You are on page 1of 2

Estudi Bblic i Pregria

Notcies i activitats
Els divendres a les 19:30 h., a la casa
Reuni de Consells (EEC)
Dissabte 18 de novembre a les 10:30 h., al
El Full Protestant
pastoral. nostre Temple, desprs de la conferncia
Pensaments, noticies i activitats de la 1era Esglsia Protestant a Rub
compartirem una paella. Inscripcions a na Novembre de 2017
Consell
Esther Corts.
El divendres 3 de novembre a les 17 h. De conflictes poltics i fe cristiana
Culte dacci de grcies
Mesa del Presbiteri (EEC) Vull compartir amb vosaltres Molt abans que els canons
26 de novembre a les 11 h., al nostre
Dissabte 11 de novembre a les 10 h., al un article que llegia laltre dia al
carrer Tallers.
Temple, amb dinar comunitari. fossin disparats sobre Fort
Christianity Today, que he tradut i
actualitzat una mica, ja que era de fa
Sumter, la guerra civil ja
Quadre de novembre uns quants anys. havia esclatat a les esglsies
dels Estats Units. Tres de les
Penso que s molt interessant fer una
Dia Predicaci Litrgia mirada al passat de persones que com denominacions protestants
5 Jonathan Navarro Jonathan Navarro Sant Sopar nosaltres professaven la fe cristiana ms grans del pas van ser
12 Joel Corts Esther Corts des desglsies protestants, i que els esquinades per la qesti de
hi va tocar viure grans conflictes
19 Jonathan Navarro Josep Casanovas Sant Sopar poltics.
lesclavitud o per problemes
26 Jonathan Navarro Marta Omaa Culte dAcci de grcies Vull dir tamb que no cal que
relacionats.
busquem gaires parallelismes amb Qu va causar els trencaments?
1era Esglsia Protestant a Rub Carrer del Descobridor Colom, 6 la situaci que estem vivint ara a Abans de 1830, lesclavitud era una
Cultes diumenges a les 11h. Estudi Bblic i Pregaria divendres a les 20 h. Catalunya, la situaci s tant diferent part acceptada de la vida americana.
www.esglesiarubi.org - eer1881secretari@gmail.com que no permet gaires comparacions, Per durant els prxims quinze anys,
ms enll de que podem veure que es convertir en un tema tan fort i
El manteniment de la nostre esglsia s un privilegi i una responsabili- el creient encara que no s del mn, poders que serrar als cristians en
tat de tots els membres, pots colaborar fent una aportaci mensual en com que hi viu al mn no pot fugir dues parts. Per qu?
els segents nmeros de compte bancari: del conflicte poltic. Per potser La producci de cot, que depenia
si que hauria de poder exercir la del treball esclau, es va tornar cada
Ofrenes: ES90 2100 3082 9021 0091 0402 ciutadania poltica amb empremta vegada ms rendible i essencial per a
Ajut social: ES43 2100 3082 9422 0019 2007 cristiana. leconomia, especialment al sud.
Van aconseguir-ho els nostres Durant la dcada de 1830, el fams
La 1era Esglsia Protestant a Rub, s membre de lEsglsia germans i germanes de Nord pastor presbiteri revivalista Charles
Evanglica Espanyola, de tradici metodista i presbiteriana Amrica? Us convido a que Finney va convertir a milers de
(Presbiteri de Catalunya-EEC), del Consell Mundial reflexioneu sobre aquesta complicada persones (es calcula que 500.000),
dEsglsies, de la Conferncia dEsglsies Europees, del i apassionant histria, sempre podrem molts dels quals es van unir a la
Consell Mundial Metodista i de la Comuni Mundial de
aprendre de la histria croada contra lesclavitud.
Esglsies Reformades.
El 1831, un esclau de Virgnia, Quines conseqncies van van dirigir en diferents direccions. no aconsegueix que esclavatge sigui una
Nat Turner, va liderar una violenta suposar els trencaments Els creients del sud, que havien qesti de disciplina.
revolta que va matar a 57 blancs. fet servir una lectura literal de la 1843: 22 ministres abolicionistes i 6,000
El fams senador de Kentucky, membres abandonen lEsglsia Metodista
Al Sud temien profundament Henry Clay, va declarar que les Bblia per defensar lesclavitud, i formen una nova denominaci-Esglsia
els intents dalliberar els milions divisions de lesglsia eren la van promoure cada vegada ms Metodista Wesleyana.
desclaus que els envoltaven. principal font de perill per al nostre la lectura ntima i literal de les 1844: Debat ferotge en la Conferncia
Aquell mateix any, el periodista, i pas. Escriptures. Els nord-americans, General sobre el bisbe del sud James O.
