You are on page 1of 2

SEMINARI

MIRANT LADOLESCNCIA 2.0


Univers 2.0 AMB PERSPECTIVA DE GNERE
Basada en les ponncies de Gemma Altell, dins el seminari Univers 2.0 i centres educatius.
Durant els mesos d'octubre i novembre de 2016

Incorporar la perspectiva de gnere no implica incloure un tema concret que puguem transmetre a l'alumnat. Quan afegim la mirada
de gnere a la nostra concepci del mn s molt probable que canvi la interpretaci de la majoria de fenmens, accions, actituds.
Tenim doncs el repte dacompanyar als i les adolescents en la construcci dun mn ms igualitari amb la complicitat
d'aquestes noves formes de relacionar-se, que ens permeten superar algunes desigualtats clssiques entre homes i dones i
evitar-ne algunes de noves, tot aprenent primer a identicar-les.

De qu parlem Com el gnere travessa


quan parlem de gnere? ladolescncia digital?

Sistema sexe-gnere Per als adolescents -nadius digitals- no existeix una separaci
Entenem el gnere com un sistema simblic que construeix les categories mascul i femen dotant-les de entre les interaccions online i ofine, sin que sn
signicats simblics tancats que venen predeterminats pel sexe assignat en nixer i que, a ms a ms,
sestableixen des de la relaci de poder entre ambds: tot all considerat mascul t assignat socialment complementries. La identitat digital que construeixen
ms valor que all associat al femen.
reprodueix lestructura de gnere tradicional i els seus
estereotips. El gnere s tamb -en els espais online- leix
Conseqncies del sistema sexe-gnere vertebrador daquestes autopresentacions, que sn
Incideix en la formaci de les identitats de les persones.
Especialment en ladolescncia perqu est en construcci. interpretades i, ns i tot, acceptades o rebutjades atenent a
Els mandats de gnere produeixen danys a les persones
codis basats en el gnere.
perqu limiten la nostra capacitat de moviment i dactuaci.

Sin mirem amb perspectiva de gnere estarem reproduint El cos generitzat i sexualitzat s cada cop ms important en
aquests mandats
tamb en ladolescncia tan ofine com online.
les interaccions online adolescents, i est subjecte a cnons de
bellesa impossibles. Si parlem en concret de les noies quan es
Androcentrisme mostren a les xarxes socials, acostumen a aparixer utilitzant
Pensament que emmarca les capacitats de lsser mascul hegemnic com al motor individual/universal
del devenir hum. Silencia e invisibilitza el pensament, l experincia i les representacions no
el seu cos com a actiu. Ladolescncia s un moment vital en
masculinitzades. el que la imatge, aparena i identicaci amb el grup tenen
un paper molt rellevant. Elles aprenen a ser valorades en
Socialitzaci de gnere funci del grau de desitjabilitat que desperten en els altres
El procs pel qual homes i dones anem construint des de que naixem la nostra concepci sobre
nosaltres mateixos i el mn en funci del gnere que sens assigna al nixer.
(cal analitzar lautoestima de gnere).

Model sexe-gnere-orientaci sexual Els i les adolescents, especialment elles, tenen una gran
A sota trobem alguns conceptes que a vegades es confonen entre ells i el tipus dexclusions que sovint
necessitat de reconeixement entre el grup d'iguals. Aquesta
generen violncies. Totes elles fan referncia a posicions no normatives respecte al gnere. popularitat, va lligada a una exhibici erotitzada del propi cos.
Aquests comportaments de les noies no poden ser sensurats
sense comprendre que, a l'element clssic de la necessitat de
norma exclusions
reconeixement adolescent, se li suma la necessitat de
sexe mascle / femella intersexuals reconeixement per ra de gnere.

