You are on page 1of 11

Equip de Pastoral

VEDRUNA BALAGUER

Bon dia.
Desembre 2017
DIVENDRES, 1 DE DESEMBRE.

QUE TOT EL NOSTRE COS ESTIGUI ATENT AQUEST ADVENT.

Que la teva mirada sigui
mirada clara,
sigui mirada d’infant,
que transparenta l’ànima.

Que el teu somriure sigui
somriure ample,
força que neix de dins,
ganes que es contagien,
bon humor que doni sentit
al final de la teva jornada.

Que la teva paraula sigui
paraula valenta,
que no amagui la veritat
i no temi proclamar-la.

Que la teva veu sigui
d’aquells que ja no poden ni alçar-la.

DILLUNS, 4 DE DESEMBRE.

QUE TOT EL NOSTRE COS ESTIGUI ATENT AQUEST ADVENT.

Que les teves mans siguin
mans entrellaçades,
mans amb unes altres esteses,
obertes, no solitàries.
Mans unides i fortes
que avui construeixin el demà.

Que la teva ruta sigui
caminada compartida,
que cerqui obrir amb uns altres
petjades de nova esperança.
Que el teu camí acompanyi
el caminar del poble en marxa.

Que la teva vida sigui
vida lliurement donada,
perquè valgui la pena ser viscuda
i no gastada.
DIMARTS, 5 DE DESEMBRE.

GUARDA’M...

Senyor,
queda’t amb nosaltres durant tot el dia
i guia totes les nostres accions,
paraules i pensaments.

Guarda els nostres peus,
perquè no caminin ociosos,
sinó que vagin a l’encontre
de les necessitats dels altres.

Guarda les nostres mans,
perquè no s’obrin per fer el mal,
sinó per abraçar i ajudar tothom.

Guarda els nostres llavis
perquè no diguin falsedats
ni coses indegudes
i no parlin malament del proïsme.
Al contrari,
que sempre estiguin disposats
per animar tothom i beneir-te a Tu,
Senyor de la vida.

Guarda les nostres oïdes,
perquè no perdin el temps
a escoltar paraules falses o sense sentit,
sinó que estiguin sempre atentes
a escoltar el teu misteriós missatge,
per fer també avui la teva voluntat.

DILLUNS, 11 DE DESEMBRE.

LA LLUM AL PAÍS DE LA NIT.

Era el país de la nit. Una nit que mai no s’acaba; mai no havia sortit el sol.
La gent d’aquell país era encongida i trista de tant d’estar a les fosques. Ni se
n´ adonaven que estaven tristos, ho veien normal. Per a ells la vida era trista, fosca, els
carrers i les cases eren foscos com una gola de llop. No hi havia ni estrelles.
Un dia va presentar-se un infant que duia al palmell de la mà una flama petita. L’infant
es passejava pels carrers. Alguns nens i nenes del país de la nit varen sortir al balcó de
casa i deien a la gent gran:
- Aquell nen que passa pel carrer porta una llum a la mà. Què és?
Els gran contestaven:
- Au, tanqueu el balcó i fiqueu-vos a casa. Aquell infant ha vingut del país de la llum
i ens vol fer mal als ulls.
I agafaven els nens i nenes i els tancaven a casa. Però ells, tancats i tot, deien:
- Jo vull anar-me’n al país de la llum, jo vull anar-me’n amb aquell nen al país de la
llum.

La gent es va dir bona nit i se’n va anar a dormir i l’endemà es van llevar i se’n van anar
a treballar com sempre. I heus ací que de bona hora ja hi havia nens i nenes que
passejaven pel país de la nit amb una llumenera a la mà. Estaven xirois perquè l’infant
de la flama petita al palmell de la mà els havia donat llum. Així es passejaven per tots
els carrers del país de la nit.

Els homes del país de la nit no volien pas la llum. Deien:
- Això fa mal als ulls
Xiuxiuejaven els uns amb els altres i s’enfurismaven contra els infants perquè duien la
petita flama a la mà. I heus ací que no eren cinc o deu: eren cents i cents i tots omplien
de llum i de joia els carrers del país de la nit.

