You are on page 1of 11

Equip de Pastoral

VEDRUNA BALAGUER

Bon dia
ESO, CS i CM d´EP
Gener de 2018
DILLUNS, 8 DE GENER

Un nou any.

No solament estem començant un nou mes, sinó que comencem un nou any. Que
sigui un bon any per a tots.

Quan comença un any, la gent fa bons propòsits pel nou any. Que si
aquest any vull deixar de fumar, em vull aprimar, estudiaré més, faré…
En aquest primer dia del curs del 2018, ens podem fixar en allò que hem
celebrat al Nadal: Déu s’ha fet home, Jesús es compromet amb nosaltres
per ensenyar-nos a ser feliços.
Des d’aleshores, els cristians hem aprés a construir la nostra vida sobre
l’amor, i així sí que té sentit fer bons propòsits per l’any. Perquè si ens
falta l’amor, ens falta tot.

Preguntem-nos: Què li demano jo al 2018? Què estic disposat a fer per ser més
feliç i per ajudar a ser feliç a les persones que m’envolten?

DIMARTS, 9 DE GENER

El miracle més gran.

Li preguntaren a un savi quin és el miracle més gran. El Mestre va dir que el
miracle més gran és descobrir les meravelles que s’amaguen en les coses més
simples, en els esdeveniments més normals, en les situacions aparentment més
rutinàries. Per exemple: les persones amb les què hi tens tracte sovint, la vida i la
salut, l’amor en la família, el respecte i la convivència, l’estudi i el treball, la llum i la
calor del sol...

Estimes a les persones que tens més a prop? valores les coses que fas servir
habitualment? dones gràcies a Déu per tot el que saps, pels bons sentiments que
tens, per tot allò que reps cada dia?

Ensenya’ns, Senyor, a valorar i agrair tota la bondat que Tu has posat a
la nostra Terra, i fes que sapiguem tenir amb els altres gestos de
bondat.
DIMECRES, 10 DE GENER

Sigues el millor de tu mateix/a.

Si no pots ser sol, intenta ser estrella; si no pots ser un pi damunt d’una muntanya,
intenta ser herba, però la millor herba vora el riu. Intenta ser un matoll si no pots ser
un arbre; si no pots ser camí real, intenta ser drecera... No guanyaràs pel volum,
sinó per intentar ser una persona consistent, amb un esperit ferm i segur.
Desenvolupa al màxim les teves capacitats, tot i que no siguis el primer en tot.

Què és el més important de la vida? Tots tenim una missió per complir. Cada
persona ha de descobrir la seva vocació i dur-la a terme en un projecte de vida.

Ensenya’ns, Senyor, a valorar la nostra vida i les nostres qualitats o capacitats.
Ajuda’ns a aprofitar la vida, que siguem persones bones en el nostre dia a dia, en la
tasca que tenim encomanada.

DIJOUS, 11 DE GENER

Història: entrevista a algú que va conèixer Jesús.

Si poguéssim preguntar-li sobre la vida de Jesús de Natzaret a algú que el va
conèixer de jove, segurament ens diria una cosa així:
“Jesús era per tots nosaltres el fill del fuster, no es distingia en res dels seus amics
del poble. Jugava amb ells. Va aprendre, igual que nosaltres, la història del nostre
Poble, la llei de Moisès, els salms, els ritus i pregàries de la nostra religió jueva.
Mostrava interès per les coses del món. Admirava els paisatges de la terra, els
ocells del cel i les flores dels camps. Li agradava el gust del pa, de la llet, el peix del
llac...
Acompanyava a la seva mare a la font del poble, es fixava en ella quan escombrava
la casa, posava el llevat dins la farina, arreglava la roba, donava menjar als animals.
Observava els gestos del pagès i del pescador, el creixement lent del blat i del raïm,
l’alegria de la collita i la verema, el pastor amb el ramat”.

La vida de Jesús era una vida normal d’un noi de Natzaret. Em fixo bé en les coses
que em passen cada dia? Puc descobrir en un dia normal que si paro atenció puc
viure amb més intensitat? Demanem al Senyor que ens ajudi.
DIVENDRES, 12 DE GENER

Una altra entrevista a algú que va conèixer Jesús.

