Equip de Pastoral

VEDRUNA BALAGUER

Bon dia. ESO.
1
Novembre 2017

Dijous, 2 de novembre

Hi ha molts tipus de persones. N'hi ha que només fan
que parlar i parlar de la manera de fer i resoldre les
coses, sense intentar aplicar els propis consells i
deixant que el vent s'endugui les paraules per por a
comprometre's. D'altres, parlen poc i potser són les
que passen més desapercebudes, però es
comprometen en fer allò que diuen i són els primers
en donar exemple. Tu tries com vols ser: un xerraire en qui no es pot
confiar, o una persona de paraula que és coherent amb el que diu i
pensa. Creu-me, el segon grup requereix més esforç, però és el més
valuós!
Divendres, 3 de novembre
Senyor,
NO VULL TANCAR ELS ULLS a les coses que no van bé;
NO VULL TANCAR ELS ULLS per a no veure
els que ho passen malament,
els que estan sols...
NO VULL TANCAR ELS ULLS
i no assabentar-me del que passa.
Senyor, no vull tancar els ulls!

Senyor,
VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTS
per a veure les coses boniques d’aquest món:
el cel, el mar, la Lluna, les muntanyes...
VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTS
per a llegir la teva Paraula.
VULL TENIR ELS ULLS BEN OBERTS
per a veure on faig falta!
Senyor, vull tenir els ulls ben oberts!

2
Dilluns, 6 de novembre
Ésta soy yo (El sueño de Morfeo)

Y ésta soy yo... que tengo que reír más
y callar un poco menos
Dicen que soy Dicen que soy
un libro sin argumento, Una chica normal
que no se si vengo o voy, con pequeñas manías
que me pierdo entre mis sueños que hacen desesperar
Dicen que soy una foto en blanco y negro Que no se bien
que tengo que dormir más, dónde esta el bien y el mal,
que me puede mi mal genio. dónde esta mi lugar
Dicen que soy una chica normal
con pequeñas manías Y ésta soy yo:
que hacen desesperar, asustada y decidida,
que no se bien dónde esta el bien y el mal, una especie en extinción,
dónde esta mi lugar tan real como la vida
Y ésta soy yo,
Y ésta soy yo: ahora llega mi momento,
asustada y decidida, no pienso renunciar,
una especie en extinción, no quiero perder el tiempo
tan real como la vida Y esta soy yo
Y ésta soy yo: Y esta soy yo.
ahora llega mi momento,
no pienso renunciar, No se lo que tu piensas
no quiero perder el tiempo No soy tu cenicienta
Y ésta soy yo No soy la última pieza de tu puzzle sin armar
No soy quien ideaste
Dicen que voy Quizás te equivocaste
como perro sin su dueño, Quizás no es el momento
como barco sin un mar,
como alma sin su cuerpo Y ésta soy yo,
Dicen que soy asustada y decidida,
un océano de hielo, una especie en extinción,
3
tan real como la vida. no pienso renunciar,
Y esta soy yo, no quiero perder el tiempo
ahora llega mi momento, Y esta soy yo

Dimarts, 7 de novembre

HIMME DEL ST CRIST

Del cel blau per la drecera
Siau el nostre davanter,
Siau la nostra bandera,
St. Crist de Balaguer
Aqueixa terra és alegre
perquè us veu de dia i nit:
Vós la regueu més que el Segre
amb vostre amor infinit

Dimecres, 8 de novembre

Per les nostres festes de St. Crist. Per aquests dies de celebració i de
festa. Que sapiguem estar amb molt civisme en tots els actes que
participem.
Ens sentim molt de Balaguer i estimar la ciutat passa també per gaudir
de tot el que s’hi celebra.
Celebreu molt la Festa Major.

Dilluns, 13 de novembre
Hem passat dies de festa. La nostra ciutat ha celebrat les Festes del St.
Crist de la millor manera.
Molts de vosaltres haureu gaudit de les firetes i de d'altres activitats que
s'han fet.
Hem de saber donar gràcies per aquests dies de festa que hem
viscut i també de recordar que hi ha molts nens i nenes al món
que mai tindran la possibilitat de gaudir de dies de festa com hem
tingut nosaltres. Malgrat això tenen sempre una rialla als llavis i
saben ser feliços amb el que tenen.

4
Dimarts, 14 de novembre Tu peor
error (La quinta estación)

Hace tiempo que comento con la almohada,
Que tal vez si para ti soy una carga,
Hace tiempo que ya no le creo nada
Y he notado tu sonrisa algo cansada.

Con los días se amontonan los momentos,
Que perdimos por tratar de ser sinceros,
Y aunque no me creas creo que aun te creo,
Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión,

De no saber si, si o si no,
Voy esquivando tus miradas,
Yo, que he sido tu peor error,
Me quedo con la sensación,
De no tener las cosas claras.

