You are on page 1of 52

La constellaci ultradretana

Hemos de reconocer que el nazismo


ha sido siempre anticatalanista.

Ramon Bau,
fundador i exsecretari general de CEDADE (VIII/1986)

Quan es parla d'espanyolisme a Catalunya s inevitable situar el


punt de mira cap a moviments ultradretans. Sn precisament
aquests grups els que han fet de la unitat d'Espanya un dels seus
mxims dogmes. Cal partir de la base per, que l'extrema dreta a
l'Estat espanyol s una gran constellaci de partits, organitza-
cions i plataformes fora fragmentades i barallades entre elles:
des de nostlgics franquistes que encara fan de la bandera de
l'guila de Sant Joan el seu emblema de combat, passant pels ac-
tivistes racistes emmirallats amb el Front National francs, fins
als neonazis que tenen l'ull posat als postulats renovadors de
l'extrema dreta europea ja s'autoanomenin nacional-socialistes,
nacional-revolucionaris, o social-patriotes. Diverses cares d'una
mateixa moneda amb grans complexitats i matisos. L'extrema
dret a s qualsevol cosa menys monoltica i Cat alunya,
paradoxalment, s i ha estat un dels laboratoris predilectes d'a-
questa sinistra maquinria. Hi sn presents des dels moviments

159
ms clssics, que utilitzen simbologia nazi-feixista de tota Barcelona i per extensi Catalunya han estat part del triangle
mena i que veuen frustrat el seu creixement en part per l's i negre de l'extrema dreta a l'Estat espanyol: Madrid, amb una
abs d'una esttica i un discurs encallats en el temps, fins a militncia altament dependent de la nostlgia franquista, Va-
experincies noves en expansi, que abandonen tota esttica lncia, seu de l'activisme i de l'agitaci que ha fet del racisme i
sospitosa i que sens dubte marquen un pas endavant en el nou l'anticatalanisme (blaverisme) els seus cavalls de batalla, i Bar-
panorama ultradret postindustrial i que s altament preo- celona, que sempre ha mirat ms enll dels Pirineus per renovar
cupant. En aquest aspecte Catalunya s i ha estat exportadora el discurs ultradret espanyol i on s'han gestat els experiments
arreu de l'Estat espanyol en les experincies ms trencadores de ms innovadors pel que fa als discursos i organitzacions ultra-
l'extrema dreta. dretanes.

Organitzacions com CEDADE, creada l'any 1966 a Barcelona, Cal apuntar que malgrat els diversos intents afortunadament
sn un bon exemple de com des de Catalunya s'ha innovat en el pocs i sense xit de crear organitzacions xenfobes separatis-
panorama ultradret. CEDADE es va forjar directament de fa- tes, com Nosaltres Sols! (NS!),4 Unitat Nacional Catalana (UN-
langistes, excombatents de la Divisin Azul, militars i policies Cat) o Som Catalans5 no es pot parlar d'un moviment d'extrema
en actiu, membres de la Guardia de Franco i militars nazis de la dreta d'ascendncia independentista com a tal, sin d'episodis
Wehrmatch exilliats a l'Estat espanyol, com el belga Lon De- discontinus que no han arribat a quallar. Curiosament l'intent
grelle i Otto Skorzeny, l'excoronel austrac de les Waffen SS i ms seris de crear un partit separatista d'extrema dreta i neo-
cap de la Organisation der Ehemaligen SS-Angehrigen (Odes- nazi, va sorgir del mateix CEDADE, que seguint la doctrina de
sa), l'organitzaci clandestina d'antics caps de les SS. s poc l'Europa de les tnies va impulsar el Partit Nacionalsocialista
conegut que CEDADE va ser, fins a la seva dissoluci l'any 1993, Catal (PNSC) per mirar d'atraure sectors independentistes a
l'organitzaci nacional-socialista d'Europa ms important des- l'ideari nazi. Aquest partit virtual (prcticament noms es va li-
prs de la caiguda del Tercer Reich.1 Aquesta entitat, situada a la mitar a imprimir propaganda) creat el 1979 tan sols va aglutinar
dreta del rgim franquista dins del sector anomenat el Bn- una quinzena de militants i es dissolgu a principis dels anys 80
quer2 i centrada amb un activisme cultural i proselitista, articu- sense aconseguir el propsit.6 Tal era la supeditaci del PNSC a
lava el seu discurs entre l'ultranacionalisme espanyol, el paneu- CEDADE que la propaganda d'ambds partits s'imprimia als
ropeisme feixista i una defensa tnica dels nacionalismes tallers de CEDADE, fins i tot compartint els fotolits per crear les
perifrics espanyols que vorejava el regionalisme.3 Tampoc va matrius que servirien per fer-ne les reproduccions. No deixa de
ser l'nica organitzaci neonazi nascuda en terres catalanes du- ser una gran metfora (o un intent ms de desvirtuar l'indepen-
rant les acaballes del franquisme: el PENS, que va aparixer a dentisme) que fos una organitzaci espanyolista com CEDADE
Barcelona el 1970, va fer ressonar el seu nom entre accions ar- la responsable de crear un partit nacionalsocialista d'obedin-
mades i propaganda neonazi. Alguns dels seus escassos mili- cia suposadament catalana com el PNSC. El mateix Xavier Ca-
tants encara dirigeixen organitzacions de l'extrema dreta a Ca- sals, estudis de l'extrema dreta a casa nostra, conclou que a
talunya, com s el cas del professor Josep Alsina i Calvs, Catalunya no s'han consolidat discursos separatistes neonazis,
vicepresident i portaveu de l'associaci ultraespanyolista Soma- sin nicament de xenofbia contra la poblaci immigrant cas-
temps. Ms recentment, tamb tenim altres exemples d'orga- tellanoparlant, per aquest limitat impacte mai no origin un
nitzacions creades a casa nostra, tal com el MSR o la de recent independentisme ultradret amb continutat.7 Una tesi refor-
fundaci SyL. ada per Ramon Bau, histric militant del moviment neonazi
espanyol i que coneix perfectament el panorama: Es podria

