You are on page 1of 20

PLAERDEMAVIDA - 57

Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell


TARDOR 2017

Opini

Histria Local

Notcies de Macarella

Notcies dac i dall

Testimonis

Club de Lectura

La gent no sadona del poder que t:


amb una vaga general duna setmana
Joan Brossa
nhi hauria prou per a ensorrar leconomia,
1919-1998
paralitzar lEstat i demostrar que
les lleis que imposen no sn necessries.

www.macarella.org
LAIXETA

DE PRDUES I GUANYS

Sovint en escoltar all de lha faltat que enceta un ban municipal per latrotinada mega-
fonia local he experimentat una mena dimpacte, de sentiment de prdua irreparable. Al
costat dun nom, hi he posat un sobrenom, un malnom, un parentiu. Tot seguit vindr, de
segur, un record, b una imatge, b unes paraules, un comentari, b uns fets. De manera
inexorable el paisatge hum va desfigurant-se, esvaint-se, esdevenint nvol, boira frgil que
la ventada desfar o semportar lluny. Els vestigis, les restes del pas, sovint apressat, per la
vida fixaran momentniament la memria de la vena, del ve, per el temps sabem far net i
la platja restar novament com un espill on noms semmirallar el cel.

La desaparici dun edifici, dun arbre, dun bosquet sovint suposen un sotrac, sac-
sejada visual i espiritual que molts individus sentiran com una ferida en carn prpia i de la
que la medicina no podr guarir-nos. Els topnims, els noms amb qu coneixem antigues
construccions, esdevenen aleshores fita per no desorientar-se, per aviat paraula incompren-
sible que demanar una explicaci. En aix estem. La saviesa, lerudici que tant apreciem
es fonamenten en el reconeixement i explicaci del passat, no tant en la seua reconstrucci,
sospite que molt menys en la seua escenificaci, a la que tan donats ens trobem en els da
rrers temps, arribant a unes quotes deufria difcilment digeribles.

El coneixement es troba a hores dara bastant desprestigiat socialment. Defallir en la


reivindicaci de la cultura per enfortir la societat seria un error imperdonable envers les ge
neracions ms joves, i qualsevol esfor en aqueixa direcci ha de ser benvingut, veritables
passes envers individus cultes, amb esperit crtic, cridats a formar part duna societat lliure,
respectuosa, madura. Sovint cultura sassocia amb elit, amb privilegi, amb minoria selecta,
per deuria entendres com a patrimoni hum, b collectiu, compartit, dinmic i en cap cas
privatiu, cridat a ser devorat per uns possessius tirans i exclusivistes.

No entenc cultura sense persones, sense llocs, sense noms, sense llengua, sense co
lors, sense fites, sense poble, sense poesia, sense lletra, sense msica. Tot plegat s una
pertinena, un reconixer-se a un mateix, als altres, en cap cas un tancat del que no es pot
eixir per sempre ms, ni una llosa que deurs suportar fins la fi dels temps sobre el teu cos.
Intent finalment, pretensi, inclinaci, actitud, disposici.

2
EL PLANETA DELS SIMIS

LLEGIR BLASCO IBEZ EN VALENCI

El traductor, trador o facilitador? Duna


banda, veiem que lexpressi traduttore, traditore
s certa a mitges; qualsevol excusa s bona per a
apropar-se a lobra dels grans escriptors i artistes
de la histria i s el traductor qui ens facilita aquesta
tasca... Aconseguim aix, per exemple, llegir molts
dels grans autors de la literatura universal: Homer,
Juli Csar, Shakespeare, Molire, Jane Austen,
Jules Verne, Tolstoi, Boris Pasternak... Daltra ban-
da, en el nostre cas tenim lavantatge que coneixem
dues llenges, valenci i castell, i aix ens permet
acostar-nos directament a lobra daltres grans es-
criptors: Ramon Muntaner, Joanot Martorell, Miguel
de Cervantes, Merc Rodoreda, Vicent Andrs Es-
tells... Deixem un poquet de costat la pantalla del
mbil i del televisor! All important s que es llija i
es parle de... encara que siga malament; el temps,
lanlisi i el debat cientfic possibilitaran, finalment, Portada de C. SANROMA per al llibre primer de La vuelta al
el triomf de la llum i de la ra illustrada. mundo de un novelista de Vicent BLASCO IBEZ. Plaza &
Jans, any 1976.
Tot seguit, parlem de la commemoraci dels
150 anys del naixement de Blasco Ibez al llarg
daquest any 2017. Recordem que Vicent Blasco
Ibez (Valncia 1867 Menton 1928) arrib Per acabar, ens felicitem perqu actualment
a ser un novellista i poltic valenci fams al leditorial Austrohongaresa est publicant en va-
mn sencer; la seua opci poltica republicana i lenci el cicle de novelles valencianes de Blasco:
anticlerical triomf a Valncia a finals del segle XIX Arrs i tartana (lintercanvi econmic a la ciutat
i durant el primer ter del segle XX. Mor a lexili de Valncia: artesans, botiguers, llauradors, profe
pel seu posicionament en contra de la Dictadura ssionals i rendistes), Flor de maig (la lluita per la
de Miguel Primo de Rivera i del rei Alfons XIII; les vida de pescadors i pescateres als poblats martims
seues restes foren traslladades des de Menton de Valncia), La barraca (el conflicte social a lhorta
(Frana) a Valncia el 1933 i sorganitz una des- dAlboraia entre histrics arrendataris llauradors
filada fnebre multitudinria. Desprs de ser silen- i nous propietaris burgesos), Entre tarongers
ciat durant la postguerra franquista, Blasco torn a (lamor entre una cantant i el fill dun cacic local a
eixir a la llum grcies a les reedicions i a les adap- Alzira) i Canyes i fang (pescadors i llauradors en-
tacions cinematogrfiques, televisives i teatrals... frontats al voltant del llac de lAlbufera, un amor fur-
Per exemple, tenim tres versions de la seua novella tiu i la prctica del contraban).
antibellicista Los cuatro jinetes del Apocalipsis
(1915): la pellcula protagonitzada per Rodolfo Va
lentino el 1921 (respecta lambientaci original, el
Pars amenaat per lexrcit alemany en la Primera Referncia bibliogrfica. MIRA, Joan
Guerra Mundial), el film de Vincent Minnelli de 1961 Francesc. La prodigiosa histria de Vi-
(situa lacci en el Pars ocupat pels nazis durant cent Blasco Ibez. Bromera, any 2004.
la Segona Guerra Mundial) i ladaptaci teatral en
valenci de Juli Disla que es represent al Teatre
Rialto el passat mes de maig.
Lloren dArbia
3
MOLT PROP

