Curriculum Educacio Primaria

currculum
educaci
primria
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
currculum
educaci
primria
decret 119/2015, de 23 de juny,
dordenaci dels ensenyaments
de leducaci primria
ordre ens/164/2016, de 14 de juny,

per la qual es determinen el procediment
i els documents i requisits formals del procs
davaluaci en leducaci primria
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions

Elaboraci: Servei dOrdenaci Curricular dEducaci Infantil i Primria
1a edici: gener de 2017
ndex
Presentaci 7
Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci

primria 8
Annex 1 24
Les competncies bsiques 24
Annex 2 26
mbit lingstic 26
rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llenges estrangeres 26
Introducci 26
Competncies bsiques prpies de lmbit lingstic 27
rees de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura 27
Dimensi comunicaci oral 27
Dimensi comprensi lectora 29
Dimensi expressi escrita 30
Dimensi literria 31
Dimensi plurilinge i intercultural 32
rea de llengua estrangera 33
Dimensi comunicaci oral 33
Dimensi comprensi lectora 34
Dimensi expressi escrita 35
Dimensi literria 37
Dimensi plurilinge i intercultural 38
Continguts i criteris davaluaci 39
Continguts llengua catalana i literatura cicle inicial (1r i 2n) 40
Continguts llengua castellana i literatura cicle inicial (1r i 2n) 42
Continguts primera llengua estrangera cicle inicial (1r i 2n) 44
Continguts comuns plurilingisme i interculturalitat cicle inicial (1r i 2n) 46
Criteris davaluaci cicle inicial (1r i 2n) 47
Continguts llengua catalana i literatura cicle mitj (3r i 4t) 49
Continguts llengua castellana i literatura cicle mitj (3r i 4t) 52
Continguts primera llengua estrangera cicle mitj (3r i 4t) 55
Continguts comuns plurilingisme i interculturalitat cicle mitj (3r i 4t) 57
Criteris davaluaci cicle mitj (3r i 4t) 58
Continguts llengua catalana i literatura cicle superior (5 i 6) 60
Continguts llengua castellana i literatura cicle superior (5 i 6) 64
Continguts primera llengua estrangera cicle superior (5 i 6) 68
Continguts segona llengua estrangera cicle superior (5 i 6) 71
Continguts comuns plurilingisme i interculturalitat cicle superior (5 i 6) 72
Criteris davaluaci cicle superior (5 i 6) 73
Orientacions metodolgiques i davaluaci per a letapa 77
Orientacions metodolgiques 77
Orientacions davaluaci 80
educaci primria currculum 3

mbit de matemtiques 81
rea de matemtiques 81
Introducci 81
Competncies bsiques prpies de lmbit matemtic 81
Dimensi resoluci de problemes 82
Dimensi raonament i prova 83
Dimensi connexions 83
Dimensi comunicaci i representaci 84
Continguts cicle inicial (1r i 2n) 86
Continguts cicle mitj (3r i 4t) 91
Continguts cicle superior (5 i 6) 97
mbit de coneixement del medi 107

rees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural 107
Introducci 107
Competncies bsiques prpies de lmbit de coneixement del medi 108
Dimensi mn actual 108
Dimensi salut i equilibri personal 109
Dimensi tecnologia i vida quotidiana 110
Dimensi ciutadania 111
Continguts comuns de lmbit de coneixement del medi 112
Continguts comuns cicle inicial (1r i 2n) 112
Continguts comuns cicle mitj (3r i 4t) 113
Continguts comuns cicle superior (5 i 6) 113
Continguts especfics de lrea de coneixement del medi natural 114
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle inicial (1r i 2n) 114
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle mitj (3r i 4t) 116
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle superior (5 i 6) 118
Continguts especfics de lrea de coneixement del medi social i cultural 121
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle inicial (1r i 2n) 121
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle mitj (3r i 4t) 122
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle superior (5 i 6) 124
4 educaci primria currculum

mbit artstic 129
rea deducaci artstica: visual i plstica, msica i dansa 129
Introducci 129
Competncies bsiques prpies de lmbit artstic 129
Dimensi percepci, comprensi i valoraci 129
Dimensi interpretaci i producci 130
Dimensi imaginaci i creativitat 131
mbit deducaci fsica 141

rea deducaci fsica 141
Introducci 141
Competncies bsiques prpies de lmbit deducaci fsica 141
Dimensi activitat fsica 142
Dimensi hbits saludables 143
Dimensi expressi i comunicaci corporal 143
Dimensi joc motor i temps de lleure 144
mbit deducaci en valors 153

rea deducaci en valors socials i cvics 153
Introducci 153
Competncies bsiques prpies de lmbit de leducaci en valors socials i cvics 154
Dimensi personal 154
Dimensi interpersonal 155
Dimensi social 156
Continguts i criteris davaluaci detapa 156
Continguts 157
Criteris davaluaci 159

Annex 3 162
mbit digital 162

Dimensi instruments i aplicacions 162
Dimensi tractament de la informaci i organitzaci dels entorns digitals de treball 163
Dimensi comunicaci interpersonal i collaboraci 163
Dimensi hbits, civisme i identitat digital 164
Annex 4 165
Horaris mnims i globals detapa 165
Documents didentificaci i desplegament de les competncies bsiques

a leducaci primria 166
Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen

el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci
en leducaci primria 168

Presentaci
Larticle 53 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, estableix que correspon al Govern de la Genera-
Presentaci
litat de Catalunya establir el currculum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu
catal, en el marc dels aspectes que garanteixen lassoliment de les competncies bsiques, la validesa
dels ttols i la formaci comuna regulats per les lleis.
El Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, estableix la nor-
mativa vigent, la legislaci de Catalunya, les orientacions europees i tamb els avenos de la neurocincia.
El currculum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies dacci
adequades al professorat, que t la responsabilitat ltima a lhora de concretar-ne laplicaci (Llei 12/2009,
del 10 de juliol, deducaci).
El Govern de la Generalitat fa palesa la importncia de leducaci primria en ladquisici de les compe-

tncies bsiques i dels aprenentatges clau, en un context dequitat, per a tots els alumnes.
La formaci de ciutadans competents, lliures, crtics, autnoms, solidaris i responsables s consubs-

tancial al progrs en lescolaritzaci i a lxit escolar. Leducaci en el comproms individual i collectiu
amb lentorn social, cultural i natural afavoreix larrelament a la comunitat i contribueix a la construc-
ci destils de vida ms lliures, justos i saludables.
El Decret 119/2015 converteix els principals objectius generals de les diverses rees en fites de carcter
competencial, laprenentatge no es concreta noms en les rees considerades tradicionalment bsiques
sin que incorpora totes les dimensions de la persona, tant les individuals com les socials, i per tant in-
clou tot un conjunt de capacitats que afavoreixen lassoliment dobjectius personals i socials que preparen
els alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evoluci constant.
LOrdre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits
formals del procs davaluaci en leducaci primria, dna resposta al Decret 119/2015 i planteja una ava-
luaci de caire competencial que permet als alumnes i als mestres identificar les dificultats del procs da-
prenentatge i trobar estratgies per superar-los.
Lavaluaci tamb ha de permetre identificar els continguts i les competncies assolits pels alumnes en
el marc de les seves diferncies de ritmes i capacitats i ha de servir als mestres i als centres per analitzar,
valorar i reorientar, si cal, la seva acci educativa i per prendre les mesures oportunes per garantir que tots
els alumnes assoleixin les competncies bsiques previstes.
Les propostes i orientacions curriculars que es fan des del Departament dEnsenyament estan en la lnia
de considerar que, tal com assenyala Jaume Sarramona en larticle publicat a EDU 21 el 6 de mar de
2016, Ladministraci ha de garantir un mnim per a tothom, que situ cada alumne en condicions de
seguir aprenent i desenvolupant-se dacord amb les seves qualitats i desitjos; el desenvolupament al
mxim de les possibilitats de cadasc s responsabilitat dels docents i dels centres.

Decret 119/2015, de 23 de juny,
dordenaci dels ensenyaments de
leducaci primria
LEstatut dautonomia de Catalunya estableix a larticle 131 que correspon a la Generalitat de Catalunya la
competncia compartida per a lestabliment dels plans destudi corresponents a leducaci obligatria,
incloent-hi lordenaci curricular.
Larticle 53 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, estableix que correspon al Govern de la Gene-
ralitat de Catalunya establir el currculum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema
educatiu catal, en el marc dels aspectes que garanteixen lassoliment de les competncies bsiques, la
validesa dels ttols i la formaci comuna regulats per les lleis.
El Govern determina, en els termes que estableix la legislaci vigent, el currculum, que inclou les dimen-
sions, les competncies bsiques i els continguts clau propis de cada mbit, els continguts i els criteris
davaluaci de cada rea i les orientacions metodolgiques i davaluaci, sens perjudici de lautonomia
pedaggica que la llei atorga als centres educatius.
Aquest Decret estableix lordenaci i els ensenyaments corresponents a leducaci primria i inclou el
currculum bsic establert dacord amb la Llei orgnica 2/2006, del 3 de maig, deducaci, i la normativa
de desplegament.
La Uni Europea, en el marc per a la cooperaci en matria deducaci, defineix estratgies comunes amb
objectius, mbits dactuaci i recomanacions especfiques orientades a la millora dels sistemes educatius
i de formaci com a element clau per aconseguir que els ciutadans europeus puguin realitzar-se perso-
nalment, social i professional, i alhora fer possible la prosperitat
Leducaci primria en econmica sostenible, locupabilitat i la cohesi social. LEstratgia
Educaci i Formaci 2020 (Education and Training 2020) i la
un context dequitat. Comunicaci Repensar lEducaci de 2012 (Rethinking Education)
insten els estats membres a prendre mesures per garantir que tots
els joves desenvolupin les capacitats i competncies necessries per afavorir lassoliment dels objec-
tius personals i socials en matria de creixement i ocupaci.
Daltra banda, els estudis i informes que analitzen els sistemes educatius suggereixen abordar les refor-
mes necessries per aprofundir en aspectes de qualitat, dequitat i dexcellncia.
Dacord amb aquestes recomanacions, el Govern fa palesa la importncia de leducaci primria en

ladquisici de les competncies bsiques i dels diferents aprenentatges, en un context dequitat, per a
tots els alumnes. La formaci de ciutadans competents, lliures, crtics, autnoms, solidaris i responsables
s consubstancial al progrs en lescolaritzaci i a lxit escolar. Leducaci en el comproms individual i
collectiu amb lentorn social, cultural i natural afavoreix larrelament
Sha de preparar els a la comunitat i contribueix a la construcci destils de vida ms
lliures, justos i saludables. Aquests principis constitueixen el marc
alumnes per donar conceptual del present Decret.
respostes innovadores. Leducaci primria ha de preparar els alumnes per donar respos-
tes innovadores en una societat canviant i en evoluci constant.

Els nens han daprendre a pensar i actuar de manera integrada, considerant les interconnexions i inter-
relacions entre els aprenentatges. Sha de promoure, de manera transversal, ladquisici dhbits i valors
per resoldre problemes i situacions des de qualsevol de les rees curriculars, sha de fomentar la inicia-
tiva, la creativitat, lesperit crtic i el gust per aprendre, i sha de desenvolupar la capacitat de lesfor i la
cultura del treball.
El currculum de leducaci primria que sestableix en aquest Decret esdev la guia de les activitats
Decret 119/2015
educatives escolars, nexplicita les intencions i proporciona lnies dacci adequades als mestres i a
altres professionals com a responsables ltims de la seva concreci, procurant desvetllar la motivaci,
la curiositat i la imaginaci dels infants.
Aquest Decret aprofundeix en lenfocament competencial del currculum de leducaci primria, espe-
cialment en la conceptualitzaci de les competncies bsiques, per garantir que tots els professionals
del sistema educatiu catal la incorporin a la seva prctica docent.
Els continguts de les rees com a element fonamental per a lassoliment de les competncies sorganitzen
en un enfocament integral, multifuncional i transferible de coneixements, destreses i actituds que tots
els individus necessiten per al seu desenvolupament personal, la seva realitzaci i inclusi. Aquests con-
tinguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir en acabar lensenyament obligatori
les competncies bsiques, que sn la base per continuar laprenentatge al llarg de la vida i per poder
desenvolupar projectes individuals i collectius.
Els centres, dacord amb la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, exerceixen lautonomia pedaggica,
a partir del marc curricular establert, i en poden concretar els objectius, les competncies bsiques, els
continguts, els mtodes pedaggics i els criteris davaluaci.
Per fer-ho, disposen dorientacions i materials del Departament dEnsenyament on sidentifiquen i es

desenvolupen les competncies bsiques prpies per a cada mbit, i es proposen els continguts que es
consideren clau. Tamb sofereixen orientacions de tipus metodol-
gic i davaluaci. Els principis pedaggics del projecte educatiu de Equitat, qualitat
centre o el projecte educatiu de ZER sn el marc de referncia per
als mestres i els equips docents i per a lexercici de la seva professi.
i excellncia.
La recerca i laprofitament eficient dels recursos que ofereix lentorn ms proper, aix com lestabliment
de sinergies positives entre lescola i aquest entorn, han de facilitar els aprenentatges proposats en el
currculum.
Els principis dequitat, qualitat i dexcellncia determinen i condicionen lacci educativa ja que els
processos densenyament i aprenentatge shan de personalitzar al mxim i han de tenir en compte la
diversitat de tots els alumnes en el marc dun sistema inclusiu.
Els mestres i els equips docents han demprar estratgies per co-
nixer el ritme daprenentatge dels alum-nes amb lobjectiu dadap- El treball en equip
tar-se, progressivament i de forma immediata a les necessitats
que aquests tenen.
un factor imprescindible
Els mestres, hereus de la llarga tradici pedaggica del nostre
per a lxit personal
pas, representen lactiu ms important del sistema educatiu per i collectiu.
aconseguir la seva transformaci i avanar en la seva qualitat. Len-
focament competencial del currculum condiciona i orienta la professi docent en la seva globalitat per-

qu afecta la manera de programar, les metodologies daula, lavaluaci, la forma dinteractuar amb la-
lumne, amb els companys de professi i amb lorganitzaci escolar. El treball en equip esdev en aquest
escenari un factor imprescindible per a lxit personal i collectiu.
Lavaluaci dels aprenentatges ha de ser continuada, formadora i

Lavaluaci ha de ser formativa i sorganitza en avaluacions internes i externes al centre.
Aquestes avaluacions han de donar informaci del progrs dels
continuada, formadora alumnes i lanlisi dels processos i dels resultats ha de promoure
i formativa. els canvis adients per a la millora. Lavaluaci en la seva pers-
pectiva formativa constitueix un element fonamental del procs
daprenentatge i permet a lalumne fer-se protagonista de la seva formaci.
Aquest Decret impulsa la formaci humana, cientfica, tcnica i cultural dels alumnes basada en lequitat,
el respecte, en un marc de valors convivencials compartits, a la diferncia cultural i religiosa, la igualtat,
la solidaritat, la llibertat, el pluralisme, la responsabilitat cvica i els valors que fonamenten la convivncia
democrtica.
Est articulat de forma coordinada i coherent amb letapa anterior, leducaci infantil i amb letapa pos-
terior, leducaci secundria obligatria.
Aquest Decret sha tramitat dacord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 dagost, de rgim jurdic
i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya, i dacord amb el dictamen del Consell
Escolar de Catalunya.
En virtut daix, a proposta de la Consellera dEnsenyament, dacord amb el Dictamen de la Comissi Ju-
rdica Assessora, i amb la deliberaci prvia del Govern,
Decreto:
CAPTOL I
Disposicions generals
Article 1
Objecte i mbit daplicaci
1. Lobjecte del Decret s establir lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.
2. Els centres docents que imparteixen ensenyaments deducaci primria han dajustar la seva prctica
docent als elements curriculars que sestableixen en aquest Decret, sens perjudici de lautonomia
pedaggica que tenen cadascun dells en aquells aspectes que marca la Llei 12/2009, del 10 de juliol,
deducaci.
3. Leducaci primria s una etapa de leducaci bsica i t carcter obligatori i gratut, que t per
finalitat proporcionar a tots els alumnes els elements necessaris que els permetin ladquisici de les
competncies bsiques fixades en aquest Decret, desenvolupar les seves capacitats i assolir lxit
escolar.

4. Aquesta etapa comprn sis cursos acadmics, que shan de cursar normalment entre els sis i els
dotze anys. Sinicia, amb carcter general, lany natural que es compleixen els sis anys. Sorganitza
en tres cicles, de dos anys cadascun, per tal dimpartir els ensenyaments dacord amb els diferents
ritmes de maduraci psicopedaggica dels infants daquestes edats.
Decret 119/2015
Article 2
Principis generals
1. Leducaci primria sorganitza dacord amb els principis rectors del sistema educatiu de Catalunya
previstos a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci.
2. La concreci i el desenvolupament del currculum de leducaci primria sha dorientar a lassoliment

per part de tots els alumnes dels objectius detapa i a ladquisici progressiva de les competncies
bsiques prpies de cada mbit.
3. Sha de mantenir la coherncia amb leducaci infantil i amb leducaci secundria obligatria, garan-
tint-ne la coordinaci pedaggica, per tal dassegurar la transici adequada de cada alumne entre
etapes i facilitar la continutat del seu procs educatiu.
4. Lacci educativa semmarca en un sistema educatiu inclusiu

que t en compte les diverses experincies i aprenentatges Lacci educativa
dels alumnes i sha dadaptar de manera personalitzada als
seus ritmes evolutius i caracterstiques personals. Sha de semmarca en un sistema
posar un mfasi especial en la detecci preco de les dificultats educatiu inclusiu.
daprenentatge per tal que lalumne rebi una resposta educati-
va adequada a les seves necessitats al ms aviat possible.
5. La prctica educativa es fonamenta en el treball collaboratiu del conjunt dels mestres i en els acords
presos per lequip docent que atn un alumne o un grup dalumnes, en el marc del projecte educatiu
del centre o el projecte educatiu de ZER, amb la finalitat daconseguir una acci educativa slida,
dinmica i coresponsable.
Article 3
Objectius
Leducaci primria ha de contribuir a lassoliment dels objectius

establerts amb carcter general a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, Assoliment dobjectius
deducaci, i especficament dels objectius segents: detapa i adquisici
a) Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per de competncies.
ser un ciutad lliure capa de prendre compromisos individuals
i collectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi duna societat democrtica.
b) Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball en
lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal i emprenedoria, autodisciplina, sentit
crtic, responsabilitat, curiositat, inters, plaer per aprendre i creativitat en laprenentatge.

c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia i per prevenir i gestionar de forma
positiva els conflictes, tant en lmbit familiar com en lmbit escolar i social.
d) Respectar el dret a la diferncia de les persones i debatre crticament les diferncies culturals i reli-
gioses des duna perspectiva intercultural.
e) Adquirir autonomia personal i elaborar una imatge positiva i equilibrada dun mateix per afavorir la
igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de persones amb discapaci-
tats; defensar laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida personal i social, sense cap
tipus de discriminaci per ra de naixement, raa, sexe, opini o qualsevol altra condici o circums-
tncia personal o social.
f ) Desenvolupar les competncies lingstiques bsiques tant en llengua catalana, com en llengua
castellana i, si escau, en arans, per poder-se comunicar de manera efica oralment i per escrit.
g) Valorar la lectura, i lhbit lector, com una activitat bsica per assolir objectius personals i participar
en els temps de lectura que proposi el centre dins lhorari lectiu.
h) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competncia comunicativa bsica que permeti ex-
pressar i comprendre missatges senzills i comunicar-se amb els altres en situacions quotidianes.
i) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes que

requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions,
i ser capa daplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.
j) Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentiment
de pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements a altres entorns i
al mn en general; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals me-
canismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per
mantenir-lo o introduir elements de millora.
k) Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes

visuals.
l) Desenvolupar les competncies digitals per a la construcci i expressi dels aprenentatges adequats
a ledat.
m) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacio-
nar-se amb els altres, i aquelles que fomentin la igualtat de gnere, aix com una actitud contrria a la
violncia i als prejudicis de qualsevol mena.
n) Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les di-
ferncies i utilitzar leducaci fsica per afavorir el desenvolupament personal i social.
o) Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin la
prevenci daccidents de trnsit.
p) Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre
de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

Article 4
Rgim lingstic
1. El rgim lingstic de leducaci primria es regeix pels principis establerts al ttol II de la Llei dedu-
caci, i per les disposicions reglamentries de desplegament.
Decret 119/2015
2. Els centres estableixen en el projecte lingstic, que sha de concretar a partir de la realitat sociolingsti-
ca de lentorn, els criteris per a lensenyament i aprenentatge de les llenges i per al seu tractament
i s, els criteris per a la implementaci destratgies orientades a ladquisici de la competncia
plurilinge dels alumnes, les mesures per fomentar lestudi de llenges no curriculars i daltres cultu-
res presents en la comunitat educativa i els criteris per a lacollida personalitzada de lalumnat nou-
vingut.
3. En acabar lensenyament obligatori, el sistema educatiu a Ca-

talunya ha de garantir que tots els alumnes, independentment El sistema educatiu a
del seu origen lingstic familiar, tinguin un ple domini de les
dues llenges oficials i el coneixement de, com a mnim, una
Catalunya ha de garantir
llengua estrangera amb lobjectiu que assoleixin les competn- un ple domini de les dues
cies bsiques que sestableixen en el Marc europeu com de
referncia per a les llenges. Els centres podran oferir opcional- llenges oficials
ment, la introducci duna segona llengua estrangera. i el coneixement duna
4. La implantaci destratgies educatives dimmersi lingstica llengua estrangera.
sha dajustar al que estableix la Llei deducaci.
5. Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a lAran amb les assignacions temporals i en els
mbits daprenentatge i les rees que el Consell General dAran, dacord amb el Departament dEn-
senyament, determini.
CAPTOL II
Currculum
Article 5
Organitzaci curricular
1. El currculum sorganitza en mbits que agrupen, segons la seva afinitat i el seu carcter complemen-
tari, les rees de coneixement, dacord amb la normativa bsica vigent.
2. Formen part del currculum els elements segents:
a) Les competncies bsiques prpies de cada mbit agrupades en dimensions: competncies

vinculades directament a un mbit, que lalumne ha dassolir en acabar letapa i que contribueixen
a lassoliment de les competncies bsiques.
b) Els continguts clau de cada dimensi: continguts que contribueixen en major mesura al desen-
volupament de les competncies de cada una de les dimensions.

c) Els continguts de cada rea establerts per cicles: objectes daprenentatge i sabers, coneixements,
conceptes, procediments i actituds que degudament combinats i contextualitzats permeten assolir
les competncies bsiques. Es presenten agrupats per blocs de continguts.
d) Els criteris davaluaci de cada rea establerts per cicles: enunciats que expressen el tipus i grau
daprenentatge que sespera que hagin obtingut els alumnes en un moment determinat i que han
de ser el referent per les diferents avaluacions.
e) Les orientacions metodolgiques de cada mbit: criteris per dissenyar activitats daprenentatge
de carcter competencial. Fan referncia a la tipologia dactivitats, a la temporitzaci, als materials
o recursos a utilitzar, a lorganitzaci social de laula i a les mesures personalitzades per atendre
la diversitat.
f ) Les orientacions per a lavaluaci de cada mbit: indicacions per a lavaluaci del procs dense-
nyament i aprenentatge que inclouen criteris i instruments que permeten valorar lassoliment de les
competncies bsiques prpies de cada mbit per part de lalumne i contribuir a lautoregulaci del
seu aprenentatge. Fan referncia al carcter formatiu de lavaluaci.
Article 6
Competncies bsiques
1. Sentn per competncia bsica la capacitat duna persona de

Competncia bsica: resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixe-
ments, habilitats prctiques, actituds i altres components socials
capacitat duna persona i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir
de resoldre problemes reals una acci efica i satisfactria.
en contextos diversos. 2. Ladquisici duna determinada competncia se sustenta en

experincies daprenentatge interdisciplinars en les quals els co-
neixements i les habilitats interactuen per donar una resposta eficient en la tasca que sexecuta. La
competncia comporta la integraci harmnica de coneixements, habilitats i actituds.
3. Les competncies bsiques sn aquelles que tots els alumnes han dadquirir en un grau suficient en
acabar la seva escolaritzaci obligatria i que li han de permetre poder incorporar-se a la societat com
a un ciutad actiu i assegurar els fonaments sobre els quals construir el seu procs formatiu al llarg
de la vida. A lannex 1 es descriuen les competncies bsiques que cal assolir al final de leducaci
obligatria.
4. Lannex 2 identifica i desenvolupa les competncies bsiques prpies dels diferents mbits de ledu-
caci primria.
5. La programaci de totes les activitats del centre, tant daula com complementries i extraescolars,
ha de contribuir a ladquisici de les competncies bsiques prpies de cada mbit, fent mfasi en la
funcionalitat i utilitat dels aprenentatges sense excloure els de caire ms conceptual.

Article 7
mbits i rees de coneixement
1. Els alumnes han de cursar en cadascun dels cursos de letapa

les rees de coneixement segents: Els alumnes han de
cursar en cadascun dels
Decret 119/2015
a) mbit lingstic
rea de llengua catalana i literatura.
cursos totes les rees
rea de llengua castellana i literatura.
rea de larans (a lAran). de coneixement.
rea de primera llengua estrangera.
b) mbit matemtic
rea de matemtiques.
c) mbit de coneixement del medi

rea de coneixement del medi natural.
rea de coneixement del medi social i cultural.
d) mbit artstic
rea deducaci artstica: visual i plstica, msica i dansa.
e) mbit deducaci fsica

rea deducaci fsica.
f ) mbit deducaci en valors

rea deducaci en valors socials i cvics o rea de religi.
2. Els alumnes, en funci de lelecci dels pares o tutors legals, podran cursar lrea de religi o lrea
deducaci en valors socials i cvics de lmbit deducaci en valors.
3. Els centres educatius poden oferir una segona llengua estrangera en el marc del projecte lingstic
del centre.
4. Lannex 2 concreta el currculum de les rees de coneixement corresponents a lmbit lingstic,

lmbit matemtic, lmbit de coneixement del medi, lmbit artstic, lmbit deducaci fsica i lrea
deducaci en valors socials i cvics.
5. Lannex 3 identifica i desenvolupa les competncies de lmbit digital que requereixen, per a la seva
adquisici, la participaci i confluncia de diferents rees a causa del seu carcter transversal.
6. A cada nivell escolar sha de realitzar, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari sobre un as-
pecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci i la integraci de coneixements de di-
verses rees.
Article 8
rea de religi
La determinaci del currculum de lensenyament de la religi catlica i de les diferents confessions reli-

gioses que hagin subscrit acords de cooperaci en matria educativa ser competncia de les autoritats
religioses corresponents. Aquest currculum haur de respectar els principis, els valors, les llibertats, els
drets i els deures constitucionals i estatutaris, i haur de contribuir al desenvolupament de les competncies
prpies de lmbit de leducaci en valors. El Departament dEnsenyament vetllar pel seu compliment.
Article 9
Distribuci horria
1. La gesti del temps escolar i lectiu per part del centre sha de fonamentar en el projecte educatiu de
centre o en el projecte educatiu de ZER i, anualment sha de concretar en la programaci general. Les
decisions en relaci amb lorganitzaci i la distribuci del temps escolar han de ser coherents amb
lacci educativa i han destar orientades a lxit escolar de tots els alumnes.
2. En lannex 4 sestableixen els horaris lectius mnims i globals de

Horaris lectius letapa, per a cadascuna de les rees del currculum, computant 35
setmanes lectives per curs a ra de 25 hores setmanals. Correspon
mnims i globals als centres determinar lhorari per a les diferents rees curriculars
detapa. establertes, sens perjudici del carcter global i integrador de leta-
pa i garantir els mnims establerts.
3. En el marc horari establert en lapartat anterior els centres han dassegurar, a cada nivell, una dedicaci
diria mnima de 30 dedicats a la promoci de lhbit lector.
4. Els centres poden adaptar el currculum a les caracterstiques dels alumnes, la seva realitat socioeco-
nmica i lingstica i al seu entorn social. Si sescau, sha de preveure lorganitzaci per projectes de
treball interdisciplinaris, en funci de ledat i dels interessos dels alumnes. Aquesta flexibilitzaci ha
de garantir lassoliment dels objectius de letapa i de les competncies bsiques que aquest Decret
estableix i ha de respectar els horaris lectius mnims establerts a lannex 4.
5. En aquells centres pblics que el Departament determini, sampliar lhorari lectiu en una hora diria
per a tots els alumnes, a fi de desenvolupar les habilitats que afavoreixen lassoliment de les compe-
tncies bsiques.
6. Lesbarjo s una activitat educativa integrada en lhorari de tots els alumnes i, per tant, shi han de res-
pectar tamb els principis del projecte educatiu de centre o del projecte educatiu de ZER.
CAPTOL III
Gesti pedaggica
Article 10
Autonomia pedaggica i organitzativa
1. Els centres disposen dautonomia pedaggica i organitzativa dacord amb el ttol VII de la Llei dedu-
caci, i amb el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius.

2. El projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER sn la mxima expressi de la seva auto-
nomia i dacord amb la normativa vigent daplicaci han de preveure el contingut mnim en relaci
amb laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica, les prioritats i els plantejaments educatius, la
concreci i el desenvolupament dels currculums, les mesures organitzatives i de gesti per atendre
la diversitat i el projecte lingstic.
3. Els centres han destablir compromisos amb les famlies, mitjanant la carta de comproms educatiu
Decret 119/2015
per donar a conixer el projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER, incentivar el treball
de lalumne i afavorir la coresponsabilitzaci de la famlia i el centre respecte del procs educatiu de
lalumne. Tamb han de donar a conixer el seu projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de
ZER a la comunitat local i afavorir-ne la collaboraci.
4. El Departament dEnsenyament ha dafavorir i incentivar la coordinaci entre els projectes educatius

dels centres que imparteixen leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obliga-
tria a fi de garantir la continutat educativa en lensenyament obligatori. Els centres han de definir
mecanismes de coordinaci per dur-ho a terme.
5. Els centres poden adoptar mesures organitzatives i de gesti

especfiques, desenvolupar projectes dinnovaci pedaggica Els centres poden adoptar
i curricular, estratgies didctiques singulars i relacions espe-
mesures organitzatives
cfiques amb la comunitat local, dins el marc que estableixi el
Departament dEnsenyament. i de gesti especfiques.
Article 11
Atenci a la diversitat dels alumnes
1. Latenci a la diversitat s el reconeixement i la valoraci de les diferents caracterstiques que presen-

ten tots i cadascun dels alumnes, aix com la consideraci de les seves necessitats daprenentatge
de forma singular, afavorint que puguin aprendre junts i colla-
borar entre ells en experincies daprenentatge compartit, re- Latenci a la diversitat
butjant la uniformitat com a valor.
s el reconeixement i la
2. Latenci a la diversitat afecta el conjunt dels alumnes i de la
comunitat educativa, per els centres han de fer un mfasi es- valoraci de les diferents
pecial en els alumnes amb necessitats especfiques de suport caracterstiques que
educatiu i, ms concretament, en lalumnat amb necessitats
educatives especials. presenten els alumnes.
3. El projecte educatiu del centre o el projecte educatiu de ZER
han dincloure els elements curriculars, metodolgics, tecnolgics i organitzatius que permetin la
participaci de tots els alumnes, dacord amb el rgim jurdic vigent. Amb carcter general les accions
previstes als centres per atendre la di-versitat han de tenir en compte els aspectes segents:
a) La planificaci de les activitats generals de laula i del centre amb criteris daccessibilitat univer-
sal, a fi de facilitar la participaci de tots els alumnes en les activitats ordinries i afavorir ladquisici
daprenentatges.
b) La detecci i prevenci de les dificultats daprenentatge, tan aviat com es detectin.

c) La planificaci de les mesures i recursos per donar suport als alumnes que manifesten necessi-
tats especfiques datenci educativa de suport educatiu.
d) El seguiment del progrs i lajustament de les mesures i els recursos per a cadascun dels alum-
nes.
4. Lequip directiu ha de vetllar perqu els alumnes amb necessitats educatives especials vinculades
a discapacitats fsiques, intellectuals o sensorials, de trastorns de lespectre autista, de trastorns
mentals, de trastorns greus de conducta, de malalties degeneratives o de malalties minoritries que
afecten substancialment el desenvolupament i laprenentatge que tenen un dictamen descolaritza-
ci o que tinguin un informe de reconeixement de necessitats educatives especials, disposin dun pla
individualitzat en un termini mxim de dos mesos des de la seva escolaritzaci, per tal dassegurar
les condicions adients de qualitat educativa i de benestar relacional.
5. Per als alumnes dincorporaci tardana al sistema educatiu, ladministraci educativa ha destablir i
facilitar als centres recursos i mesures davaluaci del coneixement de les llenges oficials i del grau
dadquisici de les competncies, i tamb mesures dacollida.
6. En relaci amb els alumnes amb trastorns de laprenentatge o de la comunicaci relacionats amb
laprenentatge escolar i amb els alumnes daltes capacitats, el projecte educatiu de cada centre o
el projecte educatiu de ZER ha dincloure els elements metodolgics i organitzatius necessaris per
a la seva correcta atenci i ladministraci educativa ha destablir protocols perqu el centre pugui
identificar els senyals dalerta el ms aviat possible i garantir latenci adequada.
7. Els alumnes als quals fan referncia els dos apartats anteriors poden disposar dun pla individualitzat,
sempre que es consideri necessari.
Article 12
Acci tutorial
1. Lacci tutorial t per finalitat contribuir, en collaboraci amb les famlies, al desenvolupament per-
sonal i social dels alumnes en els aspectes intellectual, emocional, tic i moral, dacord amb la se-
va edat, i en comporta el seguiment individual i collectiu per part de tot els mestres.
2. El projecte educatiu del centre o el projecte educatiu de ZER han de definir el model de tutoria esta-
blint les actuacions associades a lacci tutorial que han de garantir:
a) Crear una cultura descola, com a nic sistema per a tot el

El projecte educatiu ha centre que garanteixi als alumnes un entorn previsible, positiu,
segur i coherent.
de definir el model
b) Vetllar pels processos educatius de lalumnat, garantint el se-
de tutoria. guiment individual i collectiu i la detecci i atenci de les seves
necessitats educatives en el moment que es produeixen.
c) Promoure la implicaci de cada alumne en el seu procs daprenentatge, proporcionant-li una

resposta educativa singular i adient.
d) Assegurar la coordinaci de tots els mestres que intervenen en leducaci dun mateix alumne.

e) Dur a terme la informaci i lorientaci de carcter personal i acadmic dels alumnes, tot evitant
condicionants lligats al gnere.
f ) Vetllar per la convivncia del grup dalumnes, creant una dinmica positiva, i la seva participa-
ci en les activitats del centre.
g) Informar els pares o tutors sobre levoluci educativa dels seus fills i oferir-los lassessorament i
Decret 119/2015
latenci adequada. Els pares o tutors han de tenir accs a tota la documentaci referida a lavalua-
ci del seu fill.
h) Facilitar a pares i tutors lexercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procs educa-
tiu dels seus fills. Cada centre ha de confeccionar la seva prpia carta de comproms educatiu, que,
entre els seus continguts especfics, ha de recollir els compromisos del centre i la famlia pel que
fa al seguiment de levoluci dels alumnes.
i) Implicar els alumnes i les seves famlies en el procs educatiu i en la dinmica del centre. Sha de
preveure en la programaci general la planificaci dentrevistes, reunions collectives o altres actua-
cions que es considerin oportunes.
3. Tal com estableix la Llei deducaci, la tutoria dels alumnes s part de la funci docent. Tots els alum-
nes han de disposar dun tutor, que s el responsable dorientar el seu procs educatiu, tant en lm-
bit individual com en el collectiu. El mestre tutor ha de vetllar, especialment, pel desenvolupament
personal dels alumnes i per lassoliment progressiu de les competncies bsiques prpies de ca-
da mbit i ha de coordinar, a aquests efectes, tots els mestres que intervenen en aquest procs.
4. Correspon al mestre tutor la relaci amb les famlies o tutors dels alumnes i la formalitzaci de la
documentaci, acadmica i de tot tipus, que sigui necessria.
5. A criteri de lequip directiu un tutor pot romandre ms dun curs amb el mateix grup per tal de facili-
tar les tasques de tutoria i el seguiment del procs educatiu dels alumnes.
Article 13
Equips docents
1. A efectes de coordinaci els mestres sorganitzaran en equips docents, que tindran les funcions
segents:
a) Desenvolupar el currculum per concretar les activitats densenyament i aprenentatge i altres ac-
tuacions que sescaiguin.
b) Fer el seguiment del procs daprenentatge global dels alumnes del grup i establir les mesures
necessries per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos densenyament.
c) Fer collegiadament lavaluaci dels alumnes, dacord amb

la normativa establerta, adoptar les corresponents decisions Els equips docents han de
de promoci i avaluar la prpia prctica docent. collaborar per prevenir
d) Qualsevol altra funci que estableixi el Departament dEn- i atendre les necessitats
senyament o es determini en el projecte educatiu de centre
o en el projecte educatiu de ZER. educatives dels alumnes.

2. Els equips docents collaboraran per prevenir i atendre les necessitats educatives dels alumnes tre-
ballant de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. A aquest efecte, els centres
han de preveure horaris especfics per a les reunions de coordinaci dels equips docents dins del pe-
rode de permanncia del professorat en el centre.
Article 14
Material didctic
1. Els materials didctics que sutilitzin als centres educatius han de tenir unes caracterstiques de dis-
seny i una varietat de possibilitats ds que permetin ajustar-se a la diversitat dels alumnes i facilitin
lxit educatiu. Tots els materials, sense exclusi, tindran els estndards de qualitat establerts, per tal
de respectar la seguretat, la privacitat i la salut dels alumnes.
2. Els materials didctics han de respondre als principis dac-

Els materials didctics cessibilitat amb la finalitat deliminar les barreres per a laccs a
laprenentatge i a la comunicaci i donar resposta als requeriments
han de respondre als del sistema educatiu inclusiu.
principis daccessibilitat. 3. Els centres han de fomentar ls de les diferents tecnologies per
a laprenentatge, la comunicaci i el coneixement amb la finalitat
denriquir les situacions daprenentatge i potenciar la participaci activa i el comproms de lalumnat.
Les tecnologies permeten personalitzar els aprenentatges, afavorir lautonomia i la cooperaci dels
alumnes, proporcionant mltiples formats daccs als continguts i a la producci del coneixement.
4. Els materials didctics i els llibres de text que sutilitzin han de respectar els principis, valors, lliber-
tats, drets i deures constitucionals i estatutaris i shan dadequar al que estableix aquest Decret i a
les normes de desplegament. En particular, cal vetllar perqu evitin actituds discriminatries per ra
de naixement, raa, sexe, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social i han
dincloure els principis i valors que recull la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de
protecci integral contra la violncia de gnere.
CAPTOL IV
Avaluaci i promoci
Article 15
Avaluaci
1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ser contnua i global, de manera que es
tindr en compte el seu progrs en el nivell dadquisici de les competncies bsiques prpies de
cada mbit i el conjunt drees del currculum.
2. Lavaluaci dels alumnes prendr en consideraci els diferents elements del currculum, el treball fet a
classe i linters i lesfor a progressar demostrat per lalumne. Es posar especial cura en el carcter
formatiu de lavaluaci. Per aix es fomentaran les activitats dautoavaluaci i de coavaluaci i es

facilitar el coneixement previ dels criteris davaluaci. Caldr, a ms, garantir als alumnes un retorn
qualitatiu dels resultats assolits, per implicar-los en el seu procs daprenentatge.
3. El referent per determinar el grau dassoliment de les compe-

tncies bsiques prpies de cada mbit sn els criteris dava- El referent per determinar
luaci proposats per a cada cicle i estan recollits a lannex 2.
el grau dassoliment
Decret 119/2015
4. En el supsit que el progrs de lalumne no sigui ladequat,
sestabliran mesures i suports per atendre les seves necessi-
de les competncies de
tats educatives per poder seguir el procs educatiu. Aquestes cada mbit sn els criteris
mesures i suports sadoptaran en qualsevol moment de letapa
i, si escau, es procedir a una valoraci psicopedaggica de davaluaci proposats
lalumne per tal didentificar les seves dificultats i ajustar la per a cada cicle.
intervenci docent a les necessitats de lalumne.
Article 16
Promoci
1. En finalitzar cada curs lequip docent del grup prendr les decisions oportunes sobre la promoci
de cada alumne. Es tindr en compte el criteri de lequip docent del cicle corresponent i , de manera
fonamental, la del mestre tutor de lalumne.
2. Cada alumne accedir al curs segent sempre que hagi assolit els aprenentatges corresponents o
lequip docent consideri que podr seguir el curs segent amb aprofitament i amb les mesures i su-
ports corresponents.
3. Quan no es compleixin aquestes condicions, lalumne ha de romandre un any ms en el mateix curs.

