Valencic3a0 PDF

Formacin para Personas Adultas
- Graduado en Educacin Secundaria -
valenci
Ximo Vila Vilanova
Equipo Psicopedaggico:
Amaia Prieto Marn, Belinda del Camino Moreno Por, Joan Llus Prez i Garca, Laura
Moll Cambra, scar Serrano Gallego.
1 Edicin Junio 2012
Titulo: Valenci.
Autor: Ximo Vila Vilanova.
Equipo psicopedaggico: Amaia Prieto Marn, Belinda del Camino Moreno Por, Joan Llus Prez
i Garca, Laura Moll Cambra, scar Serrano Gallego.
Edita: Iniciatives Solidries.
C/ J.A. Valero de Palma, 2-Bajo.
46018-Valencia.
Ilustracin y maquetacin de portada: malaGe (Laura Granell Jimnez y Mara Pastor Granell).
Imprenta: Tecnigrafic
C/ Cuenca, 138.
46007-Valencia.
Colabora: Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte.
Depsito Legal: V-1767-2012
Licencia de Creative Commons. Se permite copiar, distribuir y comunicar pblicamente la obra.
Colabora: Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte.

Valenci Presentaci
Presentaci:
Et presentem el material educatiu de lassignatura de Valenci del Programa

de Formacin Bsica de l'associaci sense nim de lucre Iniciatives
Solidries, que interv contribuint al benestar social de la comunitat
prevenint situacions d'exclusi social per mitj de la formaci integral de les
persones. Iniciatives Solidries va ser guardonada l'any 2010 pel Ministeri
d'Educaci amb el Primer Premi Miguel Hernndez dirigit a reconixer la
importncia que ha de donar-se a l'eliminaci de les desigualtats davant de
l'educaci, i a la supressi de les discriminacions dels grups desfavorits davant
de la formaci bsica. A ms, l'any 2011 va ser Candidatura Espanyola als
Premis Internacionals d'Alfabetitzaci de l Unesco.
L'objectiu del material que tens a les teues mans s ajudar-te a comprendre
millor els missatges que et rodegen i donar-te a conixer les tcniques que
t'ajudaran a expressar-te millor en aquesta altra llengua oficial (a ms del
Castell) que tamb podem parlar a la Comunitat Valenciana.
Treballant els continguts daquesta assignatura desenvolupars millor la teua

expressi, oral i escrita en valenci i consolidars el teu domini verbal i escrit
del vocabulari bsic. Arribarem a adquirir conceptes lingstics, formes
gramaticals i ortogrfiques per consolidar la comprensi i lexpressi oral i
escrita.
Ens embarcarem en el mn de la literatura en valenci, mitjanant els autors i
les autores de la literatura en valenci, per comprendre millor lexpressi en
aquest idioma.
Aquest material s el resultat de ms de 15 anys d'experincies educatives

desenvolupades per Iniciatives Solidries en l'educaci per a persones
adultes i sort com a eina didctica, tant per a l'alumnat que prepara els seus
estudis, com per al professorat que orienta aquesta matria. Esperem que
vos siga d'utilitat. Des d'ac volem agrair els anys esfor i dedicaci de totes
aquelles persones que ho han fet possible: professionals, voluntariat,
estudiants en prctiques i alumnat. Sense tots/es vosaltres no hagurem
arribat fins ac.
Lequip educatiu
5
Valenci ndex
NDEX
Gua didctica ................................................9

Unitats ............................................................9
Unitat 1: Qu s a del Valenci? 15

1) Comprensi: Text narratiu.
2) Comunicaci: La comunicaci i Elements de la comunicaci.
3) Gramtica: La paraula. Sistema voclic i consonntic. Divisi sillbica.
Diftong.
4) Ortografia i Vocabulari: Signes de puntuaci (1). Ortografia de b/p.
Vocabulari i frases fetes: dies de la setmana, mesos de lany i estacions.
5) Expressi: El conte.
6) Literatura: La literatura i els gneres literaris.
7) Per repassar.
Unitat 2: El mn de lespectacle 31
1) Comprensi: Text explicatiu
2) Comunicaci: La percepci dels sentits: els signes. Tipus de signes:
significant i significat.
3) Gramtica: Accentuaci. Accent diacrtic. Apstrof. Contracci.
4) Ortografia / Vocabulari. Signes de puntuaci (2). La c/g. La r/rr. Els
nombres.
5) Expressi: Els espectacles: el teatre.
6) Literatura: El vers. Lestrofa. La rima.
7) Per repassar.
Unitat 3: On vols que anem? 51

1) Comprensi: Text descriptiu.
2) Comunicaci: El llenguatge i la nostra llengua. Funcions del llenguatge.
3) Gramtica / Sintaxi: el gnere i el nombre de les paraules. Paraules
simples i compostes. Larticle definit i indefinit.
4) Ortografia / Vocabulari: Ls de les majscules. La diresi. Monosmia i
polismia. Els camps semntics.
5) Expressi: La descripci de persones.
6) Literatura: La mtrica literria.
7) Per repassar.
6
Valenci ndex
Unitat 4: El nostre entorn. 67

1) Comprensi: Text argumentador.
2) Comunicaci: El llenguatge i la llengua. Llenguatges: vulgar, colloquial i
culte.
3) Gramtica / Sintaxi: El nom o substantiu. Ladjectiu qualificatiu. Els
determinants. Els pronoms personals. Els pronoms febles.
4) Ortografia / Vocabulari. La g/j. La tg/tj. La x/ix. La tx/ig. Els sinnims i
antnims.
5) Expressi: Les xarxes socials i les relacions.
6) Literatura: Les figures retriques.
7) Per repassar.
Unitat 5: En quin mn vivim? 83

1) Comprensi: Text expositiu.
2) Comunicaci: Els mitjans de comunicaci. La premsa escrita.
3) Gramtica / Sintaxi: Loraci i els seus components. Oracions simples:
predicatives i copulatives. Oracions transitives, intransitives i impersonals .
4) Ortografia / Vocabulari: La l/ll/l.l/tl/tll. La m/n. La mp/ny. Frases fetes i
expressions.
5) Expressi: Leconomia mundial.
6) Literatura: Historia de la literatura Valenciana (1).
7) Per repassar.
Unitat 6: Les vacances. 101

1) Comprensi: Text: La millor energia per a cuinar.
2) Comunicaci: Els mitjans de comunicaci audiovisuals.
3) Gramtica / Sintaxi: el verb i les seues formes. La conjugaci verbal. Altres
oracions: recproques, reflexives i compostes.
4) Ortografia / Vocabulari: La s sonora i la s sorda. La h. Les paraules
homfones .
5) Expressi: Viatjar.
6) Literatura: Histria de la literatura Valenciana (2).
7) Per repassar.
Solucionaris d activitats.........................121
7
Valenci Guia Didctica
GUIA DIDCTICA
L'objectiu del material de lassignatura de Valenci que tens a les teues

mans s ajudar-te a comprendre millor els missatges que et rodegen i
donar-te a conixer les tcniques que t'ajudaran a expressar-te millor en
aquesta altra llengua oficial (a ms del Castell) que tamb podem
parlar a la Comunitat Valenciana.
Ac podrs trobar els continguts necessaris per a preparar-te
l'assignatura de Valenci del Graduat en Educaci Secundria en
Formaci de Persones Adultes, mitjanant les Proves Lliures. Tamb et
serviran per a preparar la part de Valenci per a la Prova d'accs a
Cicles Formatius de Grau Mitj.
Mans a lobra!!!!!!!!
1.- Objectius generals del mdul de valenci.

Al llarg daquest curs has de desenvolupar millor la teua expressi i
comprensi en la llengua valenciana. Aleshores els objectius que has
daconseguir al finalitzar el curs sn:
Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qestions

senzilles procedents de diferents situacions comunicatives sorgides en la
vida quotidiana i en les teues relacions personals.
Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bsic per tal

dafavorir-hi les teues relacions personals amb lentorn.
Desenvolupar la capacitat comunicativa per a comprendre i produir

de forma ordenada i clara missatges orals i escrits en distints contextos
de comunicaci i amb diferents intencions expressives.
Adquirir conceptes lingstics generals a fi de consolidar la

comprensi i lexpressi oral i escrita.
Superar estereotips i prejudicis en relaci amb les varietats dialectals

duna mateixa llengua i al mateix temps, respecte a la importncia
sociocultural de les diverses llenges.
9
Iniciatives Solidries
2.- Continguts de lassignatura.

Lassignatura de Valenci es distribueix en apartats diferenciats on es
treballar laprenentatge de diferents rees de lexamen.
Els apartats i continguts de cadascun dels temes seran els segents:
1. COMPRENSI I EXPRESSI: desenvoluparem la comprensi i expressi

escrita de textos generals i quotidians.
2. COMUNICACI: desenvoluparem els aspectes ms importants de la
comunicaci humana.
3. ORTOGRAFIA I VOCABULARI: aprendrem a escriure correctament i
adquirirem el vocabulari bsic propi de la llengua valenciana.
4. GRAMTICA: coneixerem les regles i els principis bsics del valenci.
5. LITERATURA: coneixerem les poques, els autors i les autores i obres
ms rellevants de la literatura valenciana.
A cadascun dels apartats es disposar duna explicaci terica i

seguidament un nombre dexercicis per tal de practicar i consolidar els
coneixements adquirits al llarg de cadascun dels apartats. Aquestes
activitats les trobars marcades am el ttol segent i agrupades en un
bloc:
Al finalitzar el tema trobars unes activitats per poder revisar tots els
continguts de la unitat i poder practicar. Estan marcats amb aquest
smbol:
Per repassar...
3.- Com he de preparar_me lassignatura?

Per preparar-te l'assignatura de Valenci has de tindre en compte qu
els continguts van totalment relacionats amb els exmens de Proves
Lliures del Graduat en Educaci Secundria de la Formaci de Persones
Adultes. D'aquesta manera, has de saber que l'examen divideix els
continguts i temes en rees, amb diferent grau dimportncia.
L'assignatura has de preparar-la amb l'ajuda dels materials que et
facilitarem:
El TEMARI DE LASSIGNATURA: est organitzat en 6

temes en els quals estan els ndexs, continguts o
activitats necessries. En cadascun dels temes
trobars una srie d'activitats que t'ajudaran a la
10
comprensi de la teoria i podrs comprovar com vas

duguent a terme l'aprenentatge.
A ms trobares activitats que han eixit en convocatries
d'exmens anteriors, estaran marcats amb la icona
segent.
EL SOLUCIONARI D ACTIVITATS: totes les activitats de cadascun dels

temes estan resoltes en un solucionari que et pot servir de guia per a
corregir les activitats i veure com es resolen adequadament.
QUADERN DEXMENS: s un quadern on estan tots els exmens de

valenci d'anys anteriors amb els que podrs repassar exercicis i
veure com s la distribuci de l'examen.
SOLUCIONARI QUADERN DEXMENS: desprs de realitzar els

exmens en blanc, s interessant que disposes d'aquest quadern,
per a poder veure i autovalorar quines sn les activitats que millor
has fet i quines sn les que cal repassar.
BLOG AULA VIRTUAL: s un espai on podrs trobar eines per a

completar el teu aprenentatge de lassignatura, com el temari, les
propostes dexamen, activitats complementaries, lectures, vdeos
s importat que de tant en tant accedeixes per pegar-li un cop dull.
El ms important per poder preparar-te lassignatura s que comences a

parlar en Valenci. Utilitza aquesta llengua per dirigir-te al teus familiars,
companys i companyes, la teua parella a tothom per a poder
practicar millor la teua expressi.
Una de les actituds que has de prendre abans de comenar lestudi de
lassignatura s oblidar-te de la vergonya, hi ha una dita que diu: Qui te
vergonya ni menja ni esmorzaLa millor forma de practicar una
llengua s comenant a parlar sense vergonya dequivocar-nos, ja que
tothom es pot enganyar en qualsevol moment.
4.-Cm s i cm he de preparar-me lexamen?

Has de tenir en compte que ms o menys l'examen tindr aquestos
continguts:
1. COMPRENSI I EXPRESSI: aquest apartat constar dun text curt
amb preguntes sobre el mateix. Has de respondre amb coherncia i
sentit, una forma de contestar-les es comenar la resposta amb
lenunciat de la pregunta (per exemple: Quants anys fa que va
vindre al poble Miquel? Miquel va arribar al poble lany.)
2. EXPRESSI: normalment apareix a lexamen una o dos activitats
dexpressi sobre un tema en obert i amb algun lmit de paraules. s
important que en aquest apartat utilitzes frases curtes i els signes de
puntuaci.
11
3. ORACIONS / GRAMTICA: hi hauran diversos exercicis (de 2 a 3) en

els que hi hauran preguntes sobre verbs, accentuaci, apostrofaci,
anlisi doracions
4. ORTOGRAFIA / VOCABULARI: hi hauran diversos exercicis (de 2 a 3),
en els quals tindrs preguntes sobre paraules, sinnims
5. LITERATURA: constar dun poema curt i algunes preguntes de
comprensi del mateix (rima, finalitat del/la autor/a) o be tens que
escriure obres famoses de diferents autors de la literatura
valenciana.
L'examen divideix els continguts i temes en rees, amb diferent grau
dimportncia. Mira el segent grfic:
10%
15%
15%
60%
Expressi / Comprensi Gramtica Ortografa Literatura
Com pots comprovar el ms important a lexamen s lexpressi i la

comprensi de textos, per la qual cosa s important que agafes llibres
en valenci per a llegir perqu la clau est en practicar, practicar i
practicar.
A) Organitzaci
Per a preparar-te l assignatura s important organitzar-
te b el temps i els continguts. Aquesta s la
programaci que anem a seguir en l aula dividida en
26 sessions, per si et pot orientar en l estudi:
Novembre:
1 setmana Valoraci Inicial de l Alumnat (VIA) ndex.
2 setmana TEMA 1: QU ES A DEL VALENCI.
Desembre:
2 setmana TEMA 2: EL MN DE L ESPECTACLE.
12
Gener
3 setmana TEMA 3: ON VOLS QUE ANEM?
Febrer:
1 setmana Prova d orientaci
2 setmana Correcci de la prova d orientaci.
Mar:
1 setmana TEMA 4: EL NOSTRE ENTORN.
Abril:
2 setmana TEMA 5: EN QUIN MN VIVIM?
Maig:
2 setmana TEMA 6: LES VACANCES.
Juny:
1 setmana Reps
2 setmana Reps Exmens.
B) L Examen
Has de tenir en compte alguns aspectes a lhora
danar a lexamen de Valenci:
Abans de lexamen:
No val de res posar-se a repassar. Els repassos dltima hora et
posaran ms nervis/a i no tajudaran a saber ms conceptes, cal
descansar abans danar a lexamen.
En la mesura del possible intenta fer alguna activitat relaxada
perqu tajuda a no pensar en lexamen, ja que cal disposar de
totes les energies al moment de lexamen i no abans.
En el moment de lexamen:
Una vegada tens lexamen davant, el millor s comenar fent una
llegida general de tot l examen i comenar pel comentari de text i
lexpressi escrita.
13
s important llegir b lenunciat, si no comprens alguna qesti

pregunta al professor/a de lexamen, ells/es et poden ajudar en la
comprensi de la pregunta. Sol ocrrer que a vegades ens deixem
coses sense contestar perqu no l' hem llegit b o no contestem el
que ens demanen, aix que el millor s llegir l'enunciat 2 o 3
vegades per a entendre-ho correctament.
Tens que tenir en compte que les preguntes senzilles ( d'ortografia,
relacionar...) puntuen molt poc. Les que ms puntuen sn les de
compressi i expressi escrita perqu sn les que demostren si eres
capa d'entendre i explicar correctament, que s la base de
qualsevol aprenentatge. No superars l'examen si esta part no est
correcta, s la ms important.
Per a contestar les preguntes:
- Utilitza frases curtes per a respondre i sempre que siga possible,
ajudat amb lenunciat de la pregunta. Les frases llargues acaben
perdent el sentit i la coherncia.
- El signes de puntuaci tajudaran a encadenar idees, utilitzals,
per poder donar forma als teus pensament, a mes ajudaran a que
el professor o professora puga llegir millor el teu examen.
- Si alguna pregunta et resulta difcil i acabes collapsant-te, canvia
de pregunta i ja tornars, el temps a lexamen s important
controlar-lo.
- En la mesura del possible intenta fer una lletra clara i senzilla a
ms danar amb compte amb lortografia, pensa que la persona
docent ha de corregir molts exmens i s molt fastigs no
entendre que volen dir-te.
Al finalitzar lexamen:
- Torna a llegir totes les respostes, per tal de trobar alguna errata o
idea sense sentit, no et costar molt de temps.
- Pensa que el ms important no s lliurar enseguida lexamen, sin
fer-ho b, pots utilitzar tot el temps que dura lexamen.
- A lhora de lliurar lexamen, fes-ho amb un somriure, una bona
actitud davant les persones docents tamb ajuda.
14
Valenci Temari
Temari
Unitat 1: Qu s a del Valenci?
Unitat 2: El mn de lespectacle.
Unitat 3: On vols que anem?
Unitat 4: El nostre entorn.
Unitat 5: En quin mn vivim?
Unitat 6: Les vacances.
1
Valenci Temari
Anem a comenar!!
2
Valenci Unitat 1
Unitat 1:
Que s a del Valenci?
Continguts daquesta unitat:
1) Comprensi.
1.1- Text narratiu: El document histric.
2) Comunicaci.
2.1- La comunicaci.
2.2- Elements de la comunicaci.
3) Gramtica / Sintaxi.
3.1- La paraula: fonema, morfema, lexema i sintagma.
3.2- Sistema voclic.
3.3- Sistema consonntic.
3.4- Divisi sillbica.
3.5- Diftong.
4) Ortografia / Vocabulari.
4.1- Signes de puntuaci.
4.2- Ortografia de b/p.
4.3- Vocabulari i frases fetes: dies de la setmana, mesos de lany i estacions.
5) Expressi.
5.1- El conte: Els contes fantstics.
6) Literatura.
6.1- La literatura.
7) Per a repassar.
15
Valenci Unitat 1
1.- Comprensi.
1.1 EL TEXT NARRATIU.
Llegeix el segent text:
LA PETANCA
Lherncia cultural daquesta modalitat de joc a
Valncia es remunta a la prctica religiosa del poble
egipci, que a lany tres mil dos-cents abans de Crist el
practicava com a ritu religis. El joc senriqu molt ms
quan arribaren al nostre pas les variants practicades
pels grecs i pels romans, aix com altres elements
culturals, com a conseqncia de l intercanvi de
productes, usos i costums, entre els quals figuraven les
prctiques ldiques.
Entre els jocs practicats a Valncia, un dels que ms divertien era el joc de la
petanca, que oferia, des dpoques antigues, una modalitat peculiar.
Shi jugava amb una bola de fusta de carrasca de 12 cm, de dimetre, la
qual era llanada pel jugador cap al lloc on havia estat llanada una bola
xicoteta de 4 cm. De dimetre, tornejada amb fusta de boix. Guanyava el
qui aconseguia acostar mes la bola gran a la xicoteta, llanant-la des de la
mateixa lnia des don havia estat llanada aquella.
Busca el significat de les expressions o paraules noves al text:
1. Lherncia: ---------------------------------------------------------------------------------
2. Ritu religis: ---------------------------------------------------------------------------------
3. Elements culturals: -----------------------------------------------------------------------
4. Prctiques ldiques: --------------------------------------------------------------------
5. Fusta de carrasca: ----------------------------------------------------------------------
6. Tornejada:-----------------------------------------------------------------------------------
7. --------------------------------------------------------------------------------------------------
1. Contesta les segents preguntes:

1.1- Quan es va enriquir aquest joc?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.2- Cm es jugava al joc de la petanca?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.3- Qui jugava al joc de la petanca?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
16
Valenci Unitat 1
1.4- Explica un dels jocs que jugaves tu quan eres petit.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.5- Qu volen dir les segents expressions en el text?
El joc senriqu----------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Una modalitat peculiar--------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Lherncia cultural---------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.-Comunicaci.
2.1 LA COMUNICACI.
Qualsevol tipus dinformaci que ens arriba de
lexterior s Comunicaci. La comunicaci s la
transmissi dinformaci entre essers vius.
El semfor que hi ha al carrer, el soroll de
lautobs quan arranca, la salutaci del ve a
leixir de casa, el cartell dun anunci que han
penjat al cant de casa... tot aix son formes de
comunicaci.
La Comunicaci s la transmissi dun missatge o informaci des de la

persona que emet el missatge (emissor/a) a la persona que rep el missatge
(receptor/a).
A ms de les persones, hem de saber que els animals tamb es poden

comunicar. Per tant, s important saber que hi ha diferents tipus de
comunicaci: la Comunicaci humana i la Comunicaci no humana.
La comunicaci humana, s aquella que es duu a terme entre les
persones, est molt enriquida perqu podem pensar el que diem, i
pensar el que sentim i ho transmetem de diferents maneres. Daltra
banda, la comunicaci no humana pot ser una relaci animal-persona
o animal-animal
L instrument ms important que utilitzem s el Llenguatge, b de forma
oral o b de forma escrita.
En la comunicaci humana distingim entre Comunicaci Verbal, que es
dna mitjanant el llenguatge, i la Comunicaci no Verbal, que s la
que transmetem:
Visualment els gestos, el llenguatge dels sordmuts
Tctilment les carcies, el Braille dels cecs...
Sonors els xiulets, la sirena de lambulncia
Olfactius el perfum...
17
Valenci Unitat 1
2.- Observa les imatges i determina de quin tipus de Comunicaci No Verbal

es tracta:
....................................... ................................... ..................................
....................................... ................................... .................................
2.2 ELEMENTS DE LA COMUNICACI

Com ja hem vist, la comunicaci es l intercanvi
dinformaci entre la persona que emet el missatge i la
persona que rep el missatge. Per poder dur a terme
aquesta comunicaci, ha dexistir uns elements que
faciliten aquesta comunicaci. Sanomenen els
elements de la comunicaci:
Emissor: s la persona que envia el missatge.
Receptor: s la persona que rep el missatge.
Missatge: seqncia o continutat de signes (tant
verbals com no verbals) que representen una
informaci determinada.
Referent: element del que es parla en el missatge.
Codi: conjunt de signes o senyals (paraules, sons o gestos) amb el que
est fet el missatge.
Canal: mitj de transmissi del missatge. Pot ser un canal auditiu per als
missatges orals i un canal visual per als missatges escrits.
Context: s el lloc on es dna la comunicaci.
RECEPTOR/a
MISSATGE
EMISSOR/a
CANAL CODI
18
Valenci Unitat 1
3.-Gramtica.
3.1 LA PARAULA: FONEMA, MORFEMA, LEXEMA I SINTAGMA.
Ja hem vist la importncia de la llengua en la comunicaci
humana. Al voltant del mn hi ha milers de llenges per,
quan es considera una llengua com a tal? Una llengua existeix
en la mesura en la qual t una estructura concreta (amb unes
normes ortogrfiques, lingstiques...) i est formada per un
conjunt delements o signes lingstics que es relacionen:
Fonemes, sn els sons de les paraules i van representats entre barres:
Per exemple: porta: /p/ /o/ /r/ /t/ /a/.
Morfemes, s la part final de les paraules que indica el gnere, el
nombre...:
Per exemple: xica, ties, caminava...
Lexemes, s larrel de la paraula i s invariable. Sol anar al principi:
Per exemple: xica, ties, caminava...
Sintagmes, sn el grup de paraules que tenen un significat concret:
Per exemple: La casa verda del cant.
Aix podem identificar una paraula com la uni de diferents fonemes que
expressen un significat concret, i serveixen per dur a terme la comunicaci,
tant oral com escrita.
Les paraules presenten la segent estructura:
Lexema + morfema
(part de la paraula que no canvia = arrel) + (part de la paraula que canvia)
Segons la seua estructura interna es classifiquen de la segent manera:

Paraules simples: estan formades noms per un lexema.
Per exemple: sol, sec...
Paraules derivades: es refereix a la relaci de dues paraules formades
a partir del mateix lexema bsic.
Per exemple: cantar cantant...)
Paraules compostes: sn les que contenen al menys dos lexemes. No
tenen cap morfema derivatiu.
Per exemple: aiguamarina, trencaclosques...
3. Combina algunes de les paraules de la llista i escriu tres oracions amb

significats diferents:
Amics, poble, vacances, gent, passar, acabar, tornar.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
19
Valenci Unitat 1
4. Escriu dos oracions que tinguen una mateixa paraula amb significat
diferent a cadascuna de les oracions.
Per exemple: La porta s de color vermell / Porta la motxilla per anar al
collegi.
1.---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
5. Identifica en les segents paraules el morfema i el lexema corresponent.

- Caminar: cami(lexema) nar (morfema)
- Mariner: _______________________________________________________________
- Porteria:__________________________ ___________________________________ ____
- Fruiteria:____________________________________________________________ ____
- Vacances: ______________________ ___________________________________ ____
- Fuster: _______________________________________________________________
- Taula: ___________________________ ___________________________________ ____
- Ratolinet: _____________________________________________________________
3.2 SISTEMA VOCLIC

En valenci tenim 7 sons voclics o vocals que sescriuen entre 2 barres (//),
per a saber qu s un so:
/a/ // /e/ /i/ /o/ /u/

e (oberta) e (tancada) o (oberta) o (tancada)
Estan representades amb 5 grafies o lletres diferents:
a e i o u
Daltra banda, les vocals poden ser tniques o tones, segons tinguen o no
fora en les paraules:
Tniques: vocals que tenen la fora. En el cas de qu la paraula
estiga accentuada, ser sempre la vocal amb accent. Per
exemple: cami, ordinador...
tones: vocals que no tenen fora. En el cas de qu la paraula
estiga accentuada, ser sempre la que no porta accent.
Per exemple: cami, ordinador...)
3.3 SISTEMA CONSONNTIC

Al conjunt de totes les grafies o lletres duna llengua sels anomena alfabet
o abecedari. Per en valenci, a banda de lalfabet podem trobar lletres
modificades i dgrafs:
1. Lletres simples: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j...
2. Lletres modificades: , , , , , , , ,
20
Valenci Unitat 1
3. Dgrafs: l.l, qu, ig, ny, gu, tx, tj, tg, tz, tll, rr, ix, ss
Com podem observar el sistema consonntic tamb canvia:
En valenci no existeix la lletra castellana com a tal, ja que en el seu
lloc tenim el dgraf NY.
En valenci no existeix la lletra CH, en el seu lloc podem posar algun
daquests dgrafs: TZ, TX, TG o TJ.
En valenci existeix un dgraf que es diu la ela geminada: l.l i que t el
so igual que la castellana: pellcula, collegi...
En valenci tenim dos fonemes de la grafia s:
- La essa sonora: per exemple casa.
- La essa sorda: per exemple sindical.
3.4 DIVISI SILLBICA

Una sllaba s cada cop de veu que escoltem al pronunciar una paraula.
Com a norma general una paraula t tantes sllabes com vocals.
Quan realitzem la divisi sillbica cal tindre en compte tres regles:
1. No hem de deixar mai una lletra sola al principi o al final duna ratlla.
2. Cal separar els segents dgrafs:
DGRAFS EXEMPLES
RR BAR-RA, SER-RA
SS PAS-SAR,
L.L NO-VEL-LA
TG PLAT-GES
TJ PLAT-JA
TX DES-PAT-XAR
3. Per contra no es pot separar mai:
GU QU LL NY IG
VA-GUIS-TES FLA-QUE-SA PA-E-LLA CA-NYIS-AR ES-TOIG
6.- Classifica els segents dgrafs o lletres segons si sn propis del castell o
del valenci.
SS, Y, CH, TX, IG, L.L, , I, NY, X, , TG.
Castell:___________________________________________________________________
Valenci:__________________________________________________________________
7.- Pronuncia poc a poc les segents paraules, escriu al costat de cadascuna
delles el nombre de sllabes i assenyala la sllaba tnica.
Per exemple: postres = pos-tres (2)

Pa:_______________________________ Pgina:________________________________
Llibre:____________________________ Petxina:_______________________________
21
Valenci Unitat 1
Mquina:_________________________ Barra:_________________________________
Impossible:_________________________ Despatxar:_____________________________
Anomenava:_____________________ M:___________________________________
Nadal:__________________________ Platges:________________________________
Platja:___________________________ Accentuaci:__________________________
Menjador:_______________________ Metllic:_______________________________
Senyora:_________________________ Viatge:__________________________________
3.5 DIFTONG
Els Diftongs sn sllabes constitudes per dos vocals.
Per a qu dos vocals contiges formen diftong, una delles ha de ser i
u, que en aquest cas no actuen com a vocals.
Dacord amb la posici que ocupen i u, tenim dos tipus de diftongs:
1. Diftongs creixents: els formats pels grups G/Q + U + vocal
GUA/QUA GI/QI GE/QE GUO/QUO

Llengua, pasqua Ping, obliqitat Aiges, seqncia Aigus,quocient
Guant, quatre Ambigitat Ungent,pasqes Quota
2. Diftongs decreixents: quan formant part duna mateixa sllaba, i u es

troben desprs duna vocal:
DIFTONGS EXEMPLES
AI Mai, polaina, aire...
EI Vocal i Llei, servei, rei...
OI Alcoi, boira, heroi...
UI Buit, cuina...
AU Grau, blau, palau...