160
discutir durant hores i hores (...) hem de reconixer que el na- talles fratricides per fer actes conjunts, ja sigui manifestant-se
zisme ha estat sempre anticatalanista. (...) El nmero de cata- el 12 d'octubre a la plaa de Catalunya de Barcelona de bracet
lans de veritat (...), que he vist militar com a NR [nacional-revo- dels partits constitucionalistes, ja sigui fent actes conjunts sota
lucionaris] s tan miserablement petit que es podrien potser el paraigua exclusivament ultradret a Montjuc per celebrar la
comptar amb els dits d'una m.8 festa nacional d'Espanya aglutinats amb plataformes unitries
com La Espaa en Marcha (LEM).
Aix doncs, i per aix el motiu d'aquest pargraf anterior, parlar
d'ultradreta a Catalunya porta inevitablement a parlar d'espa- D'organitzacions ultradretanes n'hi ha un ventall molt extens,
nyolisme, que s qui n'ha monopolitzat l'espai ideolgic. Les com tamb hi ha molt bona bibliografia per illustrar-se sobre el
raons sn mltiples i complexes i aquest llibre intenta explicar- tema. Al llarg dels anys la quantitat de sigles utilitzades per
les, especialment, amb el prleg del doctor Carles Vias. aquestes organitzacions s inacabable, moltes d'elles es mante-
nen a l'actualitat, per tamb se n'han format de noves. A conti-
Dins de tot aquest panorama ultradret a Catalunya, que com nuaci hi ha una mostra de les que des de 2009 han tingut ms
diem, brilla per la seva manca d'unitat, hi ha un sol punt capa presncia als carrers de Catalunya per abanderar el suposat es-
d'encabir sota el mateix crit tot l'extens repertori de sigles: la panyolisme dels catalans.
defensa aferrissada de la indissoluble unitat d'Espanya. Precisa-
ment aquest postulat, elevat fins i tot a dogma de fe, s el punt Plataforma per Catalunya (PxC)
de trobada entre aquests sectors i els partits parlamentaris auto- Aquest partit xenfob, qualificat com de dreta populista per
anomenats no-nacionalistes. La defensa de la integritat terri- molts autors, va nixer el 2003 a Vic, al cor de la Catalunya pro-
torial de l'Estat espanyol s i ha estat al llarg dels anys una arma funda, emmirallant-se amb el Front National francs de Jean
llancvola entre qualsevol organitzaci, tan d'esquerres com de Marie Le Pen. PxC ha destacat des d'un bon principi per un lide-
dretes, que pretengui tocar poder. L'ultra patriotisme espanyol ratge inqestionable ocupat per Josep Anglada i Rius, un exmi-
no s en cap cas monopoli de l'extrema dreta i de fet un cop ms litant i dirigent local de FN, que va ser destitut, a principis de
ha estat en gran mesura el PP qui n'ha intentat disputar el lide- 2014, del crrec de president del partit que ell mateix va crear. El
ratge com ja ha mirat de fer per exemple en assumptes de mat- periodista Xavier Rius Sant relata mpliament al seu llibre Xeno-
ria migratria. Tal i com explica Vias en el seu prleg citant el fbia a Catalunya les peripcies d'aquest personatge i la histria
concepte de la presncia absent encunyat per Xavier Casals, s de la formaci de PxC. s rellevant per entendre PxC la persona-
indiscutible la capacitat de l'extrema dreta per marcar l'agenda litat complexa d'un Anglada que ja de jove havia protagonitzat
de la poltica espanyola sense estar present a les institucions, ja nombroses baralles, incidents, ostentaci d'armes de foc9 i una
sigui en el cas de les poltiques migratries o en la defensa a ul- militncia espanyolista desfermada que el va portar a transitar
trana de la unitat territorial d'Espanya. per FN i posteriorment pel Frente Nacional (FNa), tamb liderat
per Blas Piar, assolint la vicepresidncia provincial d'aquesta
Durant aquests anys hem vist com la sopa de lletres ultradretana organitzaci. Desprs d'abandonar el FNa ingress al partit per-
que actua a Catalunya s'ha unit en diferents ocasions malgrat la sonalista del polmic empresari Jos Mara Ruz Mateos. No va
dura divisi que pateix. Fragmentaci la qual, ms enll de ma- ser fins l'any 2000 quan inicia el seu projecte anomenat Plata-
tisos ideolgics i estratgics, tamb t una explicaci pel fort forma Vigatana, organitzaci precursora de PxC, on aposta
dirigisme al que estan subjectes aquestes organitzacions. Sobta clarament pel populisme antiimigraci, que s el que li porta
com aquests petits regnes de taifes han aconseguit superar ba- l'exit municipal a les eleccions de 2003, aconseguint la seva pri-

161
mera acta de regidor a l'Ajuntament de Vic i renovada fins a l'ac- pas. Actualment el lideratge de PxC est immers en un surrea-
tualitat. A les ltimes municipals, les de 2011, PxC va aconseguir lista procs judicial desprs que el seu antic lder Josep Anglada
67 regidors arreu del pas. Malgrat que tant a les eleccions cata- denuncis alguns dirigents del partit per ordir una trama que
lanes de 2010 (75.321 vots) com a les de 2012 (60.142 vots) no va acabs amb la seva vida. La querella va ser admesa i el gener de
aconseguir cap diputat, PxC s sens dubte el partit ms ben or- 2015 el secretari general Robert Hernando i dos regidors de PxC
ganitzat de l'rbita ultradretana que actua a Catalunya. Molts (Ignacio Mulleras i Joan Carles Fuentes) van ser citats a declarar
dels dirigents i militants de PxC ja tenien un currculum poltic al Jutjat de Vic en qualitat d'imputats per un presumpte intent
previ, havent participat anteriorment en grups neofeixistes i ne- d'homicidi a Josep Anglada i se'ls va dictar una ordre d'allunya-
onazis, tals com CEDADE, DN, FN, JJEE, per tamb en partits ment envers Anglada.
parlamentaris com PP i C's o en sectors ms ultres del RCDE,
com el mateix secretari general de la organitzaci, Robert Her- Movimiento Social Republicano (MSR)
nando. Tamb s destacable el cas de Carlos Francisoud, cap de La presncia del MSR als carrers de Catalunya ha estat una cons-
llista per Badalona, un exconvicte que havia estat dirigent de tant des del seu registre al Ministerio del Interior espanyol l'any
Milcia Catalana, una organitzaci armada ultradretana i ultra- 1999. Amb seu a Barcelona (on va ser fundat), el partit, que re-
catlica que va actuar a Catalunya durant els anys 80 collocant cull el bagatge d'Alternativa Europea (AE), s d'ideologia nacio-
artefactes explosius contra clniques avortistes, locals freqen- nal revolucionria: defensa la unitat nacional d'Espanya tenint
tats per homosexuals i seus d'organitzacions independentistes. en compte la seva diversitat cultural, es defineix com a republi-
c, i aposta per la justcia social. Alguns autors classifiquen
Tot i que el discurs ms conegut de PxC ha estat el que fa refe- l'MSR com a partit socialista no-marxista, de feixisme roig,
rncia al fet migratori, clarament xenfob i especialment isla- o directament de neonazi. L'organitzaci rebutja classificar-se
mfob, aquest partit mai ha deixat de reivindicar l'espanyolisme de dretes o esquerres, tamb rebutja l'etiqueta d'extrema dreta
com un dels seus cavalls de batalla. Aix doncs, tot i que durant (cosa la qual s molt comuna en la majoria de partits ultradre-
el mandat d'Anglada, certs sectors de PxC han procurat mode- tans) definint-se com a partit transversal, revolucionari, basat
rar el discurs espanyolista per mirar de captar sectors catalanis- en les teories de la tercera posici.10 Una de les altres caracte-
tes, no s gens estrany trobar simbologia espanyolista a tota rstiques s l'antisemitisme furibund, destacant al cas la deten-
mena d'actes antiimmigraci d'aquest partit i tamb la partici- ci d'alguns dels seus militants el gener de 2008 per haver fet
paci activa als actes del 12 d'octubre que des de 2012 s'organit- pintades a una sinagoga de Barcelona.11 La capital de Catalunya
zen a la plaa de Catalunya de Barcelona. Cal dir per, que des s la ciutat amb ms influncia de l'organitzaci a casa nostra,
del relleu d'Anglada del lideratge del partit, substitut pel secre- per tamb compta amb militncia a Tarragona i en algunes
tari general de la formaci, Robert Hernando, PxC ha augmen- poblacions de les comarques gironines.
tat la participaci a tota mena d'actes espanyolistes, especial-
ment els organitzats per SCC i Somatemps durant el 2014. Amb Aquesta organitzaci ha estat liderada pel seu fundador Juan
tota probabilitat, no noms el canvi de lideratge ha influenciat Antonio Llopart Senent fins a mitjans de 2014. Llopart, histric
en l'augment del seu ultranacionalisme, el fet que el discurs militant ultradret, ja havia transitat des de ben jove per d'altres
antiimmigraci hagi perdut empenta aquests ltims anys i que organitzacions: milit de primer al Movimiento Falangista de
part de l'actualitat la capti el procs sobiranista que viu Catalu- Espaa (MFE) del qual en va ser dirigent, com tamb ho va ser
nya, ha tingut molt a veure amb l'aposta per mirar de posar-se al posteriorment de les Juventudes del Frente Nacional. Posterior-
capdavant de la cursa dels partits espanyolistes que actuen al ment va fundar Tercera Va Solidarista i Asociacin Cultural Al-