abolicionista ardent, William Lloyd que havien subratllat els principis Andrew, que s propietari desclaus. La
Abans del 1844, lEsglsia Metodista resoluci declara que ha dabandonar el seu
Garrison va comenar a publicar subjacents de les Escriptures, com
era lorganitzaci ms gran del pas crrec de bisbe. Els delegats del sud enutjats
The Liberator. Els seus atacs lamor de Du per la humanitat, van
(sense incloure el govern federal). treballen un pla de separaci pacfica; a
escalfats a lesclavitud noms van promoure cada vegada ms les causes lany segent formen lEsglsia Episcopal
Quan es va dividir, es va tallar un
endurir les actituds del sud. socials. Metodista, al sud.
cord fort que adheria al nord amb el
Cap a 1837 (24 anys abans de la sud. De fet, segons lhistoriador C.C. El cristianisme americ segueix avui Situaci final al Nord Lesclavitud entra
guerra), les societats antiesclavistes mostrant rpliques duna guerra que de la disciplina eclesistica; abolici.
Goen, el 94 per cent de les esglsies
que havien existit al llarg del territori del nord pertanyien a una dels tres va acabar fa 150 anys. Situaci final al Sud Accepten que
del sud havien desaparegut. Els els lders de lesglsia siguin esclavistes;
grans esglsies que es van trencar. De Algunes dades:
abolicionistes del sud van fugir cap al oposici a labolici.
sobte, en un sentit religis, el Sud va Presbiterians, passos de la divisi
nord per a salvaguardar la seva prpia Baptistes, passos a la divisi
comenar la seva deriva de la Uni. 1837: Presbiterians Old School i New
seguretat. 1839: La Junta de Missions Exteriors es
Civil War Times Illustrated explica que School es divideixen en qestions declara neutral sobre lesclavitud.
Els lders de les esglsies del sud les divisions de lesglsia ajudaven teolgiques. Aix precedeix i fomenta 1840: La nova CBA contra lesclavitud
van comenar a desenvolupar desprs, la divisi nord-sud de forma denuncia lesclavitud; Els del sud amenacen
a trencar la delicada Uni dEstats
una forta defensa bblica de completa. amb deixar de fer donacions a les agncies
Units en dues parts: ... Al tallar els
lesclavitud. Van atacar als Situaci final de la Nova Escola (ms baptistes.
llaos religiosos entre el nord i el sud, forta al nord): interpretaci moderada de 1845: a Alabama demanen a la Junta de
abolicionistes del nord pel seu el cisma va reforar la forta inclinaci la teologia calvinista; obertura a les aliances Missions designar a un esclavista com a
racionalisme i infidelitat (a les del sud cap a la secessi de la Uni. interdenominacionals; inclinaci cap a missioner; la Mesa controlada pel nord
Escriptures) i esperit tafaner. El cisma tamb va ajudar a produir labolici. es nega; Els surenys formen una nova
Els burcrates de lEsglsia van una ruptura en els partits poltics Situaci final de lEscola Vella (ms Convenci Baptista del Sud separada.
intentar mantenir lesclavitud nacionals, que es van dividir en forta al sud): teologia calvinista tradicional; Situaci final al Nord Negativa a
fora del debat i portar la pau amb el faccions ... I la destrucci dels partits oposici a les Societats Voluntries (que nomenar cap missioner esclavista; rebuig
promouen, per exemple, labstinncia de lesclavitud; desig duna estricta
silenci. Per vuit anys desprs, les tres va provocar la ruptura de la prpia
alcohlica i labolici) perqu debiliten independncia congregacional.
grans denominacions (Metodistes, Uni . lesglsia local; oposici a labolici. Situaci final al Sud Libertat per dur
Presbiterians i Baptistes) shavien Les esglsies dividides tamb van Metodistes, passos a la divisi a terme treballs missioners sense tenir
dividit. Daix lhistoriador Sydney reformar el cristianisme nord americ. 1836: els activistes antiesclavistes presenten en compte el problema de lesclavitud;
E. Ahlstrom escriu que, persones Es van formar noves denominacions la legislaci a la Conferncia General; llibertat per promoure lesclavitud; desig
honorables, tiques i temoroses de importants, com la Convenci saccepta que lesclavitud s malvada, per de connexions centralitzades entre les
Du ... eren dambdues parts [sic]. Baptista del Sud. I el cristianisme en labolicionisme modern va ser rebutjat esglsies.
completament.
el Sud i la seva contrapart al nord es
1840: la Delegaci contra lesclavitud