Unes documentades notes


sobre el CARRAIXET
Denominaci del popular barranc, un sector del qual forma
la lnia divisria dels pobles limtrofs de lHorta Nord: Albo-
raia, Almssera i Tavernes Blanques, lloc especial que est Des de temps antics era nomenat Carraixet vell el lloc on
lligat histricament a la ciutat de Valncia. eren deixats els reus enforcats, ajusticiats i sense la grcia
Segons el Diccionari de mossn Alcover, entre altres ac- de du al patbul, que es muntava al mercat de Valncia;
cepcions, un carraixet s un lloc on sn enterrats els bes- per posteriorment fou designat aquest indret, a mitja lle-
tiars morts per malalties, el mateix que la denominaci de gua de la ciutat, on foren penjats a laire lliure, ja que no te-
canyet. Al Maestrat es coneix pels llocs on es llancen les nien dret a la catlica sepultura. Entre altres ajusticiats, sn
matries animals o vegetals abandonades. famosos: el guerriller Romeu, el capit Vidal i el general Elo.
Aquest servei tan humanitari motiv el creixement popular
Tamb s conegut pel barranc de Peralvillo o de Gtova, ja
de la mencionada Reial Confraria de la Mare de Du dels
que s en aquest municipi, a la muntanya Cabeagut, on
Innocents i Desemparats, que s la que se nocupava de la
es forma, a la serralada de Portaceli, popularitzada a partir
assistncia, en replegar els morts i portar-los al Carraixet,
de la segona meitat del segle XX per la Calderona. La seua
on restaven penjats... o llanats a una fossa.
funci s la conducci i abocament, durant els perodes
de les grans pluges, de les aiges a la costa; de fet, nor- Documentat ja a finals del XVI, cada any, el dia de sant Ma
malment sec, durant les darreres dcades, a causa de la ties, a la matinada i junt al clergat de lhospital, la confraria
desforestaci provocada per la construcci i els incendis, organitzava una comitiva que, amb un impressionant silen-
quan es desenvolupen els grans temporals, sol inundar les ci cerimonial, anava al Carraixet amb la imatge de la Mare
venes terres causant dissortadament mals materials i hu- Du i replegava la resta dels ossos que shavien desprs
mans. Tanmateix, al seu voltant es conreen hortes consi de la forca, molts acumulats en un ampli pou, ja que les
derades les ms frtils de Valncia. Sn famoses les xufes, pujades daigua del barranc pels forts temporals, de vega
que necessiten terres humides. des sels emportava a la mar. En uns sacs els replegaven
i desprs dels corresponents actes religiosos a lermita,
T una extensi de 45 km i passa pels municipis de Gtova,
sencarregaven de traslladar-los en carros. En acabant de
Marines, Olocau de Carraixet, Btera, Montcada de lHorta,
dinar, tornaven a Valncia fent una aturada al monestir de
Alfara del Patriarca, Vinalesa, Foios, Bonreps i Mirambell,
sant Miquel dels Reis fins a arribar a la porta dels Serrans,
Tavernes Blanques, Almssera i Alboraia, formant un redut
on eren rebuts pels quatre convents histrics sant Fran-
delta on solen anar els pescadors de canya. Ac es troba la
cesc, sant Domnec, el Carme i sant Agust i collocant
popular ermita dels Peixets, tan vinculada al barranc.
la Mare de Du horitzontal sobre els sacs dossos del
Ric en flora i fauna, un tram ha estat canalitzat al s. XXI, tren- carruatge. Feien tot seguit un itinerari que concloa a
cant la bella perspectiva que sempre ha tingut el paratge. lesglsia del Capitulet de lHospital. Durant un temps els
En temps de la conquesta cristiana est documentat com ossos dels transits eren finalment sepultats en una fossa a
a riu Sec, en tindre-hi lloc una decisiva batalla que facilit part al cementiri de sant Joan, tamb en una rea del con-
lentrada de Jaume I fins a les muralles de Valncia. vent de sant Francesc. A principis del XVIII ja van decaure
Al XV fou traslladat lantic fossar del Carraixet (actual ca aquestes impressionants comitives processionals, per la
rrer de Valldaura a Valncia) a la vora del barranc junt a la qual cosa sols se celebraven algunes misses i acudia una
carretera de Barcelona, en terme dAlboraia, on es troba mnima representaci, com el clavari de la confraria, que
ms avant la Creu coberta dAlmssera, per la qual cosa replegava els ossos i els introdua en un sac i els donava
es va iniciar popularment la seua denominaci. Es van sepultura al fossar de lermita, que si b va pertnyer a
condicionar dos fossars i lerecci (1414), per la Confraria, la confraria de la Mare de Du, no pass oficialment a la
duna ermita sota ladvocaci de la Mare de Du dels Inno- confraria fins al XX.
cents i Desemparats. A la porta de lermita, el 1867, es va En lactualitat, en memria, lespai del fossar encara es
collocar la inscripci segent: Per consagrar amb la religi conserva en un recinte enjardinat tancat, el qual enfronta
i per la caritat el cementiri dels desemparats i ajusticiats, amb lermita. Als darrers 25 anys, la romeria a peu per les
establerts pel Consell General de Valncia en lany 1400. reivindicacions histriques dels valencians, que se celebra
Lhistoriador Sanchis Civera ja ens anota que la primitiva al Puig el darrer diumenge doctubre, fa una aturada i uns
ermita, al llarg de temps, va patir diverses destruccions i minuts de silenci pel record dels que van morir desempa
remodelacions fins a lactual que s de la segona meitat rats i sense la gracia catlica...

4
del XX. Rafel Sena
NOTCIES DE MACARELLA

La nostra associaci segueix, xano-xano,


el cam dactivitats que es propos en
assemblea i es marc al calendari

El 23 de juny frem la tradicional Foguera de Sant Joan. El passa-carrer de replega de fustes i llenya,
amb msica de dolaines i tabals de La Brama, recorre el poble. Muntem la foguera, a la vora del Carraixet.
Sopem dentrep a la fresca dels arbres del parc de La Uni i, quan arriba lhora mgica de la mitjanit, calem
foc a la foguera amb els colors del castell i la traca, i ens colloquem enfront de la nostra foguera a desitjar
coses bones, a maleir coses dolentes. La
conversa uneix unes persones amb altres.
Xarrem sobre els anys que passen i sobre
les novetats que ens depara la vida. Reple-
guem el peric, herba de sant Joan, tan
bona per les cremades i per les cicatrius.
Mengem la coca i bevem la misteleta. 23
anys fent la foquera i fins lany que ve!

El 22 de setembre vam fer la 17ena Festa de la Cul-


tura Popular i Sopar Estells. Va ser al carrer Tirant Lo Blanc.
Creiem que cal fer la festa, com enguany, una setmana ms
prompte, perqu els melons, que arrepleguem a primeries
dagost no poden aguantar ms dun mes i mig. Grcies a Pep
Sabater que ens avis que anaven a passar la piconadora pel
camp i que calia anar a per ells. Entre Llus i Pep feren la feina
i tingurem melons de sobres. Les persones que acudiren per
primera vegada a fer-se el fanalet estaven contentes dhaver
anat perqu els agrad molt. I les persones que hi van tots els
anys molt contentes. El sopar Estells, com sempre, sopar
dentrep i recitaci de poemes del nostre gran poeta. Una festa
bonica. Fins lany que ve !

El dia 9 doctubre,
dia dels valencians i les
valencianes, lassociaci
Cultural Macarella amb
lHomenatge al rei En
Jaume explica el significat
histric de la data i pro
El dia 28 de
clama la responsabilitat
setembre
que tenim, les persones
vam fer el tercer
que vivim ac, de fer un
Club de Lectura de lany.
Pas Valenci ms autn-
El llibre era La veu melodio-
tic, ms hum, ms culte,
sa de Montserrat Roig.
ms lliure i ms solidari.
5
NOTCIES DAC I DALL
dac
Com lany 2017 s un any en qu joves del poble, amics i amigues nostres, han acabat els estudis
universitaris amb xit, els hi felicitem de tot cor i les animem a seguir estudiant fins a trobar un
treball en qu poder exercir amb alegria i passi les carreres per a les quals shan preparat. Els
convidem a escriure en la nostra revista sobre lofici destudiant universitari, els esforos que heu
hagut de fer i lalegria que proporciona el saber coses noves cada dia. I saber amb ms profunditat
cada volta. Un dia vos convidarem a una festa: Farmacutics, enginyers, mestres, artistes... Hui
fem una conversa amb Josep Vicent Ros, qui, des de 2015, fa les illustracions de la portada i de
la contraportada de la nostra revista PLAERDEMAVIDA.