Aquesta decisi es podr adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i els centres establiran
mesures especfiques de seguiment, sens perjudici del que estableix lapartat segent.
4. Els alumnes amb necessitats educatives especials podran ampliar la seva permanncia en letapa de
leducaci primria fins a dos cursos, sempre que aix afavoreixi la seva integraci socioeducativa i
levoluci dels seus aprenentatges.
5. Lalumnat nouvingut que presenti un desfasament de ms de dos anys en el seu nivell dassoliment
de les competncies es pot escolaritzar en un curs inferior al que li correspondria per edat.
6. Els alumes amb altes capacitats poden flexibilitzar la permanncia en un curs o en tota letapa. Aques-
ta mesura es concretar en un pla individualitzat.
7. En finalitzar letapa, lequip docent avaluar el grau dassoliment de les competncies bsiques pr-
pies dels mbits i el grau de maduresa adequat de lalumne i
ho far constar en linforme dava-luaci. El centre informar
8. Saccedir a leducaci secundria obligatria si shan assolit peridicament els pares
els objectius de letapa, un nivell satisfactori en les competn-
cies bsiques prpies de cada mbit i un grau de maduresa o tutors legals sobre el
adequat. Shi accedir, aix mateix, sempre que els aprenentat-
ges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament la nova
progrs educatiu.

etapa, en la qual lalumne rebr els ajuts i suport corresponent. Quan no es compleixin les condicions
suara esmentades, es podr accedir a letapa segent si shan adoptat les mesures previstes en els
apartats 3 i 4 anteriors.
9. El centre informar peridicament els pares o tutors legals sobre el progrs educatiu de lalumne i
dels seus resultats respecte als criteris davaluaci de les diferents rees.
10. El Departament dEnsenyament ordena i desplega lavaluaci dels ensenyaments de leducaci pri-
mria i els documents oficials.
Article 17
Avaluaci diagnstica
1. Durant el tercer curs tots els alumnes realitzaran una avaluaci diagnstica, que no tindr efectes en
lexpedient acadmic individual, sin carcter informatiu, formatiu i orientador per a lalumne, la fa-
mlia i el centre, en el marc de lacci tutorial.
2. Lavaluaci diagnstica mesura el nivell dassoliment de les competncies bsiques per part dels
alumnes.
3. Els resultats de lavaluaci diagnstica han de servir als centres per prendre les mesures oportunes
per garantir que tots els alumnes assoleixin les competncies bsiques previstes per a aquest nivell
descolaritat i en particular per organitzar, en els cursos successius, les mesures i suports que permetin
millorar els resultats de cadascun dels alumnes.
4. Lavaluaci diagnstica, conjuntament amb altres indicadors, permet analitzar, valorar i reorientar, si
cal, lacci educativa dels primers cursos de leducaci primria per aconseguir la formaci i els apre-
nentatges previstos.
5. El Departament dEnsenyament facilitar als centres les proves, les instruccions i el suport neces-
sari per dur a terme lavaluaci diagnstica.
Article 18
Prova davaluaci de sis deducaci primria
1. Durant el sis curs deducaci primria tots els alumnes, excepte aquells que siguin declarats exempts
per la convocatria corresponent, han de realitzar una prova davaluaci externa que mesura les
competncies i els coneixements bsics que han dhaver adquirit al final de letapa.
2. La prova, elaborada per lrgan responsable de lavaluaci, dacord amb el ttol XI de la Llei deduca-
ci, t un carcter informatiu, formatiu i orientador per a lalumnat, les famlies i els centres.
3. Els resultats de la prova completen i enriqueixen les diferents fonts dinformaci de qu disposen els
centres per identificar en cada alumne el grau dassoliment de les competncies i els coneixements
bsics i, si sescau, els factors que li poden dificultar el seguiment de les activitats daprenentatge al
llarg de leducaci secundria obligatria.

4. Els resultats de la prova proporcionen al centre una informaci rellevant per identificar elements de
millora amb relaci a la planificaci, el desenvolupament i lavaluaci de les activitats densenyament
i aprenentatge, aix com daltres aspectes de lorganitzaci i el funcionament del centre. Els resultats
de la prova proporcionen als docents indicadors pedaggics que els han de servir per orientar i orga-
nitzar les propostes educatives.
5. Correspon al Departament dEnsenyament, en el marc de la normativa vigent, definir lestructura, el
Decret 119/2015
contingut, la implementaci, la correcci i lexplotaci dels resultats de lavaluaci final detapa.
DISPOSICI ADDICIONAL
rgan davaluaci
Les referncies fetes a lrgan responsable de lavaluaci sentenen fetes al Consell Superior dAvaluaci
del Sistema Educatiu, dacord amb larticle 4 del Decret 297/2011, de 22 de mar, de reestructuraci del
Departament dEnsenyament, en concordana amb el Decret 294/2011, de 8 de mar, pel qual se sus-
pn lactivitat de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci i la constituci del seu Consell Rector.
DISPOSICI DEROGATRIA
Es deroga el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
leducaci primria, sens perjudici del calendari dimplantaci establert a la disposici final.
DISPOSICI FINAL
Calendari daplicaci
Els ensenyaments deducaci primria han de quedar totalment implantats lany acadmic 2015-2016.
Barcelona, 23 de juny de 2015
Artur Mas i Gavarr

President de la Generalitat de Catalunya
Irene Rigau i Oliver

Consellera dEnsenyament

Annex 1
LES COMPETNCIES BSIQUES
Les competncies bsiques que shan dadquirir en finalitzar leducaci obligatria sn les segents:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

s la capacitat dexpressar, interpretar i comunicar conceptes, pensaments, fets i opinions, oralment i per
escrit, fent servir diferents suports i formats (escrit, audiovisual, grfic) atenent la diversitat de llenges,
per interactuar lingsticament de manera adequada i creativa en diferents contextos socials i culturals.
2. Competncia matemtica
s la capacitat per formular, emprar i interpretar les matemtiques en diferents contextos. Inclou el rao-
nament matemtic, la resoluci de problemes i la utilitzaci de conceptes, procediments, dades i eines
matemtiques per descriure, explicar i predir fenmens. Permet reconixer el paper de les matemtiques
en el mn actual i emetre judicis i prendre decisions ben fonamentades prpies de ciutadans construc-
tius, compromesos i reflexius.
3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

s la mobilitzaci de sabers que han de permetre a lalumnat comprendre les relacions que sestablei-
xen entre les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi am-
bient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut. Inclou tamb el desenvolupament i laplica-
ci del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions.
4. Competncia artstica i cultural

s el coneixement, la comprensi i la valoraci crtica de diferents manifestacions culturals i artstiques,
tradicionals o no, que sutilitzen com a font denriquiment i gaudi. Tamb inclou la capacitat de crear
produccions artstiques prpies o expressar experincies i emocions a travs de diferents mitjans arts-
tics.
5. Competncia digital
s ladquisici dhabilitats imprescindibles per interactuar amb normalitat en la societat digital en qu
es viu. Inclou destreses referides a instruments i aplicacions digitals; al tractament de la informaci i orga-
nitzaci dels entorns digitals de treball i daprenentatge; a la comunicaci interpersonal i a la collabora-
ci en entorns digitals; i als hbits, civisme i identitat digital.

6. Competncia social i ciutadana
s la capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes em-
prant el judici tic que es basa en els valors i prctiques democrtiques i exercir la ciutadania, actuant amb
criteri propi i sentit crtic, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud
constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
7. Competncia daprendre a aprendre
Annex 1
s la capacitat demprendre, organitzar i conduir un aprenentatge individualment o en grup, en funci
dels objectius i necessitats, aix com dominar els diferents mtodes i estratgies daprenentatges.
8. Competncia dautonomia, iniciativa personal i emprenedoria

s ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelaciona-
des, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat,
lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i de convertir les idees en
les accions, daprendre de les errades, dassumir riscos i de treballar en equip.
Les competncies bsiques es construeixen a partir duna adequada selecci i combinaci de contin-
guts curriculars, duna o diverses rees, en funci del seu carcter ms o menys transversal. Hi ha mol-
tes combinacions de continguts que contribueixen a ladquisici duna mateixa competncia bsica,
tenint en compte que no tots els continguts del currculum tenen el mateix impacte potencial amb rela-
ci a una competncia. Cada activitat daprenentatge sha de programar tenint en compte el contingut
o continguts que han de ser utilitzats per resoldre un problema o situaci que es presenta de forma
contextualitzada amb lobjectiu darribar a un determinat resultat daprenentatge.
Cada centre educatiu, en lexercici de lautonomia establerta a la Llei deducaci, ha de definir en el projecte
educatiu de centre o en el projecte educatiu de ZER els principis pedaggics que orienten la concreci i
el desenvolupament del currculum i lenfocament competencial.
Aix mateix, el Departament dEnsenyament posa a disposici dels centres els documents didentificaci
i desplegament de les competncies bsiques prpies de cada mbit graduades en tres nivells dassoli-
ment, agrupades en dimensions. Per a cada competncia sindiquen els continguts clau que contribueixen
en major mesura al seu desenvolupament. Es proposen, tamb, unes orientacions metodolgiques i
unes orientacions i indicadors per a lavaluaci.
El carcter transversal de les competncies bsiques implica que els centres hagin de potenciar el treball
interdisciplinari. Aquest fet sha de tenir en compte en lorganitzaci del centre i en la gesti dels espais
i del temps escolar.

Annex 2
MBIT LINGSTIC
rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

i llenges estrangeres
Introducci
Lobjectiu central de leducaci s preparar els alumnes perqu siguin capaos de desenvolupar-se
com a persones en la societat plural, multilinge i multicultural del segle xxi. Aquest fet implica, entre
daltres qestions, educar les nenes i els nens perqu desenvolupin aquelles competncies comunica-
tives i lingstiques que facin possible que tant personalment com socialment siguin capaos dactuar
i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, del que s la condici
humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, cal plantejar, en leducaci primria, el desenvolupament integral i harmnic dels
aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica i comunicati-
va ocupa un lloc preferent. Per formar parlants plurilinges i interculturals cal, en primer lloc, lassoliment
de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell, com a garantia que les-
cola proporciona als alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Tamb lesco-
la ha de fomentar el respecte per la diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre
de totes les llenges i cultures. Durant leducaci primria es far un tractament integrat de les diferents
llenges del centre a lhora de planificar-ne els aprenentatges i el tractament metodolgic i didctic.
Daquesta manera, els alumnes esdevindran capaos de dur a terme les tasques de comunicaci que
els permetin expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i
adultes, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilitzaci del
llenguatge verbal, oral i escrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar els mitjans audiovisuals i les
tecnologies digitals.
En el desenvolupament de la seva competncia comunicativa, lalumne fa o acompanya accions amb pro-

psits diversos segons la situaci. En aquest sentit, lensenyament i aprenentatge de la llengua semmarca
en lenfocament orientat en lacci, que es recull i es desenvolupa mpliament en el document Marc
europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar, elaborat pel Consell dEuropa.
El desenvolupament de la competncia comunicativa no ha de ser un afer exclusiu de lrea de llengua.

Ats que la llengua i la comunicaci sn la base de la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixe-
ment, totes les rees esdevenen tamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunica-
tives dels alumnes. s a dir, totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat i des de
les maneres peculiars dexplicar el mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Tanma-
teix, lrea lingstica se centra tamb en la literatura, en el desenvolupament de la competncia del lec-
tor literari.

La lectura s un aprenentatge fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques i ha
destar inclosa en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica docent,
han de garantir que shi destini un temps diari.
La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini de llenges, essencial en la vivncia

de la cultura i lobertura al mn, i un dels factors que contribueix ms plenament a la identitat individual,
social i personal.
Aquest currculum preveu la possibilitat que els centres imparteixin una segona llengua estrangera en
el cicle superior. No obstant aix, i en funci del seu projecte educatiu de centre o el projecte educatiu
de ZER, els centres podran considerar la introducci daquest aprenentatge en qualsevol dels altres ci-
cles de letapa. A aquest efecte hauran de fer les adequacions oportunes als continguts i criteris dava-
Annex 2
luaci que estan establerts per al cicle superior.
Competncies bsiques prpies de lmbit lingstic

Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit lingstic que es relacionen a
continuaci. Les competncies es presenten agrupades en cinc dimensions. Al final de cada dimensi
senumeren uns continguts clau que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les com-
petncies.
rees de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura
Dimensi comunicaci oral

La comunicaci oral consisteix en la capacitat de comprendre i expressar missatges orals tenint present
la situaci comunicativa. Escoltar i parlar, en la major part dels casos sassocien, perqu es produeixen en
un context dinteracci en el qual els interlocutors sn alternativament emissors i receptors. Hi actuen,
per tant, les capacitats de comprendre, expressar-se i dialogar o conversar.
La comprensi de textos orals s una de les habilitats que els alumnes necessiten per comunicar-se en
situacions habituals, formals i no formals, i per aprendre i adquirir la llengua estrangera.
La competncia oral constitueix un factor dintegraci social de les persones; saber escoltar i saber parlar
b sn qualitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones relacions personals i socials en els
nostres alumnes i tamb els facilitar un millor aprenentatge i un bon desenvolupament professional
al llarg de la vida.
Aquesta competncia facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, lelaboraci i lexpressi didees,
opinions i sentiments, i la construcci del propi pensament.
Lexpressi oral implica el coneixement dun lxic, i dunes estructures morfosintctiques i textuals. Les
paraules, amb el seu significat, amb els seus matisos i les seves accepcions, i amb les seves caracterstiques
morfolgiques, permeten que el parlant elabori unes oracions que segueixen unes lleis organitzatives
prpies de cada llengua. Les frases poden matisar i completar el seu significat en organitzar-se en una
estructura textual que proporciona una informaci ms complexa.

Cal preparar els alumnes per als dos tipus de discurs existents: el produt per una sola persona, com en
el cas duna xerrada, una ponncia o un recital de poesia i per al plurigestionat, s a dir, quan intervenen
diferents persones que intercanvien contnuament els papers demissor i receptor del missatge.
En la interacci oral s on es posen en joc els processos de la comprensi i lexpressi de forma conjun-
ta. s molt important practicar-ho en contextos relacionats amb la vida escolar i de lentorn, per tal que
els alumnes sexpressin amb claredat i rigor. Tamb s important que els mestres cerquin espais i temps
per portar a terme activitats ben planificades que facin que lalumne pugui avanar en el seu discurs oral
i sadoni del seu progrs.
Un comunicador competent tamb utilitza elements comunicatius no verbals i aplica els coneixements
lxics, gramaticals i textuals per interpretar i expressar missatges orals.
Aquesta dimensi est integrada per tres competncies:
Competncia 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i escolars.
Competncia 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situaci comunicativa.
Competncia 3. Interactuar oralment dacord amb la situaci comunicativa utilitzant estratgies con-
versacionals.
Continguts clau:
Textos de tipologia diversa en diferents formats i suports.
Estratgies per a la comprensi.
Tema, idees principals i rellevants.
Morfosintaxi textual: connectors.
Lxic: vocabulari usual i especfic.
Component semntic de la llengua: comparaci, derivaci, sentit figurat...
Gesti i tractament de la informaci.
Organitzaci del text: coherncia i cohesi.
Correcci lingstica.
Adequaci del registre.
Elements expressius: prosdics i no verbals.
Estratgies per estructurar lexpressi oral.
Estratgies de participaci activa i collaborativa.
Normes que regeixen la interacci oral: torn de paraula...

Dimensi comprensi lectora
La comprensi lectora s la capacitat duna persona per entendre, valorar i emprar textos escrits, per
tal dassolir objectius personals, desenvolupar el propi coneixement i potenciar-lo, aix com tamb per
poder participar en la societat.
Per comprendre, el lector necessita reconixer les lletres, les paraules, les frases, per tamb interpretar
el missatge que porta el text. Per aix, un lector competent adequa la manera de llegir utilitzant estrat-
gies lectores en funci del tipus de text, dels diferents formats i suports, i del propsit de la lectura que
lha motivat a llegir-lo. En tots aquests aspectes, hi intervenen diversos processos: localitzar i obtenir
informaci del text, saber integrar-la i interpretar-la, i reflexionar-hi i valorar-la.
Annex 2
La lectura apareix profundament relacionada amb la capacitat per aprendre i pensar; formar aprenents
autnoms capaos daprendre al llarg de la vida, implica preparar lectors que gaudeixin amb la lectura
i que puguin utilitzar-la per aprendre. Lactitud envers la lectura s la disposici per llegir de manera
plaent que porta a la prctica lliure i voluntria, per omplir la curiositat i el desig de saber, aix com
per obtenir satisfacci personal.
Aquesta dimensi est integrada per quatre competncies:
Competncia 4. Llegir amb fludesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de
comunicaci i escolars en diferents suports i formats.
Competncia 5. Aplicar estratgies de comprensi per obtenir informaci, interpretar i valorar el con-
tingut dacord amb la tipologia i la complexitat del text i el propsit de la lectura.
Competncia 6. Utilitzar, per comprendre un text, lestructura i el format de cada gnere textual i el
component semntic de les paraules i de les estructures morfosintctiques ms habituals.
Competncia 7. Aplicar estratgies de cerca i gesti de la informaci per adquirir coneixement propi.
Continguts clau:
Lectura en veu alta.
Lectura silenciosa.
Tema, idees principals i rellevants.
Hbit lector.
Connectors.
Signes de puntuaci.
Estratgies de cerca.
Fonts dinformaci en paper i suport digital.

Dimensi expressi escrita

Lexpressi escrita s la capacitat dutilitzar lescriptura com una activitat que permet comunicar-se,
organitzar-se, aprendre i participar en la societat. Implica un suport i un sistema de representaci grfica
del llenguatge que t la qualitat de fixar el missatge i mantenir-lo en el temps.
Lescriptura s una activitat que permet participar en situacions comunicatives amb diverses finalitats
concretes. Escrivim per demanar informaci, per transferir coneixement, per intentar convncer, per
comunicar sentiments i vivncies, per plaer per tant, en qualsevol escrit shi reflecteix la intenci i la
contextualitzaci.
En el procs descriure shi troben implicats, a ms, els coneixements sobre el tema del qual es vol escriu-
re, els coneixements previs sobre els continguts lingstics i lorganitzaci del text que t lalumne. Les-
criptura sha de plantejar a partir de textos significatius o propers als alumnes. Tamb s important plante-
jar situacions descriptura collaborativa, tenint en compte que lensenyant pot modelar les habilitats, les
estratgies i els coneixements que es necessiten perqu lalumne esdevingui competent com a escriptor.
Un escriptor competent dedica temps a pensar abans descriure, planifica formulant els objectius, gene-
rant i organitzant idees, selecciona la informaci interessant i la ms rellevant per comenar a produir.
Redacta el text i el revisa en funci de la situaci comunicativa, del context, del destinatari, de lobjectiu
que es tingui i de les convencions i normes gramaticals. Escriu en diferents formats i suports, paper i
digital, textos continus i discontinus, per sempre de manera coherent, cohesionada i dacord amb les
convencions de la llengua.
Competncia 8. Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa i el destinatari.
Competncia 9. Produir textos de tipologies diverses amb un lxic i estructura que sadeqin al tipus
de text, a les intencions i al destinatari.
Competncia 10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentaci formal en funci de
la situaci comunicativa.
Continguts clau:
Connectors.
Signes de puntuaci.

Estratgies i recursos per a la producci de textos.
Elements per a la planificaci dun text.
Organitzaci del text: coherncia i cohesi.
Correcci lingstica.
Adequaci del registre.
Revisi ortogrfica: diccionaris i correctors de textos.
Presentaci formal.
Annex 2
Hbit descriure.
Dimensi literria
La literatura s una font esttica i cultural, ajuda a comprendre el mn que ens envolta i inclou els diver-
sos gneres: potics, narratius, teatrals, des dels ms tradicionals als ms actuals.
Laproximaci a les obres literries facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor, aix com el
coneixement i vinculaci a la llengua i cultura prpia i daltri. A ms destimular la creativitat, desenvolu-
pa el sentit crtic.
Per poder gaudir del fet literari, el lector ha de tenir accs a obres ben diverses. Ha de poder interpre-
tar correctament els recursos lingstics i estilstics que els autors utilitzen i ha de conixer de manera
bsica el context i les circumstncies en qu una obra ha estat produda. Una persona amb compe-
tncia literria tamb ha de ser capa de produir textos (narracions, poemes...) en qu predomini la di-
mensi artstica i esttica i en qu apliqui els coneixements sobre els recursos i les estructures prpies
de cada gnere.
Un dels objectius que shaurien daconseguir en finalitzar leducaci primria s que la majoria dels
alumnes hagin adquirit lhbit lector. s a dir, que la lectura formi part de les seves rutines i que aquesta
activitat tingui una presncia important en lmbit personal.
Aquesta dimensi est integrada per dues competncies:
Competncia 11. Llegir fragments i obres i conixer alguns autors i autores significatius de la literatura
catalana, castellana i universal.
Competncia 12. Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.
Continguts clau:
Lectura silenciosa.
Hbit lector.

Estratgies i recursos per a la producci de textos.
Correcci lingstica.
Hbit descriure.
Dades bsiques dun llibre.
Obres significatives dautors vinculats a lentorn.
Recursos retrics.
Ritme i rima.
Dimensi plurilinge i intercultural

Les competncies daquesta dimensi plantegen continguts relacionats amb les habilitats i destreses
per a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones basats en els usos socials de les llen-
ges en contextos multilinges. Es parteix de la idea que aprendre llenges s, abans que una altra cosa,
aprendre a comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb realitats diverses i a assumir la
prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres.
Per aquest motiu, aquesta dimensi se subdivideix en dues competncies. Una primera se centra en
ls de la llengua catalana en una realitat multilinge com s la Catalunya actual. Per entendre per qu
s necessari aquest s, un alumne daquest pas ha de tenir la informaci suficient per poder conixer,
crticament, la realitat social de la llengua catalana en els diversos territoris on aquesta es parla. En
aquest sentit, tamb shaur de conixer la prpia diversitat interna de la llengua, com a element bsic de
respecte entre les diverses variants del catal, que trobar reflectida, bsicament, en els diversos textos
literaris que lalumne es pugui anar trobant al llarg de la vida escolar i en els mitjans de comunicaci
propis dels diferents territoris.
Una segona competncia se centra en el coneixement de la diversitat lingstica de la nostra societat. Par-
tint de la realitat ms immediata, tamb sintroduir la diversitat, en aquest cas geogrfica, principalment
de lEstat, per tamb dEuropa i del mn. Per fomentar linters per aquesta diversitat i per laprenentatge
de llenges, especialment les llenges ms properes a la nostra, s a dir, les llenges romniques, es tre-
ballar la intercomprensi entre aquestes llenges, com a pas previ per tal que lalumne sinteressi en el
seu aprenentatge.
Competncia 13. Ser conscient de la pertinena a la comunitat lingstica i cultural catalana, i mostrar
inters per ls de la llengua catalana.
Competncia 14. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, lEstat espanyol,
dEuropa i del mn.
Continguts clau:
Dades bsiques sobre la comunitat lingstica catalana i sobre les variants de la llengua.
Recursos per analitzar la situaci de les llenges en la nostra societat.

Usos no discriminatoris del llenguatge.
Dades bsiques sobre la diversitat sociolingstica.
Prejudicis lingstics.
Llenges romniques diverses.
Dades bsiques sobre les llenges familiars.
rea de llengua estrangera
Annex 2
Dimensi comunicaci oral
La comunicaci oral s lactivitat ms freqent i universal que els parlants de qualsevol llengua duen a
terme i consisteix en la capacitat de comprendre i expressar missatges orals tenint present la situaci
comunicativa. Escoltar i parlar sassocien en la major part dels casos, perqu es produeixen en un con-
text dinteracci en el qual els interlocutors sn alternativament emissors i receptors que construeixen
significats.
Hi actuen, per tant, les capacitats de comprendre, expressar-se i conversar. En el cas de les llenges es-
trangeres, la comunicaci oral s una dimensi fonamental per aprendre-les i adquirir-les. Latenci als
significats i la forma i la seva negociaci t un vincle directe amb laprenentatge i ladquisici. El treball
sobre aquesta dimensi ha de servir principalment per preparar els aprenents a comunicar-se dins i fora
de laula i participar amb xit en la comunitat universal.
La comprensi de textos orals s un dels procediments que els alumnes ms necessiten en situacions
habituals, formals i no formals, i sutilitza per aprendre i adquirir la llengua estrangera. La prctica en lm-
bit escolar els prepara per a la comprensi en mbits diversos. Un aprenent que sigui competent en la
comprensi de textos orals ser capa de participar amb xit en situacions comunicatives diverses.
Saber escoltar i saber parlar b sn habilitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones rela-
cions personals i socials i facilita laprenentatge i el desenvolupament professional al llarg de la vida. En
el cas de les llenges estrangeres, el domini daquesta dimensi vertebra la resta de dimensions.
Lexpressi oral en llenges estrangeres implica el coneixement dun lxic, duns elements morfosintc-
tics i textuals i duns elements fontics que contribueixen a la fludesa de la parla. Les paraules, amb el
seu significat i les seves caracterstiques morfolgiques, permeten que el parlant elabori unes oracions
que segueixen unes lleis organitzatives prpies de cada llengua. Especialment en llenges estrangeres,
prendre conscincia de les estratgies comunicatives i utilitzar-les s fonamental per ser competent en
la comunicaci oral, i cal treballar-les de manera sistemtica.
Ser competent en una llengua estrangera implica utilitzar elements comunicatius no verbals i aplicar els
coneixements lxics, gramaticals i textuals per interpretar i expressar missatges orals.
Al mateix temps, ls de les tecnologies digitals per a la comunicaci facilita i dna suport a la compren-
si, lexpressi i la interacci orals.

Competncia 1. Obtenir informaci bsica i comprendre textos orals senzills o adaptats de la vida
quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 2. Planificar i produir textos orals breus i senzills adequats a la situaci comunicativa.
Competncia 3. Interactuar oralment dacord amb la situaci comunicativa utilitzant estratgies con-
versacionals bsiques.
Continguts clau:
Estratgies per a lexpressi: planificaci, producci i revisi.
Estratgies i frmules per a la interacci oral.
Organitzaci i estructura discursiva del text: adequaci, coherncia i cohesi.
Morfosintaxi textual: connectors.
Component semntic de la llengua: comparaci, derivaci, sentit figurat, falsos amics.
Fludesa oral.
Gesti i comunicaci de la informaci.
s dels recursos digitals.
Dimensi comprensi lectora

La comprensi lectora s la capacitat dentendre i valorar textos escrits, per tal dassolir objectius per-
sonals i desenvolupar el propi coneixement. La lectura ocupa un lloc destacat en laprenentatge duna
llengua estrangera, en la mesura que posa lalumne en contacte amb textos on es presenten, en un tot
integrat, el lxic i els elements morfosintctics i discursius. Lexposici abundant a textos variats i com-
prensibles afavoreix els processos dadquisici de la llengua estrangera.
La lectura de textos en llengua estrangera ofereix a lalumne laccs a informaci i aprofundeix i amplia
els seus coneixements i aprenentatges alhora que li proporciona loportunitat de conixer i interactuar
amb altres cultures i experincies. Per a molts alumnes una de les fonts principals dinput lingstic
fora de laula s la lectura digital. Aquest tipus de lectura requereix estratgies i habilitats diferents de les
requerides pels textos impresos.
Cal afavorir que lalumne transfereixi a la lectura de textos en llengua estrangera les estratgies i recursos
que empra habitualment en la lectura de textos en les llenges principals daprenentatge. Cal tenir en
compte que el lector aplica estratgies de comprensi global o de comprensi especfica en funci del
propsit que t.

En aquesta dimensi hi intervenen diverses habilitats, com ara les perceptives, la memria, les habili-
tats de descodificaci, la inferncia, lanticipaci, la imaginaci, lexploraci rpida i la identificaci de les
referncies anteriors i posteriors.
En lmbit escolar, qualsevol tasca de lectura en llenges estrangeres ha de tenir una finalitat i una con-
textualitzaci comunicativa clara. Els textos shan de presentar en diferents suports (impresos i digitals) i
formats (continus, discontinus i multimodals) per promoure el gust per la lectura i el llegir per aprendre.
Aix mateix el seu nivell de dificultat lxica, morfosintctica o discursiva ha destar en funci dels conei-
xements de lalumne, de manera que la seva comprensi no suposi una dificultat insalvable.
Competncia 4. Aplicar estratgies per obtenir informaci bsica i comprendre textos escrits senzills
Annex 2
o adaptats de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 5. Utilitzar els trets visuals, discursius i lingstics bsics dun text destructura clara per
comprendrel.
Competncia 6. Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensi de textos.
Continguts clau:
Lectura silenciosa.
Organitzaci i estructura discursiva del text.
Morfosintaxi textual: connectors, signes de puntuaci.
Estratgies de cerca.
Fonts dinformaci en suport paper i digital.
Estratgies per adquirir i transmetre coneixement.
Dimensi expressi escrita

Lexpressi escrita s la capacitat dutilitzar lescriptura com una activitat que permet comunicar-se, or-
ganitzar-se, aprendre i participar en la societat. Implica un suport i un sistema de representaci grfica
del llenguatge que t la qualitat de fixar el missatge i mantenir-lo en el temps.
Lescriptura s una activitat que permet participar en situacions comunicatives amb diverses finalitats
sense que lemissor i el receptor hagin de coincidir simultniament en lespai ni en el temps. Per escriu-

re, cal reconixer la situaci comunicativa, el format i el tipus de text. Ara b, escriure en una llengua
estrangera en aquesta etapa comporta tamb focalitzar laprenentatge en els aspectes formals (cons-
trucci de les frases, selecci del lxic...). Sha de tenir present que en leducaci primria cal partir de la
producci de paraules i expressions per arribar a produir frases i textos.
En el procs descriure shi troben implicats tant els coneixements sobre el tema del qual es vol escriu-
re com els coneixements previs que es tenen sobre els continguts lingstics i discursius del text. En
aquest sentit, la qualitat de la producci escrita est condicionada pel domini que lescriptor t del codi.
Laprenentatge de lescriptura en llenges estrangeres sha de plantejar a partir de situacions comuni-
catives viscudes o imaginables per part de lalumne i en les quals es pugui sentir implicat.
En lmbit escolar, les tasques dexpressi escrita en llenges estrangeres han de tenir una finalitat, una
contextualitzaci comunicativa clara, amb indicaci explcita del destinatari (audincia a la qual sadre-
a) i del propsit. Cal promoure tasques que requereixen la difusi i la publicaci posterior dels escrits
en frums, blocs, psters, revistes... per tal de situar-les en un context ds real de la llengua. Daltra
banda, la tasca escrita ha destar inserida en una seqncia daprenentatge que inclogui altres habilitats
com ara parlar, escoltar, interactuar i llegir.
Un aprenent de llenges estrangeres ha de ser capa de transferir els aprenentatges adquirits en les altres
llenges curriculars, especialment pel que fa a les estratgies de producci de textos i al coneixement
discursiu.
Competncia 7. Planificar textos senzills a partir de la identificaci dels elements ms rellevants de la

situaci comunicativa.
Competncia 8. Produir textos senzills amb adequaci a la situaci comunicativa i amb ajut de suports.
Competncia 9. Revisar el text per millorar-lo en funci de la situaci comunicativa amb lajut de su-
ports especfics.
Continguts clau:
Estratgies i recursos per a lexpressi: planificaci, producci i revisi.
Estratgies especfiques per a la producci i revisi de textos en llengua estrangera.
Morfosintaxi textual: connectors, signes de puntuaci.
Estructura textual.
Ortografia de paraules conegudes i ds freqent.
Correcci lingstica i ortogrfica.

Recursos per a la producci i la revisi en suport imprs i digital.
Presentaci formal.
Dimensi literria
La literatura sentn com lactivitat creativa de comprensi i producci de textos, tant orals com escrits
i audiovisuals, que busca causar en el receptor una reacci emocional i esttica. Des del punt de vista
educatiu, la literatura collabora en la construcci de lexperincia emocional, cultural i lingstica dels
alumnes.
Annex 2
El paper de la dimensi literria s important en laprenentatge de les llenges estrangeres. El gaudi
que senten els infants en llegir o en escoltar histries adequades a la seva edat i interessos, en cantar
lletres suggeridores, en el joc lingstic, fa que els textos, les frases i les paraules que es fan servir siguin
memorables i, per tant, recordats al llarg de la vida.
La literatura inclou tant la tradici oral, els textos que arriben al receptor mitjanant la paraula dita amb
una funci expressiva i/o ldica (contes, acudits, dramatitzacions) com la tradici escrita, lampli re-
pertori de textos fets pblics en diversos tipus de suports impresos o manuscrits (poemes, canons,
contes, vinyetes, cmics, lbums, anuncis, etc.). Tamb incorpora la tradici audiovisual, el ventall dobres
que integren la imatge amb la paraula oral i/o escrita.
Competncia 10. Comprendre i valorar textos literaris senzills, adaptats o autntics, adequats a ledat.
Competncia 11. Reproduir oralment i reescriure textos literaris senzills per gaudir-ne i fomentar el
gaudi dels altres.
Continguts clau:
Lectura silenciosa.
Component semntic de la llengua: comparaci, sentit figurat, comparaci.
Valoraci de textos literaris.
Idees rellevants i secundries.
Elements literaris (rima, estrofa, tornada...).

Reescriptura de textos literaris.
Dimensi plurilinge i intercultural

Dacord amb el Marc europeu com de referncia per a les llenges, sentn per plurilingisme el co-
neixement que lindividu t de diferents llenges i cal diferenciar-lo del multilingisme, que s la coexis-
tncia de ms duna llengua en una societat determinada. Amb la competncia plurilinge, lindividu
desenvolupa una habilitat comunicativa que mobilitza tota la seva experincia lingstica integrada, en
la qual els coneixements que t de diverses llenges sinterrelacionen i interactuen en un determinat
context cultural.
En la societat actual es fa evident la presncia i el contacte cada cop ms gran duna gran diversitat de
llenges i cultures, fruit de la intensificaci dels moviments migratoris i de lexpansi de la tecnologia
de les comunicacions. Lindividu que est envoltat duna sola llengua al llarg de la seva vida s cada cop
ms una excepci. s per aix que el domini daquesta competncia plurilinge i, per tant, el coneixement
de les estratgies que la conformen s un objectiu que lescola ha de garantir als seus alumnes per tal
que puguin desenvolupar les seves capacitats de creixement personal, social i professional.
Per a leficcia en la competncia s necessari tenir en compte els aspectes culturals que acompanyen
cada una de les llenges per tal com aquests matisen i determinen sovint els significats; cal, com a pas
previ, ser conscient de la diversitat que ens envolta i respectar-la i valorar-la com a element de riquesa.
Lrea de llenges estrangeres t un paper imprescindible a lhora de posar laccent en lenfocament plu-
rilinge ja que facilita la posada en contacte destructures i conceptes entre les llenges conegudes per
lalumne i les que va aprenent.
La dimensi de plurilingisme i interculturalitat preveu la competncia segent:
Competncia 12. Utilitzar estratgies plurilinges per a la comunicaci.
Continguts clau:
Elements prosdics (entonaci, pronncia i ritme) i fontics.
Elements no verbals.
Elements morfosintctics bsics.
Morfosintaxi textual.
Estratgies de comparaci fontica, grfica i lxica.
Aspectes sociolingstics i culturals bsics.
Famlies de llenges.

Continguts i criteris davaluaci
La presentaci unitria del currculum de lmbit lingstic es fa per afavorir el desenvolupament de les
competncies plurilinges i interculturals. Aix es facilita la necessria coordinaci de les propostes de
totes les llenges ensenyades a laula, i la prioritzaci daquestes propostes derivades del diferent esta-
tus que t cada llengua i el domini que en tenen les nenes i els nens.
La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges caldr completar-la amb els continguts dels
llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents rees curriculars. Lelaboraci del projecte
lingstic del centre, en el qual hi han de participar tots els mestres, t un paper clau en la definici del
currculum, tant en el de les rees lingstiques com en el de les altres.
Annex 2
Els continguts de les rees lingstiques sorganitzen al voltant de cinc blocs per a cada rea:
Comunicaci oral.
Comprensi lectora.
Expressi escrita.
Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge.
Educaci literria.
Hi ha un sis bloc com a totes les rees de lmbit:
Plurilingisme i interculturalitat.
Els quatre primers blocs sn la base dels aprenentatges de lrea, com ho sn de tots els aprenentat-
ges escolars, per la qual cosa caldr atendrels en totes les rees, mentre que restaran com a especfics
de lmbit lingstic els continguts del bloc deducaci literria. Els continguts referits al funcionament
de la llengua i el seu aprenentatge cal introduir-los i exercitar-los amb la finalitat de millorar la comuni-
caci, defugint un tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
Els blocs de la comunicaci oral, la comprensi lectora, lexpressi escrita i el coneixement i el funcio-
nament de la llengua i del seu aprenentatge han de contribuir al treball dels continguts del bloc de
leducaci literria. De la mateixa manera els textos literaris sn models que ajuden a desenvolupar la
competncia comunicativa. Cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de
la nostra cultura escrita que sn adequades a ledat.
Finalment, el bloc de plurilingisme i interculturalitat planteja continguts relacionats amb els usos so-
cials en contextos multilinges. Aquests continguts shan de tenir en compte en totes les accions do-
cents, per en aquest mbit cal fer-hi una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les
habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Donada la peculiaritat daquests con-
tinguts plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc per a cada cicle i precedint els criteris
davaluaci: ser funci de lequip docent que, en el projecte lingstic, sarticulin els ensenyaments da-
quest mbit en els de les diferents llenges, rees curriculars i activitats escolars.
Hi ha un conjunt de continguts que sn comuns a totes les llenges ensenyades. No t sentit que cada
llengua torni a plantejar-los des de linici com si fossin especfics, ben al contrari, cal introduir-los ms
sistemticament i reflexivament en la llengua de lescola per ser aplicats en les altres, i facilitar, aix, la
transferncia necessria daprenentatges entre llenges. Aquests continguts comuns sn ms freqents

entre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra llengua romnica, per tamb nhi
ha, i fora, que es donen respecte a langls, lalemany o altres llenges.
No s possible fer un llistat exhaustiu ni exclusiu daquests continguts; caldr per considerar, entre
daltres, a ms dels que apareixen explcitament en el bloc de plurilingisme i interculturalitat, la majoria
dels recursos comunicatius, com sn les estratgies lectores o la redacci de resums i esquemes; els
aspectes ms globals com els tipus de text o altres de ms concrets com la puntuaci o la terminologia
gramatical.
Cal que els mestres de llenges es posin dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes que es con-
sideraran en aquest apartat; tamb caldr acord en com sintrodueix el treball daquests continguts; qui
ho fa, i com es far en les altres llenges, per explicitar les diferncies i assegurar la interioritzaci dels
recursos; i, com ja sha dit, afavorir la transferncia a noves situacions comunicatives. Aquest planteja-
ment posa laccent en el desenvolupament de les competncies i evita les repeticions innecessries que
sn sovint la marca dun ensenyament gramaticalista.
Continguts llengua catalana i literatura cicle inicial (1r i 2n)

Comunicaci oral
Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula.
Normes bsiques que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opi-
nions dels altres...
Reproducci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions).
Producci de textos propis (exposicions, explicacions) amb diferents suports, si sescau, com les
eines TAC.
Entonaci, pronncia, to de veu i gest: adequats a la situaci comunicativa.
Estratgies per a la comprensi i la producci orals: comprensi del lxic, identificaci de la tasca co-
municativa, planificaci...
Comprensi de textos orals de tipologia diversa en diferents formats i mitjans.
Comprensi lectora
Comprensi de les informacions escrites en diferents formats ms habituals de laula i de la vida

quotidiana.
Comprensi de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa, entre els quals els vinculats
a continguts curriculars.
Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura
(planificaci, anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dau-
tocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
Lectura individual silenciosa o en veu alta.

Comprensi reflexiva dels textos de tipologia diversa, entre els quals els audiovisuals (publicitat de
joguines i de productes dalimentaci, entre altres).
Utilitzaci dels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj
de comunicaci.
Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula i del centre, per a la cerca dinformaci i adquisici
de coneixements.
Expressi escrita
Annex 2
Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar, escriure i revisar.
Producci de textos escrits de tipologia diversa, en diferents formats i suports.
Utilitzaci de programari informtic per escriure textos curts, especialment de tractament de textos,
dedici grfica i de presentacions.
Normes bsiques per a la bona presentaci dels textos escrits.
Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua en la producci de textos escrits.
Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge
Diferncies ds de la llengua oral i de la llengua escrita.
Reflexi lingstica bsica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
Discriminaci fontica de sons, sllabes i accents en les paraules.
Correspondncies entre els sons i les grafies.
Separaci correcta de les paraules.
Normes ortogrfiques ms senzilles i ds ms freqent.
Escriptura de paraules ds habitual a la classe, en els aprenentatges i en els textos propis.
Mecanismes de derivaci i composici.
Ordre adequat i concordana (gnere i nombre) dels mots en una frase.
Categories gramaticals bsiques (nom, verb, article).
Sinnims i antnims: coneixement i s.
Sentit literal i sentit figurat dels mots i les expressions.
Signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci).
Valoraci del progrs del dia a dia en escriptura. Opini ajustada de les prpies capacitats, sense in-
fravalorar-se ni sobrevalorar-se.

Educaci literria
Comprensi de textos literaris (contes, poemes, canons...) aplicant les estratgies de lectura treba-
llades.
Coneixement de la literatura de tradici oral: rondalles, llegendes, canons, dites...
Comprensi de les figures literries ms bsiques aix com del llenguatge figurat.
Reproducci oral de textos literaris memoritzats.
Lectura expressiva en veu alta de textos literaris marcant el ritme i la rima en el cas dels poemes.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris.
Producci de textos literaris a partir dels models observats i analitzats.
Elements fonamentals dun relat (personatges, espais, accions).
Utilitzaci de la biblioteca daula i del centre per a la cerca de textos literaris dinters propi de tot
tipus i format (lbums illustrats, cmics, contes, poemes...) i en diferents suports.
Comunicaci de les preferncies personals sobre els temes i textos literaris.
Gust per la lectura i lescriptura de textos literaris.
Continguts llengua castellana i literatura cicle inicial (1r i 2n)

Comunicaci oral
Normes bsiques que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions
dels altres...
Reproducci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions).
Producci de breus exposicions a classe amb lajut de diferents suports si sescau, com les eines
TAC.
Entonaci, pronncia, to de veu i gest: adequats a la situaci comunicativa.
Estratgies per a la comprensi i la producci orals: comprensi del lxic, identificaci de la tasca
comunicativa, planificaci...
Comprensi de textos orals de tipologia diversa en diferents formats i mitjans.
Comprensi lectora
Comprensi de les informacions escrites en diferents formats ms habituals de laula i de la vida

quotidiana.
Comprensi de textos escrits breus en diferents formats i de tipologia diversa, entre els quals els vin-
culats a continguts curriculars.

Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura
(planificaci, anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dauto-
correcci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
Lectura individual silenciosa o en veu alta.
Comprensi reflexiva dels textos de tipologia diversa, entre els quals els audiovisuals (publicitat de
joguines i de productes dalimentaci, entre altres).
Utilitzaci dels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj
de comunicaci.
Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements.
Annex 2
de coneixements.
Expressi escrita
Estratgies per a la producci de textos escrits senzills: planificar, escriure i revisar.
Producci de textos escrits senzills de tipologia diversa, en diferents formats i suports.
Utilitzaci de programari informtic per escriure textos senzills, especialment de tractament de tex-
tos, dedici grfica i de presentacions.
Normes bsiques per a la bona presentaci dels textos escrits senzills.
Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua en la producci de textos escrits

senzills.
Reflexi lingstica bsica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
Discriminaci fontica de sons, sllabes i accents en les paraules.
Semblances i diferncies entre els sons castellans i els catalans i les seves grafies: c/z, j/g, ix, ,
ch, ...
Separaci correcta de les paraules.
Normes ortogrfiques ms senzilles i ds ms freqent.
Escriptura de paraules ds habitual a la classe, en els aprenentatges i en els textos propis.
Mecanismes de derivaci i composici.
Ordre adequat i concordana (gnere i nombre) dels mots en una frase.
Categories gramaticals bsiques (nom, verb, article).