EU Hereu, peu, creu, neu...
IU Vocal u Niu, riu, estiu...
OU Bou, dijous, moure...
UU Duus, lluu...
8.- Subratlla de les segents paraules aquelles que tinguem diftongs i desprs
escriu el nombre de sllabes de cadascuna delles.
Exemple: Polaina: Po-lai-na (3)
Flauta:---------------------------------------- Gaireb:----------------------------------------
Forquilla:------------------------------------- Llengua:---------------------------------------
Fruita:---------------------------------------- Feina:-------------------------------------------
Funci:---------------------------------------- Grua:-------------------------------------------
Gbia:---------------------------------------- Indstria:-------------------------------------
Geografia:---------------------------------- Jersei:------------------------------------------
22
Valenci Unitat 1
9.- Separa en sllabes les segents paraules, ves en compte amb els diftongs:
Exemple: Fruita: Frui-ta
Qurum: -------------------------------------- Lingstica: ----------------------------------
Ungent: ------------------------------------- Qesti: ---------------------------------------
Quatre: --------------------------------------- Guany: ----------------------------------------
Sou: -------------------------------------------- Riu: ----------------------------------------------
Museu: ---------------------------------------- Palau: ------------------------------------------
Cuixa: ----------------------------------------- Heroi: -------------------------------------------
Lleialtat: -------------------------------------- Espai: -------------------------------------------
10.- Escriu una carta a un familiar en la qual utilitzes deu paraules amb un
diftong diferent en cada cas.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
4.-Ortografia i Vocabulari.
4.1 SIGNES DE PUNTUACI
Els principals signes de puntuaci que anem a utilitzar en la redacci de
textos son: el punt, la coma i el punt i coma.
a) El punt: als nostres escrits, posem un punt per a indicar que una oraci
sha acabat. Poden ser de tres tipus:
Punt i seguit separa oracions dins d un mateix pargraf. Es a dir
continuem amb el mateix tema, per amb una altra oraci.
Per exemple: Maria ha anat a jugar a la pilota. Ella i Llusa, han anat en
companyia de Ferran.
Punt i a part assenyala el final del pargraf i per tant canviem de
tema.
Per exemple: Maria ha anat a jugar a la pilota. Ella i Llusa, han anat en
companyia de Ferran.
Ma mare ha anat al mercat aquest mat.
Punt i final: assenyala el final d un escrit.
b) La coma: Utilitzem la coma per fer una pausa mes curta que el punt i
poder descansar i respirar al llegir els escrits.
Hi ha 5 casos en qu el seu s s obligatori:
1) En les enumeracions:
Per exemple: Tinc llibres nous, vells, de segona m i incunables.
23
Valenci Unitat 1
2) Quan invertim algun element gramatical:

Per exemple: Mara , no la vaig veure en tot el dia.
3) En les intercalacions o aclariments:
Per exemple: Aquella xica, la ms alta, estudia Farmcia.
4) Quan elidim el verb:
Per exemple: Uns uniformes sn blaus, els altres rojos.
5) En exclamacions:
Per exemple: Vinga, anem-hi!
c) El punt i coma: amb el punt i coma, indiquem que la pausa que sha de
fer s ms llarga que quan trobem una coma. Utilitzem aquest signe de
puntuaci per a separar oracions que, sense ser independents del tot,
portaven ja comes:
Per exemple: Puj lescala, amb precaucions; satisfet, va encendre els
llums; la sala estava buida...
11. Uneix les oracions segents amb les conjuncions per, sin que i posa els
signes de puntuaci que consideres necessaris:
a- Va collir la rosa ms roja. La rosa es va marcir.
___________________________________________________________________________
b- Lagulla no era de plata. Lagulla era dor.
___________________________________________________________________________
c- Magrada escriure. No magrada escriure per obligaci.
___________________________________________________________________________
d- No valia la pena escoltar el discurs. Valia la pena el berenar que donaven.
___________________________________________________________________________
e- No deixarem passar aquesta oportunitat. Laprofitarem.
___________________________________________________________________________
12. Escriu tres enumeracions en qu hages dutilitzar la coma.
1. _________________________________________________________________________
2._________________________________________________________________________
3._________________________________________________________________________
13. Cpia el segent text i puntual correctament, amb els punts i les comes
que falten:
Quan jo era menut no parava a casa noms anava les hores imprescindibles
de menjar i dormir Anava a escola i en eixir el meu mn era el carrer Devia
tindre cinc o sis anys a tot estirar i ja mhi deixaven crrer Al carrer jugvem
renyem aprenem males paraules i secrets increbles...
Joan Fuster: Diari.
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
24
Valenci Unitat 1
4.2 ORTOGRAFA DE B/V I P

Algunes consonats, per la seua escriptura o per la
seua pronunciaci, poden representar dificultats
ortogrfiques, com s el cas de la B/V i la P.
De vegades podem confondre la B i la P, sobretot al

final de sllaba, com es el cas de substncia,
subjecte, submergir... Cal que ens fixem en els
derivats de la paraula i que recordem que quasi sempre sescriu P darrere
duna vocal.
Les regles ortogrfiques dutilitzaci de les segents grafies son:
Norma Exemples Excepcions

Sescriu B a principi de Abdicar, abdomen, Apte, apnea, optar,
paraula en els prefixos abnegaci, objecci, aptitud, optatiu,
ab, ob, sub, abs, obs, objector, subvenci... optimisme
subs
Sescriu P en paraules Captar, capbuss, Cabdal, cabdill,
que comencen per cap cpsula, captaire... cabdals, cabdillatge
En posici medial sescriu Aspsia, hipntic, Dissabte, dubte, sobte
P davant t, c, s, n precepte, adoptar...
Sescriu B davant D Hebdomadari, molibd
Sescriu P al final de Cap, camp, cup macip, - hidrfob, monosllab
paraula darrere vocal prop, rap, arrop, nap, llop -Darrere de consonat en
paraules de les quals
porten b en els femenins i
derivats (corb/corbera)
-Preposicions AMB i AB
-Diverses paraules: adob,
cub, club, tub, Carib
Sescriu V darrere n Convidar...
En les desinncies de Ballava, treballava,
limperfet dindicatiu dels cantava...
verbs de la 1a
conjugaci. En les
desinncies de limperfet
dindicatiu dels verbs de
la 1a conjugaci
En les paraules de la Blau - Blava
mateixa famlia en qu la
u alterna amb la v.
25
Valenci Unitat 1
14. Completa amb b, p o v segons corresponga en les oracions segents:

a- Quan els autom_ils arri_aren a la re_olta, so_int _olca_en.
b- Pro_a_a els ca_alls i can_ia_a els que no eren _ons per a tre_allar.
c- El genet ara_ ana_a a ca_all pel camp quan latac ua ser_
d- Dissa_te passat, lad_ocat orden el tancament de las ta_erna.
15. Completa les paraules amb les segents grafies B o V:
Cal__le Canta__a Tram__ia Can__i Sa__r

Ca__ut __asc Arro__a Em__otit Ba__a
Ga__ardina Bla__a __ena Mar__re Toca__en
16. Forma una frase amb cadascuna de les paraules segents:

Per exemple: Prop: Mart va veure el Joan prop de sa casa.
b- rap:_____________________________________________________________________
c- cub:____________________________________________________________________
d- efeb:___________________________________________________________________
e- estirp:___________________________________________________________________
f- adob:___________________________________________________________________
g- hipntic:________________________________________________________________
h- acceptar:_______________________________________________________________
i- aptitud:__________________________________________________________________
j- cabdill:__________________________________________________________________
4.3 VOCABULARI I FRASES FETES

Anem a veure algunes paraules quotidianes que hem de saber en Valenci,
com sn els dies de la setmana i les estacions amb els mesos de lany.
Els dies de la setmana.
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Altres termes per designar temporalitat...

Ahir
Avui
Lendem o dem
Desps-anit
Desps-ahir
Desps dem
Els mesos de lany.
Gener Febrer Mar Abril Maig Juny

Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
26
Valenci Unitat 1
Les estacions.
La Primavera L Estiu La Tardor L Hivern
5.-Expressi
5.1 El conte
El conte s un tipus de forma narrativa en la que es
conjuguen uns personatges que porten a terme una
trama sobre una histria en concret.
Les parts dun conte han de ser:
1- L introducci: es tracta del comenament, i el que
es fa s donar a conixer els personatges i
circumstncies en qu es troben inicialment. Cal
recordar que els contes, que sn narracions, comencen per frases
caracterstiques com Aix diu que era...
2- Nus: dins del desenvolupament de lacci, el nus es presenta quan
existeixen uns fets que trenquen lequilibri i la tranquillitat de la introducci.
Lacci es desencadena a ritme rpid.
3- Desenlla: es trenca la situaci de rapidesa. Es resol el conflicte creat.
4- Conclusi: es narra, de nou lentament, el passatge ltim. Sha acabat,
torna la tranquillitat, la lentitud. s el moment de descriure el nou equilibri
desprs de tot el que ha ocorregut i es posa el final de la histria.
27
Valenci Unitat 1
19. Seguint el gui de lestructura dun conte, escriu-ne un tu mateix, amb

lelecci de ser real o imaginari. Has dutilitzar com a mnim tres personatges
diferents.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
20. Ara canvia el contingut que correspon a la part del nus. Canvia el
desenlla?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Dos-cents dotze i dos-cents tretze

Aix diu que era un home molt pobre, molt pobre, i com que ni li agradaven
les histries i rondalles i no tenia diners per a comprar llibres i vivia a la ciutat
on ning sap contes, se les va escriure ell. Quan la bona gent, compadida, li
va regalar un televisor vell i un trencaclosques nou, era ja massa tard i
continuava escrivint-se contes i ms contes. Com aquell que fa:
Dos notes a peu de pgina shavien enamorat. Com que vivien en pgines
encarades la 212 i la 213, eren felices en la llibreria, sense cap altre
contratemps que alguna m fullejadora dun possible comprador. Per un
estudiant sendugu el llibre i comenaren a passar estones separades. Un
dia lestudiant en subratll una i laltra es va enfadar: No magrada que et
pintes, digu, i tingueren una baralla. Feia ja una setmana que no es
parlaven quan lestudiant deix obert el llibre entre les dos pgines per anar
a comprar tabac i fou atropellat per un cotxe. El pare del xicot volgu
28
Valenci Unitat 1
conservar per sempre la seua habitaci tal com ell lhavia deixada: la cadira
un poc separada de la taula, el cendrer ple de puntes de cigarret, el llibre
obert entre les pgines 212 i 213...
JOSEP VICENT MARQUS, Dos-cents dotze i dos-cents tretze, Amors impossibles
21. Realitza un resum del conte anterior en unes 8 lnies.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
6.-Literatura.
6.1 LITERATURA
La literatura sencarrega de recopilar les diferents obres
escrites o orals que coneixem. La literatura s un tipus
descrit que t com a finalitat donar una bellesa o plaer a
la persona lectora . Es lart que t com a eina la paraula
tant escrita com oral.
Les funcions de la literatura sn tres:
La funci potica: la literatura pretn cridar l'atenci
sobre el llenguatge utilitzat per a expressar.
Funci representativa: la literatura pretn transmetre
informaci mitjanant missatges.
Funci expressiva: la literatura pretn expressar sentiments.
Per a hi ha tres gneres literaris: lric, narratiu i dramtic.

1. Gnere lric: l'autor conta o expressa sentiments mitjanant versos.
2. Gnere narratiu: l'autor conta successos o histria per mitj de la prosa.
El segon text que hem vist es tracta de gnere narratiu. Sol aparixer:
Narrador: el que conta la histria.
Personatges: els que intervenen en la histria.
Marc: lloc i temps en qu ocorre la histria.
Estructura: la narraci t tres parts: introducci, nus i
desenlla.
3. Gnere dramtic: l'autor transmet una histria per mitj dels dilegs de
personatges, no apareix la figura del narrador. Es tracta d'obres
realitzades per a ser representades. Pot estar escrita en vers o en prosa.
29
Valenci Unitat 1
7.-Per repassar...
22. Escriu correctament les segents paraules amb b o v, segons
corresponga:
- bla__a - pro__a - go__ernar - plo__ent
- ne__ada - lla__i - a__orrit - sa__iesa
- escri__ent - re__entar
23. Separa les segents paraules correctament:

- joves:_____________________________ - despatx: _______________________
- ecologista: _______________________ - paratges: _______________________
- cltxines:__________________________ - lletjos: _________________________
- platges: ___________________________ - roig: ___________________________
- assignatures: _______________________ - objectes: _______________________
24. Separa en dues columnes, les paraules segents segons si tenen diftong o
no.
Anatomia, hereu, viure, pas, cuiner, guany, Valncia, anual, aigua, histria,
peu, anunciar.
Tenen DIFTONG NO tenen DIFTONG
24. Escriu el conte que ms tagradava de petit, recorda que ha de tindre,

introducci, nus i desenlla.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
30
Valenci Unitat 2
Unitat 2:
El mn de lespectacle.
1) Comprensi.
1.1- Text explicatiu: la noticia.
2) Comunicaci.
2.1- La percepci dels sentits: els signes.
2.2- Tipus de signes: significant i significat.
3.1- Accentuaci.
3.2- Accent diacrtic.
3.3- Apstrof.
3.4- Contracci.
4.1- Signes de puntuaci (2).
4.2- Ortografia de c/g.
4.3- Ortografia de r/rr.
4.4- Vocabulari i frases fetes: els nombres.
5) Expressi.
5.1- Els espectacles: el teatre.
6) Literatura.
6.1- El vers.
6.2- Lestrofa.
6.3- La rima.
7) Per repassar.
32
Valenci Unitat 2
1.-Comprensi.
1.1- TEXT EXPLICATIU: LA NOTICIA.
COCA-COLA CANVIA DUBICACI LA SEUA FRMULA SECRETA PER
PRIMERA VEGADA DES DE 1925.
Coca-Cola, el primer fabricant de refrescs del mn, ha anunciat que per primera
vegada des de 1925 ha canviat la ubicaci de la seua frmula secreta, de la
beguda ms famosa que posseeix, una recepta que suposa un dels secrets
industrials millor custodiats de la historia.
Al llarg de 86 anys, la cobdiciosa frmula del refresc havia estat en una caixa forta
al banc Sun Trust de Altanta (Georgia), per ara la companyia ha decidit traslladar-
la al museu El mundo de Coca-Cola, localitzat a aquesta mateixa ciutat.
Com a part de lexposici La caja fuerte de la frmula secreta, els visitants del
museu podran veure des daquest mateix dijous el recipient que al llarg de vuit
dcades va guardar el secret de la Coca-Cola, encara que el document amb la
frmula original del refresc permaneix sota clau i no est exposat al pblic.
Dun xarop al refresc actual.
Aquest s un dia especial en la historia de Coca-Cola i la culminaci perfecta per
celebrar lany del 125 aniversari, afirma en un comunicat el seu president i
conseller delegat de la companyia nord-americana Muhtar Kent.
Lorigen duna de les begudes gasoses ms famoses del mn es remunta a 1886,
quan el metge John Pemberton va inventar el xarop del que posteriorment va nixer
el refresc i que en aquell moment no va ser escrit en paper. No va ser fins el 1919,
quan Ernest Woodruff i un grup dinversos varen adquirir la companyia, en eixe
moment la recepta es va escriure en un document que va ser guardat en una caixa
forta en el Guaranty Bank de New York i sis anys ms tard va ser traslladada al banc
dAtlanta en el que ha estat durant els ltims 86 anys.
Intents de copiar la frmula.
La companyia sempre sha esforat molt en protegir la frmula i ara, al
salvaguardar-la en el Mundo de Coca-Cola, podem compartir el seu llegat amb
la gent de tot el mn, ha dit el director darxius de la firma, Phil Mooney.
Diversos han sigut els intents per desvetllar el Secreto de la Coca-Cola i moltes les
cpies del seus suposats ingredients arreu de tot el mn, incls en 2006 una
treballadora de la companyia va ser detinguda per tractar de vendre la frmula
secreta al seu etern rival, Pepsi.
Es creu que la beguda ha variat la seua frmula varies vegades des de que es va
crear als finals del segle XIX, encara que lempresa noms ha adms alguns canvis
menors en la recepta del refresc, que ha dut a Coca-Cola a convertir-se en la major
companyia de begudes del mn amb la venda de 1.700 milions de refrescs al dia.
El peridic de Catalunya
8 de desembre de 2011

1. Cobdiciosa: --------------------------------------------------------------------------------
2. Sota: ------------------------------------------------------------------------------------------
3. Llegat: ----------------------------------------------------------------------------------------
4. --------------------------------------------------------------------------------------------------
5. --------------------------------------------------------------------------------------------------
6. --------------------------------------------------------------------------------------------------
7. --------------------------------------------------------------------------------------------------
33
Valenci Unitat 2
1.- Contesta les segents preguntes del text:

1.1- Quan es va crear la beguda de Coca-Cola?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.2- Qui s lautor de la frmula secreta?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.3- On estava guardada la frmula secreta?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.4- Quants canvis de lloc shan efectuat per protegir la frmula secreta?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.5 -Han intentat furtar la frmula secreta? Qui? Quan? Ho varen aconseguir?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.6 -Per qu Coca-Cola s la major companyia de refrescs del mn?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.-Comunicaci.
2.1- LA PERCEPCI DELS SENTITS: ELS SIGNES.
Quasi totes les idees que tenim a la ment, quan les pensem, recordem coses
que hem percebut anteriorment amb els sentits i que ens recorden la idea
nova que estem percebent (imatges, olors, sons, sensacions...). A aquestes
percepcions les denominem signes. Aleshores el signe es all que percebem
amb els sentits i que ens evoquen una idea a la ment.
Amb el signe s necessari fer referncia a dos conceptes ms que van lligats
al significat del signe i la seua comprensi:
1. Significat: s la idea que tenim en la nostra ment sobre el signe percebut,
la idea que es produeix al nostre cap (perill, por, nostlgia...).
2. Significant: s el concepte que pensem quan percebem el signe. El que
escoltem o veiem (llum roja, xiulet...).
Concepte de
gos
SIGNIFICAT
Imatge acstica de
gos
SIGNE
SIGNIFICANT REFERENT
34
Valenci Unitat 2
2.2- TIPUS DE SIGNES.

Una vegada hem ents el concepte de signe i els seus components hem de
tindre en compte que existeixen diferents tipus de signes al nostre voltant. El
tipus de signes sn els segents:
1. Indicis: sn els que transmeten informaci a tots els ssers
humans, sn naturals i noms s necessria lexperincia
humana per interpretar-los. Un exemple dindici s el fum,
que indica que hi ha foc en alguna banda, les empremtes
dalguna persona en la sorra de la platja, que indica que
alguna persona ha passejat per la platja no fa molt de
temps...
2. Icones: depenen de la voluntat humana i la seua imatge t
alguna semblana amb el referent. Les icones no sn
vlides per a tots el humans sin que sn vlides noms per
alguna comunitat. s per aix que el seu significat pot
variar depenent de la zona geogrfica on es trobe la
icona. Per exemple, la calavera pot ser una icona de perill,
per en alguns pasos s icona de tenda de caramels.
3. Smbols: sn senyals purament convencionals i noms
poden tindre validesa mitjanant un pacte. Sn senyals
artificials i sense cap motiu aparent. Un exemple sn les
banderes de cada pas o els escuts de les monarquies.
2.- De les segents imatges identifica quines sn icones, smbols o indicis.
------------------------------------ ------------------------------------- ----------------------
------------------------------------- ------------------------------- ---------------------------
35
Valenci Unitat 2
3.-Gramtica.
3.1- ACCENTUACI.
Les paraules segons el nombre de sllabes , poden formar dos grups:
1. Paraules Monosillbiques: aquelles que noms tenen una sola sllaba.

Per exemple: pa, mar, cos, etc..
2. Paraules Polisillbiques: sn aquelles que tenen ms duna sllaba. Per
exemple: casa, cos, carrer, etc..
Les sllabes de les paraules segons lentonaci poden ser:
Sllabes tones: quan la sllaba s pronunciada amb menys intensitat,

amb un to ms baix i de menor durada.
Sllabes Tniques: quan una sllaba es pronuncia amb una major
intensitat de veu, amb un to ms alt i de ms alta durada.
Depenent d on estiga la sllaba tnica classificarem les paraules en:
Sllaba Aguda: quan la sllaba tnica s l ltima. Per exemple:

present, cantar, can, etc.
Sllaba Plana: quan la sllaba tnica s la penltima. Per exemple:
llapis, ploma, mxim, etc.
Sllaba Esdrixola: quan la sllaba tnica s lantepenltima. Per
exemple: mquina, msica, poca, etc.
Per saber quan hem daccentuar les paraules polisillbiques hem de tenir
en compte.
PARAULES LLOC PORTEN ACCENT EXEMPLES
Acaben en: caf, arrs,

AGUDES ltima sllaba
vocal, vocal + s i en, in
No acaben en:
PLANES Penltima sllaba crrec, dbil
vocal, vocal + s i en, in
Antepenltima
ESDRIXOLES Sempre Cpsula, sllaba
sllaba
Les vocals com ja sabem poden ser obertes o tancades, per tant, a partir
daquesta distinci podem parlar de dos tipus daccent:
1. Accent Greu ( o obert): apareixer sobre les vocals obertes:

Per exemple:
- : man, romnica, mquina...
- : cincia, tcnic, poca...
- : aix, trax, cmput...
36
Valenci Unitat 2
2. ACCENT AGUT ( o tancat ) apareixer en les vocals tancades:

- :esglsia, procs, cantar, pur...
- : bal, impressi, frmula...
- : cam, lquid, mstic...
- : xamp, autobs, msica...
3.- Posa laccent en aquelles paraules que han de dur-ne i al mateix temps
assenyala la sllaba tnica.
academia llibreta gener
ploma unic cellula
silenci cantarem ultim
examen formula aixo
rapid maxim xampu
maquina llapis cendrer
dema cafe mati
directe musica cano
4.- Poseu els accents i les diresis que siguen necessries.

Elegancia Aqueducte
Llibre Futbol
Maquina Raul
Linguistica Berlin
Aigues Camio
Frequent Pero
Justicia Accentuacio
Maria Metallic
Abus Melo
Historia Bilingue
Religio Pais
Familia Estatua
3.2- ACCENT DIACRTIC.

Laccent a ms de marcar la sllaba tnica, t una altra funci que s la de
distingir paraules (generalment monosillbiques), que sescriuen igual, per
que tenen un significat diferent.
Aquest accent es denomina accent diacrtic. Anem a veure les ms
importants o aquelles de les qual es fa un major s :
37
Valenci Unitat 2
MOTS AMB ACCENT DICRTIC MOTS SENSE ACCENT DIACRTIC

Qu (pronom interrogatiu) Que (pronom relatiu ton i conjunci )
S (del verb saber) Se (pronom feble)
T (del verb tenir) Te (pronom feble, herba dinfusi, lletra)
Ms (quantitatiu) Mes (part de lany)
s (verb ser) Es (pronom feble)
B (de bona manera) Be (nom de lletra )
Dna, dnes (verb donar) Dona, dones (senyora)
M (part del cos hum) Ma (possessiu )Ex: ma mare
Mn (mundo) Mon (possessiu) Ex: mon pare
Nt/a/s/es (relaci familiar) Net/a/s/es (contrari de brut)
s, ssos (animal) Os, ossos (parts de l esquelet)
Sn (verb saber) Son (possessiu, dormir)
Sl (terra) Sol (astre, sense companyia )
Bta, btes (recipient: bta de vi) Bota, botes (verb botar, calcer)
Fra (imperfet del verb ser) Fora (contrari de dins)
3.3- APOSTROFACI.
Els articles el i la sapostrofen (prenen la forma l) davant de les paraules que
comencen per vocal o per h. Per hi ha que tindre en compte que:
Larticle LA no sapostrofa mai a les paraules que comencen per les vocals i-,
u-, hi-, hu- tones.
Observa aquestes paraules i fixat com no sapostrofen:

La universitat La uni La urbanitat
La utilitat La humitat La urgncia
La infracci La hisenda La higiene
La histria La inspecci La una (hora)
Per altra banda, la preposici de sapostrofa davant de paraules

comenades per vocal o h.
38
Valenci Unitat 2
5.- Escriu en els segents exemples, les formes de larticle EL, LA, L.
____aeroport ____infracci ____bstia
____institut ____humanitat ____hisenda
____escola ____horari ____urbanitat
____universitat ____parada ____histria
____hipoteca ____direcci ____museu
____farmcia ____taxi ____hotel
3.4- CONTRACCI.
La contracci s la uni de les preposicions a, de, per i ca amb els articles el,
els. Les combinacions resultants sn:
FORMES SINGULAR
A Vaig al banc
DE Vinc del cine
PER + EL Passege pel parc
CA Anem a cal Joan
FORMES PLURAL
Cobre als clients
A Vinc dels magatzems
DE + ELS Passegem pels jardins
PER Anrem a cals seus cosins
CA
Hi ha que tenir en compte que quan larticle el ha danar apostrofat no shi
fa la contracci:
Per exemple: Vaig a l lhotel Passeja per lhort
Vinc de lestanc Anem a ca ladvocat
Recorda que sempre que es puga sha de contraure!!
6.- Escriu larticle EL, LA, L, segons convinga als espais buits de les frases
segents.
a- Has presentat _____instncia al porter?.
b- Aquets estiu anir a _____illa de Formentera.
c- Qui ha vist _____impermeable de Pere?.
d- T esperem davant de _____universitat a _____una.
e- ______Immaculada i _____Isidre van a _____ndia, aquest estiu.
f- _____humitat de la comarca li feia mal als ossos.
g- Quan _____infermera es va acostar amb _____injecci, el nen es va
escapar.
h- _____ajuntament hauria d arreglar _____illuminaci.
i- Volia convncer-vos de _____utilitat del seu invent.
39
Valenci Unitat 2
7.- Completa les segents frases fent servir lapostrofaci o la contracci.

a- _____investigadora intentava explicar _____origen _____univers.
b- _____edifici que hem vist passar _____histria _____ seu valor artstic.
c- A la vora _____bar hi ha un garatge.
d- Els cavalls corren molt ______hipdrom.
e- Dem anirem ______alberg de la muntanya.
8.-Seguint les normes dapostrofaci, posa els articles a les segents

paraules.
_____una (hora) ______Havana ______hora

_____espai ______escndol ______estor
_____apstol ______andana ______espnsor
_____Postiguet ______universitat ______estor
_____frica ______illusi ______aixeta
_____esquaix ______aire ______ordinador
_____urna ______idea ______armari
4.-Ortografia i vocabulari.
4.1- SIGNES DE PUNTUACI.
a) Signes dadmiraci i dinterrogaci (! ?): sutilitzen en les frases que
diem amb una entonaci emftica, per ordenar o exclamar, o b per
indicar que fem preguntes. Per exemple:
- Quin regal!
- Tagrada larrs?
b) Els dos punts (:): ens indiquen que lexplicaci dall que diem vindr a
continuaci. Els utilitzem abans de les enumeracions o de citar una frase
completa. Noms en aquest ltim cas escrivim majscula desprs dels
dos punts. Per exemple
- Tenia dos problemes: les poques ganes de treballar i la manca de
temps.
- Molt enfadat va dir: Aix no ho consentir!
c) Els punts suspensius (...): sutilitzen per indicar que hem deixat la frase
inacabada. s freqent ls en els dilegs i en les enumeracions per
indicar que la llista no s tancada. Sempre se nhan descriure tres:
- He de comprar moltes coses: sucre, oli, sal, macarrons...
- No estic gens segur...
- No s qu dir-te...
d) El gui (_): lutilitzem en els dilegs per separar les intervencions dels
diferents interlocutors i tamb per intercalar frases que expliquen
reaccions o actituds dels qui parlen. Sovint, pot fer el paper de les comes i
una intercalaci:
- Per favor va dir molt compungit abans de condemnar-me...
40
Valenci Unitat 2
9.- Llig atentament aquest text. Desprs, escriu-lo en forma de dileg i

puntual.
El guia es va obrir la camisa per ensenyar a Roger all que havia trobat / una
fletxa ndia / va exclamar Roger / el guia va fer que s amb el cap / amb aire
preocupat / s que hi ha indis per ac / va preguntar Roger / que jo spiga
no / digu el guia / encara que aquella vegada / el senyor Mart en va trobar
uns quants / per qu volies amagar la fletxa / li pregunt Roger que no ho
acabava de veure clar / perqu no vull que els homes que ens acompanyen
tinguin por / contest el guia.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
4.2- ORTOGRAFIA DE C/G.

Utilitzarem la grafia C en els segents casos:
C
Norma Exemples
Davant E / I Cera, cirera...
Darrere de vocal Peces, races...
Darrere de consonant Encisam...
Utilitzarem la grafia G en els segents casos:
G
Norma Exemples Excepcions
Darrere I Mig, desig...
A principi de paraula Geniva, gimns... Jerarquia, Jersei,
davant E / I Jess...
Entre vocals Segell, gil... Majestat, Majestuosa
davant E/I
Grups jec i ject
(injecci, subjecte...)
Entre consonat i vocal Urgent, enginy...
davant E / I
41
Valenci Unitat 2
4.3- ORTOGRAFIA DE R / RR.

Segons els casos sutilitzar la grafia R simple o RR doble. Les normes que
utilitzen una o laltra sn les segents:
R
Normes Exemples
El so r simple Cara, mare, Teresa, Pilar...
A principi de paraula Ratol, Ramn, rem, riu...
Enmig de paraula, desprs de Enraonar, conreu, somriure...
consonant
Al final de paraula Comptar, somiar, mar,
treballar...
RR
Normes Exemples Excepcions
El so de rr Serralada, terra, Darrere dalguns prefixos: auto, bi, contra,
mltiple carrera... di, extra, hipo, infra, mono, multi, pol, pre,
pseudo, quadri, semi, sobre, supra, tele,
tetra, tri, uni, vice...
Exemples: contrarevoluci, suprarenal,
bireactor, trirectangle, monorail, polirima,
pseudorbia, extraradi, multiracial,
prerom...
Entre vocals, Terra, ocrrer, En paraules formades per A privatiu
amb so de RR sorra... (artmic, antireligis, antirobatori...)
En paraules compostes separades per
guionet (malva-rosa, penya-roja).
4.4- VOCABULARI I FRASES FETES: ELS NOMBRES.

Els determinats numerals indiquen:
Quantitat exacta CARDINALS
Ordre ORDINALS
Fracci PARTITIUS
1. CARDINALS
ELS NOMBRES
1 Un, una 11 onze 30 trenta
2 dos, dues 12 dotze 40 quaranta
3 tres 13 tretze 50 cinquanta
4 quatre 14 catorze 60 seixanta
5 cinc 15 quinze 70 setanta
6 sis 16 setze 80 vuitanta
7 set 17 dsset o disset 90 noranta
8 vuit 18 divuit 100 cent
9 nou 19 dnou o dinou 200 dos-cents
10 deu 20 vint 1000 mil
42
Valenci Unitat 2
Normes per escriure correctament els cardinals:

Es posa un gui (-):
Entre les unitats i les desenes: trenta-set, vuitanta-cinc, seixanta-tres.
En els mltiples de cent: tres-cents, cinc-cents, nou-cents.
Del 21 al 29 sescriuen posant una i entre la unitat i la desena, separant-la

amb un guionet: vint-i-set, vint-i- sis....
2. ORDINALS
Es formen afegint als cardinals la terminaci - (mascul) o -ena (femen):

Nou nov, novena.
Deu des, desena.
Els cinc primers tenen forma especial:
Primer Primera
Segon Segona
Tercer Tercera
Quart Quarta
Cinqu o quint Cinquena
3. PARTITIUS
Expressen una fracci de la unitat i tenen les mateixes formes que els ordinals,
excepte mitg i ter en lloc de segon i tercer; dcim, centsim i millsim en
lloc de des, cent i mil.
Per exemple: Hem comprat un dcim de loteria entre tots els companys de
treball.
10.- Escriu en lletra el nombre de les matricules segents.
V- 2041- AC_______________________________________________________________
A -3659 B _______________________________________________________________
CS - 7804 D ______________________________________________________________
7892 FRT _________________________________________________________________
43
Valenci Unitat 2
11.- Colloca el nombre, en lletra, als espais buits.

Mhe begut (3) ................. cerveses.
Al carrer hi ha (2) .............. cotxes.
A la plaa hi ha (2) ............. fonts.
Mhe comprat (1) ............... rellotge modern.
Tu tens (1) ....................... cunyada atractiva.
La setmana t (7) ................dies.
12.- Completa amb la grfia corresponent.

