VEDRUNA BALAGUER.

EQUIP DE PASTORAL.

Lema del curs 2017-18

Comunico a la societat.
El valor de l’anunci, del
compartir, de la denúncia.
Bons dies. Secundària
Setembre de 2017
Dimarts, 12 de setembre

El lema d'aquest curs de totes les escoles Vedruna és: Comunico a la societat. El
valor de l’anunci, del compartir, de la denúncia.
Només et demano que t´ho creguis, que ho intentis experimentar i així notaràs
que és veritat. Tu amb les teves qualitats, fent petites accions pots fer que aquest
món sigui molt millor.

Avui és un dia molt especial, molts de vosaltres us heu tornat a veure després
d'un llarg estiu. Segur que veniu molt il.lusionats per tornar a veure els vostres
amics i amigues i amb moltes ganes d'aprendre coses noves.

Avui la nostra pregària és especialment pels companys nous i pels amics que de
nou tornem a estar junts. Si tots i totes ens ajudem farem de la nostra classe la
millor.

Dimecres, 13 de setembre

1 minut per pensar. Cap a on vaig?

Aquesta és una bona pregunta per fer-nos en aquest moment. Hem estrenat un
nou curs i probablement pel nostre cap planegen bons propòsits i metes per
millorar el nostre camí. De consells en sentirem molts i potser no els farem gaire
cas, però cal tenir en compte algunes pautes que poden ajudar-nos a trobar
respostes.

1. Treballa per conèixer-te: recorda que somiar no costa res i no estàs obligat a
compartir ni els teus somnis ni els teus pensaments. Visualitza’t gaudint dels
beneficis de ser el que vols ser.

2. Treballa per millorar la comunicació amb els altres: desenvolupa la capacitat de
comunicar el que sents o necessites però fes-ho bé, sense perjudicar els altres.

3. Estableix prioritats: No diguis “sí” a tot i a tots. No és el mateix el servei als
altres que el servilisme. Aprèn a ordenar els espais de la teva vida.

4. Fes un pla per complir les teves metes: Les metes no es compliran només de
pensar-les. Fa falta actuar. Avalua les possibilitats que tenen perquè s’assoleixin.
Posa terminis per anar assolint-les a poc a poc. No tractis d’aconseguir-les a la
força o de manera fàcil perquè probablement si les coses no et surten com les
havies planejat, les abandonaràs.

5. I sobretot, estimat a tu mateix i confia en les teves possibilitats.

Dijous, 14 de setembre
Pregarock. Moving- Macaco
Moving, all the people moving, one move for just one dream
We see moving, all the people moving, one move for just one dream
Tiempos de pequeños movimientos...movimientos en reacción
Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares...océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución.
Dediquem aquesta cançó a les persones que tenen un somni, una il.lusió i ganes,
moltes ganes de caminar i de contagiar una manera de ser.
Tots som caminants anònims, joves, grans i vells. També grassos, baixets, alts i
prims al mateix temps. I rossos, castanys, calbs, d’ulls negres o blaus, amb
ulleres... Som gent diferent , però ens uneix el mateix somni: deixar la terra millor
del que l’hem viscut nosaltres. Hem de lluitar per ser gent amb noves idees, hem
de trobar nous conceptes i maneres diferents de caminar per la vida, però
sobretot hem de fer de la nostra consciència ecològica una part inseparable de
les nostres vides.

Divendres, 15 de setembre

El relat
L’ORQUESTRA INSATISFETA
Era un piano que no estava satisfet amb el so que produïen les seves cordes
quan eren percudides pels martells lligats a les seves tecles. Sempre havia
somiat en sonar com la trompeta: allò sí que era bonic. I es resistia a què el
pianista el fes sonar amb les mans.I era una trompeta que volia ser més gran,
però fer un so suau, com el d'una guitarra ("Per què no seré com la guitarra?", es
preguntava amb freqüència). I es resistia a què el trompetista li tragués el so
d'aquella manera tan horrorosa: bufant amb força en la seva boca! I a la guitarra
no li agradava la seva forma ni li agradava fer aquell so amb les cordes. Quant
donaria per poder ser un instrument de vent! I es resistia a què el guitarrista
tragués de les seves cordes aquell so tan meravellós, però que a ella no li
agradava. I el clarinet volia ser una bateria. I la bateria es considerava massa
gran i complicada, i volia ser un senzill triangle; i el triangle es trobava ridícul, i
envejava la grandesa i la majestuositat del piano... I, naturalment, aquella
orquestra no funcionava. Cap director ni cap grup de músics era capaç de fer
sonar allò amb harmonia. Era impossible! Tot perquè la majoria dels instruments
no estaven conformes amb la seva manera de ser! Tot en ells ho trobaven
negatiu i es passaven el temps desitjant ser com els altres.