Sinnims i antnims: coneixement i s.
Sentit literal i sentit figurat dels mots i les expressions.
Diferncies entre els signes de puntuaci en catal i en castell (interrogant, admiraci).
Educaci literria
Comprensi de textos literaris senzills (contes, poemes, canons...) aplicant les estratgies de lectu-
ra treballades.
Coneixement de la literatura de tradici oral: rondalles, llegendes, canons, dites...
Comprensi de les figures literries ms bsiques aix com del llenguatge figurat.
Reproducci oral de textos literaris senzills memoritzats.
Lectura expressiva en veu alta de textos literaris senzills marcant el ritme i la rima en el cas dels
poemes.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris senzills.
Producci de textos literaris senzills a partir dels models observats i analitzats.
Elements fonamentals dun relat (personatges, espais, accions).
Comunicaci de les preferncies personals sobre els temes i textos literaris.
Continguts primera llengua estrangera cicle inicial (1r i 2n)

Comunicaci oral
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social saludar, acomiadar-se, presentar-se, i

missatges ds habitual a laula: la data, el temps, lassistncia, localitzaci dobjectes.
Reconeixement i identificaci de mots i textos orals breus acompanyats de suport visual i/o audio-
visual.
Comprensi global dun text oral destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de pre-
dir amb ajut delements gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situa-
cions, amb ajut delements gestuals i icnics.
Normes bsiques que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les inter-
vencions orals dels altres...

Reproducci de textos breus orals memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb la utilitzaci
de diferents suports.
Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats amb les situacions comunicatives habituals
de laula.
Comprensi lectora
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de
laula.
Annex 2
Estratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la
situaci.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula per mirar i llegir llibres (en diferents suports) escrits
en la llengua estrangera.
Expressi escrita
Escriptura de mots i textos breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies, les
experincies i les activitats a laula.
Producci de textos breus seguint un model treballat oralment.
Diferncies ds de la llengua oral i la de llengua escrita.
Aspectes fontics, de ritme, accentuaci i entonaci. Importncia per a la millora de la comprensi i

producci orals.
Reconeixement i s de mots i estructures senzilles prpies de la llengua estrangera.
Escriptura de paraules ds habitual a la classe.
Educaci literria
Comprensi de textos literaris senzills destructura repetitiva (contes, poemes, canons...), preferi-
blement amb suport udio.
Reproducci oral de textos literaris senzills memoritzats amb la utilitzaci dimatges sempre que
lactivitat ho requereixi.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris senzills destructura repetitiva.
Inters i curiositat per mirar contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera

Continguts comuns plurilingisme i interculturalitat cicle inicial (1r i 2n)
Valoraci del fet que totes les llenges serveixen per comunicar-se, per aprendre i per aproximar-se
a daltres cultures.
Valoraci de la necessitat de conixer ms duna llengua per poder comunicar-se amb ms gent.
Reconeixement de la prpia identitat lingstica i cultural, i la de la resta de la classe.
Actitud receptiva cap a persones que parlen una altra llengua i tenen una cultura diferent a la prpia.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a lescola, i conscincia que al mn hi ha

llenges molt diverses i que sescriuen amb grafies diferents.
Sensibilitat per a les diferncies i les semblances entre llenges diferents.
Conscincia de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn dels alumnes identifi-
cant semblances i diferncies.
Percepci de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn dels alumnes.
Semblances i diferncies entre les llenges ensenyades a lescola, o de la famlia romnica.
Inters per escoltar canons, contes i altres produccions tradicionals o actuals en altres llenges de
lentorn no conegudes i inters per percebre-hi semblances i diferncies.
s delements verbals i no verbals per comunicar-se en situacions multilinges.
Participaci en les diferents activitats culturals i lingstiques del centre en qu sutilitzen llenges
diferents del catal.
Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de les llenges i motivaci per co-
nixer altres llenges i cultures.
Criteris davaluaci cicle inicial (1r i 2n)

Llengua catalana i literatura
1. Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en activitats daula, situacions dapre-
nentatge i vida quotidiana, i en diferents suports.
2. Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals en el context escolar i social,
respectant les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
3. Realitzar exposicions orals de textos memoritzats o de producci prpia referits a coneixements,

vivncies o fets, adaptant el to de veu o el gest a la situaci comunicativa, i amb utilitzaci dimatges
o audiovisuals, si la situaci ho requereix.
4. Aplicar a les lectures individuals algunes estratgies treballades collectivament, comenant per les
ms senzilles, com mirar les imatges i llegir el ttol per fer hiptesis.

5. Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats a ledat i
presentats en diferents suports.
6. Conixer el funcionament bsic de la biblioteca de centre.
7. Mostrar inters per la lectura en general i pels textos tradicionals i de literatura adequats a ledat.
8. Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions (notcies, experincies,
descripcions, textos imaginatius, entre altres) a partir de models o de creaci prpia, escrits a m
o amb eines informtiques.
9. Haver mecanitzat que abans descriure sha de pensar i, un cop escrit, sha de revisar. Aplicar-ho a
tot tipus de textos.
Annex 2
10. Mostrar coneixement de lortografia de base i de les normes ortogrfiques ms bsiques en algu-
nes o en la majoria de les produccions.
11. Ser capa dobservar el funcionament de la llengua: canvis dordre dels elements, formaci de parau-
les, formes literries, analogia, entre altres.
12. Mostrar inters per aplicar els coneixements apresos a la lectura i a lescriptura i per la bona presen-
taci dels treballs.
13. Escriure textos narratius de carcter potic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins) basant-
se en models observats i analitzats.
14. Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge potic per explicar sentiments, emocions, estats
dnim: sentit figurat, sinnims, comparacions, entre altres.
15. Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre i apropar-se a altres cul-
tures, que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes.
16. Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les llenges que hi ha a laula o a lentorn
ms proper.
17. Tenir una actitud crtica cap a tota mena destereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes,
religiosos o sexistes.
Llengua castellana i literatura
1. Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals adequades a ledat, i de diferents

suports utilitzats a laula.
2. Participar adequadament en interaccions a classe amb les nenes i els nens i els mestres en diferents
situacions comunicatives.
3. Respectar les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
4. Mostrar lactitud i latenci adequades quan sexplica o es llegeix un conte, un poema, una can.
5. Realitzar breus exposicions orals sobre coneixements, vivncies o fets.
6. Comprendre informacions rellevants de missatges escrits breus i mostrar comprensi per mitj dex-

plicacions orals o altres representacions que shagin treballat a classe: contestar preguntes, comple-
tar un text, escollir un dibuix.
7. Mostrar inters i llegir contes adequats a la seva competncia lectora.
8. Escriure missatges relacionats amb temes daprenentatge i experincies prpies. Redactar amb cla-
redat i ortografia adequada als seus aprenentatges.
9. Conixer les paraules dels temes treballats a laula.
10. Mostrar coneixement en la correspondncia so-grafia i tenir assolida lortografia de base i algunes
regles bsiques dortografia en els escrits fets a laula.
11. Ser capa descriure textos curts amb intenci literria.
12. Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre i apropar-se a altres
cultures, que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes.
ms proper.
14. Tenir una actitud crtica cap a estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes,
Primera llengua estrangera
1. Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual ms treballades a
laula.
2. Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.
3. Reconixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment.
4. Reproduir textos orals tenint en compte lentonaci, el ritme, i lentonaci segons el model ofert.
5. Reconixer i comprendre paraules i expressions escrites ms treballades a laula.
6. Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat especfica.
7. Captar el missatge global de textos literaris orals senzills destructura repetitiva amb suport visual.
8. Reproduir oralment textos literaris senzills memoritzats amb la utilitzaci dimatges.
ms proper.
10. Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre i apropar-se a altres
cultures, que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes.
11. Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna llengua estrangera per a la comunicaci dins de laula i
en les activitats densenyament-aprenentatge que es cren dins de laula.

Continguts llengua catalana i literatura cicle mitj (3r i 4t)
Comunicaci oral
Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola.
Normes que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels
altres.
Reproducci de textos orals memoritzats: canons, poemes, dramatitzacions...
Interacci en els dilegs o debats, aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si
cal, les dels altres amb arguments raonats.
Annex 2
Estratgies per a les produccions de textos orals: planificaci, memoritzaci, assaig.
Producci de textos orals de lmbit personal i escolar (exposicions, descripcions, explicacions, jus-
tificacions...), utilitzant suports adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals i audiovisuals), de
manera ordenada i comprensible.
Adequaci del llenguatge i els elements no verbals a la situaci comunicativa.
s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.
Estratgies per a la comprensi de textos orals: identificaci de la tasca comunicativa, comprensi

del lxic clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global...
Comprensi de textos orals de diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge en

qualsevol rea, i en la vida quotidiana.
Comprensi i interpretaci de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual i digi-

tals.
Reelaboraci i sntesi dexposicions orals.
Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Comprensi lectora
Comprensi global i especfica de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa.
Comprensi de textos escrits en diferents formats vinculats a continguts curriculars.
Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura (pla-
nificaci, anticipaci, idea principal, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, ca-
pacitat dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen
part del text).
Comprensi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comunicaci.
Reelaboraci del text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci als coneixements
i objectius de lectura.
Entonaci i fludesa en la lectura expressiva de textos.

Inters i curiositat per llegir contes, llibres de coneixements, notcies dun diari, informacions dIn-
ternet...
Utilitzaci de diccionaris bsics en diferents formats per a la comprensi de mots.
de coneixements.
Estratgies per a les cerques dinformaci a Internet (cerca de mots claus, s de cercadors...).
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci.
Sentit crtic davant dinformacions procedents de textos diversos: publicitat, informatius, relats de
ficci, premsa...
Expressi escrita
Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (organitzaci de les idees a partir des-
quemes), escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs) i revisar (utilitzaci deines com ara
diccionaris, correctors de textos...).
Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: per narrar, descriure,
explicar fets o fenmens...
Coherncia i cohesi en lorganitzaci del text.
Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua (lxics, morfosintctics i ortogr-

fics) en la producci de textos escrits.
Utilitzaci de programari informtic per escriure textos, especialment de tractament de textos, dedi-
ci grfica i de publicacions.
Utilitzaci deines de consulta i revisi per a la producci de textos escrits.
Normes per a la bona presentaci dels textos escrits.
Convencions prpies de la comunicaci digital.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances.
Diferncies ds de la llengua oral i de la llengua escrita en situacions comunicatives reals o simu-

lades.
Reflexi lingstica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia.
Elements especfics bsics dels textos digitals i audiovisuals.
Normes ortogrfiques treballades a 1r i 2n.
Normes ortogrfiques constants (que no tenen excepcions).
Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica ds habitual.

Normes bsiques sobre laccentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot, accent greu
i agut, paraules agudes, planes i esdrixoles.
Reconeixement del valor social de les normes ortogrfiques en la comunicaci.
Mecanismes de derivaci, composici, famlies de paraules, sentit figurat...
Ordre adequat dels mots i concordana (gnere, nombre, persona i temps) en una frase.
Categories gramaticals: article, nom (classes), pronom, adjectiu, verb (present, passat i futur) i ad-
verbi.
Sinnims, antnims i paraules polismiques: coneixement i s.
Annex 2
Signes de puntuaci (punt final, punt i seguit, coma, interrogant, admiraci, dos punts i gui).
Relaci del significat amb la puntuaci i els connectors.
Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i la planificaci del treball, acceptaci de lerror. Autocorrec-
ci i autoavaluaci de tot el procs.
Confiana en la prpia capacitat per aprendre llengua i en les situacions daprenentatge compartit.
Educaci literria
Comprensi de textos literaris aplicant estratgies especfiques per aprofundir en el sentit del text.
Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos, poemes, canons, llegendes, refranys o dites.
Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions,
frases fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris.
Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris.
Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llen-
guatge potic: adjectius, comparacions, sentits figurats.
Escriptura de contes i textos narratius amb lestructura adequada: inici, nus i desenlla.
Escriptura de jocs lingstics: embarbussaments, calligrames, rodolins...
Producci de textos creatius mitjanant associacions dimatges, i dimatges i sons.
Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial,
collecci...
Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, gui,
actors, msica...
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula o del centre. Consulta del catleg digital.
Comunicaci de les preferncies literries personals i recomanacions de textos literaris.

Interpretaci del sentit de les illustracions i elements tipogrfics en referncia al text.
Continguts llengua castellana i literatura cicle mitj (3r i 4t)

Comunicaci oral
Normes que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels
altres.
Interacci en els dilegs i en converses preparades entorn dun tema, aportant idees prpies i con-
testant les dels altres.
Estratgies per a les produccions de textos orals: planificaci, memoritzaci, assaig.
Producci de textos orals de lmbit personal i escolar (exposicions, descripcions, explicacions, justi-
ficacions...), utilitzant suports adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals i audiovisuals), de
manera ordenada i comprensible.
Adequaci del llenguatge i els elements no verbals a la situaci comunicativa.
s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.

del lxic clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global...
Comprensi de textos orals de diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge i en

la vida quotidiana.
Comprensi i interpretaci de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual i digi-

tals.
Reelaboraci i sntesi dexposicions orals senzilles.
Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Comprensi lectora
Comprensi global i especfica de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa.
Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura (pla-
nificaci, anticipaci, idea principal, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capa-
citat dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part
del text).
Comprensi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comunicaci.

Reelaboraci del text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci als coneixements
i objectius de lectura.
Entonaci i fludesa en la lectura expressiva de textos.
Inters i curiositat per llegir contes, llibres de coneixements, notcies dun diari, informacions dIn-
ternet...
Utilitzaci de diccionaris bsics en diferents formats per a la comprensi de mots.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula i del centre, per a la cerca dinformaci i adquisici de
coneixements.
Annex 2
Estratgies per a les cerques dinformaci a Internet (cerca de mots claus, s de cercadors...).
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci.
Sentit crtic davant dinformacions procedents de textos diversos: publicitat, informatius, relats de
ficci, premsa...
Expressi escrita
Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (organitzaci de les idees a partir desque-
mes), escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs) i revisar (utilitzaci deines com ara dic-
cionaris, correctors de textos...).
Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: per narrar, descriure,
explicar fets o fenmens...
Coherncia i cohesi en lorganitzaci del text.

Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances.

lades.
Reflexi lingstica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia.

Normes ortogrfiques treballades a 1r i 2n.
Normes ortogrfiques constants (que no tenen excepcions).
Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica ds habitual.
Normes bsiques sobre laccentuaci grfica: de les sllabes dun mot, paraules agudes, planes i es-
drixoles.
Normes dortografia diferencials respecte del catal (absncia dapstrof i daccent obert, y...).
Reconeixement del valor social de les normes ortogrfiques i de la necessitat de cenyir-shi en els es-
crits.
Mecanismes de derivaci, composici, famlies de paraules, sentit figurat...
Categories gramaticals: article, nom (classes de noms), pronom, adjectiu, verb (present, passat i fu-
tur) i adverbi.
Signes de puntuaci (punt final, punt i seguit, coma, interrogant, admiraci, dos punts i gui).
Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i planificaci del treball, acceptaci de lerror. Autocorrecci
i autoavaluaci de tot el procs.
Educaci literria
Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos, poemes, canons, llegendes, refranys o dites.
Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions,
frases fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris.
Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris.
Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llen-
guatge potic: adjectius, comparacions, sentits figurats.
Escriptura de jocs lingstics: embarbussaments, calligrames, rodolins...

collecci...
Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, gui, ac-
tors, msica...
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula o del centre. Consulta del catleg digital.
Comunicaci de les preferncies literries personals i recomanacions de textos literaris.
Annex 2
Continguts primera llengua estrangera cicle mitj (3r i 4t)
Comunicaci oral
Comprensi dinstruccions simples i encadenades dactuaci a laula.
Comprensi i participaci en situacions dintercanvi social a laula: saludar, acomiadar-se, la data,

el temps (atmosfric i lhora), lassistncia i informacions personals.
Comprensi global de textos orals de tipologia diversa, en diferents suports i formats (dileg, relat,
descripci).
Reproducci i memoritzaci de textos breus orals com ara canons, poemes, rimes, amb acompan-
yament delements no verbals.
Formulaci de preguntes i respostes en simulacions i dilegs, en el context de laula i prxims als

alumnes.
Identificaci del lxic bsic dun tema especfic amb ajut dillustracions o sense.
Estratgies de comprensi: anticipaci del contingut, formulaci dhiptesis, verificaci, identifica-

ci de paraules clau.
Pronunciaci, entonaci i ritme adequats en les interaccions orals habituals.
Normes que regeixen la comunicaci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les intervencions
dels altres...
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals ms habituals.
Producci de missatges breus orals que permetin parlar sobre la vida quotidiana al centre o en els
entorns ms propers dels alumnes tant en activitats individuals com en grup.
Respecte i esfor datenci, comprensi i valoraci per les intervencions orals dels altres.
Comprensi lectora
Comprensi de textos senzills en suport paper i digital i de temtica variada per copsar el sentit ge-
neral i extreuren informaci.

Estratgies de lectura apreses en les altres llenges curriculars que ajuden a la comprensi del text
i que permeten la deducci del significat de mots i expressions.
Utilitzaci de diccionaris illustrats en format paper i digital per a la comprensi de mots.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula i del centre per llegir llibres en diferents suports es-
crits en llengua estrangera.
Inters per la lectura de textos com a font dinformaci i de plaer.
Expressi escrita
Estratgies i recursos de producci escrita apreses de les altres llenges curriculars.
Producci de textos breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana, a partir dels models tre-
ballats oralment a laula, utilitzant recursos TAC.
Utilitzaci de textos escrits breus dexpressions i frases senzilles conegudes i treballades oralment.
s deines de consulta com ara diccionaris illustrats per a la producci de textos escrits breus.
Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua estrangera (lxics, morfosintctics

i ortogrfics) en la producci de textos escrits breus.

lades.
Associaci de grafia, pronunciaci i significat a partir de models escrits i dexpressions orals. s in-
tutiu de la descodificaci.
Habilitats i estratgies per aprendre nou lxic, expressions i estructures (repetici, memoritzaci,
associaci, utilitzaci de suports multimdia) de forma individual per tamb en grup.
Reconeixement i s de lxic, formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera, prvia-

ment utilitzades.
Recursos TAC per al treball de vocabulari bsic i dampliaci i destructures lingstiques de la llen-
gua estrangera.
Recursos que ajuden a laprenentatge de la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci de mots) i

reflexi sobre el propi aprenentatge, especialment per captar els petits avenos que sassoleixen.
Aplicaci dels coneixements sobre aspectes lingstics coincidents apresos de les altres llenges
curriculars.
Valoraci i confiana en la prpia capacitat per aprendre una llengua estrangera com a instrument
per a la realitzaci de tasques, com a eina daprenentatge i daccs al coneixement i com a llengua
de comunicaci dins i fora de laula.

Educaci literria
Comprensi de textos literaris senzills reals o adaptats.
Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos senzills (poemes, canons, llegendes, refranys o
dites).
Reproducci oral de textos literaris breus memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb acom-
panyament delements no verbals.
Lectura en veu alta, tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu i a lentonaci.
Escriptura de jocs lingstics senzills i textos literaris senzills a partir dun model.
Annex 2
Dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i recitacions de poemes o canons.
Respecte per les produccions dels altres.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula o del centre per a la cerca de textos literaris en dife-
rents suports.
Inters i curiositat per llegir contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera.
Continguts comuns plurilingisme i multiculturalitat cicle mitj (3r i 4t)

Valoraci de la llengua com a instrument de comunicaci, daprenentatge i daproximaci a daltres
cultures i obertura a la diversitat de llenges i cultures del mn.
Valoraci de la llengua i cultura catalanes, aix com de les altres llenges i cultures presents a laula.
Valoraci de la necessitat de conixer altres llenges per poder comunicar-se amb ms gent, buscar
informaci i conixer altres cultures.
Valoraci de la prpia identitat lingstica.
Actitud crtica davant estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
Coneixement i respecte per la varietat lingstica (llenges diferents o varietat duna mateixa llen-
gua) existent en el context familiar, escolar i social.
Coneixement i valoraci positiva de la diversitat lingstica dEspanya.
Coneixement de la diversitat lingstica en el mn i de lexistncia de diversos alfabets.
Inters i motivaci per conixer el funcionament de distintes llenges i comparar-les per observar
semblances i diferncies especialment en el cas de les llenges romniques.
Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes b-

siques de relaci social als pasos on es parlen les llenges curriculars i presents en el centre.
Percepci de les dificultats de la comunicaci plurilinge i aplicaci destratgies verbals i no verbals

per resoldre les situacions.

Participaci en les diferents activitats culturals i lingstiques del centre on sutilitzen diverses llen-
ges.
Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de les llenges.
Criteris davaluaci cicle mitj (3r i 4t)

1. Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitj,

distingint entre les idees principals i les secundries.
2. Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les fun-
cions bsiques.
3. Exposar temes de manera ordenada i comprensible a partir dun gui i utilitzant els recursos ade-
quats (to de veu, gesticulaci) i suports audiovisuals sempre que sigui convenient.
4. Aplicar estratgies afavoridores del procs de comprensi abans, durant i desprs de la lectura (pla-
nificaci, anticipaci, idea principal, inferncies, entre altres).
5. Comprendre i extreure informaci rellevant de textos presentats en qualsevol mitj, distingint en-
tre idees principals i secundries.
6. Conixer el funcionament duna biblioteca escolar i iniciar-se en ls de les virtuals.
7. Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per tot tipus de textos.
8. Parlar de largument o el significat de novelles, contes i poemes llegits mostrant-ne comprensi.
9. Escriure textos de diferent tipologia a m i amb ordinador aplicant-hi els coneixements ortogrfics i
textuals treballats.
10. Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
11. Valorar els avenos en escriptura i tenir conscincia de les mancances.
12. Mostrar seguretat en lortografia de base i coneixement de les normes ortogrfiques que responen
a lleis constants.
13. Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan shi fan trans-
formacions, la formaci de les paraules, la relaci entre puntuaci i sentit o el llenguatge literari.
14. Mostrar autonomia progressiva en laprenentatge: reflexi en el procs, organitzaci i planificaci

del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci.
15. Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratgies lec-
tores i aprendre a interpretar el llenguatge literari.
16. Escriure poemes i textos narratius fent atenci a lestructura i al llenguatge.
17. Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintre duna mateixa llengua) i
cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i tenir in-
ters per comprendre-les.

18. Comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies.
19. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics i audiovisuals que reflecteixen prejudicis ra-
cistes, classistes, religiosos o sexistes.
1. Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals adequades a ledat, provinents de

diferents mitjans (explicacions, lectures, missatges audiovisuals), diferenciant entre idees principals
i secundries.
2. Participar de forma adequada en situacions comunicatives diverses, respectant les normes dinter-
acci oral.
Annex 2
3. Realitzar exposicions orals (coneixements, vivncies, fets, idees), prviament preparades, amb ordre
i claredat, i utilitzant adequadament recursos no lingstics, si escau.
4. Identificar informacions rellevants de textos escrits diversos, comprendre-les per mitj dexplicacions,
reescriptures, resposta a preguntes que impliquin raonament i relaci del que diu el text i els conei-
xements dels alumnes.
5. Tenir inters i llegir amb rapidesa suficient per comprendre textos tradicionals i de la literatura infan-
til adequats a la seva edat.
6. Escriure textos descriptius, expositius, narratius i potics amb coherncia, cohesi i correcci lin-
gstica adequada a ledat, utilitzant estratgies de planificaci i revisi.
7. Conixer les paraules dels temes treballats a laula i les seves derivacions, o el seu s amb diferents
significats (polismia).
8. Mostrar correcci en lortografia bsica i coneixement de les lleis constants en les seves produccions.
Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
9. Parlar de largument o el significat de novelles, contes i poemes llegits mostrant-ne comprensi.
10. Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.
11. Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo b.
12. Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintre duna mateixa llengua) i
cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i tenir in-
ters per comprendre-les.
14. Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant avenos i errades.
15. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes,
1. Captar el missatge global i especfic de les produccions i interaccions orals ms habituals que es pro-
dueixen a laula.

2. Emprar oralment la llengua estrangera en situacions prpies daula.
3. Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciaci, ritme, entonaci per explicar fets
i conceptes relacionats amb un mateix i el mn que lenvolta o per transmetre informaci daltres
rees curriculars.
4. Captar el sentit global de missatges escrits sobre temes familiars, coneguts i dinters.
5. Extreure informaci de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat comunicativa con-
creta.
6. Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb
una finalitat determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital.
7. Reproduir oralment poemes, canons o breus textos dramtics atenent a la pronunciaci, ritme, en-
tonaci.
8. Comprendre oralment poemes, canons, llegendes, refranys o dites.
9. Comprendre poemes, canons, llegendes, refranys o dites escrits.
11. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i cultures, i
participar amb inters en les activitats en qu susa la llengua estrangera.
12. Usar algunes estratgies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos,
utilitzar diccionaris illustrats, i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.
13. Mostrar un cert grau dautonomia a lhora de resoldre les situacions daprenentatge.
14. Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintre duna mateixa llengua)
i cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i tenir
inters per comprendre-les.
15. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classis-
tes, religiosos o sexistes.
Continguts llengua catalana i literatura cicle superior (5 i 6)

Comunicaci oral
Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i de lescola.
Normes que regeixen la interacci oral: torns de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels
altres.
Interacci en dilegs o debats, de manera coherent i estructurada, aportant i defensant idees pr-
pies i justificant-les amb arguments i contra arguments raonats.
Estratgies per a la producci de textos orals: planificaci a partir dun gui o esquema, utilitzaci
de suports digitals, memoritzaci, assaig...

Producci de textos orals de diferents tipus i formats de lmbit personal i escolar amb preparaci
prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa.
Adequaci del registre (formal o informal) a la situaci comunicativa.
s de llenguatges (verbal, gestual, icnic...) no discriminatoris i que respectin les diferncies de g-

nere.

del lxic clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global i especfic...
Comprensi de textos orals en diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge en

qualsevol rea, en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicaci.
Annex 2
Reelaboraci i sntesi de textos orals de tipologia diversa.
Comprensi i interpretaci crtica i raonada de textos orals.
Inters per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Comprensi lectora
Comprensi del sentit global i especfic dun text de tipologia diversa en diferents formats i suports
identificant les informacions literals i inferencials.
Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura: iden-
tificaci de les intencions de lautor del text, comprensi de vocabulari en el seu context, realitzaci
dinferncies; formulaci, comprovaci i reelaboraci dhiptesis, captaci de les idees principals.
Lectura i interpretaci desquemes, grfics i mapes conceptuals per saber extreuren la idea principal
i les relacions entre els elements.
Comprensi, reflexi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comunica-

ci per desenvolupar una actitud crtica.
Reelaboraci de la informaci dun text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci
als coneixements i objectius de lectura.
Entonaci, fludesa, velocitat en la lectura expressiva de textos dacord amb la situaci comunicati-
va.
Estratgies per a la cerca dinformacions en fonts impreses (ndexs i glossaris) o a Internet (mots clau,
cercadors, fiabilitat de les fonts, referncies a les fonts...).
Utilitzaci de diccionaris en diferents formats per a la comprensi de mots i expressions.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre i de la localitat per a la cerca dinformaci
i adquisici de coneixements.
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.

Sentit crtic davant dinformacions procedents de textos diversos: publicitat, informatius, relats de fic-
ci, premsa...
Expressi escrita
Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (intencions, destinatari, contingut possi-
ble), escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs, s de connectors, relectura contnua dels
fragments escrits...) i revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne una lectura global per
comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi
fragments).
Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: narracions, explica-
cions, descripcions, dilegs, notcies, receptes, cmics...
Coherncia i cohesi en lorganitzaci i estructura del text, segons la seva tipologia especfica.

Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema.
Elaboraci del resum dun text o fragment vinculat als continguts curriculars, dels mitjans de comu-
nicaci...
Inters per aplicar en la producci de textos escrits els coneixements apresos.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances i confiana en un

mateix per poder millorar.

lades segons el tipus de text.
Reflexi sobre la construcci de paraules, frases i textos.
Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia (lxic i organitzaci i estructura del text).
Normes ortogrfiques treballades en cursos anteriors.
Normes ortogrfiques constants i introducci de normes dexcepci i excepcions.
Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica.
Normes sobre laccentuaci grfica.

Aplicaci dinstruments personals per revisar lortografia dels textos: regles conegudes, deducci per
comparaci, bases dorientaci...
Funcionament semntic i morfolgic de la llengua: mecanismes de derivaci i composici, famlies

de paraules, sentit figurat, comparaci, metfora, polismia...
Categories gramaticals: determinants (articles i quantitatius, demostratius i possessius), nom (clas-

ses), adjectiu, pronom (funci de cohesi en els enunciats i en els textos, referents, normes fonamen-
tals de funcionament), verb (temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius), adverbi, preposi-
Annex 2
cions i conjuncions.
Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i com-
plements.
Aplicaci de la complementaci a la descripci de persones, objectes, situacions, estats dnim, o

paisatges.
Signes de puntuaci: punt final, punt i a part, punt i seguit, punts suspensius, dos punts, coma, co-
metes, interrogant, admiraci, gui i parntesis.
Connectors per enllaar oracions (i, per, perqu, sin encara que, no obstant...).
Revisi dels textos pel que fa a lestructura i lorganitzaci, la puntuaci, el lxic, i els elements para-
textuals a partir dalgun tipus de suport.
Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i la planificaci del treball, lacceptaci de lerror. Autocorrec-
ci i autoavaluaci de tot el procs.
Confiana en la prpia capacitat per aprendre llengua i en les situacions daprenentatge compar-
tit.
Educaci literria
Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de tot tipus de textos literaris (narracions, poemes, can-
ons, llegendes...).
Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, comparacions, metfo-
res, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris: tema, trama, protagonistes, narra-
dor...
Estratgies lectores per a la comprensi del text. Contextualitzaci de lautor, identificaci del pro-
psit, lectura crtica...

Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris en

lectures pbliques.
Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant al-
guns recursos retrics.
Creaci de jocs lingstics amb paraules, sons o rimes, embarbussaments, calligrames, rodolins en-
tre altres).
Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris.
collecci, localitat i any dedici.
Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, guio-
nista, actors, msics, productor, escengraf, cmeres...
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre o de la localitat. Consulta del catleg di-
gital.
Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica.
Valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural i com a pos-
sibilitat de gaudiment personal.
Continguts llengua castellana i literatura cicle superior (5 i 6)

Comunicaci oral
Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola.
Normes que regeixen la interacci oral: torns de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels
altres.
Interacci en dilegs o debats, de manera coherent i estructurada, aportant i defensant idees pr-
pies i justificant-les amb arguments i contra arguments raonats.
Estratgies per a la producci de textos orals: planificaci a partir dun gui o esquema, utilitzaci
de suports digitals, memoritzaci, assaig...
Producci de textos orals de diferents tipus i formats de lmbit personal i escolar amb preparaci
prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa.
Adequaci del registre (formal o informal) a la situaci comunicativa.

s de llenguatges (verbal, gestual, icnic...) no discriminatoris i que respectin les diferncies de g-
nere.

del lxic clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global i especfic...
Comprensi de textos orals en diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge en

qualsevol rea, en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicaci.
Reelaboraci i sntesi de textos orals de tipologia diversa.
Comprensi i interpretaci crtica i raonada de textos orals.
Annex 2
Inters per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Comprensi lectora
Comprensi del sentit global i especfic dun text de tipologia diversa en diferents formats i suports
identificant les informacions literals i inferencials.
Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura:
identificaci de les intencions de lautor del text, comprensi de vocabulari en el seu context, realit-
zaci dinferncies; formulaci, comprovaci i reelaboraci dhiptesis, captaci de les idees princi-
pals.
Lectura i interpretaci desquemes, grfics i mapes conceptuals per saber extreuren la idea princi-
pal i les relacions entre els elements.
Comprensi, reflexi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comuni-

caci per desenvolupar una actitud crtica.
Reelaboraci de la informaci dun text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci
als coneixements i objectius de lectura.
Entonaci, fludesa, velocitat en la lectura expressiva de textos dacord amb la situaci comunicati-
va.
Estratgies per a la cerca dinformacions en fonts impreses (ndex i glossaris) o a Internet (mots clau,
cercadors, fiabilitat de les fonts, referncies a les fonts...).
Utilitzaci de diccionaris generals i bilinges en diferents formats per a la comprensi de mots i ex-
pressions.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre i de la localitat per a la cerca dinformaci
i adquisici de coneixements.
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Sentit crtic davant dinformacions procedents de textos diversos: publicitat, informatius, relats de fic-
ci, premsa...

Expressi escrita
Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (intencions, destinatari, contingut possi-
ble), escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs, s de connectors, relectura continua dels
fragments escrits...) i revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne una lectura global
per comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi
fragments).
Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: narracions, explica-
cions, descripcions, dilegs, notcies, receptes, cmics...
Coherncia i cohesi en lorganitzaci i estructura del text, segons la seva tipologia especfica.

Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema.
Elaboraci del resum dun text o fragment vinculat als continguts curriculars, dels mitjans de comu-
nicaci...
Inters per aplicar en la producci de textos escrits els coneixements apresos.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances i confiana en un

mateix per poder millorar.

Reflexi sobre la construcci de paraules, frases i textos.
Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia (lxic i organitzaci i estructura del text).
Normes ortogrfiques treballades en cursos anteriors.
Normes ortogrfiques constants i introducci de normes dexcepci i excepcions.
Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica.
Normes sobre laccentuaci grfica.
Normes dortografia diferencials respecte del catal (pronoms encltics, numerals...).

Aplicaci dinstruments personals per revisar lortografia dels textos: regles conegudes, deducci per
comparaci, bases dorientaci...
Funcionament semntic i morfolgic de la llengua: mecanismes de derivaci i composici, famlies

de paraules, sentit figurat, comparaci, metfora, polismia...
Categories gramaticals: determinants (articles i quantitatius, demostratius i possessius), nom (clas-

ses), adjectiu, pronom (funci de cohesi en els enunciats i en els textos, referents, normes fona-
mentals de funcionament), verb (temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius), adverbi, pre-
Annex 2
posicions i conjuncions.
Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i com-
plements.
Aplicaci de la complementaci a la descripci de persones, objectes, situacions, estats dnim, o

paisatges.
Signes de puntuaci: punt final, punt i a part, punt i seguit, punts suspensius, dos punts, coma, co-
metes, interrogant, admiraci, gui i parntesis.
Connectors per enllaar oracions (y, pero, porqu, aunque, a pesar de...).
Revisi dels textos pel que fa a lestructura i lorganitzaci, la puntuaci, el lxic, i els elements para-
textuals a partir dalgun tipus de suport.
Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i la planificaci del treball, lacceptaci de lerror.
Autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs.
Educaci literria
Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de tot tipus de textos literaris (narracions, poemes, can-
ons, llegendes...).
Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, comparacions, metfores,
interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris: tema, trama, protagonistes, narra-
dor...
Estratgies lectores per a la comprensi del text. Contextualitzaci de lautor, identificaci del pro-
psit, lectura crtica...

Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris en

lectures pbliques.
Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant al-
guns recursos retrics.
Creaci de jocs lingstics amb paraules, sons o rimes, embarbussaments, calligrames, rodolins,
entre altres.
Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris.
collecci, localitat i any dedici.
Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, guionis-
ta, actors, msics, productor, escengraf, cmeres...
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre o de la localitat. Consulta del catleg digi-
tal.
Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica.
Valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural i com a
possibilitat de gaudiment personal.
Continguts primera llengua estrangera cicle superior (5 i 6)

Comunicaci oral
Comprensi dinstruccions de treball i dactuaci a laula.
Comprensi i participaci en situacions dintercanvi social a laula: saludar, acomiadar-se, felicitar,

disculpar-se, demanar perms, donar les grcies... i de textos orals relacionats amb temes curricu-
lars.
Identificaci del lxic i dexpressions bsiques dun tema especfic.
Comprensi global i especfica de textos orals de tipologia diversa en diferents suports i formats, i
extracci dinformaci per a la realitzaci duna tasca concreta o com a refor/ampliaci dels conei-
xements.
Memoritzaci i reproducci de textos orals com ara canons, poemes, rimes, narracions, textos
breus relacionats amb continguts curriculars daltres rees, emprant el llenguatge verbal i no verbal.
Pronunciaci, entonaci i ritme adequats en les interaccions orals habituals seguint les pautes de la
llengua estrangera.

Reconeixement per lentonaci de la modalitat de la frase (interrogaci, exclamaci...).
Producci de missatges dintercanvi social a laula i relacionats amb contingut temtic: preguntes,
respostes, instruccions de treball...
Normes que regeixen la comunicaci i la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les
intervencions dels altres...
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals.
Exposici oral individual o en grup de temes treballats i utilitzant suports visuals i digitals.
Disposici per superar les dificultats que poden sorgir en una interacci tot utilitzant estratgies que
facilitin la comunicaci (repetici, utilitzaci dexemples, gest, imatges).
Annex 2
Inters i esfor per comprendre les produccions orals a laula.
Valoraci de les produccions orals com a expressi del propi aprenentatge.
Comprensi lectora
Comprensi dinformacions relacionades amb continguts de diferents rees curriculars i presenta-

des en diferents suports.
Estratgies de lectura apreses de les altres llenges del centre que ajuden a la comprensi del text i
que permeten la deducci del significat dels mots i expressions (predicci, suposici).
Lectura de textos de tipologia diversa, en suport paper i digital, per copsar el sentit general i ex-
treuren informaci especfica.
Entonaci, seguint les pautes rtmiques de la llengua estrangera, en la lectura expressiva de textos
senzills.
Utilitzaci de diccionaris en format paper i digital per a la comprensi de mots i expressions.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre i de la localitat com a font dinformaci en
diferents suports escrits en llengua estrangera.
s deines digitals per a la recerca guiada de la informaci en la realitzaci de tasques especfiques.
Inters per la lectura de textos reals i adaptats, com a font dinformaci i de plaer.
Expressi escrita
Estratgies i recursos de producci escrita apreses de les altres llenges curriculars, per a la pro-
ducci de textos escrits de tipologia diversa.
Producci de textos breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana.
Utilitzaci dexpressions i frases treballades a laula en la producci de textos escrits (descripcions,

dilegs, narracions, poemes) amb el suport, quan calgui, dels recursos TAC.
s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites.
Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua estrangera (lxics, morfosintctics

i ortogrfics) en la producci de textos escrits.

Utilitzaci de sistemes de comunicaci digitals segurs i adequats a ledat per establir canals de co-
municaci en la llengua estrangera i per a la presentaci, edici i publicaci de textos.

Associaci de grafia, pronunciaci i significat.
Habilitats i estratgies per aprendre nou lxic, expressions i estructures (repetici, memoritzaci, as-
sociaci, utilitzaci de suports multimdia) i reflexi sobre el propi aprenentatge.
Reconeixement i s de lxic, formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera.
Recursos TAC per al treball de vocabulari bsic i dampliaci i destructures lingstiques de la llen-
gua estrangera.
Aplicaci dels coneixements sobre aspectes lingstics coincidents apresos de les altres llenges cur-
riculars: signes de puntuaci.
Normes ortogrfiques bsiques.
Escriptura de mots habituals amb dificultat ortogrfica.
Connectors bsics: and, but, then, because...
Similituds i irregularitats bsiques i formes gramaticals prpies de la llengua estrangera: reconeixe-

ment i s des duna visi comunicativa.
Formes verbals (present, passat, futur) adequades al tipus de text.
Valoraci i confiana en la prpia capacitat per aprendre una llengua estrangera com a instrument
per a la realitzaci de tasques, com a eina daprenentatge i daccs al coneixement i com a llengua
de comunicaci dins i fora de laula.
Educaci literria
Comprensi de textos literaris senzills reals o adaptats.
Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos literaris senzills (poemes, canons, llegendes,
refranys o dites).
Lectura en veu alta de textos literaris senzills, tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu i a les
pautes bsiques dentonaci de la llengua estrangera.
Reproducci oral de textos literaris breus memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb acom-
panyament delements no verbals.
Escriptura de jocs lingstics i textos literaris senzills: canons, poemes, cmics, petites narracions...
a partir de models.
Dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i recitacions de poemes o canons.

Respecte per les produccions dels altres.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre o de la localitat per a la cerca de textos li-
teraris en diferents suports.
Inters i curiositat per llegir contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera.
Continguts segona llengua estrangera cicle superior (5 i 6)

Comunicaci oral
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
Annex 2
Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social saludar, acomiadar-se, presentar-se;
i missatges ds habitual a laula: la data, el temps, lassistncia, localitzaci dobjectes.
Reconeixement i identificaci de mots i textos orals breus acompanyats de suport visual i/o audio-
visual.
Comprensi global dun text oral, amb un contingut fcil dentendre i de predir amb ajut delements
gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situa-
cions, amb ajut delements gestuals i icnics.
Normes bsiques que regeixen la interacci oral (torn de paraula, to de veu, respecte per les inter-
vencions orals dels altres...).
Reproducci de textos breus orals memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb la utilitzaci
de diferents suports.
Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats amb les situacions comunicatives habituals
de laula.
Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Comprensi lectora
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de
laula.
Estratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la si-
tuaci i altres estratgies apreses en les altres llenges curriculars que ajuden a la comprensi del
text i que permeten la deducci del significat de mots i expressions.
Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula per mirar i llegir llibres (en diferents suports) escrits
en la llengua estrangera.
Inters per conixer llibres escrits en aquesta llengua estrangera.