A__i T__nic __ola __imns __eba
Ar__Sarcfa__ __ermana Fotog__afia Concu__s Millo__
__emt__e Teat__e __amba Fra__ment
5.-Expressi.
5.1 ELS ESPECTACLES: EL TEATRE
El teatre (del grec , "lloc per contemplar")
s un art escnic relacionat amb l'actuaci i la
representaci d'uns esdeveniments, que consta de
representar una histria fictcia que protagonitzen
un o ms personatges en un lloc i un temps concret
i davant d'un pblic. S'utilitzen elements com els
discursos i els dilegs, els gestos, l'escenografia, la
msica, el so i l'espectacle. s tamb el gnere
literari que comprn les obres concebudes en un
escenari i davant d'un pblic. El Dia del Teatre se
celebra el 27 de mar.
Les obres dramtiques s'escriuen en dilegs i en primera persona, en el qual
existeix les accions que van entre parntesis, (anomenat llenguatge de les
acotacions). En la tradici occidental, el text, l'obra dramtica, s'ha
considerat sempre la pea essencial del teatre, anomenat "l'art de la
paraula". Referent a aix han de fer-se, dues consideracions: en primer lloc,
el text no esgota el fet teatral, perqu una obra dramtica no s teatre fins
que es representa, el que implica com a mnim l'element de l'actuaci; en
segon lloc, sn nombroses les formes dramtiques arcaiques i els espectacles
moderns que prescindeixen per complet de la paraula o la subordinen a
elements com la mmica, l'expressi corporal, la dansa, la msica, el
desplegament escnic.
Hi ha diversos gneres teatrals:
Comdia: Gnere realista. A la comdia els personatges sn complexos,

comuns i corrents que encarnen els defectes i vicis dels ssers humans. El
conflicte que es presenta s possible i probable en la vida real, si b el
seu contingut s'exagera o ridiculitza en l'intent per provocar el riure del
44
Valenci Unitat 2
receptor. El desenlla presenta una soluci alegre al conflicte amb la

qual tots els problemes es resolen i tots queden felios. Generalment els
autors a travs del riure intenten que el receptor reflexione sobre el que
succeeix en l'obra i d'aquesta manera puga extreure un ensenyament si
es veu identificat amb algun dels personatges. Per aix, alguns autors
consideren que la comdia s moralista. Tartuf o l'impostor de Molire
s un exemple.
Tragdia: Gnere realista. A la tragdia hi ha personatges illustres, amb
la finalitat de produir una crisi, s a dir, una purificaci del receptor (lector
o espectador) i que culmina en moltes ocasions amb la destrucci social
o fsica del protagonista. dip rei de Sfocles s un exemple d'aquest
gnere
Drama: Gnere realista. En el drama es representa una situaci de la vida
real que resulta complexa i difcil per amb un final favorable o feli. Es
caracteritza per tenir personatges comuns i complexos que s'enfronten a
situacions lmit de la seua vida i que acaben per reconixer encara que
aix no necessriament gnere un canvi intern en el protagonista.
Melodrama: Gnere no realista. Al melodrama les ancdotes complexes
on els personatges sn simples s la caracterstica fonamental d'aquest
gnere. Busca que l'espectador tingui una resposta emocional superficial
davant els successos de l'escena. Els personatges tenen reaccions
emocionals exacerbades davant les accions dels altres personatges. Hi
ha un conflicte de valors oposats que poden estar en qualsevol mbit:
moral, esttic, etc. Nuestra Natacha d'Alejandro Casona, estrenada a
Barcelona el novembre de 1935 (al Teatre Barcelona), s un exemple.
Tragicomdia: Gnere no realista. El personatge protagonista de la
tragicomdia s simple, generalment un arquetip, est a la recerca d'un
ideal: l'amor, l'amistat, la fraternitat, etc. L'ancdota s complexa. No s
la uni de tragdia i comdia. L'ocell blau de Maurice Maeterlinck s un
exemple.
13.- Llegeix el segent text:

ESCENA 1
NARRADOR : De bon mat, una clienta ben arreglada entra al bar de Les Dues
Germanes i el troba buit.
CLIENTA : Hola, Qu no hi ha ning?
NARRADOR : La Marta, la cambrera, li respon des del magatzem i entra tot
seguit.
CAMBRERA A : S, s, ja vinc! Hola Sara. s que estava al magatzem.
Un talladet?
CLIENTA : S, com sempre. I la Martina?
CAMBRERA A : Ara ve. Ha anat al banc.
NARRADOR : Mentre xerren, la cambrera prepara el tallat i el serveix.
CLIENTA : I tu, qu? Qu texpliques?
CAMBRERA A : Mira, pencant.
CLIENTA : Doncs jo acabo de veure una cosa... que mha deixat que...!
45
Valenci Unitat 2
CAMBRERA A : (satura a mirar-la) Que qu?

CLIENTA : s que s molt fort. Saps el Cisco, del taller de pneumtics?
CAMBRERA A : S; el marit de la Dolors.
CLIENTA : Exacte. Doncs entro al taller perqu marregli la roda, i em surt
amb uns llavis aix, com si li haguessin partit els morros.
CAMBRERA A : Qu dius, ara? El Cisco?
CLIENTA : I li dic: qu tha passat? I fa: No res, un mussol. Tu creus?
Es pensa que no lligo caps!
NARRADOR : La clienta beu un glop de caf i deixa la cambrera molt intrigada.
CAMBRERA A : Per qu? Qu vols dir?
CLIENTA : Mira, saps aix que va passar ahir nit, a lestaci?
CAMBRERA A : Que van sorprendre un home robant una moto, no?
CLIENTA : Aix mateix. El van estomacar i es va escapar, oi que s?
CAMBRERA A : Per no pot ser! Si el Cisco remena motos tot el dia!
Com vols que vagi a robar-ne una a lestaci!
CLIENTA : No, si jo no vull res. Per mira: li canvies la matrcula, la
maquilles una mica, i au, a vendre-la per un paston!
Es veu que era una guapada!
CAMBRERA A : Caram, tu. Per, en fi; aqu tothom el reconeixeria, el Cisco!
CLIENTA : (fent-se lentesa) Anava amb passamuntanyes. A ms va fugir
pel bosc. De nit. O sigui que coneixia el terreny.
CAMBRERA A : (impressionada) Ala nena, qu fort!
CLIENTA : Ho veus? Ui, per quina hora s! He de marxar corrent!
Apunta-mho, que ja passar.
NARRADOR : En marxar, la clienta es creua amb laltra cambrera, la Martina,
que ve del carrer.
CAMBRERA B : Ja sc aqu. Hola Sara, com va?
CLIENTA : Hola i adu! Que faig tard!
De boca en boca -
Adelaida Frias
Ara fes un resum de lobra de manera narrativa.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
46
Valenci Unitat 2
6.-Literatura.
6.1- EL VERS.
El vers s una forma especial dexpressar-se en el gnere lric. Sescriu en lnies
diferents i algunes de les seues paraules finalitzen en la mateixa lletra, de
forma que poden rimar.
Si com loreig
que encn la rosa
mire i no veig
crixer una rosa,
tot ens proposa
jorns de festeig
o cada cosa
aiguabarreig.
Si com loreig
que encn la rosa
mire i no veig
crixer una rosa,
tot ens proposa
jorns de festeig
o cada cosa
aiguabarreig.
Jorns de festeig (Vicent Andrs Estelles).
6.2- LESTROFA.
Lestrofa s un conjunt de versos relacionats per la seua mesura i la seua rima
en conjunt.
1 Marinera dels ulls blaus
2 diu la Joventut que passa-,
3 no vas a vila a la festa?
4 Fan ball de toia a la plaa, ESTROFA
5 Marinera de carn bruna
6 Deixam mirar la mar blava...
7 Marinera dels ulls fixos

8 li diu la Vida, que passa-,
9 cada dia que sen va
10 una illusi s esfullada ESTROFA
11 i un neguit ens agullona...
Llus Guarner
6.3- LA RIMA.
La rima s la semblana que es dona de so a partir de la vocal tnica de
lltima paraula de cada vers.
Si com loreig
que encn la rosa
mire i no veig
crixer una rosa,
tot ens proposa
jorns de festeig
o cada cosa
aiguabarreig.
47
Valenci Unitat 2
La rima pot ser de dues maneres:

1. Rima Consonant: es diu quan es repeteixen vocals i consonants en el
mateix ordre.
En ma terra del Valls a

tres turons fan una serra, b'
quatre pins, un bosc esps, a
cinc quarteres, massa terra. b'
"Com el Valls no hi ha res. a
2. Rima Assonant: es diu quan la repetici noms afecta a les vocals.
Si s'allunya i no et mira, a'

si t's advers l'instant, b
de plorar qu en trauries? a'
Si et sent, neci, riur. b
7.-Per repassar...
14.- Escriu en lletra els segents nmeros.
1.520:___________________________________________________________________
559:_____________________________________________________________________
3.267:___________________________________________________________________
22:______________________________________________________________________
67:______________________________________________________________________
1.258.640:_______________________________________________________________
25.897.321:______________________________________________________________
15.- Escriu EL, LA L , segons corresponga.

___una (llevat dhora) ___una (hora) ___universitat ___hiena
___home ___universitria ___anormalitat ___host
___humitat ___ ull ___illusi ___illa
16. Agrupa en tres columnes les paraules segents, segons siguen agudes,
planes o esdrixoles.
Formula, carreg, nima, aranya, invalida, anar, soca, frmula, carrega,
lber, nima, gata, invlida, Xquer, formul, crrega, anima, invalid,
metafsic.
AGUDES PLANES ESDRIXOLES
48
Valenci Unitat 2
17.- Posa accent on corresponga en les segents paraules, fixat si ha de ser

obert o tancat, segons la vocal.
Estacio molestia centim gloria vomit
Academia diguerem politic tragic fadri
Historia tramus triptic tindre correr
Grafica tecnic tonica sospitos infusio
18. Posa laccent a les segents paraules del text que ho necessiten.
Les llenges romaniques, entre les quals estan, a mes del valencia, el frances,
litalia, el castella, el romanesc i el retic, son filles del llati. Cada llengua te
unes formes de transformacio diferents, que fan que la llengua propia es
diferencia de la llengua del vei. El valencia es una llengua molt semblant al
llati, per aixo ens resulta mes facil coneixer altres llenges romaniques i
comprenem millor les persones que parlen frances oi italia. Encara que es
tracte duna idea molt basica, es convenient recordar que aprendre
valencia ens pot ajudar a aprendre mes facilment altres llenges.
49
Valenci Unitat 2
50
Valenci Unitat 3
Unitat 3:
On vols que anem?
1) Comprensi.
1.1- Text descriptiu: La descripci despais.
2) Comunicaci.
2.1- El llenguatge / El nostre idioma.
2.2- Funcions del llenguatge.
3.1- El gnere de les paraules.
3.2- El nombre de les paraules.
3.3- Paraules simples i paraules compostes.
3.4- Larticle definit i indefinit.
4.1- Ls de les majscules.
4.2- La diresi.
4.3- Vocabulari i frases fetes: monosmia i polismia. Els camps semntics.
5) Expressi.
5.1- La descripci de persones.
6) Literatura.
6.1- La mtrica literria.
7) Per repassar.
51
Valenci Unitat 3
1.-Comprensi.
1.1- TEXT DESCRIPTIU: LA DESCRIPCI DESPAIS.
SAN FRANCISCO
San Francisco s una de les ciutats ms
belles del mn. s una gran ciutat, per de
dimensions humanes. Qui la coneix i coneix
la seua gent, sap que de les runes del
recent terratrmol salar encara ms
bella i acollidora. Recrrer-la del mat a la
nit ofereix a cada instant canvis de
sensacions plstiques que es queden a la
memria per sempre. Les boires denses de
la matinada, espesses i lletoses, de les quals emergeixen els darrers pisos dels
gratacels del centre de la ciutat o les puntes rogenques del majestus
Golden Gate, es van aclarint a mesura que avancen les hores. La ciutat i la
badia es tinyen dextraordinaris colors pastel. Verds i violeta, lila suau,
lelegncia singular de locre i, finalment, un blau lluent que dura fins que el
sol samaga. s aleshores una fantstica i extravagant disbauxa
impressionista, o ms ben dit, una realista manifestaci de pop art.
San Francisco s feta de quatre mons, de quatre cultures, de quatre
humanitats. Lamericana, la xinesa, la japonesa i la del mestissatge. s la
ciutat ms europea de lOrient i la ms oriental de lOccident. Per anar-hi
amunt i avall (mai millor dit), lhistric i xicotet tramvia s el millor transport i el
ms divertit que la ms vertiginosa de les muntanyes russes de qualsevol parc
datraccions. Des del cim fins a la vora del Pacfic i de la mar als barris alts, fa
la volta de la ciutat amb fora segura i testarruda.
X.D. Set dies (17-11-89)
1. Majestus: --------------------------------------------------------------------------------
2. Mestissatge: --------------------------------------------------------------------------------
3. Vertiginosa: --------------------------------------------------------------------------------
4. --------------------------------------------------------------------------------------------------
5. --------------------------------------------------------------------------------------------------
6. --------------------------------------------------------------------------------------------------
7. --------------------------------------------------------------------------------------------------
1.- Contesta les segents preguntes del text anterior:

1.1- Quins sn els millors moments, segons lautor de larticle, per a recrrer
San Francisco?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
52
Valenci Unitat 3
1.2- Aix mateix es pot aplicar a qualsevol ciutat?

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.3- Conviuen diferents cultures en esta ciutat? Quines?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.4- Quina s la millor manera de circular per San Francisco?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1.5- Descriu un edifici duna ciutat on hages estat. (Mnim de redacci: cinc
lnies).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.-Comunicaci.
2.1- EL LLENGUATGE : LA NOSTRA LLENGUA.
El valenci va ser implantat en l'antic
Regne de Valncia pels repobladors dels
comtats catalans que es van establir en
aquest territori desprs de la conquesta
portada a terme per Jaume I el
Conqueridor. Aquests colons procedien de
la zona occidental de l'actual Catalunya
(majoritriament del comtat d'Urgell). A
part d'algunes veus rabs o toponmia, no
sembla decisiva la influncia de mossrabs
o rabs en la configuraci bsica de la llengua als territoris valencians.
Les evidncies histriques demostren que les comarques de la costa, avui en
dia considerades valencianoparlants, van ser repoblades per catalans, i les
de l'interior, considerades com castellanoparlants, van ser repoblades amb
aragonesos, la llengua dels quals acabaria sent absorbida pel castell.
2.-Expressa amb les teues paraules com s lorigen de la llengua valenciana.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
53
Valenci Unitat 3
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
3.- Quines sn les comarques de la Comunitat Valenciana on avui en dia no
es parla molt el Valenci?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.2- FUNCIONS DEL LLENGUATGE.

La funci principal del llenguatge s la comunicaci, l intercanvi de
missatges. Per esta comunicaci pot tindre diferents finalitats, que donaran
pas a 6 tipus de funcions del llenguatge diferents:
ELEMENT
FUNCI FINALITAT DEL MISSATGE
PREDOMINANT
Manifestar opinions, pensaments, emocions...

Expressiva Emissor Exemple: Magrada viure ac.
Convncer, prohibir, ordenar, provocar una

Conativa Receptor reacci...
Exemple: Dna vida, fes-te donant.
Donar informaci objectiva sobre fets,
Referencial Referent situacions, objectes, idees...
Exemple: Aquest cotxe s de Frmula I.
Facilitar, establir, mantenir o interrompre el

Ftica Canal contacte entre emissor i receptor.
Exemple: Si tarrimes ac em sentirs millor.
Explicar i fer comprendre el llenguatge o

Metalingstica Codi qualsevol altre codi.
Exemple: Quan dic que no, vull dir que no.
Considerar el missatge un objecte de treball,
un intent esttic, un joc.
Potica Missatge
Exemple: La lluna mirava embadalida el llac
que per la nit dormia.
3.-Gramtica.
3.1- EL GNERE DE LES PARAULES.
Quan parlem del gnere, al igual que si parlem de xics i xiques, estem fent
referncia a si les paraules estan escrites en mascul o femen.
Anem a veure les diferents maneres de formar el gnere. Sn les segents:
54
Valenci Unitat 3
1. Com a norma general el femen es forma afegint A al mascul.

Per exemple:
Gat: Gata Marqus: Marquesa Fill: Filla
Conill: Conilla Burgs: Burgesa Xic: Xica
2. Hem de posar molta atenci perqu de vegades, en afegir la A del

femen, lltima grafia que hi havia pot modificar-se.
Fixat en els exemples:
T D NEBOT: NEBODA
C G AMIC: AMIGA
F V SERF: SERVA
U V JUEU: JUEVA
S SS GOS: GOSSA
PB LLOP: LLOBA
3. Conv tenir present que com a norma general, els masculins acabats en
vocal tnica, fan el femen amb la introducci duna -N. Anem a
practicar amb els segents exemples :
Germ: Germana Ve: Vena

Cos: Cosina Lle: Lleona
4. Fixeu-vos tamb, que en afegir la A del femen, com que la nova
paraula t una sllaba ms, pot variar laccentuaci i fins i tot la grafia.
Per exemple: Avi via, Ve Vena, Duc Duquessa, Marqus
Marquesa, Lle Lleona i Roig Roja.
5. Alguns substantius femenins es caracteritzen per la presncia de

terminacions prpies. Els ms importants que hem de saber sn:
MASCULINS FEMENINS
COMTE, ABAT, DUC -essa: comtessa, abadessa,
duquessa
EMPERADOR, ACTOR -iu: emperadriu, actriu
6. Les paraules que acaben amb EG es canvia de gnere afegint una A.

Per exemple: bileg biloga.
7. Les paraules acabades en EU, canvien a EA per es donen excepcions

com paraules acabades en -EU passen a VA
Per exemple: ateu atea, europeu europea i jueu jueva.
8. Quan acaben en -AU es canvia a AVA (esclau/va), -IU en IVA
(captiu/captiva) i en OU-OVA.
Per exemple: esclau esclava, captiu captiva i nou nova.
9. Quan acaben en IG -OS/ -S . Per exemple: Roig rojos i Mig mitja.
55
Valenci Unitat 3
4.- Canvia el gnere de les paraules segents:

Cos: Bileg: Burgs:
Puresa: Nt: Serva:
Sogre: Llop: Xic:
Duc: Blanc: Avi:
Amic: Europeu: Esclau:
Arqueleg: Germana: Lleona:
Meu: Gos: Primer:
Mestre: Dona: Pintor:
Bou: Metge: Perruquera:
Italiana: Marit: Dreta:
Oncle: Actor: Gall:
Emperador: Negres: Abat:
3.2- EL NOMBRE DE LES PARAULES.

Quan parlem de Nombre s el mateix que a castell sanomena nmero, per
tant estem parlant del plural i singular dels substantius i adjectius.
Cal exceptuar el substantius no comptables, que sn aquells dels quals no es
poden dir una quantitat exacta. Aquestos es presenten noms en singular,
com per exemple : la llibertat, la igualtat...
Anem a comprovar com es forma el nombre :
1. El plural es forma afegint al singular la lletra: -S.
Fill Fills
Llibre Llibres
Moble Mobles
Gat Gats
2. Cal tenir molt present que segons lacabament de les paraules, afegir la
S comporta en alguns casos certes modificacions :
Singulars acabats en vocal:
1. tona: canvia a es : per exemple: planta plantes
2. Tnica: shi afegeix ns: per exemple: pat patins
Singulars acabats en consonant:

1. -S, -, -X, -IX, -TX, -G/IG fan el plural afegint la terminaci os:
Per exemple: peix peixos, desig desitjos
2. -S dupliquen la -S
Per exemple: gros grossos, arrs arrossos
3. -SC, -ST, -XT, -IG fan el plural amb s o os
Per exemple: disc discs/ discos
56
Valenci Unitat 3
5.- Canvia el nombre de les paraules segents:

Boca: ________________ Coix: _________________ Despatx: _____________
Llengua: ______________ Mosques: _____________ Aigua : _____________
Germans: _____________ Passeig: ______________ Desitjos: _____________
Caixa : ________________ Got: __________________ Sof: _____________
Cam: ________________ Casc: _________________ Carb: _____________
Pas: __________________ Raspall: _______________ Armari: _____________
Text: _________________ Monja: ________________ Llapis: _____________
Interessos: ____________ Pluges: ________________Ordinador: _____________
Accions: _____________ Cries: ________________ Bens: _____________
Peixos: _______________ Pis: ____________________s: _____________
Gustos: ______________ Vi: ____________________ Atles: _____________
Francesos: ___________ Cullera: _______________ Ratol: _____________
6.- Reescriu les oracions canviant el gnere i nombre de totes les paraules on
siga possible.
a- Aquell metge rus era el meu metge.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
b- La llibreta roja est a larmari gran.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
c- El meu cunyat s un bon professional.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
d- El metge de mon pare s molt sabut.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
e- Iaio, els hiverns, els herois, cec, llop.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
f- Cos, marit, bileg, nt, duc.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
g- Leandre ven el seu pis.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
h- Ella ja ha donat el primer pas.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
7.- Completa la quadrcula segent:
MASCUL FEMEN MASCUL FEMEN
SINGULAR SINGULAR PLURAL PLURAL
BLANQUES
GROS
CUNYAT
ROJOS
ABAT
GROC
TRIST
ACTRIU
57
Valenci Unitat 3
HOME
POBRA
TEMERARIS
PRUDENT
BELGA
AMIGUES
TIA
3.3 PARAULES SIMPLES I PARAULES COMPOSTES.

Les paraules simples sn aquelles que estan constitudes per una arrel i algun
morfema de gnere o de nombre: nord, moneda, pa, cam...Les paraules
compostes sn aquelles que estan formades per la uni de dos o ms
paraules independents.
Amb les paraules compostes s utilitza guionet:
a) Quan el primer element de la paraula acaba en vocal i el segon
comena per r, s o x: guarda-roba, gira-sol, para-xocs...
b) Quan la uni de les dues paraules puga dificultar la lectura adequada
de les mateixes: cap-roig, cul-de-sac, cor-dur...
c) Quan el primer element siga una paraula amb accent grfic: m-llarg,
pl-blanc...
d) En els compostos: abans-dahir, desps-anit, desps-dem.
e) En les paraules daltres llenges no tradudes: best-seller, disc-jokey,
gin-tonic...
8.- Torna a escriure correctament, si cal les segents paraules compostes:

Plllarg: Buscaraons:
Hispanoameric: Portarevistes:
Grecollat: Sordmut:
Vicepresident: Desvergonyit:
Passatemps: Comptarevolucions:
Platsiolles: Bocamoll:
Preromnic: Comptagotes:
Mineromedicinal: Pixareixes:
9.- Escriu 5 paraules compostes, unint correctament dos dels elements que hi
ha a cada fila.
POCA MATA TORCA
SOLTA SEGELLS PORC TRAA MANS
1._________________________________________________________________________
2._________________________________________________________________________
3._________________________________________________________________________
4._________________________________________________________________________
5._________________________________________________________________________
58
Valenci Unitat 3
3.4- LARTICLE DEFINIT I INDEFINIT.
Larticle definit indica el gnere i nombre del nom al que acompanya.

Per exemple: - Dnam la cartera. (LA femen)
- Jo sc el capit. (EL mascul)
Les formes correctes dutilitzaci de larticle definit en valenci sn: el, la els,
les.
SINGULAR PLURAL
El cotxe La bstia Els cotxes Les bsties ARTICLE
Lhotel Lestaci Els hotels Les estacions DEFINIT
Larticle indefinit s aquell que no identifica el nom al que es refereix,

simplement el nombra.
Les formes correctes dutilitzaci de larticle indefinit en valenci sn: un, una,
uns, unes.
Per exemple: - Vaig a comprar-me una casa.
- Un cotxe blau est aparcat al carrer.
SINGULAR PLURAL
Un parc Una casa Uns parcs Unes cases ARTICLE
INDEFINIT
10.- Posa larticle definit que corresponga en la seua forma correcta, davant
de cada substantiu.
Amic Dona Llebres Amiga Humilitat
Asimetria Gossos Idea Obertura Ans
Porteries Rellotges Llit Cistella Corredor
4.1- LS DE LES MAJSCULES.
Les majscules serveixen per remarcar una o ms lletres. No es pot abusar del
seu s ni molt menys escriure tot en majscules.
Les regles bsiques dutilitzaci de les majscules son:
REGLA EXEMPLE
1.- Al comenament dun escrit o Era una vegada...
text.
2.- Desprs dun punt. Hui fa sol. El dia perfecte per anar a
la platja.
59
Valenci Unitat 3
3.- En noms propis de persona, llocs, Pedro, Xquer, Martnez...

cognoms...
4.- Dies festius significatius... Nou dOctubre, Nadal...
5.- Ttols (pellcules, obres teatrals, Titnic, Hamlet, Mor una vida es
llibres...) trenca un amor...
6.- Smbols fsic i qumics. A, N, HE, O...
7.- Tot en majscules (sigles, titulars...) ONU, ARC MEDITERRANI, UE, OCDE...
11.- Torna a escriure aquest text, posant les majscules on siga precs.
vaig llegir la primera setmana de setembre, en la revista la informaci, que,
per a celebrar la festa del 9 doctubre, les autoritats valencianes (diputaci,
conselleria de festejos, ajuntament de valncia...) enviarien una nau espacial
a la lluna per collocar la senyera en la superfcie de la lluna. shavien posat
en contacte amb la marca automobilstica ford i bmw, per tal que
patrocinaren lesdeveniment. les informacions indiquen que sha de llanar
des del cim ms alt de la serra calderona a les 12:00 a.m i que descendir,
aproximadament cap al 12 doctubre, al mar de la tranquillitat, que s quasi
tan gran com lfrica. la nasa estar en tot moment sota la supervisi del
enviament de laeronau tpc567600, que es lltim model daeronaus
provinents de la tecnologia dels ee.uu. per hui s 28 de desembre i no s si
la noticia s certa o no.
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
4.2- LA DIRESI.
La diresi sn el dos puntets (), que es posen damunt de la I o U en algunes
ocasions per indicar que la o sonen.
Les regles dutilitzaci de la diresi sn les segents:
1. En la U dels grups ge i gi si sona la U.
Per exemple: freqncia, obliqitat...
2. En la U dels grups ge i gi si sona la U.
Per exemple: segent, ping...
3. Derivats duna paraula que tinga i, u tniques.
Per exemple: genu genuna, intuir intuci, ve vena...
60
Valenci Unitat 3
4. En alguns temps dels verbs de la 3 conjugaci acabats en vocal + -ir

Per exemple el verb AGRAIR: present( agrasc), preterit imperfet (agraa),
preterir perfet simple (agrares)...
5. Per indicar que la i,u no formen diftong amb la vocal anterior ni posterior
i per indicar una pronncia separada.
6. Per exemple: Allar (a llar), Gratut (gra tu t)...
12.- Colloca si cal laccent o la diresi a les paraules segents:

Beneia Diurn Pasques Lluisca Seguit
Lluis Agraia Unguent Lluisa Bescuit
Menu Jesuita Ensaimada Raul Obliquitat
Altruisme Questio Jo Marius Paisos
Mentre Visitava Aquarium Guerra Guaita
4.3- VOCABULARI I FRASES FETES: MONOSEMIA I POLISEMIA. ELS CAMPS

SEMNTICS.
La semntica s la part de la
gramtica que estudia el significat de
les paraules. Tothom sabem que hi
ha paraules que poden tindre
diversos significats i algunes que
noms poden tenir-ne un.
Les paraules monosmiques: sn
aquelles paraules que noms tenen
un significat. Per exemple la paraula cadira, noms es refereix a lobjecte
que sutilitza per a seure.
Les paraules polismiques: sn aquelles paraules que poden expressar
diversos significats, depenent del context on sutilitza. Per exemple la paraula
gat, pot ser un animal o l utensili que utilitzem per canviar la roda dun
vehicle en cas daveria.
El significat duna paraula es concreta amb altres paraules o amb aquelles a

les que es sembla i per tant integra el seu camp semntic. Aquests camps
semntics constitueixen agrupacions de paraules que posseeixen un gran
nombre de trets significatius comuns.
Per exemple, la paraula baix, tindria dins dels seu camp semntic, la paraula
gran, xicotet... per tamb els dels registre de la veu com greu, soprano,
barton...
61
Valenci Unitat 3
5.-Expressi.
5.1 LA DESCRIPCI DE PERSONES.
Descriure s explicar, de forma detallada i ordenada, com sn les persones,
els llocs o els objectes. La descripci serveix sobretot per ambientar l'acci i
crear una atmosfera que faa ms crebles els fets que es narren.
Com fer una descripci:
1. Cal observar amb molta atenci i seleccionar els detalls ms importants.
2. Desprs de seleccionar els detalls, cal organitzar les dades seguint un
ordre:
Dall general a all particular o al contrari.
Dels primers plnols al fons o al contrari.
De dins a fora o al contrari.
D'esquerra a dreta o a l'inrevs.
Anem a veure un exemple: Anem a conixer a Llus.

