfiques  Excedent de població a Europa. XIX.  Polítiques dels governs europeus per afavorir l’emigració. (com a justificació de l’imperialisme). o en les factories i colònies comercials portugueses. Alemanya.) conegut com IMPERIALISME. les principals  Ocupació militar potències europees van  Dominació política iniciar un procés d’expansió  Aculturació (religiosa. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME Causes ideològiques i religioses  Convicció en la “superioritat” moral.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LES CAUSES DE L’IMPERIALISME Durant la segona meitat del  Exploració del territori S. Rússia. El nou Imperialisme va tenir com a grans protagonistes a la Gran Bretanya i a França. Fora d’Europa. per evitar problemes socials i establir població “nacional” sobre els nous territoris colonitzats.  “Obligació moral” d’evangelitzar i estendre el cristianisme sobre la resta de pobles i cultures del Món. holandeses o britàniques a la costa africana o asiàtica entre els segles XVI i XVIII. Holanda. Portugal o Espanya.

espoli forçós dels principals recursos naturals. als territoris colonitzats... com a fórmula d’ascens i prestigi. en gran quantitat i a baix cost. Causes econòmiques  Recerca de nous mercats on vendre els grans excedents de la producció industrial de la metròpoli (entesos com a mercats exclusius)  Necessitat de proveïments de matèries primeres.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Causes polítiques i geoestratègiques  Prestigi polític dels Governs europeus per dur a terme una política exterior agressiva i activa.  Noves oportunitats d’inversió i d’obtenció de grans beneficis per a la burgesia financera en l’explotació i l’organització de les noves colònies. construcció de les infrastructures bàsiques a les colònies . etc. que foren els més determinants per a les colonitzacions. que “distreu” el país d’altres problemes interns. Imposició de monocultius.  Competència entre els diversos Estats colonialistes per aconseguir més i millores colònies que els seus rivals. 38 .. es concreten en un INTERCANVI DESIGUAL (productes manufacturats de la metròpoli a alt preu. que ara s’extreuen de les colònies. que és en l’origen de l’empobriment i subdesenvolupament de l’anomenat TERCER MÓN.  Interès geoestratègic (militar i comercial) per dominar determinats punts per al control de les grans rutes marítimes.  Negocis entorn a la mateixa empresa colonitzadora (proveïments a l’Exèrcit.  Interès dels aparells militars de les grans potències per les guerres colonials. a canvi de matèries primeres de la colònia a baix preu.) Aquests aspectes econòmics.

Els grans Imperis colonials L’Imperi Britànic El més gran en extensió i en importància. que havien del segle XVII. Sierra Leona. Oman . Nigèria. la part oriental de Nova Guinea. i la Colònia del Cap (Sudàfrica) i Rhodèsia. Birmània. Ceilan. on es dibuixà el repartiment colonial d’Àfrica i els àmbits d’influència de cada Estat al Món. Nova Zelanda i diverses arxipèlags i illes del Pacífic..). que assolit la independència en el intercanviaven productes amb primer terç del segle XIX.. Sudan. I a més cal afegir les colònies europees de Gibraltar. A Àfrica  Gàmbia. XIX. l’Índia. amb una població de gairebé 500 milions d’habitants i que ocupava 2/5 parts de la superfície terrestre. Hondures brit. franceses.. (Projecte d’unir en un eix nord – sud les ciutats d’El Caire i El Cap) A Àsia i al Pacífic  diverses regions de la Península Aràbiga (Aden. i Ghana (Costa d’Or) a la regió occidental. Guyana brit. i nombroses illes i arxipèlags del Carib i de l’Atlàntic. A Amèrica  el Canadà. el Nepal. la població indígena. Malàisia. Somàlia brit. i comportà guerres i enfrontaments armats. portugueses i holandeses a la Els Imperis colonials espanyol i costa africana i asiàtica.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI EL REPARTIMENT COLONIAL DEL MÓN ELS ANTECEDENTS Les colònies comercials britàniques. el Pakistan.. Austràlia. Malta i Xipre.  Fou força ràpida i intensa (abans de la Primera Guerra Mundial s’ocupava gairebé el 85 % de tot el territori mundial)  Fou en general conflictiva i agressiva. Egipte. Els conflictes entre les potències imperialistes va portar a la celebració l’any 1885 de la Conferència de Berlín.. Hong- Kong. Kènia i Uganda a les regions orientals. El NOU COLONIALISME es va desenvolupar fonamentalment a partir de la segona meitat del S. i es caracteritzà per:  Es basà en l’explotació i en l’ocupació per una minoria europea sobre la població indígena. en els 5 continents. 39 . des portuguès a Amèrica.

LES Itàlia CAUSES DE Eritrea  Líbia. Togo. Manxúria i Formosa (actual Taiwan). que afavoreix l’emigració a la Estats Units iniciar una política expansionista dirigida recerca de noves oportunitats de vida. L’IMPERIALISME i la Somàlia Italiana. Burundi i Tanganika. Altres Imperis colonials al Món Holanda  la Guyana holandesa. més de laeuropeus perEspanya victòria sobre afavorirel 1898 l’emigració. diverses illes i arxipèlags del Pacífic. la part oriental de l’illa de Timor (a Indonèsia) i diversos ports i ciutats de l’Índia. fins arribarideològiques Causes a l’oceà Pacífic. Va exercir gran pressió i influència sobre Pèrsia i religioses (l’actual Iran) Espanya Convicció Vaenmantenir el seu domini la “superioritat” sobreintel—lectual moral. Poo) Causes Imperisdemogràfiques colonials no europeus ElsExcedent ded’Amèrica població  a Van Europa. que dóna lloc a un “dret de conquesta”. A Amèrica  la Guyana francesa i diversos arxipèlags al Carib A Àfrica  Marroc. l’illa de Madagascar i la Somàlia francesa (Djibuti) A Àsia i al Pacífic  diversos ports i ciutats de l’Índia.000 km2.amb els Estats Units de 1898 i la signatura de la Pau de Versalles. El Japó  Aquest país asiàtic havia iniciat des de 1867 un període de gran creixement econòmic i d’industrialització que el portà a una política expansionista cap a Corea. l’Àfrica Equatorial Francesa. Després. considerat com a possessió privada del Rei Leopold II) Portugal  Guinea port. Els seus interessos al Pacífic el van portar a enfrontaments i tensions amb la Xina.000. Al 1867 van comprar la península d’Alaska Polítiques dels Agoverns a Rússia. Gabon (Congo francès). l’Àfrica Sud-Occidental (actual Namíbia) i Ruanda. països llatinoamericans per assegurar el seu domini polític i econòmic sobre el continent. Puertoi Rico. i el Camerun. la Indoxina (Vietnam. les Filipines cultural de la i diversos arxipèlags del Pacífic fins a la guerra raça blanca. Tunísia. Bèlgica  la colònia del Congo (fins 1908.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI L’Imperi Francès El segon en importància i en extensió després del britànic. 40 . i el gran arxipèlag d’Indonèsia. Algèria. el Senegal. sobretot al continent americà i al Pacífic.socials i establir van intervenir població sovint “nacional” en conflictes interns desobre els diversos nous territoris colonitzats. La major part de les seves possessions van anar a parar als britànics després de la Primera Guerra Mundial. l’Ifni (costa atlàntica del Marroc). i va obtenir una part de l’illa de Nova Guinea.. el seu Imperi es reduí al  “Obligació moral” d’evangelitzar i estendre el cristianisme sobre la Protectorat del Nord de Marroc. l’Àfrica Occidental Francesa. Alemanya  Va arribar tarda al repartiment colonial. Angola i Moçambic a Àfrica. Rio de resta de pobles i cultures del Món. per i el seu domini evitar sobre Cuba problemes o Filipines. el port de Macau a la Xina. Cuba. (com a justificació de Oro (el Sàhara occidental) i la Guinea Equatorial (amb l’illa de Fernando l’imperialisme). amb Rússia i amb els Estats Units. amb gairebé 13. Rússia  Es va expandir cap a l’est (per Sibèria) i per l’Àsia Central. Laos i Cambotja).

calia assegurar el seu domini sobre el mateix i administrar-lo per procedir a la seva explotació.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS Una vegada que la metròpoli aconseguia conquerir i sotmetre el territori. Els Dominis o colònies de poblament. aviat van comptar amb governs i institucions pròpies (Canadà. i sotmesos als interessos de la metròpoli.  La construcció d’infrastructures (carreteres. ports. que mantenen sovint un paper de privilegi en l’administració de la colònia.) Els Mandats. que per les seves peculiaritats servien per a l’assentament d’un important contingent de població europea. de competències molt limitades.  La creació de grans empreses per a l’explotació dels recursos naturals del territori colonitzat. 41 . Sudàfrica.. on existia un cert nivell d’autogovern i unes institucions pròpies. El territori estava així absolutament sotmès. En aquest sentit. per garantir el control sobre la població i les propietats de la població blanca que s’ha establert en el territori. que van sorgir després de la Primera Guerra Mundial (colònies perdudes per Alemanya i per l’Imperi Turc). edificis de govern i administratius. Els Protectorats. representada per un Governador i els seus funcionaris. En el cas britànic. ponts. etc. sovint amb el suport de tropes indígenes. van existir diversos tipus de colònia: Les colònies. Austràlia . i en la qual representava que una potència europea administrativa una colònia en nom i representació de la Societat de Nacions. que depenien directament del govern de la metròpoli. L’organització dels imperis colonials va suposar:  La creació de complexos sistemes de govern i administratius per assegurar el domini sobre el territori des de la metròpoli  El desplegament d’una força militar i policíaca suficient..)  La col—laboració de les elits indígenes.

42 .. reducció de la població per noves malalties i pel treball forçat. i sovint en barrejà amb elements culturals autòctons. Imposició de la llengua dels colonitzadors. Introducció de productes colonitzats. Sobre els Causes aspectes econòmics i ecològics demogràfiques  Excedent de població a Europa.) i un manteniment de la natalitat. sobre tot a l’Àfrica negra. Destrucció dels ecosistemes i alteracions en els equilibris ecològics. elits indígenes es van“Obligació  occidentalitzar. higiene .. i cultures del reclamaven (com a autonomia justificació deo independència i l’imperialisme).. que afavoreix l’emigració a la Destrucció recerca de del noves sistema oportunitats agrícola de vida..HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Les conseqüències de l’imperialisme sobre els pobles colonitzats Sobre la demografia A l’inici. que afectava només a la població indígena. intel—lectual fronteres i cultural de la naturals ni els grups ètnics o tribals diferents. La religió cristiana també es va imposar.. evitarté. que dóna lloc a un “dret de conquesta”. l’emigració.. però a la llarga s’experimentà un notable augment demogràfic per la baixada de la mortalitat (medecina. Les raça blanca. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME Sobre els aspectes socials i polítics Causes ideològiques i religioses El Convicció  repartimentencolonial no va respectar la “superioritat” les anteriors moral. Sobre els aspectes culturals i d’identitat Destrucció del sistema de valors tradicionals i de la pròpia identitat. i establir Explotació població intensiva “nacional” dels recursos sobredel els subsòl. manufacturats i excedents de la metròpoli (fenomen de dependència industrial i tecnològica).els drets democràtics.problemes canya de socials sucre . tradicional de policultiu i  d’autosuficiència Polítiques dels per les grans governs plantacions europeus de monocultiu per afavorir (cafè.). Alteracions nous territoris del paisatge. Contaminació de rius i desforestació per l’explotació de la fusta . Sovint es i estendre moral” d’evangelitzar van desfermar sentiments el cristianisme sobre la nacionalistes i d’alliberament resta de pobles que Món. El principal efecte fou una ruptura de l’equilibri entre població i recursos. per cacau.

o repúbliques com França o Portugal (el 1910). Itàlia. amb mesures com l’obligatorietat i la gratuïtat de l’educació. 43 . que en ocasions arriben a formar Govern. LES DEMOCRÀCIES OCCIDENTALS En els Estats europeus occidentals s’havien consolidat règims de tipus democràtic: monarquies parlamentàries com Gran Bretanya. que mantenien sotmeses a moltes nacions d’Europa: l’Imperi Austrohongarès. Suècia.  Democratització. amb un model centralitzat i homogeni. Bèlgica o Espanya. Persistia la presència de grans Imperis plurinacionals. de tarannà democràtic (extensió del sufragi universal i del pluripartidisme) A l’Europa central i oriental es van mantenir règims de tipus autoritari i autocràtic. XX Extensió dels ideals socialistes i anarquistes entre el moviment obrer A l’Europa occidental es van anar consolidant règims constitucionals i parlamentaris.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 6 – EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1.  Extensió del sufragi universal masculí  Legislacions socials i extensió dels drets civils i laborals. l’Imperi Rus i l’Imperi Turc o Otomà. Sistema d’eleccions periòdiques i de programes electorals. Europa a inicis del segle XX Segona Revolució Industrial Europa a la primera Expansió imperialista dècada del S.  Règims constitucionals amb separació de poders i preeminència del poder legislatiu (Parlament) escollit per sufragi (idea de la sobirania popular)  Pluripartidisme. que inclou partit progressistes i radicals. Holanda.  La III República Francesa fou un exemple de laïcització de l’Estat. si bé amb evidents signes de desgast i de reivindicació social.

polonesos . on governaven els Habsburg.  L’Imperi Turc estava en una forta decadència que havia portat a la independència moltes nacionals dels Balcans (Grècia ja al 1829. Des de la Revolució dels “Joves Turcs” de 1908.  A la Rússia tsarista. per la pressió popular i pels canvis econòmics...  Instauració de formes democràtiques (Constitucions. on el Parlament estava sotmès a un fort poder executiu encapçalat pel monarca. però sovint falsejades o amb les competències limitades. Turquia tenia una règim constitucional de signe liberal i modernitzador. eslovacs. croats. que sotmetien a diversos grups nacionals sota models autoritaris i centralistes.). Romania. Parlaments. si ve des de les darreres dècades del segle XIX. ELS GRANS IMPERIS PLURINACIONALS A l’orient europeu subsistien grans Imperis plurinacionals com l’Imperi Rus..  Sistemes polítics basats en una monarquia tradicional i autoritària. i després Sèrbia. Bulgària .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI ELS RÈGIMS AUTORITARIS A l’Europa central i oriental es van mantenir règims de signe autoritari. com el dret de sufragi. eslovens. etc.). eleccions... legalització dels partits polítics.. sovint de caràcter socialista i anarquista. 44 . com italians. l’Imperi d’Àustria – Hongria o l’Imperi Turc.  Preeminència de la Corona i del poder executiu (el Govern) per sobre del legislatiu. que governava amb mà de ferro el conjunt de pobles que s’englobaven dins de l’Imperi.). els drets polítics que gaudien alemanys i hongaresos no eren compartits per les minories nacionals. els Romanov sustentaven el seu règim sobre una noblesa feudal i terratinent i en l’Església ortodoxa russa.  Caràcter militarista dels règims  Forta pressió popular. txecs. que provocà algunes concessions socials i l’extensió dels principals drets. com a l’Imperi Alemany (sufragi universal masculí des del 1871. Les petites reformes de signe liberal a partir de 1905 no van impedir un fort arrelament dels ideals revolucionaris entre la població obrera. primer sistema europeu de seguretat social.  A Àustria – Hongria. havien evolucionat a fórmules liberals i fins i tot democràtiques.