Si poguéssim preguntar-li sobre la vida de Jesús de Natzaret a algú que el va
conèixer de jove, segurament ens diria una cosa així:
“A partir dels 13 ó 14 anys va ajudar a Josep a la fusteria, va aprendre com fer
servir les eines pròpies d’un fuster, parlava amb els seus clients sobre com volien
els encàrrecs que li feien: una porta, un llit, un armari...
Va anar descobrint com la gent pateix i viu amb grans dificultats. Ell mateix va patir
la humiliació del seu poble davant la presència arrogant de l’invasor romà. Totes
aquestes realitats humanes van tornar a la seva memòria quan, més tard, parlà a la
gent en forma de paràboles. A través d’elles explicava la Paraula de Déu per tota la
humanitat”.

La feina de fuster que Jesús compartia amb el seu pare, el va ajudar a atansar-se
als altres. Quan va anar creixent, es va adonar del patiment de la gent. Ens podem
preguntar: I jo, trobo situacions al meu voltant i al món, de gent que pateix? Puc fer
alguna cosa? Ajuda’ns, Senyor, a ser solidaris amb els altres.

DILLUNS, 15 DE GENER

La llavor que dóna fruit.
Comencem la setmana amb unes paraules de Jesús, i mirem d’entendre què hi
tenen a veure amb la nostra vida.

“En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
Passa amb el Regne de Déu el mateix que amb el gra que
un home fica a la terra. Dormi o no, de nit o de dia, el gra va
creixent, sense que ell sàpigui com. La terra, tota sola, dóna
fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat
dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa
córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega. (Mc
4,26-29)

Jesús ens diu que si fem com l’home de la paràbola, si sembrem al voltant nostre
bones llavors d’amistat, respecte, ajuda... sense saber ben bé com, tot això va
creixent i acaba fent un món millor. Que Jesús ens ajudi avui a sembrar en la nostra
vida totes aquestes llavors que fan que, entre tots, puguem construir un món millor.
DIMARTS, 16 DE GENER

Demà li diré.

Hi havia una formigueta que era treballadora i servicial. Sempre recollia fulles petites
de dia i nit, sense temps ni per descansar. I així anava passant la seva vida,
treballant i treballant. Un dia va anar a buscar menjar a un llac que hi havia una mica
lluny de casa, i en arribar va veure com un botó de lliri s’obria i en sortia una
delicada flor, molt bonica.
S’hi va atansar: - Hola, saps? Ets molt bonic!...qui ets?
I la flor contestà: - Sóc un lliri. Gràcies, tu també ets molt simpàtica, qui ets?
- Sóc una formiga, gràcies també.
I així la formigueta i el lliri van continuar parlant tot el dia, i es van fer grans amics.
Quan s’estava fent de nit, la formiga va tornar a casa seva, però li va prometre al lliri
que tornaria a l’endemà. De camí cap a casa, la formiga descobrí que admirava al
seu amic, que l’estimava moltíssim i va pensar: "Demà li dic que m’agrada molt la
seva manera de ser."
I el lliri, al quedar-se sol, va pensar: " M’agrada l’amistat amb la formiga, li he de dir.
Demà ho faré."
Però a l’endemà la formiga se n’adonà que no havia treballat gens el dia anterior. Va
decidir quedar-se a treballar i va pensar: "Demà aniré a veure el lliri; avui no puc,
estic massa ocupada, ja li diré demà que el trobo a faltar."
Al dia següent plovia i la formiga no va poder sortir de casa i va dir:
- Quina mala sort, avui tampoc veuré al lliri.
Però no hi fa res, demà li diré tot el que penso d’ell, que és ben especial per mi."
I al tercer dia la formiga es va despertar molt aviat i se’n va anar vora el llac, però
quan va arribar, es va trobar el lliri al terra, sense vida.
La pluja i el vent l’havien fet malbé. Llavors la formiga va pensar: vaig ser tonta, vaig
perdre el meu temps, el meu amic se n’ha anat sense saber com l’estimava.
I així va ser com mai van saber l’important que eren l’un per l’altre.

Ajuda’ns, Jesús, a dir, durant el dia d’avui, la paraula oportuna en el moment precís.