Llus t vint i tres anys. Va nixer a un poble de la Ribera Alta del Xquer, per
des dels vuit anys viu a la ciutat de Valenci on treballa de cambrer al
restaurant La pebrella de la platja de la Malva-rosa, de la costa
valenciana. Porta barba i lents de contacte de color verd, la seua altura s
1,70 m i pesa uns 80 quilos. Els seus cabells sn rosos i els seus ulls sn ms b
grans, clars i amb una mirada penetrant. Empra un 40 de sabata.
La seua mirada s fixa i profunda. Crida latenci que sempre porta les selles
molt ben fetes, i una taca blanquinosa, duns 2 cm de dimetre a la part
esquerra del front. Els seus llavis sn molt regulars, i en obrir la boca presenta
una dentadura quasi perfecta, amb les dents blanques ben dimensionades,
ni grans ni menudes. Les seues mans sn grans.
Camina quasi sempre, a corre-cuita, com si tinguera molta pressa, per de
vegades passeja prop de la mar, llegint llibres de poemes. s un gran
aficionat a llegir i escriure. Li agrada el camp i els treballs relacionats amb
lagricultura. Tamb li agrada la msica i lart en general.
T molt de carcter. Freqentment conta acudits i es pren la vida amb molta
filosofia, encara que li preocupen els problemes socials del mn actual,
sobretot els de la seua terra.
13.- A continuaci fes una breu descripci de com s o era la teua via.
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
62
Valenci Unitat 3
6.-Literatura.
6.1- LA MTRICA LITERARIA.
Pel que respecta a la mtrica del vers, s molt fcil.
Escriure poesia en vers s un art que implica conixer la tcnica i dominar les
estructures que la componen. El primer que cal dominar d'un poema s el
vers: unitat que t una longitud determinada, estableix una relaci de rima
amb altres versos i s'agrupa formant ESTROFES.
El ritme mtric d'un poema es construeix a partir del nombre de sllabes del
vers. En valenci, cal comptar fins a lltima vocal tnica.
Fixeu-vos com es fa dacord amb la paraula de l'acabament del vers:
Paraula aguda: es compten totes les sllabes:
Llei - xant a part l'es - til dels tro - ba - dors Total de sllabes: 10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Ausis March
Paraula plana: es compta una sllaba menys:
el meu dol com un sol a ple mig - di-a Total de sllabes: 10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Josep Romeu
Paraula esdrixola: es compten dues sllabes menys:
Lluny, per ca - mins tre - mo - lo - sos d'in - fn-ci-a Total de sllabes: 10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Narcs Comadira
En el compte sillbic, hi intervenen altres fenmens, com sn l'elisi i la

sinalefa.
1. L elisi: Quan una vocal neutra entra en contacte amb una vocal duna
altra paraula, es produeix una elisi, s a dir no es pronuncia la vocal
neutra.
No es-pe-ris al-tre do que el de tes ll-gri-mes
Elisi
2. La sinalefa: quan una vocal d'una paraula entra en contacte amb una
altra vocal d'una altra paraula amb la qual forma diftong forma una
sinalefa.
del fosc i ab-surd pa-rany de la me-m-ria
sinalefa
63
Valenci Unitat 3
Una vegada hem mesurat un vers, hem de diferenciar entre els versos dart
major i els versos dart menor:
Si un vers t ms de 8 sllabes sanomenar vers dart major.
Si un vers t 8 sllabes o menys de 8 sllabes sanomenar vers dart
menor.
14.- Conta els versos que troves a continuacin i indica si sn d art major o
menor.
N DE SLLABES ART MAJOR / ART MENOR
1 Marinera dels ulls blaus
2 diu la Joventut que passa-,
3 no vas a vila a la festa?
4 Fan ball de toia a la plaa,
5 Marinera de carn bruna
7 Marinera dels ulls fixos

8 li diu la Vida, que passa-,
9 cada dia que sen va
10 una illusi s esfullada
11 i un neguit ens agullona...
Can de la marinera Fidel (Llus Guarner)
7.-Per repassar...
15.- Escriu larticle definit o indefinit que siga necessari a cada paraula.
____Taula ____Gat ____Tinta ____Arbre ____Hectolitre
____Oca ____Ungla ____Hipotenusa ____Univers ____Carrers
____Josep ____Bolgraf ____Roser ____Hmens ____Eva
____Flors ____Emperador ____Joan ____Cadira ____Televisor
16.- Desprs de llegir el poema, mesureu els versos 7 i 12. Quantes sllabes t
cada vers? Subratlleu la sllaba tnica.
Sabia que vindries, que ja era
lhora de parar taula dignament,
dobrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
Amor i ms amor daquell que espera,

amor i ms amor daquell que sent
la pentecosta de lamor, ladvent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
Tenia a punt, amor, totes les coses

perqu sabia que vindries, ara,
amb un escndol de sonets i roses.
Amor i ms amor i ms encara,

i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
Lamant de tota la vida. Vicent Andrs Estells
64
Valenci Unitat 3
Glossari: v. 3 enramar: adornar amb rams.

v. 13 vitralls: vidrieres de colors.
Exemple: lho ra - de - pa - rar - tau la- dig - na - ment Sllabes = 8
Vers 7: __________________________________________________ Sllabes =__
Vers 12: __________________________________________________Sllabes =__
a) Sn versos dart major o dart menor?
17.- Canvia el gnere de les segents paraules.

Bruixot Neta Cunyat Sastressa
Princesa Boletaire Hereu Lloba
Gerent Escriptor Fillola Rossinyol
18.- Canvia el nombre de les segents paraules.

Bruixot Neta Cunyat Sastressa
Princesa Boletaire Hereu Lloba
Gerent Escriptor Fillola Rossinyol
19.- Posa diresi a les paraules que ho necessiten.

Traidor Renunciar Veinat Concluir Creilla
Agraiment Seguent Reina Llengues Agraida
Lluir Arruinat
65
Valenci Unitat 3
66
Valenci Unitat 4
Unitat 4:
El nostre entorn.
1) Comprensi.
1.1- Text argumentador: la importncia del reciclatge.
2) Comunicaci.
2.1- Qu s el llenguatge i la llengua.
2.2- Tipus de llenguatges: vulgar, colloquial i culte.
3) Gramtica.
3.1- El nom o substantiu.
3.2- Ladjectiu qualificatiu.
3.3- Els determinants.
3.4- Els pronoms personals.
3.5- Els pronoms febles.
4.1- Ortografia de g/j.
4.2- Ortografia de tg/tj.
4.3- Ortografia de x/ix.
4.4- Ortografia de tx/ig.
4.5- Vocabulari i frases fetes: sinnims i antnims.
5) Expressi.
5.1- Les xarxes socials i les relacions.
6) Literatura.
6.1- Les figures retriques.
7) Per repassar.
67
Valenci Unitat 4
1.-Comprensi.
1.1- TEXT ARGUMENTADOR: LA IMPORTANCIA DEL RECICLATGE.
Llig el segent text:
CONTRA LA DESOCUPACI, TREBALLS VERDS
"Es necessita expert en energies..." Poques
vegades el significat de dues paraules
oposades a les ms sentides en els ltims
mesos, han proporcionat tant daire fresc en
una situaci tan contaminada per la
desocupaci i la inestabilitat econmica com
lactual, en la qual ms de tres milions de
persones estan sense feina.
En aquesta conjuntura, els treballs relacionats
amb el medi ambient poden representar, per a
moltes famlies, una soluci als problemes
econmics, a la vegada que contribueixen a protegir lentorn. La
conscienciaci ciutadana, la legislaci ambiental i les poltiques de
prevenci i conservaci sn factors que han perms la consolidaci dun
sector en el qual shan creat 2,3 milions de treballs en els ltims anys. Les
institucions ja han recalcat que es tracta dun mbit pel qual cal apostar, no
noms per millorar els problemes del medi ambient, sin tamb els de la
desocupaci. Al nostre pas, ja sha aprovat una partida de 600 milions
deuros destinats a portar a terme actuacions vinculades al manteniment i la
generaci docupaci relacionada amb el medi ambient.
En aquest context, les energies renovables destaquen per lespectacular
creixement experimentat en els ltims anys i per les seues ptimes
perspectives de futur. El desenvolupament destes tecnologies, sobretot
lelica (amb el 37% del total de treballadors en aquest sector), la solar
trmica i la fotovoltaica han perms la creaci a Espanya dun miler
dempreses que ofereixen 89.000 llocs de treball directes i 99.000 dindirectes.
A ms de ser feines estables, ja que els contractes indefinits representen el
82% del total, es pretn que en 2010 el 12% del total de lenergia provinga de
fonts renovables, la qual cosa permetr crear fins a 217.000 llocs de treball.
Ara b, les energies renovables no s lnic sector implicat: ms de 150.000
persones safiliaren a la Seguretat Social en 2008 en activitats relacionades
amb el reciclatge de residus i la depuraci daiges, encara que les
expectatives de creixement ms gran les registren les relacionades amb la
gesti mediambiental dins de lempresa.
1. Cobdiciosa: --------------------------------------------------------------------------------
2. Sota: ------------------------------------------------------------------------------------------
3. Llegat: ----------------------------------------------------------------------------------------
4. --------------------------------------------------------------------------------------------------
5. --------------------------------------------------------------------------------------------------
6. --------------------------------------------------------------------------------------------------
7. --------------------------------------------------------------------------------------------------
68
Valenci Unitat 4

a) Per a moltes famlies, qu poden representar els treballs relacionats amb el
medi ambient?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
b) Qu ha passat amb les energies renovables en els ltims anys?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
c) A ms de les energies renovables, quines altres activitats hi ha
relacionades amb el medi ambient?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
d) Quina s la teua opini sobre estos treballs verds? Raona la resposta.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.-Comunicaci.
2.1- QU S EL LLENGUATGE I LA LLENGUA?
Al llarg de diferents temes hem estat
aprenent conceptes relacionats amb la
comunicaci i les diferents formes de poder
comunicar-nos, com poden ser el signes, les
icones...
No obstant aix, hi ha una caracterstica
intrnseca als ssers humans que ens fa
diferenciar-nos de la resta dssers vius: el
llenguatge. Els humans som capaos
dutilitzar el llenguatge oral o escrit per comunicar-nos.
Hem de saber que no s el mateix el llenguatge, la llengua i la parla.
El llenguatge s tot aquell sistema de comunicaci propi dun grup
dssers vius, per aix existeix un llenguatge propi dels humans per
tamb un llenguatge dels animals.
La llengua s l idioma concret que utilitzen els individus duna
determinada comunitat per a comunicar-se.
69
Valenci Unitat 4
La parla s lacci concreta de parlar, lexpressi que fa cada parlant

duna llengua, s a dir, lexpressi oral duna llengua.
2.3- TIPUS DE LLENGUATGE: VULGAR, COLLOQUIAL I CULTE.

El llenguatge encara que s tot aquell sistema de comunicaci propi dun
grup dessers vius, hem de tindre en compte que no sempre sutilitza el
llenguatge de la mateixa forma, per aix no s el mateix el que es parla al
carrer que a una classe de l institut.
Parlem de diferents nivells del llenguatge: llenguatge vulgar, llenguatge
colloquial i llenguatge culte:
El llenguatge vulgar:
- Noms utilitza una part del vocabulari duna llengua.
- Utilitza vulgarisme (paraules mal pronunciades).
- A lescriure es cometen faltes dortografia: no posar accents, confusi
b/v, majscules...
- Utilitzen oracions curtes i desordenades (sense sentit).
El llenguatge colloquial:
- s el que sutilitza normalment, a nivell familiar.
- s un llenguatge espontani i natural, encara
que de vegades es cometen algunes
incorreccions.
- s un llenguatge molt expressiu i t molts
matisos afectius.
- De vegades es pot descuidar la pronunciaci.
El llenguatge culte:
- Utilitza un llenguatge elaborat.
- Utilitza missatges complexos.
- No utilitza vulgarismes.
- Te una pronunciaci correcta, adequada i cuidada.
3.-Gramtica.
3.1- EL NOM O SUBSTANTIU.
El nom o substantiu s la paraula que utilitzem per designar persones, animals
o coses, b del mn real o b que noms tinguen existncia en la nostra
imaginaci. El nom substantiu es pot classificar en:
Com: fa referncia a ssers animats o inanimats, o conceptes en
general: Per exemple: home, lle, tomaca, pedra, valor,
grandesa ...
Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un sser.
Per exemple: Joan, Maria, Ebre, Benidorm, l'ndia...
A ms, tal i com vam veure al tema anterior segons el gnere, els substantius
poden ser masculins (gos) o femenins (cadira) i segons els nombre, els
substantius poden ser singulars (la poma) o plurals (els arbres).
70
Valenci Unitat 4
3.2- LADJECTIU QUALIFICATIU.

Els adjectius qualificatius sn paraules que acompanyen al nom i expressen
caracterstiques o propietats dels mateixos.
Alguns exemples d adjectius poden ser: groc, llarg, dbil, alt, prim, abstracte,
modern, blau...
2.- En les oracions segents senyala els substantius i els adjectius:

a- Lhome gros menja molt.
b- El xicot rebel va a l institut.
c- s un gos molt dcil.
d- Lempresari fabricava paper.
e- El porter parava molts balons.
f- s un model molt elegant.
g- Tu ets un alumne nou.
h- El pobre home estava boig.
3.- Torna a escriure les frases segents canviant el gnere i nombre dels
substantius.
i- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
j- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
k- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
l- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
m- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
n- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
o- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
p- --------------------------------------------------------------------------------------------------------
3.3- ELS DETERMINANTS.

Els determinants sn aquells adjectius que acompanyen al nom sense indicar
ninguna qualitat. La seua funci s fixar, delimitar o precisar el significat del
nom que acompanyen.
Els determinants poden ser: demostratius, possessius, numerals, interrogatius i
indefinits.
1. Els determinants demostratius indiquen la distncia respecte a la persona

que parla:
SINGULAR PLURAL
PRXIM Aquest Aquesta Aquests Aquestes
LLUNY Aquell Aquella Aquells Aquelles
71
Valenci Unitat 4
2. Els determinants possessius indiquen la pertinena a un nom (solen anar

acompanyats dun article):
SINGULAR PLURAL
Meu Meua Meus Meues
UN POSSEDOR Teu Teua Teus Teues
Seu Seua Seus Seues
Nostre Nostra Nostres Nostres
MS DUN POSSEDOR Vostre Vostra Vostres Vostres
Seu Seua Seus Seues
3. Els determinants numerals indiquen quantitats concretes i serveixen per

numerar i comptar:
- Cardinals: indiquen quantitat. Per exemple: Un, una, dos, tres...
- Ordinals: indiquen ordre. Per exemple: Primer, primera, segon,
segona, tercer...
- Partitius: indiquen parts dun total. Per exemple: Mig, ter, quinz...
- Collectius: Indiquen una collectivitat entesa com a unitat. Per
exemple: Parell, centenar, miler, dotzena, vintena...
4. Els determinants interrogatius sn els que utilitzem per formular una

pregunta, solen ser:
QU: Quan ens referim a coses. Qu podem fer?
INTERROGATIUS
QUI: Quan ens referim a persones. Qui ha vingut?
5. Els determinants indefinits sn els que sutilitzen per determinar el

substantiu duna manera vaga, imprecisa... indefinida, alguns sn:
INDEFINITS
Un, Una, Uns, Unes - Una pensa que sempre encerta.
Algun, Alguna, Alguns, Algunes - Algunes noies vindran.
Alg - Alg ho sap.
Alguna cosa - Sap alguna cosa.
Cada - Dnam un de cada.
Cap - No en tinc cap.
Ning - Ning no sembla saber-ho.
Cadasc, cadascun, cadascuna - Cadasc al seu treball.
Tothom - Tothom ho veu.
Qualsevol - Qualsevol dia te nanirs.
4.- Localitza en les oracions segents tots els adjectius determinatius que
trobes, identificals segons siguen demostratius, possessius o indefinits.
a- Aquesta vesprada far molta calor, segons han dit els meteorlegs.
b- La meua iaia ha trobat el meu pantal que havia deixat en aquella cadira.
c- Els meus pares diuen que algun dia podrem anar a veuret.
d- Aquell xic s campi de motociclisme des de fa alguns anys.
e- Sn els mateixos joguets que tenem lany passat.
72
Valenci Unitat 4
3.4- ELS PRONOMS PERSONALS.

Els pronoms sn les paraules que substitueixen els noms o el grup nominal en
una oraci.
Els pronoms personals substitueixen les persones gramaticals i poden ser forts
o febles.
Els pronoms personals sn: Jo, Tu, Ell, Ella, Nosaltres, Vosaltres, Ells i Elles.
3.5- ELS PRONOMS PERSONALS FEBLES.

Els Pronoms personals febles funcionen com els substantius, per no poden
fer de subjecte i no tenen significat per ells mateixos, sin que el seu significat
varia segons la paraula que substitueixen.
Els pronoms personals febles sn:
PRONOMS FEBLES
Singular Plural
Davant Darrere Davant Darrere Funcions
Verb Verb Verb Verb
1 persona em m m -me ens ns -nos Complement directe
(CD)
2 persona et t t -te us -us -vos Complement indirecte
(CI)
Complement Directe
Mascul el l l -lo els ls -los
(CD)
Femen la l -la les -les Atribut
Complement Directe
3 persona
Neutre ho -ho ho -ho (CD)

Atribut
Mascul Complement indirecte
li -li els ls -los
Femen (CI)
Complement directe
Reflexiu es s s -se (CD) i indirecte (CI) de
sentit reflexiu
hi -hi Complement
Adverbials
en n n -ne Circumstancial
5.- Completa les segents frases amb les formes del pronom feble de primera
persona singular o plural.
La nota de l examen.ha animat.
Porta.un record que ens agrada.
El nostre amic sempre..........ha dit la veritat.
Ajuda.que vull acabar prompte.
.pensava que no vindria.
Volia entrar rpidament per reservar. nostre lloc preferit.
El curs passat vaig esforar. molt.
73
Valenci Unitat 4
6.- Completa les segents frases amb les formes del pronom feble de segona
Vols que. presente a Pere?.
Espera, que vull explicar.la meua vida.
Fixeu.en l ortografia abans d acabar el control.
No.escoltar si continueu amb aquesta actitud.
Digues com.ha anat l excursi.
No he pogut dir.el que em vau preguntar.
Si tens gana, menja..........una pera.
No patiu,..........mantindr informades.
7.- Completa les segents frases amb les formes del pronom feble de tercera
persona en mascul singular o plural.
He de parlar amb Arnau. On ..........puc trobar?.
Veient..........tant content, no sabia com donar-li la mala notcia.
Aquests llibres,..........trobars a la biblioteca.
Hem vist el problema, per no.........hem solucionat.
Els poemes, reciteu..........de memria.
Estudia..........b, el tema d histria.
persona en femen singular o plural.
Aquesta notcia, ja .........vaig llegir la setmana passada.
Les falles, mira.........b que prompte les cremaran.
Sempre li havien de dir les respostes, no ..........encertava mai.
Si no tenen prou diners per pagar la casa..........hipotecaran.
Aquesta activitat volem corregir..........a classe.
persona que fan la funci de complement indirecte:
A Encarna, compra..........el llibre.
A Josep, regala..........flors.
A Llcia..........agraden els bombons.
A Vicent.........agraden ms els caramels.
Elles no han ents les preguntes que.........feia.
Ells no han acudit a l hora que..........vaig dir.
A ells podrem regalar..........unes sabatilles.
A les meues germanes, compra.........unes novelles.
Als meus cosins, compra........qualsevol cosa.
10.- Ompli els buits amb les formes dels pronoms febles ES/HO/EN:
I tu, qu.......... penses de totes aquestes coses?
Va asseure..........al sof.
Volia tres camises i noms.........he trobat una que m agrada.
Dem..........buscar ms.
Abans de comprar..........pregunta quan val.
Els qui..........vulguen veure que entren.
74
Valenci Unitat 4
Tu tens molts bolgrafs. Porta..........uns quants i els repartirem.

No ..........tracta de comprar...........molts.
M han preguntat si sc estudiant i he dit que s que..........sc.
Maria..........ha unit al nostre grup.
Ac teniu els fulls, agafeu...........dos.
Si alg actua malament, procura impedir......... .
Preguntes si hi ha pa? Doncs s, que.......... hi ha.
4.1- ORTOGRAFIA DE G/J.
La utilitzaci de les grafies G i J poden generar confusions, les normes
generals dutilitzaci son les segents:
Lletra G.
REGLA EXEMPLE
- Sempre davant i. Girar, Gilet, Girona, enginyer...
- Davant e (la majoria de vegades). Gesta, gent, geperut, pags...
Lletra J.
REGLA EXEMPLE
- Davant a, o, u. Jard, rajar, joglar, jove, julivert...
- Els infinitius de molts verbs de la 1 Abreujar, estiuejar,marejar,penjar...
conjugaci acabats en jar.
Davant ecc i Injecci, projecci, trajectria,
ect. projectil...
Verbs Ajaure / ajagut, ajeia, ajieu, ajeien...
Ajeure.
- Davant e, i Mots propis Jehov, Jerusalem, Jess, Jeremies,
(excepcionalment). dorigen bblic. Jeric...
En els mots... Majestat, jerarca, jeroglfic, jet...
4.2- ORTOGRAFIA DE TG/TJ.

La utilitzaci de les grafies TG i TJ poden generar confusions, les normes
generals dutilitzaci sn les segents:
Lletra TG.
REGLA EXEMPLE
- Entre vocals davant e,i . Desitgem, salvatge, heretge, rellotge,
jutge, metge, fetge...
Lletra TJ.
REGLA EXEMPLE
- Davant les vocals a, o, u. Viatjar, jutjar, desitjar, santjoan, fetjur...
- Infinitius dalguns verbs de la 1 Desallotjar, ensitjar, enutjar,

conjugaci acabats en tjar. homenatjar...
75
Valenci Unitat 4
11.- Escriu G, TG, J O TJ; segons calga:

salva____e ____elat pla____a plu____a passei____
passe____ar ma__estus taron____er paisa____e le____tim
me____essa forma____e ima____e repor____e mi____ -
via____e via____ar ____endre
12.- Ompli els buits amb J, G, TG, TJ; segons calga:

El pa____s vi____ila sempre les collites de taron____ers.
No crec que ____eremies ha____a lle____it la carta.
____a nestic fart! Deixarem el carrua_____e al ____ara_____e.
Aquella palometa semblava ro____a, per no ho era.
No fu____iu quan la ____ent cride.
No patiu que no us mare____areu encara que pu____eu a la barca.
4.3- ORTOGRAFIA DE X/IX

La utilitzaci de les grafies X i IX poden generar confusions, les normes
Lletra X
REGLA EXEMPLE
- A principi de paraula. Xic, xocolata, xalet, xopar...
- Darrere de consonant. Porxada, punxa, orxata, ganxo...
- Darrere de ex- seguit de vocal o h. Exhibici, xode, exacte, exhortar...

- Desprs de i o de u. Boix, cuixa, rebaixa, fluix, greix...
Lletra IX
REGLA EXEMPLE
- Enmig i final de paraula darrere a, Faixa, queixa, moixama, fluix...
e, o, u
13.- Ompli els buits amb la grafia adequada (X, IX):

El ____ic s molt e____erit, ha pescat moltes an____oves amb el va____ell.
A les reba____es comprarem unes cadires de re____eta.
Tenien rau____es de mala sort, per ser ____afaders.
Pun____am, per a la pan____a no
Agafen el pe____ amb ____ar____a.
____avier era un e____pert en vi de ____ers, ____acol i ____ampany.
76
Valenci Unitat 4
4.4- ORTOGRAFIA DE TX/IG

La utilitzaci de les grafies TX i IG poden generar confusions, les normes
Lletra TX
REGLA EXEMPLE
- Sempre entre vocals. Matxet, motxilla, petxina,
gaspatxo...
- A final de paraula, darrere de vocal Empatx, escabetx, capritx...
si els derivats tenen tx.
- A principi de paraula en nom de Txec, Txapela, Txquia...

llocs, cognoms i manlleus.
(excepcionalment)
Lletra IG
REGLA EXEMPLE
- A final de paraula, darrere de vocal Safareig , mareig(marejar), passeig
si els derivats sescriuen amb g/j tg/tj. (passejar), desig (desitjar)
14.- Posa les grafies segents TX, IG, G, J, TJ, TG als buits de les paraules.
Un co____e de fabricaci ____eca.
He comprat remola____a i tamb alguna pano____a.
Em va____ esqui____ar amb el ra____ de la font.
Si sents que xiulen les fle____es, fu____ corrents i no et quedes al mi____.
Es va encapri____ar dun fi____er de mil fi____es.
Desi____em i necessitem tindre una mi____ana de set.
15.- Posa x, ix, tx, ig on pertoque:

__arop pun__ar cartu__ bate__ gava__os
lle__ ei__amplar mar__ar ca__a ba__iller
4.5- VOCABULARI I FRASES FETES: SINNIMS I ANTNIMS.
Els sinnims sn paraules que tenen el mateix significat o semblant.

Per exemple: cotxe, vehicle, autombil.
Els antnims sn paraules que presenten significats oposats, es a dir,
signifiquen el contrari.
Per exemple: calent-fred, alt-baix, blanc-negre...
77
Valenci Unitat 4
16.- Ompli la quadricula segent amb sinnims i antnims.

ANTNIM SINNIM ANTNIM SINNIM
Difcil Jove
Callar Caro
Positiu Estalviar
Netejar Cobrar
Blanco Bonic
Comprar Petit
Rugs Mullat
Alt Pujar
Llarg Dia
5.-Expressi.
5.1 LES XARXES SOCIALS I LES RELACIONS.
LES XARXES SOCIALS HAN CANVIAT LES RELACIONS HUMANES.

Els resultats d'un estudi encarregat per l'associaci
britnica Cystic Fibrosis Trust va revelar la
importncia de les xarxes socials en el procs de
les relacions humanes.
Les xarxes socials han canviat de manera
significativa les relacions humanes. Per tractar
d'entendre com aquest desenvolupament es
reflecteix, l'Associaci Britnica de Fibrosis Qustica
ha encarregat un estudi sobre el fenomen. Aquest
grup s'ocupa principalment de la gesti de
pacients amb fibrosis qustica per als qui les xarxes socials sn una eina de
gran importncia en la seva vida quotidiana.
Helen Oxley s una psicloga en el centre d'adults associatiu de Manchester.
Ella li diu a The Guardian: Per a la majoria de les persones, Internet s una
manera de mantenir-se en contacte amb els seus ssers estimats, per per a
les persones que estan allades a causa d'una malaltia, juga un paper ms
important i amb freqncia pot actuar com una lnia de vida. Ella diu que
les persones que sofreixen de malalties perceben Internet com una eina
valuosa que els permet superar el seu allament.
Segons l'estudi realitzat per la Cystic Fibrosis Trust, una de cada deu persones
que utilitzen les xarxes socials es troba amb el seu millor amic online o tenen
expectatives de fer-ho a travs d'aquest mitj. A ms, el nombre mitj de
contactes d'una persona que mant la Internet en general correspon a dues
vegades el nombre d'amics fsics. Una tendncia que pot explicar-se per la
78
Valenci Unitat 4
confiana establerta pels mitjans de comunicaci. A travs d'aquestes

xarxes, l'usuari se sent ms cmode, ms obert i confiat. A ms, el 23% de
persones poden sollicitar una adrea de correu electrnic o el nom complet
a un desconegut, contra un 5% pot sollicitar un nombre telefnic. S, les
xarxes socials semblen fomentar les relacions humanes i ser una bona terpia
per a persones en situaci d'allament.
Un estudi independent mostra que els pares consideren Internet com a
responsable de la disminuci de rendiment acadmic dels seus fills. En
l'actualitat el 50% dels joves d'edats compreses entre 12 i 17 anys utilitzen les
xarxes socials tots els dies, mentre que noms el 16% utilitza la Internet per
treballar. D'acord a la voluntat de Gardner, director de Childnet de
l'organitzaci: Els xiquets menors de 15 anys mai han conegut un mn sense
Internet, ha revolucionat la forma d'aprendre, jugar i comunicar-se entre si.
17.- Expressa amb les teues paraules all que has llegit en el text anterior.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
6.-Literatura.
6.1- LES FIGURES RETRIQUES.
Les figures retriques sn una srie delements
propis del llenguatge literari que sutilitza per donar
una intenci al poema. Sn formes dexpressar-se
per fer que el poema tinga una major musicalitat,
ritme, rima...
Les figures retriques ms utilitzades sn:
1. AL.LITERACI: s la repetici intencionada duns

mateixos sons al llarg duns versos.
Per exemple:
Xoca lembruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes
Seixamplen les eixides enxubades,
saixequen eixams de moixes bruixes.
79
Valenci Unitat 4
2. ANFORA: s la repetici de la mateixa paraula o grups de paraules al

comenament de determinats versos o estrofes per reforar el sentit i
donar-li simetria.
Per exemple:
Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere...
hi ha un cam de profundes ronderes...
3. ANTTESI: s la oposici en una mateixa frase dos paraules, pensaments o

expressions de sentit contrari.
Per exemple:
Tindreu els ulls vessant
i les mans buides!
4. ASNDETON: s l eliminaci de les lletres que fan de connexi.
(normalment conjuncions copulatives).
Per exemple:
Veieren el mot anorreat, desfet, tancat, blasmat, privat de laire lenvolta.
(eliminaci de la partcula i).
5. COMPARACI: s fer una relaci de semblana (de forma, funci, mida,

color...) entre lobjecte real del qu es parla i un objecte imaginat per
lautor.
Per exemple:
La pell de la mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
(L autor compara com les ones de la mar sallunyen al moviment de els
mocadors quan les persones despatxen alguna altra persona).
6. ENCADENAMENT: s el trencament forat del discurs al final dun vers que

t la seua continuaci en el vers posterior.
Per exemple:
Hem fet un cam extens, i ja em dirs
on s la boira que amagava el sol.
Quin munt dinstants viscuts en temps
escs!
7. EPTET: s la utilitzaci dun adjectiu que no aporta cap contingut

significatiu essencial (donaria el mateix que no fora al text).
Per exemple:
Les ms humils engrunes
no foren un regal?
8. HIPRBATON: consisteix en una alteraci forada de lordre gramatical

duna frase per aconseguir el ritme adequat o la mtrica desitjada.
Per exemple:
80
Valenci Unitat 4
Ens sorprn aquesta essncia tova

quan apareix un nou penediment
I treu el pap que la feblesa cova.
(Lorde sintctic normal del darrer vers seria: i treu el pap que cova feblesa.
Calia una rima consonant amb el primer vers i sha aconseguit alterant
lordre)
9. HIPERBOLE: s un figura que es fonamenta en una exageraci evident.

Per exemple:
Tronen els canons i,
en la distncia,
esquitxen tot lespai
amb les desferres
dun poble commogut i esporuguit.
10. INTERROGACI RETRICA: es formula una pregunta que no espera cap

resposta per part de ning.
Per exemple:
Alcem els ulls amunt
com qui clama a tots els astres
i la volta esdev un immens interrogant.
Hi som a temps encara?
11. IRONIA: consisteix en expressar una intenci amb una expressi de

significat absolutament contrari creant un efecte de burla.
Per exemple:
heu proclamat al mn
la vostra proesa solidria.
Utilitzar la paraula proesa, referint-se a la guerra acompanyada de solidria,
no t trellat ms que si fora una burla de la mateixa.
12. METFORA: s la figura en la qual se substitueix lobjecte real per un

dimaginari, amb el qual existeix una determinada analogia.
Per exemple:
Un trau sinus,
oberta al mig daquest taps obscur,
Un trau sinus expressa la figura de la lluna en quart creixent i el taps obscur
representa la nit.
13. PARADOXA: s l expressi dun enunciat cert, per que cont dos
conceptes antagnics que generen un efecte contradictori, absurd o
inversemblant.
Per exemple:
Hipnotitzat,
tan prop de tots i tan lluny de tothom
que fa basarda
81
Valenci Unitat 4
La contradicci s aparent prop de tots per lenorme aglomeraci de

cossos i lluny de tothom per la impossibilitat de comunicaci.
14. POLISNDETON: s la repetici successiva o freqent duna conjunci
per donar ms fora a lexpressi.
Per exemple:
I en tenen per a tot
i no nabasten gens
i encara en deuen
a qui ms m estime.
7.-Per repassar...
18.- Torna a escriure les oracions segents canviant el gnere dels substantius
Aquell home de la camisa blava collia ram.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquesta nit cantar Plcido Domingo.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El seu nebot juga molt b a la pilota.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
No funciona el telfon del nou director.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El vi fa sang i laigua, fang.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Desprs van portar un perol darrs al forn.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquell dia la senyora de la casa parl amb tots els convidats.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
19.- Escriu el llistat de tots els adjectius qualificatius que apareixen a les
oracions de lexercici anterior.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
20.- Substitueix les paraules en negreta per pronoms febles.

Joan necessita la bicicleta; deixeu ___ ___.
Nosaltres conduirem el cotxe si ___ ___ deixes.
Ella encara no sap res; no ___ ___ hem dit.
Tu s que tindrs el llibre; ___ ___ portem.
No parlem daix ara, ja ___ parlarem dem.
Si tu vas al cine, nosaltres ___ ___ acompanyarem.
82
Valenci Unitat 5
Unitat 5:
En quin mn vivim?