Expressi escrita
Escriptura de mots i textos breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies, les
experincies i les activitats a laula.
Producci de textos breus seguint un model treballat oralment.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Aspectes fontics, de ritme, accentuaci i entonaci. Importncia per a la millora de la comprensi

i producci orals.
Reconeixement i s de mots i estructures senzilles prpies de la llengua estrangera.
Escriptura de paraules ds habitual a la classe.
Estratgies que ajuden a laprenentatge de la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci de mots)

i reflexi sobre el propi aprenentatge.
Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a la realitzaci de tasques i com a llengua
de comunicaci dins laula.
Educaci literria
Comprensi de textos literaris senzills (contes, poemes, canons...), preferiblement amb suport u-
dio.
Reproducci oral de textos literaris senzills memoritzats amb la utilitzaci dimatges sempre que
lactivitat ho requereixi.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris senzills.
Utilitzaci de la biblioteca daula i del centre per a la cerca de textos literaris del propi inters de tot
tipus i format (lbums illustrats, cmics, contes, poemes) i en diferents suports.
Inters i curiositat per mirar contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera...
Continguts comuns plurilingisme i interculturalitat cicle superior (5 i 6)

Valoraci del coneixement de llenges per a la comunicaci i per millorar la comprensi dels altres
i del mn i per valorar la prpia llengua i cultura.
Valoraci de la necessitat de conixer altres llenges per poder comunicar-se amb ms gent, buscar
informaci i conixer altres cultures.
Valoraci de la prpia identitat lingstica i cultural i assumpci duna realitat multilinge.
Coneixement de la varietat lingstica existent en el context social i escolar.
Valoraci, actitud receptiva i de respecte cap a les persones que parlen altres llenges o variants del
catal i el castell i tenen una cultura diferent a la prpia.

Actitud crtica davant missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis racistes, clas-
sistes o sexistes.
s de llenguatges no discriminatoris i respectuosos amb les diferncies.
Coneixement i valoraci de les varietats lingstiques del catal i del castell.
Valoraci positiva de la varietat lingstica existent en el context social escolar i de les llenges que
es parlen al mn.
Coneixement i valoraci de la diversitat de llenges que hi ha al mn.
Motivaci per comparar i estudiar el funcionament de les distintes llenges.
Annex 2
Identificaci de les semblances i diferncies en la manera de veure i entendre el mn.
Comparaci i identificaci de les semblances i diferncies entre diferents llenges (manlleus, falsos
amics, aspectes fontics...).
Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes bsi-
ques de relaci social als pasos on es parlen les llenges curriculars i presents en el centre.
Percepci de les dificultats de la comunicaci plurilinge i aplicaci destratgies verbals i no verbals

per resoldre les situacions i adaptar-se a linterlocutor en contextos multilinges.
Participaci en les diferents activitats culturals i lingstiques del centre on sutilitzen diverses llen-
ges.
Criteris davaluaci cicle superior (5 i 6)

1. Comprendre produccions orals (conferncies, exposicions, explicacions) provinents de diferents

mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una sntesi tamb oral a partir de les idees principals que shi han
exposat.
2. Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les fun-
cions bsiques, com ara relacionar-se, aprendre, expressar experincies viscudes, imaginar. Saber
escoltar els altres i respectar els torns de paraula.
3. Exposar temes de producci prpia oralment (exposicions, processos, comentaris dactualitat, entre
altres) amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa.
Utilitzaci de material grfic.
4. Aplicar tot tipus destratgies per comprendre el sentit global i la informaci especfica de textos es-
crits de tipologia diversa i en diferents formats.
5. Elaborar sntesis en forma desquema o mapa conceptual.
6. Respondre i formular preguntes referides als textos que shan llegit (contes, poemes, articles, fullets
informatius, entre daltres) mostrant comprensi.
7. Conixer el funcionament duna biblioteca incloses les virtuals, per localitzar llibres de coneixe-
ments i lectures literries.

8. Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per tot tipus de textos.
9. Escriure textos de gneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, cmics, diaris personals,
notcies) amb coherncia, cohesi i correcci lingstica i amb riquesa de llenguatge, partint del
procs de pensar, escriure o elaborar i revisar.
10. Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lxic i estructura que savingui al tipus de text, a
les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos dun mateix o dels altres i
millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
11. Saber sintetitzar informaci provinent de webs utilitzant el format hipertext.
12. Conixer i aplicar lestructura que determina la tipologia dels textos.
13. Expressar idees a travs desquemes.
14. Utilitzar sistemes de comunicaci digitals segurs i adequats a ledat per comunicar-se amb daltres.
15. Mostrar seguretat en lortografia de base, bon coneixement de les normes ortogrfiques que responen
a lleis constants i haver aprs algunes normes dexcepci i algunes excepcions; haver memoritzat les
paraules ds freqent.
16. Aplicar laccentuaci grfica en la majoria de casos en els textos de producci.
17. Conixer els mecanismes de la llengua per crear significat, com ara derivaci, composici, sentit fi-
gurat i tots els treballats durant el curs. Aplicaci en els textos de producci prpia.
18. Conixer la terminologia gramatical bsica i la funci de cada element en un enunciat.
19. Mostrar progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs, organitzaci i planifica-
ci del treball, acceptaci dels errors, autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs.
20. Mostrar comprensi dels llibres de literatura llegits: saber explicar com sn els protagonistes, la tra-
ma, els escenaris. Valorar el llenguatge i la illustraci. Saber-ne fer una valoraci global.
21. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud
de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les.
22. Tenir inters per solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en con-
textos multilinges sabent adaptar els missatges.
23. Saber comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies i canviar el
punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el mn.
24. Usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racis-
tes, sexistes, religiosos i classistes.
1. Comprendre i extreure la informaci rellevant de textos i produccions adequades a ledat, provinents

de diferents mitjans (explicacions, lectures, audiovisuals), diferenciant idees principals i secundries,
identificant idees, opinions i valors no explcits.
2. Participar de forma adequada en les situacions comunicatives, respectant les normes dinteracci
oral.

3. Realitzar exposicions orals amb ordre, coherncia i claredat (coneixements, vivncies, fets, idees, opi-
nions), utilitzant adequadament recursos no lingstics (gesticulaci, suports visuals).
4. Comprendre autnomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre dal-
tres) i audiovisuals (pellcules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides
als textos que shan llegit.
5. Escriure textos de gneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, cmics, diaris personals,
notcies) amb coherncia, cohesi i correcci lingstica i amb riquesa de llenguatge, partint del
procs de pensar, escriure o elaborar i revisar.
6. Extreure i contrastar informacions de textos escrits diversos i mostrar la comprensi per mitj de la
lectura en veu alta.
Annex 2
7. Aplicar a les lectures les estratgies de comprensi treballades.
8. Conixer les paraules dels temes treballats a laula i les seves derivacions, o el seu s amb diferents
significats (polismia).
9. Conixer les normes ortogrfiques, apreciar el seu valor social.
10. Conixer i aplicar lorganitzaci dels textos llegits i escrits a laula: descripcions, exposicions, instruc-
cions, dilegs, notcies, entre altres.
11. Utilitzar els connectors per precisar el significat dels textos.
12. Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
13. Conixer la terminologia gramatical bsica i la funci de cada element en un enunciat.
14. Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i de la literatura infantil adequats a ledat.
15. Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.
16. Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo b.
17. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud de
respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les.
18. Saber comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies i canviar
el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el mn.
textos multilinges sabent adaptar els missatges.
20. Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant errors i avenos.
21. Usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racistes,
sexistes, religiosos i classistes.
1. Captar el missatge global i especfic de produccions i interaccions orals variades procedents de di-
ferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn ms proper.

2. Expressar-se amb certa fludesa en les produccions i interaccions orals ms habituals en lmbit es-
colar i personal.
3. Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes,
donar les grcies) i mostrar inters en les produccions orals prpies i respecte per les produccions
orals dels altres.
4. Emprar la llengua estrangera amb correcci tenint en compte lentonaci, el ritme i les estructures
prpies per transmetre informacions diverses dacord amb una finalitat comunicativa i emprant els
recursos disponibles.
5. Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents rees del
coneixement.
6. Comprendre el sentit global i la informaci especfica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents
suports i formats.
7. Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte
el destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa.
8. Mostrar cura i inters per les produccions escrites aix com dels elements que en sn propis (correc-
ci, planificaci, contextualitzaci, revisi).
9. Reproduir oralment poemes, canons o breus textos dramtics atenent a la pronunciaci, ritme,
entonaci.
10. Comprendre poemes, canons, llegendes, refranys o dites escrits.
textos multilinges, sabent adaptar els missatges.
13. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i cultures, inte-
ressant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera.
14. Valorar i reconixer les diferents estratgies que ajuden a prendre conscincia del propi aprenentatge
i mostrar un cert grau dautonomia a lhora de resoldre situacions daprenentatge.
15. Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters per comprendre-les.
Segona llengua estrangera
1. Captar el missatge global de les produccions orals ms treballades a laula, amb suport visual i no vi-
sual.
2. Entendre i participar activament de les interaccions orals a laula.
3. Reconixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-los oralment.

4. Reproduir textos orals seguint un model i relacionats amb els alumnes o el mn que els envolta.
5. Reproduir textos orals tenint en compte lentonaci i el ritme, segons el model ofert.
6. Extreure informaci de textos escrits breus i senzills de temes coneguts i amb una finalitat comuni-
cativa concreta.
7. Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat especfica.
8. Comprendre textos literaris senzills orals: contes, poemes, canons...
9. Comprendre textos literaris senzills escrits: contes, poemes, canons preferiblement amb suport
udio.
Annex 2
textos multilinges, sabent adaptar els missatges.
12. Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna llengua estrangera nova per a la comunicaci dins lau-
la i per participar activament en les diferents situacions daprenentatge.
Orientacions metodolgiques i davaluaci per a letapa
Orientacions metodolgiques
Les llenges, en totes les seves dimensions, saprenen en ls social i les necessitats pragmtiques de
comunicaci sn les que van orientant i afavorint lassentament del codi. Aquesta vessant social i prag-
mtica s ms eficient que lensenyament directe i explcit de les formes i normes (enfocaments grama-
ticals) o lensenyament allat de cada llengua que saprn.
Per tant, per ensenyar adequadament llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions daprenentatge
globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives porti a la soluci dels
problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, cal un
ensenyament integrat de les llenges, que coordini els continguts que saprenen i les metodologies en
les diferents situacions daula, a fi que les nenes i els nens avancin cap a lassoliment duna competn-
cia comunicativa en ms duna llengua.
Una part important de lxit dels programes dimmersi lingstica es relaciona amb la manera de tractar
la llengua familiar dels alumnes. Per aix, cal tenir-la en compte, en especial la dels alumnes immigrants,
tant a nivell simblic com en la prctica educativa, cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la
llengua comuna i una eina de cohesi social.
Lactivitat dialgica, la conversa entre les nenes i els nens i entre els alumnes i els mestres ha dimpreg-
nar totes les activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula
i una organitzaci diferent dels alumnes. Cal potenciar espais de comunicaci suficientment variats per

fer possible la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, una escola per a tothom
que afavoreixi que cada alumne arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora,
aprengui a treballar cooperativament.
Es tracta densenyar les llenges amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la construcci social
dels significats. La qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currculum, cal
organitzar el centre educatiu com un espai comunicatiu on la biblioteca (mediateca), del centre, la revis-
ta de lescola, la rdio escolar o altres elements facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del cen-
tre al seu entorn. La inclusi de la tecnologia digital en els centres educatius facilita aquest enfoca-
ment i garanteix el desplegament de la competncia digital dels alumnes.
Cal tamb educar en els valors i actituds respecte de la llengua, per introduir lobertura i sensibilitat en-
vers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b aportant experincies externes,
per tal de produir la necessria flexibilitat de pensament, perqu tothom respecti i sinteressi pels al-
tres i aix evitar la transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme o dintolerncia.
En la comunicaci oral, la comprensi s prvia a lexpressi tant pel que fa al lxic com a les estructures.
Cal desenvolupar lhbit de lescolta activa i atenta per part dels alumnes. Per tal de comprendre un text
oral, cal posar en joc els coneixements previs i, a partir daquests i del missatge rebut, fer les deduccions
necessries i relacionar i integrar la informaci del text oral. En el cas de les llenges estrangeres, els tex-
tos orals autntics haurien de ser senzills o adaptats per facilitar la comprensi.
El discurs del docent s un dels models lingstics ms importants. Per aix aquest haur de tenir una
especial cura en la correcci fontica i en la riquesa expressiva.
Lalumne tamb ha de poder emetre una opini i valorar el text que ha escoltat. Per la varietat de situa-
cions comunicatives fa que cada situaci requereixi laplicaci dunes estratgies de comprensi diferents.
Cal aprendre a planificar i a organitzar el discurs i els textos orals han de ser de diferents tipologies i
treballar-los en diferents contextos comunicatius. Per aix caldr planificar diferents tipus dactivitats,
programades en un nivell progressiu de dificultat: activitats que simulen o recreen situacions comuni-
catives quotidianes, que es generen dins la dinmica prpia de laula i que es planifiquen en el procs
densenyament i aprenentatge dels continguts curriculars.
Les competncies de la comprensi lectora han de permetre als alumnes adquirir fludesa lectora que
els faciliti ladquisici de coneixements i a la vegada fomentar el gust per la lectura. Cal planificar aju-
des per aconseguir una autonomia de lalumne per tal de realitzar activitats abans de llegir un text, mentre
sest llegint i desprs de la lectura. Les fases daquesta planificaci haurien de preveure el modelatge
(proporcionar bons models), la prctica guiada i la prctica independent per tal daplicar les estratgies
de lectura quan fa lectura autnoma. En el cas de les llenges estrangeres, les activitats de lectura hau-
rien danar acompanyades dun suport udio preferiblement.
Cal que els alumnes practiquin estratgies concretes de planificaci, cerca, selecci i tractament de la
informaci (utilitzin eines digitals, per emmagatzemar, seleccionar i representar-la) que els duguin a
poder relacionar els coneixements que tenen amb la informaci que troben en els textos que llegeixen,
de manera que integrin la informaci recollida, tot establint connexions amb els coneixements previs,
fent inferncies i formulant conclusions per elaborar informacions noves per a ells. s aix quan lalum-
ne llegeix i aprn. Cal treballar amb textos de tipologia diversa, de manera gradual tot reforant i am-
pliant el lxic. Aquesta competncia tamb s clau per a totes les rees del currculum, i responsabilitat
de tots els mestres.

Les competncies de lexpressi escrita han de permetre als alumnes aprendre a planificar i organitzar
el text per seqenciar les idees abans descriurel (elaboraci dun esborrany, dun esquema, mapa
semntic...), per tal de transformar les idees en frases organitzades semnticament i sintcticament, i
agrupades en pargrafs cohesionats. En el cas de les llenges estrangeres, les activitats descriptura re-
queriran un major suport en forma de bastides lingstiques.
Els mestres han de ser un bon model en el procs descriptura i han de facilitar recursos que donin als
alumnes autonomia en el procs de producci de textos. Cal que aquests sacostumin a rellegir els frag-
ments a mesura que redacten i facin els canvis necessaris per tal dajustar el text a lobjectiu descriptura
i fer-lo entenedor al lector. Es pot millorar el text des de diferents perspectives: pel que fa a la coherncia,
a la cohesi, a ladequaci i a la correcci lingstica. Tamb cal treballar els aspectes de presentaci del
text escrit. Sha de tenir cura que el text estigui net, amb grafia clara, entenedora i proporcionada, amb
Annex 2
marges i ttols, subttols i altres formats adequats al tipus de text. La tecnologia digital facilita el procs
de producci de lescriptura des de la planificaci fins a la revisi i presentaci.
Lescriptura es dna en una situaci comunicativa i amb una finalitat concreta, per aix cal aprofitar totes
les situacions descriptura que proporcionen les rees daprenentatge i el mateix centre com a espai de
comunicaci.
Les competncies de la dimensi literria han dincloure una aproximaci a les obres literries per des-
envolupar lhbit lector i escriptor, a la vegada que estimular la creativitat i desenvolupar lesperit crtic.
Cal donar un bon model de lectura expressiva, i assegurar la comprensi del text, valorar-ne els recur-
sos literaris, establir lligams i connexions amb experincies viscudes i amb altres obres. La biblioteca
del centre s un bon espai per consolidar el gust per la lectura, fent que el grup classe esdevingui una
comunitat lectora, on es llegeix, es comparteixen les lectures i es parla molt dels llibres. En el cas de les
llenges estrangeres, els textos literaris autntics han de ser senzills o adaptats al nivell de coneixement
dels alumnes.
Els mestres han de proposar activitats de producci literria variades relacionades amb els diversos
gneres i subgneres: contes, narracions, cmics, diaris personals, poemes, endevinalles, acrstics, des-
cripcions, dilegs, guions teatrals... Aquestes activitats poden ser individuals o collectives. Tamb han
de proposar activitats descriptura guiada per tal dincorporar diversos aspectes sistemtics (estructu-
res, lxic especfic, recursos estilstics...) i completar amb daltres que desenvolupin la creativitat de la-
lumne. s interessant millorar un text amb la revisi collectiva, tenir espais per compartir les produc-
cions lite-rries i fer lectures expressives dels textos dels alumnes.
Per garantir la competncia lingstica i comunicativa plena dels alumnes, cal afavorir a laula i en els
diversos espais escolars no curriculars ls adequat de la llengua catalana a tots els nivells. Tamb s
bsic aprofitar la realitat del centre i de lentorn ms immediat per reflexionar sobre les llenges i el
seu s.
La presncia dalumnes que tenen com a llengua familiar altres llenges diferents al catal o al castell
tamb ens ha de permetre fer conixer als altres alumnes la diversitat del nostre pas. Tamb s til apro-
fitar la prpia realitat de lentorn ms immediat per reflexionar sobre les llenges. En laprenentatge de
les llenges estrangeres cal aprofitar les activitats densenyament i aprenentatge perqu els alumnes pu-
guin transferir coneixements adquirits en les altres llenges i aix poder valorar la riquesa que compor-
ta el coneixement plurilinge.

Orientacions davaluaci
Pel que fa a lavaluaci, cal concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i au-
toregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la
competncia comunicativa i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. Ls dels diferents tipus
davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments (pautes da-
valuaci, qestionaris, dossiers personals daprenentatge...) asseguraran leficcia educativa.
Cal que el alumnes siguin conscients de tot el procs seguit, que siguin capaos dusar funcionalment
la reflexi sobre la llengua, revisant i reformulant les seves produccions, i que aprenguin a transferir el
que han aprs en altres situacions. El paper del mestre com a mediador i assessor, o el treball cooperatiu
amb els companys, poden donar als alumnes el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge
ajudant-los a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.
Lavaluaci haur de centrar especialment la seva atenci en les estratgies i els processos que utilitza
lalumne a lhora dexpressar-se i comprendre i no es pot limitar, per tant, a lobservaci i correcci dels
resultats.
Per avaluar el domini de la comunicaci oral ser til la realitzaci dactivitats de comprensi desprs
descoltar un text (amb lajuda, si cal, de recursos digitals). Tamb caldr valorar mitjanant pautes
dobservaci lexpressi oral de lalumne en produccions ms o menys formals, tant si sn unidireccionals
(exposicions) o es produeixen amb interacci (dilegs i debats) i que poden ser enregistrades.
Caldr valorar la fludesa lectora a partir de la lectura en veu alta i tamb aprofitar entrevistes i tutories
en les quals lalumne expliciti les estratgies que utilitza per resoldre les dificultats textuals, de lxic...
Es poden plantejar activitats especfiques per comprovar aquestes estratgies i el nivell de comprensi
amb preguntes de tipus diferents.
Ser important, respecte dels textos escrits, avaluar tamb el procs de planificaci recollint els esbor-
ranys i els esquemes i observant si lalumne ha utilitzat les eines i estratgies treballades. La correcci
del text no ha de fer referncia noms als aspectes ortogrfics o lingstics sin que cal fer referncia
a la seva organitzaci (coherncia i cohesi). Caldr tenir en compte com lalumne incorpora global-
ment tots els coneixements que t en la producci del text escrit ms que no pas valorar-los de manera
independent. Lautoavaluaci i la coavaluaci sn recursos imprescindibles perqu lalumne prengui
conscincia del seu nivell escriptor i lhan dajudar a millorar la seva competncia a lhora de revisar
les produccions escrites.
Moltes activitats de comprensi i dexpressi serviran tamb per avaluar les capacitats literries dels
alumnes, la seva capacitat per analitzar, parlar i escriure sobre una obra aix com la qualitat esttica de
les seves produccions i la incorporaci dels recursos literaris treballats. Cal mencionar ls de portafolis
de lectura o escriptura com a eines adequades per recollir i valorar els aprenentatges dels alumnes.
Tamb caldr observar fins a quin punt els usos lingstics dels alumnes incorporen actituds de respec-
te a la diversitat lingstica i la seva actitud envers les altres llenges.
Els coneixements i habilitats considerats seran els corresponents al nivell B1 (usuari independent) del
Marc europeu com de referncia per a les llenges per a catal i castell i A1 (usuari bsic), com a mnim,
per a la llengua estrangera. Durant leducaci primria es far un tractament metodolgic de les dues
llenges oficials, tenint en compte el context sociolingstic, per garantir-ne el coneixement per part de
tot lalumnat, independentment de les llenges familiars.

MBIT DE MATEMTIQUES
rea de matemtiques
Introducci
Les matemtiques sn un instrument de coneixement i danlisi de la realitat i al mateix temps consti-
tueixen un conjunt de sabers dun gran valor cultural, el coneixement dels quals ha dajudar a totes les
persones a raonar, de manera crtica, sobre les diferents realitats i problemtiques del mn actual. Per
aix leducaci matemtica en les etapes obligatries ha de contribuir a formar ciutadans que coneguin
Annex 2
el mn en qu viuen i que siguin capaos de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, aix com
adaptar-se als canvis, en els diferents mbits de la vida.
Lensenyament de les matemtiques t la finalitat de desenvolupar la capacitat de raonament i la facul-

tat dabstracci aportant un conjunt de models i procediments danlisi, clcul i estimaci que, aplicats
en diferents contextos de la realitat, han de possibilitar la comprensi dels conceptes i el seu domini
competencial per resoldre situacions i problemes.
El currculum de matemtiques a leducaci primria es planteja amb la perspectiva dun aprenentatge

de les matemtiques per a la vida diria que ajudi a interpretar el mn que ens envolta, facilitant la quan-
tificaci i la mesura de fets i processos naturals i socials, per tal de poder-los comparar, ordenar, classi-
ficar i per tant conixer-los millor; organitzant la situaci dins de lespai i del temps; permetent desco-
brir semblances i regularitats en lobservaci de lentorn; modelitzant problemes de la vida real, per tal
de cercar-hi solucions; fomentant la comunicaci de coneixements i dinformaci; i facilitant la fona-
menta-ci de criteris i la presa de decisions.
Els continguts matemtics afavoreixen, pel seu carcter instrumental, el desenvolupament de les capa-
citats, habilitats i destreses de lalumne prpies de lrea i, a ms, oportunitats de progrs en altres rees
de coneixement. Per aix, shan de promoure espais per al treball interdisciplinari necessaris per a un
desenvolupament competencial integrat.
El Departament dEnsenyament ha definit un model de desplegament de les competncies bsiques

a letapa deducaci primria que orienta el desenvolupament del currculum de lrea de matemti-
ques.
Competncies bsiques prpies de lmbit matemtic

Lenfocament competencial del currculum de matemtiques evidencia lespecial importncia dels pro-
cessos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemtic com sn la resoluci de problemes, el rao-
nament i la prova, les connexions, la comunicaci i la representaci, ms enll dels tradicionals blocs
de continguts com la numeraci i el clcul, les relacions i el canvi, lespai i la forma, la mesura i lesta-
dstica i latzar.
Les competncies matemtiques de leducaci primria incorporen quatre dimensions competencials

que es corresponen amb els processos inherents al treball matemtic: resoluci de problemes, raonament
i prova, connexions i comunicaci i representaci.

En acabar letapa lalumne haur dassolir les competncies de lmbit matemtic que es relacionen a
continuaci. Al final de cada dimensi senumeren uns continguts clau que contribueixen en major me-
sura al desenvolupament de les competncies.
Dimensi resoluci de problemes

La resoluci de problemes s una de les activitats ms genunes del treball matemtic. Shi posen en
joc i prenen significat prcticament tots els aspectes treballats en educaci matemtica. Un problema
s una proposta denfrontament amb una situaci desconeguda que es planteja a travs dun conjunt
de dades dins dun context per a la qual, en principi, no es disposa duna resposta immediata i que re-
quereix reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratgies. Cal distingir b entre un problema i un exer-
cici. Aquest ltim pot portar-se a terme mitjanant la simple aplicaci de tcniques, algorismes o rutines
ms o menys automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resoluci,
hi ha una espurna de descobriment que permet experimentar lencant dassolir la soluci.
La resoluci de problemes no s una tasca per fer al final dun trajecte sin que pot ser el desencade-
nant del procs. No tan sols cal ensenyar matemtiques per resoldre problemes, sin tamb ensenyar
matemtiques a partir i a travs de la resoluci de problemes. Una metodologia centrada en la resoluci
de problemes dna loportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitar-
hi de manera tena, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir lxit i adquirir confiana en les
prpies capacitats.
Competncia 1. Traduir un problema a una representaci matemtica i emprar conceptes, eines i es-
tratgies matemtiques per resoldrel.
Competncia 2. Donar i comprovar la soluci dun problema dacord amb les preguntes planteja-
des.
Competncia 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemtic.
Continguts clau:
Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
Clcul (mental, estimatiu, algorsmic, amb eines TIC).
Patrons.
Magnituds mesurables. Unitats estndards.
Les figures geomtriques: elements, caracterstiques (2D i 3D) i propietats.
Obtenci, representaci i interpretaci de les dades estadstiques.
Taules i grfiques.
Nombres. Relacions entre nombres.
Relacions espacials.

Transformacions geomtriques.
Equivalncia.
Tcniques, instruments de mesura.
Dimensi raonament i prova

El raonament s consubstancial a la construcci del coneixement matemtic i per tant ha destar pre-
sent en laprenentatge de les matemtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar,
permet donar sentit i validar el coneixement matemtic.
Annex 2
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de leducaci matemtica hauria de tenir
com a objectiu que lalumne lapliqui a tots els mbits de la seva vida quotidiana amb prou precisi l-
gica. Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiana i seguretat en la resoluci de si-
tuacions, siguin matemtiques o no.
Lalumne ha dentendre que refusar un raonament t un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i,
tamb, que la validaci duna afirmaci no s el final sin lobertura cap a noves argumentacions.
Competncia 4. Fer conjectures matemtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
Competncia 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemtics realitzats en contextos pro-
pers.
Continguts clau:
Patrons.
Equivalncia.
Taules i grfiques.
Dimensi connexions
Connectar, s a dir, trobar i aplicar relacions, s imprescindible per construir coneixements de forma in-
tegrada. Es tracta de connectar matemtiques i realitat i tamb continguts de diversos blocs aix com
conceptes dins dun mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procs densenyament i aprenentatge
s convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els

nombres decimals serveixen per expressar amb ms precisi una mesura o, pel que fa al bloc de geo-
metria, la representaci geomtrica dels nombres permet utilitzar la visualitzaci per conixer propietats
numriques, possibilitant la relaci entre continguts numrics i geomtrics.
Els alumnes han de veure que les matemtiques sn quelcom ms que un seguit de temes allats i que
les poden usar en multitud docasions en els contextos ms diversos, i arribar a considerar-les tils i re-
llevants per a la seva vida ms enll de lescola. Ser capa de descriure el mn real usant les matem-
tiques permet comprendrel millor i preveure resultats i conseqncies.
Competncia 6. Establir relacions entre diferents conceptes, aix com entre els diversos significats dun
mateix concepte.
Competncia 7. Identificar les matemtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar si-
tuacions que es puguin relacionar amb idees matemtiques concretes.
Continguts clau:
Sistema de numeraci decimal.
Patrons.
Obtenci, representaci i interpretaci de dades estadstiques.
Dimensi comunicaci i representaci

Les matemtiques aporten un llenguatge formal que, a ms del mateix coneixement matemtic, ens
procura eines per a la comprensi del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemtic resideix
sobretot en labstracci. En aquest sentit s desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma na-
tural dexpressi dins de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho s poten-
ciar la conversa sobre les matemtiques, primer mitjanant el llenguatge verbal, i de forma progres-
siva anar-hi introduint els termes i formes prpies del llenguatge matemtic. Els nens i les nenes, quan
poden donar sentit al llenguatge simblic, ben aviat sadonen de lestalvi que suposa el seu s.
La representaci s una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemtiques. La comunicaci
matemtica, des dels esbossos ms simples fins al llenguatge simblic ms elaborat, sempre implica
representaci. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb

materials manipulables) per evolucionar cap a models ms formals: igualtats, taules, grfiques. Alhora
tamb tenen el seu espai de recursos TIC que faciliten la representaci matemtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propos-
tes matemtiques, i escriguin matemtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representa-
ci de les ms informals a les ms estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge sim-
blic.
Competncia 8. Expressar idees i processos matemtics de manera comprensible tot emprant el llen-
guatge verbal (oral i escrit).
Annex 2
Competncia 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemti-
cament una situaci.
Competncia 10. Usar les eines tecnolgiques amb criteri, de forma ajustada a la situaci, i interpre-
tar les representacions matemtiques que ofereixen.
Continguts clau:
Equivalncia.
Tcniques, instruments de mesura.
Obtenci, representaci i interpretaci de dades estadstiques.
Sistema de numeraci decimal.
Taules i grfiques.
Fenmens aleatoris.

Els continguts de lrea de matemtiques expressen els aspectes fonamentals pel que fa als conceptes
i als processos matemtics, que shan danar desenvolupant a mesura que es va progressant en lapre-
nentatge i s de la competncia matemtica.
Els continguts de lrea de matemtiques sorganitzen en cinc blocs:
Numeraci i clcul.
Relacions i canvi.

Espai i forma.
Mesura.
Estadstica i atzar.
Ensenyar i aprendre numeraci i clcul ha de significar potenciar la comprensi dels nombres, dels seus
usos diversos, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el qual sexpressen;
tamb la comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres, i
la comprensi de la funcionalitat del clcul i lestimaci.
Ensenyar i aprendre relacions i canvis significa desenvolupar la comprensi i lanlisi de patrons i ls

de models i expressions matemtiques per representar les relacions.
Pel que fa a lespai i forma, cal desenvolupar el coneixement i lanlisi de les caracterstiques i propietats
de les figures de tres i dues dimensions; localitzar i descriure relacions espacials; identificar i aplicar
transformacions geomtriques, i utilitzar la visualitzaci i els models geomtrics per resoldre problemes.
Quant a la mesura, s molt important desenvolupar la comprensi de les magnituds mesurables, de les
unitats i del procs de mesurar, aix com laplicaci de tcniques i dinstruments adequats per mesurar
cada magnitud.
En relaci amb lestadstica i latzar, cal potenciar la formulaci de preguntes que es puguin respondre
a travs de ls de dades (recollida, organitzaci i representaci de dades); la selecci i s de mtodes es-
tadstics elementals per analitzar dades, per treure conclusions i per fer prediccions basades en dades;
i la comprensi i aplicaci dels conceptes bsics datzar.
Daltra banda, molts dels continguts de matemtiques es relacionen amb continguts daltres rees i
es poden treballar tant en aquestes com en lrea de matemtiques, on podran servir de contextos per
donar sentit i desenvolupar determinats continguts.
Convindr fer s de la tecnologia digital sempre que aquesta representi un valor afegit per a laprenen-
tatge i per a lassoliment de la competncia digital.
Els criteris davaluaci es plantegen com a referents per a la valoraci del grau dassoliment de les com-
petncies per a cadascun dels cicles de letapa, sens perjudici del carcter continu i globalitzador de lava-
luaci de lmbit matemtic.
Continguts cicle inicial (1r i 2n)

NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
Comprensi i s del comptatge amb significat de quantitats discretes.
Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comptatge i de clcul.
s dels llenguatges verbal, grfic i simblic per representar els nombres (aproximadament fins al mi-
ler).
Interpretaci i elaboraci de grfics a partir del comptatge.

Visualitzaci geomtrica de nombres utilitzant materials.
Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes.
s dels nombres naturals per resoldre problemes dins de contextos significatius.
s de diferents models per comparar i ordenar els nombres (aproximadament fins al miler).
Situaci dels nombres sobre la recta numrica.
Arrodoniment de quantitats.
s de les fraccions un mig i un quart en contextos significatius.
Annex 2
s del sistema monetari en contextos reals. Leuro.
Interpretaci dels nombres com a identificadors en situacions properes.
Classificaci dels nombres segons diferents criteris (duna xifra, de dues, de la famlia del 4, del 10,
etc.).
Cerca de regularitats en els nombres.
Automatitzaci de les taules de multiplicar del 2, el 5 i el 10.
Observaci de patrons a les taules de multiplicar del 3 i del 4.
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals.
Relaci que hi ha entre la suma i la resta amb nombres naturals.
Identificaci de les situacions dagrupament com a multiplicaci i les accions de repartiment com
a divisi.
Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant la recta numrica.
Comprensi de la funcionalitat del clcul i lestimaci
Agilitat mental: descomposici additiva dels 20 primers nombres naturals.
El doble i la meitat dun nombre.
Estratgies bsiques de clcul mental.
Explicaci verbal de les estratgies prpies emprades i assaig de les alienes.
Establiment danalogies entre clculs.
Estimaci dels resultats de sumes i restes.
Realitzaci de la suma i la resta (sense portar) utilitzant algoritmes estndard i mtodes propis.
s de jocs de taula, de les TAC i calculadores per desenvolupar el clcul i per explorar els nombres
i les operacions.

RELACIONS I CANVI
Comprensi i anlisi dels patrons, relacions i canvis
Descripci de canvis qualitatius i quantitatius entre dues situacions. Selecci, classificaci i ordena-
ci dobjectes segons diferents criteris. Seguiment de sries (de sons, numriques, geomtriques).
Cerca de regularitats en els nombres i les formes.
s de models i expressions matemtiques per representar les relacions
Representaci duna srie de forma material, verbal i grfica.
Lectura i escriptura de frases matemtiques amb significat propi que continguin el signe =.
Modelitzaci amb objectes o grficament de situacions relacionades amb la suma i la resta.
ESPAI I FORMA
Anlisi de les caracterstiques i propietats de les figures geomtriques
Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat.
Construcci i denominaci de figures de tres i dues dimensions: esfera, prisma, cilindre, cub; trian-
gle, rectangle, quadrat, cercle.
Coneixement i s del vocabulari adequat per descriure les figures, els seus elements i les seves pro-
pietats.
Comparaci i classificaci de figures de tres i dues dimensions segons les seves semblances i dife-
rncies: cares planes, cares corbes, vrtexs, costats, angles.
Composici i descomposici de figures tridimensionals i planes amb suports fsics i virtuals.
Localitzaci i descripci de relacions espacials
Descripci, denominaci i interpretaci de posicions relatives a lespai, en referncia a un mateix i a

altres punts.
Descripci i interpretaci de la direcci en els desplaaments a lespai.
Representaci i elaboraci ditineraris senzills, laberints o plnols.
Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant la recta numrica.
s del vocabulari bsic (a prop, lluny, sobre, sota, darrere, davant, entre) i de recursos digitals per
orientar-se a travs de laberints i plnols.
Identificaci i aplicaci de transformacions geomtriques
Reconeixement de moviments (desplaaments, simetries i girs).
Exploraci de moviments utilitzant materials fsics (tesselles, miralls, plegat de paper) i suports vir-
tuals.
Reconeixement i creaci de figures que tinguin simetries.

Utilitzaci de la visualitzaci i de models geomtrics per resoldre problemes
Creaci dimatges mentals de figures geomtriques utilitzant la memria i la visualitzaci espa-

cial.
Visualitzaci geomtrica de nombres utilitzant materials.
Utilitzaci de recursos digitals per girar, reduir i deformar figures de dues i tres dimensions.
Reconeixement i representaci de figures des de diferents perspectives.
Visualitzaci i descripci del cam seguit en un itinerari senzill abans de realitzar-lo.
Reconeixement de formes i destructures geomtriques a lentorn, i determinaci de la seva situa-
Annex 2
ci.
MESURA
Comprensi de les magnituds mesurables, de les unitats i del procs de mesurar
Reconeixement de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps.
Diferenciaci de les magnituds discretes i les magnituds contnues relacionades amb ls dels nom-
bres.
Comparaci directa i indirecta i ordenaci de mesures de les diferents magnituds.
Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m;

massa: kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora).
Selecci de la unitat i de linstrument adequats, dacord amb la magnitud a mesurar.
Expressi, mitjanant pictogrames i taules, de mesures preses.
Lectura i escriptura de mesures en contextos reals.
Aplicaci de tcniques i dinstruments per mesurar
Aplicaci del procs de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat:
cinta mtrica, regle, rellotge analgic, balana de plats.
Desenvolupament de referents comuns que facilitin la comparaci, la mesura i lestimaci.
Descripci oral del procs de mesura i destimaci.
ESTADSTICA I ATZAR
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de dades re-
llevants per respondre-les
Elaboraci de preguntes sobre temes propers a la prpia experincia i recollida de les respostes do-
nades.
Planificaci de recollides de dades amb mostres ms petites de 30.
Lectura de la freqncia absoluta.

Organitzaci i representaci de dades obtingudes a partir dexperincies de comptatge i dordena-
ci, mitjanant objectes concrets, dibuixos i grfics.
Utilitzaci dun vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons criteris determinats.
Selecci i s de mtodes estadstics per analitzar dades
Comparaci quantitativa de dades numriques.
Elecci del tipus de grfic o representaci ms convenient.
Elaboraci de qestions relatives al comptatge i aplicaci a la resoluci de problemes.
Treure conclusions i fer prediccions basades en dades
Reflexi sobre si es poden aplicar o no les conclusions obtingudes de les dades duna poblaci, a una
altra poblaci.
Comprensi i aplicaci de conceptes bsics datzar
s dexpressions com possible o impossible en resposta a preguntes relacionades amb les experin-
cies prpies sobre la probabilitat de successos.
Reconeixement de latzar mitjanant la realitzaci dexperiments amb materials (extracci de fitxes

de colors duna bossa, tirar daus, ruletes...).

1. Reconixer i utilitzar nombres (cardinals, ordinals, identificadors) en situacions familiars i en altres
rees.
2. Cercar semblances i diferncies entre objectes i situacions (en particular, els canvis que es produei-
xen en una seqncia), i classificar i ordenar objectes dacord amb diferents criteris.
3. Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats a la prpia expe-

rincia. Emprendre la resoluci de forma autnoma i expressar la soluci i el procs seguit.
4. Usar lassaig-error per cercar solucions als problemes i a les exploracions.
5. Formular preguntes en situacions conegudes. Comunicar oralment coneixements i processos mate-

mtics duts a terme (clcul, mesura, resoluci de problemes).
6. Usar el llenguatge verbal per interpretar grfics, nombres i signes matemtics.
7. Interpretar, representar (amb materials diversos) i utilitzar els nombres naturals (inferiors a 1.000) en
contextos de la vida quotidiana. Comparar, ordenar i descompondre els nombres utilitzant diferents
models.
8. Mostrar agilitat en el clcul mental (descomposici additiva dels 20 primers nombres, dobles, es-
tratgies personals). Usar els algorismes de suma i resta (sense portar), la calculadora i altres dis-
positius digitals per calcular i cercar regularitats dels nombres i operacions.
9. Definir la situaci dun objecte a lespai i dun desplaament en relaci amb un mateix, tot utilitzant
els conceptes: davant-darrere; prop-lluny; dalt-baix; dreta-esquerra.

10. Identificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes geomtriques tridimensionals i pla-
nes. Buscar semblances i diferncies entre dues figures.
11. Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats no convencionals (pams, peus, passes...) i
convencionals (kg, m, l, dia i hora) tot utilitzant instruments propers i adequats a cada situaci.
12. Interpretar i construir grfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets coneguts re-
latius a la vida quotidiana i a altres rees.
Continguts cicle mitj (3r i 4t)
Annex 2
NUMERACI I CLCUL
- Comprensi del valor posicional de les xifres en el sistema de numeraci decimal.
Descripci oral, grfica i escrita sobre la comprensi del sistema de numeraci decimal i del clcul.
s de diferents llenguatges (verbal, grfic, simblic...) per representar el sistema de numeraci de-
cimal. Contrast de diferents representacions.
Interpretaci de nombres daltres sistemes de numeraci. La numeraci romana.
Reconeixement i s de representacions equivalents dun nombre.
Lectura i escriptura dels nombres fins al mili.
s i contrast de diferents models per comparar i ordenar els nombres fins al mili.
Reconeixement de la fracci com a part duna unitat i duna collecci.
s de diferents models de representaci de les fraccions.
Situaci dels nombres naturals i fraccionaris ms comuns (1/2, 1/3, 1/4) sobre la recta numrica.
Arrodoniment de nombres en context.
Aplicaci dels nombres decimals en contextos reals.
Coneixement i s del sistema monetari: leuro i els cntims.
Interpretaci i s de les unitats de mesura.
s i relaci dels decimals i fraccions com a nombres que aproximen ms la mesura.
Cerca i anlisi de peculiaritats dels nombres (parells, senars, de la taula del...).
Interpretaci dels nombres naturals i de codis numrics en taules i grfics.
Elaboraci de grfics i taules a partir del comptatge i la mesura.
s de propietats numriques per recollir, descriure i interpretar dades.

Diferents significats de la multiplicaci i divisi amb nombres naturals.
Comprensi de la relaci que hi ha entre la multiplicaci i la divisi.
Identificaci i s de les operacions inverses: suma i resta; multiplicaci i divisi.
Exploraci de les propietats de les operacions.
Agilitat mental en la descomposici additiva i factorial dels nombres.
Doble, meitat, triple i ter dun nombre.
Automatitzaci de les taules de multiplicar fins al 10 i construcci de taules amb nombres ms

grans.
Representaci geomtrica dels nombres i del producte relacionada amb la descomposici facto-
rial.
s de les relacions entre les operacions per agilitzar el clcul mental. Establiment danalogies entre
clculs.
Explicaci i contrast de les estratgies de clcul mental emprades.
Estimaci dels resultats de les operacions amb nombres naturals.
Realitzaci de restes portant-ne, multiplicacions i divisions amb nombres naturals amb algorismes
estndard.
Realitzaci de sumes i restes amb fraccions senzilles acompanyades de diferents formes de represen-
taci grfica.
s de models geomtrics per resoldre problemes numrics.
s de les calculadores i altres recursos digitals per desenvolupar el clcul i per explorar els nombres
i les operacions.
Selecci adequada del tipus de clcul segons la situaci: clcul mental, clcul escrit i amb calcula-
dora i altres dispositius digitals.
Clcul amb monedes: euros i cntims.
RELACIONS I CANVI
Anlisi de les peculiaritats dels nombres i de les operacions.
Seguiment de sries numriques, geomtriques i descoberta del patr.
Creaci de sries numriques i geomtriques. Cerca de regularitats.
Descripci de situacions en qu es produeixen canvis o altrament es mantenen constants.