He tocado con la punta de los dedos
Ese cielo que prometes con tus besos,
Como un niño me creí todos tus cuentos,
Y aunque tú me entiendas yo ya no te entiendo.
Solo quedan los recuerdos de ese invierno,
Que pasamos enterrando sentimientos,
Y aunque no me creas creo que aun te creo,
Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión,
De no saber si, si o si no,
Voy esquivando tus miradas,
Yo, que he sido tu peor error,
Me quedo con la sensación,
De no tener las cosas claras.
No he sido yo, lo amargo de tu voz,
La mala entre nosotros dos,
Y no pasa nada, si apago la luz,
Y busco y no estas tú,
Si el tiempo no nos dijo adiós,
Y todo se acaba, yo.

Y yo, perdida entre la confusión,
De no saber si, si o si no,

5
Voy esquivando tus miradas,
Yo, que he sido tu peor error,
Me quedo con la sensación,
De no tener las cosas claras.

Dimecres, 15 de novembre.
“ Va preguntar un gurú als seus deixebles si sabien dir quan
acabava la nit i començava el dia. Un d’ells va dir:
- Quan veus a un animal a distància i pots distingir si
és una vaca o un cavall.
- No, va dir el gurú.
- Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és
un mango o un anacard.
- Tampoc, va dir el gurú.
- Està bé –van dir els seus deixebles – digui’ns quan és.
- Quan mires a un home al rostre i reconeixes en ell al teu germà; quan
mires a la cara a una dona i reconeixes en ella a la teva germana. Si
no ets capaç d’això, llavors, sigui l’hora que sigui,encara és de nit”.

Dijous, 16 de novembre
Vaig pel carrer, em trobo en una ciutat. Les ciutats
tenen molts habitants i pertot arreu hi ha gent: uns van
al despatx, amb la seva cartera, altres van a treballar al
restaurant amb el seu uniforme; aquell és bomber, l’altre
policia. Acostumo a distingir-los per com va vestits i
gairebé mai no m’equivoco. Però em pregunto: com puc
distingir els sants? Els sants no van vestits de sant, ni
porten cap senyal extern. Van pel carrer com qualsevol, treballen com tots,
viuen com els altres. Però porten Déu a dins, mai no van sols. Fan el que
fa tothom però ho fan amb amor, no per diners, ni perquè els altres els
vegin. Són normals, com tothom, però quan parlen sempre diuen la veritat i
escolten amb el cor. Són solidaris, amables, alegres, bons. Tenen la mirada
neta i sempre pensen bé dels altres. I estan disposats a ajudar qui sigui.
S’assemblen a Déu. Jo creia que es passaven la vida amb les mans juntes,
el cap tort i tot el dia resant. Si fossin així els hauria reconegut, sens dubte,
però no, riuen sincerament i són oberts. De sant, en pot ser qualsevol
sempre que s’assembli a Déu.

Tu també ho pots ser. I jo, i aquell altre. N’hi ha més dels que ens pensem!!!
6
Divendres, 17 de novembre
No (Shakyra)

No, no intentes disculparte, Espero que no esperes que te espere
no juegues a insistir, después de mis 26
las excusas ya existían antes de ti la paciencia se me ha ido hasta los pies
No, no me mires como antes, y voy deshojando margaritas
no hables en plural, y mirando sin mirar
la retórica es tu arma más letal para ver si así te irritas y te vas

Voy a pedirte que no vuelvas más Voy a pedirte que no vuelvas más
Siento que me dueles todavía aquí Siento que me dueles todavía aquí
Adentro Adentro
Y que a tu edad sepas bien lo que es Y que a tu edad sepas bien lo que es
romperle el corazón a alguien así... Romperle el corazón a alguien así

No se puede vivir con tanto veneno, No se puede vivir con tanto veneno
la esperanza que me ha dado amor La esperanza que me dio tu amor
no me la dio más nadie no me la dio más nadie
te juro, no miento... te juro, no miento...
no se puede vivir con tanto veneno, No se puede morir con tanto veneno,
no se puede dedicar al alma no se puede dedicar al alma
a acumular intentos. a acumular un intentos.
Pesa más la rabia que el cemento Pesa más la rabia que el cemento

No se puede vivir con tanto veneno...
No se puede vivir con tanto veneno...
No... no... No

7
¿En qué ocasiones debiste decir NO y no lo hiciste? ¿Por qué?
Contadlo en el grupo y representar la situación de nuevo, pero
diciendo que NO.

Dilluns, 20 de novembre
Segur que més d’un cop t’han dit: <<Baixa del burro>> I és que de tant
en tant, ens entossudim de tal manera en les nostres coses que no
ens parem a escoltar el que diu el company.
Les coses no són sempre ni blanques ni negres, i si cadascú fa el
propòsit d’escoltar allò que ens han de dir, segurament tots els
problemes i dificultats serien resoltes per mitjà del diàleg i la pau.

Recordem d'un mode especial als països en conflicte.