162
ternativa Europea. A mitjans de 2014 tamb va fundar SyL des- DN a Madrid amb un bon gruix de militants de la desapareguda
prs de l'escisi patida al MSR, deixant el lideratge del partit al organitzaci, juntament amb d'altres procedents de CEDADE o
tamb catal Jordi Albert de la Fuente. s remarcable que l'any del FNa.12 El partit es defineix com a social-patriota i transver-
2003 Juan Antonio Llopart, sent secretari general del MSR, va sal, defugint tamb d'etiquetes de dreta o extrema dreta i s'em-
ser jutjat i condemnat a dos anys i mig de pres, per finalment miralla amb el Front National francs i el seu nacional-populis-
absolt, pel cas de la Llibreria Kalki - CEI - Ediciones Nueva Re- me. Aix com el MSR, des de DN tamb han mirat de superar el
pblica, sota l'acusaci d'un delicte continuat d'idees genoci- llast del franquisme amb idees renovadores de l'altra banda del
des, associaci illcita i delicte contra l'exercici dels drets fona- Pirineu.
mentals per editar, publicar i distribuir milers de llibres i
material d'ideologia nazi. El partit est liderat pel valenci Manuel Canduela, un actiu mi-
litant ultradret i antic dirigent del grup neonazi Accin Radi-
s destacable del MSR l'aposta per renovar el panorama nostl- cal, desarticulat el 1993 per la policia espanyola. Canduela va ser
gic de l'extrema dreta espanyola, defugint de la rmora del fran- condemnat el 1995 per promoure Accin Radical, imputant-li el
quisme i de la seva iconografia. Sn partidaris del lisismo pel delicte d'associaci illcita. Durant aquells anys Canduela tam-
que fa a la simbologia (bandera espanyola llisa, sense escut) i b formava part de la banda de msica RAC (Rock Against Com-
tamb de la bandera espanyola tradicional per amb l'escut re- munism) Divisin 250, fent referncia a la Divisin Azul. En
public. El seu llenguatge, smbols, colors (negre i vermell) i part Canduela s el responsable dels contactes a nivell interna-
posicions ideolgiques poden recordar els de l'extrema esquer- cional amb el ventall d'organitzacions d'arreu d'Europa. DN
ra. Precisament aprofitant aquest equvoc han intentat infiltrar- mant molt bones relacions amb el Front National francs, el
se a sindicats, plataformes i lluites venals diverses sense ser Vlaams Belang flamenc, el British National Party del Regne
percebuts com agents ultradretans. Sn responsables de la pu- Unit, el suec Nationaldemokraterna o el partit neonazi alemany,
blicaci digital Tribuna de Europa i de la revista Nihil Obstat, diri- el Nationaldemokratische Partei Deutschlands.
gida per Josep Alsina (vicepresident de Somatemps) i actual-
ment a l'rbita de SyL. L'MSR ha cultivat durant anys els DN va formar part d'EuroNat, una plataforma europea de par-
contactes a nivell internacional, formant part de l'Alliance of Eu- tits ultradretans impulsada pel francs Front National. Aquesta
ropean National Movements, una aliana de partits ultradretans organitzaci tamb va impulsar el paraigua unitari LEM, pre-
europeus formada, entre d'altres, per l'italiana Fiamma Tricolo- sentada a Barcelona el 12 d'octubre de 2013. LEM estava forma-
re, el British National Party o el Jobbik hongars. El MSR tamb da inicialment per DN, Alianza Nacional (AN), Nudo Patriota
t contactes i molt bones relacions amb el flamenc Vlaams Be- Espaol (NPe), La Falange (FE), i el Movimiento Catlico Es-
lang i s un dels referents a l'Estat espanyol del partit grec Alba paol (MCE). Poc temps desprs de la seva formaci disputes
Daurada. Aquest partit tamb ha participat activament a totes sobre les estratgies de cara a les eleccions europees de 2014 i
les convocatries espanyolistes unitries del 12 d'octubre que es tensions entre els cabdills d'algunes formacions, van causar la
fan a la plaa de Catalunya de Barcelona de 2012 i, tamb, a la sortida de DN de LEM.
mateixa ciutat, a les manifestacions del dia de la Constituci es-
panyola del 6 de desembre de 2012 i 2013. El primer dirigent de DN a Catalunya va ser Ignacio Mulleras,
avui en dia regidor a Olot per PxC i que anys abans ja havia tran-
Democracia Nacional (DN) sitat per CEDADE. El partit disposa de diversos nuclis actius a
El dia que JJEE es dissolgu, el 29 de gener de 1995, es fundava Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona i Girona. Recentment es

163
dissolgu el petit per actiu nucli de Cardedeu, impulsat per nats, per tamb una criatura intoxicada per gas pebre que van
Ana Castillo, una jove que anteriorment havia estat candidata llanar els assaltants.14
del PPC i de PxC. L'esperpntic espectacle que van oferir el 9 de
novembre de 2014, el dia que se celebrava la consulta sobiranis- Frente por Espaa (FxE)
ta promoguda pel Govern de la Generalitat, va posar punt i final Aquesta organitzaci sui generis es va presentar a Barcelona el 12
a les relacions d'Ana Castillo amb el partit de Canduela. Dies d'octubre de 2103 durant el tradicional acte d'homenatge a la
abans de la consulta, Ana Castillo anunciava a travs de les xar- bandera que els sectors ultradretans ms radicalitzats fan a la
xes socials l'arribada de 600 militants ultradretans disposats a muntanya de Montjuc. El Frente por Espaa (o Frente x Espaa,
boicotejar els collegis electorals de Cardedeu. El mat del 9 de utilitzen les dues grafies) est liderat per David Castillo, un jove
novembre per, la seu social de DN de Cardedeu era prctica- taxista de Barcelona a cavall entre un perfil delinqencial i un
ment buida, amb noms 4 militants, entre els quals Ana Castillo altre de lleugerament polititzat.
i el seu marit Eduardo Lera Benavides, que es trobaven recollint
signatures per a una Iniciativa Legislativa Popular promoguda La presentaci inesperada d'aquesta organitzaci es va fer p-
per la mateixa Castillo amb la intenci de prohibir l'estelada. A blica en acabar els parlaments dels lders de LEM, i va consistir
mig mat encara no havia arribat ni un sol dels 600 militants que en convocar una manifestaci per aquella mateixa tarda. La
havien de manifestar-se al poble ni ho farien, era tot menti- marxa, secundada per una quarantena de persones, va creuar el
da per s que ho van fer una parella de Mossos d'Esquadra centre de Barcelona fins a la plaa d'Espanya. Durant el recorre-
que s'emport detingut Eduardo Lera per una ordre de cerca i gut es va exhibir tota mena de simbologia franquista, nazi i fei-
captura. Hores ms tard es va saber que Lera tenia pendent xista. Van proferir diversos cntics a favor de la flia espanyola
complir tractament psiquitric per una sentncia dictada anys de Catalunya i tamb demanant l'execuci del president de la
abans, a resultes de difondre a travs de diversos mitjans de co- Generalitat de Catalunya Artur Mas, a la cambra de gas.
municaci que el fill de la seva exparella era un fill illegtim del Durant els mesos segents i fins a l'actualitat, el FxE ha realitzat
conde Lecquio. 13 Se sospita que presumptament era el mateix diverses manifestacions, ja sigui davant del consolat grec de
Eduardo Lera qui gestionava les comunicacions i les xarxes so- Barcelona amb solidaritat amb dos militants d'Alba Daurada
cials d'Ana Castillo i el nucli de DN de Cardedeu. Aquest extrem assassinats el 2013, com davant de la Delegaci del Govern es-
no s'ha pogut contrastar mai. Sigui com sigui, a partir d'aquell panyol a Catalunya, en protesta per l'alliberament de presos
dia DN va decidir trencar relacions amb l'extravagant parella de d'ETA. El 12 d'abril de 2014 van suspendre una manifestaci
Cardedeu. Durant el 9 de novembre DN tamb va fer accions a convocada per la unitat d'Espanya que havia de finalitzar a la
Cunit, on van irrompre a un collegi electoral amb banderes es- seu de CiU, quan David Castillo va arribar al lloc de la convoca-
panyoles i tamb a Girona, on juntament amb d'altres militants tria amb diversos cops a la cara, segons ell degut a un atac
de les JIxC, van intentar endur-se una urna d'un collegi electo- d'antifeixistes. De fet, des de la seva creaci, tot i ser molt actiu,
ral. Els autors de l'acci van ser retinguts per diversos ciutadans el FxE ha susps bastants actes sota diferents excuses i fins i tot
i posteriorment detinguts pels Mossos d'Esquadra. Per altra ha fet diverses convocatries fantasma.
banda s destacable la participaci del lder de Democracia Na-
cional Joven (DNJ), Pedro Chaparro, a l'atac al Centre Cultural Des del punt de vista ideolgic, a travs dels comunicats de FxE,
Blanquerna de Madrid durant un acte organitzat per la Generali- es pot despendre que aquesta organitzaci es defineix com ni
tat de Catalunya durant la diada de l'Onze de setembre de 2013. d'esquerres ni de dretes sin partidria del tercer posiciona-
Durant l'atac van ferir diversos assistents, la majoria contusio- ment, de la defensa a ultrana de la unitat d'Espanya i d'un pan