1) Comprensi.
1.1- Text expositiu: una crtica.
2) Comunicaci.
2.1- Els mitjans de comunicaci.
2.2- La premsa escrita.
3.1- Loraci.
3.2- Els components de loraci i la seua concordana.
3.3- El subjecte de loraci i els seus components.
3.4- Els predicat de loraci i els seus components.
3.5- El complement directe (CD) i el complement indirecte (CI).
3.6- Els complements circumstancials (CC) i el complement preposicional
(CPrep).
3.7- Oracions simples: predicatives i copulatives.
3.8- Oracions transitives, intransitives i impersonals .
4.1- Ortografia de l/ll/l.l/tl/tll.
4.2- Ortografia de m/n.
4.3- Ortografia de mp/ny.
4.4- Vocabulari i frases fetes: les frases fetes i expressions.
5) Expressi.
5.1- Leconomia mundial.
6) Literatura.
6.1- Historia de la literatura Valenciana (1).
7) Per a repassar.
83
Valenci Unitat 5
1.-Comprensi.
1.1- TEXT EXPOSITIU: CONSUMIDORS NO TAN LLIURES.
CONSUMIDORS NO TANT LLIURES
Pensa que gasta els seus diners en all que vol
amb total llibertat? Potser no sap que lelecci
del consumidor, sobretot en les grans
superfcies, est mediatitzada per multitud de
tcniques de mrqueting que escapen al seu
control. Els potencials compradors es veuen
exposats a una ingent quantitat dinformaci
distribuda de manera subliminar, unes
vegades, i unes altres descaradament directa. Fins la msica de fons t la
seua funci: fer-li agradable lestada i com ms duradora millor. Des de la
concepci del producte, passant per la ubicaci, el preu, els envasos, les
grandries, els colors, etc., fins a les campanyes publicitries, tot ha sigut
meticulosament estudiat. No es deixa a latzar res. Fins el detall ms
insignificant, segons lopini dels experts, pot fer fracassar la venda dun
producte. Desprs duns quants anys dexperincia i duns quants ms
dinvestigaci, les grans superfcies han ideat un complet manual
destratgies per conixer la conducta de compra dels seus clientes i
generar una demanda de productes major de la real.
1. Detall: Circumstncia o particularitat dun tot, mincia.
2. Ritu religis: ---------------------------------------------------------------------------------
3. Elements culturals: -----------------------------------------------------------------------
4. Prctiques ldiques: --------------------------------------------------------------------
5. Fusta de carrasca: ----------------------------------------------------------------------
6. Tornejada:-----------------------------------------------------------------------------------
7. --------------------------------------------------------------------------------------------------
1.- Digues si les segents afirmacions sn vertaderes (V) o falses (F) segons el
text anterior.
a) El comprador selecciona lliurement els articles quan realitza la compra a
les grans superfcies.
b) El volum dinformaci distribuda, siga subliminar o directa no afecta els
potencials consumidors.
c) La situaci del producte, el color, els envasos, etc., no s fruit de la
casualitat.
d) Tots els detalls sn estudiats, no es deixa res a latzar, el detall menys
important pot fer fracassar un producte.
e) Les grans superfcies tenen una estratgia definida per tal dincrementar
el volum de vendes.
2.- Feu un resum del text anterior (sis lnies).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
84
Valenci Unitat 5
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
3.- Escriviu el significat de les paraules subratllades en el text.
Mediatitzada:__________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Ubicaci:______________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Meticulosament:_______________________________________________________
__________________________________________________________________________
Estratgies:_____________________________________________________________
__________________________________________________________________________
2.-Comunicaci.
2.1- ELS MITJANS DE COMUNICACI.
Els mitjans de comunicaci sn aquells mitjans que utilitzem les persones per
tal de poder informar, formar, entretenir i vendre al conjunt de la societat. Els
principals mitjans de comunicaci que existeixen sn: la premsa, la radio i la
televisi.
2.3- LA PREMSA ESCRITA.

La premsa escrita encara a dia davui es un mitj de comunicaci que arriba
a moltes persones diferents i que malgrat tot el que han avanat les noves
tecnologies encara t els seus fidels. Cada dia ms hi ha ms premsa escrita
que es reparteix de forma gratuta a les eixides del metro, les parades de
lautobs, les eixides del cinema...
En ella treballen multitud de professionals encarregats de diferents tasques:
Director/a: Coordina el treball dels distints professionals.
Redactor/a: Ellabora noticies i articles.
Reporter/a: Ellabora reportatges i noticies sobre el terreny.
Van acompanyats de fotografies.
Enviat especial: Periodista que es desplaa al lloc dels fets
per a realitzar una informaci.
Corresponsal: Periodista que treballa en un lloc diferent a on
est la central del mitj de comunicaci. La diferencia amb
la persona enviada especial s que el/la corresponsal est indefinidament
en una ciutat determinada i el/la enviat/da acudeix all noms per a la
noticia.
Cronista: Periodista especializat7da en diferents temes com
deports, poltica, cor que realitzen crniques d un tema en
particular.
Columnista: comentarista habitual, escriu les columnes.
Maquetador/a: Dissenya les pgines del peridic.
Teclista: Introdueix els textos a l ordinador.
85
Valenci Unitat 5
La portada d un peridic t les segents parts:

Article: gnere en el que Sumari: gui que indica el
el periodista dona la seua opini. contingut del peridic.
Capalera: nom del peridic. Titular: rtol de la noticia
Editorial: article sense firma que Fotografia Peu de foto

Noticia: informaci breu
expressa l opini del peridic d un fet o situaci.
sobre qualsevol tema.
En el periodisme existeixen molts gneres per pot ser s ms interessant que

es centrem en el gnere informatiu. Aquestes sn les parts ms importants:
Leditorial: s un article, normalment signat pel director de la publicaci

en la que expressa la seua opini sobre algun fet en concret. Amb
leditorial podem identificar la ideologia del peridic.
La noticia: la intenci de la noticia s informar al lector sobre un fet
ocorregut dactualitat o inters general. No sexpressa cap ideologia,
noms es descriuen els fets ocorreguts. Respon a les 6 preguntes (Qu?,
Qui?, Com?, Quan?, On?, Per qu?).
El reportatge: s un text on es combina la informaci amb la descripci,
per tant s un text on sutilitza literatura.
Lentrevista: s un text on es fa la descripci del personatge al que es
realitzar lentrevista. Es fan preguntes sobre el tema dinters de la
persona a la que es far lentrevista.
3.-Gramtica.
3.1.- LORACI.
Loraci s la unitat mnima de comunicaci, amb sentit complet, formada
per 2 components: subjecte i predicat.
Loraci sempre ha destar constituda per un verb, si no existeix verb parlem
duna frase.
Per exemple:
- Llusa compra sempre al supermercat. Oraci.
- Quina calor! Frase ja que no hi ha verb.
Els components de loraci han de concordar en gnere i nombre, es a dir, el

subjecte i el predicat duna oraci han de tindre el mateix nombre (singular o
plural) i la mateixa persona (primera, segona o tercera).
86
Valenci Unitat 5
El subjecte designa de qu o de qui podem dir alguna cosa. s el que

realitza lacci del verb. Concorda amb el verb en persona i nombre.
Per exemple:
La nostra amiga Maria ha arribat al poble aquest mat.
Subjecte
El predicat designa la funci que ha de fer el subjecte de loraci.

Per exemple:
Els viatgers arribaren molt cansats
Predicat
3.3.- EL SUBJECTE DE LORACI I ELS SEUS COMPONENTS.

El sintagma nominal (SN) que fa de subjecte, indica lsser o objecte que
realitza lacci del verb.
Per exemple:
El meu gat passeja pel terrat.
(SN)
El nucli del subjecte (SN) pot ser un nom, un pronom, un infinitiu o una
paraula substantivada. A continuaci trobem alguns exemples:
Els pobres escoltaven amb el cor en un puny (Adjectiu Substantivat).

Ells canten una can (Pronom Personal).
Plorar s hum (Infinitiu Substantivat).
Els complements del nucli del subjecte poden ser:

- Determinants: articles, demostratius, possessius, numerals...
- Complements del nom: adjectius, noms,...
Per exemple:
Els teus estimats msics de la banda
(Det) (Adjc) (Nucli)
4.- Assenyala el sintagma nominal de les segents oracions:

Gat i gos es barallen sempre.
Carles ha comprat el pa del dinar.
Anem a jugar al futbol.
Quina calor!
Marta i Llus han trencat la fotografia.
Bon dia!
87
Valenci Unitat 5
5.- Analitza els components dels subjectes de les oracions segents:

El meu recull darticles s molt divertit.
Benidorm s una ciutat molt alegre.
La remor de la multitud llunyana entrava per la finestra.
Cada temporada ens porta un paisatge diferent.
El peix fresc del llac Reina Victoria estava bonssim.
Parlar s un bon costum.
3.4 EL PREDICAT DE LORACI I ELS SEUS COMPONENTS.

Un sintagma verbal (SV) que fa de predicat s lacci, all que fa el
subjecte. La part ms important, el nucli, s un verb.
Per exemple: El meu gat no dorm a casa
Predicat
Els complements del verb sn aquelles paraules que acompanyen el verb

per a donar informaci. Segons la funci del verb, el nucli del SV pot
portar diversos complements:
- Complement directe (CD): Hem comprat uns quants llibres.
- Complement indirecte (CI): Portem les coses necessries per al
viatge.
- Atributs (AT): Llus s metge.
- Circumstancials (CC): Arribaren ahir a Gandia.
6.- Senyala el sintagma verbal de les segents oracions:

Acabar el taps dem.
La dona baixava amb moltes precaucions.
El president estava molt malhumorat.
Comenarem lestudi el mes de mar.
Els tres germans semblen molt bones persones.
Els resultats no han agradat a ning.
Els membres del jurat han declarat culpables els acusats.
88
Valenci Unitat 5
Per saber diferenciar qu s cada cosa, subjecte (SN) i predicat (SV), s molt
senzill, noms has de seguir els passos segents:
1. Busca el verb i senyalal (exemple: passej, est...), i del verb cap al final
de la frase normalment ser el sintagma verbal.
2. Pregunta-li al verb qui realitza lacci (exemple: gos, casa...). El que ho fa
s el sintagma nominal. En sntesi, tot all que no s el sintagma verbal s
el sintagma nominal.
Per exemple: Vaig rpid a casa

SV(predicat)
Com veus en aquesta oraci no hi ha sintagma nominal perqu quan

preguntem al verb qui va rpid ens diu que jo, i no est posat.
Aquest sintagma nominal est elidit, s a dir, no est.
El que hem de fer s el segent:
(JO) Vaig rpid a casa
(subjecte) SV(predicat)
Com pots observar es posa entre parntesi el subjecte i tota loraci s
sintagma verbal.
7.- Senyala el SN i el SV daquestes oracions:
Robert treballa molt.

Ella estudia per les nits.
El meu amic viu al costat de la teua casa.
Anem a Castell per lautovia.
Sou massa plorons.
La meua companya viu al carrer Carmen.
El ve fa mobles.
Tinc molta gana.
Estic entenent tot el que em dius.
La mare se nha anat al mercat.
3.5 EL COMPLEMENT DIRECTE (CD) I EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI).

El Complement directe (CD) s la part del predicat sobre la qual
recau lacci del verb. Encara que no s sempre el complement
directe sol anar darrere del verb, al qual suneix sense cap
preposici.
Per exemple:
- Veig nvols (CD=nom)
- Mhan enviat una panera de roba (CD=Sintagma nominal)
89
Valenci Unitat 5
- Jo vull aquell (CD=pronom)

- Mhan dit que dem plour (CD= Oraci)
El Complement Indirecte (CI) ens indica el destinatari de lacci del verb

o del verb i el complement directe. Normalment es lliga al verb amb les
preposicions a i per a, les quals no formen part del CI, sin que noms
fan de nexe duni.
Per exemple:
- Compra menjar per a Sam (CI= nom)
- Compra menjar per al gos de casa (CI= Sintagma nominal)
- Compra-li menjar (CI= Pronom)
- Compra menjar al gos que juga amb tu (CI= Oraci)
8.- Diferencia el CD i els CI de cadascuna de les oracions segents:

Comprarem un pollastre rostit.
La xiqueta vol un refresc.
Tots li explicaren contes.
He preparat un berenar per a tots.
Deixa-li la bicicleta.
Llus tocar la guitarra.
3.6 ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS I EL COMPLEMENT PREPOSICIONAL.

Les accions que ens indiquen el verbs poden produir-se segons
circumstancies de lloc, de manera, de companyia, dinstrument, de temps,
de quantitat... Les paraules o grups de paraules que indiquen alguna
daquestes circumstancies sanomenen complements circumstancials(CC).
Anem a veure alguns exemples:
- Els viatgers arribaran dilluns de mat (CC de temps).

- Tots van rebre la noticia amb mostres dalegria (CC de mode).
- La iaia ha portat la bossa amb les dues mans (CC de quantitat).
- Hem quedat a les 5 a la font del poble (CC de lloc).
Hi ha alguns verbs que necessiten lajuda duna preposici per tindre sentit,
ja que per si sols no ho tindria, en aquest cas estarem parlant dun
complement preposicional(CPrep):
Per exemple:
Juguen a la pilota
(CPrep).
90
Valenci Unitat 5
9.- Subratlla els complements circumstancials de les segents oracions i

indica de quina manera sn:
Els meus germans tornaran el mes de gener.
Agafa els llibres de larmari.
Aquell xiquet dibuixa molt b.
Els nostres cosins viuen a Brasil des de lestiu passat
Ens explic les coses amb tota sinceritat.
3.7 LES ORACIONS SIMPLES: PREDICATIVES I COPULATIVES.

Les oracions simples sn aquelles que noms tenen un verb com a nucli
del sintagma verbal:
Per exemple:
- Carles juga a la pilota.
- Tot el poble est a la plaa.
Dins les oracions simples podem trobar dos tipus doracions:
1. Les oracions copulatives: quan el seu nucli o verb s el verb ser o sser,
estar i semblar (anomenats verbs copulatius). Aquests verbs es
caracteritzen per necessitar atributs que atribueixen certes
caracterstiques al verb perqu la frase tinga sentit.
Aleshores, quan en una oraci ens trobem amb un verb copulatiu,
buscarem de seguida latribut corresponent.
Per exemple:
Nosaltres som amables
N V Atribut
SN (subjecte) SV (predicat)
Enric est trist

N V Atribut
SN (subjecte) SV (predicat)
2. Les oracions predicatives quan el seu nucli o verb: no s el verb ser o
sser, estar i semblar, es a dir, s qualsevol altre verb va acompanyat de
complements. Els verbs predicatius es caracteritzen per tindre
complements que atribueixen certes caracterstiques al .
Per exemple:
Nosaltres discutim tranquillament.
N V Complement
SN (Subjecte) SV(Predicat)
Enric pensa una excusa.

N V Complement
SN (Subjecte) SV(Predicat)
91
Valenci Unitat 5
10.- De les segents oracions senyala si sn predicatives o copulatives:

Aquell xic s arquitecte.
Aquell altre xic estudia Medicina.
La malalta sembla molt recuperada.
El teu germ aparenta ms edat.
La llibreta que em deixares est molt vella.
Ladvocat dels nostres clients sembla estranger.
3.8 ORACIONS TRANSITIVES, INTRANSITIVES I IMPERSONALS.

Les oracions transitives sn aquelles que com a complement porten
sempre el CD. Pot anar acompanyada daltres complements com el CI,
per s imprescindible que hi haja complement directe.
Per exemple:
Maria deia coses agradables.
(CD)
Les oracions intransitives sn aquelles que NO poden portar CD. Mai

tindran com a complement un CD, poden portar qualsevol altre
complement CI, CC...
Per exemple:
Maria parlava amb els amics.
(CI)
Les oracions impersonals sn aquelles que no tenen subjecte. Els verbs

que sutilitzen no fan referncia a cap subjecte. Aquests verbs sn
conjugats noms en 3 persona del singular o del plural. Algunes sn:
Unipersonals: expressen fenmens naturals i noms es poden construir
en 3 persona del singular. Per exemple: plou, neva, trona...etc.
Formals: sn construdes tamb amb la 3 persona del singular, per
amb verbs que, normalment, no sn impersonals. Per exemple: hi ha
molta gent; fa molts anys...
Eventuals: sn oracions en que el subjecte s desconegut o elidit
intencionadament: trunquen a la porta; no li donen perms...
Reflexes: sn construdes amb els pronoms reflexius es i se. Per
exemple: es diu que ser elegit; saprova la proposta...
92
Valenci Unitat 5
4.1 ORTOGRAFIA DE L/LL/L.L/TL/TLL.
En aquest grup de lletres consonntiques L, LL, L.L, TL i TLL la major dificultat s
la de diferenciar quan sha dutilitzar una lletra o una altra.
Lletra L
REGLA EXEMPLE
Noms trobarem L inicial en Labor, lmina, lepra, lgica, lira...
cultismes.
Lletra LL
REGLA EXEMPLE
Els mots que en llat comenaven Lupu = Llop, Lepore = Llebre...
per L.
Lletra L.L
REGLA EXEMPLE
Sescriu l.l els mots comenats per Allegoria, illegal, collecci, Gllia,
prefixes al.l, il.l, col.l, gal.l, mil.l, sil.l. millenni, sllaba.
Sescriu l.l les paraules acabades en Parcel.la, goril.la, tranquilla
el.la, il.la, il.lar.
Sescriu amb l.l mots diversos. Apellar, cllula, excellent, nullitat,
metllic...
Lletra TL
REGLA EXEMPLE
Sescriu amb tl algunes paraules Ametla, batle, motlura...
Lletra TLL
REGLA EXEMPLE
Sescriuen amb tll alguns substantius Bitllet, butllet, ratlla, rotllo...
Sescriuen amb tll alguns verbs Enrotllar, ratlla, desenrotllar...
11.- Ompli els buits amb les grafies L, LL, L.L, TL o TLL segons corresponga:
Buscava co__aboradors per fer una pe__cula.
La cua de pa__a s una co__ecci de nove__es po__icaques.
Els meus co__egues fan bona ca__igrafia.
A la gua__a del ba__e no li agrada laame__a.
Tenia la i__usi dembarcar-se en una carave__a.
Alexander Fleming va ser lescocs i__ustre que invent la penici__ina.
Un mi__metre s la mi__sima part dun metre.
La varice__a s una ma__altia infectocontagiosa.
Cami__a, si prens una mica de ti__a et trobars ms tranqui__a.
12.- Ompli els buits amb les grafies L, LL, L.L, TL o TLL segons corresponga:
Mi__enari Loca__itat Co__ocar Crista__ But__et
Insta__ar Co__isi __una Ra__ar Pupi__a
93
Valenci Unitat 5
4.2 ORTOGRAFIA DE M/N.

Les regles ortogrfiques de les lletres M i N sn mols senzilles:
Lletra M
REGLA EXEMPLE
- Davant b, p, m, f. mbit, camp, commoci, mfora..
- En els prefix amfi- i circum-. Amfibi, circumvallaci...
- Sescriu m al final. lbum, betum, fem...
- En alguns mots. Tramvia, triumvir, premsa, comtessa...
Lletra N
REGLA EXEMPLE
Davant V. Envit, canvi, convenient...
Topnims i noms propis. Canberra, Istanbul...
13.- Colloca M o N segons corresponga:

Pr__er Ma__car I__maculada A__nistia Aca__par
Be__merescut Parani__f I__necessari E__farinar Co__forme
Co__venir Circu__val.laci Circu__stncia Colu__na
4.3 ORTOGRAFIA DE MP/NY.

Podem trobar-nos en les grafies MP i NY, les seues regles ortogrfiques sn:
Lletra MP
REGLA EXEMPLE
Sescriu mp davant t. Prompte, exempt, atemptar...
Sescriu mp davant c. Assumpci, exempci, redempci...
Lletra NY
REGLA EXEMPLE
Sescriu ny SEMPRE Espanya, canya, estrany, codonyat...
La lletra ny, correspon al s de la lletra (del castell) que al alfabet

valenci NO existeix.
14.- Substitueix els buits per M, N, MP o NY, segons corresponga:

- I__mortalitat - Codo__er - S__toma - Rede__ci
- Pi__a - Espa__ol - Co__te - Se__alar
- Ca__a - Alema__ - Te__tativa - Pica__a
94
Valenci Unitat 5
4.4 VOCABULARI I FRASES FETES: LES FRASES FETES I EXPRESSIONS.

A la nostra llengua trobem alguns grups de paraules que per s mateixes
tenen significat propi. Podem trobar-ne les locucions i les frases fetes:
Locucions adverbials, sn un grup de paraules que constitueixen una sola

unitat per al parlant.
A vegades A cau dorella A corre-cuita
De bon cor A dretes De gom a gom
A la babal
A
Les frases fetes, sn oracions amb un significat popular.
Tenir la m foradada Haver-hi quatre gats

No tenir ni cap ni peus
Pujar la mosca al nas Bufar i fer ampolles
5.-Expressi.
5.1 LECONOMIA MUNDIAL.
L'OBSOLESCNCIA PROGRAMADA
L'economia mundial es basa en el consum. Si els
ciutadans no consumeixen, aquest sistema econmic
s'enfonsar.
No obstant aix, el planeta t uns recursos finits que
s'estan acabant. En altres paraules, aquest sistema
econmic no s sostenible. D'alguna manera, ha de
canviar. Ja sigui per obligaci, ja que faltar algun dels
recursos que ho sustenten, com el petroli, ja sigui per
l'impuls de poltiques i comportaments sostenibles que canvin per complet la
manera de viure.
Les grans corporacions saben que depenen del consum desaforat. Per tant,
no els conv que els productes que venen durin per sempre. s molt ms
productiu que el producte tingui una vida til determinada de manera que
el consumidor hagi de comprar un altre producte igual o semblant cada cert
temps. s el que es diu l'obsolescncia programada, fabricar productes que
s'espatllen passat un determinat temps, temps que decideix l'empresa que
els fabrica. L'obsolescncia programada i la publicitat, que convida a
consumir productes que, en realitat, el ciutad no necessita, sn els pilars de
l'economia actual.
La prova ms palpable que l'obsolescncia programada existeix s una
simple bombeta. Es tracta de la bombeta ms antiga del mn. Es troba en
Livermore, Califrnia, en una estaci de bombers. Aquesta bombeta porta
ms de cent anys encesa!! Exactament, emet llum des de juny de 1901.
95
Valenci Unitat 5
A travs d'Internet, es pot veure aquesta mtica bombeta grcies a una

cmera web (www.centennialbulb.org/photos.htm). Des que es pot veure
online, ja s'han hagut de canviar dos d'aquestes cmeres perqu s'han
espatllat. Hi ha altres bombetes installades des de fa molts anys que encara
funcionen: des de 1908, des de 1912, des de 1926 i des de 1930.
Quan es va inventar la bombeta, els grans fabricants es van adonar que, si
oferien un producte que durs anys, el negoci no seria rendible ja que la
gent no seguiria necessitant bombetes. Aix que van decidir crear un filament
luminescent que, al cap de cert temps, es trenqus. D'aquesta manera, el
consumidor seguiria comprant bombetes tota la seva vida. La bombeta de
Livermore es va fabricar abans d'aquesta decisi.
L'obsolescncia programada s palesa en l'actualitat en els productes
electrnics, com a mbils, impressores, ordinadors, etc. Cada cert temps, uns
pocs anys en general, es compren nous models, b perqu s'espatlla l'antic,
b perqu s'ha quedat antiquat i es rebutja encara que funcioni
perfectament. No els fabriquen per durar.
15.- Raona i explica per qu aquest sistema econmic no s sostenible,

recolzant-te en els arguments que es donen en el text per fonamentar
aquesta afirmaci.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
16.- Desprs d'haver llegit detingudament el text, explica amb les teues
paraules el significat de l'expressi obsolescncia programada.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
96
Valenci Unitat 5
6.-Literatura.
6.1 HISTORIA DE LA LITERATURA VALENCIANA (1).
Al llarg de la historia de la literatura valenciana han existit nombrosos autors
literaris de renom que han fet de la mtrica valenciana una de les millors
literatures. Al llarg dels temes segents veurem alguns dels autors ms
destacats de la literatura valenciana.
1.- Ramon Llull

Ramon Llull va nixer a Mallorca probablement el 1233 i
va morir cap al 1315. Als catorze anys va entrar com a
patge al servei de Jaume I, i ms tard com a majordom
de Jaume II. Va ser filsof, poeta, missioner per quan
Ramon Llull tenia trenta anys, va experimentar una
decisiva transformaci espiritual com a conseqncia
de la repetida visi de Crist crucificat.
Es considera un dels creadors del catal literari, ja que
va escriure moltes obres. La seua obra ms important s
molt immensa i comprn ms de 200 ttols en els quals
tracta els temes ms diversos de la vida i la cultura humana. En aquesta
producci obres filosfiques, escrits didctics, tractats mstics, poesia i obres
narratives destaquen des del punt de vista literari: Llibre dels gentils i els tres
savis, el Blanquerna i el llibre de meravelles, el llibre de la fi, larbre de
cincia, larbre de filosofia damor i el llibre de contemplaci.
En conclusi, lobra de Llull tingu una gran importncia per a la formaci

dun model de llengua literria en catal. s el primer escriptor a Europa que
va escriure llibres de filosofia i cincia en llengua romnica, quan el vehicle
daquestes matries era exclusivament el llat. Va crear aix un model de
prosa apte per tractar totes les rees del coneixement.
2.-Ausis March
Ausis March va nixer a Valncia a finals del segle XIV,
probablement en 1937 o poc desprs. Descendia del llinatge
barcelon dels March, que shavia establert a Gandia, a
mitjans del segle XIII, amb motiu del repartiment de terres
posteriors a la conquesta del regne de Valncia per Jaume I.
Va ser armat cavaller molt jove, i va participar en les
campanyes militars dAlfons el magnnim a la Itlia i al nord
dfrica.
Comen a escriure versos com el seu pare Pere March i el
seu oncle Jaume March, seguint el model dells; poesia
trobadoresca, es a dir, aquella que fa referncia a la
temtica amorosa.
Ausis March va ser el primer poeta de la Nostra llengua que
va escriure poesia en una llengua sense provenalismes.
97
Valenci Unitat 5
Ell no va idealitzar la dona com van fer els altres autors i tamb no deix
dexpressar que aquest amor s irrealitzable per causa de la dama i per
causa dell mateix. Un to dolorit impregna tota la seua poesia, com a
conseqncia del dilema trgic; un engany o una passi destructora. Per
aix els malalts, malalties, temes com les morts constitueixen els seus temes.
Va morir en 1459 i est soterrat a la catedral de Valncia.
3.- Joanot Martorell
Joanot Martorell (Valncia, 1413 1465) a la ciutat de

Valncia. Cavaller i novellista originari de La Safor,
va escriure una de les novelles fonamentals del
gnere cavalleresc, el Tirant lo Blanc, obra que ha
estat reconeguda per crtics, lectors i escriptors de
tots els temps. La seua vida va transcrrer entre lluites
cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb
plets per qestions familiars i dherncies. Martorell va
escriure altres textos que no ens han arribat en la
seua totalitat, com ara la novella Flor de cavalleria i
el relat inacabat Guillem de Varoic.
El crtic Mart de Riquer opina que "on el Tirant lo Blanc esdev inoblidable i
mant uns valors que rep agradosament el lector modern s quan Joanot
Martorell, bandejada tota retrica, fa parlar els seus personatges en un
dileg breu, tallant i familiar."
7.-Per repassar...
17.- Identifica el Sintagma nominal i el sintagma verbal de les segents
oracions:
- Aquell home de la camisa blava collia ram.
- Aquesta nit cantar Plcido Domingo.
- El seu nebot juga molt b a la pilota.
- No funciona el telfon del nou director.
- Desprs van portar un perol darrs al forn.
- Aquell dia la senyora de la casa parl amb tots els convidats.
18.- Marca el SN i assenyala els complements del SV:

Lalumnat anir a lAjuntament
98
Valenci Unitat 5
Pere no est mai dacord amb mi
He comprat un bolgraf per a Joel
Heu davisar al pare de Rosa
Ells sn amics de lescola
99
Valenci Unitat 5
100
Valenci Unitat 6
Unitat 6:
Les vacances.
1) Comprensi.
1.1- Text: La millor energia per a cuinar.
2) Comunicaci.
2.1- Els mitjans de comunicaci audiovisuals.
3) Gramtica.
3.1- El verb.
3.2- Formes personals i impersonals del verb.
3.3- Les conjugacions dels verbs: verbs de la 1, 2 i 3 conjugaci.
3.4- Altres oracions: recproques, reflexives i compostes.
4.1- Ortografia de la s sonora (s/z/tz)
4.2- Ortografia de la s sorda (s/ss/c/).
4.3- Ortografia de la h.
4.4- Vocabulari i frases fetes: paraules homfones (paregudes).
5) Expressi.
5.1- Viatjar.
6) Literatura.
6.1- Historia de la literatura Valenciana (2).
7) Per repassar.
101
Valenci Unitat 6
1.-Comprensi.
1.1- TEXT ARTICLE DOPINI.
EL GAS, LA MILLOR ENERGIA PER A CUINAR
La font denergia ms recomanable per a la cuina s
la que crema de manera directa (com el gas), en
compte de la que nexigeix la transformaci prvia
(com lelectricitat).
El motiu s que la producci de gas genera la meitat
de dixid de carboni i s menys contaminant que la
producci delectricitat. A ms, per a un s
equivalent, la cuina de gas consumeix tres vegades
menys.
Esta diferncia no s tan gran si es tenen en compte les noves tecnologies
incorporades a les encastables de vitrocermica. Siga quin siga el
combustible utilitzat (gas natural, but o electricitat), cal no oblidar que el
manteniment del foc a la seua mxima potencia no implica un augment de
la temperatura ni una disminuci del temps de cocci; simplement
incrementa la producci de vapor i genera una despesa intil denergia.
Baixar la temperatura i, si es tracta dun forn o placa elctrica, apagar la font
de calor uns minuts abans, sn una manera daprofitar la calor residual.
1. Energia: Circumstncia o particularitat dun tot, mincia.
2. --------------------------------------------------------------------------------------------------
3. --------------------------------------------------------------------------------------------------
4. --------------------------------------------------------------------------------------------------
5. --------------------------------------------------------------------------------------------------
6. --------------------------------------------------------------------------------------------------
7. --------------------------------------------------------------------------------------------------
1.- Dna la teua opini sobre el tema del text. Proposes alguna idea perqu
siguem ms respectuosos amb el medi ambient? (Mnim 5 lnies)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.- Feu un resum del text anterior (entre sis i deu lnies).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
102
Valenci Unitat 6
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
3.- Explica quin significat tenen en el text les paraules marcades en negreta
a)Incrementa:_____________________________________________________________
___________________________________________________________________________
b)Despesa:________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
c)Aprofitar:________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
d) Calor residual:__________________________________________________________
___________________________________________________________________________
2.-Comunicaci.
2.1- ELS MITJANS DE COMUNICACI AUDIOVISUALS.
Els mitjans de comunicaci audiovisuals sn aquells
mitjans que utilitzem les persones per tal de poder
informar, formar, entretenir i vendre al conjunt de la
societat. Els principals mitjans de comunicaci
audiovisuals que existeixen sn: la televisi, la radio, el
cine..
La rdio s un mitj de comunicaci social, igual que
la premsa o la televisi i es caracteritza per:
Utilitzar com a canal per transmetre els seus missatges les ones
anomenades radioelctriques.
Emprar signes lingstics orals (paraules) i sonors (msica, sorolls...). La
msica t un paper molt important en les emissions de rdio.
Prcticament en tots els programes la utilitzen com a capalera del
programa i per marcar pauses en el discurs parlat.
Ser rpida: s el principal avantatge de la rdio pel que fa a la premsa
escrita. Una notcia es pot emetre per rdio gaireb en el mateix
instant en el que est produint-se o alguns minuts desprs.
El vocabulari radiofnic sol ser assequible, per permetre d'aquesta
manera que la persona que escolta realitze altres activitats mentre ho
escolta.
La rdio ha adaptat els gneres de la premsa escrita a les exigncies de la
retransmissi auditiva. Aquests gneres radiofnics reben el nom de
programes.
103
Valenci Unitat 6
Els tipus de programes radiofnics que existeixen sn:
Flaix informatiu sn notcies breus ofertes moments desprs que es

produeixin.
Diari parlat s un desenvolupament ampli de les notcies de les ltimes
hores.
Reportatge s el tractament ms ampli d'una notcia, amb
testimoniatges, opinions...
Debat s una discussi entre diverses persones, en la qual cadascuna
dna la seva opini sobre un tema.
Entrevista s un qestionari al que un convidat respon.
Musicals s l'audici de peces musicals.
Culturalss el tractament d'un tema cultural en profunditat.
Esportius sn notcies sobre els diferents esports.
Retransmissions esportives s la narraci en directe de diferents
esdeveniments esportius.
Magazins sn espais de gran durada (4 o 5 hores) que tenen continguts
molt variats: informatius, debats, retransmissions, seccions sobre el medi
ambient, la cuina...
La televisi s el mitj de comunicaci ms utilitzat i, per tant, el ms influent.

