You are on page 1of 4

Arnold Schenberg (1874-1951) i el dodecafonisme

Dorigen austrac, li va tocar viure les dues guerres mundials i el nazisme. Era dorigen
jueu i viva a Viena, va haver dexiliar-se i va anar els EUA. On intentar guanyar-se la
vida donant classes i amb algun treball espordic a la industria de Hollywood.

Schenberg era un personatge amb molta cultura, a nivell pictric estava prop de
lexpressionisme. Va tenir molts contactes amb lavantguarda a travs de Kandinsky.
Era el moment en que Kandinsky estava treballant en un teatre diferent que aculli so,
color i llum. El referent a la sinestsia. Hi havia una correspondncia entre el so i color.
Crear la sonoritat groga (que es va quedar amb el libretto, i no es va portar a terme).

Schenberg estava en la lnea de Kandinsky, plantejava un teatre en que el color i el so


poguessin tenir ressonncia. El color i el so tractats com a vibraci. Estaven entorn de la
proposta del Blue Richter. Kandinsky convidar a Schenberg i Albern Berg a escriure
sobre msica a la revista. Es el moment en que es busca un dileg ms profund entre les
arts.

s el moment en lentrada de labstracci. I lart fa un canvi radical, es crea una


abstracci que dna possibilitat a la msica (ja que hi ha una abstracci del so en s
mateix). Sense cap mena de correlat visual. Un art que deixa de ser una representaci i
sacosta cap a una altre banda.

A nivell de pblic, fins el moment hi havia un pblic dauditori. Una societat amb un
public de concert. Aquest fet far que la majoria no entenguin la proposta musical de
Schenberg. Daquesta manera, comena un distanciament de la msica contempornia
amb el pblic. La critica negativa cap al compositor austrac i posteriorment la dels seus
alumnes no s un fet positius cap a la obra de lautor. Schenberg funda la societat de
concerts en que la gent quedava per escoltar la msica per no com si fos un auditori,
sin que les obres sescoltaven varies vegades per explicar-les i comprendre-les. La
msica havia de ser all que toca psquicament al sser. La radio havia provocat una
escolta distreta que es contraposava a lescolta religiosa del romanticisme.

Srie dodecafnica la octava de do a do est composada per 12 semitons (do do#).


Schenberg agafa els 12 sons i els treu de la tonalitat. Si sagafen els 12 tons sense
tonalitat. Si tinc la tonalitat de do major i colloca un si provoca tensi. Si tinc la
tonalitat de mi major i colloco un re# es pren tensi. Aix el compositor proposa els 12
tons sense jerarquia. Preestablir una tonalitat i establir noves regles. Amb els colors
passava el mateix, tenem els colors per no la forma.

Les regles eren fer servir una srie que avarques els dotze sons i que no podien
aparixer sons repetits abans que no haguessin aparegut els altres sons. Perqu no pot
aparixer un so abans que els altres? Perqu daquesta manera cap so pren importncia.
Les composicions es feien a partir de quatre sons i no els repetien fins que haguessin
aparegut tots. Aix es deixa ms lliures els sons. Les tcniques de composici podien ser
a travs de l inversi (smil amb Bach i les fugues) i la retrogradaci (cap enrere) o
inversi ms retrogradaci.

A nivell musical lobra de Schenberg es destaca en tres etapes.

1) Correspon a la msica tonal i es troba la influencia de Wagner i Liszt.


Schenberg intenta conciliar la msica de Wagner i de Brams (en el moment
semblava una contradicci ja que un era el ms innovador i laltre el mes
clssic). Lobra important es fa el 1899 i es diu La nit transfigurada. Obra
inspirada en un poema (smil a la manera romntica). Ser una obra molt
aclamada pel pblic.

*La nit transfigurada (1899)

Esta molt a prop del romanticisme. Es una manera de sentir la massa sonora a la manera
wagneriana.

2) La segona etapa comena el 1908 i porta cap a la suspensi de la tontalitat. No


estem en cap tonalitat en concret, es salta duna a laltre sense mai saber on
estem situats. La tonalitat per sentit i funcions. Wagner a Tristan i Isolda ja ho
havia plantejat. s el periode de ATONALISME (en tota lobra), Schenberg
renunciar a aquest terme i proposa el PENTONALISME (totes les tonalitats).
Daquesta poca s el que es coneix la malodia dels timbres, la melodia en que
limportant del so s el timbre. Fa una tcnica en que fa viatjar el so dun timbre
a laltre sense que lorella pogui saber en quin moment es produeix el canvi. Hi
ha una textura de timbre que es passa dun instrument a un altre per mai se sap
quan passar. Lorella no assimila quan sest produint. Sprenchgesang ser el
cant parlat que apareix el 1912 amb Pierrot lunar (per cinc instruments i veus).
Obra que illustra uns poemes de fi de segle. Cantat que ataca la nota com si
lacaricies. Es passa duna nota a laltre deslliant-se (glissando, sense marcar el
salt). La nota no sinterromp, es modifica conforma es va cantant. Es destrueix
la veu com a llenguatge articulat.