Els grans es van reunir a la casa més gran del país de la nit per discutir què fer amb els
infants. Decidiren cridar els capdavanters dels infants i els digueren:
- Ara mateix, al davant nostre, apagareu la vostra llum; tenir aquesta llum encesa va
contra els costums sagrats del nostre país.
I manaren als guardians d’apagar totes les llumeneres de tots els infants. Els
capdavanters els posaren al calabós més fosc que no el país de la fosca.
Molts dels infants que havien passejat la petita flama es posaren a plorar.
Uns homes entraren al calabós per apagar la llumenera dels infants, però no podien pas.
Bufaven amb tota la ràbia però la llumenera no s’apagava mai. Ficaven la mà dels
infants dins un cubell d’aigua, però era impossible la petita flama no es rendia de cap
manera. Per fi els deixaran estar...
Van fer dir pels diaris que tot estava acabat, varen tancar la porta amb set panys i set
claus, varen posar vigilants a l’entrada i se’n van anar.

Allí dins van quedar els infants, però no s’havia acabat.
Tot el país de la nit, des del calabós fins a casa del sabater, que tenia més fills que un
formiguer formigues, tothom podia veure que en el país de la nit es començava a fer
clar.
Qui sap si havien descobert que la petita flama havia deixat a tots els cors una mica de
resplendor.

Francesc Botey
DIMARTS, 12 DE DESEMBRE

MOSTREU-VOS, SENYOR

Mostra't amic Jesús com:

Com la Veritat, per a ser dita;
Com la Vida, per a ser viscuda;
Com la Llum, per a ser il·luminada;
Com l’Amor, per a ser estimat;
Com el Camí, per a ser recorregut;
Com l’Alegria, per a ser donada;
Com la Pau, per a ser estesa;

a les nostres famílies i al nostre poble”.

DIMECRES, 13 DE DESEMBRE

COMPTA AMB MI, SENYOR

Tu sempre estimes a bons i dolents. Perdones sempre. Aculls sempre. Estàs sempre
a prop. No cobres. No ets objecte de conquesta ni per mèrits, ni per
compromís. Necessitem descobrir la teva gratuïtat.

COMPTA AMB MI, SENYOR.

Volem una Església que visqui pendent de tu, més que dels seus mèrits; una
Església que s’oblidi d’ella mateixa per posar els ulls en tu i en l’home; una
Església que, ni se senti superior, ni privilegiada i que doni de franc el que té.
Volem una Església així.

COMPTA AMB MI, SENYOR.

Et demanem per tots els homes que estan dedicats a bastir un món nou, que no es
desencoratgin en els seus fracassos. Que no s’entretinguin en les conquestes
assolides. Que reconeguin els seus errors i tinguin la humilitat de tornar a
començar novament.

COMPTA AMB MI, SENYOR.
DIJOUS, 14 DE DESEMBRE

EL PETIT AVET

Una vegada hi havia un avet petitó. Tots els arbres del bosc tenien fulles, ell era l’únic
que, en lloc de fulles, tenia una mena d’agulles, res més que agulles. Li sabia un greu!
- Tots els meus companys tenen unes fulles magnífiques, unes magnífiques fulles
verdes, jo només tinc punxes. M’agradaria tenir les fulles d’or per fer dentades a
tots els altres arbres.

L’endemà, quan va despertar-se, va quedar tot admirat.
- I ara! On són les meves punxes? Ja no les tinc. Estic cobert de fulles d’or. Quina
alegria!
I tots els seus veïns no feien més que dir:
- L’avet petitó és tot d’or!
Un lladregot ho va sentir. De nit, es va acostar a l’avet amb un gran sac i va robar totes
les fulles. No en va deixar ni una.