-Josep Vicent, quins estudis has acabat enguany? He fet Belles Arts a la Universitat Politcnica de Valncia. Vaig triar
lespecialitat de Disseny Grfic i per aix el projecte de final de carrera ha estat un treball de disseny grfic.
-Quan presentares el projecte? Imagine que et costaria hores i hores de fer. Quin ha estat el resultat?
-Vaig presentar el treball a mitjan mes de juliol denguany. Era un treball que tenia per ttol: Redisseny de la imatge
corporativa de lassociaci COPAVA, una associaci amb el nom molt llarg Coordinadora de recursos datenci a
persones amb diversitat funcional i intellectual. He estat moltes hores pensant i provant dibuixos i grafies, i al final estava
content, mhavia eixit b el disseny. El tribunal que va jutjar el projecte tamb estava content, em qualificaren amb la
mxima nota, un 10.
-Enhorabona Josep Vicent. Ara ja tens la carrera i el projecte acabats, qu fars? Et posars a treballar?
-Comenar un mster per aprofundir en disseny industrial.
-De moment has tingut una satisfacci gran. Per votaci popular el teu disseny de la portada del llibre de
festes ha sigut el que ha guanyat. Qu et sembla?
-Jo tinc tendncia ha expressar-me de forma ms abstracta. Els meus dibuixos fan pensar un poc. Malegra que la gent
haja preferit el meu estil, un poc ms difcil. Grcies.
-B, Josep Vicent, tu eres tamb percussionista de la Banda de Msica i tabaleter en la colla La Brama des
qu eres xiquet. Crec que pots dir a la gent jove alguna coseta que valga la pena.
-Simplement he seguit la meua afici i he estat content destudiar all que magrada. Desprs est la constncia i lesfor,
per paga la pena.

-Grcies, Josep Vicent, que continues amb illusi i fora el teu cam.

Josep Vicent.
6
NOTCIES DAC I DALL

dall Notcies dall, de fora del poble, nhi ha moltes. Per triarem unes
poques que breument exposarem

Al diari Levante-EMV de diumenge 10 de setembre de 2017 llegim


que dos valencians estan entre els 35 europeus que destaca el
MIT. Rubn Costa, qumic, ha presentat un invent que far substituir
les actuals llums LED, costoses econmicament i mediambientalment,
per unes BIO-LED que utilitzen protenes existents en la natura.
Carles Garcia, metge anestesista, ha creat Duralock un senzill kit
que evita problemes en ladministraci de la injecci
epidural. Ells sn els valencians elegits per la revista
del Massachusetts Institute of Technologie, que,
al programa Innovadors Menors de 35 anys
Europa 2017, selecciona els i les joves que amb
la seua acci estan a punt canviar el mn.

Rubn Costa. Carles Garcia.

Catalunya vol gestionar lliurement el seu futur. Com ja havien


anunciat fa anys i concretament des de fa uns mesos, el dia 1
doctubre de 2017 va haver el referndum dautodeterminaci
a Catalunya. La persecuci de lEstat en contra va ser enorme.
Setmanes abans, escorcollant oficines, detenint crrecs, denun-
ciant persones, i eixe dia omplint de Policia Nacional i Gurdia
Civil les ciutats i pobles de Catalunya, entrant a collegis a la fora,
agredint fsicament les persones que oposaven resistncia pac-
fica... Tot i aix no van impedir que la gent, milions de persones,
votara a favor duna repblica catalana independent. Tot aix se
situa fora de la Constituci de 1978 i per aix s perseguit sense treva per lEstat espanyol. El meu pensament s que
la Constituci i els Estatuts dAutonomia no estan adaptats al nostre temps. Els valencians no podem fer valdre les lleis
que fan les Corts perqu diuen que sn anticonstitucionals. Aix s un maldecap que no pot continuar aix.

La guerra a LOrient Mitj


Ja fa 7 anys que dura la guerra a Sria, que
suposa el dolor i patiment de moltes per-
sones, milions que viuen sota les bombes. Els
desitjos legtims de la gent, de viure en pau,
han estat estroncats pels senyors de la guerra.
Han destrut escoles, hospitals, monuments
histrics... Les potncies occidentals es repar-
teixen la destrossa: els Estats Units, Rssia,
sobre tot, lIran, Israel... Tota la zona no ix de
la guerra. Les persones emigren. Milions de si-
rians han hagut de fugir de la seua terra.
A propsit daix, la plataforma Bonreps
i Mirambell Poble Refugi ha muntat una
exposici, inaugurada el dia 5 doctubre, que
estar fins al dia 15, consistent en dibuixos, pintures i fotografies fets per persones de Sria que expliquen la vivncia
traumtica de la guerra. Qui present lexposici parl de com hem de rebutjar la guerra i no hem de conformar-nos que
hi haja exrcits preparant-se per matar i destruir, pagats per la poblaci. La pau ha de ser general per a tota la espcie
humana.
7
HISTRIA LOCAL

1937-1939, 80 ANYS DESPRS (V)


Fortificacions i trinxeres. La defensa de Valncia
Al captol 5 del nostre recorregut per la trista Guerra Civil espanyola, ens anem a fixar
en les fortificacions i trinxeres que es construren per evitar que Valncia, la ciutat i el pas,
caigueren en poder de les tropes franquistes.

Quan lexrcit de Franco va arribar a Vinars el 15 Salinas; i a Conca: Santa Cruz de Moya. Una franja
dabril de 1938, va decidir-se per la presa del Pas Va- ampla de 150 quilmetres de longitud, amb refugis-
lenci que pensava que seria rpida i fcil. Lofensiva trinxera, element estratgic important perqu quan
de Levante, com era anomenada pels franquistes, va passava laviaci els soldats samagaven als refugis
ser una batalla dura. Lexrcit popular de la Repbli- i quan saturava la tempesta de ferro els soldats ac-
ca, ben protegit per les fortificacions i trinxeres que es tuaven des de les trinxeres contra la infanteria, des
construren per les muntanyes de linterior valenci, duna posici elevada. Per la longitud i el sistema
aprofitant les irregularitats del terreny, va plantar cara defensiu, es pot dir que la lnia XYZ s la major for-
i amb la seua resistncia va fer que les tropes feixistes tificaci de tota la histria espanyola. Es constru en
recularen en algunes ocasions. un temps rcord, entre els mesos de maig i juny de
1938. Es planific el 3 de maig sota la supervisi de
La lnia XYZ, tamb coneguda com a Lnia Mata
lenginyer Toms Ardid. Van treballar en la seua cons
lla, era una lnia extensa, profunda i llarga, que con-
trucci 14.000 homes i es van enfrontar en ella vora
sistia en fortificacions excavades en la roca, situades
mig mili de soldats.
en elevacions amb visibilitat mplia. Davant i darrere
de les fortificacions construren tamb bnquers i Per qu lanomenaren Lnia XYZ?
refugis, que defensaven la tropa dels bombardejos
Potser les ltimes lletres de lalfabet indiquen que s
tan constants propiciats per la Legi Kondor alema
lltima i definitiva lnia defensiva per frenar lavan de
nya i lAviazione Legionria italiana. Tamb resultaven,
les tropes franquistes cap a Valncia, per presentar
per com era dabrupte el terreny, inexpugnables per a
lltima batalla, ja que era el lloc ideal per a neutra
lartilleria i inabastables per a la infanteria. litzar la superioritat de laviaci i lartilleria de lexrcit
La lnia XYZ anava des de la costa dAlmenara fins rebel, com aix va ser. Potser tamb el nom signifique
a Santa Cruz de Moya, passant per diverses co- que era una construcci en qu comptaven els tres
marques de linterior. Aix per lAlt Palncia: Almedjar, eixos: longitud, alada i profunditat, ja que ms que
Jrica, Viver, Begs, Canales, Gaibiel; els Serrans: An- una lnia era un cintur ample defensiu amb diferents
dilla, La Yesa; entrant a Terol: Abejuela, Arcos de las lnies, algunes molt reforades.

Trinxeres. Fortificaci excavada.

