28 el 3 de vuit DIVENDRES, 6 D’OCTUBRE DEL 2017

EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCIÓ:
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat
Eva López (Redacció Sant Sadurní)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Raventós (web)
Domènech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Tito Boada (Esports)
així com qualsevol altre article signat, no són Fèlix Miró (Fotografia)
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)
Anna Rafecas (Correcció)

OPINIÓ

Per la democràcia, la dignitat “Democràcia” no és complir la llei,
i un nou país complir la llei és “obediència” (Segona part)
No recordo des de quin any, però la ciutadania amb les càrregues Ara bé, la història ens ensenya que fer complir la llei exclusivament
és una pràctica habitual fer-me policials i fins i tot crear la discòr- per la força és molt difícil de mantenir. Per tant, tots els diferents ti-
Penso que...
una foto votant i publicar-la a
la xarxa. Com la de molta altra El Penedès dia en la mateixa societat invo-
lucrant els Mossos d’Esquadra i
pus d’organitzacions polítiques afegeixen,en la mesura del possible, al
poder que tenen, alguna raó, alguna justificació de l’exercicid’aquest
gent, la imatge acostuma ser
d’alegria pel deure complert. també la Policia Local en una repressió
impròpia d’un estat membre de
poder: estem llavors davant de “l’autoritat”, un element crucial per
aconseguir “l’obediència”.
Diumenge, però, no vaig poder
amagar la impotència i la frus- existeix... la Unió Europea. Hi ha moltes justificacions possibles per conferir “autoritat” al simple
exercici del poder. Les més usuals són: la voluntat divina, la superi-
tració que sentia per la violència Vaig votar per un nou país, on no oritat natural d’algun o alguns respecte als altres, la por al desordre
de la Policia Nacional i la Guàrdia siguin possibles governants vio- (Hobbes) o la sobirania popular. Aquesta darrera és la que ens interessa
Civil cap als ciutadans que eren lents i corruptes que manipulen ara, perquè és el fonament teòric de la democràcia com a forma d’or-
als col·legis electorals i el sabo- els mitjans de comunicació per ganització política. Pere Martí
tatge electrònic, ja des de la seva enganyar la ciutadania. Quan Els fonaments teòrics de l’actual estat democràtic són resultat de l’obra
obertura. a Gelida teníem el neguit de si dels filòsofs polítics anglesos, especialment Locke, que proclama que
Olivella
hauríem de rebre, al Penedès, la tots els homes són lliures i tenen un dret natural i inalienable a go- Professor de Filosofia
Vaig votar per la democràcia, visita per requisar les urnes que vernar-se a si mateixos. Per tant, que no hi ha ningú que tingui dret a
perquè el respecte a la nostra Daniel Garcia havia patit el municipi veí de “manar” sobre un altre basant-se en cap qualitat i/o distinció natural.
societat es demostra exercint Castellví de Rosanes, vam veure Tanmateix, per poder viure en una societat organitzada i pacífica, ens cal renunciar a aquest poder d’au-
el dret a decidir. Mai m’hagués
Peris pel mòbil com a poca distància, togovernar-nos per cedir-lo, a través d’un pacte, a una altra persona o persones. Un pacte però, que cal que
pensat que fos necessari ser-hi www.danielgarciaperis.cat a Sant Esteve Sesrovires, entra- sigui “voluntària i lliurement” assumit. En cas contrari no es pot considerar un pacte legítim,
des de les 5 de la matinada fins ven com a animals a l’escola per Aquest acte inicial de renúncia, ens diu Locke, ha d’anar acompanyat d’una altra condició: tots els signants
acabar el recompte per haver de sobre de tothom que trobaven al del pacte s’han de comprometre a acceptar les decisions d’aquells en qui han cedit la seva sobirania (el seu
protegir amb els nostres cossos davant. Imatges que majoritàri- poder), si no, el pacte no tindria cap efecte.És el que avui anomenem la democràcia per acord de la majoria.
les urnes i els vots. Un esforç Vam superar totes ament no han emès les televisi- Arribem aquí al punt crucial de la qüestió. Efectivament, si una part de la població d’un Estat incompleix la
esgotador compensat amb els ons espanyoles. llei, estaria mancant a aquesta segona condició necessària: “respectar els acords de la majoria”.
aplaudiments cap a la gent gran
les dificultats Aquesta efectivament és una condició necessària,però no per a la “Democràcia”, sinó, en paraules de Loc-
que s’acostaven a votar. amb les garanties L’1 d’octubre vam votar davant ke, per a l’existència d’una societat política, d’una societat organitzada políticament i no d’una mera suma
els ulls de tot el món. Vam supe- d’individus, on cadascú es dicta la seva llei.
Vaig votar per la dignitat, perquè
d’un poble unit, rar totes les dificultats amb les I que això és així queda meridianament clar, des del moment que Locke ens adverteix que, en el cas que el
no es pot castigar el poble de Ca- mobilitzat i pacífic garanties d’un poble unit, mo- governant que ha rebut l’encàrrec per part del col·lectiu d’individus no compleixi amb el seu compromís
talunya vexant les seves institu- bilitzat i pacífic. Els observadors de governar justament, aquests tenen tot el dret de destituir-lo, és a dir, de revocar al contracte, ja que el
cions, tal com va succeir els dies internacionals ho van dir ben fonament, la font última de legitimitat del poder no és “la llei”, sinó la “sobirania de cada individu”, lliure-
previs amb les detencions i con- clar: “S’ha amenaçat l’1-O, però ment cedida per a una millor administració comuna. En resum, el ciutadà (no així antigament l’esclau o el
trols arbitraris. El govern espa- no s’ha destruït”. Ara toca apli- súbdit) té tot el dret a incomplir les lleis injustes, i no només a no complir-les, sinó a fer fora el governant
nyol va voler castigar físicament car els resultats. que les hagi promulgat.