Quan va sortir el sol, el pobre avet, veient-se tot despullat, es va posar a plorar.
- No en vull més d’or. Quan vénen els lladregots us ho prenen tot i no us deixen res.
M’agradaria tenir les fulles de vidre. El vidre també brilla força.
L’altre matí, quan es va despertar, tenia les fulles que havia desitjat.
Es va posar molt content.
- En lloc de fulles d’or tinc fulles de vidre, Puc estar ben tranquil, ara no me les
prendrà ningú.
I tots els seus veïns no feien més que dir:
- L’avet petitó és tot de vidre.
Quan arribà la nit es va desfermar una gran tempesta i bufà el vent amb tota la força.
El vent va sacsejà tant el petit avet que no li deixà ni una fulla sencera.
Veient aquell estrall, l’avet es va posar a plorar.
- Què en sóc de desgraciat! Les fulles d’or me les prenen, les fulles de vidre me es
trenquen. M’agradaria tenir unes fulles verdes, ben verdes, com tots els meus
companys.

L’endemà es va despertar i tenia el que havia desitjat.
- Quina alegria! Ara ja puc estar tranquil i no tenir por de res.
I tots els seus veïns no feien més que dir:
- Mireu l’avet petitó! És com tots nosaltres.
Al cap d’una estona compareix una cabra tot passejant amb els seus cabrits. Quan va
veure l’avet petitó, que tots hi arribaven, va començar a cridar :
- Veniu, cabrits, veniu! Mengeu fills, mengeu! Que no quedi res!
Els cabrits, trescant i saltironant, s’ho mengen tot en un moment sense deixar ni una
sola fulla.
Arribat el vespre, el pobre avet, tot despullat i tremolant de fred, va posar-se a plorar.
- Se m’ho han menjat tot! M’he quedat sense les meves fulles verdes... Si
almenys pogués tornar a tenir les meves agulles!
L’endemà, en despertar-se, l’avet petitó va quedar ben parat. Tornava a estar vestit
d’agulles punxegudes
Què feliç és! Què content està! S’ha guarit ben bé del seu orgull.
I tots els seus veïns, que el senten riure, no fan més que dir:
Què bé, l’avet petitó torna a ésser com era abans. Quin goig que fa!

DIVENDRES, 15 DE DESEMBRE

AMB TOTA LA VOLUNTAT DE SEGUIR-TE, SENYOR

De vegades sóc calculador, Senyor,
i no m’agrada arriscar res, tinc por;
vull tenir les meves seguretats
i m’espanta l’imprevisible.
Al cap i a la fi: et cerco o em cerco, Senyor?
Poso els ulls en Tu o en mi mateix?
Són els teus interessos els que cerco o els meus?
Estic disponible davant teu?

Vull quedar lliure per seguir-te,
arriscar el meu camí amb el teu,
deixar les meves pors i donar el primer pas.
Vull fiar-me del teu Pla, perquè sé que m’estimes.