Els pactes i les aliances van anar canviant des de 1871. però havia es El joc de les aliances europees van dibuixar els bàndols enfrontats. Rússia i l’Imperi Austrohongarès. entre França. Rússia i Àustria rivalitzaven pel domini sobre la regió dels Balcans. una veritable escalada militar a Europa. França.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 6 – EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 2. Alemanya i Rússia van anar empitjorant les seves relacions. les convertir al seu canceller Otto rivalitats en la conquesta de nous Von Bismarck en el veritable mercats i per l’expansió imperialista centre de la diplomàcia van marcar un intens joc d’aliances i europea de la seva època. l’Imperi Alemany. de la qual havien anat retrocedint els otomans durant el segle XIX. entre LA TRIPLE ENTESA. Les regions frontereres d’Alsàcia i Lorena formaven part de Prússia des de la guerra franco – prussiana de 1871. i especialment a partir que es van estrènyer els llaços diplomàtics i econòmics entre l’Imperi Rus i França des dels primers anys del segle XX. la seva ràpida i intensa industrialització va Els conflictes entre potències. Enemistat entre Alemanya i França. El naixement del II Reich Alemany. Alemanya. LA TRIPLE ALIANÇA. Rivalitat entre Alemanya i Gran Bretanya per la supremacia industrial en el Món. i es centraven sobretot en el seu Imperi colonial i en el domini dels oceans. Àustria – Hongria i Anglaterra i l’Imperi Rus (1907) Itàlia (1882) 45 . Els britànics practicaven una política d’aïllament envers el continent. Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra Difícil equilibri a Europa entre les grans Últimes dècades del XIX potències econòmiques i militars: la Gran i inicis del XX a Europa Bretanya.

Al 1911 nova intervenció alemanya. podria convertir-se en una guerra europea global . Montenegro. La posició de Sèrbia es reforça com la gran opositora contra Àustria per crear un gran estat dels eslaus del sud. Sèrbia comptava amb el suport de Rússia (moviment paneslavista). Forta tensió militar amb Sèrbia i amb Rússia. 1913  Guerra entre Sèrbia i Bulgària.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Els conflictes que van portar a la Gran Guerra Els conflictes entre les potències imperialistes Els conflictes nacionalistes a la regió dels Balcans Alemanya havia arribat tard al repartiment colonial. CRISIS DELS BALCANS. S’estableixen els Protectorats francès i espanyol sobre el Marroc. i aspirava a ampliar les seves possessions a Àfrica:  Intervenció alemanya al conflicte entre França i el Marroc per l’establiment d’un Protectorat (1905)  Conferència d’Algesires (1906). 1912  Amb el suport rus. Els serbis són guanyadors i Bulgària perd importants territoris. reduint a la regió d’Istanbul la seva presència territorial a Europa. Enfrontament entre l’Imperi Austríac i Sèrbia pel projecte serbi d’unificar tots els territoris eslaus dels Balcans. Així.  Compensació a Alemanya amb l’ampliació de la colònia del Camerun. Grècia i Bulgària).. 1908  Àustria s’annexiona Bòsnia i Herzegovina. les tensions diplomàtiques i l’escalada militar entre les diverses potències europeus fa presagiar que qualsevol incident greu pot esdevenir en un conflicte armat d’escala regional. Independència d’Albània. que ataca a l’Imperi Otomà. 46 . que a causa de les aliances militars.. poc abans del 1914. es forma la Lliga Balcànica (Sèrbia.

) 47 . entre França i Alemanya.. decideix entrar a la guerra en el bàndol contrari. declara la guerra a Sèrbia. ja que part dels enfrontaments van tenir per escenari les colònies africanes.  Itàlia. aliada de Sèrbia.  La Gran Bretanya.. Un mes després. Començava així l’estiu del 1914 una guerra que tenia. va mantenir-se neutral en un primer moment. que els primers dies va dubtar si donava suport als seus aliats francesos. membre de la Triple Aliança juntament amb Alemanya i Àustria. i finalment. La guerra tenia així diversos fronts: l’occidental. una dimensió europea. el 1915. entre Àustria. de moment. l’oriental.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 6 – EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 3. a mans d’un anarquista d’origen serbi. 28 de juny de 1914 – Es produeix a Sarajevo (Bòsnia). entre Alemanya i Rússia. malgrat que també tenia una dimensió mundial. l’assassinat de l’hereu al tron austríac.  Alemanya.  Rússia. i el balcànic. L’esclat de la Primera Guerra Mundial Tensió diplomàtica i militar Maniobres militars austríaques al entre l’Imperi Austríac i Sèrbia mes de juny de 1914 a prop de els primers anys del segle XX la frontera amb Sèrbia. amb els seus aliats (Romania . La declaració de guerra a Sèrbia va posar en funcionament en els dies següents tot el joc de les aliances militars a Europa. a la qual fa culpable de l’atemptat. el 28 de juliol de 1914. l’arxiduc Ferran i la seva esposa. Àustria – Hongria declara la guerra a Sèrbia. Rússia i Sèrbia. aliada d’Àustria. declara la guerra a Àustria. va entrar a la guerra contra Alemanya i Àustria després de la invasió de Bèlgica per part dels alemanys. a Rússia i a la seva aliada França.

000.Encyclopedia of the First World War 48 . mantenir una clara postura contrària a la guerra.000 Bèlgica 117.000 1.000 8. la població es (socialistes.000 230.000 267.) van va abocar en un fervor ser perseguit i amb freqüència nacionalista a favor de la van patir represàlies.410.000.000 Àustria ..000.615.000 Els Imperis Efectius de l’Exèrcit Forces mobilitzades Centrals i la reserva (1914) 1914-1918 Alemanya 4.000 Gran Bretanya 975. fent servir els nous mitjans de contrari a la guerra.850.000 Sèrbia 200.000 Portugal 40. Els moviments pacifistes i obrer.000 Japó 800.000 Turquia 210. ELS EFECTIUS MILITARS DELS BÀNDOLS CONTENDENTS (1914 – 1918) Efectius de l’Exèrcit Forces mobilitzades Països Aliats i la reserva (1914) 1914-1918 Rússia 5.000 12.000 Bulgària 280.000 Grècia 230.000 707.000 800.Hongria 3.251.000 8. patriòtica.000 11. guerra i per la derrota de A Rússia. Els contraris a la guerra Majoritàriament.000 Itàlia 1.000 França 4.000 5.000 FONT : Spartacus Schoolnet ..000 Romania 290.800.000 7.000 Estats Unit 200.355.000 50.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI La població europea davant la guerra A favor En contra Els governs van desenvolupar.000 4.017.971.200.000 Montenegro 50.905. intenses sovint bandejats pel moviment campanyes de propaganda patriòtic dominant. anarquistes . foren comunicació.000 100. els bolxevics van l’enemic.000 2.500.000 750.

francès. sense canvis significatius i amb enormes pèrdues humanes. ocupant avenços i retrocessos d’un i Polònia i Lituània.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 6 – EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 4. per aconseguir la seva A inicis del setembre. també amb un resultat incert.000 homes entre els dos bàndols. Al mar. van aturar l’avenç alemany a la Primera Batalla del Marne. A la batalla de Verdun i a la del Somme (febrer – desembre de 1916). i el trinxeres) 1915 els alemanys entren Estabilització d’uns llargs fronts a en territori rus. comandats occident i a orient. 49 . i dedicar-se molt a prop de París. Els aliats van desembarcar un exèrcit a Gallipoli per ocupar l’entrada del Mar Negre. van morir més de 1. davant del qual va patir una gran derrota a la batalla de Caporetto (1917) Bulgària i l’Imperi Otomà van entrar a la guerra el 1915 amb els Imperis Centrals. però sense un èxit immediat. amb el comandament del mariscal Joffre. però l’exèrcit després al front oriental. que va llançar un ràpid i intens atac el mes d’agost a França des de Bèlgica. la flota britànica i l’alemanya s’enfrontaren a la batalla de Jutlàndia. Es produeix un terrible desgast militar en els fronts. Altres escenaris de la guerra Itàlia va entrar a la guerra el 1915 i es va enfrontar amb l’Imperi Austríac. GUERRA DE POSICIONS (o de finals d’agost de 1914). els alemanys són rendició.800. Els russos no van resistir l’atac del Imperis Centrals (batalla de Tannenberg. amb mínims per Hindenburg. altre bàndol. amb una tàctica de GUERRA L’estratègia alemanya LLÀMPEC (guerra de moviments) consistia en un atac fulminant a França. De la guerra de moviments a les trinxeres Esclat de la guerra La iniciativa de l’ofensiva la va tenir l’estiu de 1914 Alemanya.

els estats bàltics.. la desaparició del front oriental per als alemanys. El president Wilson va aportar una impressionant indústria de guerra i un poderós i modern exèrcit que va desequilibrar la balança militar en favor dels aliats (1918) Rússia es retira de la guerra El triomf de la revolució bolxevic l’octubre de 1917 va tenir com a primera conseqüència la retirada de Rússia de la guerra i. en funció de les necessitats de la guerra).. que no va poder resistir l’avenç aliat.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1917: canvis importants en el transcurs de la guerra L’entrada dels Estats Units a la guerra Estats Units s’havia mantingut neutral i allunyat de la guerra. març de 1918) Els alemanys ocupen tota Polònia. El nou govern va demanar l’armistici als aliats (11 de novembre de 1918). Finlàndia i algunes regions de Bielorrússia.)  L’ús de l’aviació i de la guerra “a l’aire”. que ara podien concentrar el seu esforç militar a l’oest. que van fer caure al govern del Kàiser Guillem i van proclamar la República. Ucraïna.  L’ús de les armes químiques (el “gas mostassa” . però l’aportació nord – americana fou decisiva per a un esgotat exèrcit alemany. per tant.  L’economia de guerra (tot el país. Van esclatar diverses revoltes obreres a Berlín i a altres ciutats alemanyes.  El fet que afectà a països de tots els continents i que va tenir un abast realment “mundial”. però l’enfonsament del vaixell Lusitània per un submarí alemany va provocar la declaració de guerra l’abril de 1917.  L’ús dels submarins (“guerra submarina”)  L’ús de la propaganda per part dels governs  El fenomen dels desplaçats i del refugiats de guerra. (Pau de Brest – Litovsk. Els alemanys van realitzar una última ofensiva a l’oest (Segona batalla del Marne). Aspectes que fan la Primera Guerra Mundial una guerra “nova”. 50 .

que va crear un fort sentiment d’humiliació i de ressentiment que hauria de desembocar anys després en un desig de revenja. juny de 1919). Iugoslàvia. Alemanya és considerada responsable de la guerra. ara una República. i queda limitada a l’Àsia Menor i al territori europeu d’Istambul. La Pau de Versalles i les conseqüències de la guerra Novembre de 1918 – Al llarg del 1919 es van celebrar diverses Armistici d’Alemanya Conferències entre els vencedors per FINAL DE LA GUERRA determinar les condicions imposades als derrotats. Final de l’Imperi Austrohongarès i de la dinastia Habsburg. Tractat de Sèvres (amb l’Imperi Otomà. a Dinamarca i a Polònia (el corredor de Danzig. Tractat de Trianon (amb Bulgària. setembre de 1919).  Desmilitarització de la Renània (regió fronterera amb França)  Reducció del seu exèrcit a 100. Txecoslovàquia i Polònia. Tractat de Saint Germain (amb Àustria. Aquestes condicions van tenir enormes repercussions econòmiques i socials sobre els alemanys.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 6 – EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 5. Turquia. L’Imperi Alemany es converteix en la República de Weimar. Àustria passa a ser una República. 51 . perd tots els seus territoris al Pròxim Orient. que havien de ser administrades per la nova Societat de Nacions. que dividia el territori alemany en dos). Nous Estats independents: Iugoslàvia. Separació d’Àustria i d’Hongria. juny de 1919). i se li imposen sancions de gran duresa:  Cessions territorials a França (Alsàcia i Lorena).  Confiscació de tots els seus béns a l’exterior i de bona part de la seva flota. Txecoslovàquia i Romania. agost de 1919). Tractat de Versalles (amb Alemanya. Bulgària ha de cedir territoris a Grècia.  Pèrdua de totes les colònies.000 homes  Pagament de “reparacions de guerra” als vencedors.