*Sprechgesang Pierrot Lunar

Obra molt propera al cabaret de lexpressionisme alemany, que portar cap al Cabaret
Voltaire (dada). El cnon del Pierrot Lunar (que est dividit en tres parts) en lapartat
taca de lluna hi ha un encadenament. Es critica la msica com all que s atonal i
bolxevic (all que sembra el caos) i que es converteix en sospits. El cnon dura poc ja
que a causa de que les normes sestaven inventant es creaven obres molt curtes. Per
aix, la majoria de peces de lpoca sn molt breus. Anton Webern va fer una pea de
13 segons. Volien fer grans obres per no podien.

3) El tercer perode comena el 1928. El moment on apareix el dodecafonisme. Es


fan peces per piano. Opus 23 apareix com a noci duna srie en la qual tots els
sons sn iguals (sense notes privilegiades, una davant de laltre). s en aquest
moment quan Schenberg planteja una restauraci de la forma musical, crea
nous lligams amb la msica perqu els anteriors ja no serveixen. Es crean peces
per piano.

*Vals. 5e moviment.

Srie de 12 notes i cada una prov dun altre motiu. La msica que es presipita i
regredeix. Hi ha un cert smil amb el jazz (ms agitats) que no sn exactes. El jazz que
entre a Alemanya amb molta fora (el nazisme lintentar prohibir) i hi haur msics
alemanys que intentaran traduir-lo.

*Variacions Opus 31 (per orquestra)

s molt ms elaborat que ens els inicis. Hi ha un treball temtic molt important. A nivell
formal intenta mantenir unes variacions separades per un moment de silenci. La Nit
transfigurada mostrava uns elements que aquesta no mostra, sembla que lhagin fet dos
persones diferents. Una tenia masses sonores i referncies a Wagner i aqu no tenim tota
lorquestra, sin que es separen en superficialitat, fugint de la tensi.

4) Etapa que portar fins a la seva mort quan sinstallar als Estats Units.
Curiosament fa peces en que torna a la tonalitat. Es varien les dues maneres de
crear. A nivell personal ha hagut de fugir del seu pas. La situaci econmica
que ha de suportar s angoixant. Donar classes particulars i es continuar
sentint fora de lloc (dins duna altre cultura musical).

Schenberg va escriure un llibre dHarmonia quan el romanticisme ja havia acabat amb


la tonalitat. Va intentar voler justificar la nova harmonia del dodecafonisme. En tota la
msica hi havia harmonia. Lestil i la idea ser un llibre de reflexions sobre msica i
pensament. La msica es converteix en all cientfic.

Albern Berg

Ser alumne de Schenberg que marxar de Viena tot i no ser jueu. Renovar lpera i
lobra ms coneguda ser Lulu que en llenguatge tindr importncia per el crit final.
Tamb tindr polmica per ser la primera vegada que es posa una prostituta en escena.
Una altre obra important s Wozzeck. De totes dues obres caracteritza els personatges a
partir de les qualitats de timbre de la veu. No s el leitmotiv que va apareixent, sin el
timbre de veu el que pren importncia. Unes caracterstiques de veu determinades
donaven un valor moral determinat.

Concert de viol i orquestra ser una obra de Berg que sestrenar a Barcelona i s del
1935. s ms conegut com a Concert a la memria dun ngel per dedicar-li a la filla de
Mahler.
*Concert de viol i orquestra

El llenguatge es mostra de cam cap a Schenberg. Hi ha un concert en forma


clssica. El solista i lorquestra es mant. Lesttica es diferent que la romntica, per
tot i aix hi ha moviments. En aquest cas dos. Els Romntics volien aconseguir una
pea unitria. La llargria de les noves obres s molt ms curta que la visi romntica.

Anton Webern

Ser el tercer de lescola de Viena. s el compositor ms important pels compositors


dels anys 50 que segueix amb el dodecafonisme. Ser el compositor ms interessant per
personatges com Pierre Boulez i Stockhausen. Webern era el mes important perqu era
el que sarriscava ms i que alhora, mant ms el lligam entre msica i pensament (i en
la tradici). Webern es troba en la inspiraci de Bach (pren les fugues).

*Cnon

Feia peces mnimes perqu li costava trobar formes. Destaca la veu, els salts
dintervals sn molt greus (de lagut al greu). Les caracterstiques que prendr la veu en
contemporani seran aquests salts bruscos.