identitat de gnere home / dona transsexuals, Com ms presncia i visibilitat assoleixen en lunivers 2.0, ms
transgneres
arrisquen la seva prpia reputaci. La por a les repercussions
dones masculines,
expressi de gnere mascul / femenina homes afeminats futures no podr ser un element dissuasori -ni preventiu-,
doncs la certesa del reconeixement dins el grup s molt ms
orientaci sexual heterosexual lesbiana, gai, bisexual
probable que un risc futur i imprecs.
ERRORS MOLT HABITUALS EN PARLAR DE GNERE

1 Confondre sexe amb gnere


Quan parlem de sexe ens referim nicament a les diferncies
biolgiques. Tot i aix els casos dintersexualitat desmenteixen que hi
hagi ns i tot dos sexes clarament diferenciats.

2 Assimilar gnere amb dona


Gnere fa referncia a all que ens travessa en la conguraci de la
nostra identitat, ns i tot, des de abans de nixer, a homes i a dones. Tot
all associat socialment al mn femen ha estat invisibilitzat i per tan la
perspectiva de gnere pretn reequilibrar per tamb pretn desmuntar
Disseny grc: Laia Llistuella Illustracions: Freepik

els esquemes binaris (home/dona) que tamb afecten als homes.

3 Essencialitzar el gnere
Pretendre que les diferncies de gnere tenen una base biolgica que
ens fa diferents a uns i altres i entendre que aplicar la perspectiva de
gnere signica diferenciar les accions per sexes. Les diferncies, entre
homes i dones, pel que fa a comportaments i atribucions, sn frut d'una
construcci social.

per a ms informaci:
sobrepantalles.net/univers20
@sobrepantalles
SEMINARI
MIRANT LADOLESCNCIA 2.0
Univers 2.0 AMB PERSPECTIVA DE GNERE
Basada en les ponncies de Gemma Altell, dins el seminari Univers 2.0 i centres educatius.
Durant els mesos d'octubre i novembre de 2016

De la teoria a la prctica: com educar amb perspectiva de gnere

...En les professions tec


La desigualtat de gnere nolgiques s crucial pe
dinmiques d'exclusi r a entendre les velles
i inclusi de les dones i les noves
n tec no lg ic so cia l, ec on i per a comprendre el de
als pe r al m m ic i tec nolgic en conjunt. Si ho se nv olupament
ls problemtiques actu
s una de les principa l co nju nt . vo l dir que linici per a la trans
s en el mn tecnolgic
professional
una responsabilitat de formaci ha destar en
i posar-hi remei esdev letapa educativa.
rqu la tecnologia
Impossibilita la plena ...H em de fer un esfor actiu pe
participaci de les estereotipada ...Si b les noies sn tan o ms usuries que els nois
dones en el desenvolupa no sigui vista de forma
societats de futur ms
ment de tecnologies i
i el fet de participar-hi
no respong ui de la tecnologia, les noies en fan un us eminentment relacional
properes a totes
a una segregaci horitzo
ntal. mentre que els nois, tot i utilizar-la per jugar, tamb sn ms
les sensibilitats i necessi
tats. orientats a usos ms professionalitzadors com ara, la robtica.

1 Coeducaci En referncia a leducaci afectivo-sexual


s leina bsica per introduir la perspectiva de gnere a les aules i, alhora, incidir tamb en les relacions Introduir lunivers digital en els espais destinats a parlar de sexualitats i proposar una mirada de
entre lalumnat i la construcci del gnere. s important haver iniciat un treball coeducatiu en la etapa gnere analitzant les diferents mirades de nois i noies respecte a la seva entrada al mn afectiu i
primria per tal de tenir assolits i naturalitzats alguns conceptes. sexual, el qu transmeten i les expectatives que es creen online.