 Despesa social per als ferits i malalts de guerra. (qüestió de les “generacions buides”). els Estats Units.  Desaparició dels Imperis plurinacionals.  Increment de la conflictivitat social.  Importants canvis en les fronteres europees i traspàs de TERRITORIALS territoris entre Estats  Aparició de nous Estats. sobretot amb els Estats Units. que imposa una política d’avenç de la democràcia i d’afavorir a les nacionalitats.. que dominarà ara sobre les economies europees.)  Canvis en el mapa colonial d’Àfrica. Hongria. 52 .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Les conseqüències de la guerra  Creació de la Societat de Nacions (SdN). amb seu a Ginebra. Cal afegir les oneroses reparacions de guerra que havien de pagar els derrotats (Alemanya)  Nova hegemonia industrial i financera dels Estats Units.. especialment a Alemanya (i també per la influència de la revolució russa). ECONÒMIQUES  Gran endeutament de molts països. pels subministraments de guerra.  Irrupció d’una nova potència. fàbriques. sobretot a l’orient europeu (Polònia.  Un nombre elevadíssim de morts.  Destrucció d’edificis. Avenç significatiu en la lluita sufragista i feminista. tant entre els exèrcits DEMOGRÀFIQUES com entre la població civil.  Incorporació de la dona en tots els aspectes de la vida SOCIALS econòmica. com un organisme internacional per evitar nous POLÍTIQUES conflictes entre potències.  Efectes demogràfics a un termini més llarg. per la minva en capes de població masculina jove. Txecoslovàquia. comunicacions i infrastructures a tota Europa. i sobre l’economia productiva. Iugoslàvia .

000. Econòmicament Rússia era un país endarrerit. els Urals. Alexandre III (1881 – 1894).. francès). En determinades zones s’havia endegar una industrialització (zona de Moscou. amb una gran concentració de la propietat de la terra i amb una immensa majoria de la població rural. Hi era plenament vigent l’Antic Règim. Va morir en atemptat anarquista. Rússia era un immens Imperi plurinacional. en el poderós Exèrcit imperial i en l’Església Ortodoxa Russa. al Mar Negre. Durant el seu regnat es va construir la línia de ferrocarril Transiberiana. i des de l’Oceà Glacial Àrtic. Rússia abans de la Revolució: la Rússia dels tsars Als inicis del segle XX.. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE RÚSSIA ABANS DE LA REVOLUCIÓ Alexandre II (1855 – 1881) va intentar una modernització del país.000 km2 i uns 130 milions d’habitants. abolint la servitud (1861) o reformant el sistema judicial. Greu derrota de l’Exèrcit Rus a la guerra amb el Japó (1904 – 1905). 53 . que vivia a nivell de subsistència. Va retornar al govern autocràtic i va establir pactes amb França.). El mateix 1905 esclatà una onada revolucionària (Diumenge de Sang) que obligà al Tsar a algunes reformes (establiment d’una Duma i reformes agràries). Els Tsars de la dinastia Romanov governaven de forma autocràtica. en la burocràcia estatal. la conca del Donetz . La servitud s’havia abolit el 1861.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 7 – LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS 1. on predominaven encara les relacions feudals. el Caucàs i l’Àsia Central. que s’estenia des del centre d’Europa (Polònia) fins als Urals fins al Llunyà Orient. Sant Petersburg. El poder reial estava fonamentat en la tradició. sense cap òrgan de representació nacional. entre Moscou i Vladivostok Nicolau II (1894 – 1917). amb grans fàbriques majoritàriament controlades per capital estranger (sobre tot. amb uns 24.

pretenien convertir Rússia en un país liberal a imatge dels occidentals. Van trencar  l’expropiació dels latifundis i el definitivament amb l’ala radical repartiment de la terra als pagesos. Bolxevics. liderats per tenien per lider a Julius Martov. Sant Petersburg . i es van consolidar com a òrgans de representació i participació política fonamentals per a la futura revolució de 1917. Així. liderat per Giorgi Plejanov. Es dividien en populistes (narokniki) i els anarquistes.) 54 . Els menxevics (els minoritaris) Els bolxevics (els majoritaris) eren eren l’ala moderada del partit.. l’ala més radical. Dels populistes en va sorgir a inicis del segle XX el Partit Socialista Revolucionari (els esserites). Eren grups que negaven les tradicions russes i es declaraven antimonàrquiques. liderat per Alexander Kerenski. Владимир Ильич Ульянов (Lenin). nacions sotmeses a Rússia .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Les oposicions al règim dels Tsars Grups d’ideologia Grups de filosofia Grups d’orientació LIBERAL (burgesia) NIHILISTA MARXISTA Representats pel Partit Kadet (Constitucionalistes Demòcrates). Després de la II Internacional es van difondre per Rússia els ideals del socialisme científic.  el dret a l’autodeterminació de les el 1912.. de contingut social. Al 1903 el partit es va escindir en dues corrents ideològiques: els bolxevics i els menxevics. que van practicar l’acció directa violenta contra el règim. pagesos i soldats que es van formar a les principals ciutats russes a rel de la revolució de 1905. menxevics i altres grups polítics van tenir un paper fonamental en el si dels principals soviets (Moscou.. el 1898 es fundà el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR). i Eren partidaris de liquidar defenien el programa: progressivament el tsarisme i  la revolució del proletariat (obrers i instaurar una república burgès pagesos ) per instaurar el socialisme.. Els soviets eren assemblees d’obrers.

descens de la producció. d’Alexander Kerenski. Es formà un Govern provisional encapçalat pel príncep Livov. que va refermar la seva intenció de continuar a la guerra. L’esclat de la revolució: el febrer de 1917 Estiu del 1914 – Esclat Rússia entra a la guerra a favor de Sèrbia i de la Primera Guerra al costat de la Triple Entesa. Rússia comptava amb un imponent exèrcit amb milions d’homes (soldats i reservistes) però mal ensinistrat. El 2 de març el Tsar Nicolau abdica en el seu germà Miquel. Fort paper del Soviet de Es produeix de facto una Petrograd. amb una pels menxevics i pel Partit creixent influència dels soviets Social Revolucionari sobre la població obrera. Importants derrotes davant Des del primer moment. d’inspiració liberal. que patir grans pèrdues humanes i posava en entredit la materials a la guerra. 55 . juntament Mundial amb França i Gran Bretanya. la població. dominat aleshores dualitat de poders. La Revolució de Febrer a Petrograd 23 de febrer de 1917 – Mítings i manifestacions a Petrograd en protesta contra la guerra i l’escassetat. Els soviets proclamaren la vaga general. si bé va anunciar un programa de reformes socials i econòmiques.) i els efectes de la guerra van provocar la indignació popular i la revolta contra el règim del Tsar. i un desgast capacitat del econòmic que afectava greument a comandament militar rus. amb el suport del partit Kadet.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 7 – LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS 2.. Els soldats enviats a reprimir-les s’uneixen als revoltats.. mal armat i amb uns comandaments corruptes i incompetents. Les grans penúries que afectaven el poble rus (increment dels preus. Rússia va l’Exèrcit Alemany.

Agreujament de la situació de crisi. que augmentaren la seva influència. però que manté els el perill de ser detingut. davant socials més lluny. però amb el suport dels bolxevics.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Abril de 1917 Retorna a Rússia de l’exili a Suïssa el líder dels bolxevics Lenin. 56 . A les seves Tesis. immediata contra el Govern. el general Kornilov va protagonitzar un cop d’estat contrarrevolucionari a favor del Tsar. El govern de Livov ha de dimitir. A l’octubre. Progressiu augment del domini del partit bolxevic sobre els principals Soviets. El Govern de Kerenski va perdent Lenin va tornar a Petrograd suports i entra en crisi. que Kerenski s’enfrontà als vol dur el programa de reformes bolxevics. compromisos militar amb els aliats ha de fugir de Rússia. mentre perd i va començar a defendre el control efectiu dels soviets. Es prepara la LA REVOLUCIÓ insurrecció general contra el Govern D’OCTUBRE i la presa del poder. Agost de 1917. Lenin propugnava  La retirada del suport del soviets al Govern provisional  La presa del poder per part dels soviets per dur a terme una revolució socialista. el Partit Bolxevic debat les tesis més moderades (Kamenev) i les més radicals (Lenin). i Lenin. tant militar en el front.  La sortida immediata de la guerra. que donà a conèixer les seves Tesis d’Abril. que Kerenski a poder sufocar. en la idea de la insurrecció mans dels bolxevics. amb el lema “Tot el poder per als soviets”. i especialment els de Petrograd i Moscou. com social i econòmica entre la població. que acaben imposant-se. Nou govern liderat per Kerenski.

Finalment es va assaltar el Palau d’Hivern. va per prendre el poder i decidir boicotejar el procés transformar Rússia en constituent. seu del Govern. grups polítics que hi participaven. on tots els ministres excepte Kerenski foren detinguts. 57 . període transitori. va configurar com el nou cap del poder polític a la nova Rússia Revolucionària. El triomf dels bolxevics: la revolució d’octubre Nomenament d’un Davant la situació que vivia el país. presidit procés revolucionari pel bolxevic Liev Trotski. Petrograd el Segon amb l’aixecament dels mariners de Congrés dels Soviets. el Govern provisional govern de Kerenski va convocar (Consell de la eleccions per a una nova Assemblea República) en aquest Constituent el 12 de novembre de 1917. Ràpida propagació de la revolució Lenin fou el líder absolut de per tot el país. cos gràcies a l’acció ràpida i decidida dels armat dels bolxevics soviets. LA INSURRECCIÓ D’OCTUBRE El dia 25 d’octubre s’havia de celebrar a Fou el dia escollit per iniciar la insurrecció. Els bolxevics havien decidit iniciar el El Soviet de Petrograd.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 7 – LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS 3. a Petrograd. Guàrdia Roja. liderats pels bolxevics i altres creada per Trotski. especialment allà on la revolució. un Estat socialista. Kronstadt. i ben aviat es els bolxevics tenien més força. Fou clau l’acció de la Extensió de la rebel—lió per tota la ciutat.

les regions bàltiques i Finlàndia. legislatiu de l’Estat. Exerceix el poder executiu de l’Estat (fa les funcions de Govern). Signatura de la Pau de Brest-Litovsk (3 de març de 1918). Independència d’Ucraïna.  Nacionalització de la banca i expropiació de les grans fortunes.. que CONSELL DE COMISSARIS DEL és el seu màxim POBLE òrgan col—legiat. La nova política del govern soviètic: primera obra legislativa  Expropiació forçosa de totes les terres de la noblesa i l’Església.  Té un Presidium.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Congrés dels Soviets El nou Govern revolucionari fou presidit per Lenin. que passaven al control obrer.. que foren repartides entre els seus pagesos. 58 . l’Estat era . Consell de Comissaris del Poble Control real des del Partit Bolxevic i la Format per representants dels seva cúpula bolxevics. dels menxevics i dels (el Politburó) esserites.  SORTIDA IMMEDIATA DE LA GUERRA MUNDIAL... Pèrdua de Polònia. i Soviet de El SOVIET SUPREM institució de les Nacionalitats). Les institucions del nou Estat Soviètic  Bicameral (Soviet de La principal la Unió.  Dret a l’autodeterminació de tots els pobles sotmesos per l’Imperi Rus.  Nacionalització de les indústries de més de 5 treballadors.  Tenia el poder controla al .  La capital del nou Estat va passar a Moscou.

 Fort control estatal sobre l’economia (sobre tot. 59 . i el triomf de juliol de 1918 l’Exèrcit Roig era complet i definitiu. les restes El 1918 el Partit Bolxevic de l’Exèrcit tsarista i altres grups van passa a denominar-se constituir en l’Exèrcit Blanc Partit Comunista de Rússia. sobre la producció industrial i agrícola)  Desaparició de la propietat privada i nacionalització de la banca i del comerç. En algunes regions de Rússia. potent i Inici de la GUERRA CIVIL RUSSA disciplinat.  Augment de la disciplina laboral (militarització). decidit a acabar amb el poder dels bolxevics. 1918 – 1921: El Comunisme de Guerra Les conseqüències de la participació a la Primera Guerra Mundial. Lenin al poder i la guerra civil Triomf de la Es constitueix un nou Estat soviètic a Rússia.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 7 – LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS 4. com el Regne Unit.. contrarrevolucionari. sota Revolució el lideratge polític dels bolxevics i amb Lenin d’Octubre com a principal figura política. Prohibició del dret de vaga. Execució de Nicolau II i la A finals de 1921 els enfrontaments havien acabat seva família el pràcticament a tots els fronts. els Estats Units o el Japó. França. Polònia. la mateixa Revolució i el context de la Guerra Civil van portar al nou Govern Soviètic a desenvolupar aquests anys un model econòmic anomenat COMUNISME DE GUERRA. que va (1918 – 1921) aconseguir derrotar les forces interiors i exteriors que s’oposaven a la Van intervenir potències estrangeres Revolució. Trotski va organitzar un nou Exèrcit Roig.