No ens pot passar a nosaltres el mateix? No val la pena perdre temps en lamentar-
se de com som i somiar que podríem ser d'una altra forma. Som de la manera que
som, tots diferents dels altres, i tots amb coses molt positives. L'important és
adonar-se de com som, acceptar-ho, i viure amb
ganes tot allò que tenim de positiu. Això farà que al nostre voltant hi hagi una
mica més d'harmonia i de "bona música".
Dilluns, 18 de setembre
1 minut per pensar
Alguns de vosaltres potser heu vist la pel.lícula “El caso Bourne”, protagonitzada
per Matt Damon.
Està basada en la novel.la de Robert Ludlum, i és la història d’un home trobat ferit
al mar i que, quan es desperta, no es recorda de res. Només un número de
compte d’un banc li descobreix el seu nom, Jason Bourne. Seguint el rastre del
banc, Bourne descobrirà a poc a poc que és posseïdor d’habilitats de batalla i
pensament altament sofisticades, alhora que es veu perseguit per multitud
d’agents que volen eliminar-lo.
Pot ser aquest el teu cas? Saps tu qui ets? Coneixes la teva identitat?
Aquesta és una de les preguntes més complicades que tots algun cop ens hem
fet. Sembla fàcil de contestar, però en realitat no és així. No n’hi ha prou en dir el
teu nom i explicar com ets. Algú va dir: “Tu ets tres persones: aquella que creus
ser, aquella que altres pensen que ets, i aquella que Déu sap que ets”.
Així com Jason Bourne descobreix les habilitats que té i que va ser entrenat per a
missions impossibles, tu has de trobar dins teu fortaleses, virtuts, habilitats i
talents per desenvolupar una missió especial: desenvolupar els somnis que Déu
ha posat al teu cor. No deixis que els assassins de somnis t’obliguin a abandonar
la missió. No renunciïs mai als teus somnis; tu has estat creat/da per fer grans
coses. És temps de descobrir les teves fortaleses i les teves debilitats, les teves
virtuts i els teus defecte... En la mesura que aprenguis a saber qui ets
veritablement , aleshores estaràs trepitjant el camí que adreça a la felicitat.

Dimarts, 19 de setembre

El relat
El Tresor interior
Diuen que una vegada una oreneta arribava tard a l’última cita de la tardor. L’estiu
s’acabava, i totes les seves companyes ja havien partit cap a països de clima
més càlid. Què podia fer? Es va llençar tota sola al mar. El sol brillava fort i no es
veia cap vaixell. Després de diverses hores de vol, va perdre els ànims i es va
esgotar. Va decidir deixar-se caure a l’aigua, perquè havia arribat al límit de les
seves forces. En aquest moment va veure una altra oreneta que planejava
gairebé arran de mar en la mateixa direcció. Es va posar contenta i fent un esforç
remuntà el vol. Cada cop que se sentia cansada mirava a la seva companya que
la seguia en tot el trajecte. Així cada cop volava amb més força. Va arribar la nit i
la seva amiga va desaparèixer, però la meta estava molt a prop i l’oreneta va tenir
forces per continuar. Quan va arribar, es va dir a si mateixa: “On és la meva
companya de viatge? O potser era tan sols la meva pròpia ombra projectada
sobre l’aigua del mar?” Ella mateixa, gairebé sense saber-ho, s’havia donat les
forces i els ànims que necessitava.
Cadascú de nosaltres ha de tenir en ell mateix un bon company de viatge,
estimat i valorat. Portem a dins nostre la força que necessitem, com un gran
tresor, i a vegades no ho sabem.

Dimecres, 20 de setembre
Tan sols parla, tan sols guia’m
tan sols porta’m, tan sols diga´m
com buscar-te, com trobar-te…
Si tu vulguessis,
creuaria pel temps per estar amb tu
abans de l’hora i per sempre.
Tu ets la llum, tu ets el camí
tu ets la fi del meu destí
quan a tu arribi ja no hi haurà
per on tornar. Sento el cor,
el sento a dintre, sento algú
dins meu que crida i diu
que segueixi encara que em senti feble.

Si un dia anant pel carrer et trobessis a Jesús, que seria el primer què li
diries?
Aquesta cançó ens proposa un diàleg sincer amb el pare a on li expliques
els teus dubtes i problemes. Si vols, aquesta conversa la pots tenir cada dia
abans d’anar a dormir, com si fessis un repàs del dia. Aprofita que Jesús
sempre té les orelles atentes per a tu.

Dijous, 21 de setembre

La frase.
S’ha d’escoltar el cap, però s’ha de deixar parlar el cor.
Marguerite Yourcenar.
Alguna vegada has sentit parlar al cor? De vegades, els sorolls de fons ens
impedeixen escoltar-lo: la ment amb les seves paraules, les seves distraccions,
les seves preguntes... omplen el camí de barreres per impedir que arribis a sentir-
lo. Però no necessites sempre les paraules; la paraula és només una forma
d'expressió de la ment, no del cor. El cor s'expressa amb un somriure, amb una
encaixada de mans, fins i tot amb el dolor. Quan es parla amb el cor, sempre s’és
sincer i sempre surt la veritat, sense amagar res de res. Has d’aprendre a escoltar
el teu cor, enmig del silenci i deixar que s’expressi.