164
europeisme caracterstic dels partits neonazis. En diversos co- la poca militncia de Divisin Europa tenia poc aspecte de pla-
municats el FxE ha defensat directament els postulats d'Adolf taforma ciutadana, sin de grup paramilitar: homes de consti-
Hitler i del seu rgim, acostant l'organitzaci a postures clara- tuci molt forta, uniformats amb samarretes corporatives, roba
ment neonazis. Tot i aix, el marcat lideratge de Castillo, la negra, pantalons i botes militars.
poca militncia de l'organitzaci i el patr poltic de baix nivell
de tots plegats, han estat els responsables d'una lnia ideolgica S'han deixat veure prcticament noms durant els actes ultra-
i estratgica errtica, sovint improvisada i amb uns fonaments dretans del 12 d'octubre de 2013 i 2014, fent tasques de segure-
gens illustrats. Darrerament el FxE va anunciar una fusi amb tat i servei d'ordre en les dues convocatries. Durant l'acte de
AN que finalment no es va produir, i tamb amb Accin Nacio- 2014 alguns dels seus integrants van realitzar salutacions feixis-
nal Revolucionaria (ANR) una organitzaci fundada el 2012 a tes i la crema de diverses estelades. David Colmero, represen-
Madrid i amb molt poca implantaci a Catalunya. Tot i que les tant d'aquesta organitzaci, va ser l'encarregat de fer el parla-
relacions amb ANR sn aparentment bones no hi ha constncia ment a la roda de discursos de l'acte de Montjuc de 2014.
que s'hagi produt la fusi de totes dues organitzacions.
Falange Espaola de las JONS (FE de las JONS)
Les ltimes accions del FxE es van produir a la tardor de 2014. FE de las JONS s una de les organitzacions que es proclamen
L'Onze de setembre el FxE va anunciar una convocatria (final- hereves del partit d'inspiraci feixista fundat per Jos Antonio
ment no es va produir) al Parlament de Catalunya pel 19 de se- Primo de Rivera. A banda de FE de las JONS, avui en dia hi ha
tembre, just el dia que s'havia d'aprovar la Llei de Consultes que diverses organitzacions actives que es proclamen falangistes.
permetria celebrar la consulta sobiranista del 9 de novembre. El
comunicat animava literalment a armar-se, anar al Parlament L'organitzaci FE de las JONS es va fundar el 1976 a Madrid i
(...) i rebentar aquest atemptat contra la nostra ptria. Durant actualment est liderada per Norberto Pico Sanabria. Aquest
la convocatria del 12 d'octubre de 2014, el FxE es va unir als partit s el que t ms implantaci a Catalunya de totes les orga-
actes convocats per LEM. Dies desprs, el FxE va anunciar l'ocu- nitzacions falangistes actuals. Es declaren nacional-sindicalis-
paci d'un fantasmagric Hogar Social Rafael Casanova, del tes, s a dir, partidaris d'un sistema econmic igualitari, favora-
qual prcticament no es tenen notcies i s'especula que sigui bles a l'abolici del parlament i dels partits poltics i aposten per
nicament una operaci propagandstica. la construcci d'un sindicat nic i vertical coordinat entre em-
presaris i treballadors. Sn, en part, el que alguns autors deno-
Divisin Europa minen falangistes d'esquerres, que recullen la tradici del
Aquesta organitzaci fantasmagrica i molt poc coneguda es va sindicalisme falangista de Ramiro Ledesma i Onsimo Redondo
donar a conixer per primer cop durant la manifestaci convo- de les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) i evi-
cada a Barcelona per LEM el 12 d'octubre de 2013. S'especula dentment de Jos Antonio Primo de Rivera. Tot i aix, el seu dis-
que part dels seus integrants sn porters de la discoteca La Dau- curs social s ms moderat que el de FA, partit que directament
rada Beach Club, de Vilanova i la Geltr.15 Prcticament no se es declara antifranquista. Una de les caracterstiques que defi-
sap res ms d'aquesta organitzaci. L'escassa informaci que es neixen l'escassa acci poltica de FE de las JONS s el seu ultra-
disposa de Divisin Europa s a travs d'un perfil de Facebook nacionalisme, el qual l'ha portat a manifestar-se a Catalunya en
(ja desaparegut) on es definien com a plataforma ciutadana repetides ocasions durant els ltims anys. Aquest llibre de foto-
amb aspiracions poltiques i amb la finalitat de promoure la cul- grafies comena, precisament, amb una manifestaci d'aquesta
tura espanyola i els valors nacionals. Tot i aquesta presentaci, organitzaci en rebuig a la consulta independentista d'Arenys

165
de Munt el 2009. Una altra acci sonada de FE de las JONS va ser per determinar que l'origen d'un individu ha de determinar la
l'octubre de 2011, quan van convocar una concentraci davant seva nacionalitat. AN es pot classificar directament i sense cap
de la seu d'mnium Cultural, una entitat sense nim de lucre mena de dubte com a organitzaci neonazi, per el que ms ca-
que treballa per la promoci de la cultura i la llengua catalanes. racteritza AN s el seu ultranacionalisme espanyol que el porta,
Davant de la convocatria falangista sectors independentistes fins i tot, a reclamar la integraci de Portugal a Espanya, argu-
van organitzar una contramanifestaci per bloquejar la seu mentant-ho com a objectiu de la poltica d'unitat peninsular
d'mnium, en prevenci d'un possible atac dels ultradretans. dels reis catlics. AN mant una dbil estructura a Catalunya,
Els Mossos d'Esquadra van separar els dos grups i els falangis- per amb militants actius i molt radicalitzats. Tot amb tot, en
tes van respondre cantant el Cara al sol, fent salutacions feixistes molts dels actes convocats a Catalunya, compta amb el suport i
i cridant visques a Espanya i a Franco.16 desplaament de militncia d'arreu de l'Estat espanyol.