8
HISTRIA LOCAL

La Lnia El Puig- Carassols


En la defensa de Valncia no sescatimaren
esforos. Encara es va construir una altra l-
nia defensiva: la lnia Puig-Carassols (Riba-ro-
ja). El punt principal daquesta lnia defensiva
s Btera. Els bnquers, trinxeres, dipsits
darmament, etctera no arribaren a utilitzar-
se mai perqu lexrcit de la Repblica perd
la guerra i es ret a lexrcit de Franco sense
batallar per defensar Valncia. Els elements
Plnol de la lnia XYZ. de la lnia Puig-Carassols van quedar abando-
nats des de desprs de la guerra i ara sestan
posant en valor per lacci de diverses plata-
Combats i fortificaci formes, que vigilen que no es deterioren les
restes i que es puguen visitar per conixer
Els enfrontaments en aquesta lnia van ser els ms intensos
lesfor immens que dedic la Repblica a la
i els ms mortfers de tota la Batalla de Llevant. En especial
defensa de Valncia, i a lhora homenatjar el
per a les tropes lleials a Franco, que van voler travessar-la
coratge de les persones que es deixaren la pell
sense xit, malgrat lenorme despesa humana empleada.
en la construcci de les trinxeres.
Quan lexrcit feixista estava ms desgastat, el 25 de ju-
liol de 1938, el General Vicente Rojo va aprofitar per creuar
lEbre i iniciar una ofensiva des de Catalunya que va desem-
bocar en la Batalla de lEbre, amb aix la Batalla de Le-
vante es va relaxar en aquesta zona, encara que continu
havent algunes batalles molt cruentes.
La lnia XYZ va ser construda amb tanta cura que, encara
que ha passat el temps i moltes construccions han estat
demolides, t indrets ben conservats, grcies a qu exis-
teixen collectius amb un inters creixent en la seua posada
en valor. La protecci de tots aquests vestigis fa possible
visitar-los. Aquelles restes ens recorden uns episodis bru- Lnia Puig-Carassols.
tals de la nostra histria. Hem de veurels com a recordato-
ris de lesfor que cost de fer-los, les vides humanes que
all moriren i la necessitat de qu all no torne a passar. La
Guerra Civil no havia dhaver comenat.

Roser Santolria.
Bibliografia: La informaci i les fotos han estat
preses de la pgina de Google La Batalla de
Llevant. / Lnia XYZ. Autors: Collectiu XYZ.
Per saber ms:
Juan Francisco Fuertes Palas, Carlos Mallench
Sanz. La Batalla Olvidada.
Jos Azkarraga Esteban Clemente i Jos
Durbn. Valncia 1938-1939. La defensa del
Norte de Valncia desde El Puig al Cabe Bord.
Collecci El Pasqu. Juliol 2017.

Trinxeres.

9
HISTRIA LOCAL

QU PASSAVA AL POBLE?
Revisant les actes de les reunions del Consell Mu- Luchadores del Porvenir de la FAI, Vicent Serrano
nicipal, anomenat aix des del 28 de juny de 1937, i Cunyat, substitusca a Miguel Cuat Ramon i entre a
composat per les mateixes persones que formaven la la Comissi dInstrucci Pblica, Assistncia i Salut.
Gestora, atrau latenci lacta de 22 de maig de 1937 En la mateixa reuni saprova la substituci de Vicen-
en qu es proposa que siga jutge de Pau del poble te Ros Arts per Alfredo Molina Bellver, que entrar al
Francisco Sanchis Ruiz i Rodolfo Ros Estrems es pro- Consell Municipal com a representant de la Sociedad
posa com a fiscal. Per en acta de 16 de desembre de Trabajadores de la Tierra de la UGT.
de 1937 el Consell Municipal, excepte el conseller Al- Lacta de 18 de novembre de 1937 explica que el
fredo Molina Bellver, expressa desacord pel nomena- Consell Municipal requereix a La Sociedad de Tra-
ment de jutge que ha fet el President de lAudincia bajadores de la Tierra y Oficios Varios de la UGT i
a favor de Jaime Borrs Tamarit i li demanen que re- el Sindicato nico de Oficios Varios de la CNT, los
tire eixe nomenament i nomene a Francisco Sanchis afiliados que formaron parte del Comit Permanente
Bayarri, que s un bon jutge que est exercint el c Revolucionario de esta poblacin durante los ltimos
rrec des dagost de 1936. acontecimientos revolucionarios para que el da 23
En acta de 23 de setembre de 1937 es comunica del actual y hora las 20 concurran a la Casa Capitular
que Govern Civil aprova que el representant de Los al objeto de hacer entrega de las cuentas definitivas
y dems documentacin de su marcha y gestin ad-
ministrativa que obre en poder de los mismos indebi-
damente, como asimismo, del saldo resultante, en su
caso, del extinto comit.
El 9 de desembre de 1937 es proposa i es fa un mo-
ment de 5 minuts de silenci per la mort de Buenaven-
tura Durruti, Pablo Iglesias i Santiago Garca.
El 30 de desembre de 1937 es llig que shan defectuar
alguns pagaments, un dells a Domingo Ros Rausell,
de 37 pessetes i 5 cntims, i laltre de 7 pessetes a
lEstaci del Nord pel transport i la crrega i desc
Ajuntament vell de Bonreps i Mirambell. rrega de mobles escolars donats per a lescola.

******
Breu conversa amb Amparo Serrano,
filla de Vicent Serrano Cunyat, membre destacat del Consell Municipal de Bonreps i Mirambell durant
els anys de govern del Front Popular, de lany 1936 al 1939.
-Amparo, ton pare va ser conseller municipal (el cia i a la fraternitat. Estimava la cultura i lart. Havent
que ara anomenem regidor) en lpoca revolu- nascut a principis del segle XX, quan es proclam la
cionria de la Repblica. Qu pots contar de la Repblica, lany 1931 ell ja era un jove lluitador. Amb
seua activitat poltica i humana? el triomf del Front Popular, en les eleccions generals
De lpoca republicana mon pare no contava res a de 1936, ell i els seus companys dels sindicats obrers
casa; havia estat prou temps a la pres i no volia que entren al govern municipal.
la meua germana Elvira, que havia nascut en 1934,
i jo, que vaig nixer el 1948, ens considerrem dife- -Ton pare, concretament entr al Consell Mu-
rents a all que imperava aleshores: A lescola ens nicipal, segons acta del 9 de setembre de 1937
tocava cantar el Cara al sol i el cantvem, a casa, - ja ha fet 80 anys daquella data- en substituci
sense explicar quasi res, mon pare no podia estar de Miquel Cuat Raura, a proposta del Sindica-
quiet quan sonaven els himnes a la rdio, tallava to de Oficios Varios de la CNT.
lemissi o se nanava a un altre lloc. Alguna volta ma Lacci ms important que s que feu mon pare,
mare contava alguna cosa. junt amb altres companys, va ser La Collectivitat.
Mon pare era un home humil, dofici esquilador, Com que els amos de la terra no volien donar jor-
didees avanades pel que fa a la igualtat, a la just- nals i preferien tindre els camps mal treballats abans
10
HISTRIA LOCAL

que donar de menjar als obrers revolucionaris, els


jornalers del poble, afiliats als sindicats UGT i CNT
decidiren collectivitzar les terres, les ferramentes i els
animals per tal de sobreviure i, de pas, avanar cap
a una societat autogestionria i justa. Els camps co-
menaren a produir, els animals, reunits al magatzem
de la plaa del Porvenir, donaven carn, llet... i fem per
adobar els camps. Quan acab la guerra els camps
estaven en plena producci. Hi havia animals de
totes classes al magatzem, arribaren els antics amos
i sho emportaren tot. Damunt encara denunciaren
els membres ms actius de la collectivitat. Aix mho
Frederica Montseny.
contava ma mare.

-Saps alguna ancdota daquella poca?