Interpretaci de lequivalncia en ls de diferents unitats de mesura.
Relaci permetre-longitud i rea-superfcie.
Expressi del patr duna srie verbalment o grficament.
Modelitzaci de situacions problema mitjanant objectes, grfics (fletxes), signes matemtics.
Lectura i escriptura de frases utilitzant smbols matemtics (0, =, >, <).
ESPAI I FORMA
Annex 2
Identificaci i descripci verbal, usant el vocabulari especialitzat, de les propietats de figures geo-
mtriques de dues i tres dimensions: polgons, cercles, poliedres i cossos rodons.
Utilitzaci de la mesura i els nombres per investigar propietats geomtriques.
Representaci, construcci i comparaci de figures de tres i dues dimensions amb materials i recur-
sos digitals.
Classificaci de figures de tres i dues dimensions segons les seves propietats.
Investigaci de la relaci entre figures a partir de la seva composici, descomposici i transforma-

ci.
Exploraci i reconeixement de figures congruents i figures semblants.
Descripci de la localitzaci i el moviment dun objecte utilitzant el vocabulari adequat.
Utilitzaci dadreces o punts de referncia per moures en lentorn proper.
Creaci i s de sistemes de coordenades per localitzar distncies entre dos punts i descriure ca-
mins.
Realitzaci, interpretaci i s de plnols ditineraris coneguts utilitzant diferents suports.
Realitzaci de simetries, desplaaments i girs en figures de dues dimensions amb materials tradi-
cionals i amb suport de les TAC. Predicci i descripci dels resultats.
Descripci dun o diversos moviments que mostrin que dues figures sn congruents.
Identificaci de les simetries axial i central en figures de dues dimensions.
Identificaci de les vistes parcials duna figura.
Construcci i representaci sobre paper de poliedres i polgons.

Creaci i descripci dimatges mentals dobjectes, patrons i camins.
Identificaci i construcci duna figura de tres dimensions a partir de representacions en dues di-
mensions daquesta figura (i a linrevs).
s de regle, escaire i recursos digitals per ampliar la capacitat de raonament espacial.
s de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades.
s de models geomtrics per resoldre problemes numrics i de mesura.
MESURA
Magnituds de longitud, massa, capacitat, rea, temps i amplitud dangles.
Comparaci directa dangles i drees.
Comprensi que la mesura obtinguda sempre s una aproximaci.
Mltiples i submltiples de la unitat.
s dels decimals i fraccions com a nombres que permeten aproximar una mesura.
s de les unitats ms comunes del sistema internacional: longitud (km, m, cm, mm); massa (kg,
g); capacitat (l, ml).
Equivalncia entre unitats de mesura ms comunes en contextos significatius.
Utilitzaci de la mesura i dels nombres per investigar propietats geomtriques.
s de les unitats de temps (any, mes, setmana, dia, hora, minut) i de les seves relacions. Coneixe-
ment del calendari.
Lectura i interpretaci de taules de mesura ds com.
Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar
Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents co-
muns.
Selecci de la unitat ms adequada i de linstrument per realitzar una mesura.
s de regle i cinta mtrica i balances.
Disseny dactivitats de mesura dins dun context significatiu.
Relaci permetre-longitud i rea-superfcie.
Descripci oral i escrita del procs de mesura.
Reconeixement i s de lestructura multiplicativa en el procs de mesurar.
Interpretaci i expressi dintervals de mesures.
s de models geomtrics per resoldre problemes numrics i de mesura.

ESTADSTICA I ATZAR
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de dades relle-
vants per respondre-les
Formulaci de preguntes basades en fets propers i interessos propis.
Recollida de dades mitjanant observacions, enquestes i experiments amb mostres ms petites de

50. Interpretaci de la freqncia absoluta.
Lectura, interpretaci i utilitzaci de diverses representacions de dades, en particular grfics (com

ara pictogrames i diagrames de barres), amb recursos tradicionals i tecnolgics.
Annex 2
s de la numeraci i de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades.
Reconeixement de les diferncies en la representaci de dades qualitatives i quantitatives.
Lectura i interpretaci de dades estadstiques i de grfics extrets de llibres, diaris, Internet i altres
mitjans.
Descripci de la forma i de les caracterstiques importants dun conjunt de dades.
Anlisi de les caracterstiques duna collecci de dades quantitatives ordenades.
Identificaci i comprensi de la mitjana aritmtica, la moda i la mediana. Aplicaci a la resoluci de

problemes.
Comparaci entre el que mostren les dades i el que es podria esperar dels resultats.
Identificaci de diversos conjunts de dades com a mostres de poblacions ms grans. Aplicaci a la

resoluci de problemes.
Descripci oral duna situaci a partir de lanlisi de les dades.
Descripci de successos i discussi del seu grau de probabilitat utilitzant expressions com ara se-
gur, possible, impossible.
Quantificaci de la probabilitat que un succs sigui segur, possible o impossible en casos senzills.
Predicci de la probabilitat de resultats dexperiments senzills i comprovaci daquestes predic-

cions.
Exploraci de la probabilitat mitjanant experiments i jocs que produeixin pocs resultats.
Resoluci de problemes on intervinguin factors datzar.
Relaci de latzar amb els conceptes numrics.

1. Reconixer i utilitzar els conceptes associats a la multiplicaci (mesura, repetici de la unitat) i divi-
si (partici, agrupament, aproximaci) en situacions de vida quotidiana i en altres rees.
2. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia, des-
criure-les i continuar la seqncia. Classificar i establir criteris de classificaci.
3. Comprendre situacions-problema de lentorn proper. Cercar i utilitzar grfics senzills (fletxes, taules...),
xifres i signes adients per representar situacions-problema. Cercar i seleccionar les dades necess-
ries i estimar una resposta. Desenvolupar estratgies de soluci. Expressar el procs de soluci i la
resposta.
4. Formular preguntes en situacions conegudes i poc conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de
forma clara, coneixements i processos matemtics duts a terme (clcul, mesura, construccions geo-
mtriques, resoluci de problemes). Reconixer la validesa de diferents processos de soluci duna
situaci-problema.
5. Interpretar el valor posicional del sistema de numeraci decimal. Interpretar i utilitzar de forma ade-
quada els nombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris i decimals com a expressi concreta
de laproximaci de la mesura.
6. Comprendre i utilitzar el significat de les operacions (suma, resta, multiplicaci i divisi) amb els
nombres naturals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el clcul exacte i apro-
ximat: clcul mental (descomposici additiva i factorial dels nombres, producte i divisi per la uni-
tat seguida de zeros); s dels algorismes de clcul escrit, i de la calculadora i altres dispositius di-
gitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar el clcul adient a cada
situaci: mental, escrit, amb mitjans tcnics.
7. Interpretar i realitzar representacions espacials (croquis dun itinerari, plnol duna pista...) utilitzant
referents concrets de lentorn proper.
8. Identificar, reconixer i descriure figures planes (polgons) i cossos geomtrics de lentorn. Classificar
les formes i cossos dacord amb caracterstiques geomtriques (costats, angles). Utilitzar les TAC i
els instruments de dibuix per representar models geomtrics.
9. Seleccionar de forma adequada a cada situaci la unitat i instrument de mesura adient de les magni-
tuds de longitud, massa, capacitat, temps. En contextos quotidians i en altres rees, realitzar lestima-
ci prvia, efectuar la mesura, comprovar-la i expressar el resultat amb precisi. Utilitzar lequivaln-
cia dunitats duna magnitud.
10. Recollir dades sobre fets coneguts tot utilitzant tcniques de recompte senzilles, ordenar-les i expres-
sar-les mitjanant grfics (taules de dades, grfics de barres, pictogrames), usant les TAC si sescau.
11. Interpretar la informaci relativa a fets quotidians o present en altres rees expressada en forma
grfica.

Continguts cicle superior (5 i 6)
NUMERACI I CLCUL
s i comprensi de les fraccions i dels decimals per mesurar quantitats continues en contextos
significatius.
Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comprensi dels diferents conjunts numrics i del
clcul.
Reconeixement i s de les relacions entre fraccions, decimals i percentatges en casos senzills (0,5,
Annex 2
1/2, 50%; 0,25, 1/4, 25%; 0,1, 1/10, 10%).
Analogia entre el sistema de numeraci decimal i el sistema internacional de mesura.
s i contrast de diferents models per representar les relacions entre decimals, fraccions i percentat-
ges.
Reconeixement i cerca de fraccions equivalents seguint camins diversos.
Relaci dels nombres fraccionaris amb el clcul de probabilitats.
s de diferents models per comparar i ordenar fraccions i decimals.
Situaci dels nombres decimals, fraccionaris i percentatges sobre la recta numrica.
Aproximaci en els nombres decimals.
s dels nombres decimals i fraccionaris en laproximaci de la mesura.
Cerca de caracterstiques dels nombres (primers, compostos, mltiples, divisors) amb nombres
fins a la centena.
Elaboraci de conjectures numriques a partir de sries i problemes.
Interpretaci i representaci, utilitzant diferents models, dels nombres quadrats i cbics.
Representaci geomtrica del producte a partir de la superfcie del rectangle.
Relaci de les mesures de superfcie i de volum amb les potncies.
Anlisi de les relacions entre la superfcie i el volum duna figura.
Interpretaci dels nombres grans expressats com a producte duna potncia en contextos significa-
tius.
Interpretaci dels nombres negatius en contextos significatius i reals.
Interpretaci dels nombres naturals, decimals i fraccionaris en taules i grfics.
Elaboraci de grfics i taules a partir del comptatge i la mesura.

Comprensi i s dels diferents significats de les operacions amb nombres decimals.
Multiplicaci i divisi per nombres positius inferiors a 1.
Comprensi i s de la suma i la resta de fraccions mitjanant representacions grfiques i aritmti-

ques.
Reconeixement de la relaci entre elevar al quadrat i trobar la superfcie dun quadrat.
Exploraci i comprensi de propietats de les operacions i elaboraci de conjectures.
Desenvolupament destratgies de clcul mental amb nombres naturals, fraccionaris i decimals.
Establiment danalogies entre nombres naturals i nombres decimals i observaci de les diferncies.
Anlisi i contrast destratgies de clcul mental.
Descripci oral o escrita de les estratgies de clcul mental emprades.
s de les propietats de les operacions i de les relacions entre elles per agilitar el clcul mental.
Relaci de les taules de doble entrada i els diagrames en arbre amb la multiplicaci.
Estimaci raonable dels resultats de les operacions amb nombres naturals, decimals i fraccionaris.
Descripci del procs destimaci.
Realitzaci doperacions amb nombres decimals que tinguin sentit (i amb un nombre redut de xi-
fres) emprant els algoritmes de la suma, la resta, la multiplicaci i la divisi (amb decimals noms al
dividend).
Percentatge duna quantitat.
s de les TAC i calculadores per al clcul.
Selecci adequada del tipus de clcul segons la situaci: clcul mental, clcul escrit, calculadora i
altres dispositius digitals.
RELACIONS I CANVI
Anlisi de les propietats dels nombres i de les operacions.
Seguiment de sries (numriques, geomtriques...) i descoberta del patr.
Creaci de sries (numriques, geomtriques...). Cerca de propietats.
Exploraci de la dependncia de variables en contextos significatius.
Utilitzaci i elaboraci de grfics i de taules per analitzar constants i canvis.

Interpretaci i expressi de funcions lineals i de proporcionalitat directa conegudes (creixement,

temperatura...). s destratgies diverses per obtenir el resultat.
Aplicaci de models geomtrics per representar i explicar relacions numriques i algbriques.
Anlisi dels canvis en el permetre en figures que mantenen lrea constant i viceversa.
Modelitzaci i contrast de situacions-problema mitjanant grfics (fletxes, taules de doble entrada,

diagrames darbre) i frases matemtiques.
Utilitzar els operadors i, o aplicats a la cerca per Internet.
Annex 2
ESPAI I FORMA
Descripci amb precisi i vocabulari adequat, classificaci i comprensi de les relacions entre dife-
rents figures de dues i tres dimensions, utilitzant les propietats que les defineixen.
Creaci de figures tridimensionals utilitzant materials fsics i recursos digitals.
Interpretaci i elaboraci de definicions basades en les propietats dalgunes figures: angles, cares,
costats, superfcies...
Elaboraci de conjectures sobre propietats geomtriques.
Representaci de figures geomtriques sobre eixos de coordenades: polgons regulars, parallelo-

grams. Anlisi i interpretaci grfica de les propietats daquestes figures.
Utilitzaci descales sobre mapes per calcular distncies reals.
Localitzaci de punts, creaci de camins i determinaci de la distncia entre punts situats en un sis-
tema de coordenades.
s del raonament espacial en la utilitzaci de mapes, la planificaci ditineraris i el disseny de pl-

nols, en suports fsics i virtuals.
Descripci de transformacions utilitzant distncies, angles i direccions.
Obtenci dimatges de figures geomtriques utilitzant superfcies reflectores, recursos digitals i al-
tres materials.
Anlisi de les caracterstiques de simetries, girs i translacions.
Reconeixement i construcci dangles a partir de girs.
Representaci geomtrica dels nombres: quadrats, cbics, compostos, primers.

Representaci geomtrica del producte i superfcie del quadrat i rectangle.
Representaci sobre paper de figures geomtriques amb propietats fixades, com les longituds dels
costats o les mesures dels angles.
s de representacions planes dobjectes tridimensionals per visualitzar i resoldre problemes drees

i volums.
s del comps, el transportador dangles i dels recursos digitals per ampliar la capacitat de raona-
ment espacial.
Aplicaci didees i conceptes geomtrics a problemes de la vida diria i de lentorn.
Representaci i resoluci de problemes geomtrics que comprenguin nocions drea i de mesura.
Aplicaci de models geomtrics per representar i explicar relacions numriques i algbriques.
MESURA
Reconeixement de les magnituds de capacitat, volum, rea, amplitud dangles.
Comparaci i ordenaci de mesures de volum, rea i amplitud dangles.
Selecci i s de les unitats adequades per mesurar-les.
Comprensi i s del sistema internacional de mesura i de les unitats de temps.
s dels nombres decimals i fraccionaris en laproximaci de la mesura.
Equivalncia dunitats. s de lequivalncia tant numrica com geomtrica en el procs de mesurar.
Analogia entre el sistema internacional de mesura i el sistema de numeraci decimal.
Lectura descales i de taules de mesura en contextos reals.
Descripci oral, grfica i escrita de la mesura de les diferents magnituds.
Contrast i anlisi de diverses estratgies de mesura.
s de les unitats ms comunes de lentorn digital: bit, byte, pixel...
Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar
Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents co-
muns.
Anticipaci i interpretaci de lerror duna mesura.
Selecci amb criteri dels instruments i les tcniques apropiades per trobar la longitud, lrea, el vo-
lum i lamplitud dels angles amb la precisi adequades.
s del transportador dangles.
Disseny de lestratgia adequada per realitzar una mesura en un context significatiu. Crear i resol-
dre problemes.

Disseny descales i dintervals de mesura per interpretar dades.
Realitzaci de mesura directa i contrast amb mesures estimades.
Descripci acurada, oral i escrita, del procs de mesura realitzat.
Determinaci de les rees del rectangle, el quadrat i el triangle.
Determinaci del volum del cub.
Anlisi de les relacions entre la superfcie i el volum duna figura.
Interpretaci de la frmula de lrea del cercle i del permetre de la circumferncia.
Annex 2
ESTADSTICA I ATZAR
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de dades re-
llevants per respondre-les
Formulaci de preguntes i dissenys dexperiments o enquestes per recollir dades i poder comparar
caracterstiques en una mateixa poblaci.
s de la numeraci i la geometria per recollir, descriure i interpretar dades.
Utilitzaci de dades recollides per altres o generades a partir de simulacions (Internet, premsa es-
crita...).
Obtenci de la freqncia absoluta en un conjunt de dades no superior a 50.
Utilitzaci, amb recursos digitals i daltres, de taules de freqncies, diagrames de barres i histogra-
mes per representar les dades obtingudes.
Relaci de les taules de doble entrada i els diagrames en arbre amb la multiplicaci.
Determinaci del tipus de representaci ms apropiada en resoldre problemes.
Comparaci de conjunts de dades que tinguin alguna relaci entre si.
Utilitzaci de la mitjana aritmtica, la mediana i la moda en un conjunt de dades no superior a 50.
Utilitzaci de la calculadora i daltres recursos digitals per elaborar taules de valors i calcular la me-
diana, la mitjana aritmtica i la moda. Aplicaci a la resoluci de problemes.
Realitzaci dobservacions, formulaci de conjectures i proposta de noves preguntes basades en les

diferncies entre dues mostres.
Utilitzaci de diagrames de punts per analitzar la relaci entre dues caracterstiques en poblacions
diferents. Aplicaci a la resoluci de problemes.
Comprensi que hi ha maneres de quantificar el grau de certesa dels resultats estadstics.
Descripci oral i escrita duna situaci a partir de lanlisi de les dades.

Comprensi i utilitzaci de la terminologia probabilstica apropiada per descriure successos com-

plementaris i mtuament excloents.
Comprensi que la mesura de la probabilitat dun succs pot representar-se per un nombre com-
prs entre 0 i 1.
Relaci del clcul de probabilitats amb els nombres fraccionaris.
Realitzaci de prediccions i discussi si els resultats obtinguts concorden o no amb les prediccions.
s dels recursos digitals per treballar amb mostres grans. Aplicaci a la resoluci de problemes.
s de lestadstica i latzar per donar suport a la presa de decisions en diferents rees de la vida quo-
tidiana i per poder raonar estadsticament.

1. Valorar la quantificaci en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparaci,
lordenaci i la classificaci.
2. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia. Fer
conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificaci i
comprovar- los.
3. Reconixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i grfics (taules de doble
entrada, fletxes, diagrames darbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacions-
problema. Cercar, seleccionar i organitzar les dades necessries. Estimar una resposta raonable.
Desenvolupar estratgies de resoluci (analogia, particularitzaci, identificaci doperacions...). Expres-
sar verbalment el procs de soluci i la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de
les respostes. Reconixer la validesa de diferents processos de resoluci duna situaci-problema.
4. Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma
coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemtics realitzats (clculs, mesures, cons-
truccions geomtriques, resoluci de problemes).
5. Interpretar el sistema de numeraci decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fracciona-
ris, decimals (fins als centsims) i nombres negatius dacord amb contextos de la vida quotidiana.
Reconixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
6. Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma
apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el clcul exacte i aproximat: realitzar les opera-
cions bsiques mentalment, mitjanant els algorismes de clcul escrit i usar la calculadora i altres
dispositius digitals per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar
el clcul adient a cada situaci: mental, escrit, amb mitjans tcnics.
7. Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions
espacials (itineraris, plnols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de lentorn
quotidi i daltres rees.

8. Identificar, reconixer i descriure amb precisi figures i cossos geomtrics de lentorn, utilitzant no-
cions com: perpendicular, parallel, simtric... Classificar les figures i els cossos, dacord amb carac-
terstiques geomtriques (vrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i
els resultats.
9. Seleccionar de forma adequada a cada situaci la unitat, instrument i estratgia de mesura de les
magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfcie i amplitud angular, en entorns quotidians
i en altres rees. Realitzar lestimaci prvia, la mesura, expressant el resultat amb precisi, i com-
provar-la. Utilitzar lequivalncia dunitats duna magnitud, en situacions on tingui sentit.
10. Interpretar amb llenguatge precs i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos
TAC adients, els grfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada
Annex 2
situaci sobre un conjunt de dades de fets coneguts de lentorn i daltres rees. Interpretar el valor
de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.
11. Realitzar estimacions basades en lexperincia sobre els resultats (segur, probable, possible, impos-
sible) de jocs datzar. Comprovar-ne els resultats.
Focalitzar lensenyament de lrea en el desenvolupament de les competncies matemtiques dels
alumnes comporta una profunda revisi de les opcions metodolgiques per adequar-les a la finalitat
de lensenyament.
En primer lloc, els continguts curriculars han de ser treballats en contextos significatius i rics que pre-
sentin de manera entenedora els conceptes matemtics, la relaci entre ells i la seva aplicaci a proble-
mtiques diverses. Les situacions quotidianes, les culturalment significatives, les principals temtiques
de les diverses disciplines, per tamb els jocs i les prpies matemtiques, i en particular la seva histria,
han de ser les fonts que ens proporcionin els contextos ms rellevants per aprendre matemtiques.
La gesti pedaggica del currculum per part del centre ha de vetllar per lequilibri, la connexi entre els
continguts i el treball interdisciplinari. Lordenaci dels blocs de continguts no implica una jerarquitza-
ci daquests. Cal trobar un equilibri entre el desenvolupament dels diferents blocs en el conjunt de cada
cicle, i tenir en compte que hi ha diverses seqenciacions possibles dels continguts: hi ha continguts que
es poden treballar de manera transversal, altres que es poden treballar juntament amb continguts dun
bloc diferent, i tamb en el marc dun projecte interdisciplinari, la qual cosa possibilita el desenvolupa-
ment de les competncies matemtiques.
Generar actituds positives envers les matemtiques requereix desenvolupar la curiositat, la creativitat,
la imaginaci, linters per fer-se preguntes, per trobar respostes i per resoldre problemes. Tamb s im-
portant adquirir confiana en les prpies possibilitats i trobar el plaer que comporta realitzar un desco-
briment o superar un repte.
La gesti de la classe ha de combinar el treball en gran grup, en petit grup i el treball individual, tot res-
pectant els estils de cadasc. Plantejar-se preguntes, resoldre problemes, realitzar petites investigacions,

practicar les tcniques apreses, exposar les idees prpies i discutir sobre elles, utilitzant prioritriament
el llenguatge oral. Tamb s important emprar la manipulaci dobjectes i de materials didctics, per
realitzar i fonamentar raonaments matemtics i desenvolupar els propis sistemes de representaci.
Ls deines digitals facilita la interacci dels alumnes amb objectes matemtics i les seves relacions, la
construcci de figures geomtriques, ajuden a la resoluci de problemes, a aprendre dels errors per mit-
j duna retroalimentaci immediata i efectiva, a treballar en contextos diferents, i afavoreixen la presen-
taci, la collaboraci i la comunicaci de les experincies.
La utilitzaci daquest tipus de recursos i estratgies didctiques permeten desvetllar linters de lalum-
ne, motivar-lo i involucrar-lo en el seu aprenentatge.
La intervenci educativa ha destimular lautonomia de lalumne, aix com la seguretat en les seves pos-
sibilitats daprendre i de resoldre les situacions. Plantejar preguntes que acompanyin laprenentatge
ajuda ms a aconseguir aquest objectiu que fer explicacions, tamb hi contribueix que les respostes no
siguin valorades com a correctes o errnies sin com una aportaci sobre la qual es continuar treba-
llant i ampliant. s determinant, a ms, tenir altes expectatives en les possibilitats de cada alumne i
establir un ambient en qu tothom senti que pot avanar.
El desenvolupament de les competncies requereix generar a laula un ambient de treball basat en la re-
soluci de problemes a partir de teixir una relaci de confiana entre els components del grup i de lac-
tuaci del docent. En aquesta relaci de confiana, lerror no s un motiu de penalitzaci sin una opor-
tunitat de millora de laprenentatge.
La resoluci de problemes s el context ideal per reconixer les matemtiques com a eines tils per resol-
dre situacions, per traduir situacions quotidianes a llenguatge matemtic, per dissenyar estratgies de re-
soluci, per raonar i justificar les opcions preses, per treballar en grup, arribar a acords i comprendre
les raons dels altres i un espai en qu els continguts dels diferents blocs susen de manera conjunta.
Dins daquesta dimensi, la programaci i la robtica educativa proveeixen una srie destratgies que
afavoreixen les habilitats esmentades anteriorment.
El treball competencial afavoreix una visi integrada de les matemtiques, en qu els continguts dels
diferents blocs sutilitzin de manera efica per al raonament, la comunicaci i la generaci de nous co-
neixements. Lalumne ha danar interioritzant la importncia de justificar les respostes i argumentar les
decisions preses ajudant-se de representacions amb materials, imatges o mitjans digitals i amb llenguat-
ge oral o escrit. El professor ha dincorporar aquests processos al treball daula i conduir-los per garan-
tir que, progressivament, sutilitzen de forma ms complexa i ms autnoma.
Lavaluaci constitueix el principal element regulador del procs densenyament i aprenentatge, del qual
en forma part. Ha de ser coneguda i coordinada per tots els mestres i ha de permetre decidir i adaptar
les estratgies pedaggiques a les caracterstiques de lalumne i constatar el seu progrs a mesura que
avana en els aprenentatges.
Lavaluaci s una eina bsica que ha de permetre determinar el grau en qu es van aconseguint les
finalitats educatives i ha de donar elements per a la reflexi i revisi de la prctica docent per aconseguir
canvis i millores en el procs densenyament i daprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la pro-
gramaci, en el disseny i la realitzaci de les activitats daprenentatge.

Ha de permetre que els alumnes coneguin i contrastin lassoliment aconseguit de les competncies
que sn lobjectiu central de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i dapre-
nentatge. Alhora ha de fomentar la participaci dels alumnes, que han dimplicar-se essent conscients
i reflexionant sobre qu aprenen, estan aprenent o ja han aprs, i intervenint en la recerca de solucions
a les seves dificultats daprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com collec-
tiva i preveure la valoraci independent daquests dos tipus de participaci en les activitats de grup.
Els mestres han de preveure la utilitzaci de diversos instruments davaluaci: discussions en gran i en
petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs,
problemes o investigacions fetes, realitzaci de proves, etc. El coneixement explcit per part dels alumnes
dels criteris de correcci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous
aprenentatges. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informaci als mestres i als
Annex 2
alumnes i han de ser utilitzats en tots els moments del procs amb la finalitat de detectar, seguir, regu-
lar i retroalimentar el procs densenyament i daprenentatge.
Lavaluaci serveix per conixer els resultats de laprenentatge (avaluaci sumativa), per regular les difi-
cultats i els errors dels alumnes (avaluaci formativa) i per afavorir que aquests vagin aprenent a regular-
se autnomament (avaluaci formadora: autoavaluaci i coavaluaci). Per fer aix cal seleccionar els
continguts que resultin ms significatius i aplicar una avaluaci que sigui til per a lactivitat docent,
gratificant per als alumnes en el seu aprenentatge i orientadora per als mestres i per als alumnes en les
seves actuacions.
Sha de compartir amb els alumnes el procs avaluador, fent-los partcips i protagonistes del seu pro-
cs daprenentatge. Lavaluaci s un procs constant al llarg del procs densenyament i daprenentat-
ge que cal planificar en tres moments clau: en lavaluaci inicial o diagnstica, en lavaluaci mentre
sest aprenent i en lavaluaci final, regulant-ne el procs densenyament i daprenentatge i les dificultats
i els errors dels alumnes.
Lavaluaci no es limita tan sols als continguts conceptuals sin que tamb valora ladquisici i el des-
envolupament de les competncies. A aquest efecte, es cercaran i valoraran conductes amb les quals
lalumne mobilitzi els continguts que coneix per resoldre problemes de complexitat gradual, i justifiqui
i argumenti els resultats i les estratgies emprades. Aix mateix, shaur de valorar com comunica i re-
presenta el seu pensament, el comparteix amb els altres i com relaciona coneixements, tant dun ma-
teix bloc de continguts com de diversos, per tal dampliar conceptes.
La resoluci de problemes shaur davaluar a partir de problemes que combinin diversos blocs de con-
tinguts com ara nombres i geometria, patrons i nombres, patrons i figures geomtriques, mesura i
estadstica, etc. Shauran de proposar exemples que es puguin resoldre de diverses maneres. Cal de-
manar explcitament als alumnes que expliquin lestratgia emprada i els passos seguits en la resolu-
ci. Poden ser problemes amb mltiples solucions o b que impliquin algun grau de generalitzaci.
Cal deixar a labast de lalumne recursos manipulatius i eines digitals perqu els usi si li calen. Lalum-
ne haur de considerar la raonabilitat de les solucions (pel tipus de nombres, per les unitats) i cal-
dr demanar-li explcitament la seva comprovaci i que aquesta es comenti o sescrigui.
Les activitats davaluaci poden utilitzar situacions concretes dinters per als alumnes i fer emergir
qestions i dubtes que es puguin respondre usant les matemtiques. Tamb es pot proporcionar taules
o grfics amb dades que els siguin significatives i demanar-los que plantegin preguntes que ajudin a
identificar amb claredat la informaci que les dades de les taules i dels grfics aporten.

Un altre tipus dactivitat davaluaci pot ser donar algun dels elements dun problema (situaci i dades,
pregunta, resoluci i solucions), i demanar que generin un problema o ms que els continguin.
Pel que fa al raonament i la prova es poden plantejar situacions que impliquin patrons o propietats de
nombres o de figures i demanar que arribin a escriure la regla. Tamb es pot donar una situaci i exposar
una conjectura, i demanar als alumnes que trobin contraexemples i que la modifiquin perqu sigui certa.
Un altre tipus dactivitat s donar una conjectura i determinar el conjunt en qu s vlida.
Podem partir duna situaci en qu lalumne ha investigat i fet una conjectura, i se li pot demanar que
largumenti. Tamb s adient donar una situaci resolta i argumentada i que lalumne la valori com a
correcta o no; la situaci hauria de contenir alguna falsedat o ambigitat per donar peu a la justificaci
o argumentaci de la incorrecci.
Pel que fa a les connexions caldr triar situacions dissenyades perqu es puguin fer aquestes conne-
xions. Cal demanar a lalumne que expliqui i raoni la resoluci per poder valorar si s conscient del que
ha fet o noms fa memria daltres situacions resoltes. Tamb es poden donar situacions resoltes expli-
citant les connexions i que les justifiqui.
Es pot proposar un context conegut o duna altra rea i demanar quines matemtiques hi veuen. El
context pot simplificar-se quan la realitat sigui massa complexa per ledat. Una fotografia, una notcia,
una narraci poden ser-ne el punt de partida. A linrevs es pot demanar als alumnes que posin exem-
ples de situacions en qu susa un determinat concepte, com ara les fraccions, o una operaci aritmti-
ca, i el per qu.
Per poder valorar la interacci i les aportacions que fan els alumnes a la conversa cal fer-ho en activi-
tats de grup. s especialment adient la posada en com dels mtodes de resoluci dun problema, o la
discussi sobre una recerca, o dalgorismes propis de clcul mental. Tamb dna molta informaci
el fet dexplicar als altres justificacions o aclariments sobre conceptes o relacions matemtiques. Per
avaluar lexpressi escrita, de manera individual es pot demanar a lalumne que expliqui un procs de
resoluci, que doni instruccions per fer la construcci o el disseny duna figura, un procs de mesura-
ment, etc.
El context davaluaci de la comunicaci matemtica s la conversa entre els alumnes i el mestre a lau-
la. Dacord amb aix s imprescindible disposar de criteris dobservaci del dileg a la classe. Tanma-
teix, tamb es pot completar lavaluaci de la comunicaci matemtica a travs dels textos escrits pels
alumnes.
La programaci de lavaluaci ha de preveure activitats que puguin ser representades de mltiples mane-
res. Pot ser un problema que impliqui relacions numriques, fraccions, que impliqui la representaci de
dades estadstiques o una exploraci geomtrica al pla o a lespai. s important demanar a lalumne que
expliqui com entn la representaci o tamb que se li demani si pot representar-la, a ms, duna altra ma-
nera.
Tamb ser important plantejar activitats davaluaci de resoluci de problemes on hi hagi prou dades
que justifiquin ls de leina tecnolgica, o la necessitat de dibuixar figures que hagin de verificar condi-
cions donades. Es poden proposar canvis en la manera de representar les dades per emfatitzar certes
caracterstiques de la situaci, transformacions de figures geomtriques que mantinguin alguna carac-
terstica, etc.

MBIT DE CONEIXEMENT DEL MEDI
rees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social

i cultural
Introducci
Lmbit de coneixement del medi a leducaci primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els
coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a mi-
Annex 2
llorar-lo.
El concepte de medi que dna nom a lmbit de lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens,
objectes, elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat lescenari on conviuen les
persones i on interactuen amb la naturalesa com una manera daproximar-se a lestudi de la realitat
natural i social. El coneixement del medi centra la seva intervenci didctica a facilitar a lalumnat el pas
de la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.
Lmbit pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de len-
torn amb qu interacciona. Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les expe-
rincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir
relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora
del seu entorn i fer-ne un s sostenible.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir
present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lmbit no es presenten en la realitat so-
ta un prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es com-
prenen millor quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements propis de les disciplines que
integren lmbit.
Els objectius de lmbit shan de referir, doncs, als conceptes propis del medi natural, social i cultural,
als aspectes metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests
objectius cal preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals so-
bre all que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses con-
cepcions del mn que estan a la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat
pren conscincia del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb
els altres i de modificar-ho si escau. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix
el seu propi aprenentatge i es dota deines per trobar respostes vlides i coherents a les qestions que
es formula. La inclusi de la tecnologia digital en els centres educatius apropa el mn actual a laula i
garanteix lassoliment de les competncies de lalumnat.

Competncies bsiques prpies de lmbit de coneixement del medi
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit de coneixement del medi que es
relacionen a continuaci i que es presenten agrupades en quatre dimensions. Al final de cada dimensi
senumeren uns continguts clau que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les com-
petncies.
Dimensi mn actual
Sentn el mn com un sistema dinmic, resultant de lacci i la interrelaci de factors naturals i hu-
mans, que canvia amb el pas del temps. Per analitzar fets i fenmens del mn, cal formular-se preguntes
i utilitzar estratgies de cerca que permetin fer previsions, treure conclusions i justificar actuacions.
Les persones han dubicar-se en lespai i en el temps, conixer i entendre la realitat que les envolta i
saber interpretar-la. Han de comprendre situacions i problemes socials rellevants, des dun plantejament
globalitzat on la interacci entre els elements sigui objecte destudi i danlisi. Aix poden desenvolupar
un pensament propi que les predisposa a actuar per millorar el mn en qu viuen.
Interpretar el mn des daquest vessant ajuda a desenvolupar una mirada crtica i un comproms perso-
nal en la defensa del medi ambient, la conservaci del patrimoni natural i cultural i la cerca duna socie-
tat ms justa.
Aquesta dimensi est integrada per cinc competncies:
Competncia 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratgies de cerca de dades i analitzar
resultats per trobar respostes.
Competncia 2. Interpretar el present a partir de lanlisi dels canvis i continutats al llarg del temps,
per comprendre la societat en qu vivim.
Competncia 3. Interpretar lespai a partir dels elements del territori i de les seves representacions per
situar-shi i desplaar-se.
Competncia 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els
configuren, per valorar les actuacions que els afecten.
Competncia 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqncies per
plantejar propostes de futur.
Continguts clau:
Fases duna investigaci.
Problemes socials rellevants.
Biodiversitat i sostenibilitat.
Canvi i continutat.
Globalitzaci, diferenciaci i alteritat.
Organitzaci social.

Sistema fsic.
Sistema geolgic.
Comunicaci i globalitzaci.
Educaci per a la seguretat.
Espai geogrfic.
Organitzaci poltica.
Economia i sostenibilitat.
Annex 2
Ecosistema i paisatge.
Consum responsable.
Principis i valors democrtics.
Dimensi salut i equilibri personal

LOMS defineix la salut com lestat complet de benestar fsic, mental i social i no noms com labsncia
de malalties i invalideses. Cal ampliar aquesta definici fent referncia a una situaci dequilibri fsic,
mental i social a qu qualsevol persona aspira i que li proporciona la capacitat de viure de manera autno-
ma, feli i solidria. Per assolir aquest benestar s imprescindible que la persona disposi duns recursos
i coneixements que li permetin de prendre les decisions oportunes davant de diverses opcions de con-
ducta.
s per tot aix, que en aquesta dimensi sobre la salut shan de tenir presents tres aspectes que corres-
ponen a cada una de les competncies que es desenvolupen: el benestar fsic, lequilibri emocional i la
prevenci de malalties.
Els alumnes han de ser protagonistes conscients i actius del seu desenvolupament. Cal que coneguin
el cos des duna perspectiva integral i que aprenguin a mantenir lequilibri entre lalimentaci, lactivitat
fsica i el descans. Amb tot aix podran viure de manera cada cop ms autnoma.
La salut tamb incorpora una manera dafrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud amb nosal-
tres mateixos i amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra manera de ser, les nostres
limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres.
Finalment, cal entendre la salut com un afer individual, per tamb social, collectiu i ambiental. Lalum-
nat ha dassumir la seva part de responsabilitat en la prevenci de riscos que poden repercutir tant en
la prpia salut com en la dels altres.
Competncia 6. Adoptar hbits sobre alimentaci, activitat fsica i descans amb coneixements cient-
fics, per aconseguir el benestar fsic.
Competncia 7. Prendre conscincia del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, per
aconseguir lequilibri emocional i afavorir la convivncia.

Competncia 8. Prendre decisions sobre higiene i salut amb coneixements cientfics per a la prevenci
i el guariment de malalties.
Continguts clau:
Educaci per a la salut.
Organitzaci social.
Educaci emocional.
Dimensi tecnologia i vida quotidiana

Vivim en un mn en qu la tecnologia ha assolit un desenvolupament continu i vertigins. Els avenos
cientfics han introdut nous materials i aparells que utilitzem tant en la vida quotidiana com en els en-
torns ms especialitzats. Aquestes novetats tecnolgiques provoquen unes modificacions en els com-
portaments i en les estructures socials que fan imprescindible que qualsevol persona sigui competent
a lhora dadaptar-se al seu s.
Lanlisi dels materials i el coneixement dels aparells a partir de la seva manipulaci aix com el disseny
de mquines simples o delements de robtica seran les eines amb qu els alumnes hauran danar
construint els coneixements que els permetran respondre al repte daquesta societat de la informaci.
Comprendre i valorar el paper de la tecnologia en el mn actual permetr tenir criteri per prendre decisions
que tenen a veure amb un s ms eficient i segur dels materials i dels aparells i amb la identitat digital
prpia i aliena, de manera que es pugui lluitar de manera efica contra les prctiques que amenacen la
salut i la seguretat de les persones i el medi ambient.
Competncia 9. Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements cientfics i criteris tecnolgics,
per resoldre situacions quotidianes.
Competncia 10. Dissenyar mquines simples i utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura
i eficient.
Continguts clau:
Educaci per a la seguretat.
Fases duna investigaci.
Sistema fsic.
Sistema material.
Canvi i continutat.

Dimensi ciutadania
La ciutadania s la condici i el dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat poltica.
En el nostre entorn aquesta condici sobt en la seva plenitud en arribar a la majoria dedat, per ja des
de la infncia lsser hum, en la seva vida quotidiana, s subjecte de drets i obligacions.
Lescola contribueix a ladquisici duns hbits de convivncia i a laprenentatge dels coneixements que
crearan el ciutad responsable del futur. Lmbit escolar s un mbit imprescindible per a lassoliment
daquest objectiu pel fet que lalumne hi conviu amb altres membres de la comunitat, tant els de la seva
edat com els adults, perqu hi roman una part importantssima del seu temps i perqu li ofereix la pos-
sibilitat prctica de participaci en la vida collectiva ms enll dels aprenentatges terics.
Annex 2
Els continguts daquesta dimensi han de dur lalumne a identificar-se amb els valors positius del siste-
ma democrtic, de la llibertat, la igualtat i la justcia, a relacionar-se amb els altres amb respecte i tolern-
cia i a implicar-se progressivament en la cosa pblica. Al mateix temps lalumne sinicia en la reclamaci
dels seus drets i lexercici de les seves obligacions.
Competncia 11. Adoptar hbits sobre ladquisici i s de bns i serveis, amb coneixements cientfics
i socials per esdevenir un consumidor responsable.
Competncia 12. Participar en la vida collectiva a partir de valors democrtics, per millorar la convivn-
cia i per afavorir un entorn ms just i solidari.
Competncia 13. Valorar el sistema democrtic partint del coneixement dels sistemes poltics per esde-
venir futurs ciutadans crtics.
Continguts clau:
Consum responsable.
Economia i sostenibilitat.
Ecosistema i paisatge.
Organitzaci social.
Sistema fsic.
Organitzaci poltica.
Problemes socials rellevants.

Els continguts daquest mbit sestructuren en tres grans apartats, el de continguts comuns i els dos
especfics que fan referncia al coneixement de les cincies socials i al coneixement de les cincies natu-
rals.
Continguts comuns de lmbit de coneixement del medi

Aquest apartat integra coneixements, procediments i actituds diversos, comuns per a tot lmbit de co-
neixement del medi.
Per a ladquisici dels continguts caldr partir de la curiositat que desperta en linfant lobservaci
dels fets i fenmens que lenvolten i que provoca la formulaci de preguntes. Per trobar respostes cal-
dr fer un treball cooperatiu de cerca rigorosa, a partir de lexperimentaci, la investigaci en fonts pri-
mries i secundries, la lectura de textos cientfics... que donar arguments i suport a les propostes dac-
tuaci.
El professorat haur de triar els continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat
utilitzi eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui marcs de referncia
per aproximar-se a la comprensi del mn. Aquesta aproximaci no es pot restringir al marc espacial de
la localitat, comarca o pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual es t accs a travs dels
recursos digitals i els mitjans de comunicaci.
Continguts comuns cicle inicial (1r i 2n)

Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes rellevants de
lentorn, mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de diferents fonts din-
formaci i de les tecnologies digitals (programes especfics, simulacions...).
Plantejament de preguntes a partir dobservacions.
s de taules simples per recollir dades i comparar-les.
Justificaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.
Comunicaci de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

1. Collaborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les
prpies amb respecte.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, utilitzant estratgies de cerca de dades
i comunicar els resultats de la recerca oralment i/o grficament.

Continguts comuns cicle mitj (3r i 4t)
Cerca i contrast dinformaci en diferents suports (textos cientfics, imatges, grfics, mapes, pl-
nols...).
Argumentaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.
Annex 2
Utilitzaci dels mecanismes de la participaci activa, la cooperaci i el dileg en la construcci de
tasques comunes i en la resoluci de conflictes.

1. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, obtenir informaci rellevant per mitj
de lobservaci sistemtica directa i indirecta i del recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i
comunicar els resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit.
2. Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci sobre un tema rellevant de
lentorn, utilitzant els recursos digitals de forma eficient.
3. Valorar el treball en grup mostrant actitud de cooperaci i participaci responsable, acceptant les
diferncies amb respecte i tolerncia envers les idees i aportacions dels altres en els dilegs i els
debats.
Continguts comuns cicle superior (5 i 6)

Elaboraci dun informe per comunicar el procs i els resultats.
Estratgies per al treball en xarxa.

1. Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats problemes socialment rellevants. Valorar la relaci de

proximitat que proporcionen les tecnologies digitals amb altres llocs del planeta.

3. Obtenir informaci i recollir dades a partir de lobservaci directa i indirecta utilitzant diferents tipus
de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i experimentals.
4. Interpretar i comunicar els resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit.
5. Trobar estratgies que millorin el treball cooperatiu a partir de lanlisi de les actuacions prpies i la
dels altres.
Continguts especfics de lrea de coneixement del medi natural

Els continguts de lrea sorganitzen en cinc blocs:
Iniciaci a lactivitat cientfica.
El mn dels ssers vius.
Les persones i la salut.
Matria i energia.
Entorn, tecnologia i societat.
Els continguts del medi natural procedeixen de diverses disciplines cientfiques, com sn la biologia,
la fsica, la geologia i la qumica, aix com de la tecnologia. Aquests coneixements han de permetre a
lalumnat deducaci primria fer-se preguntes sobre fenmens del mn natural i sobre els efectes de
lactivitat humana sobre el medi, i elaborar explicacions racionals que tinguin en compte les observacions
i orientin la seva actuaci.
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle inicial (1r i 2n)
Iniciaci a lactivitat cientfica
Exploraci daspectes de lentorn a partir duna qesti rellevant.
Utilitzaci de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informaci i simular processos cient-
fics.
Comunicaci oral de les observacions realitzades utilitzant diferents llenguatges.
Utilitzaci de material i tcniques especfiques de laboratori tenint en compte les normes ds i de

seguretat.
Neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i linstrumental.
El mn dels ssers vius
Observaci, utilitzant mtodes directes i indirectes, dorganismes i dobjectes inerts, per identificar-
ne les diferncies.
Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions bsiques: nutrici, re-
producci i relaci.

Observaci a ull nu dun organisme en el seu medi natural o reproduint el medi a laula.
Animals i plantes de lentorn. Classificaci segons diferents criteris observables.
Responsabilitat envers els animals domstics i plantes.
Caracterstiques i comportaments danimals i plantes per adaptar-se al medi.
Les persones i la salut
Caracteritzaci de lsser hum com a sser viu.
Identificaci de les principals parts del cos.
Annex 2
Diferncies i semblances, canvi i continutat entre persones.
Nutrici: relaci amb el creixement, recanvi i manteniment de la vida.
Parts del cos que permeten la relaci amb el medi.
Malalties principals relacionades amb els rgans dels sentits.
Percepci de la llum i el so.
Diferents tipus daliments.
Valoraci duna alimentaci sana i variada.
Valoraci i justificaci de la necessitat de la higiene i del descans personal.
Valoraci del bon s del temps de lleure.
Expressi raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres.
Matria i energia
Observaci i descripci dinteraccions que produeixin canvis en un sistema.
Observaci, descripci i classificaci de materials en funci dalgunes propietats tot relacionant-les

amb els seus usos.
Distinci entre objectes dun sol tipus de material o de diferents.
Reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus. Criteris de separaci i selecci.
Experimentaci de la transmissi de la llum en els diferents medis.
Valoraci de la contaminaci lumnica.
Entorn, tecnologia i societat
Observaci del funcionament daparells habituals de casa i de lescola, de les parts que els compo-
nen i reconeixement de lenergia que utilitzen.
Utilitzaci de peces modulars per a la construcci destructures senzilles, com una primera aproxi-
maci a la robtica educativa.
Cura de les eines i dels materials.

Muntatge i desmuntatge de joguines i identificaci de les parts que componen alguns objectes.
Elements que poden ocasionar riscos.

1. Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els
elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de respectar i protegir el medi.
2. Distingir ssers vius i objectes inerts i relacionar caracterstiques (nutrici, relaci, reproducci)
danimals i plantes propers amb la seva identificaci com a ssers vius.
3. Reconixer i classificar amb criteris elementals els ssers vius de lentorn i identificar algunes relacions
que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i mostrant una actitud de respecte
per la natura i pel material.
4. Reconixer les principals parts del cos hum i relacionar-les amb la seva funci i amb els canvis fsics
que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferncies entre les persones i valorar
la seva diversitat fsica.
5. Valorar positivament la relaci entre la salut i el benestar de la persona i la prctica de determinats

hbits associats a la higiene, lalimentaci variada i equilibrada, lexercici fsic i el descans.
6. Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-les amb els seus usos fent-se pre-
guntes que permetin obtenir informacions rellevants. Resoldre situacions quotidianes vers la reduc-
ci, reaprofitament i reciclatge dels materials.
7. Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar els diferents components, mani-
pulant-los amb precauci i descriure algunes caracterstiques del seu funcionament.
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle mitj (3r i 4t)
Inters per lobservaci i la generaci de preguntes cientfiques, aix com per la construcci de res-
postes coherents amb el coneixement cientfic.
Disseny i realitzaci de treballs experimentals. Anlisi i comunicaci dels resultats.
s de les funcions del maquinari especfic de cincies (sensors, cmera estereomicroscpica).
Utilitzaci de materials i tcniques especfiques del laboratori tenint en compte les normes ds i de
seguretat.
Caracteritzaci de la funci de nutrici en els animals i plantes.
Caracteritzaci de la funci de reproducci a partir de lobservaci danimals i plantes.

Caracteritzaci de la funci de relaci a partir de lobservaci danimals i plantes i relacionant aquests
amb els seus hbitats.
Classificaci dels diferents grups danimals i plantes de lentorn proper. s de claus dicotmiques
senzilles.
Inters per lobservaci, cura i protecci danimals i plantes de lentorn proper, i prevenci dels pos-
sibles riscos.
Activitats econmiques relacionades amb la cria danimals i el cultiu de plantes.
Annex 2
Morfologia externa del cos.
Sistemes que participen en la funci de relaci: locomotor i nervis.
Aparells que intervenen en la funci de nutrici de lsser hum (aparells respiratori, digestiu, circu-
latori i excretor) i relaci entre ells.
Principals malalties relacionades amb la funci de nutrici i de relaci.
Hbits dhigiene, de descans i dexercici fsic que afavoreixen una vida saludable.
Caracteritzaci de lalimentaci variada i equilibrada com a bsica per a una vida saludable.
Identificaci de missatges publicitaris i prctiques que afavoreixen o no el bon desenvolupament per-

sonal i la salut.
Avenos de la cincia en lalimentaci i la salut.
Expressi de sensacions i emocions personals.
Respecte davant de les sensacions i emocions dels altres.
Formulaci de propostes dactivitats creatives per a la gesti dels temps de lleure, individual i col-
lectiu.
Matria i energia
Mesura, comparaci i ordenaci de propietats dels materials: longitud, massa, capacitat i tempera-
tura.
Conservaci de la massa i volum amb els canvis de forma.
Fonts denergia i cadenes energtiques relacionades amb canvis observats a la vida quotidiana.
s responsable de les fonts denergia.
Plantejament de preguntes, observaci i experimentaci sobre magnetisme.
Experimentaci de la transmissi del so en els diferents medis.
Valoraci del soroll i la contaminaci acstica.
Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat.

Relaci del cicle natural i hum de laigua.
s responsable de laigua.
Fonts denergia amb qu funcionen algunes mquines.
Funcionament dalguns operadors mecnics: eix, roda, politja, pla inclinat, engranatges i altres.
Utilitzaci doperadors mecnics per a la construcci destructures senzilles com ara elements de
robtica educativa.
Eines, mquines i fonts denergia utilitzades en diferents poques histriques: relaci amb les condi-
cions de vida i de treball.

1. Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors
del medi fsic i les formes de vida i activitats humanes, i mostrar una actitud de respecte pel medi.
2. Classificar animals i plantes de lentorn proper i reconixer les caracterstiques bsiques dacord amb
criteris cientfics.
3. Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres rgans i comprendre
el funcionament del cos hum des dun sentit global. Relacionar la nutrici amb lobtenci denergia
i el creixement.
4. Valorar positivament la prctica de determinats hbits associats a la higiene, lalimentaci, lexercici

fsic i el descans com a hbits saludables que s recomanable mantenir, tot discernint les activitats
que perjudiquen la salut.
5. Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes mquines senzilles, analitzant el seu funcionament, po-
sant atenci especial a lenergia que utilitzen. Valorar la importncia de fer un s responsable de les
fonts denergia.
6. Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-los amb els seus usos fent-se pre-
guntes que permetin obtenir informacions rellevants.
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle superior (5 i 6)

formaci.
Utilitzaci de material i tcniques especfiques de laboratori.

Cerca i contrast dinformaci en diferents suports (lectura de textos cientfics, dimatges, grfics...).
Planificaci dexperincies per comprovar propietats dels materials i el seu comportament.
Utilitzaci de la lupa binocular per a lobservaci de petits organismes o part dells.
s del microscopi per a lobservaci dalguns microorganismes.
Instruments i objectes ds habitual al laboratori: coneixement i utilitzaci.
Normes de seguretat en el laboratori: coneixement i aplicaci.
Annex 2
Relaci entre funcions vitals i estructura dalguns animals, plantes i fongs.
Criteris per a lobservaci cientfica dssers viu.
Claus i guies per a la classificaci dorganismes.
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida.
Valoraci de la intervenci dels microorganismes en alguns processos quotidians.
Observaci i descripci dalguns ssers vius i de la seva interacci amb el medi.
Relaci entre funcions vitals i estructura dalguns animals, plantes i fongs.
Visi integrada dels aparells i sistemes que possibiliten les funcions dels cos hum.
Canvis que comporta el creixement en el desenvolupament fsic, personal i relacional.
Funcions de reproducci i relaci en els ssers humans i rgans, aparells i sistemes que hi interve-
nen.
Reconeixement de la dimensi afectiva de la sexualitat i dalgunes malalties relacionades amb la fun-

ci de reproducci.
Valoraci critica dels comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la prpia.
Riscos del consum de tabac i alcohol.
Hbits dhigiene i estils de vida saludables.
Actuacions de primers auxilis per ajudar-se i ajudar els altres.
Coneixement i valoraci dels avenos de la cincia en lalimentaci i la salut.
Expressi raonada de les valoracions prpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre deci-
sions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.
Matria i energia
Mesura i comparaci de masses i volums de materials diversos.

Observaci, experimentaci i descripci de materials amb diferents densitats.
Anlisi dels efectes duna fora o diferents forces sobre un objecte. Aplicaci a lestudi de mquines
simples que sutilitzen habitualment a lescola o a casa.
Fonts denergia ms utilitzades en la societat.
Diferenciaci entre energies renovables i no renovables.
Planificaci i realitzaci dexperincies sobre el comportament de materials davant de la llum, el so,

la calor, la humitat i lelectricitat.
Propietats dels diferents materials duna mescla relacionant-les amb ls de diferents tcniques de
separaci de substncies: imantaci, filtraci, decantaci, evaporaci i destillaci.
Propietats de laigua com a dissolvent.
Canvis qumics en relaci amb fenmens quotidians: combustions, oxidacions i fermentacions. Apli-
caci a la prevenci del foc i obtenci de compost.
Valoraci de limpacte del desenvolupament tecnolgic en les condicions de vida i en el treball.
Components dun circuit elctric.
Disseny i construcci de circuits elctrics senzills.
Valoraci de la importncia dadoptar comportaments que minimitzin el consum elctric.
Avenos, productes i materials que intervenen en el progrs de la societat.

1. Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts denergia, aix com algunes
conseqncies dels usos inadequats.
2. Reconixer i explicar la presncia ubiqua dels microorganismes en el medi.
3. Relacionar lestructura dun sser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals rgans
del cos hum i les funcions que realitzen tot relacionant ladequat funcionament del cos amb de-
terminats hbits de salut. Conixer les repercussions dels hbits incorrectes sobre la salut.
4. Planificar i portar a terme experincies senzilles sobre alguns fenmens fsics i qumics de la matria:
plantejar-se hiptesis, seleccionar el material necessari, registrar els resultats i comunicar les con-
clusions, amb diferents llenguatges per mitjans convencionals i amb ls de les TAC.
5. Planificar i realitzar projectes de construcci dalguns objectes, maquetes i aparells senzills, seleccio-
nant els materials pertinents, demostrant responsabilitat en les tasques individuals i actitud coope-
rativa per al treball en grup i vetllant per la prpia seguretat i la dels altres.

Continguts especfics de lrea de coneixement del medi social i cultural
Els continguts de lrea sorganitzen en tres blocs:
El mn que ens envolta.
Persones, cultures i societats.
Canvis i continutats en el temps.
Els continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la
geografia, de la histria i de leconomia. Aquestes disciplines han de permetre als alumnes de primria
situar-se en lespai i en el temps i adquirir els instruments conceptuals i procedimentals necessaris per
Annex 2
comprendre el mn on viuen i contribuir a la seva millora.
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle

inicial (1r i 2n)
El mn que ens envolta
Observaci delements i fenmens naturals.
Comunicaci de les observacions utilitzant formes de representaci bsiques.
Orientaci mitjanant lobservaci delements naturals i humanitzats de lentorn.
Persones, cultures i societats
Organitzaci social propera a lalumnat: famlia, amics, escola, barri, localitat...
Participaci i coresponsabilitat en les tasques de la vida domstica, escolar i social. Superaci des-
tereotips sexistes.
Elements caracterstics de lentorn, els serveis i els espais comuns. Valoraci de la responsabilitat
personal en el seu s.
Formes dorganitzaci de lescola i de lentorn proper.
Valoraci la importncia de la convivncia.
Reconeixement dels drets i deures de les persones del grup, aix com la importncia del dileg en la
resoluci de conflictes.
Manifestacions culturals de lentorn. Valoraci de la seva diversitat i riquesa.
Procedncia geogrfica i activitat econmica dels avantpassats propers.
Mesures que contribueixen a la seguretat personal i digital.
Canvis i continutats en el temps
Observaci dels canvis en les persones al llarg del temps. Etapes de la vida.
s de fonts orals, documentals i materials per reconstruir la prpia histria.

s de les nocions bsiques de temps (abans/desprs, passat/present/futur, durada).
s de les unitats de mesura bsiques (dia, setmana, mes i any).
Canvis i continutats en fets quotidians de la prpia experincia i en elements del patrimoni.

1. Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els
elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de respectar i protegir el medi.
2. Conixer alguns valors fonamentals de la convivncia democrtica, especialment aplicats a lescola

i la necessitat de respectar les normes bsiques com a ciutadans i ciutadanes.
3. Reconixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les
persones a lentorn, superant els estereotips sexistes.
4. Valorar el paper de les famlies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar
temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials aplicant
nocions temporals bsiques.
5. Utilitzar croquis, aix com referents dorientaci espacial per situar-se en lentorn, localitzar determi-
nats elements i desplaar-se.
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle mitj

(3r i 4t)
Sistema Sol-Terra-Lluna.
Relacions entre els moviments de rotaci i translaci de la Terra, el dia i la nit i les estacions.
Relaci entre la posici del Sol i les ombres.
Mesura de la temperatura, direcci i velocitat del vent i quantitat de precipitaci.
Registre, representaci grfica i interpretaci de dades meteorolgiques bsiques.
Formes de relleu i accidents geogrfics.
Localitzaci de les formes de relleu i accidents geogrfics ms rellevants de lentorn.
s i elaboraci de plnols i mapes senzills del poble, barri o ciutat.
Aplicaci de tcniques dorientaci.
Relaci de les principals caracterstiques del clima de lentorn amb les varietats climtiques de Ca-
talunya. Comparaci amb altres climes.
Observaci i descripci de diferents tipus de paisatge de lentorn proper i lluny.

Reconeixement dels elements naturals i humanitzats i de limpacte de lactivitat humana en el pai-
satge.
Identificaci i disseny dactuacions responsables orientades a ls sostenible de lentorn.
Elements bsics de lestructura econmica i de lorganitzaci social, poltica i administrativa dels

municipis i les comarques.
Valoraci de la diversitat social, cultural i de gnere i respecte per les diferncies.
Identificaci de les manifestacions culturals com a elements de cohesi social.
Annex 2
Identificaci i descripci dalguns trets demogrfics i econmics de lentorn a partir de lobservaci
directa de lentorn proper i de dades i representacions grfiques.
Anlisi i comparaci de dades dentorns rurals i urbans.
Anlisi de missatges publicitaris i valoraci de la seva incidncia en la presa de decisions de la vida

quotidiana.
Desenvolupament dactituds de consum responsable.
Reconeixement de situacions relatives a la mobilitat viria que poden comportar risc.
Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de lentorn.
Identificaci dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes personals.
s de tcniques de registre i representaci de la histria prpia i del passat familiar proper.
s de fonts histriques diverses per obtenir informaci i evidenciar els canvis i continutats al llarg
del temps daspectes de la vida quotidiana i de lentorn proper.
s dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat.
Anlisi de levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps: s dunitats de mesura
temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat.
Anlisi diacrnica i sincrnica de levoluci dalguns aspectes de la vida quotidiana (habitatge, ves-
tit, utillatge...) al llarg del temps i comparant diverses cultures.
Identificaci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, en la histria.
Descoberta i valoraci del patrimoni comarcal, social i cultural.
Aplicaci de nocions de canvi i continutat en els paisatges.

1. Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors
del medi fsic i les formes de vida i activitats humanes i mostrar una actitud de respecte pel medi.
2. Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de lentorn proper i establir com-
paracions amb altres tipus de paisatges.
3. Utilitzar plnols i mapes, aix com mecanismes dorientaci espacial per situar-se en lentorn, localit-
zar determinats elements i desplaar-se.
4. Conixer i valorar el funcionament bsic de les institucions municipals i comarcals i els mecanismes
democrtics de participaci, utilitzant-los per participar activament al centre escolar.
5. Descriure alguns trets demogrfics i econmics de lentorn, identificar algunes manifestacions cultu-
rals, valorar la seva diversitat i riquesa, i localitzar elements del patrimoni comarcal natural i cultural.
6. Analitzar les situacions que poden comportar risc a nivell viari i proposar mesures de prevenci.
7. Aplicar nocions de canvi i continutat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats huma-
nes i situar alguns fets histrics rellevants, dacord amb els criteris de successi i duraci temporals.
Utilitzar fonts documentals i patrimonials per justificar aquests canvis i continutats.
8. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les conseqncies que
sen deriven. Analitzar limpacte dalgunes activitats humanes sobre els recursos i en particular sobre
laigua.
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle

superior (5 i 6)
La Terra, planeta del sistema solar.
Lectura i interpretaci de dades del temps atmosfric en diferents representacions.
Identificaci de la relaci entre clima, vegetaci i relleu.
Principals riscos mediambientals relacionats amb el clima.
Identificaci i localitzaci de les principals unitats de relleu i la hidrografia de Catalunya, dEspanya

i del mn.
Utilitzaci i interpretaci de diferents representacions cartogrfiques (plnols, fotos aries, cro-

quis...), en diferents suports, per localitzar elements importants del medi fsic.
Reconeixement dels usos socials dalgunes roques i minerals.
Anlisi dels elements naturals i antrpics que influeixen en la configuraci del paisatge.
Identificaci dalguns fenmens naturals: els terratrmols i les avingudes daigua.
Valoraci dactuacions que contribueixen a la protecci del medi.

Participaci activa a lescola com a aprenentatge per a la vida en democrcia.
Reconeixement de la diversitat dopinions.
s de diferents canals per a lintercanvi dopinions i difusi dinformacions.
Organitzaci territorial de Catalunya, Espanya i Europa.
Principals institucions democrtiques i organitzacions poltiques.
Valoraci del paper de les administracions en la garantia dels serveis pblics.
Annex 2
Reconeixement i valoraci de la diversitat cultural i lingstica de Catalunya i dEspanya.
Coneixement dels smbols que identifiquen Catalunya en el marc europeu.
Valoraci dels drets i deures ciutadans i del paper individual i collectiu en la construcci dun mn
ms just i equitatiu.
Valoraci de la necessitat dun comproms per a la resoluci de problemtiques socials.
Rebuig dels estereotips i prejudicis, aix com de les situacions dinjustcia i discriminaci, per raons de
gnere, orientaci afectiva, origen i creences, desenvolupant sentiments dempatia i respecte amb
els altres.
Observaci, identificaci i descripci dalguns trets demogrfics, econmics i culturals i religiosos de

la societat catalana i espanyola.
Trets principals de lespai geogrfic mundial relatius als moviments migratoris i la globalitzaci. El
dileg entre cultures i religions.
Activitats econmiques del territori i sectors de producci. Tipus dempresa i la seva organitzaci.
Valoraci de la influncia de les vies de comunicaci i transport en el desenvolupament de lecono-

mia del territori.
Valoraci de la viabilitat duna idea emprenedora per mitj del treball cooperatiu i utilitzant diferents
fonts dinformaci.
Interpretaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci.
Anlisi crtica de la influncia de la publicitat sobre els hbits de consum.
Consum responsable i valoraci de ls del diner.
Identitat digital. Gesti de la privacitat de les dades.
Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de lentorn.
Prevenci de la violncia masclista i de qualsevol fanatisme.

Comprensi del temps cronolgic: identificaci de la durada, simultanetat i successi desdeveni-

ments histrics.
s de representacions grfiques per situar fets i etapes de levoluci histrica.
s de diferents fonts histriques (orals, documentals, materials) per contrastar informacions sobre
un mateix esdeveniment i obtenir elements per explicar les accions humanes.
Valoraci de la prpia histria personal i collectiva per a la comprensi del passat i del present i la
construcci del futur.
Valoraci de lintercanvi intergeneracional dexperincies.
Anlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o collectius de la histria al llarg del
temps i valoraci de la seva aportaci al patrimoni i a la cultura.
Anlisi de levoluci dalgun element patrimonial de lentorn proper mostrant-hi respecte.
Caracteritzaci de les formes de vida prehistriques.
Romanitzaci a la pennsula Ibrica. Fets bsics de ledat antiga al territori actual de Catalunya.
Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica de ledat mitjana a la pennsula Ibrica en el
marc de lEuropa feudal. Naixement i expansi de la Catalunya medieval.
Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica de ledat moderna a la pennsula Ibrica.
Lpoca dels descobriments. Catalunya dins la monarquia hispnica.
Lpoca de les revolucions poltiques i econmiques a Espanya i Europa (segles xviii i xix). La revolu-
ci industrial a Catalunya.
El mn contemporani. Anlisi dels fets bsics de la histria de Catalunya, Espanya i el mn al llarg

dels segles xx i xxi per comprendre la societat actual.
Estudi de diferents avenos tecnolgics i cientfics. La seva repercussi en el mn contemporani.

1. Analitzar els elements fsics i humanitzats dels paisatges i dels principals factors de canvi produts
per processos naturals i per lactivitat humana al llarg del temps. Reconixer la diversitat de paisatges
de Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgstica i patrimonial.
2. Valorar, entre daltres recursos, laigua com un b escs, i conixer maneres diferents de prevenir o
reduir limpacte de les activitats humanes sobre el medi.
3. Utilitzar plnols i mapes a diferents escales interpretant els diferents signes convencionals, aix com
fotografies aries. Elaborar croquis i plnols senzills com a mitj per analitzar elements del territori i
comunicar els resultats de les observacions i interpretacions.
4. Conixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participaci de les societats demo-

crtiques, aplicats als rgans de govern de diferents institucions, assumint responsabilitats en el si
del marc escolar.
5. Reconixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de lentorn, de Catalunya i Espanya.

Identificar les normes de convivncia dels grups i respectar els drets i deures fonamentals de les
persones.
6. Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformaci socials, culturals, econmics i

tecnolgics en lentorn, en especial, els canvis provocats per la globalitzaci, identificant i valorant
algunes de les causes de les desigualtats en el mn actual.
7. Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i arqueolgiques per
obtenir informaci sobre els trets significatius de la societat dpoques passades, situant els fets en
Annex 2
lnies de temps.
8. Valorar la viabilitat dun projecte emprenedor relacionat amb un tema rellevant de lentorn, utilitzant
els recursos digitals de forma eficient.
A leducaci primria els nens estan habitualment interessats per molts fets que succeeixen al seu entorn
i la metodologia per ajudar-los en laprenentatge dels continguts de lmbit de coneixement del medi
hauria de partir de lanlisi daquest tipus de situacions que els motiven, per tal destimular-los inicial-
ment a plantejar-se preguntes rellevants i a expressar els seus punts de vista.
La transformaci daquestes idees inicials en daltres que estiguin ms fonamentades en els coneixe-
ments actuals de les diferents disciplines de lmbit requereix un treball que afavoreixi la seva evoluci
al llarg dels cursos. Els models interpretatius generats per les cincies implicades tenen un elevat ni-
vell dabstracci i el seu aprenentatge requereix un ensenyament que parteixi de lanlisi de diverses si-
tuacions contextualitzades en base al treball en diferents cursos i en una seqncia en espiral.
Per a la selecci daquestes situacions sha de buscar lequilibri entre les realitats locals, catalana i es-
panyola i global i entre els temps ms allunyats i els ms propers tant en el passat com en el futur i, a
partir daquestes, promoure lobservaci i la cerca de dades. Sha de potenciar el coneixement directe
de la realitat a lhora destudiar els fenmens, els objectes tecnolgics, el propi territori o el passat que
tenim present i privilegiar la identificaci devidncies que confirmin o posin en dubte les idees ex-
pressades, aix com la lectura de textos i imatges que es troben en diferents suports i formats, que per-
metin accedir a informacions i coneixements distants en el temps i en lespai.
En el procs daprendre tamb ser important el temps dedicat a ensenyar lalumnat a prendre cons-
cincia dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los de manera que els puguin recordar
quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin els nens
per actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoci duna forma de
vida saludable i dun s sostenible del medi i, en general, en situacions de participaci ciutadana i de
defensa dels drets humans.

Tot aix comporta, a ms, un treball de tipus cooperatiu en petits grups que doni ocasi al desenvo-
lupament dactituds i habilitats relacionades amb lexpressi i lescolta, el consens, lautoavaluaci i la
coavaluaci. Lelaboraci descrits, grfics, maquetes, mapes conceptuals, dibuixos, esquemes, exposi-
cions orals... que recullin les diferents idees, observacions o resums possibilita introduir rigor i precisi
en les reflexions i facilita la seva millora a partir dactivitats davaluaci mtua. Convindr sovint realitzar
aquests escrits utilitzant recursos digitals.
Les TAC esdevenen un instrument rellevant en lensenyament i aprenentatge de les cincies, des de
lobservaci inicial fins a la realitzaci i valoraci final de la tasca. A partir de visualitzadors i sensors es
poden observar i mesurar fenmens reals, transferir les dades a lordinador per organitzar-les, fer-ne els
grfics corresponents i analitzar-les sense haver de fer els clculs manualment. Amb la modelitzaci de
fenmens i amb els simuladors, i a partir de la interacci amb els objectes, es poden fer proves virtuals.
A Internet, shi troben recursos dinformaci, mapes virtuals, bases de dades i aplicacions per als projec-
tes que shan de dur a terme amb lalumnat. Cal treballar estratgies per a la localitzaci de la informa-
ci, lobtenci i tractament de les dades i les habilitats danlisi i de comunicaci (collaborativa, de
presentaci i publicaci dels resultats).
Lavaluaci ha destar dirigida fonamentalment a millorar laprenentatge de lalumnat, s a dir, a sub-
ministrar informaci de diferents procedncies, per comprendre els punts forts i els punts febles de
laprenentatge de lalumnat en relaci amb les competncies, els objectius establerts i els continguts.
Daquesta manera, els mestres podran adaptar el programa a les necessitats reals de lalumnat, per
ajudar-los a superar els obstacles i assolir els objectius establerts.
Amb aquesta finalitat, i per estimular que els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a autoregular-se, sha
de promoure una avaluaci inicial de les idees prvies i de les representacions sobre el que ells pensen
que aprendran i una avaluaci en el procs daprenentatge que incideixi especialment en la regulaci de
les formes danticipaci i planificaci del pensament i de lacci.
Finalment caldr planificar una avaluaci final o sumativa, dacord amb els criteris davaluaci, en la
qual lalumnat haur de demostrar haver assolit les competncies, a partir de la proposta de situacions
o problemes en resposta als quals hagi daplicar els coneixements apresos.
Caldr deixar espais per a lautoavaluaci i la coavaluaci i en el treball en equip lavaluaci haur din-
cloure tant el treball collectiu com les aportacions individuals.
Per a lavaluaci de les competncies i els continguts daquesta rea caldr en molts casos observar
lactuaci dels alumnes en entorns reals o que el simulen: caldr aprofitar les sortides del centre o repro-
duir a lescola determinats ambients (horts, aquaris...) i utilitzar en aquest sentit els recursos digitals
apropiats (simuladors informtics, mapes en format digital).
Les pautes dobservaci del mestre, les rbriques dautoavaluaci, els qestionaris, els dossiers perso-
nals daprenentatge, els mapes conceptuals, les maquetes, els dibuixos, les exposicions orals, els KPSI
sn, entre daltres, eines tils davaluaci que es poden plantejar a linici, durant o al final del procs de
laprenentatge.

MBIT ARTSTIC
rea deducaci artstica: visual i plstica, msica i dansa
Introducci
Les manifestacions artstiques formen part del nostre entorn, incideixen en la vida de les persones i
permeten espais de relaci en els quals flueixen experincies, significats, emocions, idees i pensaments.
Leducaci artstica a leducaci primria t per objectiu desenvolupar les competncies perceptives i
dexpressi que permetin als alumnes comprendre el seu entorn i els mons artstics i culturals i adquirir
Annex 2
eines per comunicar-se amb els llenguatges de les arts.
Leducaci artstica afavoreix lestructuraci del pensament de lalumnat en tant que contribueix a lan-
lisi de la realitat i ajuda a comprendre i a respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. Laprenentat-
ge de lart, i a travs de lart, genera coneixement i transferncia a altres situacions i contextos tot desen-
volupant un pensament crtic, obert i flexible.
Leducaci artstica tamb t una gran rellevncia des duna perspectiva social i cultural, ja que les ma-
nifestacions artstiques no sn generadores noms despais de coneixement, sin tamb despais dex-
perincia i de transferncia a lentorn social que ens acull (centre escolar, barri, poble, ciutat). Lart, per
les seves caracterstiques, permet un dileg obert amb les altres manifestacions culturals del mn.
Els objectius i els continguts de leducaci artstica contribueixen al desenvolupament de les competn-
cies que permeten interpretar i representar el mn: lalumne aprn a percebre, per tamb a produir a
partir del coneixement i de la comprensi de si mateix i del seu entorn.
Leducaci artstica mant uns enllaos evidents amb leducaci fsica, en tant que totes dues treballen
el sentit esttic i creatiu de lexpressi i comunicaci corporal, de manera especial per mitj de la dansa.
La dansa ajuda lalumnat a conixer les seves possibilitats corporals, a respectar-se i respectar els altres
i a compartir una experincia corporal transmesa per mitj dels sentits i enriquida amb la msica.
Competncies bsiques prpies de lmbit artstic

Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit de leducaci artstica que es
relacionen a continuaci. Les competncies es presenten agrupades en tres dimensions. Al final de cada
dimensi senumeren uns continguts clau que contribueixen en major mesura al desenvolupament de
les competncies.
Dimensi percepci, comprensi i valoraci

Aquesta dimensi inclou les competncies que fan que una persona adopti una actitud activa i conscient
davant de les realitats visuals i sonores existents a lentorn natural i cultural. Grcies a aquestes lalum-
ne comprn i experimenta el mn que lenvolta i s capa de valorar i gaudir dels aspectes esttics que
en formen part. La persona competent pot participar, aix, de manera activa i creativa del patrimoni ar-
tstic i pot submergir-se en els diversos vessants de la contemporanetat artstica.

Aquesta dimensi est integrada per quatre competncies:
Competncia 1. Mostrar hbits de percepci conscient de la realitat visual i sonora de lentorn natural
i cultural.
Competncia 2. Utilitzar elements bsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratgies per
comprendre i apreciar les produccions artstiques.
Competncia 3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artstic proper, de Catalunya
i darreu.
Competncia 4. Comprendre i valorar elements significatius de la contemporanetat artstica.
Continguts clau:
Percepci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic.
Expressi de les idees, les emocions i les experincies que desvetllen les manifestacions artsti-
ques.
Inters pel patrimoni i les manifestacions artstiques.
Relaci entre lart, la societat, la cultura i la religi.
Satisfacci i emoci esttica.
Recerca sobre qestions relacionades amb lart.
Propietats dels elements que trobem presents en lentorn i en les obres artstiques.
Recursos, formes i possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges artstics.
Funci i influncia de les manifestacions artstiques i dels seus elements.
Codis i terminologia utilitzats en la lectura, producci i interpretaci de les obres dart.
Dimensi interpretaci i producci

Aquesta dimensi inclou les competncies que permeten que una persona sexpressi, interpreti, es
comuniqui i gaudeixi utilitzant els llenguatges de les arts. Amb el seu domini, lalumne podr compar-
tir sentiments, idees i experincies esttiques mitjanant la realitzaci de produccions artstiques i la
interpretaci dobres musicals o escniques.
Competncia 5. Emprar elements bsics del llenguatge visual amb tcniques i eines artstiques per
expressar-se i comunicar-se.
Competncia 6. Interpretar msica vocal i instrumental amb els elements i recursos bsics del llen-
guatge musical.
Competncia 7. Emprar els elements i recursos bsics del llenguatge escnic, per expressar-se, inter-
pretar i comunicar-se.

Continguts clau:
Inters, valoraci i respecte pel fet artstic i per les produccions artstiques prpies i alienes.
Propietats dels elements que trobem presents en lentorn i en les obres artstiques.
Recursos, formes, possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges artstics.
Tcniques prpies dels diferents llenguatges artstics.
Annex 2
Produccions artstiques: plstiques, musicals i corporals.
Expressi artstica democions, experincies, desitjos i valoracions crtiques.
Interpretaci individual i collectiva musical i corporal.
s de recursos digitals en lexpressi artstica.
Planificaci dels processos de producci artstica.
Dimensi imaginaci i creativitat

Aquesta dimensi inclou les competncies que es relacionen amb la imaginaci i la creativitat, que sn
qualitats inherents al gnere hum i que es poden desenvolupar i aprendre. Per les seves caractersti-
ques, les arts permeten accions daprenentatge i reptes artstics sense solucions preestablertes i niques,
que sn una bona base per preparar individus flexibles i tolerants, qualitats fonamentals per a la vida en
la societat actual.
Competncia 8. Improvisar i crear amb els elements i recursos bsics dels diferents llenguatges arts-
tics.
Competncia 9. Dissenyar i realitzar projectes i produccions artstiques multidisciplinries.
Continguts clau:
Imaginaci i creativitat en lexpressi i comunicaci artstica.
Recursos, formes, possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges artstics.
Tcniques prpies dels diferents llenguatges artstics.

Produccions artstiques: plstiques, musicals i escniques.
Interpretaci individual i collectiva musical i escnica.
Expressi artstica democions, experincies, desitjos i valoracions crtiques.
s de recursos digitals en lexpressi artstica.
Combinaci de diferents llenguatges (visual, musical, escnic) en les creacions artstiques.
Planificaci dels processos de producci artstica.

Lexperincia esttica incideix tant en el dileg que sexperimenta amb les manifestacions artstiques i
culturals, com tamb en la creaci.
El llenguatge plstic i el musical comparteixen aspectes relatius a la producci i la comprensi. Sinclouen

en una sola rea per permetre un enfocament globalitzat que inclogui les estretes connexions entre
ambds i per facilitar la incorporaci de continguts de dansa i teatre.
Els continguts de lrea deducaci artstica sorganitzen en dos blocs:
Percebre i explorar.
Interpretar i crear.
Cada un daquests blocs agrupen els continguts en tres apartats:
Continguts comuns.
Continguts deducaci visual i plstica.
Continguts de msica i dansa.
El bloc Percebre i explorar inclou els aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats de
reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artstiques,
aix com el coneixement i gaudi de produccions plstiques i musicals diverses. El bloc Interpretar i crear
es refereix a lexpressi didees i sentiments per mitj del coneixement i ls de diferents codis i tcni-
ques artstics.

PERCEBRE I EXPLORAR
Continguts comuns
Percepci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic: els ob-
jectes, els materials, els sons...

Expressi en diferents llenguatges de les idees, emocions i experincies que desvetllen les manifes-
tacions artstiques i culturals.
Inters pel coneixement del patrimoni artstic de Catalunya i el daltres cultures.
Inters i curiositat per descobrir, gaudir i participar de les manifestacions artstiques que ofereix
lentorn: exposicions, espectacles, actuacions...
Apreciaci de les habilitats i la imaginaci dels creadors.
Valoraci i respecte de les produccions dun mateix i dels altres.
Satisfacci i emoci per lexperincia artstica.
Annex 2
Continguts deducaci visual i plstica
Caracterstiques de les imatges fixes i seriades del mn visual proper (historietes, cmics, illustra-
cions, fotografies, cartells, publicitat) que provenen del camp de les arts i la cultura visual.
Propietats dels materials, els colors, i les formes en les imatges, els objectes i les obres artstiques.
Continguts de msica i dansa
Discriminaci del so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinaci.
Possibilitats sonores i expressives de la veu.
Caracterstiques sonores de materials i objectes.
El moviment del cos i les seves possibilitats. Adequaci al so i a lespai.
Escolta de peces instrumentals i vocals catalanes i darreu de diferents autors i estils.
Lectura delements musicals grfics i corporals.
INTERPRETAR I CREAR
Continguts comuns
Terminologia bsica que sempra en la prctica i la vivncia de lexpressi artstica, visual, sonora i
corporal.
Valoraci de laven en el propi aprenentatge.
Produccions artstiques (plstiques, musicals i corporals) amb diverses tcniques i procediments a

partir de la percepci sensorial, les experincies, la realitat, les idees i les emocions.
Creativitat i imaginaci en lexpressi i comunicaci artstica.
Qualitats visuals i plstiques dels materials dels elements presents en lentorn.
Composici individual i collectiva dimatges i objectes a partir de materials i tcniques.

s de materials, dimatges i dobjectes diversos de lentorn en les produccions prpies i collecti-
ves.
Ordre i atenci en els processos de producci i cura dels materials i estris emprats.
Possibilitats de comunicaci del cos, dels sons, de les msiques, dels instruments i dels recursos
digitals.
Interpretaci de canons i de danses.
Interpretaci collectiva: coordinaci amb els acompanyants en el cant i la dansa collectius i atenci
al director.
Elements bsics de la tcnica vocal i corporal.
Imitaci, interpretaci i improvisaci i creaci de motius meldics i rtmics amb la veu, el cos i els
instruments.
Utilitzaci de grafies no convencionals (imatges, paraules, smbols) i grafies musicals. convencio-

nals en la lectura, la interpretaci i la creaci de partitures senzilles.

1. Reconixer algunes de les caracterstiques i de les possibilitats dutilitzaci plstica, sonora i corpo-
ral dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic.
2. Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys el que suggereix una experincia artsti-
ca, individual o collectiva.
3. Crear composicions visuals (imatges i objectes,) sonores i corporals senzilles, que representin el mn
imaginari, afectiu i social i participar en produccions collectives.
4. Mostrar respecte en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics collectius.
5. Interpretar de memria canons i danses.
6. Realitzar breus patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos
i instruments.
7. Llegir i interpretar petits patrons meldics i rtmics amb els elements apresos.

PERCEBRE I EXPLORAR
Continguts comuns

Paper social i cultural del patrimoni i les manifestacions artstiques. Incidncia en la vida quotidia-
na de les persones i en la forma de pensar.
Annex 2
Valoraci i respecte per les produccions dun mateix i dels altres.
Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la

satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques.
Propietats dels materials, els colors, les formes (volums, lnies, contorns, textures, grandries, pers-
pectives) en les imatges, els objectes i en les obres artstiques.
Recursos formals del llenguatge (enquadrament, planificaci i punt de vista).
Relaci entre les qualitats perceptibles de les produccions artstiques i el que commou o provoca.
Posicionaments, judicis i arguments que desvetllen els objectes i les imatges.
Funci de les produccions audiovisuals i els objectes com a explicatives del mn i de nosaltres ma-
teixos.
Materials i tecnologies emprats pels artistes en el present i en el passat.
Sons, msiques, moviments corporals i tecnologies que utilitzen els artistes en lexpressi musical
i corporal.
Famlies instrumentals.
Estructures de simultanetat sonora en produccions musicals i artstiques.
Reconeixement bsic de formes musicals, de qualitats del so, dinstruments i formacions instrumen-
tals i vocals.
Reconeixement i representaci delements musicals i plstics a travs del moviment corporal.

INTERPRETAR I CREAR
Continguts comuns
Terminologia bsica que sempra en la prctica i la vivncia de lexpressi artstica, visual, sonora i
corporal.

Possibilitats expressives i plstiques i de transformaci dels materials (possibilitats espacials en la in-

tervenci bidimensional i tridimensional); accions que permeten els materials i tcniques artstiques
del passat i del present (fotografia, imatge digital, animaci).
Disseny i composici individual i collectiva dimatges i objectes utilitzant materials, tcniques i pro-
cediments diversos (materials naturals, industrials i de rebuig, recursos plstics, fotografia, recur-
sos digitals...).
Equilibri/tensi, ritmes visuals, plans (figura-fons) i punts de vista diversos.
s dimatges i objectes de lentorn proper (imatgeria popular i meditica).
Caracteritzaci de personatges, producci dimatges i objectes, recreaci despais imaginaris, crea-

ci destructures, decorats i exposicions.
digitals.
Interpretaci, improvisaci i creaci de canons, danses i jocs motrius.
al director.
Afinaci, dicci, tcnica vocal, instrumental i corporal.
Tcniques bsiques de moviment acompanyades o no de seqncies sonores, canons i obres mu-

sicals.
Composici individual i collectiva de canons, msiques i coreografies senzilles utilitzant materials

i instruments de percussi diversos, inclosos els recursos digitals i audiovisuals.
Terminologia prpia del llenguatge musical: grafia musical convencional en la lectura, interpretaci
i creaci de partitures senzilles.
Terminologia prpia de la dansa.