El ms destacable de l'escassa acci poltica de FE de las JONS a Alguns dels seus membres han passat per la pres involucrats
Catalunya ha estat una poltica unidireccional dirigida a la qes- per tota mena de delictes. Aquest s el cas de Pedro Jos Cuevas
ti nacional, destacant la irrupci que ha practicat al si de con- Silvestre, condemnat per assassinar l'any 1993 a Guillem Agu-
vocatries unitries al voltant del 12 d'octubre i del 6 de desem- ll, un jove independentista valenci militant de Maulets. Cue-
bre, sumant-se tant en els actes del Moviment Cvic d'Espanya i vas noms rest 6 anys a la pres tot i que la condemna n'era
Catalans com a l'acte de SCC de 2014. Tal ha estat la implicaci de 14. L'any 2007 es va presentar a la candidatura municipal
de FE de las JONS amb aquests moviments que part de la seva d'AN a la poblaci valenciana de Xiva. Anys desprs Cuevas
militncia, especialment alguns dels individus que formen un tamb va estar implicat en el sumari de l'Operaci Panzer com a
nucli molt actiu a la comarca del Maresme, han fet tasques de membre de l'organitzaci clandestina Frente Anti Sistema
servei d'ordre en diverses d'aquestes manifestacions. Les p- (FAS), una grup neonazi que es dedicava al trfic d'armes on hi
gines d'aquest llibre documenten la participaci de militants havia implicats fins a dos militars espanyols en actiu. Inexplica-
falangistes als actes del 12 d'octubre de 2012 i 2013 i del 6 de blement (per un suposat defecte de forma en la investigaci)
desembre de 2013, especialment sonada aquesta ltima perqu tots els imputats en la trama van quedar absolts l'any 2014, quan
el cord de seguretat que protegia la manifestaci on hi havia es va celebrar el judici.
els lders poltics de PP i C's estava format, en part, per activistes
falangistes.17 L'organitzaci est liderada per un advocat exconvicte: Pedro
Pablo Pea Muoz. La militncia de Pea en grups ultradretans
Alianza Nacional (AN) ja comena de ben jove, per dins del seu extens currculum
Alianza Nacional s un partit poltic fundat a Valncia l'any destaca el fet que el va portar a la pres. El 17 de setembre de
2006. Neix de les cendres d'antigues experincies ultradretanes l'any 2000 Pea i els seus camarades van preparar una acci ar-
com Alianza por la Unidad Nacional (AUN). El partit es declara mada contra un autocar, ocupat per familiars de presos pre-
hereu dels feixismes europeus i als seus actes s'hi pot veure tota sumptament vinculats a ETA que aquell dia tornaven al Pas
mena de simbologia nazi, feixista i franquista. Defineixen la Basc des de Madrid per un judici a l'Audiencia Nacional, per
seva ideologia com a nacionalisme-social i es consideren revolu- una filtraci a la Brigada d'Informaci de la policia espanyola va
cionaris, anticapitalistes i socialistes no marxistes. El seu lema aconseguir impedir l'atemptat. L'acci havia de consistir en
s raza-nacin-socialismo. Sn defensors de les teories racistes llanar diversos artefactes incendiaris des de dos ponts que
argumentades pel ius sanguinis (dret de sang) com a argument creuaven la via per on havia de passar el vehicle. En un dels

166
ponts de la M-30 es va enganxar in fraganti a Iigo Prez de AN tamb va ser molt activa en la creaci de LEM, presentada a
Herrasti Urquijo, manipulant un bid de gasolina. Poca estona Barcelona el 12 d'octubre de 2013. Precisament aquell dia unes
desprs i en un altre pont situat a la confluncia de la A1 amb la declaracions de Pedro Pablo Pea van dur el cabdill de la orga-
M-40 hi van trobar Pedro Pablo Pea, Emlio Vergara lvarez i nitzaci un altre cop als tribunals. Durant els parlaments de les
Javier Ochoa Escobar manipulant diversos cctels Molotov que diferents organitzacions, Pea va fer unes polmiques declara-
havien d'impactar contra l'autocar. Posteriorment durant el re- cions: No hi haur secessi de Catalunya si no s a base de
gistre als domicilis dels detinguts, es va trobar fins a 6 armes de molta sang... Aquesta vegada no passar aix, si decideixen se-
foc i material per a l'elaboraci d'artefactes.18 gregar Catalunya per la fora, per la pressi, o per la violncia,
respondrem com van respondre els unionistes a Irlanda. No hi
Un dels altres fets destacables de la trajectria del lder d'AN s haur ni un atemptat ms, ni una mort ms, ni un atemptat con-
que va exercir d'advocat defensor d'un conegut nazi exiliat a tra la naci que quedi sense resposta...No hi haur secessi de
l'Estat espanyol en plena democrcia (com van fer molts ofi- Catalunya si no s a base de molta sang. Aquestes paraules,
cials de les SS acollits durant l'etapa franquista) i perseguit per juntament amb altres declaracions de Manuel Andrino, lder de
la justcia del seu pas en relaci a unes declaracions en qu FE, i diverses consignes que es van cridar durant l'acte, van por-
qestionava l'Holocaust. No es tractava d'un nazi qualsevol, tar els dos lders neofeixistes a seure a la banqueta dels acusats
sin d'Otto Remer, qui va ser el mxim responsable de la segu- arran d'una denncia de la Fiscalia de Barcelona allegant un
retat personal d'Adolf Hitler i que juntament amb la seva dona i delicte d'incitaci a l'odi i un altre d'injries greus. Precisament
havent fugit a Espanya el 1994, van anar a raure en un luxs xalet aquestes declaracions van ser les que van portar Manuel Can-
de Marbella, on va morir en pau i tranquillitat tres anys desprs duela, lder de DN, a fer sortir la seva organitzaci de la plata-
grcies a la defensa de Pedro Pablo Pea, que en va evitar l'extra- forma LEM.
dici a Alemanya.
L'obsessi d'AN per Catalunya no acaba aqu. L'organitzaci va
Tornant a AN i el cas que ens ocupa, cal remarcar que la poltica tornar a Barcelona el 12 d'octubre de 2014 i tamb el 9 de no-
ultrapatriota de l'organitzaci ha dut el partit a incidir directa- vembre del mateix any. La intenci explcita de Pedro Pablo Pea
ment al procs independentista que viu Catalunya. Aix va ser era impedir la votaci all on arribs la seva militncia, fent cri-
com diversos militants d'AN, juntament amb membres de FE i des a l'acci directa si finalment es posaven les urnes. Aix va ser
DN, van participar a l'assalt al Centre Cultural Blanquerna de com el 9 de novembre de 2014 AN, FE i NPE i tamb activistes de
Madrid l'Onze de setembre de 2013. Entre els assaltants detin- FE de las JONS (a ttol personal) van reunir una setantena de
guts hi havia un militant de la vella gurdia neofeixista i que ha- militants a Barcelona, davant de la Subdelegaci del Govern es-
via estat detingut anys abans amb Pea: Iigo Prez de Herrasti panyol a Catalunya, amb la intenci d'anar a retirar urnes dels
Urquijo. Precisament Prez de Herrasti va ser un nom que va collegis electorals.
saltar rpidament als mitjans de comunicaci en descobrir-se el
seu parentesc directe amb el ministre de Defensa espanyol Pe- Soberana y Libertad (SyL)
dro Morens, del qual s cos, i tamb perqu s cunyat del se- Soberana y Libertad s l'ltim captol d'un moviment corcat per
cretari d'Estat per la Uni Europea, Iigo Mndez de Vigo y escissions, grupuscles i regnes de taifes de l'extrema dreta es-
Montojo, germ de la nmero dos dels serveis secrets espa- panyolista. Aquest partit neix oficialment l'agost de 2014 i s'ins-
nyols, el Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Beatriz Mndez criu al registre de partits poltics del Ministerio del Interior es-
de Vigo.19 panyol el novembre del mateix any.