s tant el llenguatge utilitzat a laula, com el contingut (visibilitat de les dones en diferents matries Parlar sobre la pornograa: laccs que hi tenen, el discurs que usen i el valor que li donen.
treballades) o el llenguatge dels llibres de text, les normes presents a lescola en relaci a ls i les Fonamentalment abordar el paper que hi juguen homes i dones i la translaci a les seves relacions.
activitats desenvolupades en els espais (patis, etc.). Actualment, amb la facilitat daccs la pornograa est esdevenint un agent educador en relaci a la
sexualitat, especialment masculina. s despecial rellevncia abordar el tema del consentiment
Alguns dels aspectes importants a introduir en la secundria sn: explcit en les relacions sexuals i, en concret en el cas de les noies, que puguin aprendre a identicar
el seu propi desig, no sotms als mandats de gnere.
Aprofundir sobre els estereotips de gnere i les conseqncies que sen deriven en termes de Insistir en que no existeixen noms dues categories rgides (home i dona). Cal ajudar a trobar eines
discriminaci. danlisi crtic dels models que troben i veuen.
Identicar el model social prevalent i fer-ne una mirada critica en relaci al gnere.
Proporcionar eines conceptuals i practiques per aprendre a detectar conductes violentes al seu En referncia les dinmiques relacionals dins i fora de laula
voltant buscant tamb estratgies dafrontament.
Cal estar alerta dels estigmes o valoracions que tinguin una component de gnere que incideixi en
Entendre les diferncies en la vulnerabilitat de nois i noies en espais doci. Identicar-les i com poder les relacions i dinmiques del grup. Per exemple, la tia bona o la gorda o el ligon o el maricn.
transformar-les.
La intervenci educativa amb les noies passa per dos elements transversals on la tecnologia ser
una eina per:

2 Perspectiva necessria 1- Fer mfasi en ampliar lespectre daspectes a valorar de les noies. Prestigiar
comportaments relacionats amb la tecnologia no erotitzats.

del professorat 2- Construir conjuntament estratgies prudents i mesurades dexposici a les xarxes socials
mesurant els riscos.
Procurar-se una revisi personal en clau Pel qu fa als nois cal treballar tamb desmuntant alguns elements incorporats en la seva
de gnere per poder entendre i treballar socialitzaci de gnere:
des daquesta mirada. Sense aquest treball
la nostra posici i mirada a lobservar 1- Desmuntar ls instrumental del cos femen al servei dels homes. Ls del privilegi mascul
lalumnat tamb estar condicionada. i la posici dobservador/jutge. Aprendre a reconixer a les noies com a iguals en els grups i en
la sexualitat.
La promoci, o no, d'una equitat de gnere
pot ser observada en les relacions interpersonals 2- Introdur valors i comportaments com la prudncia, tradicionalment atributs al gnere
entre estudiants, entre aquests i els i les docents, i en les poltiques educatives. femen, com un valor til i desitjable.

4 Conictes per treballar


Sovint i sense adonar-nos-en podem estar aplicant sobre les noies una mirada
diferent que la posem sobre els nois i que determina, per exemple,
expectatives diferents.

Seria convenient que el centre educatiu pogus trobar formes diverses i properes de detectar i vehicular

3 Accions
els malestars derivats del mal us dels entorns digitals malgrat no siguin qestions estrictament
acadmiques. La socialitzaci de gnere comporta riscos diferents per ells i elles als entorns digitals.

Relacionats amb ser noies o identitats de gnere no normatives


Generals (Pe. Nens femenins, nenes masculines, LGTBI, etc)