Un amic de mon pare, afiliat al mateix sindicat i mem- havia de fer de criada de cases i treballar dur per por-
bre actiu de la collectivitat era Santiago Ramon Es- tar endavant la casa i atendre els presos de la famlia.
tells, que tamb va ser regidor a lajuntament. Era
tan bona persona que tenia un amic de laltre bndol, -En les actes del Consell Municipal tamb figu-
direm feixista, que agaf una malaltia, una mala se- ra, com a conseller, ton tio Jos Serrano Cuat,
guida, deien aleshores. Doncs Santiago Ramn, el del Sindicato de Oficios Varios de la CNT. Eren
tio Tano, compartia amb el seu amic la part que li una famlia anarquista.
corresponia de lajuda de la collectivitat. Eren bones S, era el pare de les meues cosines Pilar i Toniqun.
persones, creien en un mn fratern. Un altre home No s si ell an a la pres. El meu tio Pepe Cam-
del qual es parlava en famlia era Vicent Bayarri, el pos, germ de ma mare, tamb era revolucionari, feu
Pelos, era lliurepensador, per no es detur en casar- quasi tota la guerra de Comissari Poltic. Fug a ltima
se amb una dona que havia trobat al bordell i la port hora al Marroc en una barqueta i dall, reunit amb la
al poble. Aquella dona no sadapt del tot a la vida dona i el fill, pogu passar a Pars.
dac i mor quan era encara jove. Desprs es cas
amb una dona de Vinalesa. Un altre membre de la -Un dia ton pare com sabia que jo sc dAlcublas,
collectivitat era el tio Xaio. Era de la CNT. Ma mare poble de la Serrania, em parl dun amic que te-
em contava que a tots els corders de la collectivitat nia a Pedralba anomenat Narciso i em digu:
els assenyal amb la marca CNT. Eren persones Era un apstol.
illusionades per la llibertat i la igualtat. Sabien que S. Narciso promogu a Pedralba la collectivitzaci.
en quasi totes les cases de Bonreps i Mirambell hi Abans de la guerra ja repart les seues propietats
havia monges i rectors amagats; per no en denun- entre els treballadors i era bo, un apstol de la idea
ciaren ning. En canvi tots ells o quasi tots, passaren anarquista. El mataren de seguida de guanyar la
per la pres franquista. guerra Franco. El seu fill estigu a la pres junt a mon
pare i s casualitat que un dia de 1976, quan vingu
-Sempre que pregunte per la guerra acabem Frederica Montseny a la Plaa de Bous de Valncia,
parlant de la repressi franquista. Segur que tu mon pare arriba quasi sense al a la grada i dall a
tens alguna cosa que ta mare et contaria. un moment sala com si li haguera picat una vespa,
Ma mare, com totes les dones de presos, duia el havia reconegut el fill de Narciso, que estava amb la
menjar a mon pare i a altres familiars, a la pres de seua dona assegut prop dell. Labraada va ser im-
sant Miquel dels Reis. Mon tio Enrique, germ de mensa i les llgrimes.
mon pare, tamb estava a la pres. Era un jove revo-
lucionari, com altres del poble, com Miguel Bayarri Grcies, Amparo per les teues paraules i per
el germ del Pelos, Pepe lAnguilo... partidaris de fer-nos recordar ton pare a qui estimvem tant
lacci directa i enrabiats per cada ciutat que ocu- des del moment en qu el conegurem.
pava lexrcit de Franco. Ma mare contava que a les
celles de la pres estaven com sardines. Ma mare Roser Santolria
11
TESTIMONIS

Vivncies entre els anys 50-55


Al nmero 56 del Plaerdemavida us vaig a parlar de fresca, els xiquets i les xiquetes agafvem les nostres
les sendes del nostre poble i de moltes de les coses cadires de casa i les triem per contar-nos contes
que han anat desapareixent del nostre paisatge. que, gaireb sempre, eren de por. Un joc molt tpic
La senda del Ventorrillo comenava a la antiga pa- era el de Marieta, Marieta, i deia aix:
pereria de Rosita. All estava la figuera del Muix, just Marieta, Marieta... ya estoy en el primer escaln.
on diuen que va ocrrer el miracle de la barraca, que Ayyyy mamaita ma! quin ser?
es va pegar foc quan estaven fent la process de la Callate hijita ma que ya se ir.
Mare de Du del Pilar i tots saclamaren a ella. En eixe
Aquesta estrofa es repetia varies vagades augmentat
mateix moment, diuen, comen a pujar laigua per la
descal fins aproximar-se la veu tenebrosa a un es-
squia en sentit invers, no venia de dalt cap a la mar,
cal indeterminat, de manera que quan tots estvem
sin a linrevs de la mar cap a dalt, i per aquest mo-
ben atents el que contava la histria deia:
tiu el dia dAcci de Grcies del nostre poble s el 13
doctubre, desprs del dia del Pilar. Aquesta histria, Ya te tengo!!!!!
poc coneguda en lactualitat em sembla, est re I tots comenvem a cridar, a alar-se de la cadira
collida als llenos dels laterals de lesglsia parro dun bot, a riure...
quial. Tanmateix, jo volia parlar-vos hui de les diverses
El meu carrer era molt alegre perqu es feia molta
sendes de Bonreps i Mirambell ja desaparegudes.
vida fora de les cases, all estaven els Ferrers, els
Tal i com estava dient, la senda del Ventorrillo estava Fusters, els Paletes, el tio Moro... tots en els seus ta
sempre molt transitada, doncs comunicava el poble llers i comeros treballant durant el dia; per la nit les
amb el Cam reial, s a dir: la Carretera. All, a la ca diverses famlies a la fresca, raonant amb els vens,
rretera, sagafava primer el tramvia i ms tard ja arrib familiars... i contant-nos histries els xiquets i les xi-
lautobs per anar a la capital. quetes fins que arrib la televisi i el 600, progressos
Tamb estava el carrer Caudillo, que anava a lErmita tecnolgics que, a poc a poc, han anat acabant amb
i a la carretera de carros i pols, hui en dia coneguda la vida al carrer i els costums dels pobles.
com carrer Major. Els de Mirambell ho tenien dur,
doncs agafaven la senda de la pres, que comen-
ava per ca Ferriol, eixia a la caseta de Panxa blava i
dall hi havia que passar per tot el cam de pols fins a Peu regat
la carretera. Hui en dia, encara que tots tenim cotxe,
la gallina i el cap
els de Mirambell per agafar el transport pblic ho te-
nen igual de mal (o de b...), els para lluny. la comare malaena
Aquestes eren algunes de les sendes del poble, per posa el peu en la caena
no magradaria acomiadar-me de vosaltres sense tot ho sap
parlar-vos dalgunes coses que, de manera semblant i tot ho diu
a les sendes, han desaparegut tamb. A Mirambell a la xiu.
estava la pres (on hui en dia s casa els Ferriols), all
portaven esposats a aquells que havien furtat en el
camp o alguna que altra gallina per passar una nit o
dos. Tamb a Mirambell estava el pouet a la plaa de Aquesta can la cantvem les xiquetes quan
lErmita, el llavador, casa lHerbasser i el cano. jugvem sentadetes a juntar les plantes dels peus
A Bonreps estava el casino (del que us vaig parlar i contar-nos-els al ritme de la msica. Al peu que
un poc al nmero 54), les escoles, i la torreta del Cas- li tocava, la xiu, havem damagar-lo i aix aix fins
tellano. que quedava prcticament una nica persona
amb un sol peu.
Era molt bonic eixir a la fresca per les nits (un costum
que ja prcticament sha perdut, encara que alguna
famlia encara ho fa...). Antigament hi havia el costum
deixir amb una cadira a la porta de casa a prendre la
Una bonrepostina guapa i fina
12
RAC DE LA LLENGUA

Ens envia, Pilar Ciurana dos poemes escrits amb motiu de festes religioses. El primer est
dedicat a una festa del Corpus que es va celebrar a Bonreps i Mirambell, lany 1981,
en commemoraci del centenari duna altra festa de Corpus, celebrada el 1781. Aquest
poema es conserva a larxiu parroquial. El segon text s un fragment dun poema que
escrigu, lany 1780, el cronista de la ciutat de Valncia J.V. Ort i Mayor, en ocasi duna
festa vicentina, celebrada a la ciutat. El poema fa una llarga relaci dels pobles de lHorta
don procedeixen els llauradors que sapleguen a la festa. Aquest poema est tret de lobra
de M. Sanchis Guarner ELS POBLES VALENCIANS PARLEN ELS UNS DELS ALTRES. III.
Eliseu Climent. Editor. Valncia 1982.