Els programes de televisi poden ser de diversos tipus:
Flaix informatiu s un espai curt on es

recullen breument les principals notcies del
dia.
Informatius o telenotcies s un espai on es
tracten amb major profunditat les notcies del
dia.
Reportatges s l'ampliaci amb ms dades
sobre un tema d'actualitat.
Documentals s un espai on es fa una
anlisi d'animals, d'altres cultures...
Esportius sn programes com El dia desprs o Estudio Estadi
Retransmissions esportives.
Concursos.
Pellcules de cinema.
Obres de teatre.
Magazins sn programes que inclouen una mica de tot (ressons de
societat, msica, humor, entrevistes...)
Talkshows sn programes on en que els convidats expliquen les seves
experincies al voltant entorn d'un tema determinat.
Sries de ficci.
Entrevistes.
Debats.
104
Valenci Unitat 6
A ms de la rdio i la televisi existeixen altres mitjans de comunicaci molt

importants en la nostra societat: el cinema i el teatre. Ambds Els dos sn
manifestacions culturals amb les quals podem omplir el nostre temps d'oci i
que a ms ens ajuden a formar-nos doncs ja que a travs d'ells tamb es
transmeten coneixements.
El cinema s un mitj de comunicaci de gran difusi en els nostres dies. El

cinema s imatge en moviment per la successi rpida de fotografies. s
complicat parlar de gneres cinematogrfics per els ms importants sn:
Western sn les pellcules de l'oest.
Comdia sn les pellcules en les quals es
succeeixen situacions que porten al riure.
Thriller sn les pellcules de gngsters i policies.
Musical sn pellcules en les quals es combina
la narraci d'una srie de fets amb les actuacions
musicals.
De terror sn les pellcules de por.
Cincia ficci sn aquelles pellcules en les
quals apareixen en nombroses ocasions fets,
personatges o accions que no formen part de la
realitat.
Unes altres: tamb existeixen pellcules biogrfiques, religioses,
blliques...
El teatre t un atractiu especial ja que els personatges sn

sempre reals i els veiem en directe i en persona. Aquest
tipus de comunicaci s diferent de la resta que dels
mitjans que hem treballat anteriorment, ja que es porta a
terme duna altra forma, sentim la veu dels actors i de les
actrius en primera persona.
Podem diferenciar tres grans gneres teatrals: comdies, tragdies i drames.
3.-Gramtica.
3.1 EL VERB.
El verb s una paraula que expressa existncia, estat, accions, processos o
modificacions del subjecte al que acompanya. s el nucli del sintagma
verbal o predicat. Sense verb no hi ha oraci, ja que no sexpressa cap
informaci.
Per exemple:
- El gos passeja pel bosc el verb indica acci.
- La casa est molt bruta el verb indica estat.
105
Valenci Unitat 6
En els verbs cal tindre en compte algunes qestions per saber quin tipus de
verb tenim a loraci:
CARACTERSTIQUES DELS VERBS
VEU Activa Per exemple: Pere ha pintat un retrat.
Passiva Per exemple: El retrat ha estat pintat per Pere.
TEMPS Passat Per exemple: Ahir anrem a la muntanya.
Present Per exemple: Anem a la muntanya.
Futur Per exemple: Dem anirem a la muntanya.
NOMBRE Singular Per exemple: Jo sc estudiant.
Plural Per exemple: Nosaltres som estudiants.
PERSONA 1 Per exemple: Jo dinar / Nosaltres dinarem.
2 Per exemple: Tu dinars / Vosaltres dinareu.
3 Per exemple: Ell-ella dinar / Ells-elles dinaran.
MODE Indicatiu Per exemple: Ells miren el paisatge.
Subjuntiu Per exemple: Li han dit que vaja.
Imperatiu Per exemple: Vine dem.
3.2 FORMES PERSONALS I IMPERSONALS DEL VERB.

Els verbs poden adoptar diferents formes segons si sn personals o
impersonals.
Les formes personals del verb sn aquelles que utilitzen en la conjugaci del
mateix:
Persona Persona
1 Jo 1 Nosaltres
Singular Plural + VERB
2 Tu 2 Vosaltres
3 Ell / Ella 3 Ells / Elles
Les formes impersonals, sn aquelles que es conjuguen sense tindre en

compte a persona que parla. Sn 3: infinitiu, gerundi i participi. En el cas de l
infinitiu i el gerundi hi ha forma simple i composta, i en el cas del participi es
conjuga tenint en compte el gnere i el nombre.
Simple Compost
Amar Haver amat
INFINITIU Tmer / Batre Haver temut / Haver batut
Sentir Haver sentit
Amant Havent amat
GERUNDI Tement / Batent Havent temut / Havent batut
Sentint Havent sentit
PARTICIPI Mascul Femen
Singular Amat Amada
Temut Temuda / Batuda
Batut /Sentit Sentida
Plural Amats Amades
Temuts / Batuts Temudes / Batudes
Sentits Sentides
106
Valenci Unitat 6
4.- Completa la segent graella amb les formes correctes:

INFINITIU PRESENT PASSAT FUTUR
1 Singular Cantar
2 Singular Dines
3 Singular Perdr
1 Plural Coneixem
2 Plural Obrir
3 Plural vesteixen
5.- Escriu el gerundi i els participis dels verbs segents:
Perdre:
Trencar:
Comenar:
Cosir:
Sentir:
Ser:
Ballar:
Crrer:
Anar:
Tenir:
3.3 LES CONJUGACIONS DELS VERBS: VERBS DE LA 1,2 I 3 CONJUGACI.

Conjugar un verb significa una manera determinada dorganitzar les
diferents formes que pren en relaci al temps, persona, mode, veu, nombre.
Si un verb segueix els models normals sanomena verb regular i si no ho fa es
tracta dun verb irregular.
En valenci al igual que el castell existeixen tres conjugacions verbals, que
sn:
1 conjugaci: verbs acabats en ar (amar, cantar, semblar...)
2 conjugaci: verbs acabats en er (tmer, crrer...) i en re (batre,
viure...)
3 conjugaci: verbs acabats en ir (sentir, dir, servir...)
Els modes de la conjugaci dels verbs sn:

- Indicatiu conjugaci de verbs en temps rea).
- Subjuntiu conjugaci de verbs en temps passat.
- Imperatiu conjugaci de verbs en formes dordre.
6.- Classifica els segents verbs segons a la conjugaci que pertanyen:

Sc Miren Vine Mengeu Estudia
Venuts Resultar Sembla s Est
Pintar Compreu Cante Deixares Vindr
107
Valenci Unitat 6
1 CONJUGACI 2 CONJUGACI 3 CONJUGACI
El temps verbal s lexpressi del moment en que es realitza lacci verbal. Els
temps poden ser present, passat i futur.
Els temps verbals poden ser:
1. Els temps simples sn els que estan formats per un nic verb conjugat
(cantava, corrent, vivia...).
2. Els temps compostos sn els que tenen la uni de 2 verbs:
Verb auxiliar (Haver) + Verb conjugat (anar, tmer, viure, sentir...)
Exemple: Hem anat, has sentit, he temut...

A continuaci trobars unes taules amb un verb modal de cada conjugaci
amb les formes de cada temps verbal.
1 CONJUGACI: VERB CANTAR

CANTAR
INDICATIU
Present. Cante/canto
Pretrit indefinit. He cantat.
Pretrit imperfet. Cantava.
Pretrit Plusquamperfet. Havia cantat.
Pretrit perfet simple. Cant.
Pretrit anterior simple. Hagu cantat.
Pretrit perfet perifrstic Vaig cantar.
Pretrit anterior perifrstic. Vaig haver cantat.
Futur simple. Cantar.
Futur compost. Haur cantat.
Condicional simple. Cantaria.
Condicional compost. Hauria cantat.
SUBJUNTIU
Present. Cante/canto
Pretrit imperfet. Haja cantat.
Pretrit perfet. Cantara / Cants.
Pretrit plusquamperfet. Haguera / Hagus cantat.
IMPERATIU
Present. Canta (Tu).
108
Valenci Unitat 6
2 CONJUGACI: VERB TMER
TMER
INDICATIU
Present. Tem.
Pretrit indefinit. He temut.
Pretrit imperfet. Temia.
Pretrit Plusquamperfet. Havia temut.
Pretrit perfet simple. Tem.
Pretrit anterior simple. Hagu temut.
Pretrit perfet perifrstic Vaig tmer.
Pretrit anterior perifrstic. Vaig haver temut.
Futur simple. Temer.
Futur compost. Haur temut.
Condicional simple. Temeria.
Condicional compost. Hauria temut.
SUBJUNTIU
Present. Tema.
Pretrit imperfet. Haja temut.
Pretrit perfet. Temera / Tems
Pretrit plusquamperfet. Haguera / Hagus temut.
IMPERATIU
Present. Tem (tu)
2 CONJUGACI: VERB BATRE
BATRE
INDICATIU
Present. Bat.
Pretrit indefinit. He batut.
Pretrit imperfet. Batia.
Pretrit Plusquamperfet. Havia batut.
Pretrit perfet simple. Bat.
Pretrit anterior simple. Hagu batut.
Pretrit perfet perifrstic Vaig batre.
Pretrit anterior perifrstic. Vaig haver batut.
Futur simple. Batr.
Futur compost. Haur batut.
Condicional simple. Batria.
Condicional compost. Haura batut.
SUBJUNTIU
Present. Bata.
Pretrit imperfet. Haja batut.
Pretrit perfet. Batera / Bats.
Pretrit plusquamperfet. Haguera / Hagus batut.
IMPERATIU
Present. Bat (tu)
109
Valenci Unitat 6
3 CONJUGACI: VERB SERVIR
SERVIR
INDICATIU
Present. Servisc/serveixo
Pretrit indefinit. Ha servit.
Pretrit imperfet. Servia.
Pretrit Plusquamperfet. Havia servit.
Pretrit perfet simple. Serv.
Pretrit anterior simple. Hagu servit.
Pretrit perfet perifrstic Vaig servir.
Pretrit anterior perifrstic. Vaig haver servit.
Futur simple. Servir.
Futur compost. Haur servit.
Condicional simple. Serviria.
Condicional compost. Hauria servit.
SUBJUNTIU
Present. Sevisca
Pretrit imperfet. Haja servit.
Pretrit perfet. Servira / Servs.
Pretrit plusquamperfet. Haguera / Hagus servit.
IMPERATIU
Present. Serveix / Servix (tu)
7.- Completa els buits amb el temps verbal correspon, dels verbs que hi ha
entre parntesis.
No vaig __________ (SENTIR) el soroll ja que portava taps a les orelles.
_______ (CANTAR) aquella can que tant ens agrada!
Estvem ________ (JUGAR) a futbol i de repent es va posar a ploure.
Ell _________ (ESCRIURE) novelles que tenen molt dxit.
Ha _________ (PERDRE) lestoig vermell que li van regalar.
No vull que els xiquets _______________ (MENJAR) entre hores.
Procura que no es ______________ (TRENCAR) cap vidre.
Si no ________________ (REBRE) la carta, avisam.
Les amigues ____________ (CREURE) que ja no vindrs.
Aquell home ______________ (VIURE) al Brasil fa anys.
Aquelles figures no les he _______________ (DIBUIXAR) jo.
Els melons ja estan _________________ (GUARDAR).
El llibre que em demanes ja lhe _____________ (DEIXAR).
8.- Situa cada forma verbal dins la casella que li correspon:
Absolgu, ens abstenim, van adequar, admet, alveu, atengurem, batia,

bega, cpiguen, canvirem, caiguem, cobrisca, componeu, coneixem, va
confondre, crrega, cusa, vaig coure, cresqu, creia, vau desfer, digues,
donares, duga, isc, engol, vaig escriure, estvem.
110
Valenci Unitat 6
PRESENT D INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERATIU
PRETRIT PERFET SIMPLE PRETRIT IMPERFET PRETRIT PERFET

PERIFRSTIC D
INDICATIU
3.4 ALTRES ORACIONS: RECIPROQUES, REFLEXIVES I COMPOSTES.

A banda de les oracions simples, que ja hem vist en apartats anteriors,
existeixen altres tipus doracions amb caracterstiques particulars. A
continuaci trobars uns exemples dalgunes delles:
Les oracions reflexives sn aquelles en les que el verb expressa una acci
que recau sobre el mateix subjecte que la realitza:
Per exemple:
- El xiquet ja sap llavar-se sol el xiquet s el que sap llavar-se i a ms
lacci la fa ell sobre ell mateix.
Les oracions recproques sn aquelles en les que el verb exigeix la

presncia de dos o ms subjectes, els quals realitzen i reben mtuament
lacci que indica el verb.
Per exemple:
- Joan i jo ens escrivim molt a sovint. Joan i jo sn dos subjectes i
realitzen conjuntament lacci descriures un a altre.
Les oracions compostes sn aquelles que estan formades per dos o ms

oracions simples. Per tant en una oraci composta hi haur ms dun
verb.
111
Valenci Unitat 6
Hi ha dos grups doracions compostes:

1. Les oracions compostes coordinades sn aquelles que tenen la mateixa
categoria gramatical. Van unides per nexes de coordinaci (i, o, ni, per,
doncs, encara, aix mateix, sin que, o b...)
Per exemple:
O vens de seguida o no tesperarem ms
(O.Comp.Coord) (O.Comp.Coord)
2. Les oracions compostes subordinades sn aquelles que depenen de la

idea duna oraci principal, loraci principal s la que expressa la idea
de loraci composta. Van unides per nexes de subordinaci (s, ja que,
quan, com, aix, encara que, de manera que, sols que, per tal que...)
Per exemple:
El meu germ i jo et visitarem quan tu voldrs

(O.Comp.Subord) (O.Comp.Subord)
Les oracions subordinades sanomenen de diferent forma segons el paper

que fan dins loraci, per aix tamb hi ha diferents nexes.
9.- Indica quines oracions sn reflexives o recproques:

No sha atrevit a dir-me la veritat.
Llus menja pomes del seu hort.
Ella es pentina davant de lespill.
Llavat les mans i la cara abans de dinar.
Mhe resignat a tot.
Maria i Carme es trobaren a Pars.
Llaveu-vos les mans.
Els ministres sescolten atentament.
10.- Assenyala de les oracions segents quina s la principal i quines sn les

compostes:
Tu ho sabies des que ho havies llegit al diari.
Vingu lamic que manunciaves en la teua carta.
No sabem qui haur de pagar les despeses.
Hui he vist que han comenat les obres.
s segur que dem vindran tots.
112
Valenci Unitat 6
4.1 ORTOGRAFIA DE LA S SONORA (S/Z/TZ)
En aquest grup de lletres consonntiques S, Z i TZ el so s molt paregut la
majoria es pronuncia amb una s sonora, per depenent de la posici en la
paraula sutilitza una grafia o una altra:
Lletra S
REGLA EXEMPLE
Entre vocals. Cosa, cosir, posar, francesa, Josep...
En paraules dels grups: dins, fons, Endinsar, enfonsar, transistor.
trans.
Lletra Z
REGLA EXEMPLE
A principi de paraula. Zero, Zona, zoo...
Entre vocal i consonant (en Esmorzar, quinzena...
ocasions).
Entre dues vocals (paraules dorigen Amazona, trapezi, oz...
grec).
En paraules acabades en zoic, - Paleozoic, protozou, alzina,
zoari, -zou. trapezoide...
Al final de paraules destrangerismes. Hertz, brunz...
Lletra TZ
REGLA EXEMPLE
En els numerals. Setze, dotzena...
En algunes paraules. Botzina, guitza, sutze...
Infinitius acabats en itzar. Horroritzar, pluralitzar...
11.- Colloca s, z, tz en els espais buits:

- Marque__at - Tran__ent - Aran__el - Bo__ina
- Belle__a - __ero - Maga__em - Al__ira
- Anli__i - Naturale__a - Mani__es - Tre__e
4.2 ORTOGRAFIA DE LA S SORDA (S/SS/C/).

El so de la essa sorda s el mateix que es dona al castell. Est representat
per les segents garfies S, SS, C i :
Lletra S
REGLA EXEMPLE
A principi i final de paraula. Squia, silenci, prats, cas...
113
Valenci Unitat 6
Desprs de consonant. Dansa, Pensar...

Entre vocal i consonant. Pista, estrangeria...
Lletra SS
REGLA EXEMPLE
Entre vocals en algunes paraules. Passar, Massarojos...
Sufixos assa, -issa, -ussa. Cuirassa, trencadissa, gentussa...
Els femenins en essa de ttols, Metgessa, baronessa, deessa...
crrecs, professions...
Plurals de paraules acabades en Desguassos, espessos...
vocal + s
Sufixos superlatius issim. Riqussim...
Paraules acabades en gressi, - Agressi, agressor, emissi, emissor,
gressor, missi, -missor, -pressi, - repressi, repressor...
pressor i derivats.
Prefix en as-, des-, dis-, pres-, res-, Assaborir, dessecar, dissemblant,

trans-, seguits de s. pressuposar, ressorgir, transsexual...
Lletra C
REGLA EXEMPLE
Davant e / i Cereal, edici, cncer, encisam,
ambulncia...
Lletra
REGLA EXEMPLE
En mig de paraula davant a, o, u. Caador, can, forut...
Sufixos ana, -ena. Enyorana, volena...
12.- Colloca amb les grafies corresponent al so de la s (sonora i sorda)

segons corresponga:
Els meus co__ins van vendre la__e a un a__itic.
La meua co__ina Ana__t__a volia co__ir, per no trobava les esti__ores.
La barone__a estava encurio__ida pels afers de lesgle__ia.
Al de__embre pa__at es van ca__ar per le__gl__ia.
Tinc lesperan__a que ens beurem una cerve__a en el bar de la
ga__olinera.
s molt e__trany, I__bel tenia on__e bru__es amb un desco__it al col__e.
Va anar a comprar una dot__ena de pin__ells al maga__em.
La don__ella, molt __erio__sa, sendin__ava sola per lal__inar.
Estvem confo__os perqu va dir que el pai__atge dAndalu__ia no li
agradava.
114
Valenci Unitat 6
4.3 ORTOGRAFIA DE LA H.
Has de recordar que la lletra H s lnica lletra de lalfabet que no t so per si
mateixa. Les regles ortogrfiques de la lletra H sn:
Lletra H
REGLA EXEMPLE
Paraules daltres llenges Harem, hgira, hurra...
No hi ha regles senzilles per saber si una paraula ha de portar o no H, per aix

es molt important que prestes atenci a les equivalncies entre castell i
valenci.
CASTELL VALENCI CASTELL VALENCI

Armona Harmonia Hurfano Orfe
Arpa Harpia Huevo Ou
Truhn Tru Substraendo Subtrahend
Invierno Hivern Orihuela Oriola
Subasta Subhasta Huesca Osca
Cacahuet Cacauet Izar Hissar
13.- Completa amb h noms si cal:

__armonia A__ir __erba co__et __isard
Elisabet__ __ospici __am __os __eroi
__iplit Alberic__ __ou Ori__ola Ex__uberant
4.4 VOCABULARI I FRASES FETES: HOMONIMIA.

Quan dos paraules sescriuen de la mateixa forma per tenen significats
diferents diem que sn homnims.
Per exemple:
- Rosada: de color rosa.
- Rosada: humitat en forma de gotes lquides que es formen per
condensaci directa del vapor de laire sobre el sl, la vegetaci i altres
objectes principalment durant la nit.
Dins de la famlia dels homnims hem de diferenciar dos grups significatius:

- Homfons: sn les paraules que coincideixen en el so per sescriuen de
forma diferent (Sella / Cella)
- Homgrafs: sn les paraules que sescriuen igual i no necessriament
sonen igual per el seu significat s diferent. (Encens = incienso
encens=enciendes).
115
Valenci Unitat 6
5.-Expressi.
5.1 VIATJAR.
VIATJAR I ESCRIURE
El modern turisme massiu, dirigit, concentrat i urgent
ha arraconat la idea tradicional del viatge reflexiu i
creatiu. El viatger amb un quadern de notes a les
mans que es permetia romandre en un lloc qualsevol
perqu lencs dun rac lhavia capturat i el volia
contemplar a diferents hores del dia, ha estat
substitut per la pressa superficial del turista que mira
per que no veu. Val a dir-ho, del turista que te
lhorari marcat al segon i al qual no se li permet la
ms mnima dosi dautogovern.
Rs no sembla ms contradictori amb lesperit aventurer i de descoberta no
programada que guiaven el viatger abans de lesclat del fenomen turstic
contemporani, que els desplaaments organitzats que tot ho preveuen i tot
ho solucionen i que estan presidits pels sorolls, les empentes i el pur cultiu del
gregarisme.
Aquest tipus de viatges poden considerar-se com a simples transports. El
turista no viatja, sin que s transportat. En conseqncia, no hi ha lloc per a
la transici ni per a descobrir a poc a poc el paisatge, les persones, les
remors, les olors i els colors dels nous espais que es visiten.
El viatger tradicional, per, tastava els instants amb delectaci. Generalment
sol hui quasi mai no gaudim de fer res a soles!, emprenia la partida amb
el bagatge de la seua curiositat per a instruir-se i enriquir-se espiritualment.
Amb la plena llibertat danar on volia, com volia i quan volia. Les ciutats i els
camins es recorrien a peu, a deshora, i el viatge, al cap i a la fi, sanava fent
segons la prpia manera de veure, de pensar, de jutjar i de desxifrar el mn.
14.- Fes un resum del que acabes de llegir.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
116
Valenci Unitat 6
6.-Literatura.
6.1 HISTORIA DE LA LITERATURA VALENCIANA (2).
Al llarg de la historia de la literatura valenciana han existit nombrosos autors
literaris de renom que han fet de la mtrica valenciana una de les millors
literatures. Al llarg dels temes segents veurem alguns dels autors ms
destacats de la literatura valenciana.
1.- Vicent Andrs Estells

Vicent Andrs Estells va nixer el 4 de setembre de
1924 i va morir el 27 de mar de 1993, a Burjassot,
Valncia. Quan era jove, va viure moltes morts en la
seua famlia, la del seu pare, el seu oncle... les quals
va expressar als llibres L'ofici de dem i Coral romput.
Al principi, la vocaci literria de Vicent es va
desenvolupar pel teatre, per al volant dels anys
1935-36 ja va comenar a escriure poesia. Quan va
esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja
havia comenat a escriure algunes peces teatrals
que ell anomen "de combat". La guerra fa que deixe els estudis, per llegeix
una gran quantitat de llibres que li deixa un ve per a continuar enriquint-se.
L'nica obra de teatre publicada correspon als poemes escnics Oratoris del
nostre temps (1978). Tamb va escriure guions de cinema. Entre les lectures
d'aquella poca hi ha poemes de Garca Lorca i Antonio Machado, de
Teodor Llorente... La famlia no es va exiliar, per va haver de cremar alguns
llibres, ats l'empresonament de persones que tenien llibres prohibits.
Acabada la guerra, va comenar a treballar de forner, com el seu pare;
desprs, d'orfebre, de mecangraf i d'ordenana.
El 1942 va publicar el seu primer article al diari Jornada i a partir d'aquest fet,
va fer gestions per formalitzar l'ingrs a l'Escola Oficial de Periodisme de
Madrid, on va cursar la carrera com a becat. A Madrid, va publicar poesies
que eren la traducci castellana de poemes que havia escrit en catal.
L'any 1945 va anar a lexrcit a Navarra on va escriure poesia en catal. En
tornar a Valncia, el 1948, va comenar a treballar com a periodista a Las
Provincias.
Ja installat a Valncia, escriu poemes en catal perqu, en paraules de
Joan Fuster: Estells escriu des del poble. Cap a inicis dels anys 50, inicia la
seva amistat amb intellectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. El
seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella (1953). El 1955 es va casar amb
Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de Valncia, i deu mesos ms
tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena
els va abromar i va dur al poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad.
Tamb recull la desesperaci com a pare al cant III de Coral romput. La
parella va tenir dos fills ms, Vicent i Carmina. Desprs, va publicar Donzell
amarg (1958).
117
Valenci Unitat 6
Com hem pogut observar, els temes recurrents en la poesia d'Estells sn la

fam, el sexe, la mort i l'amor.
L'any 1971, s quan decideix publicar els seus versos. Publica 5 llibres: La clau
que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audici i
L'inventari clement. L'any 1972, l'editorial Tres i Quatre va comenar a
publicar l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va
obtenir el premi de la Crtica Serra d'Or.
Va publicar tres obres de carcter autobiogrfic Quadern de Bonaire (1985),
El tractat de les maduixes (1985) i La parra boja (1988). En prosa t publicada
una novella breu, El coixinet (1987).
2.- Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells naix a Sueca el 23 de novembre
de 1922 i mor a Sueca el 21 de juny de 1992.. La seua
famlia s de procedncia pagesa. La primera
excepci n's el seu pare, que aprn l'ofici de tallista
d'imatges, exerceix de professor de dibuix i s un
destacat carl de la comarca. Joan Fuster, doncs, no
s un home de lletres per tradici familiar. Aquests
esdeveniments sn rellevants a la llum de la seva obra
posterior, i el singularitzen en les segents poques.
El 1943 comen els estudis de Dret a la Universitat de Valncia i un any ms

tard, publica a l'almanac Las Provincias el primer article escrit en catal:
"Vint-i-cinc anys de poesia valenciana". A Mxic, precisament, participa en la
publicaci d'un fascicle que es titula La literatura catalana a la Renaixena.
Els seus primers llibres, per, sn de poemes: Sobre Narcs (1949), Ales o mans
(1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). El 1954 el filleg i
editor Francesc de Borja Moll li edita a Mallorca l'assaig d'esttica El descrdit
de la realitat, amb el qual inicia una brillant carrera d'assagista de vasta
amplitud temtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivaci hbil i precisa.
Una part molt considerable de l'obra de Fuster tracta de temes relacionats
amb el Pas Valenci i, ms concretament, amb les seves peculiaritats socials,
poltiques i culturals.
En 1962 publica Nosaltres els valencians, llibre essencial per conixer la
histria, la cultura i els problemes d'identitat nacional del Pas Valenci, un
autntic revulsiu entre sectors immobilistes de la societat valenciana. Arran
d'aquest llibre, l'autor s objecte d'amenaces i les falles de l'any segent
culminen amb la "crem" en efgie de Fuster. Jaume Prez Montaner,
estudis de l'obra de Fuster, diu de Nosaltres els valencians: "La seva
significaci histrica ha estat tan remarcable que es pot parlar des de la
nostra perspectiva actual d'un abans i un desprs d'aquesta obra en
qualsevol referncia a la cultura i la conscincia nacional del Pas Valenci".
Com a historiador de la llengua destaca la collaboraci en el segon volum
de la Histria de Catalunya. Dels milers de pgines que Fuster escriu, les
Obres completes (Edicions 62) noms en recullen una part mitjanament
significativa.
118
Valenci Unitat 6
Lonze de setembre de 1981 sofreix un atemptat de bomba que causa

importants destrosses a la biblioteca i a l'arxiu.
Els darrers anys de la seva vida suspn gaireb del tot l'activitat pblica i ms
directament poltica, i es dedica a la investigaci i a la ctedra universitria.
Fruit d'aquest treball sn els estudis aplegats a Llibres i problemes del
Renaixement (1989).
7.-Per repassar...
15.- Identifica el verb de les segents oracions, senyala a quin temps verbal
correspon i de quin tipus doraci es tracta:
Aquesta nit cantar Placido Carreras.
16.- Amb el verb entre parntesi, completa la conjugaci verbal que

sindica:
(Parlar)- Present dindicatiu. (Tossir)- Plusquamperfet de subjuntiu.
(Batre)- Futur perfet. (Atordir)- Condicional.
(Escapar)- Imperfet de subjuntiu. (Tmer)- Passat simple.
119
Valenci Unitat 6
120
Valenci Solucionaris
Solucionaris
Unitat 1: Qu s a del Valenci?
Unitat 2: El mn de lespectacle.
Unitat 3: On vols que anem?
Unitat 4: El nostre entorn.
Unitat 5: En quin mn vivim?
Unitat 6: Les vacances.
121
Valenci Solucionaris
Anem a veure com has fet les activitats!!
122
Valenci Solucionari Tema 1
Unitat 1:
Solucionari
Comprensi.
1. Contesta les segents preguntes:
1.1- Quan es va enriquir aquest joc?
El joc de la petanca es va enriquir molt ms quan arribaren al nostre pas les
variants practicades pels grecs i pels romans, aix com altres elements
culturals, com a conseqncia de l intercanvi de productes, usos i costums,
entre els quals figuraven les prctiques ldiques.
1.2- Com es jugava al joc de la petanca?
Shi jugava amb una bola de fusta de carrasca de 12 cm, de dimetre, la
qual era llanada pel jugador cap al lloc on havia estat llanada una bola
xicoteta. Guanyava el qui aconseguia acostar ms la bola gran a la xicoteta
1.3- Qui jugava al joc de la petanca?