DILLUNS, 18 DE DESEMBRE

EL QUART MAG
Una antiga llegenda conta com els mags, després d’arribar a l’establia, van oferir els
seus obsequis al nen que era en braços de sa mare.
Maria va acceptar els obsequis però el nen no va somriure, ni estendre les mans. El fum
de l’encens li va fer venir tos i la mirra i l’or tampoc van despertar el seu interès.
Els tres mags van tornar al seu país.
Quan ja havia desaparegut la caravana dels mags va aparèixer a l’horitzó el quart mag.
El quart mag, tan bon punt va descobrir l’estel, va agafar tres perles per obsequiar
l’infant i es va posar en camí. Volia trobar-se amb els altres mags i anar junts a on l’estel
els portés.
El primer dia va parar a un hostal per passar la nit. Quan va entrar al portal va veure un
vellet que, estirat a terra, tremolava de febre. Ningú no sabia qui era ni on anava. La
seva bossa estava buida i no tenia diners per pagar el metge i les medicines. L’amo de
l’hostal el volia fer fora. El mag va donar una perla a l’hostaler perquè l’atengués
convenientment..
L’endemà va pujar al seu cavall i es posà en camí amb l’intenció de trobar les altres
mags que anaven cap a Betlem.
El camí seguia per una vall plena de roques que s’alçaven entre ginestars. De sobte va
sentir un crit que li va fer posar la pell de gallina. Va saltar del cavall i va córrer cap el
lloc d’on venien els crits i va trobar una noia que lluitava per desfer-se d’un grup
d’homes capitanejats per un home molt ben vestit. Va preguntar què passava i li van dir
que el pare de la noia devia molts diners al cap d’aquell grup i que com que no tenia
amb què pagar-li pensaven vendre la noia com esclava. El mag els va donar la segona
perla i la noia va quedar lliure.
El tercer dia el mag va arribar a un poblet que els soldats d’Herodes havien incendiat.
Va entrar al poble i va veure que els soldats mataven els infants més petits de dos anys.
Prop d’una casa cremada una mare intentava que un soldat no li preguis el seu nadó. El
mag va donar la tercera perla al soldat per salvar l’infant.
Quan va arribar a Betlem els altres mags ja havien marxat. Va anar a l’establia. Josep
estufava la palla i Jesús era a la falda de Maria. Ella el gronxava tot cantant-li una cançó
de bressol.
El mag va avançar cap a ells i començà a parlar:
- Senyor, perdoneu que arribi després dels altres mags. Jo volia acompanyar-los i
portar-vos el meu obsequi: tres perles precioses tan grans com ous de colom.
Pel camí he trobat moltes persones necessitades per això he fet tard i ja no tinc les
perles.
El mag va explicar tot el que li havia passat pel camí i acabà dient:
- Senyor, arribo tard i amb les mans buides
A l’estança va haver-hi un gran silenci. El mag, durant uns instants, va romandre amb el
front tocant a terra. Finalment es va atrevir a alçar els ulls. Josep i Maria se’l miraven
amb tendresa i Jesús estenia les seves manetes cap a les mans buides del mag.
I Jesús i el mag van somriure.
J.J.Jörgensen
DIMARTS, 19 DE DESEMBRE

LES ARANYES I LA NIT DE NADAL

Tota la família ha preparat alguna cosa per celebrar el Nadal.
Els pares han posat un avet prop del balcó. L’avi i els petits han fet el pessebre amb
molta cura. L’àvia ha preparat un gall d’indi farcit per cuinar-lo demà.
Al vespre, abans d’anar a dormir, canten nadales.

Poc a poc la casa queda en silenci. Els petits llums del pessebre trenquen la foscor. El
cucut del rellotge canta les dotze,
Aleshores apareixen tot de bestioles que venen a oferir els seus presents a l’Infant,
La mare gata, amb la seva gatada , porta un cascavell.
El canari, després de voleiar per l’estança, li canta una cançó.
El gos porta una pilota. La tortugueta una flor silvestre.
També s’acosten els ratolins del celler i un ratpenat molt savi que viu a les golfes.
Tots porten les seves ofrenes a l’Infant que somriu.
Les últimes bestioles són les aranyes. Venen de tots els racons de la casa. Cada una
d’elles porta fil gris, d’aquell que elles teixeixen. Avancen amb el seu present i
l’escampen damunt les branques verdes de l’avet.
Els animalets s’estranyen i es mofen del present de les aranyes. Què lleig que fa damunt
l’avet tan bonic!

Però l’infant Jesús està content. Les aranyes li han donat el millor que tenien, el fruit del
seu treball.
Jesús alça la mà i beneeix el present de les aranyes.
Quina meravella! Els fils esdevenen platejats, rutilants, lluminosos.

Encara avui els fils platejats recorden l’ofrena de les aranyes i fan lluir l’arbre de Nadal.

Adaptació d’un conte popular alemany

DIMECRES, 20 DE DESEMBRE

Dos infants en un pessebre

Era desembre i vam decidir explicar als infants el sentit de les festes que s'acostaven.

Com que els orígens culturals dels nens i nenes eren molt diversos no tots coneixien el
sentit de les festes que celebrem entre nosaltres.

