20 el 3 de vuit DIVENDRES, 3 DE NOVEMBRE DEL 2017

EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCIÓ:
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat
Eva López (Redacció Sant Sadurní)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Raventós (web)
Domènech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Tito Boada (Esports)
així com qualsevol altre article signat, no són Fèlix Miró (Fotografia)
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)
Anna Rafecas (Correcció)

OPINIÓ

Ara, confiança! Ja no ens Que Catalunya
alimenten
Com darrerament, però ara encara molt més, quan
llegiu això potser el president de la República estarà
empresonat o serà a l’exili (per cert, Pere Regull, tot
això amb el vistiplau dels teus socis de govern). La molles torni a ser Catalunya
prudència, doncs, ha de guiar els nostres mots des
d’ara. No podia ser més oportu- la imputació als 700 al-
Vivim en un país en què tothom era entrenador del na, aquests dies passats, la caldes per cedir espais pel
Barça i, darrerament, ha esdevingut un conspicu po-
lític que té les claus infal·libles per desllorigar el pro-
coincidència de l’efemèri-
de dels 45 anys del discurs El Penedès referèndum, les càrregues
policials de l’1 d’octubre,
cés. Els grups de Whatsapp van plens de missatges
anònims d’uns que ho saben tot perquè són cosins
de Pau Casals a l’ONU. Co-
negut per la proclama “I també l’empresonament dels pre-
sos polítics Jordi Cuixart i
d’un amic que coneix el gendre d’un que treballa a
tal conselleria o és un avançat estudiant de polítiques Jaume Claramunt
am a catalan”, va ser vir
per a denunciar davant la existeix... Jordi Sánchez, així ha es-
tat. L’actitud pacífica dels
que ara s’ha disparat això. Tot plegat el que provoca és www.molles.cat comunitat internacional catalans és pròpia d’una
el desconcert, la desconfiança i el desencís. Ves que la la repressió que es vivia societat de l’Europa del se-
majoria d’aquests missatges no ens els facin al CNI! a Catalunya. Un discurs gle XXI, en contraposició a
Sí, perquè un dels errors que seguim cometent és el emotiu, pronunciat du- l’ús de la força del govern
de menystenir el contrari, repetir que els espanyols rant la cerimònia en què de l’Estat, digne d’èpoques
són soques i no n’encerten ni una i que, si van mal Només units i se li va atorgar la Medalla dictatorials.
dades, Espanya no ens fallarà, dit, a més, amb la sor- de la Pau de les Nacions
negueria del fatxenda. Certament, Espanya ens ha
disciplinats tenim Unides. Perquè, a banda Cer tament els fets ev i-
ajudat molt, però potser no perquè siguin estúpids possibilitats de del seu talent musical re- dencien que la Repúbli-
sinó perquè el seu relat és necessàriament perdedor. conegut mundialment, el ca Catalana no s’ha pogut
L’autodeterminació de les nacions, la democràcia i el
guanyar. Només reconeixement va ser per desenvolupar. Som un ter-
pacifisme són imbatibles. I estan del nostre costat. amb la confiança la seva llarga trajectòria Daniel Garcia ritori en disputa entre el
Posem-nos-ho al cap. de pacifisme i a favor del Parlament de Catalunya i
Això no vol dir que hagi de ser fàcil, ni ràpid. Lluitem
en qui s’hi juga retorn de la democràcia
Peris el Regne d’Espanya, que el
contra un univers d’interessos, aquí i a Europa, que patrimoni i llibertat. a Catalunya. L’exemple www.danielgarciaperis.cat considera una comunitat
s’arrapa a un món decimonònic que es resisteix a de- d’aquest penedesenc uni- autònoma. Les eleccions
saparèixer. Espanya, a més, s’ha tret definitivament versal ha de guiar tothom del 21 de desembre han de
la màscara i ens apareix de nou amb el seu posat fei- en aquestes hores, ara més servir per revalidar el que
xista que tant coneixem. Les lleis, per tant, a partir que mai. va decidir un parlament
d’ara seran poesia. legítim en un terreny que
Què podem fer, doncs? Ja hem fet tots els canvis, ens I s’ha de constatar que així L’actitud mai s’hauria d’haver aban-
acaben de marcar un gol i potser la tàctica de l’entre- ha sigut. En quants països donat, el de les urnes.
nador no ens fa el pes. Abaixem els braços i tornem al la dissolució d’un parla-
pacífica dels Recordem que unes elec-
vestidor? Anem cadascú a la nostra? Oi que no? Doncs ment elegit democràtica- catalans és cions municipals al 1931
em voleu dir per què dubtem ara quan ens hem vantat ment, la intervenció de les van propiciar el canvi de
que no van trobar ni urnes ni paperetes? Ens han fa- seves institucions i proce-
pròpia d’una la monarquia a la repú-
llat fins ara? Doncs, sisplau, confiança. Només units diments judicials als seus societat de blica. Unes eleccions au-
i disciplinats tenim possibilitats de guanyar. Només governants per portar-los tonòmiques també poden
amb la confiança en qui s’hi juga patrimoni i lliber- a la presó, no serien motiu
l’Europa del ser el pas definitiu per-
tat. Confiança insubornable, sense fissures, sabent d’un aixecament popular i segle XXI què, tal com va dir Pau Ca-
que no ho sabem tot. Fer-nos dubtar és la seva única enfrontament als carrers? sals, Catalunya torni a ser
oportunitat de victòria. No els ho posem fàcil. De fet, la reacció davant Catalunya.