LA FESTA. Any 1891 Dun dels llogarets de lHorta,


La dolaina i el tabal, que si fon, estic dubtant,
les grupes i els cirialots, Benimaclet, Alboraia,
els misteris, lenram, Russafa, Benifaraig,
els Sants de la process. Benimmet, Catarroja,
Els apstols, les dansetes, Picanya, Torrent, Albal,
els vens de Bonreps Massarrojos, Burjassot,
i tamb de Mirambell Massamagrell, Alaqus
i les gents de pobles prop Mislata, Alfara, Godella,
anuncien al mn sencer Benetsser, Albalat,
que hui es dna el gran colp, Vistabella, Massanassa,
desta manera, fent festa Almssera, Campanar,
al Cos del Nostre Senyor. Manises, Silla, Montcada,
Almussafes, Alfafar,
Beniferri, Aldaia, Foios,
Bonreps, Carpesa, El Grau
Xirivella, Borbot,
Museros, Paterna, Quart,
Benifai, Meliana,
Rafelbunyol i Patraix.
Puix sn tants, que quan me pose
a voler-los recordar,
la mateixa multitud
fa ms la dificultat.
(pg. 59)

amagrell
Duc jo de Mass
nat la terra:
lo que mha do .
ro v is io n s d e boca i guerra..
P
o m a te ix q u e en Mirambell.
L
( pg. 67 )

13
TESTIMONIS

Veus de lectores i de lectors


El nostre agrament a les persones que, quan lligen un article i pensen que hi ha alguna cosa que
afegir o rectificar, safanyen a dir-ho, animant-nos a investigar o a contrastar la informaci. s un
senyal molt bo que diu linters amb qu es llig la nostra revista PLAERDEMAVIDA.
Al nmero 56, de juliol de 2017 a larticle Vivncies entre els anys 50-55 safirmava que en la
riuada de 1957 es mor el tio Coixo. Una lectora ens ha volgut contar un poc ms de la vida i la
mort del Coixo i nosaltres ho contem tal i com ens ho ha explicat.

Breu conversa amb Pilar Devis La Nadala


Estem al jardinet dentrada de casa La Nadala. La casa que era dels seus pares, on ella va nixer. s
una casa preciosa, nica al poble, perqu la porta dentrada no dna al carrer Sant Vicent sin que
dna a un jard, que, per cert, est molt ben cuidat i molt bonic. Deixem que parle Pilar.

El tio Coixo havia vingut al poble fugint dun lloc on baixar pel caixer de barranc i sespant. Vingu
no podia viure, ac li deixaren una caseta dapers caminant fins ac prop, seguit dun riu daigua. No-
de vora el barranc, prop da on est ara el camp de saltres, les xiquetes, estvem repenjades a la finestra
futbol. All podia refugiar-se i fer-se de menjar. Era de landana i els nostres pares i mares tractaren de
molt destre per apanyar qualsevol cosa, des de sa- salvar-lo, tirant-li sogues. Per no pogu acostar-se a
bates a cabassos, passant per corretges i xicotetes les sogues perqu ac pel carrer venia aigua del bar-
mquines. Mon pare li encomanava algun treball i li ranc per dos punts: un riu venia per la part que ara
donava menjar i alguna porci del tabac que collem s el polgon i un altre per la part de Mirambell. Ac
als nostres camps. Ell venia prou a casa i sassentava es formava un remol que el tio Coixo no pogu vn
sobre un bancalet del jard, ac a on estem ara i ens cer. Quan marxava portat per laigua ens deia adu,
contava coses als xiquets. Recorde sentir-lo parlar de xiquetes ja no us vor ms. Nosaltres plorvem de
la guerra. Quan vingu la barrancada de 1949, que pena. Estimvem aquella persona tan amable, tan
va ser ms terrible per a la ribera del Carraixet que la sabuda i tan sola.
de 1957, tota la famlia vam haver de pujar a landana
tot el que podem, els animals, fins i tot la vaca. Mon Grcies Pilar pel relat tan viu que ens has fet, ja has
pare que havia anat amb el carro al barranc a per bo- aclarit que la barrancada del 1949 va matar el tio
los per tapar el fang del carrer, no pogu ja ni tancar Pep, el Coixo.
la portalada i laigua sens emport tots els apers del
carro. El tio Coixo, a soles en la caseta, vei laigua

Barranc del Carraixet amb baixada daigua.


14
BIOGRAFIA

FRANCESC EIXIMENIS,
O.F.M. ( 1409) Part II

Eiximenis no desatengu la seua dimensi Les seues dos ltimes obres importants deno-
dhome dEsglsia mentre estigu a Valncia. Aix, ten ja lenfocament preferentment espiritual i contem-
particip en 1392 en una comissi dexperts que platiu de qu hem parlat. La darrera obra en valenci,
revis els llibres hebraics furtats durant el sagnant la Vida de Jesucrist (691 captols), dedicada tamb
pogrom de 1391. Tamb en 1391, en una poca a Pere dArts, conclosa possiblement en 1403,
dura i perillosa per a la Ciutat i Regne de Valncia, s una obra que pretn, com diu el prleg, escalfar
organitz una espcie dexrcit espiritual que reco- els creients en lamor a Crist i sa mare la Verge, la
rregu els monestirs de prop de Valncia on deman Gloriosa, com ell lanomena. s un complet trac-
als religiosos llurs oracions, per impetrar ajuda e re- tat, doncs, cristolgic i mariolgic, per amb con-
mei. En darrer terme, particip en 1397 i 1398 en tingut ms ample i, com les obres ms importants
una comissi de telegs de tota la Corona dArag dEiximenis, gaireb enciclopdic. Daquesta obra se
(entre els quals estava el dominic Antoni Canals), per feren traduccions al francs i al castell. Lincunable
a assessorar el rei Mart sobre el Cisma dOccident. de la traducci castellana, feta per fray Hernando de
Aix mateix, mantingu excellents relacions amb Hug Talavera, O.S.H., primer bisbe de Granada desprs
de Llupi, bisbe de Valncia entre 1398 i 1427, a qui de la Reconquesta, fou el primer llibre imprs en eixa
dedic, possiblement en 1398, el Pastorale (Pasto- ciutat. El Psalterium alias Laudatorium (Saltiri o Lau-
ral), de 167 captols en llat. s un complet manual de datori), compost a principis del s. XV, s un bell recull
consells per a un bisbe, on se nota molt la influncia de 344 oracions en llat que Eiximenis dedic al papa
de lobra homnima de sant Gregori. dAviny Benet XIII, estructurades en tres cicles: De
Desprs de la mort del rei Pere el Cerimonis laude Creatoris (sobre la lloana del Creador), De vita
en 1387, principal impulsor de Lo Cresti, Eiximenis et excellentia Redemptoris (sobre la vida i excellncia
abandon definitivament aquest projecte i se centr del Redemptor) i De vita et ordinatione hominis viato-
ms en temes espirituals, contemplatius i fins i tot ris (sobre la vida i ordenaci de lhome viador).
mstics que illustren la majoria de les seues obres Precisament aquest papa dAviny, Benet XIII,
posteriors. Tenim aix el Llibre dels ngels (201 cap- laragons Pero Martines de Luna, el convoc al con-
tols), concls en 1392, dedicat a Pere dArts, mes- cili de Perpiny a finals de 1408 i el nomen patriar-
tre racional, que s un veritable tractat dangelologia i ca de Jerusalem i bisbe dElna, antigua denominaci
que tingu molt dxit, essent el llibre dEiximenis que de la dicesi de Perpiny. El 15 de maig de 1409 ja
fou ms tradut (traduccions al llat, francs, castell consta el nomenament del successor dEiximenis en
i fins i tot el flamenc). Una de les versions incuna- la dicesi de Perpiny. I un mes abans, entre el 25 i
bles franceses fou el primer llibre imprs a Ginebra el 26 dabril de 1409, se fu un acurat inventari dels
(sanomenen incunables als llibres impresos abans de llibres que Francesc Eiximenis possea, que encara
l1 de gener de 1501). Aquesta obra contribu a ms estaven a Valncia, i no havia tingut temps encara
poderosament a difondre la devoci als ngels entre dendur-se a Perpiny. Se pot suposar, per tant, que
la poblaci valenciana. Posteriorment, vers 1396, es- mor a Perpiny poc abans deixa data. Francesc
crigu el Llibre de les Dones (396 captols), dedicat a Eiximenis fou soterrat al convent francisc deixa ciu-
Sanxa Ximenes dArens, comtessa de Prades, on tat rossellonessa.
al principi se donen algunes directrius bsiques per
a leducaci femenina segons els cnons de lpoca,
per desprs shi fa una completa exposici dels fo-
naments de la fe catlica (i saprofiten molts materials El Roder de Benimaclet
destinats a llibres no escrits de Lo Cresti).