SOVIÈTIQUES (URSS Armènia. Alleujament en el control estatal sobre la indústria. petits i mitjans propietaris. Geòrgia. Tayikistan i Turkmenistan). Ben aviat. Revolució. . el Partit únic (Partit Comunista de la Unió Soviètica. SOCIALISTES (Rússia.  Va provocar en el si del Partit un tens debat entre els defensors de l’ortodòxia marxista i aquells que creien en el model mixt de la NEP. REPÚBLIQUES que va esdevenir en la Constitució de 1924. Al 1921. Kirguistan. o Unió Soviètica) Uzbekistan. Els seus resultats:  La producció agrícola i industrial va augmentar espectacularment. 1922 – Fundació de Es constituïa com una unió federativa de la UNIÓ DE repúbliques per mitjà del Tractat de la Unió. Bielorrússia. Rebel—lió dels mariners de Lenin va rectificar la política Kronstadt (març de 1921) econòmica. pels petits propietaris per El Comunisme de l’obligació de lliurar les collites Guerra va provocar unes fortes reaccions. PCUS) es va identificar plenament amb el poder de l’Estat. i acabada la Guerra Civil. 60 . Consolidar el triomf de la Llibertat per al petit comerç. Kazajstan.  Va permetre la reaparició de petits propietaris al comerç i al camp  Van desaparèixer els problemes d’escassetat a tot el país. La NEP (Nova Política Econòmica) i el naixement de l’URSS La NEP Els seus objectius: Model d’economia mixta de Augmentar la producció agrícola mercat (es permet la petita i industrial propietat privada) Millorar el nivell de vida de la Reaparició al camp dels població. A les ciutats i a l’Exèrcit.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Al camp. Azerbaijan. Ucraïna. El nou estat soviètic no admetia la pluralitat de partits ni el sufragi universal. per les dificultats dels proveïments i l’escassetat d’aliments.

el març de 1919 a Petrograd). sobre el moviment obrer. 61 . El seu funcionament es basava en la celebració de Congressos Mundials (el Primer. “revolució d’un sol país” que preconitzà Stalin durant el seu lideratge.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Ideal “internacionalista”. i sobretot del Món. amb seu a Moscou. Tenia com a objectiu Radicalització del moviment obrer a molts l’expansió de la països occidentals. dels seus líders Liebknecht i Rosa Luxembourg. El Komintern va imposar unes condicions (els 21 punts) per a l’adhesió. 1919 – Revolució de signe Contraposat a la idea de la “bolxevic” a Hongria. que defenia El triomf de la revolució Lenin i Trotski. que va Fundació de la III Internacional (la acabar amb una dura Internacional Comunista o repressió i amb l’execució Komintern). Va afavorir la creació de Partits Comunistes nacionals. com ara durant el revolució socialista a la “trienni bolxevic” a Espanya (1919 – 1921). que permetia un fort control del moviment comunista internacional des de Moscou. resta de països. Gener de 1919 – Revolució “Espartaquista” a Alemanya. amb un Comitè Executiu que tenia la màxima autoritat entre congressos. seguint l’exemple de la revolució soviètica a PCE – 14 de novembre de 1921 Rússia. sovint com a escissions dels Partits Socialistes que tendien al corrent socialdemòcrata i a la participació en el joc electoral democràtic. sobre la necessitat va causar un fort impacte d’exportar la revolució a tots els països a tot el Món.

Autoritat suprema. La lluita pel poder Desembre de 1924. Kamenev i altres líders carismàtics de la Revolució A partir de finals de 1928. l’URSS i obre la lluita per la successió en la cúpula de l’Estat i del Partit. amb l’eliminació de tots els sectors d’oposició al règim i a la persona d’Stalin.  Política de “purgues” polítiques. de la seva figura i de control social de l’Estat i Entre 1924 i 1928.) 62 . paper clau dins del Partit Comunista i aconseguí liquidar tots els seus adversaris polítics i dominant tots els ressorts del poder.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 7 – LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS 5. Domini absolut de la “línia oficial” del Partit. i el sectors partidaris de poder entorn d’una revolució més “lenta” i de la NEP. 1927 – Trotski. que al llarg del període stalinista. règim dictatorial. concentració representades per Trotski. no discutida i indiscutible del líder. de caràcter fortament personalista. etc. amb un model d’Estat centralista i autoritari. i constituí un Partit. L’època d’Stalin (I). Règim de “terror” polític. que perseguia qualsevol dissidència o moviment opositor. deportacions. empresonaments. va causar gairebé 2. S’iniciava l’ERA d’STALIN. Stalin va concentrar són expulsats del tot el poder de l’Estat i del Partit. Aquest fet provoca un buit de poder a Mort de Lenin.  Inici de la política de “culte a la personalitat”.000 de víctimes (execucions.000. Iosif Stalin va anar assolint un el Partit.  Final del debat intern en el si del Partit. S’havia creat una Fort debat entre les postures més “esquerranes”. per mitjans com la policia política del règim. Fort control polític i ideològic sobre tots els àmbits de la societat.

Política de grans deportacions amb un elevat cost humà. Control de l’Estat sobre les fàbriques. amb Occident i ingrés Alemanya) i intervenció a la a la SdN. de 1934 al 1938 . Al camp. A l’escena internacional. gran impuls a la indústria pesada i de béns de producció. En la indústria. Creació d’unitats de producció col—lectives (sovkhozos i kolkhozos). Estatalització dels sistemes de transport. de 1929. i el ple de l’era d’Stalin desenvolupament d’una economia planificada i estatalitzada. Prioritat estatal per convertir l’URSS en un país industrial. per sobre de la de béns de consum. 63 . Guerra Civil Espanyola. Restabliment de Postura bel—ligerant contra l’ascens relacions internacionals dels feixismes a Europa (Itàlia. Ús de tot l’aparell de propaganda i de repressió del règim per augmentar la producció. malgrat el model imperant de “socialisme d’un sol país”. el segon. l’URSS va continuar essent un referent per al moviment obrer i revolucionari internacional.). L’objectiu principal fou convertir l’URSS Les grans línies polítiques en una gran potència industrial. amb els anomenats Plans Quinquennals (el primer.. (problemes d’escassetat). L’Estat controlava tots els àmbits de la vida social i econòmica. intensa campanya de col—lectivitzacions i de control sobre la producció. El nou paper internacional de l’URSS.. del comerç i de la banca. al 1933. el creixement i la disciplina laboral. així com de les propietats immobles.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Els Plans Quinquennals i el “Socialisme d’un sol país”. així com educativa i cultural. Absoluta planificació de l’economia.

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 8 – EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919 – 1939) 1. econòmic sobre el conjunt dels països que hi van participar. van convertir els EUA en la comportà una gran oferta i primera potència econòmica una baixada dels preus. alemanya el nivell de pobresa (fallida del sistema monetari i gran Les pròpies potències vencedores foren inflació). i va desplaçar l’eix de la política i de Fort impacte de les l’economia mundial des d’Europa als condicions imposades pel Estats Units d’Amèrica. Tractat de Versalles sobre Alemanya. van exigir el pagament Les grans dificultats que complet de les reparacions de guerra. la primera conseqüència pel que fa al nou ordre econòmic mundial. En general. El fort creixement del PIB (Producte La situació bèl—lica a Europa Interior Brut) nord-americà i una havia desenvolupat als EUA major competitivitat. Va trastocar enormement les relacions internacionals. mundial just després de la Guerra. incapaces d’acordar mecanismes econòmics per recuperar el nivell anterior. fou la supremacia dels Estats Units d’Amèrica sobre les economies europees arruïnades per la guerra. El Món després de la Gran Guerra 1918 – 1919 Gran impacte demogràfic Final de la Primera Guerra Mundial i (+ de 8 milions de morts) i signatura dels Tractats de Pau. suposaven aquestes condicionant al seu cobrament els condicions va fer créixer pagaments que havia de fer dels seus entre la població crèdits (sobretot als EUA). Això guerra. Els Estats vencedors. i especialment França. ni en relació al pagament de Sentiment d’humiliació i les reparacions i dels crèdits. així com el la producció industrial a un balanç favorable del deute de ritme molt ràpid. 64 . de ressentiment contra els vencedors creixent..

i per unes exportacions Estats Units. massives de productes industrials i agrícoles. a causa de la reducció dels ingressos per la baixada global dels preus agrícoles i de les matèries primeres. amb una dura recessió econòmica. Durant la dècada dels anys 20. el volum del deute entre els països europeus i els Estats Units va créixer a un ritme constant. Dificultats per assumir el pagament dels deutes. situació financera i endegar projectes de reactivació econòmica a Europa. Els Estats Units viuen una etapa A Europa. Les economies més febles o més Nou recurs al deute tocades per la guerra no podien (deute públic i crèdits assumir els nous preus que imposaven exteriors) per resoldre la els productors nord-americans. Deutes de guerra per part de molts països europeus. van patir un major desequilibri i un dèficit comercial més intens. es viu una etapa de d’eufòria econòmica.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Baixada constant dels preus agrícoles i de les matèries primeres. Els països que depenien més de les exportacions de matèries primeres en la seva balança comercial. Durant els anys 20. balança comercial molt centrada sobretot pel gran favorable per l’entrada del dèficit comercial amb els deute. agreujat en el cas dels països que havien de pagar les reparacions de guerra. 65 . es produeix un distanciament entre la situació econòmica d’Europa occidental i dels Estats Units.

Sensació força generalitzada Elements de contradicció . → Revolució del consum (noves formes de pagament a terminis.. famílies i les empreses.. electrodomèstics.. Los Angeles .) → Nous sectors industrials de consum: automòbil..  Increment de la demanda interna i externa (consum)  Innovacions tècniques  Noves formes d’organització del treball (taylorisme) Pel que fa al consum.) 66 ..  Gran augment de la competitivitat i de les exportacions (superàvit de la balança comercial nord – americana)  Gran augment de la producció i de la productivitat A causa de ..  Caiguda dels preus agrícoles. Els Estats Units: els Happy Twenties i el crack del 29 Els Estats Units es convertiren en el gran Anys de la Gran Guerra proveïdor mundial de productes i dècada dels 20 agrícoles. dels salaris (inflació no Eufòria que portà a la evident). de prosperitat i de “creixement  Ritme més lent de creixement econòmic il—limitat”. i empobriment del camp. publicitat.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 8 – EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919 – 1939) 2. industrials i financers del Món.. imprevisió i les activitats  Fort endeutament de les especulatives de “guany fàcil”. Gran auge del sector de la  Èxode migratori del camp a les construcció: els gratacels ciutats. Chicago... sector de l’oci . i gran creixement de omplen els centres de les ciutats barris perifèrics mancats (Manhatan a Nova York. i els d’equipaments bàsics i de Down Town de ciutats com forta conflictivitat social. moda ..

Les empreses. Ruïna immediata de la majoria d’inversors. inversors i particulars. El desig de beneficis ràpids i Recurs al crèdit (de la Banca) i a l’elevació del preu de les l’endeutament per adquirir accions va portar a molts accions. que va fer pujar el seu valor molt ràpidament. l’expectativa de guanys. desviant cap a activitats especulatives a la Borsa Es va produir un espectacular augment en la demanda d’accions. per tant. adquisitiva. EFECTE DOMINÓ sobre el conjunt de l’economia.. Els inversors endeutats no poden tornar els crèdits als Bancs. 67 .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Al llarg de la dècada Bona part de la inversió es va anar dels anys 20 . que retroalimenta la Efecte de pànic per la caiguda crisi amb els desesperats intents fulminant del valor de les de venda de les seves accions. arruïnades. que cau en picat.. molt sobre del valor real de les empreses que representaven. multiplicat per milers d’ordres de venda buscant tenir les mínimes pèrdues. Les notícies negatives sobre la El DIJOUS NEGRE – marxa de l’economia nord – 24 d’octubre de 1929 americana provoquen un Crack de la Borsa de Nova York moviment de venda massiva a la Borsa. L’augment de l’atur debilita al màxim el consum. amb l’expectativa de inversors a la compra per sobre cobrir el deute amb els beneficis de la seva capacitat obtinguts. El negoci especulatiu de les accions va convertir-se en una dèria nacional en que participaven empreses. accions. La demanda creixent feia pujar constantment el preu i. El descens de les vendes agreuja la crisi de les empreses. i acomiaden a molts treballadors. no poden pagar als seus proveïdors.

. França – La crisi també afectà la producció i va recórrer a mesures proteccionistes. i d’altres economies capitalistes del Món. que van contribuir a atenuar la inflació. 68 . Es va produir una forta devaluació de la moneda i un encariment generalitzat del cost de la vida.  Final de les inversions nord- americanes a Europa. La fallida de la banca i la caiguda de la producció van fer aquí veritables estralls en el sistema econòmic. En general.  Caiguda de les importacions de productes europeus.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 8 – EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919 – 1939) 3. europees. Una disminució dels intercanvis comercials (exportacions i importacions) Una disminució en la producció agrícola i industrial Un fort augment de l’atur Gran Bretanya – La política monetària britànica va fer perdre competitivitat i va apartar la lliura esterlina com a moneda d’intercanvi internacional. El crack de Nova York va  Tall de les línies de crèdit als arrossegar la majoria de governs europeus. ja malmeses pels efectes de la Gran Guerra. Alemanya – La crisi va enfonsar la seva economia i va fer augmentar espectacularment l’atur (x 3 entre 1929 i 1932). les grans Borses europees. Extensió de la crisi econòmica  Exigència de devolució dels per tota Europa occidental i crèdits ja compromesos.. L’extensió de la crisi del 1929 Generalització de la crisi Interrelació i interdependència de econòmica als Estats Units les economies americana i a partir de finals de 1929. central. però a costa d’empitjorar les relacions comercials amb altres països. els països europeus van experimentar .

vi. oli.  Disminució al màxim de les importacions.  Mesures proteccionistes i ------------------------ aranzelàries Polítiques de guerra comercial (“beggar my neighbor”) entre Europa i els Estats Units. La implantació del sistema comunista i la posada en marxa dels Plans Quinquennals d’Stalin mantenien l’economia soviètica del tot aïllada i independent de les economies capitalistes. les mesures de  Polítiques socials de devaluació de la moneda i de contenció (atenció als caràcter proteccionista només van pobres) servir per agreujar la crisi  Polítiques monetàries internacional.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Espanya – El seu endarreriment econòmic i el fet que jugués un paper molt secundari en la xarca d’intercanvis comercials i financers a nivell mundial la van “salvar” en bona mesura de la crisi. En general.. Àfrica i Àsia. minerals. Aquestes polítiques també van afectar molt negativament els països no industrialitzats de l’Amèrica Llatina.) l’URSS – L’únic país del Món que es va veure absolutament al marge de la crisi econòmica. Es va veure afectada sobretot per la caiguda de les exportacions (cítrics. enfonsant els de devaluació intercanvis comercials. 69 .  Caiguda de les exportacions de matèries primeres als països industrialitzats. etc.. que afectava així de tornada a les economies dels països industrials. Davant la crisi.  Grans dificultats per fer front al pagament dels crèdits concedits pels països rics prèviament. les respostes dels Governs .

la NEW DEAL fou molt mal vista pel sector empresarial i l’oligarquia econòmica.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 8 – EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919 – 1939) 5. 70 . econòmica plena de  Intervenir per reactivar contradiccions i de resultats l’activitat econòmica del país.. 1932 – Victòria de la La victòria es va basar en el candidatura demòcrata programa econòmic del nou de F. que pretenia afrontar la presidència dels EUA.  Incrementar la presència de Fou en general una política l’Estat en la vida econòmica. que la veia com un atemptat contra la llibertat econòmica i contra els mateixos fonaments del sistema nord – americà.. Projectes de grans obres públiques i infrastructures per disminuir l’atur i reactivar determinats sectors econòmics. que acusava al President d’intervencionista.  Reduir el dèficit públic.. al camp) Creació d’organismes estatals públics amb l’objectiu de disminuir l’oferta. ajustar-la a la demanda del mercat i garantir l’estabilitat dels preus (en l’agricultura i en la indústria. crisi amb mesures innovadores i amb la intervenció de l’Estat. incerts i discutits . Una de les seves prioritats fou la lluita contra el fenomen de la DEFLACIÓ (caiguda dels preus) Mesures legals per garantir preus mínims als productors i impedir que la competència desmesurada enfonsés els sectors més dèbils (sobretot. amb la reducció de despeses. Roosevelt a la President. Pretenia . D. En general. No comptava amb el suport de la majoria de La NEW DEAL l’empresariat. La New Deal i l’inici de la cooperació internacional..