2,Dilluns de l’1-O Les tremolors de Mèxic
D’ultramar
I, el dilluns serà dia 2. L’endemà del diumenge. Aquest diumen- No n’hi ha prou amb els ciclons, huracans i tempestes tropicals de
ge, de capvespre, segurament serà un moment per entendre-ho diversa magnitud que passen d’esquitllada per l’extens territori me-
tot, tot el que ha viscut tota la societat catalana. I entendre’ns xicà, això sí, sense poder evitar tocar altres territoris encara molt
nosaltres mateixos. Ens mirem entre nosaltres i mirem la resta més vulnerables, illes de les Antilles i del Carib amb poblacions amb
de l’estat i el passatge és abrupte perquè els interessos en joc s’ho
valen. Des del primer dia que he escrit sobre el procés sempre Fer l’article dèbils infraestructures per unes societats fràgilment desenvolupa-
des, les quals no poden fer res més que allunyar-se i fugir per no
he afirmat que qui tingui tard, practiqui aquest esport absolu- poder plantar cara ni resistir-se a la força destructiva d’aquests fe-
tament rar que es córrer d’esquena. La serenitat, la fredor, la nòmens meteorològics que, al mateix temps, terratrèmols produïts
valentia, la tranquil·litat d’esperit són tecles que tots, tothom pels moviments de les plaques tectòniques del subsòl, tornen a re-
tenim; cal com a mínim, palpar-les, saber que les podem fer ser- moure i a esberlar una vegada més, tot allò que troben en la super-
vir i que la Història està feta de revolts i rectes plenes de dues fície dels més pobres racons mexicans. És ben cert que les famoses Joan Bosch i
flors: l’atzar i la necessitat (vulgarment dits, interessos). I que plaques no poden estar mai quietes i que si alguna es mou, les altres
en el nostre cas, preservar la convivència és demostrar que els
Planas
han d’anar acomodant-se novament fins a l’estabilitat i, mentre això Investigador i escriptor
que volem la independència, des del primer moment, hem vol- succeeix, les rèpliques posteriors al terratrèmol continuen sent tant
gut conviure, per damunt de tot i en primer lloc, amb els que o més demolidores, donat que poden arribar com en aquesta darrera
no la volen. ocasió a tenir una força de fins a 6,2 graus fins el moment d’escriure aquest article. També es cert que tot
Ara que ha baixat definitivament la “marea de la Transició”, en el país per la banda del Pacífic i des de territori costaner dels Estats Units fins gairebé tota Amèrica del
què es veuen, al natural, els fonaments i els pous morts, hi ha Enric Tomàs Sud, les plaques fan extremadament vulnerable tot el sector, més sensible encara per la part de l’istme
fets que avergonyeixen i no per les polítiques de la dreta con- Vilafranca de Tehuantepec, la part més estreta al sud del país on conflueixen cinc d’aquestes plaques. En aquest
vergent i pepera, no, sinó per les galtes, la barra, el desvergonyi- sentit, es pot comprovar que dels molts sismes importants que ha hagut de suportar Mèxic, almenys
ment de molts polítics i sindicalistes de l’esquerra, començant des que indígenes ja ancians ho van explicar als conqueridors castellans, els estats de Chiapas, Veracruz,
pels qui van arrencar l’ànima al PSUC; no els sona el nom de Paco Tabasco i l’estimada Oaxaca –disculpeu-me la lleugeresa-, han hagut de patir els efectes més destructius
Frutos, exsecretari general que ara ha firmat aquest manifest valorant el referèndum del 1-O d’ en més ocasions per estar ubicats en aquesta part de territori asteca tal com ho ha estat també aquesta
“estafa democràtica”?; o aquesta immensa capa – de fet, llot- dels socialistes d’aquí i d’allà que vegada. I com que el desmembrament d’aquestes rígides plaques tectòniques no entén de línies políti-
prediquen la bona nova que “quan tornin el diners, serem nosaltres, els socialistes, els que el ques, han rebut de retruc els pobles fronterers de Guatemala, en especial cap al sud i els estats mexicans
repartirem entre vosaltres?” I, com deia aquell “Y, mientras tanto”. I ni es posen vermells per de més al nord, com ara Puebla o Guerrero i la mateixa capital Federal on ha fet trontollar novament el
no haver controlat les finances, ni la corrupció: criden, ballen, gesticulen i ara defensen, àdhuc, monument a la Independència, una columna de 45 metres coronada amb un àngel alat, símbol de la
articles escrits per aquest corrupte de Duran i Lleida. L’esquerra socialista, la dominant en aquest ciutat, el qual ja va caure en el terratrèmol del 1957 de 7,9 graus. Després d’aquest centenar de víctimes
àmbit, té molta responsabilitat. La del PP, la sabia abans de començar: Caixa Penedès, per exem- i més de quaranta municipis afectats, la majoria a l’estat de Oaxaca, i tanta altra gent que ho ha perdut
ple, un exemple molt nostrat, per cert. tot menys la vida, cal no perdre ara la positivitat i que aquests nous episodis catastròfics naturals gene-
PD: M’esgarrifa com saliven aquests feixistes a Saragossa o altres poblacions de l’Estat quan can- rin en el país noves polítiques de construcció antisísmica perfeccionant-la amb nous materials, perquè
ten: “Terroristes” o “A por ellos...” entre d’altres raons i segons el sismòlegs el major terratrèmol està per arribar.