15
VOCABULARI DE GUILLATS

Vocabulari de guillats
Per aix llegim: per fugir del fantasma de la terribilitat;
o, si ms ben dit, per saber encarar-lo racionalment
o, si ms no, amb elegncia.
Jaume Cabr (Les incerteses)
1er
lliurament

ADRENALINA ANGOIXA
El rellotge, un daquells digitals, el tenia ben a la vista. A no hauria dhaver-me passat mai, va ser un
En restaven deu segons, del compte enrere. Unes despropsit des del primer moment, per ja eren tres
gotes de suor regalimaven galtes avall; la m, amb anys a latur i no en vaig sospesar les conseqn-
una lleugera tremolor, aferrava amb fora les alicates cies. Primer va ser mentir sobre el nivell dalemany;
de tallar. Restaven nou segons. Per rdio li havien desprs, amb aix que em movia per la ciutat com
dit que tallara un dels dos cables, un solament, per si portara un GPS al cervell, el desficaci estava com-
lelecci havia de ser seua. Huit segons. La dona i els plert. Primer dia de feina: he perdut talment loremus,
fills, els pares, els germans, amics... tots es varen con- mhe desorientat tres o quatre vegades i he hagut
gregar al seu pensament mentre anava acomiadant- darrimar-me a la vorera amb el microbs per tal de
se, un per un, de cadasc dells. Set segons. Podia preguntar; quan, a la fi, hem arribat al museu, noms
haver tallat ja un dels dos. Sis segons. El roig, el verd? disposaven ja de quinze minuts per poder visitar-lo.
Podia haver-se decidit per un dels dos feia estona. Per tal de tornar: igual, desorientat com un ping a la
Cinc segons. Quatre segons. Tres segons. El temps sabana... I ara a. Veges tu, com els explique jo ara,
corria irremeiablement. En dos segons, si no escollia als guiris aquests, que hem arribat tres hores i mitja
el cable adequat, la bomba esclataria. Per aix, per tard i que el transatlntic fa vint minuts que ha salpat.
si fallava, va preferir exprimir la seua vida al mxim i
va esperar fins al darrer segon per tallar el cable verd.

ANALFABET
Quan larqueleg va desxifrar el jeroglfic, ja era mas-
sa tard i es va entristir molt. Havien escrit: Ens volen
soterrar a tots amb el fara. Pels dus, ajudeu-nos!

16
VOCABULARI DE GUILLATS

ANTIAVALOTS ANUSCPIA
Tractava dacomplir la seua tasca amb zel. Aquells El president va eixir de la reuni del consell a corre-
dimonis els estaven provocant, alant els llibres per cuita. Un cop aprovada la fusi, va demanar que li
damunt dels seus caps, amenaant-los. A una ordre prepararen els contractes a linstant. Davant la im-
del tinent desferen la formaci i mamprengu la ba- possibilitat denllestir-los amb tanta rapidesa, va dei
tussa. Ell li va obrir el cap a una xiqueta duns catorze xar signats uns fulls on la seua secretria afegiria el
anys, amb sort li hauria fet un favor i li hauria tret les text: calia actuar amb dilaci, temia que els dirigents
ganes de tornar a protestar. Va ajudar a reduir-ne uns de lempresa absorbida sensumaren alguna cosa i
quants ms fins que la gentada destudiants es va feren marxa enrere. Vint minuts desprs de deixar la
dispersar. Acabada la feina, va dirigir-se a linstitut de sala de juntes, el seu xofer el deixava a les portes de
la seua filla, que ja lesperava a la porta, tota sola, lhospital. Amb tanta serenitat com es movia entre els
encara de morros. taurons de les finances, entre metges es trobava veri-
No pots prohibir-me fer vaga es va queixar la xi- tablement alterat. Estar dos dies a dieta, noms amb
queta, saps que tenim ra amb les nostres reivin- lquids, no lajudava a relaxar-se; que en uns minuts
dicacions. estigueren ficant-li pel cul aquell malet aparell per fer-
li lanuscpia tampoc no lajudava gens. Va demanar,
No s si teniu ra, per s que eixes no sn ma-
o exigir ms b, als metges, que li lestacaren duna
neres.
maleda vegada. Quan ho varen fer, els facultatius no
I quines sn les maneres? Assentir amb el cap donaven crdit al que veien, o exactament, al que no
cot i seguir els seus dictmens a cabotades? Thas veien: aquell senyor no tenia entranyes!
parat a pensar si el resultat de les seues accions s
ladequat? Sn raonables ells?
AXIOMA
Qu sabeu vosaltres com shan de fer les coses?
Ells sabran quina s la millor manera de fer-les que Per al conjunt de treballadors de lempresa era un
per aix sn els que manen, no? A mi noms em axioma: el seu cap era un cabr. Ning no ho dis-
preocupa que a tu no et faa mal ning, que nhi ha cutia. Per aix, quan la filla del cap entr a formar
molt de malparit solt! part de la plantilla, els va costar acceptar-la com una
igual: per a ells era un cos estrany que acabaria con-
Llavors, al watssap de la xiqueta li va entrar un mis-
taminant el bon ambient. Si ella era davant, mai no
satge de la seua millor amiga: Estic a lhospital,
es referien al seu cap com el cabr. A poc a poc,
macaben de cosir el cap!
anaren perdent lalegria, ja no es veia la camaraderia
dabans. La producci sen va ressentir. El cap, vista
la sobtada inoperncia dels empleats, els escridas-
sava cada cop amb ms vehemncia. Fins que un
dia, a qui va escridassar va ser a la seua filla. Fet un
energumen, li va explicar del mal que havia de morir
si no donava un cop de puny a la taula i feia que la
producci tornara als nivells habituals. La filla rebia el
discurs amb el cap cot, en silenci. Quan son pare va
Estic a tornar al seu despatx, ella va dir, amb veu clara que
tots van poder escoltar: Ser cabr!
lhospital,
Des daleshores, la producci an tornant a la nor-
macaben de malitat. En un parell de dies, ja estava als nivells ha-
bituals.
cosir el cap!

