COMENTARI DE TEXT DE FILOSOFIA

"Però us hem engendrat nosaltres, per a vosaltres mateixos
i per a la resta de la ciutat, en qualitat de caps i reis d’un
eixam, millor i més completament educats que aquells i
més capaços, per tant, de participar tant de la filosofia com
de la política. Heu de baixar, doncs, un després d'un altre a
la casa dels altres i acostumar-vos a veure-hi en la foscor.
Una vegada acostumats, veureu infinitament millor que els
d'allà i coneixereu el que és cada imatge i de què ho és,
perquè haureu vist ja la veritat respecte al bell i al just i al
bo. I així, la ciutat nostra i vostra viurà a la llum del dia, i
no entre somnis, com viuen ara la major part d'elles per
obra de qui lluiten uns amb altres per vanes ombres i es
disputen el comandament com si aquest fos algun bé. Però
la veritat és, crec jo, la següent: la ciutat en la qual estiguin
menys ansiosos per ser governants qui hagin de ser-
ho,aquesta ha de ser forçosament la que visqui millor i amb
menys dissensions que cap altra; ben al contrari de la que
tingui uns governants que ho desitgin."
PLATÓ: República.

a) Context històric, social i cultural.
Ens trobam davant d’un text de Plató, filòsof grec del segle V a.C.
Abans d’endinsar-nos en la matèria del text, hem de conèixer
alguns factors que influiran en el nostre autor. Plató va néixer a la
polis d’Atenes l’any 427 a.C. durant la guerra del Peloponès. La
dictadura del Trenta Tirans va donar pas a una democràcia que va
resultar inestable i va arribar a condemnar a mort a Sòcrates,
mestre de Plató. Volia participar en política, però ni la dictadura ni
la democràcia que havia condemnat a Sòcrates li semblaven
adequades. Per tant, va centrar-se en la recerca d’un Estat basat
en la justícia i governat pels homes savis. Les seves influències
més importants foren Parmènides amb la concepció de l’ésser com
a realitat immutable; Heràclit i el món sensible que està sotmès a

que ho desitgin. per tant.) Aquí. els pitagòrics amb el seu interès per les matemàtiques i el dualisme cos-ànima i. Pel que fa a la meva valoració en referència a aquest model de . que fou qui l’inicià en la filosofia i que és present a la seva obra en aspectes tan importants com la preocupació pels universals. una vegada els savis hagin compartit la veritat que han conegut. tota la ciutat hi viurà en conseqüència enlloc de perseguint falses realitats que no són més que mentides. feu una valoració crítica del text. sobretot. D’aquesta manera. d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs.) i exposa que. Sòcrates. algun bé. la visió política de l’Estat de Plató es basa en el govern de les ciutats a càrrec de filòsofs que sabran compartir amb tots el coneixement i la saviesa que han obtengut i governaran sempre en benefici de la majoria i mai d’ells mateixos. el text comença dient: (Però us hem engendrat . al just i al bo. Una vegada assolits aquests coneixements.. entre d’altres.. seran els més capaços de dirigir la polis com a caps pensadors.. però que ara ells ja sí que coneixeran la vertadera identitat de cada cosa que és considerada certa i que no és més que una ombra de la realitat.. podem concentrar-nos en el present text. encara cega. clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.. b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.) D’aquesta manera ens dóna a entendre que els triats governants no han de quedar-se tot sols amb el seu coneixement sinó que han de tornar al costat de la gent. com de la política. Plató continua (I així.) i explica que la ciutat que viurà millor és aquella en què els governants tenguin vertadera vocació de servici públic i no la que es trobi dirigida per uns que governin en benefici propi i tenguin ànsies de poder. Finalment. sense pretensions de benefici propi i compartint el seu coneixement amb els altres.canvi permanent. Plató continua dient: (Heu de baixar .. Així. la ciutat . l’antropologia i l’ètica. c) Explicació ordenada.. que té com a tema principal la política i en defensa la tesi d’un Estat governat per savis que ho facin sempre en favor de la majoria.. Plató diu (Però la veritat és . Plató ens explica com han de ser triats els governants: aquests són els que han rebut la millor educació i. En conclusió.

pens que és encertada perquè també crec que la gent que ha de dirigir un govern ha de ser la més preparada i la que més racional i beneficiosament pugui decidir sobre el nostre futur. no és aquest el sistema que utilitzam actualment. m’estim més anomenar l’ànima intel·lecte: aquest és el que ens diferencia dels altres a nivell espiritual i sí que és possible de cultivar.govern. principal oposició del filòsof Plató. De fet. A més a més. En definitiva. ja ens vendria determinada la nostra funció dins la polis. segons el tipus d’ànima que tenguéssim. però sembla que aquest és un escenari que encara mai hem reproduït a la perfecció. sinó que ens regim per un sistema de votacions en què es tria als qui posseeixin millor oratòria i capacitat de convicció. el propi Plató va tirar per terra la formació del governant ideal a través de l’educació establint que des del naixement. Aquesta és una idea que tampoc m’agrada perquè és una condemna a mai no poder avançar. En segon lloc. Però. aquesta persones o aquestes persones hauran de fer-ho sempre pensant en favor d’aquella gent a qui representa i a qui està al servei. com podem saber realment qui són aquestes persones i garantir que la seva preparació és la millor? De fet. el qual ens recorda als sofistes. . crec que un governant ha de ser triat en base al seu coneixement i a la seva capacitat de governat per tothom. No crec que ja nasquem amb una personalitat determinada perquè no crec que el nostre cos i la nostra ànima siguin entitats independents.