Jugava el poble egipci que practicava el joc com a ritu religis.
1.4- Explica un dels jocs que jugaves tu quan eres petit.

Exemple: El sambori.
El sambori s un joc el qual noms necessites un tros de guix. Es pinta en el sl
una quadrcula d'un quadrat i desprs dos quadrats alternant-los. A l'interior
es dibuixa la srie de nombres de l'1 al 9. Posteriorment des del principi de la
quadricula es llana la pedra al nombre que vulguem i a peu coix s'ha
d'anar a recollir-la sense collocar els dos peus en el sl.
1.5- Que volen dir les segents expressions en el text:

El joc senriqu que el joc es va aprofitar de les influencies externes...
Una modalitat peculiar una modalitat que no s comuna a la resta de
formes de jugar a la petanca.
Lherncia cultural all que tenim heretat dels nostres avantpassats a
nivell cultural.
123
2. Observa les imatges i determina de quin tipus de Comunicaci No Verbal

es tracta:
.....VISUAL.... ....TACTIL... ...SONORA.....
Gramtica.
3. Combina algunes de les paraules de la llista i escriu tres oracions amb
significats diferents:
Amics, poble, vacances, gent, passar, acabar, tornar.
- Els meus amics del poble han vingut de vacances.

- La gent torna de vacances.
- Els amics de Llus van a passar les vacances al poble.
4. Escriu dos oracions que tinguen una mateixa paraula amb significat
diferent a cadascuna de les oracions.
Per exemple: La porta s de color vermell / Porta la motxilla per anar al
collegi.
- La dona s la mare de Jaume. / Don el bitllet de tren al revisor.
- He danar al banc a trauer diners. / Alicia ens espera al banc del parc.
5. Identifica en les segents paraules el morfema i el lexema de cadascuna.

- Caminar: cami(lexema) nar (morfema)
- Mariner: Mar- iner
- Portera: Port- era
- Fruiteria: Fruit- eria
- Vacances: Vaca- nces
- Fuster: Fust-er
- Taula: Taul- a
- Ratolinet: Rat- olinet
6. Classifica els segents dgrafs o lletres segons si sn propis del castell o

del valenci.
SS, Y, CH, TX, IG, L.L, , I, NY, X, , TG.
Castell: CH / Y /
Valenci: SS / TX / IG / L.L / / I / NY / TG
124
7.- Pronuncia poc a poc les segents paraules, escriu al costat de cadascuna
delles el nombre de sllabes i assenyala la sllaba tnica.
Per exemple: postres = pos-tres (2)
Pa= Pa (1) Pgina= P gi na (3)

Llibre= Lli bre (2) Petxina= Pet xi na (3)
Mquina= M qui na (3) Barra= Bar ra (2)
Impossible= Im- pos- si- ble (4) Despatxar= Des pat xar (3)
Anomenava=Ano me na va(5) M= M (1)
Nadal= Na dal (2) Platges= Plat ges (2)
Platja= Plat ja (2) Accentuaci= Ac cen tu a ci (6)
Menjador= Men ja dor (3) Metllic= Me tl - lic
Senyora= Se nyo ra (3) Viatge= Vi at ge (3)
8. Subratlla de les segents paraules aquelles que tinguen diftongs i desprs

escriu el nombre de sllabes de cadascuna delles.
Exemple: Polaina: Po-lai-na (3)
Flauta=.lau ta (2) Gaireb= gai re b (3)
Forquilla=for qui lla (3) Llengua= llen gua (2)
Fruita= frui ta (2) Feina=fei na (2)
Funci=fun ci (3) Grua= gru a (2)
Gbia=g bi a (3) Indstria= in dus tri a (4)
Geografia=ge o gra fi a (5) Jersei= jer sei (2)
9. Separa en sllabes les segents paraules, ves en compte amb els diftongs:
Exemple: Fruita: Frui-ta
Qurum: Qu rum Lingstica: Lin gs ti - ca
Ungent: Un gent Qesti: Qes ti -
Quatre: Qua tre Guany: Guany
Sou: Sou Riu: Riu
Museu: Mu seu Palau: Pa - lau
Cuixa: Cui xa Heroi: He - roi
Lleialtat: Llei al tat Espai: Es - pai
10. Escriu una carta a un familiar en la que utilitzes deu paraules amb un
diftong diferent en cada cas.
Hola Mare! Estic de vacances a Menorca.

Ac el mar s molt blau, lhotel s molt gran i bonic i les persones que
treballen al hotel sn molt agradables.
Laltre dia va ploure molt i em vaig recordar de tu. Tinc moltes ganes de
veuret i danar a casa, encara que mai mhavia agradat tant un estiu com
aquest.
Un bes per a tothom i ens vegem prompte
125
Ortografia i Vocabulari.
11. Uneix les oracions segents amb les conjuncions per, sin que i posa els
signes de puntuaci que consideres necessaris:
a- Va collir la rosa ms roja. La rosa es va marcir.
Va collir la rosa ms roja, per la rosa es va marcir.
b- Lagulla no era de plata. Lagulla era dor.
Lagulla no era de plata, sin que lagulla era dor.
c- Magrada escriure. No magrada escriure per obligaci.
Magrada escriure, per no magrada escriure per obligaci.
d- No valia la pena escoltar el discurs. Valia la pena el berenar que
donaven.
No valia la pena escoltar el discurs, sin que valia la pena el berenar que
donaven.
e- No deixarem passar aquesta oportunitat. Laprofitarem.
No deixarem passar aquesta oportunitat, sin que laprofitarem.
12. Escriu tres enumeracions en qu hages dutilitzar la coma.
- Varem anar al partit, Joan, Laia, Carme, Miguel i Jo.

- En la llista de la compra hi ha anotats rosquilles, macarrons, tovalloles...
- A la cavalcada va sortir un elefant, un lle, una girafa...
13. Copia el segent text i puntual correctament, amb els punt i les comes
que falten:
Quan jo era menut no parava a casa sin les hores imprescindibles de
menjar i dormir Anava a escola i en eixir el meu mn era el carrer Devia
tindre cinc o sis anys a tot estirar i ja mhe deixaven crrer Al carrer jugvem
renyem aprenem males paraules i secrets increbles...
Joan Fuster: Diari.
Quan jo era menut no parava a casa, sin les hores imprescindibles de

menjar i dormir. Anava a escola i en eixir el meu mn era el carrer. Devia
tindre cinc o sis anys, a tot estirar, i ja mhe deixaven crrer. Al carrer
jugvem, renyem, aprenem, males paraules i secrets increbles...
14. Completa amb b, p o v segons corresponga a les oracions segents:
a- Quan els autombils arribaren a la revolta, sovint bolcaven.

b- Provava els cavalls i canviava els que no eren bons per a treballar.
c- El genet rab anava a cavall pel camp quan latac una serp
d- Dissabte passat, ladvocat orden el tancament de la taverna.
15. Completa les paraules amb les segents grafies B o V:

Calble Cantava Tramvia Canvi Sabr
Cabut Vasc Arroba Embotit Bava
Gavardina Blava B/Vena Marbre Tocaven
126
16. Forma una frase amb cadascuna de les paraules segents:

Per exemple: Prop: Mart va veure el Joan prop de sa casa.
b- rap: Alex a fet rap al forn per dinar.

c- cub: No se com fer aquesta operaci elevada al cub.
d- efeb: Efeb s el nom dels joves atenencs que arribaven a l'edat de 18 anys
i durava fins als 20 anys en qu esdevenien homes i eren admesos en tots els
drets i deures dels ciutadans.
e- estirp: La meua estirp s rab.
f- adob: Ma mare ha fet carn en adob per sopar.
g- hipntic: He vist una imatge i me quedat hipntic.
h- acceptar: A la fi, he dacceptar la soluci que has donat.
i- aptitud: El Carles t molt bona aptitud per aquella feina.
j- cabdill: Un cabdill (en castell "caudillo") s un lder poltic, militar i/o
ideolgic.
Expressi.
19. Seguint el gui de lestructura dun conte, escriu-ne un tu mateix, amb
lelecci de ser real o imaginari. Has dutilitzar com a mnim tres personatges
diferents.
LES GRANOTES.
Va dir la granota verd ampolla:
- La meua llengua s la ms llarga de totes- i va comenar a saltar intentant
caar mosques,
Va dir la granota verd lloro:
- Les meves potes sn les ms llargues de totes- i va comenar a saltar
intentant caar mosques,
Va dir la granota verd poma:
- Els meus ulls sn els ms grans de tots- i va comenar a saltar intentant
caar mosques,
Va dir la granota verd petroli:
- Ei, doncs jo soc la ms llesta de totes- i va comenar a saltar intentant
caar mosques.
I all estaven totes saltant i saltant, per ninguna caava res.
Totes saltaven? No va quedar queta la granota verd aigua, queta, molt
queta. A ella no se li ocorria dir res. I all estava immbil, queta i callada, quan
va passar per davant seu una mosca. I clar, la granoteta verd color aigua, va
caar la mosca i se la va menjar.
- Aix sn les coses, va dir la granota verd color aigua, que segons diu tothom,
sap molt, per`si vols aconseguir alguna cosa no presumeixes de poder
guanyar-la i senzillament guanya-te-la.
127
20. Ara canvia el contingut que correspon a la part del nus. Canvia el
desenlla?
LES GRANOTES.
Va dir la granota verd ampolla:
- La meua llengua s la ms llarga de totes- i va comenar a saltar intentant
caar mosques,
Va dir la granota verd lloro:
- Les meves potes sn les ms llargues de totes- i va comenar a saltar
intentant caar mosques,
Va dir la granota verd poma:
- Els meus ulls sn els ms grans de tots- i va comenar a saltar intentant
caar mosques,
Va dir la granota verd petroli:
- Ei, doncs jo soc la ms llesta de totes- i va comenar a saltar intentant
caar mosques.
I all estaven totes saltant i saltant, per ninguna caava res.
Com ninguna caava res el que varen fer es anar-sen a passejar pel bosc a
veure si trobaven en compte dalguna mosca algun mosquit o cuc.
Van trobar molts mosquits damunt de la bassa i deixa forma van poder
menjar les cinc granotes.
21. Realitza un resum del conte anterior en unes 8 lnies.
El conte s la historia de dos peus de pgina dun llibre que estaven a la

pgina 212 i 213, els quals shavien enamorat. Estaven sempre junts, per un
dia un jove es va portar el llibre de la llibreria i va obrir-lo per aquestes
pgines separant els dos peus de pgina enamorats i deixant destar junts.
Aquest xic va sortir al carrer, en tanta mala sort que va ser atropellat i va
morir. El pare del xic va mantindre el llibre igual que lhavia deixat el seu fill i
els dos peus de pgina enamorats mai tornaren a estar junts.
Per repassar...
21. Escriu correctament les segents paraules amb b o v, segons
corresponga:
- blava - prova - governar - plovent
- nevada - llavi - avorrit - saviesa
- escrivent - rebentar
22. Separa les segents paraules correctament:

- joves: jo - ves - despatx: des - patx
- ecologista: e co lo gis - ta - paratges: pa rat - ges
- cltxines: clt xi - nes - lletjos: llet - jos
- platges: plat - ges - roig: roig
- assignatures: as sig na tu - res - objectes: ob jec tes
128
23. Separa en dues columnes, les paraules segents segons si tenen diftong o
no.
Anatomia, hereu, viure, pas, cuiner, guany, Valncia, anual, aigua, histria,
peu, anunciar.
Tenen DIFTONG NO tenen DIFTONG
Hereu, Viure, Cuiner, Guany Anatomia, Pas, Valncia
Anual, Historia, Anunciar
Aigua, Peu
24. Escriu el conte que mes tagradava de petit, recorda que ha de tindre,
introducci, nus i desenlla.
LA KIDI I LA LLUNA
Desprs de tants viatges, vaig parar a descansar en un xicotet poblet
anomenat Moonlight. Li van posar aquest nom perqu deien que la lluna
es veia ms grossa i ms redona des d'all. Estava tant cansada que aquella
nit no vaig aconseguir veure-la. Al dia segent, tothom que passava pel meu
costat, em mirava de dalt a baix i tots fent una rialla, marxaven del meu
costat.
Al passar per davant d'una botiga, vaig veure el meu reflex en el vidre de
l'aparador. No m'ho podia creure! M'havia sortit barba! Ara entenia per qu
tothom es reia de mi.
De seguida vaig entrar a la primera barberia del poble.
- Bon dia senyor barber... Que em pot afaitar aquesta barba que m'ha eixit?
- Li afaitaria amb molt de gust, per aquesta barba li ha fet la lluna i la lluna
s la que li ha de fer desaparixer.
- Com diu?
- s la primera vegada que passa una nit a Moonlight, veritat? Si passes
una nit en aquest poble i abans d'anar a dormir no veus la lluna i li desitges
bona nit, de bon mat tindrs una barba que per molt que afaitis, no
desapareix.
- I qu he de fer perqu la lluna me la lleve?- vaig preguntar incrdula.
- Aquesta nit, quan es faa fosc, puja fins la muntanya que hi ha al final del
poble i demana-li perd. Ah! I sobretot diga-li bona nit, no t oblides.
Desprs dels bons consells que em va donar el meu nou amic barber, vaig
decidir tapar-me la cara el que em quedava de dia i esperar que arribar la
nit el ms prompte possible.
Finalment vaig pujar fins on m'havia explicat i vaig comenar a cridar:
- Llunaaaaaa, llunaaaa!-
Per la lluna estava all mirant-me, sense dir ni fer res. En veure que no
obtenia cap resposta, vaig recordar les paraules del barber...
- Lluna, et demane que em perdones per favor. Bona nit!
Esperant alguna contestaci, em vaig quedar adormida en aquella
muntanya prop de Moonlight.
Quan els primers rajos de sol em van despertar, vaig eixir corrent muntanya
avall a veure si trobava algun mirall per veure el resultat de la meua conversa
amb la lluna.
129
La barba havia desaparegut! Estava molt contenta! Vaig anar a trobar al

barber i li vaig agrair molt tots els consells que m'havia donat. Acomiadant-
se, el meu amic em va dir:
- I recorda Kidi, no costa res dir bona nit quan te'n vas a dormir, igual que
bon dia quan talces al mat.
130
Unitat 2:
Solucionari
Comprensi.
1.1 Quan es va crear la beguda de Coca-Cola?
La beguda de Coca-Cola es va crear a lany 1886.
1.2 Qui s lautor de la frmula secreta?
Linventor de la frmula secreta de la Coca-Cola s el metge John
Pemberton.
1.3 On estava guardada la frmula secreta?
La frmula secreta al llarg de 86 anys ha estat guardada en una caixa forta
al banc Sun Trust de Atlanta (Georgia), per ara la companyia ha decidit
traslladar-la al museu El mundo de Coca-cola a la mateixa ciutat de
Georgia.
1.4 Quants canvis de lloc shan efectuat per protegir la frmula secreta?
La frmula secreta ha canviat de lloc unes dos vegades.
1.5 Han intentat furtar la frmula secreta? Qui? Quan? Ho varen
aconseguir?
La frmula secreta han intenta furtar-la alguna vegada la companyia de la
competncia Pepsi a lany 2006 i finalment no ho varen aconseguir.
1.6 Per qu Coca-Cola s la major companyia de refrescs del mn?
Coca-cola s la major companyia de refrescs del mn, pel seu volum de
vendes de refrescs, 1.700 milions de refrecs al dia.
Comunicaci.
2.- De les segents imatges identifica quines sn icones, smbols o indicis.
INDICIS ICONES SMBOLS
131
INDICIS SMBOLS SMBOLS
Gramtica.
3. Posa laccent en aquelles paraules que han de dur-ne i al mateix temps
assenyala la sllaba tnica.
- acadmia - llibreta - gener
- ploma - nic - cllula
- silenci - cantarem - ltim
- examen - frmula - aix
- rpid - mxim - xamp
- mquina - llapis - cendrer
- dem - caf - mat
- directe - msica - can
4. Poseu els accents i les diresis que siguen necessries.

Elegncia Aqeducte
Llibre Futbol
Mquina Ral
Lingstica Berln
Aiges Cami
Freqent Per
Justcia Accentuaci
Maria Metllic
Abs Mel
Historia Bilinge
Religi Pas
Famlia Esttua
5. Escriu en els segents exemples, les formes de larticle EL, LA, L
L .......aeroport LA.......infracci LA.......bstia
L........institut LA.......humanitat LA.......hisenda
L........escola L.........horari LA.......urbanitat
LA......universitat LA.......parada LA.......histria
LA.......hipoteca LA.......direcci EL........museu
LA......farmcia EL........taxi L.........hotel
6. Escriu larticle EL, LA, L , segons convinga als espais buits de les frases
segents.
a- Has presentat LA instncia al porter?.
b- Aquets estiu anir a Lilla de Formentera.
c- Qui ha vist Limpermeable de Pere?.
d- T esperem davant de LA universitat a LA una.
132
e- LA Immaculada i L Isidre van a L ndia, aquest estiu.

f- LA humitat de la comarca li feia mal als ossos.
g- Quan LA infermera es va acostar amb LA injecci, el nen es va escapar.
h- L ajuntament hauria d arreglar LA illuminaci.
i- Volia convncer-vos de LA utilitat del seu invent.
7. Completa les segents frases fent servir lapostrofaci o la contracci.

a- LA investigadora intentava explicar L origen DE L univers.
b- L edifici que hem vist passar a LA histria PEL seu valor artstic.
c- A la vora DEL bar hi ha un garatge.
d- Els cavalls corren molt PE L hipdrom.
e- Dem anirem A L alberg de la muntanya.
8. Seguint les normes dapostrofaci, posa els articles a les segents paraules.
LA.. una (hora) L.. Havana L.. hora
L.. espai L.. escndol L.. estor
L.. apstol L.. andana L.. espnsor
EL.. Postiguet LA..universitat L.. estor
L.. frica LA..illusi L.. aixeta
L.. esquaix L.. aire L..ordinador
L.. urna LA..idea L.. armari
9. Llig atentament aquest text. Desprs, escriu-lo en forma de dileg i
puntual.
El guia es va obrir la camisa per ensenyar a Roger all que havia trobat / una
fletxa ndia / va exclamar Roger / el guia va fer que s amb el cap / amb aire
preocupat / s que hi ha indis per ac / va preguntar Roger / que jo spiga
no / digu el guia / encara que aquella vegada / el senyor Mart en va trobar
uns quants / per qu volies amagar la fletxa / li pregunt Roger que no ho
acabava de veure clar / perqu no vull que els homes que ens acompanyen
tinguin por / contest el guia.
El guia es va obrir la camisa per ensenyar a Roger all que havia trobat,
- una fletxa ndia! - va exclamar Roger
El guia va fer que s amb el cap, amb aire preocupat
- s que hi ha indis per ac? -Va preguntar Roger-
- que jo spiga no -digu el guia .
Encara que aquella vegada , el senyor Mart en va trobar uns quants.
- per qu volies amagar la fletxa ? - li pregunt Roger - que no ho acabava
de veure clar.
Perqu no vull que els homes que ens acompanyen tinguen por -contest el
guia-.
133
10. Escriu en lletra el nombre de les matricules segents.

V- 2041- AC Dos mil quaranta-un.
A -3659 B Tres mil sis-cents cinquanta-nou.
CS - 7804 D Set mil vuit-cents quatre.
7892 FRT Set mil vuit-cents noranta dos.
11. Colloca el nombre, en lletra, als espais buits.
Mhe begut (3) .........tres........ cerveses.

Al carrer hi ha (2) .....dos......... cotxes.
A la plaa hi ha (2) ....dos......... fonts.
Mhe comprat (1) ......un......... rellotge modern.
Tu tens (1) ...........una............ cunyada atractiva.
La setmana t (7) ......set.......dies.
12. Completa amb la grafia corresponent.

ACCi TCnic Cola Gimns Ceba
ArC SarcfaG Germana FotogRafia
ConcuRs MilloR TeatRe Gamba FraGment
Expressi.
13. Llegeix el segent text i fes un resum de lobra de manera narrativa.
Lobra de teatre s al bar del poble on entra una clienta i comena a
comentar amb una de les cambreres que la nit anterior va ocrrer un
robatori a lestaci del poble. Como qu el que ms entn de motos s el
mecnic del poble que li diuen Cisco, la clienta comenta amb la cambrera
del bar que ella creu que ha sigut el mateix mecnic del poble, que ha furtat
la moto per arreglar-la i canviar-li algunes cosetes i desprs vendre-la com si
fora nova.
Per repassar...
14. Escriu en lletra els segents nmeros.
1.520 Mil cinc-cents vint.
559 Cinc-cents cinquanta-nou.
3.267 Tres mil dos-cents seixanta-set.
22 vint-i-dos.
67 seixanta-set.
1.258.640 Un mil.li dos-cents cinquanta-vuit mil sis-cents quaranta .
25.897.321 Vint-i-cinc mil.lions vuit-cents noranta-set mil tres-cents vint-i-
un.
134
15. Escriu EL, LA L , segons corresponga.

L una (llevat dhora) LA una (hora) LA universitat LA_hiena
L home LA_universitria L anormalitat L host
LA humitat L ull LA illusi L illa
16. Agrupa en tres columnes les paraules segents, segons que siguen
agudes, planes o esdrixoles.
Formula, carreg, nima, aranya, invalida, anar, soca, frmula, carrega,
lber, nima, gata, invlida, Xquer, formul, crrega, anima, invalid,
metafsic.
AGUDES PLANES ESDRIXOLES
Carreg Formula Frmula
Anar Aranya nima
Formul Invalida gata
Invalid Soca Invlida
Carrega Crrega
lber
Xquer
Anima
Metafsic
17. Posa accent on corresponga en les segents paraules, fixat si ha de ser
obert o tancat, segons la vocal.
Estaci Molstia Cntim Gloria Vmit
Acadmia Digurem Poltic Trgic Fadr
Histria Trams Trptic Tindre Crrer
Grfica Tcnic Tnica Sospits Infusi
18. Posa laccent a les segents paraules del text que ho necessiten.
Les llenges romniques, entre les quals estan, a ms del valenci, el francs,
litali, el castell, el romans i el valenci, sn filles del llat. Cada llengua te
unes formes de transformaci diferents, que fan que la llengua prpia es
diferencia de la llengua del ve. El valenci s una llengua molt semblant al
llat, per aix ens resulta ms fcil conixer altres llenges romniques i
comprenem millor les persones que parlen francs i itali. Encara que es
tracte duna idea molt bsica, s convenient recordar que aprendre
valenci ens pot ajudar a aprendre ms fcilment altres llenges.
135
136
Unitat 3:
Solucionari
Comprensi.
1.1 Quins sn els millors moments, segons lautor de larticle, per a recrrer
San Francisco?
Els millors moments per a recrrer San Francisco segons lautor s a qualsevol
hora del dia, ja que la combinaci de colors i llums fan de cada estona a la
ciutat que siga irrepetible.
1.2 Aix mateix es pot aplicar a qualsevol ciutat?
El visitar qualsevol ciutat implica el gaudir de les seues sensacions, historia,
habitants... i faran de cada estona un moment irrepetible.
1.3 Conviuen diferents cultures en esta ciutat? Quines?
A la ciutat de San Francisco conviuen diferents cultures com la americana, la
xinesa, la japonesa i la del mestissatge.
1.4 Quina s la millor manera de circular per San Francisco?
La millor manera de circular per San Francisco s utilitzant lhistric i xicotet
tramvia.
1.5 Descriu un edifici duna ciutat on hages estat. (Mnim de redacci: cinc
lnies).
LA TORRE INCLINADA DE PISA.
La Torre de Pisa s un monument histric que es troba a la ciutat de Pisa. Pisa
s una ciutat dItlia que est a la regi de la Toscana, al nord del pas. La
torre s el campanar de la catedral de la ciutat, esta construda de marbre i
es va comenar a inclinar desprs de construir la primera planta. Son moltes
les persones que es fan fotografies molt divertides com si l agafaren.
Comunicaci.
2.- Expressa amb les teues paraules com s lorigen de la llengua valenciana
El valenci s la llengua que van portar el repobladors de Valenci que van
vindre amb el Rei Jaume I el conqueridor, quan va reconquistar la ciutat.
Com que eren persones que provenien dels comtats catalans, parlaven
137
catal que amb el temps sha transformat en la llengua que parlem, el

valenci.
3.- Quines sn les comarques de la Comunitat Valenciana on a dia davui no
es parla molt el Valenci?
Les comarques de la Comunitat Valenciana que a dia davui no es parla
molt a sovint el valenci sn aquelles comarques que varen ser repoblades
per aragonesos i que es situen a linterior de la Comunitat Valenciana.
Gramtica.
4.- Canvia el gnere de les paraules segents:
Cos....Cosina Bileg....Biloga Burgs....Burgesa
Puresa....Pur Nt....Neta Serva....Serf
Sogre ....Sogra Llop ....Lloba Xic ....Xica
Duc ....Duquessa Blanc ....Blanca Avi ....Avia
Amic....Amiga Europeu....Europea Esclau....Esclava
Arqueleg....Arqueloga Germana....Germ Lleona....Lle
Meu.... Meua Gos.....Gossa Primer....Primera
Mestre.....Mestressa Dona.....Home Pintor....Pintora
Bou.....Vaca Metge.....Metgessa Perruquera....Perruquer
Italiana.....Itali Marit.....Dona Dreta.....Dret
Oncle....Tia Actor.....Actriu Gall.....Gallina
Emperador ....Emperadriu Negres.....Negres Abat.....Abadessa
5.- Canvia el nombre de les paraules segents:

Boca ....Boques Coix....Coixos Despatx....Despatxos
Llengua....Llenges Mosques ....Mosca Aigua....Aiges
Germans....Germ Passeig....Passejos Desitjos....Desig
Caixa....Caixes Got....Gots Sof ....Sofs
Cam....Camins Casc....Cascs Carb....Carbons
Pas....Passos Raspall....Raspalls Armari....Armaris
Text....Textos Monja....Monges Llapis....Llapis
Interessos ....Inters Pluges.... Pluja Ordinador / Ordinadors
Accions ....Acci Cries....Cries Bens....Ben
Peixos....Peix Pis....Pissos s ....Ossos
Gustos....Gust Vi ....Vins Atlas....Atles
Francesos....Francs Cullera....Culleres Ratol ....Ratolins
6.- Reescriu les oracions canviant el gnere i nombre de totes les paraules on
siga possible.
a- Aquell metge rus era el meu metge.
Aquelles metgesses russes eren les meues metgesses.
b- La llibreta roja s a larmari gran.
Les llibretes roges sn als armaris grans.
c- El meu cunyat s un bon professional.
Les meues cunyades sn unes bones professionals.
d- El metge de mon pare s molt sabut.
138
Les metgesses de ma mare sn molt sabudes.

e- Iaio, els hiverns, els herois, cec, llop.
Iaies, el hivern, la herona, cegues, llobes.
f- Cos, marit, bileg, nt, duc.
Cosines, dones, bilegs, netes, duquesses.
g- Leandre ven el seu pis.
Leandre ven els seus pissos.
h- Ella ja ha donat el primer pas.
Ells ja han donat els primers passos.
7.- Completa la segent graella:

SINGULAR SINGULAR PLURAL PLURAL
Blanc Blanca Blancs Blanques
Gros Grossa Grossos Grosses
Cunyat Cunyada Cunyats Cunyades
Roig Roja Rojos Roges
Abat Abadessa Abats Abadesses
Groc Groga Grocs Grogues
Trist Trista Trits Tristes
Actor Actriu Actors Actrius
Home Dona Homes Dones
Pobre Pobra Pobres Pobres
Temerari Temerria Temeraris Temerries
Prudent Prudent Prudents Prudents
Belga Belga Belgues Belgues
Amic Amiga Amics Amigues
Oncle Tia Oncles Ties
8.- Torna a escriure correctament, si cal les segents paraules compostes:

Pl-llarg Busca-raons
Hispanoameric Porta-revistes
Grecollat Sordmut
Vicepresident Desvergonyit
Passatemps Compta-revolucions
Plats-i-olles Bocamoll
Preromnic Comptagotes
Mineromedicinal Pixa-reixes
9.- Escriu 5paraules compostes, unint correctament dos dels elements que hi
ha a cada columna. Desprs busca el seu significat al diccionari.
POCA MATA TORCA
SOLTA SEGELLS PORC TRAA MANS
Mata-Segells; Poca-Traa; Torca-Mans; Poca-Solta; Mata-Porc.
139
10.- Posa larticle definit que corresponga en la seua forma correcta, davant
de cada substantiu.
L Amic LA Dona LES Llebres LAmiga LA Humilitat
LAsimetria ELS Gossos LA Idea L Obertura LAns
LES Porteries ELS Rellotges EL Llit LA Cistella EL Corredor
11.- Torna a escriure aquest text, posant les majscules on siga precs.
Vaig llegir la primera setmana de setembre, en la revista La Informaci, que,
per a celebrar la festa del 9 dOctubre, les autoritats valencianes (Diputaci,
Conselleria de Festejos, Ajuntament de Valncia...) Enviarien una nau
espacial a la lluna per col.locar La Senyera en la superficie de la lluna.
Shavien posat en contacte amb la marca automovilstica Ford i BMW, per tal
que patrocinaren lesdeveniment. Les informacions indiquen que sha de
llanar des del cim ms alt de la Serra Calderona a les 12:00 A.M i que
descendir, aproximadament cap al 12 dOctubre, al Mar de la Tranquil.litat,
que s quasi tan gran com lfrica. La NASA estar en tot moment sota la
supervisi del enviament de laeronau tpc567600, que es lltim model
daeronaus provinents de la tecnologia dels EE.UU. Per hui s 28 de
Desembre i no s si la noticia s certa o no.
12.- Colloca si cal laccent o la diresi a les paraules segents:

Benea Dirn Pasqes Llusca Seguit
Lluis Agraa Ungent Llusa Bescuit
Men Jesuta Ensamada Ral Obliqitat
Altruisme Qesti Jo Marius Pasos
Mentre Visitava Aqurium Guerra Guaita
Expressi.
13.- A continuaci fes la descripci de la teua avia.
La meua avia t setanta anys. T els ulls blaus, els cabells blancs i la pell molt
blanca. s destatura mitjana, no molt alta i prou prima, mai ha sigut una
persona grossa.
Li agrada molt vestir amb samarretes i faldes de ratlles i sempre esta amb un
somriure als llavis. s una persona molt afectuosa i molt bona.
Literatura.
14.- Conta el versos que trobes a continuaci i indica si son dart major o
menor.
Ma ri ne ra- dels- ulls- bla-us, 7

diu- la- Jo-ven-tut-, que- pas-sa-, 7
no- vas- a- vi-la a- la- fes-ta, 7
140
Fan- ball- de- to-ia a- la- pla-a, 7

ma-ri-ne-ra- de- carn- bru-na? 7
Dei-xa'm- mi-rar- la- mar- bla-va. 7
Ma-ri-ne-ra- dels- ulls- fi-xos 7

li- diu- la- Vi-da-, que- pas-sa-, 7
ca-da- di-a que- se'n- va 7
u-na il.-lu-si s- es-fu-lla-da 7
i un ne-guit- ens- a-gu-llo-na... 7
Dei-xa'm- mi-rar- la- mar- bla-va. 7
Sn versos DART MENOR perqu menys de 8 sl.labes.
Per repassar...
15.- Escriu larticle definit o indefinit que siga necessari a cada paraula.
Una / La Taula Un / El Gat Una / La Tinta Un / LArbre
Un / LHectolitre Una / LOca Una / LUngla Una / La Hipotenusa
Un / LUnivers Uns / Els Carrers El Josep Un / El Bolgraf
Un / El Roser Uns / Els Homes LEva Unes / Les Flors
Un / LEmperador El Joan Una / La Cadira Un / El Televisor
16.- Desprs de llegir el poema, mesureu els versos 7 i 12. Quantes sllabes t
cada vers? Subratlleu la sllaba tnica.
Sabia que vindries, que ja era
lhora de parar taula dignament,
dobrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
Amor i ms amor daquell que espera,

amor i ms amor daquell que sent
la pentecosta de lamor, ladvent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
Tenia a punt, amor, totes les coses

perqu sabia que vindries, ara,
amb un escndol de sonets i roses.
Amor i ms amor i ms encara,

i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
Lamant de tota la vida. Vicent Andrs Estells
Glossari: v. 3 enramar: adornar amb rams.

v. 13 vitralls: vidrieres de colors.
Exemple: lho ra - de - pa - rar - tau la- dig - na - ment Sllabes = 8
Vers 7: la pen te cos - ta - de - la mor - lad vent Sllabes =10
Vers 12: A mor i ms a mor - i ms en ca - ra Sllabes = 10
141
a) Sn versos dart major o dart menor?