. 71 . però era la primera vegada que diversos governs es reunien per parlar de temes econòmics i per intentar coordinar les seves polítiques per afrontar la crisi. POLÍTICA DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL Juny de 1933 Des de 1929. les relacions Conferència internacionals es basaven en el Internacional de Londres. en la qual destaquen: Les millores en les bases legals 1933 – National Labour del sindicats (una major Relations Act. una nova recessió entre 1936 – 1937 .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Evolució de Va experimentar diversos cicles (Gran l’economia nord. llibertat sindical) i la creació 1935 – Social Security Act d’una entitat pública de Seguretat Social van millorar notablement la situació social dels sectors més desafavorits. l’autarquia i la manca total de cooperació. POLÍTICA LABORAL Controvèrsia sobre els efectes reals de la New Deal sobre l’economia dels Estats Units El Govern va tenir una política activa. proteccionisme. Els Estats Units. per garantir uns canvis estables. Aquesta política laboral i social va permetre a la gran massa d’aturats obtenir uns ingressos i augmentar el consum i la demanda. afavorir els intercanvis i sobre els deutes de guerra. França i la Gran Bretanya pacten acords comercials i monetaris. una americana als anys 30 certa recuperació entre 1933 – 1935. La Conferència no va tenir gaire bons resultats. Depressió entre el 1929 – 1933)..

el Regne Unit. entre 1923 i 1930). 72 . Bèlgica. el 1922). Polònia (1926). Iugoslàvia (1929). on els cancellers Dollfus i Hitler van eliminar la democràcia i van imposar sistemes de partit únic. Grècia (el règim de Metaxas el 1936). Final de la El mapa polític d’Europa es dibuixa totalment Primera Guerra diferent al període anterior. van mantenir-se els règims democràtics.  A Rússia. com França. es consolida la revolució comunista i al 1922 es forma la URSS. però van tenir una política d’indiferència envers l’aparició dels feixismes i la instauració de dictadures a la major part dels Estats d’Europa. LES DICTADURA AL SUD D’EUROPA Tots els països del sud d’Europa van veure com s’imposaven dictadures de diferents signes: Itàlia (règim feixista de Mussolini. LES DICTADURES ORIENTALS Entre 1920 i 1938 diversos països de l’Europa oriental van instaurar dictadures de signe ultraconservador. LES DEMOCRÀCIES LIBERALS Alguns països de llarga tradició liberal i democràtica. Règims polítics a l’Europa d’entreguerres i el naixement del feixisme. amb el suport de la burgesia. al centre i al sud d’Europa es van imposar règims dictatorials de tipus conservador i militar. Espanya (la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera. i també Àustria i Alemanya. o Portugal.  Al nord i a l’oest. i com a reacció al triomf bolxevic a Rússia. amb repúbliques o monarquies parlamentàries i constitucionals. Bulgària (1923).  A l’est. Holanda o Suïssa van aconseguir defendre les seves llibertats i les seves institucions. amb la dictadura militar de Salazar des del 1926. amb nous règims Mundial polítics de diversa naturalesa. sota la forma d’una dictadura del Partit Comunista.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 9 – LES DEMOCRÀCIES I L’ASCENSIÓ DELS TOTALITARISMES 1. Hongria (1920).

i el Partit Feixista fundat el 1922. A Dinamarca.. a partir de les idees de Benito Mussolini i els seus Fasci a partir de 1919. Cada individu existeix perquè ha de ser útil a la Pàtria. Rebuig al mestissatge i a les minories. de la dona. 73 .  S’identifica l’Estat amb els seus components ètnics i racials. Vertebració social a partit dels òrgans de l’Estat (moviments juvenils. drets individuals.).  Nega el pluralisme polític. Defèn l’autarquia com a model econòmic.  Elogi de l’irracionalisme i del valor de l’obediència cega. Teoria “organicista” de l’Estat (que ha de ser totalitari). Elimina les particularitats o els trets d’identitat no propis del conjunt. És militarista i veu en la guerra un mitjà gloriós per desenvolupar les virtuts de l’home.  Exalta la violència com a mitjà legítim (el dret del fort per imposar- se sobre el dèbil). Suècia i Noruega. dels valors del liberalisme i de la democràcia (sufragi. i elimina la dissidència. EL FEIXISME  Exalta la Nació per sobre de l’Individu.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LES DEMOCRÀCIES NÒRDIQUES: L’Estat del Benestar. que es tradueix en un imperialisme a la recerca de “l’espai vital”.  Fort control sobre la societat civil: militarització i omnipresència policial. Utilitza sempre escenografies grandioses i dóna molt de valor als factors simbòlics i uniformitzadors. Generalització de la censura sobre els mitjans de comunicació i sobre qualsevol forma d’expressió cultural i artística. al qual cal obeir en tot i fins al final. NAIXEMENT I IDEOLOGIA DEL FEIXISME Neix com a tal a Itàlia. l’arribada al poder dels Partits Social – Demòcrates i Socialistes va impulsar noves formes democràtiques més avançades.). esportius.  Fortament centralista i centralitzador.  Fort control ideològic i repressió cultural.  L’Estat és altament intervencionista en tots els àmbits de la societat i de l’economia. Fort component racista..  Rebuig del parlamentarisme. sindicals . Preconitza l’autoritarisme i un sistema de “partit únic”. que van anar construint l’anomenat Estat del Benestar. Educació dogmàtica.  Exaltació del líder carismàtic. amb polítiques socials i d’igualtat de tipus progressistes.. Fortament anticomunista.  Nacionalisme agressiu i expansiu..

en el bàndol guanyador de la guerra. ciutat de Fiume. En aquest context. → Fenomen d’ocupació de terres en el camp. Fort descontentament social. va fundar el Fasci Italiani di Combattimento Es tractava de grups armats i Ja anteriorment. d’idees ultranacionalistes. a l’escena política italiana. que aviat es creixent força dels ideals configurà com una gran força comunistes. un antic afiliat al Partit Socialista (expulsat el 1915. havien altament populista. grups d’antics violents. 74 . Vestien (com els arditi) camises negres i actuaven de forma molt organitzada i jeràrquica. sota la direcció de Mussolini. Governs de partits liberals i → Radicalització del conservadors que anaren perdent moviment obrer el suport popular. demagògic i realitzat mostres molt exaltades i nacionalista. Greu crisi econòmica a Monarquia constitucional i causa d’una elevada parlamentària de Vittorio Emanuel III. a Iugoslàvia). Benito Mussolini. → Augment de les vagues i Ascensió dels partits d’esquerra de les accions sindicals (Socialista) i de dreta (Partit Popular) violentes. El feixisme italià: Mussolini al poder ITÀLIA DESPRÉS DE Itàlia. LA PRIMERA no va obtenir gaire beneficis territorials ni GUERRA MUNDIAL econòmics per la seva participació bèl—lica. amb un programa combatents (arditi).HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 9 – LES DEMOCRÀCIES I L’ASCENSIÓ DELS TOTALITARIMES 2. Al 1921 s’escindí del Partit Socialista l’ala més revolucionària (Antonio Por de la burgesia als efectes Gramsci) i es fundà el Partit revolucionaris de la crisi i a la Comunista d’Itàlia. locals i militants ultranacionalista (com l’atac a la d’esquerra. inflació i un augment de Gran inestabilitat política l’atur. que atacava els violentes de caràcter actes.

on van ocupar els edificis públics i del Govern. MUSSOLINI AL GOVERN – El respecte inicial a la Constitució i a les formes parlamentàries va anar retallant-se entre 1922 i 1924. amb el suport ple de l’Exèrcit italià. Mussolini i uns milers de “camises negres” van organitzar una marxa sobre Roma. L’ACCIÓ DE LES ESQUADRES FEIXISTES – Els grups feixistes van actuar freqüentment contra líders i militants obrers. PROGRAMA DEL PNF  Exigia la configuració d’un Estat fort. suport i el  Defenia la propietat privada finançament de les  S’oposava als ideals de l’esquerra patronals italianes. Mussolini converteix els seus Fasci en el Partit Nacional Feixista (PNF). També va obtenir el suport de bona part de l’Exèrcit. i en les PODER POLÍTIC files de la petita burgesia.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Al 1921. agressiva i expansionista. LA VAGA DE 1922 – Davant la convocatòria. revolucionària i es presentava com a que afavorí les seves garantia contra l’avenç comunista. el PNF va presentar-se com el garant de l’ordre en el lloc de l’Estat. amb la complicitat de la policia i l’aquiescència dels jutges. amb l’acció continuada de les Esquadres amb “càstigs” contra l’oposició d’esquerres. 75 . EL CAMÍ DE MUSSOLINI I Va tenir un ràpid creixement en les capes ELS FEIXISTES CAP AL populars de descontents socials. Va aconseguir el centralitzat i autoritari. activitats i el seu  Propugnava una política exterior creixement. LA MARXA SOBRE ROMA – El 8 d’octubre de 1922. S’IMPOSA LA DICTADURA FEIXISTA – L’assassinat del socialistes Matteoti pels feixistes i el demostrat frau electoral (1924) van accelerar la presa total del poder de Mussolini. i va assegurar el funcionament dels serveis públics substituint els vaguistes. El Rei no va acceptar les mesures d’excepció proposades del Govern i va lliurar el poder a Mussolini. (30 d’octubre). amb un programa polític ambiciós i molt agressiu. el tancament del Parlament i l’establiment de la dictadura feixista a Itàlia. amb plena impunitat policial i judicial.

La dictadura feixista a Itàlia A partir de 1924/1925. Nomenava i destituïa els ministres. 1939 El Parlament fou definitivament dissolt i es creà en el seu lloc un òrgan consultiu. Mussolini controlava tots els ressorts del poder. 1926 Llei Rocco – Prohibició de tots els partits polítics i sindicats. L’Església catòlica es convertí en un dels principals valedors del règim. i el retorn a unes relacions bilaterals estables.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 9 – LES DEMOCRÀCIES I L’ASCENSIÓ DELS TOTALITARIMES 3.  El Govern nomenava directament els dirigents de l’administració regional (prefectes) i municipal (alcaldes). i va establir un nou règim totalitari i dictatorial. 1934 Els sindicats van quedar integrats en unes Corporacions en les quals estaven representats junts treballadors i empresaris. en política interior .. Suposava el reconeixement per part de Pius XI de l’Estat Italià i del règim feixista.  Es creà una policia política per liquidar qualsevol dissidència o oposició al règim. governava per decrets i exercia un control total sobre tots els poders de l’Estat. excepte el Partit Nacional Feixista i els sindicats vinculats. (OVRA) 76 . 1928 Creació del Gran Consell Feixista.  L’Administració i el funcionariat es va depurar políticament. que exercia el control sobre el Parlament italià i escollia els diputats i els senadors.. amb membres escollits pel Govern i pel Partit: la Cambra dels Fasci i de les Corporacions. en el qual l’Estat s’identificava amb el Partit Feixista. Mussolini va anar liquidant les institucions i les formes democràtiques a Itàlia. 1929 Pactes de Letran amb el Vaticà. juntament amb representants de l’Estat (verticalisme). Amb el beneplàcit de la Corona. Es creà el Consell Nacional de les Corporacions. I a més. a canvi d’una renda anual..

i creació de nous mitjans per difondre els valors del feixisme.  Mesures altament proteccionistes.  Va disparar la despesa pública. Va tenir com a conseqüències . Foment de la producció agrària. Etiòpia) Desenvolupament d’un model “capitalista d’Estat”. → Ensenyament religiós obligatori. i enquadrament del professorat en el Partit. en detriment de la indústria de béns de consum.  Creació de l’IRI.. Política social destinada a un estricte control sobre tots els aspectes de la vida i de la societat → Creació d’organismes culturals. que limitaven les importacions i de foment de la indústria. Prohibició del divorci. per protegir la indústria nacional. Tunísia.) Expansió imperialista (Albània. Política de grans obres públiques. i d’aspiracions autàrquiques. d’afiliació obligatòria → Fort control sobre l’ensenyament. econòmica i social de Mussolini. Cinecittá. Política exterior de tipus agressiu i expansionista... Savoia . molt intervencionista i proteccionista.  Augment de l’atur i disminució real dels salaris. Politització de l’educació en tots els nivells. Política d’annexió de les “terres irredemptes” Reivindicacions territorials (Dalmàcia. Còrsega. juvenils. → Censura prèvia sobre tots els mitjans de comunicació..HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Política exterior. com els nous estudis de cinema a prop de Roma.  Va afavorir principalment a les oligarquies industrials i financeres i als grans propietaris de terres  Per fer perdre competitivitat a la indústria. Niça. però sense gaire inversions ni reformes agràries en profunditat. Política de militarització social i de reforçament del poder militar d’Itàlia. a la que va acabar controlant. etc. per disminuir l’atur Forta inversió en la indústria militar i de guerra. o la xarxa estatal d’emissores de ràdio. 77 . amb elevats costos i baixes qualitats.