1. Identificar i verbalitzar amb la terminologia adequada les possibilitats plstiques, sonores i corpo-
rals que utilitzen els artistes i els mitjans de comunicaci.
2. Expressar i compartir amb els companys el que suggereix una experincia artstica, individual o col
lectiva.
3. Cercar informacions i respostes a partir de dubtes i qestions plantejades al voltant de les manifes-
tacions artstiques.
4. Crear composicions visuals (imatges i objectes), sonores i corporals senzilles que representin idees,
emocions i experincies utilitzant materials i instruments diversos, inclosos els recursos digitals.
Annex 2
5. Mostrar respecte i responsabilitat en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics
collectius.
6. Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu, dels instruments i
del moviment corporal.
7. Llegir i interpretar petites partitures amb els elements musicals apresos.

PERCEBRE I EXPLORAR
Continguts comuns
Paper social, cultural i religis del patrimoni i les manifestacions artstiques. Incidncia en la vida
quotidiana de les persones i en la forma de pensar.
Influncia de lexperincia cultural de lentorn en la comprensi, interpretaci i creaci visuals, mu-

sicals i escniques.
Valoraci i respecte de les produccions dun mateix i dels altres.


Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre qestions relacio-
nades amb lart i els contextos de producci i exposici artstica.

Propietats dels materials, els colors, les formes (volums, lnies, contorns, textures, grandries i pers-
pectives) en les imatges, els objectes i en les obres artstiques.
Recursos formals del llenguatge audiovisual i de la seva funci expressiva i esttica (enquadrament,
planificaci, punt de vista, illuminaci).
Relaci entre les qualitats perceptibles i el que pretenen les imatges i els objectes (informar, fer pen-
sar, convncer, persuadir).
Reconeixement de maneres de viure, de formes dorganitzaci social i datribucions de temps i lloc

en les imatges i els objectes.
Caracterstiques (formals, materials i tecnolgiques) en la creaci dobjectes i dimatges que han can-
viat o es mantenen al llarg del temps.
Possibilitats sonores dels recursos digitals, de la interacci de diferents mitjans i llenguatges arts-
tics i de les famlies i les agrupacions instrumentals.
Reconeixement bsic de formes musicals, dinstruments i de formacions instrumentals i vocals.
Possibilitats corporals comunicatives.
Estructures de simultanetat en produccions musicals i artstiques de complexitat creixent.
Grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures.
Presncia de la msica en els mitjans de comunicaci i en les produccions audiovisuals.
Reconeixement i escriptura de ritmes i melodies, emprant la grafia musical convencional.
INTERPRETAR I CREAR
Continguts comuns
Terminologia que sempra en la prctica i la vivncia de lexpressi artstica visual, sonora i corporal.


Possibilitats comunicatives dimatges, objectes, elements naturals, estructures geomtriques, ma-

terials i recursos digitals; possibilitats espacials en la intervenci bidimensional i tridimensional; ac-
cions que permeten els materials; possibilitats de la llum i dels mitjans artstics del passat i del pre-
sent (imatge digital, vdeo, fotografia, installaci).
Construcci i caracteritzaci de personatges, recreaci despais imaginats, creaci destructures,

maquetes, decorats i exposicions.
Creaci de missatges visuals mitjanant materials plstics i tecnologies de la comunicaci (imatge

digital, vdeo, fotografia, installaci).
Annex 2
Equilibri, moviment, punts de vista, pla (general, mitj, de detall), format (vertical, horitzontal, ro-
d).
Reutilitzaci dobjectes i imatges de lentorn amb la finalitat dexplicar visualment experincies, desit-
jos i valoracions crtiques.
s de representacions culturals (imatgeria popular i meditica, fotografies, objectes) en projectes

artstics.
Terminologies prpies dels llenguatges visuals: pintura, dibuix, escultura, espectacle visual, instal-
laci, cmic, cartellisme, arquitectura, publicitat, gravat, collage, modelatge, construcci, fotografia,
imatge digital, cinema-vdeo.
digitals.
Interpretaci, improvisaci i creaci de canons, danses i jocs motrius.
al director.
Afinaci, dicci, tcnica vocal, instrumental i corporal.
Tcniques bsiques de moviment i utilitzaci destructures sonores en la improvisaci i composi-

ci coreogrfiques.
Sincronitzacions de msica i moviment.
Creaci de missatges sonors i corporals amb ls de recursos digitals a partir de la combinaci de

diversos mitjans i tecnologies de la comunicaci.
Elaboraci de produccions a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la rea-

litat, les idees i les emocions.
Terminologia prpia del llenguatge musical: grafia musical convencional en la lectura, interpretaci
i creaci de partitures.
Terminologia prpia de la prctica i de la vivncia de la dansa.

1. Identificar i reconixer en les diverses formes dexpressi artstica alguns trets socials, culturals,
religiosos, formals, estructurals, ideolgics, psicolgics, semitics i de gnere.
2. Formular opinions i argumentacions i cercar creences i idees al voltant de les manifestacions arts-
tiques i culturals.
3. Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions i experincies,

tot aplicant i combinant les possibilitats de comunicaci del cos, dels sons, de les msiques, de les
imatges, dels objectes, de les figures geomtriques i dels recursos digitals.
4. Elaborar produccions artstiques que promoguin la valoraci crtica del nostre entorn.
5. Planificar els processos de producci pel que fa a la previsi de recursos, materials, moments de
revisi i a lassumpci de responsabilitats en el treball cooperatiu.
6. Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu i del moviment.
7. Crear canons i participar en creacions individuals i collectives emprant degudament la terminologia

i grafia corresponents.
8. Llegir i interpretar petites partitures amb els elements musicals apresos.
Lensenyament i aprenentatge per a la comprensi dels mons artstics i culturals ha de partir de les pr-
pies experincies dels alumnes i dels interrogants que es plantegen entorn de les imatges, els objectes,
la msica i els espectacles visuals. Aquesta aproximaci permet examinar els propsits de la cultura i
de les arts visuals, musicals i corporals i la seva incidncia en la nostra manera de pensar i actuar.
Per adquirir la competncia artstica cal posar lalumnat en contacte amb les manifestacions artsti-
ques i culturals, i promoure la seva implicaci com a subjectes actius en projectes on puguin establir
vinculacions amb les convencions culturals i esttiques del passat i contempornies, amb la tradici,
amb la pluralitat de lentorn, amb lexperincia i amb altres coneixements.
Els recursos digitals sn eines poderoses per comunicar idees. La seva utilitzaci permet generar m-
sica i combinar sons, textos, imatges, fotografies i animacions, els quals obren moltes possibilitats per
a lexperincia esttica.
Lexperincia cultural i emocional que sadquireix a travs de les manifestacions artstiques i culturals, la
llibertat en lexperimentaci de tcniques i procediments comunicacionals i lanlisi del paper dels mitjans
de comunicaci, afavoreixen la comprensi, la interpretaci i la creaci.

Per a lavaluaci daquesta rea caldr tenir en compte no noms el resultat final, la producci artsti-
ca, sin que caldr valorar el procs que lalumne ha seguit per arribar-hi. Shauran dobservar aspectes
com la sensibilitat que lalumne mostra, la creativitat que aplica, la cura que t en la realitzaci i inter-
pretaci de lobra i ls que fa dels elements, dels instruments o dels materials.
Lavaluaci ha dajudar lalumne a prendre conscincia dall que no li surt prou b i li ha de donar ele-
ments per millorar-ho. Cal, en aquest sentit, explicitar clarament els objectius i els criteris amb qu es
valorar cada tasca i animar a partir daquests a la reflexi prpia i al dileg, sigui amb el mestre o amb
els mateixos companys.
Annex 2
Sobservaran els exercicis daprenentatge i daltres especfics davaluaci que permetin laplicaci au-
tnoma de les estratgies i els coneixements apresos. Seran tils els reculls de produccions tipus por-
tafolis que faciliten lautoavaluaci. Els recursos digitals sn una eina que facilita larxiu ordenat de les
produccions aix com lobservaci de la seva progressi i que afavoreixen, per tant, la implicaci de la-
lumne en el seu aprenentatge.
MBIT DEDUCACI FSICA
rea deducaci fsica
Introducci
Lensenyament i laprenentatge de leducaci fsica en letapa de leducaci primria ha de fonamentar-se
en ladquisici dels coneixements, habilitats, valors i competncies relacionats amb el cos i la seva acti-
vitat motriu que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i a la millora de la qualitat de
vida. En lrea deducaci fsica, la reflexi sobre el sentit i els efectes de lactivitat motriu, el desenvolu-
pament dhbits saludables, regulars i continuats i el fet de sentir-se b amb el propi cos constitueixen
principis valuosos de lacci educativa i contribueixen a la millora de lautoestima.
Lescola ha doferir als alumnes mitjans i recursos per integrar lactivitat fsica a la vida quotidiana, i
es-tablir aix una tendncia que potenci el seu desenvolupament motriu, la seva capacitat de socialitza-
ci, la seva salut i la seva integritat com a persona.
Lmbit de leducaci fsica t un carcter transversal i, per tant, estableix relacions amb les altres rees
donada la seva potencialitat educativa.
Competncies bsiques prpies de lmbit deducaci fsica

Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit deducaci fsica que es relacio-
nen a continuaci. Les competncies es presenten agrupades en quatre dimensions. Al final de cada
dimensi senumeren uns continguts clau que contribueixen en major mesura al desenvolupament de
les competncies.

Dimensi activitat fsica
Entenem com a activitat fsica tot tipus de moviment corporal que realitza lsser hum que contribueix
a conixer, desenvolupar i enfortir el cos, fer ms gils i eficaos els moviments, millorar el funcionament
del sistema cardiorespiratori i de laparell locomotor, equilibrar el sistema nervis i proporcionar benefi-
cis per a la salut i el benestar.
La majoria dels nois i noies fan activitat fsica gaireb sense proposar-sho, mitjanant el joc i les activi-
tats quotidianes dun estil de vida actiu: jugant al pati lestona desbarjo o al parc amb els amics, utilit-
zant els patinets o la bicicleta com a mitj per desplaar-se, etc. Nhi ha que tamb desenvolupen altres
activitats fsiques planificades i estructurades fora de lhorari escolar, com ara nataci, bsquet, atletis-
me, excursionisme, etc.
No hi ha un tipus dactivitat fsica idoni per a tothom, cadasc pot i ha de trobar el que ms sadapti a
les seves necessitats i interessos. s important la constncia i la regularitat en la prctica per garantir
una bona forma fsica, entesa com la capacitat de donar resposta a les necessitats motrius habituals
duna persona.
Competncia 1. Resoldre situacions motrius de forma efica en la prctica dactivitats fsiques.
Competncia 2. Prendre conscincia dels lmits i les possibilitats del propi cos en la realitzaci dacti-
vitats fsiques.
Continguts clau:
Conscincia i control del cos.
Lateralitat.
Equilibri.
Orientaci espaciotemporal.
Resoluci de situacions motrius.
Habilitats motrius bsiques.
Coordinaci motriu.
Hbits higinics, posturals, corporals i alimentaris saludables.
Mesures bsiques de seguretat en la prctica de lactivitat fsica.
Joc motor.
Esfor i superaci.
Cooperaci i respecte.

Dimensi hbits saludables
La salut s un afer individual per tamb social, collectiu i ambiental. LOMS defineix la salut com les-
tat complet de benestar fsic, mental i social i no noms com labsncia de malalties. Aquest concepte
de salut tamb incorpora una manera dafrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud amb nosaltres
mateixos i amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra manera de ser, les nostres
limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres. Els alumnes han de ser protagonistes cons-
cients i actius del seu desenvolupament.
Conixer i cuidar el cos des duna perspectiva integral i incorporar hbits que combinin equilibradament
lalimentaci, lactivitat fsica i el descans facilitar als alumnes poder viure de manera cada cop ms
saludable. En aquest sentit, cal aconseguir que els alumnes incorporin la prctica regular dactivitats
Annex 2
fsiques de manera autnoma com a hbit saludable al llarg de la vida i tamb que adoptin actituds
crtiques davant de prctiques i estereotips socials no saludables.
Competncia 3. Mostrar hbits saludables en la prctica dactivitats fsiques i en la vida quotidiana.
Competncia 4. Valorar la prctica habitual de lactivitat fsica com a factor beneficis per a la salut.
Continguts clau:
Lateralitat.
Equilibri.
Joc motor.
Esfor i superaci.
Dimensi expressi i comunicaci corporal

El moviment i lexpressi corporal sn una altra manera de comunicar-se. Els nens i les nenes sex-
pressen, mostren emocions i es relacionen amb els altres de manera espontnia amb el seu cos. Poten-
ciar la creativitat, ampliar el repertori motriu i donar valor a la varietat de recursos expressius de qu
disposen els alumnes, utilitzant diferents tcniques, ha de ser tamb una tasca de leducaci fsica.
A travs de lexpressi i la comunicaci corporal afavorim que lalumne accepti les diferncies i respec-
ti el seu cos i el dels altres.

Competncia 5. Comunicar vivncies, emocions i idees utilitzant els recursos expressius del propi
cos.
Competncia 6. Prendre part en activitats collectives dexpressi i comunicaci corporal per afavo-
rir la relaci amb els altres.
Continguts clau:
Lateralitat.
Equilibri.
Coordinaci motriu.
Elements i tcniques de lexpressi i la comunicaci corporal.
Joc motor.
Esfor i superaci.
Dimensi joc motor i temps de lleure

El joc acompanya linfant al llarg dels anys, desenvolupa la seva imaginaci i creativitat i permet explo-
rar, conixer i entendre el seu entorn i relacionar-se amb els altres. Tamb s un instrument per donar
a conixer i fer respectar les diverses cultures i tradicions. Facilita lexpressi de diferents sentiments i
la gesti i lautocontrol de les emocions que sen generen.
El joc, a la vegada, facilita el desenvolupament de certes habilitats socials com la negociaci i el pacte,
lautogesti de les normes, la comunicaci i lexpressi assertiva, la presa de decisions, lagrament i la
disculpa...
Avui en dia leducaci va ms enll de lmbit escolar. El lleure s un temps que dediquem a fer activi-
tats que ens produeixen satisfacci tant a nivell individual com familiar o en grup. Des de lescola po-
dem introduir i promocionar activitats fsiques que es poden practicar a lentorn proper i a la natura du-
rant el temps de lleure.
Competncia 7. Participar en el joc collectiu de manera activa mostrant-se respectus amb les nor-
mes i els companys.
Competncia 8. Practicar activitat fsica vinculada a lentorn com una forma docupaci del temps
de lleure.

Continguts clau:
Lateralitat.
Equilibri.
Annex 2
Coordinaci motriu.
Joc motor.
Esfor i superaci.

Els continguts de lrea plantegen educar mitjanant el moviment, afavorint el desenvolupament de
capacitats fsiques i habilitats motrius que permetin resoldre de forma creativa i segura els diferents
reptes de la vida quotidiana. Tamb potencien la millora de la qualitat de vida, amb ladopci dhbits
de salut i dhigiene personal, i ladquisici duna major conscincia de les possibilitats del propi cos.
Lestructuraci dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a leducaci fsica en
leducaci primria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, fsiques, emocionals i relacio-
nals vinculades a la motricitat, ladquisici de formes socials i culturals de la motricitat, leducaci en
valors i leducaci per a la salut.
La realitat perceptiva dels nens i nenes deducaci primria s duna complexitat especfica. Cal, per
tant, que facin un descobriment del mn a travs del cos i del seu entorn immediat per tal de desen-
volupar una correcta autopercepci i autoconeixement.
Els continguts sorganitzen en cinc blocs:
El cos: imatge i percepci.
Habilitats motrius.
Activitat fsica i salut.
Expressi corporal.
El joc.

El cos: imatge i percepci
Principals parts del cos.
Conscincia de la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Experimentaci del cos en postures corporals diferents.
Exploraci i discriminaci de diferents sensacions.
Afirmaci de la lateralitat.
Experimentaci de situacions dequilibri i desequilibri.
Experimentaci de situacions que provoquin la coordinaci de moviments.
Percepci i interacci del propi cos amb lespai i el temps.
Habilitats motrius
Experimentaci de diferents formes i possibilitats del moviment.
Execuci i control dhabilitats motrius bsiques.
Resoluci de situacions motrius senzilles.
Disposici a participar en activitats diverses amb acceptaci de les diferncies en el nivell dhabi-
litat.
Activitat fsica i salut
Acceptaci de la prpia realitat corporal i elaboraci de lautoimatge.
Hbits higinics, posturals, corporals i alimentaris, relacionats amb lactivitat fsica.
Relaci de lactivitat fsica amb la salut i el benestar.
Utilitzaci dels materials i els espais dacord amb unes normes.
Expressi corporal
Exploraci i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques senzilles.
Desinhibici en lexterioritzaci democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
Exploraci de les possibilitats expressives amb objectes i materials.
Exploraci de situacions que suposin comunicaci corporal.
Reproducci de balls, danses i coreografies senzilles.
Identificaci de les diferncies en la manera dexpressar-se.

El joc
Els jocs tradicionals i populars com a element de la realitat social i cultural.
Respecte de les normes i les persones que participen en el joc.
Valoraci del joc com a mitj de relaci amb els altres i de divertiment.

1. Orientar-se en lespai amb relaci a un mateix i als altres utilitzant les nocions topolgiques bsi-
ques.
Annex 2
2. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la relaxaci i la respiraci.
3. Desplaar-se, saltar, girar, llanar, rebre i manejar objectes de forma diversa, variant les posicions
corporals.
4. Identificar com a accions saludables els hbits dhigiene personal associats a la realitzaci dactivi-
tats fsiques.
5. Sincronitzar els moviments corporals davant destmuls auditius o visuals mitjanant estructures
rtmiques senzilles.
6. Representar personatges i situacions mitjanant el cos i el moviment amb desinhibici.
7. Participar i gaudir en els jocs ajustant la prpia actuaci, pel que fa a aspectes motrius i de relaci
amb els companys.
8. Collaborar activament en el desenvolupament dels jocs collectius, mostrant respecte i responsabili-

tat.

Representaci del propi cos i el dels altres.
Adequaci de la conscincia i control del cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Adequaci de la postura a les diferents necessitats expressives i motrius.
Utilitzaci de la lateralitat referida al propi cos, al dels altres i als objectes.
Utilitzaci de lequilibri esttic i lequilibri dinmic en diferents situacions.
Resoluci de lestructura de lespai i del temps en accions i situacions motrius.
Descobriment dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment.
Valoraci de la prpia realitat corporal i la dels altres.

Habilitats motrius
Utilitzaci efica de les habilitats motrius bsiques en entorns i situacions variades conegudes i es-
tables.
Elaboraci dun control motriu i domini corporal.
Disposici a participar en activitats diverses, acceptant les diferncies en el nivell de lhabilitat.
Utilitzaci de les TAC per reflexionar sobre la prctica motriu.
Apreciaci de lesfor en les activitats fsiques, tant individual com collectiu.
- Aplicaci dhbits higinics, posturals, corporals i alimentaris relacionats amb la prctica de lactivi-
tat fsica.
Valoraci de lactivitat fsica en relaci amb la salut i el benestar.
Respecte pels materials i els espais dacord amb les normes elaborades.
Varietat dactivitats descalfament prvies a la realitzaci de lactivitat fsica.
Percepci de lesfor durant la realitzaci de lactivitat fsica.
Apreciaci de lesfor individual i dels companys.
Expressi corporal
Experimentaci del cos i del moviment com a instruments dexpressi i comunicaci.
Adequaci del moviment a estructures espaciotemporals.
Expressi democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
Utilitzaci dobjectes i materials com a instruments dexpressi i comunicaci.
Interpretaci de situacions que suposin comunicaci corporal.
Elaboraci de balls, danses i coreografies senzilles.
Reconeixement de les diferncies en la manera dexpressar-se.
El joc
Els jocs del mn com a activitat comuna a les diferents cultures.
Comprensi i respecte de les normes i valoraci de les persones que participen en el joc.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i ds del temps de lleure.

1. Orientar-se a lespai en relaci amb la posici de persones i dobjectes utilitzant les nocions topo-
lgiques.
2. Participar en les activitats fsiques ajustant la prpia actuaci a les possibilitats i limitacions corpo-
rals i de moviment.
3. Desplaar-se, saltar, girar, llanar, rebre i manejar objectes de forma diversa mitjanant un moviment
corporal coordinat.
4. Incorporar conductes actives dacord amb el valor de lexercici fsic per a la salut, mostrant inters
per la cura del propi cos.
Annex 2
5. Proposar estructures rtmiques senzilles i reproduir-les corporalment.
6. Representar emocions i histries reals o imaginries utilitzant els recursos expressius del cos.
7. Participar i gaudir dels jocs i les activitats fsiques amb coneixement i respecte de les normes.
8. Participar de forma activa i amb esfor en activitats diverses, individuals i en grup, mostrant una ac-
titud dacceptaci vers els companys.

Principals msculs, ossos i articulacions del cos que intervenen en els diferents moviments.
Domini i control del cos en reps i en moviment.
Aplicaci del control tnic i de la respiraci al control motriu.
Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma efica i equilibrada.
Execuci de la lateralitat amb els segments corporals no dominants.
Equilibri esttic i dinmic en situacions complexes.
Resoluci de lestructura de lespai i del temps en accions i situacions motrius complexes.
Reconeixement dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment.
Acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.
Habilitats motrius
Execuci de les habilitats motrius bsiques i especfiques en entorns diversos amb eficincia i crea-
tivitat.
Adquisici dun control motriu i corporal previ a lacci.
Disposici a participar en activitats diverses, amb acceptaci de les diferncies en el nivell de lha-
bilitat.

Utilitzaci de les capacitats fsiques de forma genrica i jugada, i orientada a lexecuci motriu en
mltiples situacions.
Utilitzaci de les TAC per a la realitzaci i la reflexi de la prctica motriu.
Valoraci individual i collectiva del treball des del punt de vista motriu.
Aplicaci de manera autnoma dhbits higinics, posturals, corporals i alimentaris relacionats amb
la prctica de lactivitat fsica.
Valoraci de lactivitat fsica per al manteniment i la millora de la salut i el benestar reconeixent els
principals hbits perjudicials per a la nostra salut.
Utilitzaci de materials i espais amb cura i respectant les normes.
Adopci de mesures bsiques de seguretat en la prctica de lactivitat fsica.
Prevenci de lesions en lactivitat fsica amb valoraci de la importncia de lescalfament, la dosifi-

caci de lesfor i la recuperaci.
Apreciaci de lesfor individual i collectiu.
Expressi corporal
Elaboraci, participaci i conscienciaci de les possibilitats i recursos que ofereix el llenguatge cor-
poral.
Composici individual i collectiva de moviments a partir destmuls rtmics i musicals.
Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides a travs del cos, el gest
i el moviment.
Utilitzaci dobjectes i materials per expressar-se i en la realitzaci de representacions i dramatitza-

cions.
Interpretaci i creaci de situacions que suposin comunicaci corporal.
Elaboraci i creaci de balls, danses i coreografies senzilles.
Respecte per les diferents formes dexpressar-se.
Valoraci dels recursos expressius i comunicatius del cos.
El joc
Jocs alternatius i cooperatius.
El joc i lesport com a fenomen social i cultural.
Acceptaci i respecte per les normes i les persones que participen en el joc amb independncia del
resultat.
Utilitzaci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i ds del temps de lleure.

Descobriment i execuci de les estratgies bsiques dels jocs collectius relacionades amb la co-
operaci i loposici.
Utilitzaci dhabilitats bsiques diniciaci esportiva en situacions variades de joc.
Codis i conductes de joc net.

1. Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions duna activitat utilitzant les
nocions topolgiques.
Annex 2
2. Desenvolupar conductes actives per estimular la condici fsica i el benestar, ajustant la prpia ac-
tuaci a les prpies possibilitats i limitacions corporals.
3. Desplaar-se, saltar, girar, llanar, rebre i manejar objectes de forma coordinada adaptant-se a dife-
rents entorns i situacions de joc.
4. Identificar algunes de les relacions que sestableixen entre la prctica dexercici fsic correcta i habi-
tual i la millora de la salut.
5. Construir composicions collectives en interacci amb els companys i companyes utilitzant els recur-
sos expressius del cos i partint destmuls musicals, visuals o verbals.
6. Comunicar-se i representar personatges i situacions complexos utilitzant els recursos expressius del
cos.
7. Participar i gaudir dels jocs i les activitats fsiques amb coneixement i respecte de les normes mostrant
capacitat de modificar-les i crear-ne de noves.
8. Actuar dacord amb valors com lesfor personal i la cooperaci en els jocs collectius i les prctiques
dactivitats fsiques mostrant-se respectus amb les normes i els companys.
9. Opinar de forma crtica en relaci amb situacions sorgides en la prctica de lactivitat fsica.
Les competncies sn leix del procs educatiu que els alumnes necessitaran per desenvolupar les seves
funcions en la societat, aix com per resoldre situacions i problemes amb qu es trobaran al llarg de la
seva vida. Ats que ser competent suposa aplicar tots els aprenentatges adquirits s molt important
prendre com a punt de partida els coneixements previs dels alumnes i plantejar problemes en situa-
cions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprn.
La prctica de lactivitat fsica comporta la relaci entre els alumnes i nafavoreix la integraci a la di-
nmica del centre i de laula.
El joc s, en si mateix, una font educativa rica en situacions i vivncies. La seva observaci s una eina
per al docent per conixer facetes diverses dels alumnes: com es relaciona, quin tipus de joc li agrada,

com es comporta, quins rols ocupa... El joc motriu afavoreix aquestes situacions de forma privile-
giada.
Els alumnes han de construir el seu coneixement motriu a partir dactivitats daprenentatge variades i
de creixent dificultat: individuals, collectives, cooperatives, expressives, a laire lliure, en el medi natural,
etc. Aquest coneixement permetr descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu
entorn proper i prevenir situacions de risc associades.
Shan de promoure activitats que ajudin els alumnes a tenir una mirada crtica vers les imatges corpo-
rals difoses pels mitjans de comunicaci, identificar els comportaments negatius com ara la violncia
o el dopatge, que a vegades sobserven en determinats esports, i mostrar-se sensible davant les dife-
rncies culturals. Les metodologies i les prctiques han de ser neutres i democrtiques, sense encase-
llaments per motius de gnere i rol social.
Cal donar prioritat a la varietat dexperincies per tal denriquir quantitativament la motricitat de linfant,
deixant que busqui diverses solucions motrius davant de les situacions proposades i que experimenti
amb materials diversos. Shan devitar situacions despera i passivitat innecessries i utilitzar diferents sis-
temes dagrupament que propicin la cooperaci i la collaboraci. Tamb hem de facilitar la mxima par-
ticipaci dels alumnes a partir de normes flexibles i no excloents que impliquin a tothom, sempre que
sigui possible.
La dinmica de les sessions ha dincloure una primera fase dactivaci, de posada en marxa a nivell mo-
triu i de predisposici general per comenar lactivitat. Una segona fase ms extensa dedicada a desen-
volupar els continguts de la sessi. I una tercera fase de tornada a la calma i de recapitulaci en relaci
amb les tasques fetes que faciliti la reflexi sobre qu i com sha aprs.
La intervenci del docent no ha de consistir a donar respostes tancades ni a proposar moviments este-
reotipats que cal imitar, sin a fer que lalumne experimenti, analitzi i trobi les respostes motrius ms
adequades en cada cas participant de manera activa. Preguntes nombroses, en relaci amb els movi-
ments realitzats, ajudaran a fer que els nens i les nenes prenguin conscincia del seu cos i dels seus
moviments i integrin el seu punt de vista en la lgica de les explicacions del mestre.
En les diferents activitats cal fugir de lestricta competitivitat i cercar frmules diverses dactuaci, que,
si b inclouen la competici, ho fan de manera que es donin les condicions adequades de respecte en-
tre els companys. La cooperaci, el treball en equip, la negociaci i el respecte a les normes han de ser
eixos vertebradors habituals de les sessions deducaci fsica.
Una visi competencial de laprenentatge comporta un canvi en el qu, el com, el quan i el per qu
savalua. Lavaluaci ha de ser til als alumnes perqu siguis conscients i reflexionin sobre el seu apre-
nentatge, i perqu intervinguin en la recerca de solucions a les seves dificultats. Lobjectiu daquesta
avaluaci s promoure la implicaci de laprenent en el seu procs daprenentatge i ajudar-lo a ser ms
autnom.
Per aconseguir-ho primer caldr planificar com es compartiran els objectius amb els alumnes. Alguns
instruments per fer-ho poden ser els anomenats KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) o la rea-
litzaci dactivitats per identificar els coneixements previs.

Desprs caldr compartir els criteris davaluaci amb laprenent i comprovar que sels ha fet seus. En al-
gunes ocasions poden ser els propis alumnes els que, de manera consensuada amb el mestre, concretin
aquests criteris i escullin o dissenyin els instruments per avaluar-los.
Els alumnes perceben el que s important daprendre a partir del que els mestres valoren, no tant amb
paraules, sin quan proposen activitats concretes per avaluar aprenentatges i quan apliquen uns deter-
minats criteris davaluaci.
Caldr utilitzar diferents instruments davaluaci: rbriques (matriu que explicita els criteris de realitza-
ci i els criteris de resultats concretats en indicadors), llistes de control, registres dobservaci, pregun-
tes i respostes orals, treballs individuals i en grup, exposicions orals, investigacions, diaris individuals i
daula (a travs dells els alumnes expressen el que creuen que han aprs i tamb les seves dificultats),
Annex 2
proves escrites, etc., aix com variar els agents que hi intervenen a travs de lautoavaluaci, la coavalua-
ci i lheteroavaluaci.
s important fer conscients els alumnes de la importncia daprendre de lerror. Noms pot corregir els
errors qui els ha coms a partir, aix s, de lajuda que proporcionen els que ensenyen i els companys.
Daquesta manera lavaluaci t un efecte important en laugment de la motivaci i autoestima dels
alumnes, ja que els ajuda a entendre millor les prpies dificultats i a trobar camins per millorar.
En definitiva, lavaluaci ha de servir als mestres i als alumnes per detectar qu es pot millorar, aix com
per regular i retroalimentar tot el procs densenyament i daprenentatge.
MBIT DEDUCACI EN VALORS
rea deducaci en valors socials i cvics
Introducci
Lobjectiu de lrea s donar elements als alumnes perqu siguin capaos de viure plenament de manera
responsable i feli i perqu puguin contribuir al benestar dels qui els envolten, tant dels qui els sn ms
propers com dels qui, desconeguts, els sn ms llunyans.
En el mn complex davui s imprescindible treballar actituds i valors que contribueixin a la convivn-

cia, al respecte dels drets de les persones i a ladquisici dunes condicions de vida dignes per a tothom.
Els alumnes, en el marc duna escola inclusiva, han daprendre a ser competents per viure i conviure
dacord amb els valors propis duna societat democrtica: la llibertat i la responsabilitat personal, la
solidaritat, el respecte, la igualtat i lequitat.
Aquesta rea ha de promoure en els alumnes les habilitats de pensament i de raonament que sn a la
base del sistema de judicis i valors que orienta la nostra actuaci com a membres de la societat i que
conforma, en definitiva, una determinada actitud tica. Aquestes habilitats han de promoure un pensa-
ment independent i autnom que pugui contrastar de manera crtica les opinions dels altres, tant les
directes com les transmeses pels mitjans tecnolgics i de la informaci, per tal dacceptar-les o descar-
tar-les. Un pensament que ha de ser lgic, raonable, ordenat, clar i creatiu, perqu contribueixi a la com-
prensi adequada de la realitat i a la formaci dun judici propi. Els nois i noies es dotaran aix dun sis-
tema de valors i de creences adaptables a les circumstncies dinmiques de la vida.

Lenfocament de lrea ha de posar un mfasi especial en lassoliment dactituds i dhbits de conducta
al llarg de tota letapa i en ladquisici dhabilitats mentals, dautoconeixement, dautocontrol, dempatia
i dassertivitat.
Tota lactivitat escolar ha de ser coherent amb lesperit de respecte, justcia i collaboraci que es des-
prn dels continguts que aqu es presenten i que no noms sn responsabilitat daquesta rea, sin que
sn una finalitat transversal de tota lescola. Els documents del centre han de recollir aquest enfocament.
Ser tasca de lequip de mestres danar concretant els aspectes que es treballaran en cada curs, adap-
tats als processos maduratius dels infants.
Aquesta s una rea que, com les altres, sha davaluar per tal de comprovar lassoliment dels objec-
tius per part dels alumnes.
Competncies bsiques prpies de lmbit de leducaci en valors

socials i cvics
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit de leducaci en valors socials
i cvics que es relacionen a continuaci:
Dimensi personal
Aquesta dimensi inclou les competncies que preveuen el reconeixement de les emocions i els senti-
ments propis, i les habilitats de pensament i de raonament que han dorientar lactitud tica personal i
la capacitat dactuar de manera autnoma i crtica. Integra les tres competncies segents:
Competncia 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels pro-
pis actes.
Competncia 2. Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les dificultats i per assolir un benestar
personal.
Competncia 3. Qestionar-se i usar largumentaci per superar prejudicis i consolidar el pensament

propi.
Continguts clau
Autoconeixement i autoestima.
Identificaci de les emocions i els sentiments propis.
Sentiments i principis morals; actituds tiques.
Autonomia i resilincia.
Responsabilitat i coresponsabilitat.
Coherncia.
Autoregulaci de la conducta.

Gesti de normes i lmits.
Valoraci de lesfor i la motivaci.
Habilitats de pensament.
Estratgies per al dileg.
Identificaci dels propis prejudicis i estereotips.
Sensibilitat, respecte i tolerncia envers els altres i la seva diversitat.
Actitud crtica en lobservaci i la interpretaci de la realitat.
Annex 2
Dimensi interpersonal
Aquesta dimensi inclou les competncies que preparen lalumne per a una relaci harmnica i res-
pectuosa amb els altres i per a la resoluci de les situacions de conflicte a travs del dileg. Integra les
tres competncies segents:
Competncia 4. Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creen-
ces i les cultures que les conformen.
Competncia 5. Aplicar el dileg com a eina dentesa i participaci en les relacions entre les perso-
nes.
Competncia 6. Adoptar hbits daprenentatge cooperatiu que promoguin el comproms personal i

les actituds de convivncia.
Continguts clau
Identificaci de les emocions i els sentiments dels altres; empatia.
Responsabilitat i coresponsabilitat.
Cooperaci, solidaritat i altruisme.
Habilitats socials.
Estratgies de mediaci i gesti positiva de conflictes.
Drets i deures dels infants i dels adults.
Actituds que contribueixen al benestar emocional del grup.

Participaci en el funcionament de laula i de lescola i en activitats de lentorn ms proper.
Hbits cvics i convivncia en els diferents mbits.
Dimensi social
Aquesta dimensi inclou les competncies que ofereixen als alumnes una perspectiva tica per a la
comprensi del mn en qu viuen i que promouen el comproms envers la resoluci dels problemes
de lentorn. Integra les dues competncies segents:
Competncia 7. Analitzar lentorn amb criteris tics per cercar solucions alternatives als problemes.
Competncia 8. Mostrar actituds de servei i de comproms social, especialment davant de les situa-
cions dinjustcia.
Continguts clau
Drets i deures dels infants i dels adults.
Cooperaci, solidaritat i altruisme.
Participaci en el funcionament de laula i de lescola i en activitats de lentorn ms proper.
Hbits cvics i convivncia en els diferents mbits.
Causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci i injustcia social en lentorn local i
en el mn.
Funcionament democrtic; bns comuns i serveis pblics.
Consum responsable i cura del medi.
Valoraci de les informacions dels mitjans de comunicaci i les xarxes socials.
Continguts i criteris davaluaci detapa

Lrea sestructura en quatre blocs que agrupen els continguts i els ordenen des duna dimensi ms
individual fins a una de ms collectiva.
El primer bloc, Aprendre a ser i a pensar de manera autnoma, inclou el treball de les estratgies de
raonament i de reconeixement de les emocions i els sentiments. El domini daquestes estratgies ha de
permetre a lalumne la capacitat de gaudi personal en la vida quotidiana, de sorpresa davant de la reali-
tat i el desig de conixer-la i entendre-la, i ha dencaminar-lo cap a lexercici de la llibertat de pensament,
pas necessari per a la prctica duna visi crtica.

Els continguts del segon bloc, Aprendre a actuar de manera autnoma i coherent, han de contribuir a
ladquisici dactituds personals de motivaci i esfor que ajudin a superar obstacles i a actuar duna
manera resilient. Tamb han de contribuir a la coherncia entre les accions realitzades i el sistema pro-
pi de valors, aix com al desenvolupament dhbits de conducta responsable a partir dels quals la-
lumne sigui conscient de les conseqncies dels seus actes i les tingui en compte a lhora de prendre
decisions.
El tercer bloc, Aprendre a conviure, prepara lalumne per a una relaci harmnica amb els altres, en la
qual els desacords i discrepncies siguin resolts amb el mnim perjudici per a tots; per a aix cal do-
nar eines o estratgies per al control dels impulsos i desenvolupar les habilitats prosocials que faciliten
la gesti positiva dels conflictes. El mn globalitzat i divers en qu vivim ens obliga, a ms, a donar la
mxima importncia a una acci educativa que promogui que les diferncies no esdevinguin desigual-
Annex 2
tats. Cal formar per al dileg i la collaboraci entre les diverses ideologies culturals i religioses presents
en la nostra societat. Daltra banda, la complexitat del mn actual, social, cientfic i tecnolgic ha compor-
tat lespecialitzaci i la parcellaci dels sabers i ha fet ms necessria que mai la capacitat per al tre-
ball en equip. Aix mateix, es fa necessari un s responsable de les TAC que suposi el respecte per als
drets i la intimitat dun mateix i dels altres. Laula i lescola, en tant que espais de treball i convivncia,
sn espais ideals perqu lalumne comenci lentrenament en aquestes habilitats.
El darrer bloc, Aprendre a ser ciutadans responsables en un mn global, aporta els elements necessa-
ris per a la relaci amb la societat ms mplia en qu el ciutad es troba immers. Cal conixer els me-
canismes de funcionament democrtic de qu la societat sha dotat perqu la veu de tots sigui tinguda
en compte; shi consideren les diferents dimensions de la societat, des dels mbits ms propers a la-
lumne i al ciutad (la localitat, la naci i lEstat) fins a lmbit europeu i el mn global. Shi emmarquen
tamb els valors i les actituds que han de portar lalumne a comprometres en la millora de les condicions
de vida dels ms desfavorits i en la soluci dels reptes que lpoca actual presenta, entre els quals pren
importncia especial la defensa del medi ambient.
Continguts
Aprendre a ser i a pensar de manera autnoma
Identificaci de les emocions i els sentiments propis.
Estratgies per a lautoconeixement i lautoestima.
Identificaci dels trets personals didentitat.
Habilitats de pensament relacionades amb ltica: causa-efecte, mitj-finalitat, relaci part-tot...
Estratgies per al dileg: largumentaci, la contraargumentaci i les proves.
Expressi dopinions i judicis de forma assertiva mitjanant la conversa, la discussi i el debat.
Rebuig de comportaments i actituds discriminatries.

Aprendre a actuar de manera autnoma i coherent
Habilitats personals: autonomia, autenticitat i resilincia.
Actituds de responsabilitat i coresponsabilitat: acompliment dels deures propis i acceptaci de les

conseqncies dels actes realitzats intencionadament o no.
Anlisi de les situacions de lentorn i de les alternatives que shi plantegen.
Autogesti de les emocions i els sentiments propis.
Valoraci de lesfor i la motivaci.
Actituds de coherncia.
Sentiments i principis morals.
Actituds tiques.
Aprendre a conviure
Identificaci de les emocions i els sentiments dels altres; empatia.
Habilitats socials: agrament, disculpa, elogi, empatia i assertivitat.
Actituds de cooperaci, solidaritat i altruisme.
Valoraci de lamistat: estimaci, confiana, lleialtat i manteniment del comproms.
Estratgies de mediaci i gesti positiva de conflictes: dileg i actituds pacfiques.
Actitud de sensibilitat, respecte i tolerncia envers els altres i la seva diversitat.
Reconeixement de les diferncies per ra de naixement, raa, sexe, opini o qualsevol altra condi-
ci o circumstncia personal o social com un element enriquidor de les relacions interpersonals.
Respecte pels drets i deures dels infants i dels adults.
Participaci democrtica en el funcionament de laula i de lescola.
Assumpci de responsabilitats i compromisos en activitats de lentorn ms proper.
Valoraci i prctica de les normes de convivncia en lentorn ms proper.
Convivncia en els diferents mbits propers: la famlia, laula, el grup damics...
Aprendre a ser ciutadans responsables en un mn global
Drets i deures individuals i collectius recollits en les declaracions universals dels drets humans i
dels infants.

Drets i deures individuals i collectius recollits en lEstatut dautonomia de Catalunya i la Constitu-
ci espanyola.
Identificaci i valoraci de la divisi de poders en la democrcia.
Mecanismes de participaci democrtica.
Valoraci de la participaci com un dret i un deure.
Hbits cvics en els diversos mbits relacionals (intergeneracionals, venals...).
Rebuig de comportaments i actituds discriminatries.
Valoraci de la igualtat de drets dhomes i dones en qualsevol mbit.
Annex 2
Identificaci i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci i injus-
tcia social en lentorn local i en el mn.
Comproms tic i social.
Actituds i estratgies personals i collectives de consum responsable i cura del medi.
Interpretaci crtica de la realitat que ens presenten els mitjans de comunicaci, incls el llenguatge
publicitari i les xarxes socials.
Drets i deures que regulen ls dels bns comuns i dels serveis pblics i responsabilitat en la seva
utilitzaci.
Convivncia entre els diversos grups ideolgics, culturals i religiosos en els diferents mbits globals:
el poble, el barri, la ciutat, el pas, el mn...
Criteris davaluaci
1. Conixer les capacitats i els interessos propis mostrant un nivell adequat dautoestima.
2. Mostrar motivaci per la millora personal i respondre als reptes i les dificultats amb esfor i moti-
vaci.
3. Mostrar un nivell de gesti emocional adequat en la relaci amb els altres en les activitats quotidia-
nes.
4. Argumentar i defensar les prpies opinions.
5. Expressar-se i actuar dacord amb un pensament ordenat, clar i objectiu.
6. Actuar amb creativitat i capacitat crtica.
7. Respectar les caracterstiques dels altres i escoltar i respectar les seves opinions.
8. Acceptar i practicar les normes de convivncia i els hbits cvics.
9. Intervenir en situacions de conflicte amb estratgies de mediaci, amb actitud collaborativa i com-
prensiva.

10. Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup.
11. Identificar els valors cvics de la societat democrtica i establir un parallelisme amb els mecanismes
de participaci a laula i a lescola.
12. Identificar els drets i els deures ms importants que es deriven de les declaracions universals, de
lEstatut dautonomia de Catalunya i de la Constituci espanyola, i les situacions en qu es vulneren.
13. Descriure els mecanismes bsics del funcionament democrtic.
14. Comprendre i valorar de manera crtica la informaci dels mitjans de comunicaci i les xarxes socials.
15. Emprar la tecnologia desenvolupant valors socials i cvics en entorns segurs.
16. Identificar i rebutjar les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci, injustcia so-
cial i violaci dels drets humans.
17. Mostrar empatia, valorar i respectar la diversitat social, cultural, religiosa i de gnere.
18. Identificar i collaborar en les bones prctiques relacionades amb el medi ambient i el consum res-
ponsable.
El treball de lrea deducaci en valors socials i cvics es complementa amb el de les altres rees, ja
que s un mbit transversal que requereix una base mplia de coneixements, i amb els principis gene-
rals que conformen la vida quotidiana de lescola. No pot entendres allat ni, encara menys, en con-
tradicci amb aquests. Les actituds i els valors sadquireixen sobretot a partir de les vivncies i lobserva-
ci dels models socials.
Les competncies de la dimensi de Ciutadania que es desenvolupen en lmbit de Medi fan una re-
ferncia especial a la necessitat que els alumnes construeixin un sistema de valors i actituds positiu i
convivencial. Tamb el treball de lmbit lingstic t molts lligams amb aquesta rea: ha dafavorir lex-
pressi dels sentiments i les emocions i ajudar a la simulaci de conductes, prctica que ser a la base
de moltes de les activitats desenvolupades; daltra banda, ha de potenciar ls dun registre i dun to
adequats en la relaci amb els altres.
La metodologia de lrea ha de promoure la interioritzaci dels hbits ms que no la memoritzaci de

coneixements; sha de basar en activitats de simulaci, de reflexi, de joc, de lectura, i ha dutilitzar els
recursos audiovisuals i digitals com a elements de debat i contrast dopinions. La mateixa dinmica de
laula i de lescola dna molt sovint motius per a lanlisi de les situacions que shi produeixen. El treball
en equip i cooperatiu s una metodologia que en si mateixa ja promou valors de collaboraci i unes
relacions personals dempatia.
El docent haur de crear un clima de tranquillitat, de dileg i de confiana que faciliti la comunicaci i
lexpressi de sentiments. Haur de posar en valor les conductes i actituds positives que es produei-
xen en el marc de laula o de lescola i que serveixen de model i dexemple.

Al llarg de leducaci primria els nens i les nenes passen per diversos moments en la seva evoluci
madurativa. Cal adaptar els objectius i les activitats de lrea per tal que sadeqin a les seves necessitats
i capacitats.
Per a lavaluaci daquesta rea convindr observar la capacitat danlisi, judici i valoraci de lalumne
i de quina manera la seva conducta s inspirada per un sistema de valors afavoridor del creixement
personal i de la convivncia. s evident que una part dels objectius no es podran avaluar noms amb
la informaci de qu disposa lescola, per a la qual cosa ser imprescindible compartir objectius i
coordinar-se amb les famlies.
Annex 2
Com a instruments davaluaci seran tils pautes dobservaci, que pot omplir el mateix docent o pen-
sades per ser utilitzades com a elements dautoavaluaci o coavaluaci, o qestionaris que valorin tant
els coneixements com la conducta i les actuacions de lalumne.
Tamb es podr posar lalumne en situaci danalitzar i comentar fets i casos, reals o ficticis, trets dels
mitjans de comunicaci, dels relats literaris, dobres de teatre, de pellcules... Es podr avaluar la com-
petncia, encara, a partir de creacions dels alumnes, de textos, de produccions plstiques, entre dal-
tres, en les quals mostrin actituds, reflexions, judicis, coneixements...

Annex 3
MBIT DIGITAL
El desplegament de les competncies digitals s indispensable per a tota persona que vulgui interac-
tuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta dun conjunt dhabilitats, coneixements i tamb
dactituds que els alumnes han danar assolint durant la seva estada a leducaci bsica i obligatria.
Les competncies digitals sn dmbit transversal. Poden ser utilitzades per tractar problemes i situa-
cions que afecten qualsevol de les rees curriculars i sn susceptibles devoluci constant pels canvis
de qu sn objecte els dispositius i les aplicacions en els quals se sustenten.
Es tracta de competncies metodolgiques que fan referncia a desenvolupar mtodes de treball efi-
caos i adequats en ls de les tecnologies digitals per a la resoluci de problemes que es plantegin en
situacions i entorns diferents.
Per facilitar el desplegament de les competncies, shan agrupat en quatre dimensions:
Dimensi instruments i aplicacions

Aquesta dimensi inclou tres competncies i fa referncia a la capacitat dutilitzar els diversos disposi-
tius digitals i les seves aplicacions, de manera eficient i efica, per tractar dades (textuals, numriques i
audiovisuals) i produir documents de text i multimdia, imatges, dibuixos, grfics, sons i vdeo.
Tots els dispositius digitals requereixen dun cert grau de coneixement i destresa en el seu maneig.
Aquesta competncia incorpora aspectes de carcter ms tcnic relacionats amb ls adequat de cada
dispositiu i les seves aplicacions i programari.
La pluralitat de dispositius i aplicacions existents i les constants innovacions tecnolgiques fan prendre
conscincia dels escenaris canviants que al llarg del temps ens anirem trobant. Es tracta de ser compe-
tent en la utilitzaci dels instruments habituals en cada moment i context i no noms en tots els models
existents. s la mateixa societat, els centres educatius i les administracions qui decidiran els disposi-
tius i aplicacions adients en cada ocasi i circumstncia.
Competncia 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats dacord
amb les tasques a realitzar.
Competncia 2. Utilitzar les funcions bsiques de les aplicacions dedici de textos, tractament de
dades numriques i presentacions multimdia.
Competncia 3. Utilitzar programes i aplicacions de creaci de dibuix i edici dimatge fixa, so i imat-
ge en moviment.

Dimensi tractament de la informaci i organitzaci dels entorns
digitals de treball
Aquesta dimensi inclou tres competncies i fa referncia a les capacitats relacionades amb la cerca i la
selecci dinformaci (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament cognitiu per transformar-les
en coneixement i lorganitzaci dels entorns personals, digitals, de treball i aprenentatge on emmagat-
zemem la informaci que utilitzem o produm.
Considera ls de tcniques i estratgies diverses en funci de les fonts i suports digitals que sutilitzin,
aix com la sistematitzaci i planificaci daquestes estratgies dins lentorn educatiu. El ms rellevant
de la dimensi no s noms adquirir habilitats instrumentals per a lorganitzaci dels entorns de treball
i la cerca i processament de la informaci, sin tamb, i sobretot, assolir-ne un s crtic i responsable
Annex 3
adreat a la resoluci de qestions i problemes de la vida quotidiana.
Vivim una poca que es caracteritza per una rpida circulaci i abundncia de dades de tipus digital i on
els suports i formats en qu les dades es manifesten es multiplica de forma constant, de manera que
laccs a la informaci sha diversificat tant, que requereix de noves destreses i recursos. En conseqn-
cia, tot i que les capacitats dobtenir i tractar informaci no sn exclusives de lmbit digital, s molt
necessari dedicar-hi una atenci especial.
Competncia 4. Cercar, contrastar i seleccionar informaci digital tot considerant diverses fonts i en-
torns digitals.
Competncia 5. Construir nou coneixement personal mitjanant estratgies de tractament de la infor-

maci amb el suport daplicacions digitals.
Competncia 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i daprenentatge.
Dimensi comunicaci interpersonal i collaboraci

Aquesta dimensi inclou dues competncies i fa referncia a les capacitats de comunicar i treballar de
forma collaborativa, a travs de les xarxes locals i Internet, amb la utilitzaci de les eines de comunica-
ci interpersonal i les que faciliten la realitzaci de treballs collaboratius, presencials i a distncia.
Es considera ls de les eines digitals per a lexpressi, producci, comunicaci i/o publicaci dinforma-
ci i idees dels alumnes en relaci amb la intenci comunicativa i els seus destinataris, i tamb abraa
ls de les eines que permeten la realitzaci de treballs de manera conjunta amb altres persones, donant
suport al treball individual i contribuint a laprenentatge dels altres a travs de ls de documents com-
partits, wikis, plataformes de formaci i xarxes virtuals.
Competncia 7. Realitzar comunicacions virtuals interpersonals i publicacions digitals.
Competncia 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball collaboratiu.

Dimensi hbits, civisme i identitat digital
Aquesta dimensi es concreta en dues competncies que tenen un carcter actitudinal i transversal,
relacionades amb les altres tres dimensions de la competncia digital.
La necessria participaci i desenvolupament personal en la societat de la informaci i els seus entorns

digitals comporta que lalumnat hagi de distingir entre una gran diversitat de continguts i hagi dapren-
dre a analitzar-los i prendre conscincia de la necessitat de fer un s crtic, segur, legal, saludable, res-
ponsable i sostenible de les eines digitals.
Tamb cal que lalumnat estableixi la distinci entre la bondat que suposa el bon s de la tecnologia i
Internet i els perjudicis que li pot suposar adquirir conductes addictives. Per aix, la informaci sobre
els bons usos en prevenci de la salut fsica i mental en mitjans tecnolgics han daplicar-se en cadascu-
na de les concrecions de les competncies digitals.
Competncia 9. Desenvolupar hbits ds saludable de la tecnologia.
Competncia 10. Actuar de forma crtica, prudent i responsable en ls de les TIC.
Ladquisici daquestes competncies digitals precisen maneres de treballar que facilitin la seva adqui-
sici, entre les quals es poden destacar:
Que el docent en faci un plantejament natural dins laula, que sintegrin en el treball habitual de
forma que lalumne percebi que limportant no s la tecnologia, sin els aprenentatges que hi pot
adquirir.
Es fa necessari acollir les experincies i els coneixements que els alumnes tenen en lmbit digital i
que han adquirit en contextos no escolars, per complementar-los amb continguts ms acadmics.
Cal mantenir una actitud oberta al dileg, que sigui flexible davant les diferents expressions de la-
lumnat i acompanyar-lo durant tot el procs de descoberta.
Tenir en compte que les caracterstiques tcniques de la majoria de productes digitals faciliten que
lestudiant pugui anar modificant les seves produccions en la mesura que ho consideri necessari i
aprofitar els avantatges que aquest fet li aporta.
El professorat ha de provocar curiositat, proposar reptes i donar prou temps per investigar i reflexio-
nar. Ha dencoratjar lalumne a construir els seus aprenentatges i ajudar-lo a prendre conscincia del
seu progrs, tot aix en un ambient on lalumne satreveixi a fer propostes i manifestar la seva ma-
nera de pensar. Tanmateix, el docent podr oferir, quan sigui necessari, guies i pautes per tal dajudar
lalumnat a dur a terme les tasques proposades quan encara li falti autonomia per fer-ho sense su-
port.
Lassoliment daquestes competncies no acaba a leducaci primria, sin que es perllonga durant to-
ta leducaci bsica i obligatria.

Annex 4
HORARIS MNIMS I GLOBALS DETAPA
Letapa de leducaci primria disposa de 5.250 hores lectives, de les quals, 4.725 sn destinades al des-
envolupament del currculum dels mbits i rees de coneixement, i les 525 hores restants sn destinades
a lesbarjo, qu t la consideraci dactivitat educativa. La distribuci de les hores lectives curriculars
entre les diferents rees s competncia dels centres i ha de garantir la distribuci mnima segent al
llarg de letapa:
Annex 4
mbit lingstic
rea de llengua i literatura catalana 1.050 hores*
rea de llengua i literatura castellana
rea de primera llengua estrangera 420 hores
mbit matemtic
rea de matemtiques 840 hores
mbit del medi
rea de coneixement del medi natural 630 hores*
rea de coneixement del medi social i cultural
mbit artstic
rea deducaci artstica: visual i plstica, msica i dansa 525 hores
mbit deducaci fsica
rea deducaci fsica 385 hores
mbit deducaci en valors
Valors socials i cvics o religi 315 hores
Lliure disposici 560 hores
Es destinaran a completar lorganitzaci del currculum i ampliar la dedicaci horria de les rees
dacord amb el projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER. Tamb per a la introducci
duna segona llengua estrangera que ser computada com a oferta de centre.
Total horari lectiu curricular 4.725 hores
Esbarjo 525 hores
Total horari lectiu de letapa 5.250 hores
(*) En el cas dmbits amb ms duna rea de coneixement, la distribuci de les hores curriculars assignades ha de garantir
el tractament dels continguts curriculars de manera equitativa i lassoliment de les competncies bsiques associades a
cadascuna de les rees.

Documents didentificaci
i desplegament de les competncies
bsiques a leducaci primria
Dins del marc de referncia del Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments de
leducaci primria, i de lOrdre ENS/164, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria, el Departament dEnsenya-
ment ha impulsat lelaboraci de diversos documents per desplegar i concretar les competncies as-
sociades a les diferents matries del currculum.
Aquests documents han estat elaborats amb la participaci de professionals de lmbit universitari i de
professors de centres pblics i privats de Catalunya.
El treball dut a terme contribueix a continuar avanant en la millora de la qualitat del sistema educatiu
del nostre pas, en lactualitzaci professional dels nostres docents i, en definitiva, en la millora de lxit
educatiu del nostre alumnat.
DOCUMENTS DIDENTIFICACI I DESPLEGAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES

A LEDUCACI PRIMRIA
http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/
primaria/
Competncies bsiques de lmbit lingstic (llengua catalana i llengua castellana)
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/
competencies-basiques/primaria/prim-linguistic-ca-es.pdf
Competncies bsiques de lmbit lingstic (llenges estrangeres)
competencies-basiques/primaria/prim-linguistic-estrangeres.pdf
Competncies bsiques de lmbit matemtic
competencies-basiques/primaria/prim-matematic.pdf
Competncies bsiques de lmbit de coneixement del medi
competencies-basiques/primaria/prim-coneixement-medi.pdf
Competncies bsiques de lmbit artstic
competencies-basiques/primaria/prim-artistic.pdf

Competncies bsiques de lmbit de leducaci fsica
competencies-basiques/primaria/prim-educacio-fisica.pdf
Competncies bsiques de lmbit digital
competencies-basiques/primaria/prim-ambit-digital.pdf
Competncies bsiques de lmbit deducaci en valors
competencies-basiques/primaria/prim-educacio-valors.pdf
Document didentificaci i desplegament a leducaci primria

Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny,
per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits
formals del procs davaluaci en
leducaci primria
Larticle 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci concreta els principis especfics que regeixen el
sistema educatiu, entre els quals hi ha laplicaci general de criteris i procediments davaluaci, i larti-
cle 79, concreta els criteris dorganitzaci pedaggica, que inclouen que cal realitzar una avaluaci ob-
jectiva del rendiment escolar per tal davaluar el progrs assolit individualment per cada alumne.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, en larticle 20, estableix el marc davaluaci dels apre-
nentatges dels alumnes de leducaci primria.
El Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, en els articles
15 i 16, determina els principis i les caracterstiques de lavaluaci i la promoci dels alumnes daquesta
etapa educativa i en els articles 17 i 18 defineix lavaluaci diagnstica i la prova davaluaci de sis
deducaci primria.
Dacord amb les disposicions esmentades, lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes en
leducaci primria ha de ser contnua i global, amb una observaci sistemtica de lassoliment dels ob-
jectius educatius, integradora de les valoracions de totes les rees, amb una visi globalitzada del procs
daprenentatge al llarg de letapa i centrada en el desenvolupament i la consolidaci de les competncies
bsiques. Les competncies bsiques prpies de cada mbit agrupades en dimensions, segons la seva
afinitat i el seu carcter complementari, contribueixen a lassoliment de les competncies bsiques.
La finalitat de lavaluaci s permetre identificar els continguts i les competncies assolides pels alumnes
en el marc de les seves diferncies de ritmes i capacitats. Lavaluaci tamb ha de permetre als alumnes i
als mestres la identificaci de les dificultats del procs daprenentatge, i trobar estratgies per superar-les.
Cal posar una cura especial en el carcter formatiu de lavaluaci. Per aix s necessari que els alum-
nes coneguin prviament els objectius i els criteris davaluaci de les activitats que realitzen i que re-
bin un retorn qualitatiu dels resultats obtinguts que afavoreixi lautoregulaci de laprenentatge. Amb
aquest objectiu shan de diversificar les activitats i els instruments davaluaci incorporant-hi mecanis-
mes da-toavaluaci, coavaluaci i heteroavaluaci.
Lavaluaci serveix als mestres i als centres per analitzar, valorar i reorientar, si cal, la seva acci educa-
tiva i per prendre les mesures oportunes per garantir que tots els alumnes assoleixin les competncies
bsiques previstes.
Aquesta Ordre desenvolupa les normes davaluaci, dacord amb els objectius proposats per la norma-
tiva esmentada; estableix el procediment, els documents i requisits formals necessaris que asseguren la
coherncia del procs davaluaci, de manera que informa de levoluci de laprenentatge dels alumnes,
i orienta la presa de decisions en el desenvolupament del procs educatiu. La certificaci acadmica de
cada alumne, a efectes administratius, es formalitza en finalitzar cada curs escolar.

Aquesta Ordre sha tramitat segons el que disposen larticle 59 i segents de la Llei 26/2010, del 3 da-
gost, de rgim jurdic i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya, i amb el dictamen
previ del Consell Escolar de Catalunya.
Per tot aix, dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora,
Ordeno:
Article 1
Objecte i mbit daplicaci
Es determina el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci dels alumnes
del centres docents pblics i privats que imparteixen educaci primria, inclosos els dels centres dedu-
caci especial o de les unitats de suport a leducaci especial o altres agrupaments singulars en cen-
tres ordinaris.
Ordre ENS/164/2016
Article 2
Criteris generals per a lavaluaci dels alumnes
2.1 En el projecte educatiu de centre o en el projecte educatiu de la zona escolar rural (ZER), i en el
marc de la seva autonomia, els centres docents han de poder desenvolupar i concretar els criteris
davaluaci dacord amb la normativa vigent i fixar les mesures necessries per atendre les neces-
sitats educatives de tots i cadascun dels alumnes.
2.2 Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes en leducaci primria s un compo-
nent essencial de la programaci didctica. Ha de ser contnua i global. T per objecte constatar
els avenos dels alumnes, detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les cau-
ses i adoptar les mesures necessries perqu els alumnes puguin continuar amb xit el seu procs
daprenentatge.
2.3 Lavaluaci ha de permetre que tant els mestres avaluaci formativa com els alumnes ava-
luaci formadora, puguin identificar les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procs edu-
catiu i prendre les decisions oportunes per assolir els objectius. Amb aquesta finalitat, els alumnes
han de conixer els objectius daprenentatge i els criteris i procediments amb els quals sels avaluar.
2.4 Lavaluaci tamb serveix per comprovar els resultats de laprenentatge de lalumne, s a dir, el
seu nivell en el procs dassoliment de les competncies.
2.5 Els diferents elements que integren el currculum sn els referents per a lavaluaci. Els criteris
davaluaci de les rees mostren el grau dassoliment de les competncies bsiques prpies de ca-
da mbit, establerts a larticle 15 del Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments
de leducaci primria.
2.6 En cas que es detectin dificultats en el procs daprenentatge dels alumnes, cal adoptar les mesu-
res organitzatives i metodolgiques que corresponguin. Si les dificultats de lalumne persisteixen,
cal la planificaci de mesures ms intensives amb la intervenci dels especialistes del centre i
lEAP, si escau.

2.7 Els centres docents, per fer efectiu el comproms de lalumne i de la famlia en el procs daprenen-
tatge, han dinformar de quins sn els criteris davaluaci que saplicaran en lavaluaci dels apre-
nentatges i per a la promoci dels alumnes, atenent els principis establerts en el projecte educatiu.
Article 3
Prova davaluaci diagnstica durant letapa
3.1 Durant el tercer curs deducaci primria, sha de fer una prova davaluaci diagnstica elaborada
pel Departament dEnsenyament. La prova t un carcter orientador i formatiu per a lalumne, la
famlia i el centre i no determina lexpedient acadmic dels alumnes. Lavaluaci diagnstica mesura
el nivell dassoliment de les competncies bsiques.
3.2 El Departament dEnsenyament ha de definir els criteris daplicaci i de correcci daquesta pro-
va. Laplicaci, la correcci de les proves i lanlisi dels resultats sn a crrec dels equips docents
dels centres.
3.3 Els resultats de la prova i linforme corresponent de qu ha de disposar cada centre, conjunta-
ment amb altres indicadors, ajuden els centres a analitzar, valorar i reorientar, si cal, la prctica docent
per tal que els alumnes assoleixin les competncies i els aprenentatges que estableix el currculum.
Article 4
Prova davaluaci de sis deducaci primria
4.1 Al final del sis curs deducaci primria sha de fer una prova davaluaci externa de carcter for-
matiu i orientador.
4.2 Aquesta prova es basa en competncies bsiques que cal haver assolit en acabar aquesta etapa
educativa.
4.3 Aquesta prova esdev un instrument homogeni de mesura, elaborat pel Departament dEnsenya-
ment, que dissenya les proves i defineix els criteris daplicaci i de correcci amb lobjectiu de dis-
posar dinformaci del sistema educatiu amb dades acurades de tots els alumnes. Cada alumne
ha de fer la prova en el centre on est escolaritzat, i lhan de corregir professors externs. Les dades
concretes de cada centre i de cada alumne estan subjectes al tractament confidencial que esta-
bleixi la llei.
4.4 La prova permet que cada centre educatiu disposi dinformaci complementria per identificar el
grau dassoliment de les competncies bsiques de cada alumne en un moment clau de la seva
escolaritat, i que esdevingui una eina til per analitzar, valorar i reorientar, si cal, la prctica docent.
4.5 Els pares o tutors legals de lalumne han de rebre informaci sobre els resultats de la prova. Aquests
resultats no tenen efecte directe ni en lavaluaci final de lalumne ni en la decisi de passar a lESO,
qestions que corresponen al centre educatiu.

Article 5
Coordinaci i trasps dinformaci
5.1 Cada curs escolar, i abans de linici de les activitats lectives, els centres docents han destablir
mecanismes de coordinaci entre els diferents cursos de leducaci primria i amb el segon cicle
deducaci infantil a fi de garantir la continutat del procs educatiu. Correspon als tutors coni-
xer i analitzar la informaci personal de lalumne recollida al llarg de la seva escolaritzaci.
5.2 En la programaci dactivitats, els centres han de preveure la realitzaci dentrevistes entre el tu-
tor del darrer curs deducaci primria i el tutor del primer curs deducaci secundria obligatria
per tal de valorar i completar la informaci sobre els alumnes en relaci amb els seus aprenentat-
ges i el procs maduratiu.
Article 6
Avaluaci dels alumnes amb pla individualitzat
Ordre ENS/164/2016
6.1 En el cas dels alumnes que es consideri que per a lassoliment de les competncies bsiques de
letapa sn insuficients les adaptacions incorporades en la programaci ordinria i les mesures
de refor o ampliaci previstes, es pot prendre la decisi dutilitzar criteris davaluaci inferiors o
superiors als del nivell que li correspon, com a referent per avaluar-los.
6.2 En aquest cas sha delaborar un pla individualitzat (PI) que ha didentificar, com a mnim, els m-
bits o les rees per als quals sutilitzaran aquests criteris davaluaci inferiors o superiors als del ni-
vell corresponent com a referents per a lavaluaci de lalumne, i aquests shan despecificar.
6.3 Correspon al director del centre, amb el vistiplau de la comissi datenci a la diversitat, aprovar
el pla individualitzat i facilitar i vetllar per la coordinaci i collaboraci dels professionals que in-
tervenen en latenci educativa de lalumne.
6.4 El responsable de lelaboraci daquest pla individualitzat s el tutor de lalumne, amb la collabora-
ci dels altres docents o professionals que la comissi datenci a la diversitat consideri oport.
6.5 El tutor en fa el seguiment i la coordinaci amb els altres mestres i professionals que hi intervenen,
i actua com a principal interlocutor amb els pares o tutors legals de lalumne.
6.6 Si levoluci de lalumne ho aconsella, es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment
i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor de lalumne, i amb lacord de lequip
que el porta a terme. La decisi motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat lha
de prendre i signar el director.
6.7 Els pares o tutors legals de lalumne han destar informats de lelaboraci del pla individualitzat, del
seu contingut, de les decisions que afecten lavaluaci de lalumne i, si escau, de la seva finalitza-
ci.

Article 7
Comissi davaluaci
7.1 A cada cicle sha de constituir una comissi davaluaci que sha de reunir, com a mnim, un cop
per trimestre. La comissi davaluaci, formada per lequip docent de cicle, tutors i especialistes,
est presidida pel cap destudis o per qui designi la direcci. Un membre de la comissi ha dactuar
com a secretari de la sessi i estendren una acta.
7.2 Lequip docent de cicle, dacord amb lequip directiu, pot decidir dincorporar a les sessions dava-
luaci els altres professionals que tamb hagin intervingut en el procs educatiu dels alumnes.
7.3 En aquestes sessions davaluaci sha danalitzar levoluci del grup i la dels aprenentatges, i el
procs maduratiu de cadascun dels alumnes. Shan destablir les modificacions destratgies or-
ganitzatives, metodolgiques o curriculars necessries per al grup i individualment. La comissi
ha de prendre les decisions per consens i ha de tenir en compte, fonamentalment, lopini del tu-
tor. En cada sessi davaluaci sha de fer el seguiment de les decisions preses en la sessi ante-
rior i shan davaluar les estratgies metodolgiques i organitzatives acordades.
7.4 Desprs de cada sessi trimestral de la comissi davaluaci, el tutor ha dinformar per escrit els
pares o els tutors legals de lalumne.
7.5 Cada centre ha delaborar un model propi dinforme que ha de reflectir els resultats obtinguts en
lavaluaci del procs daprenentatge de lalumne, els aspectes personals i evolutius que es con-
sideri oport esmentar i les mesures complementries o de refor adoptades o previstes. A final
de curs sha dinformar tamb dels resultats que consten a lacta davaluaci de final del nivell
corresponent.
Article 8
Avaluaci final de curs
8.1 Al final de cada un dels sis cursos de letapa sha davaluar el procs dassoliment de les compe-
tncies bsiques dels alumnes.
8.2 En la darrera sessi davaluaci de cada curs sha davaluar el grau dassoliment de les competn-
cies prpies de cada mbit agrupades en dimensions i el resultat global de lrea de cada alumne.
Els resultats daquesta avaluaci shan dexpressar en els documents oficials davaluaci.
8.3 En la darrera sessi davaluaci dels cursos de 2n, 4t i 6, que corresponen als finals de cicle ini-
cial, mitj i superior, tamb cal avaluar el grau dassoliment de les competncies bsiques de lm-
bit digital, daprendre a aprendre i dautonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Els resultats
daquesta avaluaci shan dexpressar en els documents oficials davaluaci.
8.4 Els resultats daquesta avaluaci shan dexpressar en els termes segents: Assoliment excellent
(AE), Assoliment notable (AN), Assoliment satisfactori (AS) o No-assoliment (NA), sens perjudici
del que sestableix larticle 19 quan correspongui la seva aplicaci.
8.5 En els documents oficials davaluaci dels alumnes amb pla individualitzat els resultats de lava-
luaci fan referncia als criteris davaluaci establerts en el seu pla individualitzat.

8.6 En els casos dalumnes de procedncia estrangera que sincorporen al sistema educatiu a Cata-
lunya per primera vegada durant el segon o el tercer trimestre del curs escolar i que no tenen com
a llengua familiar cap de les llenges oficials a Catalunya, es pot prendre la decisi temporal de no
avaluar algunes de les rees, a proposta de la Direcci del centre i amb lautoritzaci de la direc-
ci dels serveis territorials.
Article 9
Promoci
9.1 En finalitzar el curs escolar, els alumnes passen al curs segent, i a letapa deducaci secundria
obligatria en finalitzar el sis curs de leducaci primria sempre que, lalumne, hagi assolit els
aprenentatges corresponents o lequip docent consideri que podr seguir el curs segent amb
aprofitament i amb les mesures i suports corresponents.
9.2 La comissi davaluaci tamb pot decidir que un alumne amb dificultats en el procs dassoli-
ment de les competncies prpies de cada mbit passi al curs segent. En aquest cas, cal explicitar
Ordre ENS/164/2016
les actuacions pertinents que shan destablir per afavorir lassoliment de les competncies esmen-
tades.
9.3 La comissi davaluaci pot decidir que un alumne romangui en el mateix curs si els aprenentatges
adquirits o el grau de maduresa no li permeten seguir amb profit els aprenentatges del curs supe-
rior. La comissi ha de tenir en compte, fonamentalment, lopini del tutor. Aquesta decisi noms
es pot adoptar una vegada al llarg de letapa. Sha de valorar el procs dassoliment de les compe-
tncies bsiques i les repercussions positives i negatives previsibles que pugui tenir aquesta deci-
si per a lalumne, aix com lopini dels pares o tutors legals.
9.4 Els alumnes amb necessitats educatives especfiques poden ampliar un curs ms del que preveu
lapartat 9.3 daquest article la permanncia en letapa deducaci primria, sempre que aix nafa-
voreixi l evoluci personal i social i el progrs en els aprenentatges. En aquest cas, i si no el t, se
li ha de fer un pla individualitzat. Cal comunicar la decisi al director dels serveis territorials cor-
responents.
9.5 Per als alumnes amb altes capacitats intellectuals es pot flexibilitzar la permanncia en un curs
en tota letapa quan el seu ritme personal daprenentatge i el grau de maduresa adequat aix ho
aconselli. En aquest cas sha delaborar un pla individualitzat basat en la valoraci psicopedaggi-
ca de lalumne. Cal comunicar la decisi al director dels serveis territorials corresponents.
Article 10
Participaci de les famlies
10.1 Per tal de facilitar lexercici del dret i el deure de les famlies a participar en el procs educatiu dels
seus fills, el centre ha dinformar els pares o tutors legals de lalumne de la seva evoluci escolar per
mitj dinformes escrits, entrevistes individuals, reunions collectives i altres mitjans que consideri
oportuns.
10.2 Quant als informes escrits, se nhan de fer, com a mnim, un al final de cada trimestre del curs

escolar. Al final de curs cal informar tamb per escrit els pares o tutors legals de lalumne dels re-
sultats de lavaluaci que consten a lacta davaluaci de final del nivell corresponent.
10.3 La periodicitat i lorganitzaci de les entrevistes individuals i reunions collectives amb els pares
o tutors legals dels alumnes les ha de fixar cada centre en la programaci general anual. Sha de
garantir, com a mnim, una entrevista individual a linici de lescolaritat, una altra al llarg de cada
curs, i una reuni collectiva a linici de cadascun dels cursos.
Article 11
Documents oficials davaluaci
11.1 Els documents oficials del procs davaluaci en leducaci primria sn lexpedient acadmic,
lacta davaluaci de final de curs, lhistorial acadmic de leducaci primria, linforme individua-
litzat de final detapa de leducaci primria i linforme personal per trasllat.
11.2 Aquests documents shan dajustar als models i a les caracterstiques que estableixin els anne-
xos daquesta Ordre i han destar sota custdia del centre.
11.3 EI director, com a responsable de totes les activitats del centre, ho s tamb de les davaluaci,
per aquest motiu visa amb la seva signatura tots els documents oficials davaluaci.
11.4 Els documents esmentats han de romandre en el centre, i la persona que exerceixi les funcions
de secretari s la responsable de custodiar-los, tant en format imprs com en suport electrnic, i
delaborar les certificacions que se sollicitin. En cas que se suprimeixi algun centre pblic o ces-
sin les activitats dun centre privat, els serveis territorials dEnsenyament o el Consorci dEducaci
de Barcelona, han dadoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.
11.5 A mesura que simplementi la signatura electrnica, aquests documents es poden substituir pels
seus equivalents en format electrnic.
11.6 En tots els documents elaborats sha dincorporar un s no sexista ni androcntric del llenguatge.
Article 12
Expedient acadmic
12.1 Lexpedient acadmic s el document oficial que t la funci de recollir de manera acumulativa
els resultats de lavaluaci obtinguts per lalumne en cadascun dels cursos al llarg de leducaci
primria, aix com qualsevol altra informaci rellevant. Sobre en el moment de la incorporaci de
lalumne al centre.
12.2 Lexpedient acadmic cont les dades didentificaci del centre, les dades personals de lalumne,
els resultats de lavaluaci de cada curs que consten a les actes davaluaci i les decisions de pro-
moci o permanncia i, si s pertinent, les mesures datenci a la diversitat adoptades. A ms,
pot incloure totes les observacions que la comissi davaluaci consideri oportunes i rellevants.
12.3 El contingut de lexpedient acadmic sha dajustar al model que consta en lannex 1.

Article 13
Acta davaluaci de final de curs
13.1 Lacta davaluaci de final de curs s el document oficial en qu es fan constar els resultats de
lavaluaci de tots els alumnes del grup.
13.2 Lacta ha dincloure tamb la decisi sobre la promoci al curs o letapa segents o la permann-
cia dun any ms de tots els alumnes del grup.
13.3 Lacta sha de formalitzar abans de l1 de juliol, per a cada un dels cursos, i shi han de detallar tots
els alumnes que finalitzen un curs juntament amb els resultats de lavaluaci.
13.4 El contingut de lacta davaluaci sha dajustar al model que consta en lannex 2.
Article 14
Historial acadmic de leducaci primria
Ordre ENS/164/2016
14.1 Lhistorial acadmic de leducaci primria s el document oficial que reflecteix els resultats de
lavaluaci de final de curs i les decisions relatives al progrs acadmic de lalumne al llarg de leta-
pa, i t valor acreditatiu dels estudis cursats.
14.2 En lhistorial acadmic de leducaci primria shan de recollir les dades personals de lalumne, els
resultats de lavaluaci de cada curs que consten a les actes davaluaci i les decisions de promo-
ci o permanncia, i la informaci relativa als canvis de centre.
14.3 En finalitzar letapa, lhistorial acadmic sha de lliurar als pares o tutors legals de lalumne i al cen-
tre deducaci secundria en qu lalumne continu els estudis, a petici del centre de secundria,
juntament amb linforme individualitzat de final detapa de leducaci primria. Tamb sha dexpe-
dir i trametre en cas de trasllat a un altre centre docent durant letapa, a petici daquest. Aquestes
circumstncies shan de reflectir en lexpedient acadmic corresponent.
14.4 El contingut de lhistorial acadmic de leducaci primria sha dajustar al model que consta en
lannex 3.
Article 15
Informe individualitzat de final detapa de leducaci primria
15.1 Linforme individualitzat de final detapa de leducaci primria s el document oficial que com-
plementa lhistorial acadmic de leducaci primria. Recull la informaci sobre aspectes perso-
nals de lalumne, necessria per a la continutat del procs daprenentatge, i altres aspectes que
es considerin rellevants per garantir una atenci personalitzada en el pas a leducaci secundria
obligatria.
15.2 La formalitzaci de linforme individualitzat de final detapa s responsabilitat del tutor.
15.3 El centre emissor i el centre receptor de linforme han de garantir la confidencialitat de les dades
que cont aquest document.

15.4 El contingut de linforme individualitzat de final detapa sha dajustar al model que consta en
lannex 4.
Article 16
Informe personal per trasllat
16.1 Linforme personal per trasllat s el document oficial que semet en cas de trasllat de lalumne a
un altre centre sense haver completat un curs sencer. Shi fa constar la informaci recollida de
lequip docent necessria per a ladequada continutat del procs daprenentatge. Com a mnim,
shi han de consignar els elements segents:
a) Resultats trimestrals de lavaluaci, en cas que shagin ems en aquest perode.
b) Descripci, si escau, de les mesures de suport educatiu.
c) Totes les observacions que es considerin oportunes i siguin rellevants sobre el progrs general
de lalumne.
16.2 La formalitzaci de linforme personal per trasllat s responsabilitat del tutor.
16.3 El contingut de linforme personal per trasllat sha dajustar al model que consta en lannex 5.
Article 17
Altres documents davaluaci
17.1 Cada mestre ha de disposar dun registre o full de seguiment per recollir sistemticament les ob-
servacions del procs daprenentatge de cada alumne.
17.2 Cada centre ha dadoptar els models dactes de les reunions de la comissi davaluaci.
17.3 En el marc del projecte educatiu, correspon a cada centre adoptar els models ms adequats per a
aquest registre o full de seguiment i dacta de les reunions de la comissi davaluaci.
Article 18
Trasllat de centre
18.1 Quan un alumne es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre dorigen ha de
trametre al centre de destinaci, i a petici daquest, lhistorial acadmic de leducaci primria i,
si escau, linforme personal per trasllat, al qual es refereix larticle 16 daquesta Ordre.
18.2 El centre receptor ha dobrir lexpedient acadmic corresponent.
18.3 En el cas de lalumne que es traslladi a centres daltres comunitats autnomes en qu el catal
no sigui llengua oficial, cal redactar linforme personal per trasllat i lhistorial acadmic en catal i
castell.

Article 19
Trasllats dalumnes fora de Catalunya
En cas que per trasllat de lalumne els documents oficials davaluaci hagin de tenir efecte fora de Ca-
talunya, o si altres circumstncies ho fan necessari, les qualificacions de les rees tenen les equivaln-
cies segents:
Assoliment excellent: Excellent / Sobresaliente - 9 o 10

Assoliment notable: Notable - 7 o 8
Assoliment satisfactori: Suficient / Suficiente - 5
B / Bien - 6
No-assoliment: Insuficient / Insuficiente - 1, 2, 3 o 4
Article 20
Supervisi de la Inspecci dEducaci
Ordre ENS/164/2016
Correspon a la Inspecci dEducaci supervisar el procediment davaluaci de cada centre, vetllar per la
seva adequada integraci en el procs educatiu dels alumnes i la seva correcci formal, i proposar les
mesures que contribueixin a millorar-lo, aix com supervisar les mesures adoptades datenci a la diver-
sitat.
Article 21
Custdia de la documentaci
Tots els documents oficials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la Inspecci
per a possibles comprovacions.
Article 22
Dades personals dels alumnes
Pel que fa a lobtenci de les dades personals dels alumnes, a la seva cessi duns centres a uns altres, i a
la seguretat i confidencialitat daquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislaci vigent en mat-
ria de protecci de dades de carcter personal, a la disposici addicional catorzena de la Llei 12/2009,
del 10 de juliol, deducaci, i a la disposici addicional 23 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, de-
ducaci.
DISPOSICI DEROGATRIA NICA

Queda derogada lOrdre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria, sens perjudici del que
sestableix a la disposici final.

DISPOSICI FINAL
El rgim davaluaci que sestableix en aquesta Ordre s aplicable des de linici de curs 2016-2017.
Barcelona, 14 de juny de 2016
Meritxell Ruiz Isern

Consellera dEnsenyament
Annex 1
Expedient acadmic
Annex 1_A211_V01_16_2.pdf
Annex 2
Acta davaluaci de final de nivell
Annex 2.1_A209_V01_16_2.pdf
Annex 2.2_A210_V01_16_2.pdf
Annex 3
Historial acadmic de leducaci primria
Annex 4
Informe individualitzat de final detapa de leducaci primria
Annex 5
Informe personal per trasllat

Curriculum Educacio Primaria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curriculum Educacio Primaria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

currculum

ordre ens/164/2016, de 14 de juny,

Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions

Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci

Les competncies bsiques 24

educaci primria currculum 3

mbit de coneixement del medi 107

4 educaci primria currculum

mbit deducaci fsica 141

mbit deducaci en valors 153

educaci primria currculum 5

mbit digital 162

Horaris mnims i globals detapa 165

Documents didentificaci i desplegament de les competncies bsiques

Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen

6 educaci primria currculum

El Govern de la Generalitat fa palesa la importncia de leducaci primria en ladquisici de les compe-

La formaci de ciutadans competents, lliures, crtics, autnoms, solidaris i responsables s consubs-

educaci primria currculum 7

Dacord amb aquestes recomanacions, el Govern fa palesa la importncia de leducaci primria en

8 educaci primria currculum

Per fer-ho, disposen dorientacions i materials del Departament dEnsenyament on sidentifiquen i es

educaci primria currculum 9

Lavaluaci dels aprenentatges ha de ser continuada, formadora i

1. Lobjecte del Decret s establir lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.

10 educaci primria currculum

2. La concreci i el desenvolupament del currculum de leducaci primria sha dorientar a lassoliment

4. Lacci educativa semmarca en un sistema educatiu inclusiu

Leducaci primria ha de contribuir a lassoliment dels objectius

educaci primria currculum 11

i) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes que

k) Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes

12 educaci primria currculum

3. En acabar lensenyament obligatori, el sistema educatiu a Ca-

2. Formen part del currculum els elements segents:

a) Les competncies bsiques prpies de cada mbit agrupades en dimensions: competncies

educaci primria currculum 13

1. Sentn per competncia bsica la capacitat duna persona de

en contextos diversos. 2. Ladquisici duna determinada competncia se sustenta en

14 educaci primria currculum

1. Els alumnes han de cursar en cadascun dels cursos de letapa

c) mbit de coneixement del medi

e) mbit deducaci fsica

f ) mbit deducaci en valors

4. Lannex 2 concreta el currculum de les rees de coneixement corresponents a lmbit lingstic,

educaci primria currculum 15

2. En lannex 4 sestableixen els horaris lectius mnims i globals de

16 educaci primria currculum

4. El Departament dEnsenyament ha dafavorir i incentivar la coordinaci entre els projectes educatius

5. Els centres poden adoptar mesures organitzatives i de gesti

1. Latenci a la diversitat s el reconeixement i la valoraci de les diferents caracterstiques que presen-

b) La detecci i prevenci de les dificultats daprenentatge, tan aviat com es detectin.

educaci primria currculum 17

a) Crear una cultura descola, com a nic sistema per a tot el

c) Promoure la implicaci de cada alumne en el seu procs daprenentatge, proporcionant-li una

18 educaci primria currculum

c) Fer collegiadament lavaluaci dels alumnes, dacord amb

educaci primria currculum 19

2. Els materials didctics han de respondre als principis dac-

20 educaci primria currculum

3. El referent per determinar el grau dassoliment de les compe-

3. Quan no es compleixin aquestes condicions, lalumne ha de romandre un any ms en el mateix curs.

educaci primria currculum 21

22 educaci primria currculum