Els versos sn d art major perqu tenen ms de 8 sllabes.
17.- Canvia el gnere de les segents paraules.

Bruixot ....Bruixota Neta ....Net Cunyat ....Cunyada Sastressa ....Sastre
Princesa....Princep Boletaire....Boletaire Hereu....Hereu Lloba.... Llop
Gerent / Gerent Escriptor / Escriptora Fillola / Fillol Rossinyol/Rossinyol
18.- Canvia el nombre de les segents paraules.

Bruixot ....Bruixots Neta....Netes Cunyat ....Cunyat Sastressa....Sastresses
Princesa....Princeses Boletaire ....Boletaires Hereu....Hereus Lloba....Llobes
Gerent ....Gerents Escriptor ....Escriptors Fillola ....Filloles Rossinyol....Rossinyols
19.- Posa diresi a les paraules que ho necessiten.

Trador Renunciar Venat Concluir Crella
Agrament Segent Reina Llenges Agrada
Lluir Arrunat
142
Unitat 4:
Solucionari
Comprensi.
a) Per a moltes famlies qu poden representar els treballs relacionats amb el
medi ambient?
Per a totes les famlies que tenen la major part dels seus membres en atur, els
treballs relacionats amb el medi ambient poden representar la soluci als
seus problemes econmics.
b) Qu ha passat amb les energies renovables en els ltims anys?
En els ltims anys per la necessitat de protecci del medi ambient, sha vist
com les energies renovables contribueixen a la conservaci del mateix,
perqu al llarg dels ltims anys sha vist incrementat notablement l evoluci
de les mateixes.
c) A ms de les energies renovables, quines altres activitats hi ha
relacionades amb el medi ambient?
Altres activitats relacionades amb el medi ambient i que a ms ja es
desenvolupen al nostre pas sn: la energia elica, la energia solar, la energia
fotovoltaica, el reciclatge de residus, la depuraci daiges...
d) Quina s la teua opini sobre estos treballs verds? Raona la resposta.
Personalment crec que els treballs verds sn una possible soluci a la
situaci de crisi econmica que estem patint al nostre pas. Ja que hi ha
molta gent a latur, a ms donat que el problema medi ambiental s tan
greu, es podria invertir en la creaci de llocs de feina que a ms estigueren
relacionats amb el manteniment del medi ambient.
Gramtica.
2.- En les oracions segents senyala els substantius i els adjectius:
Negreta: substantius / Subratllat: adjectius
a- Lhome gros menja molt.
b- El xicot rebel va a l institut.
c- s un gos molt dcil.
d- Lempresari fabricava paper.
143
e- El porter parava molts balons.

f- s un model molt elegant.
g- Tu ets un alumne nou.
h- El pobre home estava boig.
3.- Torna a escriure les frases segents canviant el gnere i nombre dels
substantius.
a- Les dones grosses mengen molt.
b- Les xicones rebels van als instituts.
c- Sn unes gosses molts dcils.
d- Les empresries fabricaven paper.
e- Les porteres paraven molts balons.
f- Sn unes models molt elegants.
g- Vosaltres sou unes alumnes noves.
h- Les pobres dones estaven boges.
4.- Localitza en les oracions segents tots els adjectius determinatius que
trobes, identificals segons siguen demostratius, possessius o indefinits.
Possessius: Negreta / demostratius: Negreta / Indefinits: subratllat
a- Aquesta vesprada far molta calor, segons han dit els meteorlegs.
b- La meua iaia ha trobat el meu pantal que havia deixat en aquella
cadira.
c- Els meus pares diuen que algun dia podrem anar a veuret.
d- Aquell xic s campi de motociclisme des de fa alguns anys.
e- Sn alguns joguets que tenem lany passat.
5.- Completa les segents frases amb les formes del pronom feble de primera
La nota de l examen mha animat.
Portans un record que ens agrade.
El nostre amic sempre ens ha dit la veritat.
Ajudam que vull acabar prompte.
Em pensava que no vindria.
Volia entrar rpidament per reservar-nos el nostre lloc preferit.
El curs passat vaig esforar-me molt.
6.- Completa les segents frases amb les formes del pronom feble de segona
Vols que et presente a Pere?.
Espera, que vull explicar-te a meua vida.
Fixeu-vos en l ortografia abans d acabar el control.
No us escoltar si continueu amb aquesta actitud.
Digues com tha anat l excursi.
No he pogut dir-vos el que em vau preguntar.
Si tens gana, menjat una pera.
No patiu, us mantindr informades.
144
persona en mascul singular o plural.
He de parlar amb Arnau. On el puc trobar?.
Veient-lo tant content, no sabia com donar-li la mala notcia.
Aquests llibres, els trobars a la biblioteca.
Hem vist el problema, per no lhem solucionat.
Els poemes, reciteu-los de memria.
Estudial b, el tema d histria.
persona en femen singular o plural.
Aquesta notcia, ja la vaig llegir la setmana passada.
Les falles, mira-les b que prompte les cremaran.
Sempre li havien de dir les respostes,no les encertava mai.
Si no tenen prou diners per pagar la casa lhipotecaran.
Aquesta activitat volem corregir-la a classe.
persona que fan la funci de complement indirecte:
A Encarna, compra-li el llibre.
A Josep, regala-li flors.
A Llcia li agraden els bombons.
A Vicent li agraden ms els caramels.
Elles no han ents les preguntes que els feia.
Ells no han acudit a l hora que els vaig dir.
A ells podrem regalar-los unes sabatilles.
A les meues germanes, comprals unes novelles.
Als meus cosins, comprals qualsevol cosa.
10.- Ompli els buits amb les formes dels pronoms febles ES/HO/EN:
I tu, qu en penses de totes aquestes coses?
Va asseures al sof.
Volia tres camises i noms nhe trobat una que m agrada. Dem en
buscar ms.
Abans de comprar ho pregunta quan val.
Els qui ho vulguen veure que entren.
Tu tens molts bolgrafs. Portan uns quants i els repartirem.
No es tracta de comprar-ne molts vestits.
M han preguntat si sc estudiant i he dit que s que ho sc.
Maria sha unit al nostre grup.
Ac teniu els fulls, agafeu-ne dos.
Si alg actua malament, procura impedir-ho .
Preguntes si hi ha pa? Doncs s, que nhi ha.
145
Ortografia.
11.- Escriu G, TG, J O TJ; segons calga:
salvatge gelat platja pluja passeig passejar
majestus taronger paisatge legtim metgessa formatge
imatge reportatge mitj viatge viatjar gendre
12.- Ompli els buits amb J, G, TG, TJ; segons calga:

El pags vigila sempre les collites de tarongers.
No crec que Jeremies haja llegit la carta.
Ja nestic fart! Deixarem el carruatge al garatge.
Aquella palometa semblava roja, per no ho era.
No fugiu quan la gent cride.
No patiu que no us marejareu encara que pugeu a la barca.
13.- Ompli els buits amb la grafia adequada (X, IX):

El xic s molt eixerit, ha pescat moltes anxoves amb el vaixell.
A les rebaixes comprarem unes cadires de reixeta.
Tenien rauxes de mala sort, per ser xafarders.
Punxam, per a la panxa no.
Agafen el peix amb xarxa.
Xavier era un expert en vi de xers, xacol i xampany.
14.- Posa les grafies segents TX, IG, G, J, TJ, TG als buits de les paraules.
Un cotxe de fabricaci Txeca.
He comprat remolatxa i tamb alguna panotxa.
Em vaig esquitxar amb el raig de la font.
Si sents que xiulen les fletxes, fuig corrents i no et quedes al mig.
Es va encapritxar dun fitxer de mil fitxes.
Desitgem i necessitem tindre una mitjana de set.
15.- Posa X, IX, TX, IG on pertoque:

- xarop - punxar - cartutx - bateig - gavatxos
- lleig - eixamplar - marxar - caixa - batxiller
16.- Ompli la quadricula segent amb sinnims i antnims.
ANTNIM SINNIM ANTNIM SINNIM
Difcil fcil problemtic Jove vell xicot
Callar parlar silenciar Car barat costs
Positiu negatiu optimista Estalviar gastar guardar
Netejar embrutar recollir Cobrar pagar rebre
Blanco negre clar Bonic lleig bell
Comprar vendre adquirir Petit gran menut
Rugs fi arrugat Mullat sec humit
146
Alt baix elevat Pujar baixar aixecar
Llarg curt extens Dia nit jornada
Expressi.
17.- Expressa amb les teues paraules all que has llegit en el text anterior.
El text anterior la idea que expressa s que les relacions de les persones han
canviat significativament a partir de la introducci a les nostres vides de les
xarxes socials. Tothom coneix les xarxes socials (facebook, tuenti...) amb les
quals les persones tenen relacions i contacte amb altres persones sense la
necessitat de estar un davant daltre. Per aix diem que les relacions han
evolucionat fins el punt que el contacte fsic de les persones ja no s
important per poder relacionar-se.
Per repassar...
18.- Identifica tots els substantius que apareixen a les oracions segents i
canvia el gnere.
Aquell home (dona) de la camisa blava collia ram.
El seu nebot (neboda) juga molt b a la pilota.
No funciona el telfon del nou director (directora).
El vi fa sang i laigua, fang.
Aquell dia la senyora (senyor) de la casa parl amb tots els convidats
(convidades).
19.- Escriu els adjectius qualificatius que apareixen a les oracions del exercici
anterior.
Blava; b; nou.
20.- Substitueix les paraules en negreta per pronoms febles.

Joan necessita la bicicleta; deixeu-li-la.
Nosaltres conduirem el cotxe si ens el deixes.
Ella encara no sap res; no li ho hem dit.
Tu s que tindrs el llibre; tel portem.
No parlem daix ara, ja ho parlarem dem.
Si tu vas al cine, nosaltres thi acompanyarem.
147
148
Unitat 5:
Solucionari
Comprensi.
1.- Marqueu amb una creu si les afirmacions sn vertaderes (V) o falses (F)
segons el text anterior.
a) El comprador selecciona lliurement els articles quan realitza la compra a

les grans superfcies. FALSA
b) El volum dinformaci distribuda, siga subliminar o directa no afecta els
potencials consumidors. FALSA
c) La situaci del producte, el color, els envasos, etc., no s fruit de la
casualitat. VERTADERA
d) Tots els detalls sn estudiats, no es deixa res a latzar, el detall menys
important pot fer fracassar un producte. VERTADERA
e) Les grans superfcies tenen una estratgia definida per tal dincrementar el
volum de vendes. VERTADERA
2.- Feu un resum del text anterior (sis lnies).

El text anterior ens vol expressar la idea que els consumidors al fi a i a la cap
no som tan lliures com pensem. Realment no comprem el que volem
comprar sense cap influncia, sin tot el contrari, ja que tot el que es
disposem a comprar abans ha estat calculat meticulosament, per a la seua
disposici a ser comprat pel consumidors. Existeixen unes estratgies de
venda i marketing que fan que alguns productes tinguen una major venda
que uns altres, de eixa forma no som realment lliures alhora de comprar.
3.- Escriviu el significat de les paraules subratllades en el text.

Mediatitzada: influenciades per les opinions.
Ubicaci: que es troba collocada a un lloc en concret.
Meticulosament: Fet amb molt de comte.
Estratgies: Mecanismes pensats per obtenir un resultat en concret.
149
Gramtica.
4.- Senyala el sintagma nominal de les segents oracions:
Gat i gos es barallen sempre.
Carles ha comprat el pa del dinar.
( Nosaltres) Anem a jugar al futbol. Subjecte ellidit.
Quina calor! (FRASE)
Marta i Lluis han trencat la fotografia.
Bon dia! (FRASE)
5.- Analitza els components dels subjectes de les oracions segents:

El meu recull darticles s molt divertit.
Det. Nucli
Benidorm s una ciutat molt alegre.
Nucli
La remor de la multitud llunyana entrava per la finestra.
Nucli
Cada temporada ens porta un paisatge diferent.
Prep Nucli
El peix fresc del llac Reina Victoria estava bonssim.
Det Nucli
Parlar s un bon costum.
Nucli
6.- Senyala el sintagma verbal de les segents oracions:
(Jo) Acabar el taps dem.
La dona baixava amb moltes precaucions.
El president estava molt malhumorat.
(Nosaltres) Comenarem lestudi el mes de mar.
Els tres germans semblen molt bones persones.
Els resultats no han agradat a ning.
Els membres del jurat han declarat culpables els acusats.
7.- Senyala el SN i el SV daquestes oracions:

Robert treballa molt.
SN SV
Ella estudia per les nits.
SN SV
El meu amic viu al costat de la teua casa.
SN SV
(Nosaltres) Anem a Castell per lautovia.
SN SV
(Vosaltres) Sou massa plorons.
SN SV
La meua companya viu al carrer Carmen.
SN SV
El ve fa mobles.
SN SV
150
(JO) Tinc molta gana.

SN SV
(JO) Estic entenent tot el que em dius.
SN SV
La mare sen ha anat al mercat.
SN SV
8.- Diferencia el CD i els CI de cadascuna de les oracions segents:
Comprarem un pollastre rostit.
CD
La xiqueta vol un refresc.
CD
Tots li explicaren contes.
CI CD
He preparat un berenar per a tots.
CD CI
Deixa-li la bicicleta.
CI CD
Llus tocar la guitarra.
CD
9.- Subratlla els complements circumstancials de les segents oracions i

indica de quina manera sn:
Els meus germans tornaran el mes de gener.
CC. Temps
Agafa els llibres de l armari.
CC. Lloc
Aquell xiquet dibuixa molt b.
CC. Mode
Els nostres cosins viuen al Brasil des de lestiu passat.
CC. Lloc CC. Temps
Ens explic les coses amb tota sinceritat.
CC. Mode
10.- De les segents oracions senyala si sn predicatives o copulatives:
Aquell xic s arquitecte. COPULATIVA

Aquell altre xic estudia Medicina. PREDICATIVA
La malalta sembla molt recuperada. COPULATIVA
El teu germ aparenta ms edat. PREDICATIVA
La llibreta que em deixares est molt vella. COPULATIVA
Ladvocat dels nostres clients sembla estranger. COPULATIVA
Ortografia.
11.- Ompli els buits amb les grafies L, LL, LL, TL o TLL segons corresponga:
Buscava collaboradors per fer una pellcula.
La cua de palla s una collecci de novelles policaques.
Els meus collegues fan bona calligrafia.
151
A la guatlla del batlle no li agrada lametla.

Tenia la illusi dembarcar-se en una caravella.
Alexander Fleming va ser lescosss illustre que invent la penicillina.
Un millmetre s la millsima part dun metre.
La varicella s una malaltia infectocontagiosa.
Camila, si prens una mica de tilla et trobars ms tranquila.
12.- Ompli els buits amb les grafies l, ll, l.l, tl o tll segons corresponga:
- Millenari - Localitat - Collocar - Cristall - Butllet
- Installar - Collisi - Lluna - Ratllar - Pupila
13.- Col.loca M o N segons corresponga:

Prmer Mancar Inmaculada Amnistia Acampar
Benmerescut Paranimf Innecessari Enfarinar Conforme
Convenir Circumvallaci Circumstncia Columna
14.- Substitueix els buits per m, n, mp o ny, segons corresponga:

- Immortalitat - Codonyer - Smptoma - Redempci
- Pinya - Espanyol - Conte - Senyalar
- Canya - Alemany - Temptativa - Picanya
Expressi.
15.- Raona i explica per qu aquest sistema econmic no s sostenible,
recolzant-te en els arguments que es donen en el text per fonamentar
aquesta afirmaci.
Al text es parla del consum desmesurat que es fa dels productes innecessaris

que utilitzem a la nostra societat. I com les grans empreses, han creat el que
es denominada lobsolescncia programada, que consisteix en que un
producte no pot durar eternament.
Estem acostumats a que les coses es fan velles i han de canviar-se, per
realment no es necessari, sin que s una imposici a la qual ens em
acostumat.
16.- Desprs d'haver llegit detingudament el text, explica amb les teves
paraules el significat de l'expressi obsolescncia programada.
Lobsolescncia programada vol dir que un producte no pot durar

eternament. Que qualsevol producte els fabricants no volen que dure per
sempre, ja que d eixa forma no vendrien ms exemplars i per tant, no farien
negoci. Per aix totes les coses actualment tenen data de caducitat o al
llarg dun temps es fan rons. s perqu ja sencarreguen des de les empreses,
fer que els productes no pugen durar per sempre.
152
Per repassar...
17.- Identifica el Sintagma nominal i el sintagma verbal de les segents
oracions:
SN SV
Aquesta nit cantar Plcido Domingo. (REFLEXIVA)
SV SN
SN SV
SV SN
ELLS) Desprs van portar un perol darrs al forn.
SN SV
SN SV
18.- Marca el SN i assenyala els complements del SV:
Lalumnat anir a lAjuntament.

SN CC. Lloc
Pere no est mai dacord amb mi.
SN CC. Mode CI
(JO) He comprat un bolgraf per a Joel.
S. Ellptic CD CI
(VOSALTRES) Heu davisar al pare de Rosa.
CI
Ells sn amics de lescola.
SN CC. Lloc
153
154
Unitat 6:
Solucionari
Comprensi.
1.- Dna la teua opini sobre el tema del text. Proposes alguna idea perqu
siguem ms respectuosos amb el medi ambient? (Mnim 5 lnies)
Personalment opine que la producci de calor amb el gas, tal i como diu el
text, es la millor manera de consumir energia protegint el medi ambient i la
menys contaminant. Tal i com sha explicat al text la producci de calor
mitjanant el gas, genera menys contaminaci que lelectricitat, per aix es
molt recomanable utilitzar aquesta forma de energia.
Una de les formes de ser ms respectuosos amb el medi ambient, es utilitzar
els recursos naturals amb comte de tal forma que siguem conscients de que
el recursos hi ha cuidar-los i mantindrels de manera que es puguen
conservar.
2.- Feu un resum del text anterior (entre sis i deu lnies).
El text anterior explica com la energia ms respectuosa amb el medi
ambient, per ser la menys contaminant,es la energia produda per el gas.
Aix es perqu la producci del gas es menys contaminant i menys costos
que la producci delectricitat que es fa servir a les cuines elctriques o
inducci.
A ms ens donen consell per estalviar energia siga quin siga el tipus de calor
que utilitzem per cuinar.
3.- Explica quin significat tenen en el text les paraules segents destacades
all en negreta:
a) Incrementa: augmenta la producci del vapor.
b) Despesa: all que ja no es servible.
c) Aprofitar: utilitzar la energia que serveix.
d) Calor residual: el calor que queda una vegada ja em finalitzat la
producci de calor.
155
Gramtica.
4.- Completa la segent graella amb les formes correctes:
INFINITIU PRESENT PASSAT FUTUR

1 Singular cantar cante cantava cantar
2 Singular dinar dines dinaves dinars
3 Singular perdre perd perdria perdr
1 Plural coneixer coneixem coneixem coneixerem
2 Plural obrir obriu obreu obrireu
3 Plural vestir visten vestien vestiran
5.- Escriu el gerundi i els participis dels verbs segents:

Gerundi: subratllat / Participi
Perdre: perdent; havent perdut / perdut, perduda; perduts, perdudes
Trencar: trencant ; havent trencat / trencat, trencada; trencats,
trencades
Comenar: comenant; havent comenat / comenat, comenada;
comenats, comenades
Cosir: cosint; havent cosit / cosit, cosida; cosits, cosides
Sentir: sentint; havent sentit / sentit, sentida; sentits, sentides
Ser: essent (o sent); havent estat (o sigut o st) / estat (o sigut o st),
estada (o siguda o seta); estats (o siguts o sts),
estades (o sigudes o setes)
Ballar: ballant; havent ballat / ballat, ballada; ballats, ballades
Crrer: corrent; havent corregut / corregut, correguda; correguts,
corregudes
Anar: anant; havent anat / anat, anada; anats, anades
Tenir: tenint; havent tingut / tingut, tinguda; tinguts, tingudes
6.- Classifica els segents verbs segons a la conjugaci que pertanyen:

- Sc - Miren - Vine - Mengeu - Estudia
- Venuts - Resultar - Sembla - s - Est
- Pintar - Compreu - Cante - Deixares - Vindr
1 CONJUGACI 2 CONJUGACI 3 CONJUGACI
miren, mengeu, estudia sc, vine, venuts ______
resultar, sembla, est s, vindr
pintar, compreu, cante
deixares
7.- Completa els buits amb el temps verbal correspon, dels verbs que hi ha
entre parntesis.
No vaig sentir (SENTIR) el soroll ja que portava taps a les orelles.
Canta (CANTAR) aquella can que tant ens agrada!
Estvem jugant (JUGAR) a futbol i de repent es va posar a ploure.
Ell escriu (ESCRIURE) novelles que tenen molt dxit.
156
Ha perdut (PERDRE) el estoig vermell que li van regalar.

No vull que els xiquets mengen (MENJAR) entre hores.
Procura que no es trenquen (TRENCAR) cap vidre.
Si no reps (REBRE) la carta, avisam.
Les amigues creuen(CREURE) que ja no vindrs.
Aquell home viu (VIURE) al Brasil fa anys.
Aquelles figures no les he dibuixat (DIBUIXAR) jo.
Els melons ja estan guardats (GUARDAR).
El llibre que em demanes ja lhe deixat (DEIXAR).
8.- Situa cada forma verbal dins la casella que li correspon:
Absolgu, ens abstenim, van adequar, admet, alveu, atengurem, batia,

bega, cpien, canvirem, caiguem, cobrisca, componeu, coneixem, va
confondre, crrega, cusa, vaig coure, cresqu, creia, vau desfer, digues,
donares, duga, isc, engol, vaig escriure, estvem.
PRESENT INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU
Admet bega
Alveu capien
Canvirem caiguem
componeu cobrisca
isc duga
IMPERATIU PRETRIT PERFET SIMPLE

Crrega cresqu
cusa Absolgu
digues atengurem
donares
engol
PRETRIT PERFET PERIFRSTIC PRETRIT IMPERFET

DINDICATIU
van adequar ens abstenim
va confondre batia
vaig coure coneixem
vau desfer estvem
vaig escriure
9.- Indica quines oracions sn reflexives, reciproques:

No sha atrevit a dir-me la veritat. REFLEXIVES
Llus menja pomes del seu hort. REFLEXIVES
Ella es pentina davant de lespill. REFLEXIVES
Llavat les mans i la cara abans de dinar. REFLEXIVES
Mhe resignat a tot. REFLEXIVES
. Maria i Carme es trobaren a Pars. RECPROQUES
Llaveu-vos les mans. RECPROQUES
Els ministres sescolten atentament. RECPROQUES
157
10.- Assenyala de les oracions segents quina es la principal i quines les

compostes:
Tu ho sabies des que ho havies llegit al diari.
Principal Subordinada
Vingu lamic que manunciaves en la teua carta.
No sabem qui haur de pagar les despeses.
Hui he vist que han comenat les obres.
s segur que dem vindran tots.
11.- Colloca S, Z, TZ en els espais buits:

- Marquesat - Transent - Aranzel - Botzina
- Bellesa - Zero - Magatzem - Alzira
- Anlisi - Naturalesa - Manises - Tretze
12.- Colloca S, Z, SS o on corresponga

Els meus cosins van vendre lase a un asitic.
La meua cosina Anastsia volia cosir, per no trobava les estisores.
La baronessa estava encuriosida pels afers de lesglsia.
Al desembre passat es van caar per lesglsia.
Tinc l esperanza que ens beurem una cervesa en el bar de la
gasolinera.
s molt estrany, Isabel tenia onze bruses amb un descosit al colze.
Va anar a comprar una dotzena de pinzells al magatzem.
La donzella, molt seriosa, sendinsava sola per lalzinar.
Estvem confosos perqu va dir que el paisatge dAndalusia no li
agradava.
14.- Completa amb H noms si cal:

- Harmonia - Ahir - Herba - Coet - isard - Elisabeth
- Hospici - Ham - os - Heroi - Hiplit - Alberic
- Ou - Oriola - Exuberant
Expressi.
15.- Fes un resum del que acabes de llegir.
Al text es parla del canvi que sha produt en els viatgers. Actualment quan
una persona viatja no es donem compte que ho fem sense gaudir del
moment en el que estem ni de all que anem a veure.
Tenim la costum de fer els viatges molt programats i per eixe motiu no es
parem a gaudir completament del que fem.
Tenim els horaris molt programats, amb les activitats o visites completament
tancades sense deixar cap de possibilitat al canvi. Aix fa que no pugam
158
gaudir de les coses tal i com volem, perqu fem viatges per veure per no
per gaudir de les coses.
Per repassar...
16.- Identifica el verb de les segents oracions, senyala a quin temps verbal
correspon i de quin tipus doraci es tracta:
Imperfet dindicatiu. O. Predicativa
Futur dindicatiu. O. Reflexiva
Present dindicatiu. O. Predicativa
Present dindicatiu. O.Predicativa.
Pret. Perifrstic dindicatiu. O.Predicativa
Passat Simple. O. Reciproca
18.- Amb el verb entre parntesi, completa la conjugaci verbal que se

indique:
(Parlar)- Present dindicatiu. (Tossir)- Plusquamperfet de
subjuntiu.
parlo hagus tossit
parles haguessis tossit
parla hagus tossit
parlem hagussim tossit
parleu hagussiu tossit
parlen haguessin tossit
(Batre)- Futur perfet. (Atordir)- Condicional.
Haur batut atordiria
haurs batut atordiries
haur batut atordiria
haurem batut atordirem
haureu batut atordireu
hauran batut atordirien
(Escapar)- Imperfet de subjuntiu. (Temer)- Passat simple.
escaps tem
escapessis temeres
escaps tem
escapssim temrem
escapssiu temreu
escapessin temeren
159

Valencic3a0 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Valencic3a0 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Formacin para Personas Adultas

- Graduado en Educacin Secundaria -

Colabora: Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte.

Et presentem el material educatiu de lassignatura de Valenci del Programa

Treballant els continguts daquesta assignatura desenvolupars millor la teua

Aquest material s el resultat de ms de 15 anys d'experincies educatives

Gua didctica ................................................9

Unitat 1: Qu s a del Valenci? 15

Unitat 3: On vols que anem? 51

Unitat 4: El nostre entorn. 67

Unitat 5: En quin mn vivim? 83

Unitat 6: Les vacances. 101

L'objectiu del material de lassignatura de Valenci que tens a les teues

1.- Objectius generals del mdul de valenci.

Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qestions

Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bsic per tal

Desenvolupar la capacitat comunicativa per a comprendre i produir

Adquirir conceptes lingstics generals a fi de consolidar la

Superar estereotips i prejudicis en relaci amb les varietats dialectals

2.- Continguts de lassignatura.

1. COMPRENSI I EXPRESSI: desenvoluparem la comprensi i expressi

A cadascun dels apartats es disposar duna explicaci terica i

3.- Com he de preparar_me lassignatura?

El TEMARI DE LASSIGNATURA: est organitzat en 6

comprensi de la teoria i podrs comprovar com vas

EL SOLUCIONARI D ACTIVITATS: totes les activitats de cadascun dels

QUADERN DEXMENS: s un quadern on estan tots els exmens de

SOLUCIONARI QUADERN DEXMENS: desprs de realitzar els

BLOG AULA VIRTUAL: s un espai on podrs trobar eines per a

El ms important per poder preparar-te lassignatura s que comences a

4.-Cm s i cm he de preparar-me lexamen?

3. ORACIONS / GRAMTICA: hi hauran diversos exercicis (de 2 a 3) en

Expressi / Comprensi Gramtica Ortografa Literatura

Com pots comprovar el ms important a lexamen s lexpressi i la

s important llegir b lenunciat, si no comprens alguna qesti

Unitat 1: Qu s a del Valenci?

Unitat 3: On vols que anem?

Unitat 4: El nostre entorn.

Unitat 5: En quin mn vivim?

Unitat 6: Les vacances.

Continguts daquesta unitat:

1. Contesta les segents preguntes:

1.4- Explica un dels jocs que jugaves tu quan eres petit.

La Comunicaci s la transmissi dun missatge o informaci des de la

A ms de les persones, hem de saber que els animals tamb es poden

2.- Observa les imatges i determina de quin tipus de Comunicaci No Verbal

....................................... ................................... ..................................

....................................... ................................... .................................

2.2 ELEMENTS DE LA COMUNICACI

Segons la seua estructura interna es classifiquen de la segent manera:

3. Combina algunes de les paraules de la llista i escriu tres oracions amb

5. Identifica en les segents paraules el morfema i el lexema corresponent.

3.2 SISTEMA VOCLIC

/a/ // /e/ /i/ /o/ /u/

Estan representades amb 5 grafies o lletres diferents:

3.3 SISTEMA CONSONNTIC

3.4 DIVISI SILLBICA

3. Per contra no es pot separar mai:

Per exemple: postres = pos-tres (2)

1. Diftongs creixents: els formats pels grups G/Q + U + vocal

GUA/QUA GI/QI GE/QE GUO/QUO

2. Diftongs decreixents: quan formant part duna mateixa sllaba, i u es

AU Grau, blau, palau...

Calle Cantaa Tramia Cani Sa__r

_una (hora) Havana ____hora