Divendres, 22 de setembre
La pregària

Jesús, gràcies per tot el que has fet per nosaltres. Et
volem seguir fidelment, amb fe, alegria i bon humor.
Anirem fent camí, amb els nostres encerts i les nostres
mancances. Avançant endavant sempre i potser fent
petites recules en algunes ocasions, però sempre amb
la certesa que Jesús va al nostre costat, que no ens
deixarà mai. Som la teva colla d'amics i et sentim sempre amb nosaltres. Gràcies.
Dilluns, 25 de setembre

El conte
El cofre encantat
Fa moltíssims anys, vivia a l'Índia un savi, de qui es deia que guardava en un
cofre encantat un gran secret que el feia ser un triomfador en tots els aspectes de
la seva vida i que, per això, es considerava l'home més feliç del món. Molts reis,
envejosos, li oferien poder i diners, i fins i tot van intentar robar per obtenir el
cofre, però tot era en va. Mentre més ho intentaven, més infeliços eren, doncs
l'enveja no els deixava viure. Així passaven els anys i el savi era cada dia més
feliç.
Un dia va arribar davant seu un nen i li va dir: "Senyor, igual que tu, també vull ser
immensament feliç." Per què no m'ensenyes què he de fer per aconseguir-ho "?
El savi, en veure la senzillesa de l'infant , li va dir: "A tu t'ensenyaré el secret per
ser feliç. Vine amb mi i estigues atent. En realitat són dos cofres on guardo el
secret per ser feliç i aquests són la meva ment i el meu cor i el gran secret no és
altre que dos passos que has de seguir al llarg de la vida ".
El primer pas, és que has d´estimar-te a tu mateix, i cada dia quan et llevis i quan
vagis a dormir, has de dir: jo sóc important, jo valc, sóc capaç, sóc intel·ligent, sóc
carinyós, espero molt de mi, no hi ha obstacle que no pugui vèncer.
El segon pas, és que has de posar en pràctica tot el que dius que ets, és a dir, si
penses que ets intel·ligent, actua intel·ligentment, si penses que ets capaç, fes el
que et proposes, si penses que ets carinyós, expressa el teu afecte, si penses
que no hi ha obstacles que no puguis vèncer, llavors proposa't metes en la teva
vida i lluita per elles fins assolir-les.

Quins consells més bons que va donar el savi al nen. Potser que cadascú
de nosaltres se’ls guardi ben guardats dins el cor i els recordi amb la seva
ment. Ah i no us oblideu de practicar-los cada dia, a cada moment.

Dimarts, 26 de setembre
La pregària

Tu que em coneixes, posa els teus ulls de Pare en la meva
vida. Tu coneixes el meu cor i coneixes la meva història. Tu
coneixes tot el que he volgut fer i no he fet. Avui Pare, et
demano que la calor del teu Amor penetri en el més íntim del
meu cor. Dóna'm un cor generós, afable, bondadós, dóna'm
un cor nou ple d’Amor, pau i alegria. Entra al meu cor,
Senyor, passa per la meva vida i fes brollar en mi els fruits de
la teva presència.

Dimecres, 27 de setembre
3 frases per pensar-hi:

Siguis el que siguis, sigues dels bons. Abraham Lincoln

L’esforç guanya el talent, quan el talent no s’esforça. Shreya

Tingues un arbre verd a dins del cor i potser s’hi posarà un ocell refilador.
Proverbi Xinès

Dijous, 28 de setembre

4 frases per pensar-hi:

Les paraules amables no costen gaire, però aconsegueixen moltes coses.
Blaise Pascal

Un arbre se’l reconeix pels seus fruits; un home pels seus actes. Una bona
acció no és mai inútil; aquell que sembra gentilesa cull amistat, i aquell que
planta bondat recull amor.
Sant Basili

Fes sempre el correcte. A alguns els faràs contents i als altres els
sorprendràs. Mark Twain

L’home que mou una muntanya ha de començar movent petites pedres.
Proverbi Xinès

Divendres, 29 de setembre

Senyor, s'acaba el mes de setembre.
Et donem gràcies pels amics.
Els amics ens ajuden,
els amics estan al nostre costat.
Els amics riuen amb nosaltres quan som feliços i
ens consolen quan estem tristos.
Senyor,
volem ser bons amics dels nostres amics.
Ells s'ho mereixen, perquè ens estimem molt.
Gràcies, senyor, pels nostres amics.
Dóna'ns força i il.lusió per seguir lluitant,
per complir el lema que tenim per
aquest any: Comunico a la societat.
El valor de l’anunci, del compartir, de la denúncia.