Utilitzar lunivers 2.0 com un espai digualtat i revertir la segregaci horitzontal. Sexting t. Generalment
forma molt ms freqen
Potenciar la producci de continguts i estructures i consum crtic dinformaci Ciberbullying ials s patit per les noies de
a, voluntria me nt, env ia vdeos o
travs de les xarxes soc es produeix perqu la noi
per a combatre desigualtats i/o violncies Sacostuma a produir a que els nois ut er tic a alg altr e en qui cona
m s sov int les noi es fotograes dalt conting plcit o explcit-
i el pateixen
eixen ms assetjament relaci) sota un pacte -im
Estimular el pensament crtic i exemplicar-ho en ls de les tecnologies:
mentre que els nois pat (habitualment hi t una ble ma es pro due ix quan sen fa
tant en ls que en fan a les xarxes, com el que trobem navegant per Internet. noies es solen produir dintimitat entre tots dos
. El pro
fsic. Aix mateix en les distribuci. En aqu est cas os cal no
con seq n cie s dol oroses. En gran part un mal us, s a dir, una int, des de els preceptes
majors la que , sov
Utilitzar llenguatge inclusiu on les noies shi vegin reectides.
r-h o al fet estar ms exposades a
d centrar-nos en penalit zar la noi a
fent s una prova
podem atribui s vulnerables. sidera que el qu est
opini de lentorn i tam b ser -ne m
la de lamor romntic, con aci per pod er entomar lamor
estar ms afectada per esta situ
La seva autoestima pot damor. Cal aprotar aqu sobretot cal
En referncia a lmbit acadmic romntic, la seva constru
cci i el qu imp lica per
en la relaci.
socialitzaci rebuda. t en qui traeix la con an a
posar la responsabilita
Buscar referents femenins dxit en el mn de les tecnologies amb els que les noies
es puguin identicar.
Relacionats amb la violncia en parelles mitjanant 2.0
Prestigiar els usos relacionals de les noies a les xarxes que no tinguin a veure
El gran risc per a qu es produeixi violncia en el context de parelles s la construcci social de lamor
amb la sexualitzaci del cos i de la imatge.
romntic. Els mites tan mpliament compartits sobre lamor romntic on els gels, la possessi i
Fer atractiu el mn digital (innovaci educativa) per nois i per noies al mateix nivell. lexclusivitat es consideren proves damor, fan que sigui especialment complex ajudar als i les joves a
diferenciar qu es una relaci violenta i qu no ho s. La construcci de relacions igualitries sovint
Identicar si es posen les mateixes expectatives intellectuals i de futur amb nois i noies. requereix de la reconstrucci de les relacions absolutes i possessives.
Observar si sofereix el mateix nivell de devoluci a nois i noies. Alguns estudis observen
Violncia de control
que les nenes tenen vuit vegades menys contacte amb els mestres que els nens.
Disseny grc: Laia Llistuella Illustracions: Freepik

. Cal deixar
ials per part de la parella
Prendre conscincia dels reconeixements i reforos que es fa a nois i noies. Control de les xarxes soc
en si mateixa ma lgra t hi hagi molts Importncia deingl'entorn en la
Potenciar elements i espais tecnolgics on les noies es sentin segures i valorades. clar que s una violncia
sid erin acc ept abl e i, vegades, ns i tot difusi de co nt uts ntims
adolescents que el con de la parella la preventivament
donar en els dos sentits s important treballar-h
o a lau
Contrastar les fonts dinformaci. Moltes vegades les menys visibilitzades sn les de dones, una mostra damor. Es pot sol ser m s greu de de qui pot patir-ho,
aix com les contribucions de les dones a les cincies o altres disciplines. tant heterosexual com
homosexua l. Si b
qua lse vol tan pel que fa a la posici lentorn. La gura
p educatiu pot apr ot ar ns de
nois cap a noies. Lequi exercir-ho o les reaccio
sse per entomar el tema o no actua davant del
situaci que es produe
ix en el gru p cla del testimoni que actua
Identicar i combatre ls dels mitjans tecnolgics per lassetjament i la violncia sexual.
ica. Parlar de llibertats
, intimitat i ent de situ aci ons de violncia s molt
All que passa fora de laula tamb forma part del procs educatiu dels i les adolescents. des duna perspectiva crt vio lncia coneixem context adolescent.
apropar el con cep te de r-la en el
disponibilitat, aix com important treballa
realitat de els/les joves. com pre sencials.
masclista que sov int es veu llun y a les Tan en espais virtuals

per a ms informaci:
sobrepantalles.net/univers20
@sobrepantalles