republicà i democràtic. Tractat de Versalles. que aviat Obrer Alemany. LA REPÚBLICA DE WEIMAR (1918 – 1933) Octubre – novembre de 1919  Període transitori en l’abdicació del kàiser i el seu exili a Holanda. amb una Constitució (1919) Penoses condicions democràtica i un ampli imposades pels Aliats en el reconeixement de drets i llibertats. Fou finalment derrotada. el gener de 1919. per part d’Anton n’assumí la direcció. La República de Weimar i l’ascens de Hitler al poder Derrota dels Imperis Centrals a la Primera Guerra Mundial. Assumí la Cancelleria alemanya el príncep Max Von Baden. soldats del front. nou Canceller i només responsable davant el Reichstag (Parlament) Sentiment de derrota i Intent de constituir a Alemanya un humiliació al retorn dels règim parlamentari i pluripartidista. Abdicació del Kàiser Tractat de Versalles amb Alemanya (1919) Guillem III Proclamació d’un nou règim. L’octubre de 1919 s’adherí al Fundació. a l’Alemanya vençuda a la guerra. Clima de crispació social que afavorí la creació de Consells d’obrers i estudiants (similars als Soviets) i moviments insurreccionals a diversos punts del país. La situació d’anarquia a Berlín i la realitat de la derrota van donar el poder al líder de l’SPD.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 9 – LES DEMOCRÀCIES I L’ASCENSIÓ DELS TOTALITARIMES 4. El partit es rebatejà com a Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (abreujadament. el socialista Friedrich Ebert. (cas de la República Soviètica de Baviera) Primers mesos de 1919 – Revolució Espartaquista (comunista) dirigit per Rosa Luxemburg i Liebknecht. Drexler i Karl Harrer. del Partit partit Adolf Hitler. i centenars d’espartaquistes i els seus líders foren executats. Partit Nazi) 78 .

expansionista i agressiva. Hitler és el nou Führer (guia) Període 1923 – 1929 del partit nazi. mentre en el Parlament i accedir augmentava el pes electoral de al poder des del mateix l’extrema dreta i l’extrema esquerra. Gener de 1933 . antibolxevic. Amb la majoria al Parlament. Hitler va sumar la figura del Cap de l’Estat a la del Govern amb la mort de Von Hindenburg l’agost de 1934. influència i la dimensió en el nou context de crisi econòmica i social.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Des de 1923. sistema que volia destruir. 79 . imposant un nou règim totalitari de partit únic: la dictadura nazi. Eleccions de 1932 – El Partit Comunista va obtenir 100 escons. el seu lideratge sobre el partit era ja indiscutible. Hitler va dissoldre el Parlament i convocà noves eleccions. en un govern de coalició amb els catòlics de dreta. mentre els partits democràtics del centre quedaren arraconats. amb un descens de cop d’estat (putsch) el novembre de la conflictivitat social. de 1923 contra el Govern. i el Partit Nazi en va obtenir 196. La gran crisi econòmica que afecta el món capitalista va sacsejar fortament El Partit Nazi va augmentar Alemanya. La crisi va també trasbalsar l’equilibri polític. Una setmana abans de la data assenyalada. que va veure com la taxa fortament la seva d’atur augmentava vertiginosament. i així els grans partits tradicionals Hitler va decidir entrar en alemanys van veure com s’esfumava el joc electoral per entrar el seu suport popular. Al sortir de la presó. es produí l’incendi del Reichstag. i exposa el seu programa a Alemanya ideològic (els 25 punts del NSDAP) Període de certa recuperació econòmica i estabilitat política El Partit Nazi protagonitzà un intent a Alemanya.El President Hindenburg nomenà Hitler com a Canceller . antidemocràtic i antisemita. que acabà amb la detenció i empresonament de Hitler (1924) En el temps que va estar a la presó (uns 6 mesos) Hitler va escriure el Mein Kampf (La meva lluita) on exposava la seva ideologia i doctrina pangermanista.

La concentració de poders en El Parlament va votar poders mans de Hitler fou total amb la extraordinàries al Canceller per mort del Cap de l’Estat. Amb el suport de . sota Classe mitjana amb negocis el seu control personal. Von governar per decret. per 4 anys. règim dictatorial de partit únic.  El ressorgiment nacional d’Alemanya  La recuperació d’allò que s’havia perdut a la Gran Guerra  La superació de la crisi. violent. La Dictadura Nacional Socialista a Alemanya Gener de 1933 – Hitler es 27 de febrer – Incendi de l’edifici nomenat Canceller del Reich. i instaurà un Aliats. Krupp. Hitler es proclamà Reichführer. l’aliança amb el Cercle Catòlic. del Reichtag alemany (Parlament) Nova convocatòria d’eleccions L’oposició socialista i legislatives per al 5 de març. de les llibertats civils. arruïnats per la crisi Antibolxevics Hitler es presentava com la Grans industrials com Thyssen.. comunista fou acusada Persecució dels opositors i restricció d’haver provocat l’incendi. la reactivació econòmica i la supressió de l’atur  L’ordre social i l’aturador contra l’avenç comunista 80 .. Les eleccions es van celebrar Victòria clara però insuficient en un clima polític tens i del Partit Nazi (43 % dels vots).. sobretot per l’actuació Hitler obté la majoria gràcies a de les SS sobre l’oposició.. Obrers i pagesos afectats per en el qual el Partit la crisi econòmica i l’atur s’identificava amb l’Estat.. Hitler va iniciar d’immediat la Militars i sectors nacionalistes liquidació de les institucions de àvids de revenja contra els l’Estat democràtic. .. quan del propi Parlament.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 9 – LES DEMOCRÀCIES I L’ASCENSIÓ DELS TOTALITARIMES 5. etc. garantia per a . al marge Hindenburg (agost de 1934).

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI ALGUNS ASPECTES DE LA POLÍTICA SOCIAL I INTERIOR NAZI Control sobre l’aparell de l’Estat i sobre el poder judicial Centralització de l’Estat Aparells policials i persecució de la dissidència política. Política racial i eugenèsica. Política antisemita. Política envers la ciència i la cultura Organització corporativa de la societat: Joventut i Dona Política educativa Política religiosa. Nit dels miralls trencats. Política natalista. Altres qüestions 81 . Política de propaganda i de control de la cultura i dels mitjans de comunicació.

per arribar a l’autosuficiència en els subministraments. tot el sistema econòmic alemany es va posar al servei de l’Estat. plena ocupació)  Caiguda de les exportacions Es va controlar la inflació i de l’activitat comercial. L’atur gairebé va  Desajustament entre sectors desaparèixer.  Política de grans obres públiques i d’ajuts públics a les grans empreses per disminuir l’atur.(política de industrials.. sobre el conjunt del sistema productiu. Intervencionisme i Polítiques Prioritat per a la dirigisme estatal encaminades a indústria pesant l’autarquia  Control governamental sobre preus. que portés el país a una hegemonia Com? econòmica sobre Europa. obrers. Alemanya es va convertir  Deteriorament de les en la segona potència condicions de treball dels industrial del món. La política de Hitler fins al 1939 La política econòmica Objectiu fonamental de Hitler Convertir Alemanya en una gran potència econòmica i industrial.  Gran impuls a la indústria armamentística. Grans beneficis de la Banca  Concentració dels beneficis i de la gran indústria econòmics en mans de la alemanya..HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 9 – LES DEMOCRÀCIES I L’ASCENSIÓ DELS TOTALITARIMES 6. 82 . En general. i amb l’objectiu fonamental de preparar el país per sostenir una guerra que es veia cada cop més a prop. derivada de la política de remilitarització nacional. Els resultats . salaris i relacions laborals  PLA QUATRIENNAL. gran oligarquia vinculada al partit.

Fou un escenari de proves de noves armes. tàctiques i estratègies militars.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI La recerca de “l’espai vital”: la Lebensraum Política expansionista i agressiva enfocada a l’adveniment del Gran Reich i a la continuïtat territorial cap a l’Est. i posteriorment de tota Txèquia (Protectorat de Bohèmia i Moràvia). contravenint els Pactes de No Intervenció que havia signat prèviament amb altres potències europees. Octubre de 1933 – Alemanya es retira de la Societat de Nacions. Octubre de 1938 – Ocupació militar de la regió dels Sudets. 1936-1939 – Intervenció directa en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol del general Franco. que tenia incloses clàusules secretes per al repartiment d’Alemanya. (el març de 1939 també s’annexiona el port de Memel) Reivindicacions territorials sobre el “Corredor” de Danzig (Polònia) Agost de 1939 – Firma del Pacte de No Agressió Germano-Soviètic. 1936 – El Sarre (Saarland) es reincorporat al Reich. sobre els territoris eslaus de Polònia. Ucraïna i Rússia. 83 . com a “espai vital del poble alemany”. Març de 1935 – Es restableix el servei militar obligatori. Març de 1938 – Annexió d’Àustria (Anschluss). Ocupació militar seguida d’un referèdum d’annexió el mes d’abril. (Itàlia ho va fer l’any 1937). Comencen les reivindicacions sobre la regió txeca dels Sudets. en la qual Versalles havia prohibit expressament la permanència de l’exèrcit alemany. i aviat es sobrepassen les limitacions en el nombre d’efectius imposades per Versalles. 1936 – Remilitarització de la regió de Renània. Al setembre Hitler signa el Pacte de Munic amb França i la Gran Bretanya. mentre Eslovàquia es declarava “independent”. després de 18 anys d’administració francesa (en nom de la SdN). França i Gran Bretanya declaren que defendran militarment Polònia si aquesta és atacada.

per garantir la independència polonesa. Signat entre Hitler i Mussolini l’octubre de 1936. reforçat amb la signatura del Pacte d’Acer (maig de 1939) entre Itàlia i Alemanya. 84 . i especialment contra la Unió Soviètica. Espanya i Hongria. Política estratègica d’aliances i pactes de cara a la futura ordenació d’Europa ideada pels nazis L’Eix Roma – Berlín. L’esclat de la guerra: la invasió de Polònia 1933 – Arribada de Hitler Tots els recursos econòmics. humans i al poder a Alemanya polítics del Reich es posen en marxa per sostenir en un termini curt una guerra. El Pacte AntiKomintern. Signat per Alemanya i el Japó el novembre de 1936 com a aliança anticomunista. Romania. També s’hi van adherir Hongria.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 10 – LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 – 1945) 1. amb l’amenaça la intervenció d’ambdues d’intervenció directa sobre Polònia. Bulgària i Eslovàquia. + Pacte de No Agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica (1939) Amenaça militar sobre Pactes per al repartiment de Polònia (reclamació sobre l’estat polonès i de les àrees la ciutat de Danzig) d’influència a l’est europeu França i la Gran Bretanya Hitler reclama la ciutat lliure de adverteixen a Hitler que la Danzig i un “passadís” per al seu invasió de Polònia suposaria accés. Estratègia de provocació i desafiament a les democràcies occidentals amb la política de remilitarització i d’expansió territorial (el “Gran Reich”) i sobre els territoris eslaus. amb caràcter d’aliança militar. A aquest pacte s’hi van afegir després Itàlia. al qual s’afegí el 1940 el Japó.

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

Les tropes alemanyes creuen la
1 de setembre de 1939. frontera polonesa i inicien una ràpida
La Fall Weiß invasió del país, seguint els principis de
la blitzkrieg (guerra llampec)

El 3 de setembre, França i la Gran Bretanya
declaren la guerra a Alemanya.
INICI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

Els soviètics van ocupar
tota la regió oriental de En menys d’un mes, els alemanys van
Polònia, en acord amb els vèncer la resistència i van ocupar
alemanys, així com els Varsòvia i les regions occidentals i
estats bàltics. centrals de Polònia.

Els alemanys van incorporar Danzig i les regions nordoccidentals
de Polònia al Reich, i van crear una Administració General de
Varsòvia, sota tutela nazi, per a la resta del territori.

La ràpida i efectiva victòria sobre Polònia va demostrar
la superioritat militar alemanya i va servir per provar les
noves estratègies militars que utilitzaria Alemanya a les
properes campanyes.

Els exèrcits aliats (França i la Gran Bretanya) no van saber
reaccionar adequadament. Mentre França preparava les
seves defenses davant un eventual atac alemany (línia
Maginot), els britànics desplegaven la seva flota al Mar del
Nord per dificultar els subministraments de ferro des de
Suècia als alemanys.

Entre l’octubre de 1939 i el març de 1940 no es van produir accions
militars de gran envergadura, donant així temps als alemanys a
preparar les accions que es van desenvolupar posteriorment,
sempre amb iniciativa nazi fins el 1942.

85

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

TEMA 10 – LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 – 1945)
2. La iniciativa nazi: de la guerra llampec a la invasió
de l’URSS.

El conflicte pren la seva dimensió
Setembre – octubre de 1939 mundial amb les declaracions de
Es completa la invasió i guerra de França i la Gran Bretanya.
l’ocupació de Polònia. S’inicià la GUERRA MUNDIAL i una fase
d’INICIATIVA MILITAR ALEMANYA.

Abril de 1940 – Invasió de Dinamarca i Noruega. Establiment d’un
règim col—laboracionista a Noruega (V. Quisling) i derrota de
l’exèrcit noruec i dels seus aliats britànics.