Dimarts, 21 de novembre
Palabras para Paula (La oreja de Van Gogh)

Es pronto para comprender Porque un amanecer
que pueda mirarte y verme a la vez, sin nada que perder
que escuches hoy mi voz, es muy difícil de entender
que tanto te cantó
los meses que tú fuiste yo Si te cuentan que lloré
cuando te cogí en mis brazos...
Es pronto para comprender, no me pude contener
la vida es tan bella porque te quiero tanto
como tú la quieras ver
Si lloras cantaré, si sufres te hablaré, Porque te quiero tanto
si mueres moriré también cómo el mar a su verano,
cómo el dolor a su amigo el engaño,
Si te cuentan que lloré cómo el sol cuando ve nacer una flor
cuando te cogí en mis brazos..
no me pude contener Si te cuentan que lloré
porque te quiero tanto cuando te cogí en mis brazos...
no me pude contener
Es pronto para comprender, porque te quiero tanto,
verás cómo el mundo porque te quiero tanto,
es injusto y cruel porque te quiero tanto,
porque te quiero tanto..

8
Dimecres, 22 de novembre
Déu escolta sempre
qualsevol necessitat.
Parla-li en silenci.
i espera la seva bondat.
Déu escolta sempre.
Explica-li les teves coses,
Ell t’escolta.
Es poden compartir coses que demanen els nens i nens

Dijous, 23 de novembre
Jesús, et demano:
Energia per a lluitar,
Grandesa de l’ànima per a estimar,
Noblesa per a no ser fals,
Rebel·lia contra la injustícia,
Sinceritat per a no ser un farsant,
Decisió per a viure
el meu ideal cristià,
Tenacitat per a estudiar
amb confiança,
Alegria per a saber viure,
Força per a confessar la teva Veritat,
Esperit de sacrifici per a ser més fort,
Llum per a conèixer els meus defectes,
Entusiasme per a ser el teu apòstol,
Constància per a perseverar
en la teva gràcia,
Valentia per a donar
testimoniatge de TU,
Amor per a estimar-te
amb lleialtat total.

9
Divendres, 24 de novembre
Senyor,
et donem gràcies pel germà vent.
Sí que de vegades és empipador,
però ens espavila i ens desperta
i ho remou tot.
Senyor,
fes que, com el vent s’enduu la pols,
el vent del teu Amor
s’endugui totes les coses dolentes
que se’ns arrapen a l’esperit!

Dilluns, 27 de novembre
Porto al cap, durant tot el dia,
aquesta cançó que parla de Tu, Senyor!
La vam cantar l’altra dia,
amb altres tantes cançons...
I ara només em ve aquesta!
Gràcies, Senyor,
per la possibilitat de cantar-te,
unint en una sola, les nostres veus;
unint en un de sol, els nostres cors.
Gràcies per unir-te a nosaltres en l’alegria;
per escoltar amb goig el nostre cant.
Gràcies, Senyor,
per convertir el nostre cant
en una senzilla i alegre lloança.
Gràcies, Senyor.

Dimarts, 28 de novembre
Ajuda’ns, Sta Joaquima,
a ser generosos i a saber compartir tot el que tenim.
1
Ajuda’ns a ser feliços i a fer feliços els qui ens envolten.
Ajuda’ns a assemblar-nos més a tu per assemblar-nos més a Jesús.
Ajuda’ns a estimar més Maria i a fer sempre el bé.
Ajuda’ns, Sta. Joaquima, a fer cada dia una obra bona,
així acabarem essent més amics de Jesús
i de Maria, la teva bondadosa Mare.
Dimecres, 29 de novembre
L'Emma era una gran dibuixant, pels seus 7
anys acabats de fer, feia uns dibuixos molt
divertits i preciosos.
A més a més era un nena tranquil·la, que
passava les hores jugant tranquil·lament o
asseguda llegint o dibuixant i pintant.
Malgrat això la seva mare estava preocupada.
Tots els dibuixos de la seva filla representaven
situacions estranyes que ella no havia conegut
mai. D'on dimonis podia treure l'Emma aquelles
idees, aquelles entremaliadures que ni feia ni se li acudien mai?
La mare insistia que dibuixés altres coses i ella deia que no, que volia
dibuixar trapelleries.
Quan la seva mare li va preguntar, per què, l'Emma una mica
avergonyida va contestar:
- Mare, em dibuixo tal com m'agradaria ser: divertida, esbojarrada i
entremaliada... i no tant bona nena i avorrida!

I tu... Com ets?

Dijous, 30 de novembre

En veritat, Senyor, he arribat a estimar-los;
i ells a mi, també; estic segur.
Tenen tanta o més il·lusió que nosaltres
perquè tot funcioni i vagi bé;
sempre atents a tot i a tothom;
sempre a punt en els neguits,
i també en les alegries...
Gràcies, Senyor, per aquests profes:
pel seu esforç, temps, ànim, amistat, presència...
Gràcies perquè saben donar-nos
11
tot el que porten a dins del seu cor.
Cuida’ls, Senyor: que no es perdin.
Que no els perdem.

1