167
SyL s el resultat del trencament al si del MSR a conseqncia de Casal Tramuntana
les diferncies estratgiques entre part de la direcci del partit, El Casal Tramuntana (inicialment anomenat Militia) seria me-
encapalada per qui en va ser l'nima fundadora, lder histric i reixedor d'un captol a part. No s ni una organitzaci poltica
secretari general Juan Antonio Llopart, el president Antonio com qualsevol de les descrites en aquest apartat, ni una associa-
Martnez Cayuela, la coordinadora general Carmen Martn ci d'agitaci espanyolista ultradretana a recer de l'espanyolis-
Padial i per contra, la part ms jove del partit, representada en- me civil com podria ser Somatemps. s una mica tot aix i ms.
tre d'altres per Jordi Albert de la Fuente, que s qui es queda les Aquesta entitat es defineix com un grup de joves identitaris,
sigles del MSR. Llopart i alguns exdirigents i destacats activistes inconformistes i amb inquietuds socials, culturals i poltiques
histrics del partit com Jordi Garriga (ex JJEE) o Josep Alsina (ex que s'oposa al fenomen de la globalitzaci, el capitalisme sal-
PENS, ex FN, vicepresident de Somatemps) es repleguen a SyL vatge i a la destrucci de la seva identitat i valors. Darrere
com a sortida poltica davant de les disputes estratgiques. Per aquests principis s'estructura una associaci que va apuntalar el
resumir-ho d'una forma senzilla: les sigles de l'MSR se les que- seu primer centre el gener de 2012 amb un local llogat al barri
da la part ms jove i activista de l'organitzaci mentre que a SyL del Clot de Barcelona. Emmirallats amb l'experincia italiana de
hi trobem la part ms madura i intellectual. la Casa Pound de la ciutat de Roma okupes d'extrema dreta
que han fet reviscolar el neofeixisme itali el Casal Tramunta-
Les idees fora del manifest fundacional de SyL sn: sobirania, na pretn ser un punt de trobada i captaci de joves amb inquie-
solidaritat, llibertat i Europa, sota les quals desenvolupen un tuds poltiques molt clares: nacionalisme espanyol amb pinze-
discurs paneuropeista, anticapitalista i espanyolista. Res de llades ultradretanes de diverses escoles, des de xenofbia de
nou en el panorama nacional-revolucionari. Crida l'atenci que, PxC, passant per la poltica contestatria de l'escola nacional-
un cop ms tot i la retrica anticapitalista, els nics actes p- revolucionria del MSR, fins al catolicisme ultraconservador de
blics que per ara ha realitzat el partit han estat nicament a re- l'antic MPC. La procedncia dels seus membres s diversa i com
molc del discurs espanyolista. El primer acte de SyL va consistir a tal, el Casal Tramuntana ha esdevingut un magma ideolgic a
a enviar una delegaci del partit amb pancarta prpia a la con- l'entorn de joves ultranacionalistes d'extrema dreta. Tot plegat
centraci que SCC va organitzar a Tarragona i que tamb va sota l'aparena inofensiva d'una entitat juvenil, sense l'esttica
comptar amb la presncia de destacats dirigents del PP, C's, prpia dels moviments ultradretans ms radicals, amb discur-
PSC, PxC i MSR. Posteriorment SyL tamb es va sumar a la con- sos emmascarats que els permeten aparentar total normalitat
vocatria de SCC el 12 d'octubre a la plaa de Catalunya de Bar- en un barri popular com el Clot, on van obrir el local inicialment
celona i a l'acte organitzat per Somatemps (associaci fundada ja tancat o al que tenen actualment, tamb a la capital de
entre d'altres pel mateix Llopart) el 8 de novembre, el dia abans Catalunya, al barri de la Verneda.
de la consulta independentista, i que va consistir en un colloqui
al Centre Cvic Pati Llimona de Barcelona sobre el catalanisme s destacable per, el pes poltic i simblic del MPC dins del
hispnic, amb intervencions de Josep Alsina, Javier Barraycoa i Casal Tramuntana. Aquest partit va ser impulsat com a bra po-
Ariadna Hernndez entre d'altres. ltic del grup armat Milcia Catalana i en va recollir els seus va-
lors ms essencials: tradicionalisme, ultraespanyolisme i un re-
Actualment SyL segueix en perode d'expansi, organitzant actes i gionalisme que s'acosta a les teories del catalanisme hispnic
conferncies, per sense destacar en el complicat i fragmentat actualment promocionades per Barraycoa i Somatemps. Es t
mapa de l'extrema dreta a l'Estat espanyol, convertint-se aix en constncia que l'emblema del MPC, la senyera creuada (una
un nou refugi d'irreductibles patriotes nacional-revolucionaris. bandera idntica a l'estelada per que substitueix l'estel blanc

168
per una creu potenada del mateix color) s una de les banderes identificar-los, el camuflatge del discurs identitari, la capacitat
que decoren les parets del Casal Tramuntana. d'atractiu per joves sense un rumb poltic clar i la formaci i
adoctrinament continuat dels associats fan que el casal Tra-
Alguns dels seus fundadors sn cares conegudes del panorama muntana no sigui percebut com un perill social pel venat ms
ultradret, com l'exmembre del MPC i actual regidor de PxC a directe. El temps ens dir com evolucionen aquesta i d'altres
lHospitalet de Llobregat Alberto Snchez, que exerceix de lder experincies similars que tmidament comencen a sorgir.
i portaveu de l'associaci, o l'exmilitant del MSR i actualment
tamb a PxC Alejandro Fernndez. El local s freqentat per un
ampli espectre del moviment ultra i espanyolista: militants de
Vox, dirigents de PxC, MSR, neonazis consagrats, exconvictes,
joves de casa bona sense adscripci poltica o estudiants proce-
dents de famlies humils. Fan tota mena d'activitats destinades
a mostrar la cara ms amable per tal d'atreure activistes poten-
cials. Donacions de sang, sortides a la muntanya, recollida
d'aliments pels de casa, xerrades poltiques, pats populars,
presentacions de llibres... han impulsat sectorials com IberNa-
tura, un presumpte grup ecologista i animalista que organitza
excursions i activitats en suport als animals abandonats o a les
espcies en perill d'extinci.

El Casal Tramuntana s una experincia nova a casa nostra i que


ja est creant escola arreu de l'Estat espanyol. A remolc seu han
aparegut diversos locals ocupats per joves d'extrema dreta amb
noms com l'Hogar Social Ramiro Ledesma20 de la ciutat de
Madrid, o experincies ms similars (amb una esttica quasi
calcada) sota l'aparena d'entitat juvenil com el Proyecto Impul-
so de Castell de la Plana.

El Casal Tramuntana ha participat en les jornades ms reivindi-


1 Cantarero, Joan (2010), La huella de la Bota. De los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha.
cades pel nacionalisme espanyol, sent destacable la participaci Ediciones Planeta, pgs. 81-82.
molt activa i agitadora durant les concentracions que des de
2 Segons explica l'historiador Xavier Casals al seu llibre Ultracatalunya, aquest era el nom que
2012 es realitzen a Barcelona per festejar el 12 d'octubre o els prengu la ultradreta situada a l'extrem del rgim franquista. El mot feia referncia al darrer
refugi d'Adolf Hitler abans de la caiguda de Berln el 1945 i va ser utilitzat per aquells nazi-
diferents actes (concentracions, manifestacions, colloquis) or- feixistes essencialistes i crtics amb el govern de Franco que pregonaven un falangisme radical.
ganitzats per Somatemps. Aquesta entitat, que beu de les ex-
3 Culla, Joan B i Molas, Isidre (2000). Diccionari dels partits poltics de Catalunya. Segle XX. Enciclopdia
perincies que han triomfat a l'altra banda del Pirineu, s sens Catalana. Vegeu l'entrada Crculo Espaol de Amigos de Europa [CEDADE] de Xavier Casals,
pgs. 39-40.
dubte la cara ms perillosa de la nova extrema dreta que emer-
geix a Catalunya: l'abandonament de certes actituds i esttica 4 Nosaltres Sols! va ser un collectiu format per escassos militants que va nixer l'any 1980 i es
dissolgu el 1982, i que va manllevar el nom de l'organitzaci independentista liderada per
prpies dels moviments ultradretans clssics que permetia Daniel Cardona als anys 30 del segle passat.

169
5 Som Catalans s un partit xenfob independentista escindit de PxC i liderat per Enrique Ravello,
exmilitant histric de CEDADE. Durant el seu acte fundacional realitzat a Vic a finals de 2014
noms van aconseguir aplegar una vintena de persones.

6 Casals, Xavier (2006), Ultracatalunya. L'extrema dreta a Catalunya: de l'emergncia del bnker al rebuig
de les mesquites (1966-2006). L'Esfera dels Llibres, pgs. 245-246.

7 Casals, op. cit., pg. 429.

8 Casals, op. cit., pg. 246.

9 Rius, Xavier. Xenofbia a Catalunya (2011). Edicions de 1984, pgs. 54-58.

10 La tercera posici o tercer posicionament s un corrent de pensament que defensa una postura
contrria tant dels postulats marxistes com dels capitalistes, rebutjant conseqentment
l'espectre clssic de dreta-esquerra.

11 Rius, Xavier. Xenofbia a Catalunya (2011). Edicions de 1984, pg. 123.

12 Culla, Joan B. i Molas, Isidre (2000). Diccionari dels partits poltics de Catalunya. Segle XX.
Enciclopdia Catalana. Vegeu Democracia Nacional [DN] de Xavier Casals, pg 59.