Manel Hurtado
17
RESSENYES

Un tast de msica

Vist des de la perspectiva destos dos anys, la crea Com a ressenya dels programes, assenyalar que Vi-
ci del Consell Municipal de Cultura ha segut tot un cent Montalt actu junt amb la soprano Roco Mar-
encert a lhora de dinamitzar la vida cultural de Bon- tnez, acompanyats per Lixsania Fernndez a la viola
reps i Mirambell. Lelaboraci duna programaci de gamba i Eva del Campo al clavicmbal. Lelecci
cultural estable i diversa, juntament amb la posada acurada del repertori que estava conformat per di-
en marxa de mesures de difusi de les diverses ac- verses ries de compositors barrocs com J.S. Bach,
tivitats programades ha segut una realitat des del Vivaldi o Handel, la bellesa dels dilegs entre lobo
mateix moment de la constituci deste rgan par- i la cantant i la qualitat interpretativa dels executants,
ticipatiu dassessorament en matria cultural. feren gaudir un pblic que va correspondre profusa-
Un dels encrrecs que va rebre la Regidoria de Cul- ment amb aplaudiments. No debades, la msica ba
tura de lAjuntament per part del Consell va ser la de rroca s extraordinriament actual per la seua bellesa i
recolzar els artistes locals, b siguen joves estudi- fora expressiva. Una msica al servei dels sentiments
ants, o b siguen professionals ja que fins al mo- i les passions humanes i divines, que hui en dia seguix
ment no shi havien valorat com cal en el poble. sense deixar indiferent a ning.

En este sentit, el cicle de msica antiga ha marcat la Jos Carretero, actu assoles al clavec, presentant un
cloenda de la programaci cultural durant estos dos concert altament exigent a lintrpret i a loient. Lopci
ltims cursos. En este cicle hem tingut loportunitat de dedicar el concert ntegrament a la figura de J.S.
descoltar a dos extraordinaris msics com sn Bach era tota una declaraci dintencions. Triar una de
Vicent Montalt Ros i Jos Francisco Carretero Gil. les seues obres ms difcils i complexes per a este ins
Els dos artistes tenen una carrera professional amb trument (el clave ben temperat, preludis i fugues del
projecci internacional: Vicent, actualment ocupa la segon llibre), sabent que sadreava a un pblic no es-
plaa de solista de corn angls en lOrquestra Filhar- pecialitzat, fins i tot era agosarat. Interpretar de manera
mnica de Qatar i Jos actualment residix a Ginebra sbria i precisa des duna perspectiva histrica molt
(Sussa), desenvolupant la seua carrera com a intr- cuidada, evitant qualsevol virtuosisme artificis, era
pret solista de clavec i especialitzant-se en msica la demostraci que el nostre artista local t una gran
antiga per a instruments de tecla. maduresa musical. El resultat: un pblic atent, pre-
disposat a lescolta activa que ens demostra que els
Lesglsia de Bonreps i Mirambell fou lespai triat
vens i venes de Bonreps i Mirambell estan oberts a
per a la realitzaci dels dos concerts. Val a dir que
qualsevol proposta musical i que no es deu renunciar
lesglsia s un edifici local dun gran valor patrimo-
a la qualitat musical per arribar al pblic. En definitiva:
nial i degut a les seues condicions acstiques, un
que no es tracta dentendre o no entendre, de saber
lloc ideal per a la interpretaci de la msica antiga.
o no saber, perqu la msica arriba on no arriben les
Hem de tindre en compte que lestil arquitectnic de
paraules, perqu la msica s laliment de lnima.
ledifici s tpicament barroc a ligual que la msica
que shi va interpretar en els dos concerts.
En quan a laforament, destacar que es va omplir
de pblic en ambds casos, tot i que era la primera Domnec Hurtado
vegada que es programaven concerts de pagament
en el poble. No debades, la intenci era la de posar
en valor la qualitat musical i interpretativa dels ar-
tistes i la importncia de poder-los gaudir.

Julio Cortzar
18
LA RATETA DIGITAL

www.viatjallibre.com Vos avellix fer una ruta literria?


Sempre han dit que llegir ens permet viatjar a mons llu
nyans, posar-nos a la pell dels personatges i descobrir els
paisatges que recorren eixos protagonistes. Les lectures
de Vzquez Montalban ens transporten a la vida al bell
mig de la ciutat de Barcelona, per: coneixes els llocs on
van viure i van crear els autors valencians? La Conselle-
ria dEducaci, Investigaci i Cincia sha proposat que
coneguem i llegim les obres dels 12 autors ms influents
de la literatura valenciana. Per aix ha creat lespai web
ViatjaLlibre/ViatjaLliure que ens permet descobrir les cases on van nixer, crixer o morir els nostres au-
tors i a la vegada fer algunes rutes literries: la primera ens permet conixer la ciutat de Castell de la Plana
acompanyats pels personatges del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, la segona ruta s per Burjassot
de la m de la poesia de Vicent Andrs Estells i la tercera ens transporta fins Altea, seguint Matria de
Bretanya de Carmelina Snchez-Cutillas. Una bona proposta perqu llegim i viatgem al mateix temps!

Enguany la fira est a laltra banda del Barranc! www.llavorsdaci.org


A finals del mes doctubre es celebrar a Borbot, Carpesa i a
la ciutat de Valncia la 5 Fira de la Biodiversitat Cultivada
del Pas Valenci. Aquesta fira est impulsada i organitzada per
una associaci anomenada Llavors dac, un collectiu de gent
que, cansades de vore com les produccions i mercats daliments
estaven tan uniformitzats, varen pensar que calia promoure la re-
cuperaci de varietats locals i tradicionals. I s aix el qu podem
trobar en aquesta fira, un mercat dintercanvi de llavors tradi-
cionals perqu els productors i llauradors puguen compartir el
que saben del camp, per tamb s una bona oportunitat per als
consumidors de tastar aliments ecolgics o de proximitat, de conixer quins conreus sestan recuperant i de
descobrir quines fruites i verdures ja noms existeixen a la memria dels ms grans. Per saber les dates, els
horaris de les activitats, noms heu de fer click a lenlla!

un mn de Una #app per aprendre poesies jugant


Joana Raspall va ser escriptora, bibliotecria i una de les
p o e s i a
creadores de poemes i contes infantils que ms lligen els xiquets Descarregate-la en
hui en dia. Va morir el 2013 quan tenia 100 anys. Ara, un dels
seus nts, Ernest Cauh, ha impulsat una #app dedicada a ex- www.unmondepoesia.cat
plorar lunivers creatiu de la seua iaia, per per fer-ho ms ldic
ha incorporat una srie de jocs i reptes. Aix, proposa tres en-
torns per a aventurar-se: els animals, les lletres i la natura. En un
destos mons creatius els jugadors han dajudar a la poetessa a
salvar del foc els llibres duna biblioteca (tal com havia fet Joana
durant la Guerra Civil) o en un altre moment hauran de comple-
tar els seus poemes buscant les paraules que hi falten. Aquesta
aplicaci est desenvolupada per lstartup Tics Meditics i est
disponible per a la majoria de tauletes i mbils del mercat. No ho
dubteu: endinseu-vos en un mn de poesia! @la rateta digital
19
No esgotarem la pacincia,
reclamant all a Madrid
que lestat solte la pasta
que ha recollit des dac.
A de lautonomia
fou un invent positiu
perqu si el govern s prxim
el contacte s molt ms viu.
Per la gent valenciana
activa, treballadora,
paga impostos elevats,
que lestat cobra i no ens torna.
Aix de lestat s xungo,
ens diu: Heu de gestionar
educaci, sanitat,
cultura, serveis socials...
Desprs no dna diners
per a poder-los pagar.
Ja fa dcades potser
des qu el Govern Valenci
per a servir les persones
sha, per fora, dendeutar.
Lestat espanyol, mesqu
ens regateja els diners
que ens pertoquen en justcia,
i ens vol sbdits i empobrits.

Hem fet el Plaerdemavida 57


Textos de: Llus Antol Santolria, Rosella Antol, Llus Brines, Domnec Hurtado, Manel Hurtado,
Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Rafel Sena. Collabora
Agraments especials: Amparo Serrano, Pilar Ciurana i Pilar Devis la Nadala.
Coordinaci de continguts: R. Antol, A. Ros.
Correcci lingstica: A. Ros.
Muntatge i maquetaci: Ethel Roca.
Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Imprimeix: Baquedano.
Edita: Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Dipsit Legal: V-2407-2004