¡LA PAREJITA!, Borrell & Frutos
Cuando yo fumaba algunas veces puros, eran de La Habana. Ahora que no economista, ese pertinaz bocazas, lástima decía, que no lograra frenar,
fumo ni puros ni cigarrillos, el pasado domingo vi un par de puros frente desde su altísimo cargo, el chorreo de 79.000 millones de euros por año,

Fer l’article a una mar de banderas españolas. Eran dos catalanes más consistentes
que los carquinyolis esos que elaboran en Torrellas, un manjar, preci-
en negro, como denuncian sus antiguos subalternos, los inspectores de
Hacienda, agrupados en el sindicato Gestha; son cifras de 2013 (Ramió,
so es decirlo, para dentaduras jóvenes. Es una argamasa dulce, dura y 2016). Los trabajadores a precario que, seguro, tenías enfrente…
deliciosa. La pareja: Querido Paco… a quién se le ocurre decir en medio de tanta
Me refiero, claro está, a dos de los oradores en la manifestación –aún bandera del Estado, gritando histérico que lo de “1714 en Catalunya es
en el siglo XXI- por la unidad de la patria, los señores Josep Borrell y mentira!” ¿Seguro que todos los que te oían, todos, eran tan ignorantes
Francisco Frutos, Paco, para los amigos y residentes de Catalunya. como tú supones? Hombre, como leí el otro día que “este año los reyes
Ambos, con la fe en la punta de la lengua, parecía que con sus frases qui- no pasarán por Cataluña”, pues mira, cuela a la primera; lo que sí es ci-
sieran abrir, ante su público catalán la caja de Pandora. ¿Qué es la caja de erto es que más original no podías ser. En ti, crisol de virtudes, se hace
Pandora? Un mito, una fe en una caja inexistente, como la del Penedès. tangible y concreto el correlato que dice: “De fracaso en fracaso hasta
De Borrell, una lengua que quema cada sílaba, y un verbo que mata el la victoria final”. Has pasado por totas las secretarías de todos de los
mal donde lo hubiere, fue emocionante oírle decir que “sin el artículo partidos comunistas de Cataluña y el resto de España, rajaste el PSUC,
155 de la Constitución los que estáis aquí hubierais perdido el traba- mirando al mostacho de Stalin…y no te cansas. Cuando nos acusaste,
Enric Tomàs jo”, en referencia, claro está, a las casi 2.000, entre empresas y fábri- en el mitin con Borrell, de xenófobos a los independentistas, caí en la
Vilafranca cas, cuyos gestores o propietarios, ante la posibilidad de que Cataluña cuenta de que eres un comunista puro, de los del Manifiesto: pasan los
consiguiera, democráticamente, su independencia decidieron cambiar calendarios y tu puro y Manifiesto…hombre, tu pureza hace que no veas
su sede fiscal, que no es lo mismo que deslocalizar la empresa. Lástima las clases sociales que están en tus narices y como sustituto la empren-
que no se acordara de cuando era Secretario General de Hacienda (1984- des con los independentistas que como yo militamos (y aprendimos….!)
1991) con Felipe (sobra el apellido, ¿no?) ese ingeniero aeronáutico, ese en el PSUC… Mira maco…a pastar fang. Miserable!