En explicar-los-hi la història tradicional del Nadal els hi vam narrar com Josep i Maria
van anar a Betlem i que no van trobar un lloc a l'hostal i que per això van anar a
l'establia, on finalment va néixer el nen Jesús i el van posar en un pessebre...

La sorpresa dels infants anava creixent a mesura que els hi explicàvem la història. N'hi
havia, que fins i tot, asseguts per terra es movien inquiets tot preguntant com era que el
Nen Jesús no havia tingut una casa on néixer...

Acabada la història els vam convidar a fer el pessebre. Uns van fer les muntanyes,
d'altres el riu amb paper de plata. Alguns van ser capaços de fer figuretes de plastilina
on apareixien fins i tot els reis. Mica en mica, vam construir el nostre pessebre. El
resultat va ser molt bonic.

Després, els vam suggerir de fer-ne un per a portar-lo a casa seva. Cadascú s'hi va posar
amb diferent entusiasme però tots treballaven contents pensant en allò que podrien
portar a casa aquell Nadal.

Tot passejant entre els infants, em va sobtar el pessebre del petit Igor, de sis anys, arribat
feia sis mesos d'un país de l'Est d'Europa. Al seu portal, no hi havia un Nen Jesús. N'hi
havia dos!!!! Acostant-m'hi li vaig demanar que m'expliqués el que havia fet. Ell em va
relatar la seva versió de la història de Jesús acabat de néixer.
Deia:
- I quan Maria va deixar el nen al pessebre, Jesús em va mirar i em va preguntar si jo
tenia algun lloc on estar. Jo li vaig dir que no tenia pare ni mare, que havia canviat de
lloc d'estada moltes vegades, i que ara vivia a una residència amb educadors, i que no
sabia per quan temps... Llavors Jesús em va dir que em podia quedar amb Ell. El que
passa és que jo vaig veure que no li havia dut cap regal i em semblava important donar-
li alguna cosa. Vaig pensar que un bon regal podia ser donar-li escalfor. Per això li vaig
dir a Jesús: "Si et dono escalfor, serà un bol regal per a tu?. I Jesús em va respondre:
Serà el millor regal que mai ningú m'ha fet... I és per això que em vaig posar dins del
pessebre i Jesús em va mirar i em va dir que em podia quedar amb Ell per sempre..."
En acabar d'explicar la història, l'Igor, amb els ullets plens de llàgrimes, em va dir
que havia trobat algú que mai més de la vida el deixaria sol... i que havia decidit
que mai més el Nen Jesús es trobaria sol al pessebre...Bons propòsits per l'any nou.

DIVENDRES, 22 DE DESEMBRE

Riu
Perdona
Relaxat
Demana ajut
Fes un favor
Delega tasques
Trenca un hàbit
Fes una caminada
Expressa allò que sents
Surt a córrer
Pinta un quadre. Somriu al teu fill
Llegeix un bon llibre. Conta a la dutxa
Permet-te brillar. Mirar fotos antigues
Escolta a un amic. Accepta un compliment
Ajuda a un ancià. Compleix les teves promeses
Acaba un projecte desitjat Sigues nen una altra vegada. Escolta la natura
Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari
Tractat com un amic. Permet-te equivocar-te
Per avui no et preocupis. Deixa que algú t´ajudi
Fes un àlbum familiar. Fes-te un bany prolongat
Mira una flor amb atenció. Perd un mica de temps
Apaga el televisor i parla. Escolta la teva música preferida
Aprèn alguna cosa que sempre has desitjat
Truca als teus amics per telèfon. Fes un petit canvi a la teva vida
Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes sentir benvingut a algú
Fes una llista de les coses que fas bé. Ves a la biblioteca i escolta el
silenci
Digues a les persones estimades quant les estimes
Posa-li un nom a una estrella
Pensa en allò que tens
Saps que no estàs sol
Planifica un viatge
Respira profund
Cultiva l´amor
Cada dia pot ser NADAL
Per els homes i dones,
si ens deixem estimar per Déu;
si ens estimen com germans.
El Nadal de Déu
sempre és un Nadal d´AMOR