Maig de 1940 – Invasió d’Holanda, Bèlgica i Luxemburg, i inici de
la invasió de França. L’èxit de l’operació, la Fall Gelb i la Fall Rot,
és un exemple de la blitzkrieg, i va suposà l’evacuació a gairebé
340.000 soldats aliats i civils cap a la Gran Bretanya.
Al mes de juny, Itàlia declara la guerra a França.

Ocupació de Paris el 14 de juny. El nord i la franja atlàntica de
França van quedar sota administració alemanya, mentre el
centre i el sud-est del país es va establir un Estat
col—laboracionista, amb capital a Vichy, sota la presidència
del mariscal Pétain.

Estiu de 1940 – Comença l’Operació Lleó Marí i la Batalla
d’Anglaterra. Els plans d’invasió per mar de la Gran Bretanya
passaven per l’eliminació de la seva força aèria (la RAF) per part
de la Luftwaffe. S’inicià aquí també la pràctica de bombardejos
sobre ciutats i blancs civils. A finals de l’estiu, els plans d’invasió
van quedar posposats.

El manteniment de la guerra per part dels aliats fou en bona
part possible gràcies al suport econòmic dels Estats Units, on el
president Roosevelt va aconseguir que el Congrés votés grans
quantitats en ajuts i préstecs als britànics per a la guerra.

Octubre de 1940 – Invasió frustrada de Grècia (des d’Albània) pels
italians. Hitler decidí intervenir als Balcans. Entre març i abril de
1941, els nazis ocuparen Iugoslàvia i Grècia, amb la col—laboració
dels règims d’Hongria, Bulgària, Eslovàquia i Romania.

86

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

La Gran Bretanya tenia un gran interès estratègic per la
Mediterrània, i especialment per mantenir el control sobre el
Canal de Suez, que era el pas pel trànsit marítim cap a l’Índia.
Comptava amb les bases navals de Gibraltar, Malta i a Egipte
(Alexandria).

El fracàs de la intervenció italiana a Grècia, la feblesa del domini
italià sobre Líbia i el domini de la flota britànica a la Mediterrània,
van portar els alemanys a obrir un nou front al nord d’Àfrica
(Afrika Korps)

Els alemanys foren detinguts pels britànics a Al-Alamein
(novembre de 1942), i no aconseguiren posar en perill el
domini britànic sobre Egipte ni el control sobre el Canal de
Suez i el Mar Roig.

La invasió de l’URSS (l’Operació Barbarroja). Es va iniciar el 22 de
juny de 1941, amb unes 6 setmanes de retard sobre els plans
inicials, amb uns contingents per part d’Alemanya i els seus aliats
d’uns tres milions i mig d’homes.

L’atac s’estructurava en tres grans eixos: el nord, des de la
Prússia oriental, per ocupar el Bàltic i Leningrad; el centre, des
de Polònia, que es dirigia a Moscou, i el sud, des de Romania,
per assegurar-se el control del Caucas i dels seus recursos
energètics.

87

Mussolini fou executat pels partisans italians el 28 d’abril de 1945. 88 . en retirada. LA CAMPANYA D’ITÀLIA Després de la derrota de Rommel a Àfrica. El Rei i la seva família havien fugit i s’havien refugiat amb els Aliats. A partir d’aquest moment. Hitler va decidir la invasió del nord i el centre d’Itàlia. sobretot. la derrota a la batalla d’Stalingrad (juny de 1942 – febrer de 1943)varen suposar el final de l’ofensiva alemanya a l’Est i l’inici del seu declivi. l’Exèrcit Roig va prendre la iniciativa i va anar acorralant les divisions alemanyes i dels seus aliats. El 1946. els italians van votar en referèndum convertir Itàlia en una República. que va capitular davant dels Aliats (setembre de 1943). La derrota dels alemanys i el final de la guerra Va suposar un punt d’inflexió en la guerra. en la que la Any 1943 iniciativa va passar a mans dels Aliats. que no va arribar a Roma fins el juny de 1944. amb capital a Saló. els errors tàctics que va cometre en les seves ordres i. on Mussolini (alliberat) va instaurar la Reppublica Sociale Italiana. els exèrcits aliats van preparar el desembarcament de tropes a Sicília (Itàlia) el mes de juliol de 1943. a les fronteres de Polònia. i es varen produir les primeres derrotes importants d’Alemanya. LA CAMPANYA DE RÚSSIA La impossibilitat de trencar la resistència russa a Leningrad.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 10 – LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 – 1945) 4. Els alemanys van resistir l’avenç aliat. L’ocupació de Sicília i el posterior salt a Calàbria va suposar la caiguda de Mussolini (i el seu empresonament) i la instauració d’un govern provisional encapçalat per Badoglio. i els va empènyer cap a l’oest.

L’avenç soviètic cap a les fronteres alemanyes semblava imparable. El mariscal Karl Dönitz assumeix la figura del Cap del Reich. L’ESFRONDAMENT FINAL D’ALEMANYA Febrer – març de 1945. Els soviètics ocupen Àustria i Txecoslovàquia i arriben a assetjar Berlín (24 d’abril). 30 d’abril – Adolf Hitler es suïcida en el seu búnker del Reichtag. 28 d’abril – Execució de Mussolini i avanç aliat al nord d’Itàlia. La immensa superioritat de les forces aliades va fer retrocedir els alemanys. que no van poder impedir l’alliberament de París el 24 d’agost. si bé no completament)i a Polònia (ocupació de Varsòvia el 17 de gener de 1945). ocupant Bulgària i Romania. L’acció dels partisans (guerrilles de resistència nacional contra els nazis. L’AVENÇ SOVIÈTIC PER L’EST A finals de 1944 els soviètics havien fet fora els alemanys dels Balcans. van aconseguir l’expulsió dels alemanys d’Albània i de Iugoslàvia durant el 1944. LA GUERRA S’HAVIA ACABAT A EUROPA. Capitulació de Berlín davant els soviètics. El dia 6 de juny de 1944 es va produir un desembarcament massiu de tropes britàniques. El mateix dia es rendeix l’Exèrcit de l’Eix a Itàlia. i el replegament de les forces alemanyes a l’interior del seu territori.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI EL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA I L’ALLIBERAMENT DE FRANÇA. 89 . El règim col—laboracionista de Vichy va caure i el mariscal Petain fou condemnat a mort ( després commutat per la cadena perpètua). nord-americanes i d’altres aliats a la península de Normandia (França). i havien entrat també amb força a Hongria (octubre de 1944. i el 4 de maig a Holanda i a Dinamarca. 2 de maig. fortament controlada pels comunistes). La rendició incondicional d’Alemanya es va signar el 7 de maig a Reims.

LES CONFERÈNCIES DE PAU Entre 1943 i 1946. entre el 17 de juliol i el 2 d’agost de 1945). Les conseqüències de la guerra. i pels EUA el nou President H. A Potsdam (a prop de Berlín. 90 . a la que 46 Estats del Món creaven l’ONU. els líders aliats (Churchill.  una comissió estudiaria les sancions econòmiques (reparacions de guerra) que hauria de pagar Alemanya. A Ialta (península de Crimea.  L’estimació de les pèrdues econòmiques dels països aliats. Stalin i Roosevelt) van decidir. i també es va dibuixar el mapa de la futura Polònia. Aquestes Conferències van donar les claus de la futura Guerra Freda.  algunes decisions sobre el futur de les fronteres europees.  La partició definitiva d’Alemanya i de Berlín i Viena. a Europa). estiu de 1945) 1945 – Conferència de San Francisco París (1946) – S’aprova la Carta de les Nacions Unides. De nou els líders de les potències aliades van prendre decisions:  la creació d’un organisme internacional que substituís la vella Societat de Nacions (a la futura Conferència de San Francisco). Truman. amb l’enfrontament entre l’URSS i els EUA i les àrees d’influència establertes a rel de la pròpia guerra mundial (sobretot. A Teheran (28 de novembre – 1 de desembre de 1943).. Només Stalin repetia de les anteriors conferències. Alemanya serà partida en més d’un Estat.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 10 – LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939 – 1945) 5. del 4 a l’11 de febrer de 1945). que després de la seva derrota. i quina part havia de pagar Alemanya. febrer de 1945)) Potsdam (Berlín. Per la Gran Bretanya hi acudí Atlee.  La persecució de tots els criminals de guerra nazi i la celebració d’un judici per als responsables de la guerra. els Aliats van trobar- se en diverses Conferències de Pau per organitzar com havia de ser el URSS – Gran Bretanya – EUA món després de la Guerra.  La separació d’Àustria i les fronteres finals de Polònia. Teheran (1943) Ialta (URSS.  El “repartiment” d’Alemanya en 4 zones (incorporant aquí a França).. .

etc.  el dilema moral de la utilització de l’arma atòmica sobre el Japó. L’IMPACTE MORAL DE LA GUERRA Diverses realitats de la guerra. Les potències aliades van organitzar el Judici de Nuremberg (novembre de 1945 – setembre de 1946). canvis de fronteres. dirigents i partits polítics o grups militars per les atrocitats comeses o els crims contra la humanitat. També moltes víctimes indirectes. i també després de la guerra (retorn de població. i de la possibilitat de jutjar Estats. per gana o malalties. etc. Fou un precedent del concepte de DRET INTERNACIONAL. Es van sentenciar 12 penes de mort. per jutjar els criminals de guerra nazis. evidenciades ara. deportacions. → Gran impacte demogràfic per la idea de guerra total. operacions de càstig sobre la població.  les crueltats realitzades pels soviètics sobre la població dels territoris “alliberats”.. → Grans desplaçaments de població durant la guerra (fugida de l’avenç enemic.). 91 .HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI L’IMPACTE DE LA GUERRA MUNDIAL L’IMPACTE DEMOGRÀFIC → Mes de 60 milions de morts a tot el Món (als que podem sumar uns 35 milions de ferits i uns 3 milions de desapareguts) → Més de 27 milions de morts a l’URSS → Una majoria de víctimes civils. van fer trontollar l’ordre moral i ideològic mundial:  el descobriment de l’Holocaust i de la pràctica massiva de l’extermini en els camps nazis. fins i tot un cop ja acabada la guerra. falta de proveïments bàsics. deportacions forçoses com a mà d’obra o de caràcter racial . així com altres atrocitats comeses durant el règim nazi a Alemanya. molt més que a cap altra guerra anteriorment. amb bombardejos..

ciutats amb gairebé cap edifici en peu (a Alemanya.). agreujada per la feblesa dels Estats i la inflació. Consell Econòmic i Social  Respecte a la sobirania dels (diverses comissions) Estats. Polònia.. en la que l’Estat tenia un paper promotor i director de la reconstrucció.. Internacional (amb seu a L’Haia) 92 . Es va fer imprescindible una política econòmica intervencionista. el Canadà. amb regions Austràlia . i 5 amb dret de veto) Objectius i principis: Secretaria General (a Nova  La cooperació internacional York)  Manteniment de la pau mundial. (triomf de coalicions d’esquerres i progressistes a la majoria d’Estats europeus) Els Estats Units van intervenir directament en la reconstrucció europea.. i altres en van restar completament devastades i al marge (Suècia.). proveïdors com pel paper econòmic i polític. el Japó . econòmiques i destrossa material pròpia (els materials mai no conegudes fins Estats Units.. com una mesura necessària per frenar l’expansió comunista i la influència soviètica present a l’est i al centre d’Europa. Suïssa .. CREACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES Assemblea General Fundada a la Conferència de San Consell de Seguretat (11 Francisco (1945 per 46 Estats. segona gran potència mundial La reconstrucció d’Europa semblava una tasca ingent i urgent. aquell moment.. convertida en la financer que van jugar. l’URSS va sortir molt pel paper de grans enfortida a nivell territorial. membres.) Aquests països van tenir en la guerra un motiu de creixement econòmic tant Encara així. Tribunal de Justícia  Rebuig de l’ús de la violència.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI L’IMPACTE ECONÒMIC Alguns països van patir un nivell Altres països van passar la guerra de destrucció i de pèrdues sense pràcticament cap humanes. l’URSS.

l’expansió de l’àrea d’influència Txecoslovàquia. i que predomini soviètic sobre el Món. i va imposar frenar l’avenç comunista a Europa entre 1945 i 1949 l’establiment (com a Grècia. Romania. 93 . es coneix amb el nom de la GUERRA FREDA. d’unitat nacional. A molts Estats europeus es Ambdues nacions rivalitzaren per estendre les formaren governs seves àrees d’influència en el món. la RDA (l’Alemanya era per tant la limitació de Oriental). i sobretot de coalició o el seu domini sobre les nacions d’Europa. el 1946). La primera preocupació Polònia. La formació d’un Món bipolar FINAL DE LA SEGONA Dos dels Estats vencedors de la guerra.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 11 – LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1. els GUERRA MUNDIAL Estats Units i la Unió Soviètica es perfilen com les grans noves superpotències mundials. La seva política es marcar tota l’era posterior centrarà per tant en l’extensió del a la guerra mundial. L’Exèrcit Roig es va mantenir en els territoris que havia Els Estats Units van intervenir per alliberat dels nazis.  l’URSS va impulsar que el PC de cada Estat assolís de manera exclusiva i excloent el poder polític del país. i van de les “democràcies populars” esforçar-se per exercir un veritable (règim de partit únic sota el lideratge sobre les economies control dels comunistes): europees. ministres comunistes a canvi de garantir els ajuts a la reconstrucció. amb inclusió de  Els Estats Units van obligar als països ministres socialistes occidentals a expulsar dels seus governs els i comunistes. Hongria. La confrontació entre ambdues superpotències Stalin. creu portar a una sèrie de arribada l’hora de l’expansió tensions i conflictes mundial del socialisme internacionals que van revolucionari. Bulgària. partidari fins aquell moment pel domini mundial va del “socialisme d’un sol país”. soviètica. Iugoslàvia i Albània.

desembre de 1947). Comunista va exercir la seva que tenia com a objectiu força per acaparar el poder i principal dissenyar i impulsar establir una “democràcia polítiques i estratègies que tots popular” de partit únic. centrada sobretot en l’amenaça comunista i contra la seguretat nacional. El cas els Partits Comunistes del Món més paradigmàtic fou el “cop havien de seguir per assolir els de Praga” de 1948. El Pla Marshall va arribar a 16 Estats europeus. Es va crear el Kominform En alguns països on existien (Comitè d’Informació dels governs d’unitat. com a agència estatal d’informació exterior.  Presentació del PLA MARSHALL (juliol de 1947). El Pla va tenir els seus anys àlgids entre 1947 i 1952) L’URSS: L’INFORME ZHDANOV I EL KOMINFORM L’Informe Zhdanov es presentà a Polònia el 1947 en un Congrés Comunista Europeu. com a gran pla d’impuls a la reconstrucció dels països europeus afectats per la Guerra Mundial. el Partit Partits Comunistes i Obrers). donatius i subvencions.  Creació de l’Agència Central d’Intel—ligència (CIA. seus propòsits de triomf de la “revolució mundial”. 94 . mitjançant programes de crèdits. i assolint el paper de “líder” en la lluita anticapitalista i antiimperialista. centrada en la necessitat d’acabar amb el tradicional aïllacionisme nord-americà i prendre el lideratge del món capitalista contra l’avenç del comunisme. on Stalin impulsava la política d’enfortir la influència de l’URSS sobre els Estats europeus orientals implantant règims comunistes. que van integrar-se en l’anomenada Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE).HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI ELS EUA: LA “DOCTRINA TRUMAN” I EL PLA MARSHALL Doctrina política que defenia el president Truman.