13 Alessandro Vittorio Eugenio Conte Lecquio di Assaba i Torlonia, ms conegut com a conde
Lecquio, s un popular personatge de la premsa del cor espanyola.

14 Vegeu La ultradreta rebenta l'acte de la Diada Nacional a Madrid, Naci Digital (11/IX/2013).

15 Vegeu Porters d'una discoteca vilanovina, vinculats al grup feixista Divisin Europa,
XarxaPeneds.cat (20/X/2014).

16 Vegeu Jordi Borrs/Quico Salls La Falange canta el Cara al Sol davant d'mnium, Naci
Digital (2/X/2011).

17 Vegeu Jordi Borrs/Quico Salls Els constitucionalistes, protegits per falangistes, Naci Digital
(6/XII/2013).

18 Cantarero, Joan (2010) La huella de la Bota. De los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha.
Ediciones Planeta, pgs. 159-162.

19 Vegeu Quico Salls Els vincles del CNI amb els assaltants de la Diada a Madrid, Naci Digital
(13/IX/2013).

20 La classificaci hogar social era emprada pel rgim franquista per anomenar els llocs
de reuni d'entitats juvenils afins a la dictadura com per exemple els que s'aplegaven a la
Organizacin Juvenil Espaola (OJE), entitat encara activa impulsada pel govern de Franco.
L'Hogar Social Ramiro Ledesma deu el seu nom a una de les nimes fundadores del moviment
nacional-sindicalista espanyol.

170
171
Caps rapats neonazis a la Rambla de Catalunya de Barcelona durant un
acte del MSR en motiu de la festa nacional dEspanya (12/10/2010).

Neo-Nazi skinheads at Barcelonas Rambla Catalunya during a Spain National


Days MSR event (12/10/2010).

Cabezas rapadas neonazis en la Rambla de Catalua de Barcelona durante


un acto del MSR con motivo de la Fiesta Nacional de Espaa (12/10/2010).

172
173
174
scar Recio Rodrguez en un acte del MSR. Aquest individu s un dels condemnats del cas Stroika per intent dassassinat quan, formant part dun grup
organitzat de neonazis, va participar en una brutal pallissa contra diversos joves que assistien a un concert a Manresa, un dels quals va estar a punt de
morir. El tatuatge que llueix amb el 88 fa referncia a la vuitena lletra de labecedari, codi utilitzat pels neonazis com a criptograma de Heil Hitler.
Actualment compleix pena de pres de 19 anys i 6 mesos per diferents delictes acumulats derivats del cas Stroika (12/10/2010).
scar Recio Rodrguez at a MSR event. He was condemned for attempted murder on the Stroikas trials, after a Neo-Nazi group brutally beat some young men attending at a
concert in Manresa, one of whom nearly died. His 88 tattoo refers to the eight word on the alphabet, a Neo-Nazi code for Heil Hitler. Hes currently serving a 19 years and 6
months sentence for different crimes related to the Stroika case (12/10/2010).
scar Recio Rodrguez en un acto del MSR. Este individuo es uno de los condenados en el caso Stroika por intento de asesinato cuando, formando parte de
un grupo organizado de neonazis, particip en una brutal paliza contra varios jvenes que asistan a un concierto en Manresa. Una de las vctimas estuvo a
punto de morir. El tatuaje que luce con el 88 hace referencia a la octava letra del abecedario, cdigo utilizado por los neonazis como criptograma de Heil
Hitler. Actualmente cumple una pena de crcel de 19 aos y 6 meses por varios delitos acumulados referentes al caso Stroika (12/10/2010).
175
Juan Antonio Llopart exsecretari general
del MSR. Darrere seu i sota les banderes
Jordi Garriga Clav i Jordi Albert de la
Fuente. Acte del MSR a Barcelona
(12/10/2010).

Former MSRs general secretary Juan Antonio


Llopart. Behind him, under the flags there
are Jordi Garriga Clav and Jordi Albert de la
Fuente. MSR event in Barcelona (12/10/2010).

Juan Antonio Llopart ex secretario


general del MSR. Detrs suyo y bajo las
banderas, Jordi Garriga Clav y Jordi
Albert de la Fuente. Acto del MSR
en Barcelona (12/10/2010).

Jordi Albert de la Fuente, dirigent del


MSR en un mting a Barcelona
(12/10/2010).

MSRs leadership member Jordi Albert de la


Fuente during a party rally in Barcelona
(12/10/2010).

Jordi Albert de la Fuente, dirigente del


MSR en un mitin en Barcelona
(12/10/2010).

176
Dirigents del MSR, del Jobbik hongars i del Fiamma Tricolore itali.
Acte del MSR a la Rambla Catalunya de Barcelona (12/10/2010).

MSR, Hungarys Jobbik and Italians Fiamma Tricolore party leaders. MSR event
at Barcelonas Rambla Catalunya (12/10/2010).

Dirigentes del MSR, del Jobbik hngaro y del Fiamma Tricolore italiano.
Acto del MSR en la Rambla de Catalua de Barcelona (12/10/2010).

177
Membres de PxC durant un acte antiimigraci a la plaa de Sant Jaume de
Barcelona. Al micrfon, Josep Anglada, exlder daquest partit (2/10/2011).

PxC activists during an anti-immigrantion event at Barcelonas Sant Jaume square.


Speaking on the microphone theres Josep Anglada, the then-party leader (2/10/2011).

Miembros de PxC durante un acto anti-inmigracin en la Plaza de Sant


Jaume de Barcelona. En el micrfono, Josep Anglada, ex lder de este
partido (2/10/2011).

178
179
Activistes ultradretans a lacte espanyolista a la plaa de Sant Jordi de la muntanya de Montjuc de Barcelona. Amb camisa blava falangista
un dels militants ms actius de FE de las JONS del Maresme, sel pot trobar en altres situacions a les pgines 133 i 137 (12/10/2011).

Far-right activists at the Spanish nationalist event on Montjuc mountains Sant Jordi square on Spains National Day. With the Falangist blue shirt, theres one
of the most active Maresmes FE de las JONS members. He can also be seen on pages 133 and 137 (12/10/2011).

Activistas de la ultraderecha en el acto espaolista en la Plaza de Sant Jordi de Montjuc de Barcelona. Con camisa azul falangista, uno de los
militantes ms activos de FE de las JONS del Maresme. Se le puede encontrar en otras situaciones en las pginas 133 y 137 (12/10/2011).

180
181
182
183
Acte de FE de las JONS davant de la seu
dmnium Cultural a Barcelona (22/10/2011).

FE de las JONS event in front of mnium Culturals


headquarters in Barcelona (22/10/2011).

Acto de FE de las JONS delante de la sede de


mnium Cultural en Barcelona (22/10/2011).

184
185
Jess lvarez, conegut com a Chus Arkan,
amb el bloc del Casal Tramuntana a la plaa de
Catalunya de Barcelona. Vegeu-lo tamb a la
pgina 107 (12/10/2012)

Jess lvarez, known as Chus Arkan, with a Casal


Tramuntana group on Catalunya square.
Demonstration in Barcelona. You can also find him
on page 107 (12/10/2012).

Jess lvarez, conocido como Chus Arkan,


con el bloque del Casal Tramuntana en la Plaza
de Catalua de Barcelona. Se puede encontrar
tambin en la pg. 107 (12/10/2012).

186
Acte antiimmigraci de PxC a Barcelona.
Al mig de la pancarta Josep Anglada, a la
seva dreta Alejandro Fernndez, tamb
membre del Casal Tramuntana
(27/10/2012).

PxCs anti-immigration event in Barcelona.


At the middle of the banner theres Josep
Anglada, and to his right theres Casal
Tramuntanas Alejandro Fernndez
(27/10/2012).

Acto anti-inmigracin de PxC


en Barcelona. En medio de la pancarta,
Josep Anglada, a su derecha,
Alejandro Fernndez, tambin del
Casal Tramuntana (27/10/2012).

187
Acte de LEM a la muntanya de Montjuc
de Barcelona (12/10/2013).

LEM event at at Barcelonas Montjuc


mountain (12/10/2013).

Acto de LEM en la montaa de Montjuc


de Barcelona (12/10/2013).

188
189
190
191
192
193
Jorge del Valle, de Democracia Nacional, acostuma a fer tasques de seguretat en
els seus actes. Acte de LEM a la muntanya de Montjuc de Barcelona (12/10/2013).

Jorge del Valle, Democracia Nacional activist that usually carries out protection duties on their
events. LEM event at Barcelonas Montjuc mountain (12/10/2013).

Jorge del Valle, de Democracia Nacional, suele hacer tareas de seguridad en sus
actos. Acto de LEM en la montaa de Montjuc de Barcelona (12/10/2013)

194
A lesquerra Pedro Chaparro, lder de DNJ i encausat per latac al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, al seu costat,
agafant-lo per lespatlla, Jorge del Valle durant lacte de LEM a la muntanya de Montjuc de Barcelona (12/10/2013).

On the left side theres DNJ leader Pedro Chaparro, accused for the attack on Blanquernas Cultural Centre. Next to him theres Jorge del
Valle. LEM event at Barcelonas Montjuc mountain (12/10/2013).

A la izquierda, Pedro Chaparro, lder de DNJ y encausado por el ataque al Centro Cultural Blanquerna. Junto a l,
cogindolo por el hombro, Jorge del Valle durante el acto de LEM en la montaa de Montjuc de Barcelona (12/10/2013).

195
Paula Mijares, de DNJ i lnica dona
encausada per latac al Centre Cultural
Blanquerna de Madrid, durant lacte de
LEM a la muntanya de Montjuc de
Barcelona (12/10/2013).

DNJs Paula Mijares, the sole woman accused


of the attack on Blanquernas Cultural Centre.
LEM event at Barcelonas Montjuc mountain
(12/10/2013).

Paula Mijares, de DNJ y nica mujer


encausada por el ataque al Centro
Cultural Blanquerna. Acto de LEM en la
montaa de Montjuc de Barcelona
(12/10/2013).

Pedro Pablo Pea, lder dAN durant


lacte de LEM a la muntanya de Montjuc
de Barcelona (12/10/2013).

AN leader Pedro Pablo Pea. LEM event at


Barcelonas Montjuc mountain (12/10/2013).

Pedro Pablo Pea, lder de AN. Acto de


LEM en la montaa de Montjuc de
Barcelona (12/10/2013).

196
Amb camisa de quadres, Manuel Andrino, lder de FE. A la seva esquerra, amb ulleres reflectores, Juan Luis Lpez Garca,
tots dos encausats per latac al Centre Cultural Blanquerna de Madrid. Acte de LEM a la muntanya de Montjuc de Barcelona
(12/10/2013).

In the middle, wearing a checked shirt, theres FE leader Manuel Andrino. To is right, wearing sunglasses, theres Juan Luis Lpez Garca. They
have both been accused of the attack on Blanquernas Cultural Centre. LEM event at Barcelonas Montjuc mountain (12/10/2013).

Con camisa a cuadros, Manuel Andrino, lder de FE; a su izquierda, con gafas reflectantes, Juan Luis Lpez Garca; ambos
encausados por el ataque al Centro Cultural Blanquerna. Acto de LEM en la montaa de Montjuc de Barcelona (12/10/2013).

197
Manifestaci del FxE a Barcelona (12/10/2013).

FxE demonstration in Barcelona (12/10/2013).

Manifestacin del FxE en Barcelona (12/10/2013).

198
199
David Castillo, lder del FxE.
Manifestaci del FxE a Barcelona
(12/10/2013).

FxE leader David Castillo. FxE demonstration


in Barcelona (12/10/2013).

David Castillo, lder del FxE.


Manifestacin del FxE en Barcelona
(12/10/2013).

200
201
Norberto Pico, lder de FE de las JONS, en
un mting a Barcelona (17/5/2014).

FE de las JONS leader Norberto Pico during an


European elections party rally (17/5/2014).

Norberto Pico, lder de FE de las JONS,


durante un mitin en Barcelona (17/5/2014).

202
Mting de FE de las JONS a Barcelona per les eleccions al
Parlament Europeu (17/5/2014).

FE de las JONS European elections rally in Barcelona (17/5/2014).

Mitin de FE de las JONS en Barcelona por las elecciones al


Parlamento Europeo (17/5/2014).

203
Al centre de la pancarta a lesquerra, Manuel Andrino, lder de FE. A la seva esquerra Pedro Pablo Pea,
cabdill dAN. Manifestaci antiindependentista a Barcelona per la Diada Nacional de Catalunya (11/9/2014).

To the centre-left theres FE leader. To his left theres AN leader Pedro Pablo Pea. Anti-independentist demonstration in
Barcelona on Catalonias National Day (11/9/2014).

En el centro de la pancarta a la izquierda, Manuel Andrino, lder de FE. A su izquierda, Pedro Pablo Pea,
cabecilla de AN. Manifestacin anti-independentista en Barcelona con motivo del Da Nacional de Catalua
(11/9/2014).

204
Manifestaci antiindependentista
a Barcelona (11/9/2014).

Anti-independentist demonstration in Barcelona


(11/9/2014).

Manifestacin anti-independentista
en Barcelona (11/9/2014).

205
Al centre de la imatge, amb megfon,
Pedro Chaparro, lder de DNJ. A la seva
esquerra Jorge del Valle, de DN, fent
tasques de seguretat a la manifestaci
de LEM a la muntanya de Montjuc a
Barcelona (12/10/2014).

Using a loudhailer theres DNJ leader Pedro


Chaparro. To his left theres DNs Jorge del
Valle, carrying protection duties during
LEMs demonstration at Barcelonas Montjuc
mountain (12/10/2014).

En el centro de la imagen, con el


megfono, Pedro Chaparro, lder de DNJ.
A su izquierda, Jorge del Valle, de DN,
haciendo tareas de seguridad durante la
manifestacin de LEM en en la montaa
de Montjuc de Barcelona (12/10/2014).

Manifestaci antiindependentista
a Barcelona (11/9/2014).

LEMs demonstration in Monjuc on Spains


National Day (12/10/2014).

Manifestacin de LEM en la montaa


de Montjuc de Barcelona (12/10/2014).

206
207
Bloc de la Divisin Europa enmig de la
manifestaci de LEM a Barcelona (12/10/2014).

Divisin Europas group during LEMs demonstration at


Barcelonas Montjuc mountain (12/10/2014).

Bloque de la Divisin Europa durante la


manifestacin de LEM en Barcelona (12/10/2014).

208
Un individu amb les 14 paraules de David
Lane a la samarreta. Aquest lema, juntament
amb els 88 preceptes es representen amb el
codi numric 14/88, utilitzat pels neonazis. Les
14 paraules fan referncia al postulat ideat per
David Eden Lane, nord-americ partidari de la
supremacia blanca, fundador de lorganitzaci
racista The Order. El seu significat s We
must secure the existence of our people and a future
for white children, s a dir, Hem dassegurar
lexistncia del nostre poble i un futur pels
nens blancs. Manifestaci de LEM a Barcelona
(12/10/2014).

A man wearing a David Lanes 14 words T-shirt.


This motto, along with the 88 precepts are
represented by the Neo-Nazi code 14/88. The words
refer to those of North American white supremacist
David Eden Lane, founder of the racist organisation
The Order: We must secure the existence of our people
and a future for white children, LEMs demonstration
at Barcelonas Montjuc mountain (12/10/2014).

Un individuo con las 14 palabras de David


Lane en la camiseta. Este lema, junto con los
88 preceptos se representa con la cdigo 14/88,
utilizado por los neonazis. Las 14 palabras
hacen referencia al postulado ideado por David
Eden Lane, nortemaricano partidario de la
supremaca blanca, fundador de la organizacin
racista The Order. Su significado es We must
secure the existence of our people and a future for white
children, es decir, Tenemos que asegurar la
existencia de nuestro pueblo y un futuro para
los nios blancos. Manifestacin de LEM en
Barcelona (12/10/2014).

209
210