Berlín per al seu proveïment. El 1958. La negativa dels Estats Units va decidir els soviètics a iniciar la construcció d’un llarg mur que dividia la ciutat físicament i que impedia qualsevol fugida a l’oest. produir un veritable èxode de població des de la RDA a la RFA. especialment a Berlín (càlcul de més de 2 milions de persones). Consolidació de la divisió permanent d’Alemanya en 2 estats independents i La RFA va ingressar a l’OTAN l’any confrontats. zones i la constitució d’un nou britànica i nord-americana) Estat Alemany Federal . va exigir la integració del Berlín Occidental a la RDA o l’establiment d’una àrea “neutral”. Gran Bretanya i els militar d’Alemanya i divisió en EUA decidiren unificar les seves 4 zones (soviètica. la Unió Soviètica (Khruixov). El MUR DE BERLIN va impedir la connexió entre ambdós zones de la ciutat entre 1961 i 1989. Es convertia així en el símbol i l’espai més evident de la Entre 1949 i 1961 es va GUERRA FREDA. Els conflictes de la Guerra Freda: Berlín i Corea A partir de 1945 – Ocupació 1948 – França. La capital Berlín. amb capital a la ciutat de Bonn. francesa. 1954. i la RDA ho va fer al Pacte de Varsòvia el 1955. Stalin Octubre de 1949 – A la zona decidí acabar amb el soviètica es constituí la RDA bloqueig total. independent i democràtic.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 11 – LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 2. també dividida en 4 zones. (República Democràtica Alemanya). es situava en mig de la zona soviètica. Els EUA van posar en marxa Maig de 1949 – Es va fundar la RFA un pont aeri permanent a (República Federal d’Alemanya). i va bloquejar l’accés a la ciutat. 95 . 11 mesos després. L’URSS va decidir no unir la seva zona a la resta. amb capital al sector oriental de la ciutat de Berlín. tancant totes les seves fronteres (Crisi del Bloqueig de Berlín).

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LA GUERRA DE COREA La Península de Corea. on l’amenaça nuclear es fa real i s’utilitza per part de les “potències nuclears”.  Nou paper geoestratègic del Japó com a aliat dels EUA. que proposar l’ús de les armes suposava el final de les atòmiques contra la Xina. i van fer la invasió del Sud. Corea del Nord (industrial) es constituïa com un règim comunista prosoviètic. L’agressió fou però hi va intervenir una condemnada per l’ONU. mentre a Corea del Sud (agrícola) s’imposava una dictadura militar pro – nord-americana. 96 . i celebrar unes eleccions democràtiques. que nova potència. i els EUA al sud. i el 1949. La zona nord fou ocupada pels ocupada pel Japó durant la soviètics. però hostilitats i la divisió definitiva del fou desautoritzat i destituït per país. La Unió Soviètica al nord. de l’URSS. si bé van decidir reunificar el país a la seva retirada. que pretenia una pau negociada. americans. Truman va aconseguir signar la El general MacArthur va pau de Panmunjom (1953). i la sud pels nord- Segona Guerra Mundial. marcava el paral—lel 38. mundialització del conflicte. autoritzà els EUA a intervenir-hi provocant una perillosa militarment. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA:  Més d’1 milió de morts  Inici de la “cursa d’armaments i de “l’era atòmica”. amb el suport retrocedir els nordcoreans. la Xina. Les eleccions no es van produir. seguint la línia que s’havia dividit en 2 zones. Corea del Nord iniciava van aturar la invasió. van establir una “administració autònoma” afí. Les tropes nord-americanes El 1950. Truman.

amb capital a Hanoi. Johnson /1963 – 1969) majoritàriament hostil i la tàctica de guerrilles del VietCong. Compromís frustrat d’un referèndum per Vietnam del Nord.Assoliment de la francès a l’Àsia Oriental. i Vietnam del Nord. Vietnam japonesa durant la Segona del Sud. independència. tropes de Vietnam del Nord i el Creació del Front Nacional VietCong. Sud es va negar.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 11 – LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 3. és a dir. i la intervenció d’Alliberament a Vietnam del armada directa (fins a 500. les nombroses baixes i l’ús d’armes químiques i de gran destrucció va fer la guerra enormement impopular als EUA. i la retirada nord-americana. Guerra Mundial. règim de Vietnam del amb un règim de signe capitalista. el retorn progressiu de la guerra al seu perfil “civil”. guerrilla efectius) nord-americans per a comunista). 97 . al amb un règim comunista (Ho Chi Minh) qual finalment el Vietnam del Sud. que defenia una “vietnamització” de la guerra. l’any 1960. amb capital a Saigon. Vietnam del Sud. Fou un dels escenaris principals de la Guerra Freda. i va arribar al davant les circumstàncies d’un màxim amb la presidència de terreny inhòspit. 1969 – Arriba a la Presidència del EUA Richard Nixon. La prolongació de la guerra. i va esclatar un ampli moviment per la pau i contra la guerra que va portar al govern nord-americana a l’obertura de negociacions el 1968.000 Sud (el VietCong. a la reunificació. Els conflictes de la Guerra Freda: Vietnam i Cuba INDOXINA – Imperi colonial 1954 . i formació de nous Havia patit la dominació Estats: Cambotja. Inici de la Guerra del Vietnam Amenaça militar de Vietnam (1960 – 1975). i una població Lyndon B. La intervenció nord-americana s’intensificà des de finals del La intervenció nord-americana mandat de Kennedy (sobretot va resultar un fracàs militar des de 1963). amb el suport del Nord sobre una invasió als estratègic de l’URSS i Xina a les territoris del Sud. Laos.

LA CRISI DELS MISSILS DE CUBA (1962) 1952 . liderat per Fidel Castro com es refugià a un jove Fidel Castro. va entrar l’Espanya de a l’Havanna el Franco (va morir gener de 1959. El 1975 es reunificava tot el territori del Vietnam en un sol Estat. el 1973) 98 . que es completaria l’any 1975. 1959 – Dictadura A partir de 1956 esclatà una de Fulgencio Batista. protagonitzada per guerrilles nacionalistes i d’esquerres a tot Forta repressió contra el territori. primer episodi dels moviments populars als EUA contra la seva política exterior i militar. que aconseguien Guerra Freda. del VietCong i de Vietnam del Nord. l’oposició política al règim. (1953 – Assalt a la caserna La guerrilla. per on força” per a les negociacions transcorria la ruta “Ho Chi va portar als nord-americans a Minh” que utilitzaven els nord- intensificar els atacs i els vietnamites en el seu avanç bombardejos sobre les posicions cap al Sud. i el final de la seva intervenció en la guerra. aliat autèntica revolució dels Estats Units. amb Batista va fugir i de Montcada. així com un entrar a Saigon l’abril de 1975. Els EUA anuncien l’inici d’una retirada completa de Vietnam del Sud.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI La guerra i els bombardejos s’amplien a les veïnes La necessitat d’una posició “de Cambotja i Laos. que el 1976 es batejava amb el nom de República Socialista de Vietnam.) a líder. Gener de 1973 – Acords de París. La retirada nord-americana Suposava la primera gran implicà l’avenç imparable de derrota militar nord-americana les tropes del Nord i del i un capítol alarmant dins de la VietCong.

mentre els EUA aixecaven el bloqueig. La CIA va detectar la instal—lació dels míssils. va ordenar el bloqueig naval de l’illa. Fou un dels moment més Khruixov i Kennedy van arribar a perillosos de la Guerra Freda un acord final. 99 . tenien un radi suficient per arribar a territori nord-americà. ideologia del nou règim. encapçalat per Fidel Castro. que A rel d’aquest fet. El 1960 Castro en el continent americà. tot donant-los subministrar a l’illa totes les suport en la lluita contra el règim de matèries primeres i Castro. productes industrials necessaris. amb disponibilitat nuclear per ambdues parts. Els acords amb l’URSS incloïen un tractat de cooperació militar. que va topar directament amb els importants interessos nord-americans. Després d’uns dies on el conflicte nuclear va estar molt a prop. que entre ambdós països. l’URSS va va fracassar. suport militar dels EUA van organitzar el desembarcament de la Bahía de Cochinos. i Kennedy (1962). que boicot econòmic contra Cuba i va es comprometia a acollir els exiliats. va decidir la nacionalització dels principals béns i recursos econòmics de l’illa. els exiliats cubans amb Partit Comunista de Cuba). van retirar. però que va oferir a Cuba la instal—lació de tensionar molt les relacions míssils nuclears a l’illa. i els soviètics es (octubre de 1962). El 1960 Cuba signà un acord comercial i financer El govern dels EUA va decretar el amb la Unió Soviètica.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI El nou règim revolucionari. i un any després fundava el Partit Unit de la Revolució (futur El 1961. La nova conjuntura donava un tomb a la revolució Es tractava del primer aliat de l’URSS cubana. molt a anuncia el socialisme com a prop de les costes dels Estats Units. Les armades nord- americana i soviètica entraven així en conflicte al Carib.

100 . Corea . Taiwan . Noruega. Compta amb una estructura política.. amb Austràlia i Nova Zelanda  L’OTASE. cooperació militar en aquest (política del roll back). entre els EUA. El govern nord-americà s’adona de la necessitat d’establir una estratègia militar i diplomàtica que aïllés l’URSS i Establiment d’una sèrie de que contingui l’expansió de la pactes.. sentit arreu del planeta. Holanda. desplegades sobretot a Europa. inici de Diversos focus de conflicte i la GUERRA FREDA tensions internacionals. Al 1952 s’hi van afegir Grècia i Turquia. NATO en anglès). Turquia i Pakistan . al voltant de la confrontació entre l’URSS i els EUA: Berlín. econòmic i polític. coordinada per un Comandant Suprem (amb seu a Washington). hi destaca l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. i una estructura militar. Bèlgica. Dinamarca i Islàndia). i al 1955. Compta amb un comandament únic sobre un conjunt de forces militars. Luxemburg. Els grans blocs militars: l’OTAN i el Pacte de Varsòvia Després de 1945. amb Tailàndia i Filipines (juntament amb tractats bilaterals de caràcter militar amb el Japó. Va néixer com a garantia de seguretat davant la Unió Soviètica i com a fórmula de cooperació econòmica i militar.  L’ANZUS.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TEMA 11 – LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 4.  Tractat de l’Atlàntic Nord (1949). la RFA.. sota el lideratge nord-americà. dirigida per un Secretari General (amb seu a Brussel—les). aliances i tractats de seva influència en el Món.)  El Pacte de Bagdad. amb Iraq. Itàlia. del que va sorgir l’OTAN. Portugal. Pel seu potencial militar.. França... Canadà i diversos països de l’occident europeu (Gran Bretanya.

101 . El Pacte de Varsòvia. Bulgària. Txecoslovàquia. sinó per acabar de fet amb la vida sobre la Terra. Era un exemple del model d’economia planificada que propugnava el comunisme. la RDA. Hongria. Bulgària i Albània.HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI TRACTATS I ALIANCES EN EL BLOC SOVIÈTIC Igualment en el bloc comunista es van establir pactes. tractats i aliances per cooperar a nivell econòmic i militar durant la Guerra Freda. i més tard s’hi van adherir altres països (Vietnam. o Consell d’Ajuda Mútua Econòmica. La República Popular Xina hi va estar associada fins el 1962. Establert el 1955 com a aliança militar antagònica a l’OTAN. Cuba. El Pacte de Varsòvia i l’OTAN van escenificar els DOS GRANS BLOCS militars protagonistes de la GUERRA FREDA. El COMECON. Polònia. Polònia. etc. Romania. Romania. Hi van formar part l’URSS. es va fundar el 1949 com un organisme de cooperació i coordinació econòmica dels seus membres: l’URSS. amb un poder destructiu suficient per no només aniquilar l’enemic. Mongòlia. amb un potencial militar immens i tenint com a eix central l’AMENAÇA NUCLEAR.). Albània. El Kominform. Txecoslovàquia. l’agència que coordinava i donava estratègies a tots els partits comunistes nacionals del Món i que marcava les línies ideològiques per garantir la unitat d’acció i l’hegemonia de Moscou. Hongria. la RDA.

Related Interests