DIMECRES, 17 DE GENER

Maria va ser mare d’un adolescent.

Avui, dimecres, fixem-nos en Maria, mare d’un adolescent. L’únic relat
que en tenim al Nou Testament és quan Jesús es perd al temple de
Jerusalem:
Jesús es perd amb dotze anys. Quan el van trobar, la seva mare li diu: “Fill, per què
ens has fet això? El teu pare i jo et buscàvem”. Els seus pares no van entendre la
seva resposta. I la seva mare guardava totes aquestes coses dins del seu cor.

Amb freqüència, vivim tan ocupats que oblidem les veus que portem dins, que ens
parlen d’esperança, d’il·lusions, dels altres, de l’Amor… I si se’ns fa difícil escoltar
les veus del nostre interior, més difícil pot ser per a nosaltres escoltar allò que ens
diuen els altres.
Dóna’ns, Senyor, un cor sensible i atent per escoltar.

DIJOUS, 18 DE GENER

Els cucs de seda.

En Marc estava molt content, el seu avi li havia regalat cucs de seda. Estava boig
de content, fins i tot se’ls va endur a l’escola per ensenyar-los als seus amics. Li va
agradar tant aquest regal que va decidir quedar-se’ls per sempre. Cada dia els
netejava, els donava morera per menjar, jugava amb ells,... i poc a poc anaven
creixent.
Un dia, en Marc va obrir la caixa i es va adonar que la meitat dels cucs havia
desaparegut... quin disgust! Pensava que s’havien escapat i els va començava a
buscar per tota l’habitació, però no els va trobar.
Molt trist, va cridar el seu pare. Van seure els dos amb la caixa dels cucs, i el seu
pare li va explicar: “Fill meu, els teus cucs no s’han escapat, no veus això que hi ha
a les parets de la caixa? Als teus cucs els ha arribat l’hora de canviar, de convertir-
se en quelcom millor, passen de ser cuquets a transformar-se en unes papallones
precioses, que a la vegada posaran ous i així es continuarà el seu cicle vital.
Nosaltres també hem de ser una mica com els cucs de seda. Hem de ser capaços
de morir a tot allò que hem de millorar i deixar que creixi en nosaltres el millor que
portem dins.... Hem de ser capaços de convertir-nos i donar vida.

Aquesta història ens fa veure el valor del canvi. En què he de millorar? Em refugio
en frases com jo sóc així, no puc canviar, no puc millorar…? Ajuda’ns, Senyor, a
comprometre’ns en el canvi per tal de millorar.
DIVENDRES, 19 DE GENER

Comencem cada any fent previsions, nous propòsits. De vegades
avancem esdeveniments: no dubto que arribarà la celebració del meu
aniversari, la Setmana Santa...

Però, tot i que per nosaltres és normal fer previsions pels dotze mesos que tenim al
davant, hem de pensar que en tot això som uns privilegiats. En el món, molts
germans i germanes nostres no poden fer plans de cap tipus. Per a ells, el futur
quasi no existeix. Són persones amb preocupacions d’aquest tipus:

- Tindrem menjar per demà? I per passat demà?
- Arribaran a temps les medicines que necessito abans de morir de la grip o de la
deshidratació?
- Tornaran demà els guerrillers o els paramilitars portant la mort un altre cop al
nostre poble?
- Podré pujar a un autobús demà sense el risc a la bomba d’un terrorista suïcida?
- Què serà de la nostra família si continua sense ploure una setmana més?
- Avui hem tingut sort i cap de nosaltres ha xafat una mina antipersones, però, i
demà?

Són molts els que viuen així. Per a ells, és impensable fer plans. Avui volem fer-los
presents, solidaritzar-nos amb ells, i demanar-li a Déu que ens ajudi a fomentar
actituds solidàries.

DILLUNS, 22 DE GENER

Maria també va ser jove.

Però la joventut no està solament relacionada amb l’edat, també amb les actituds.
Això és el més important i el que ens pot ajudar a créixer.
Maria és una jove de Natzaret. Jove generosa, disposada al servei, a la què un
àngel invita de part de Déu; de resposta entusiasta. “Que es faci en mi la seva
voluntat”. La jove Maria no pensa en el seu prestigi ni busca el seu interès. Maria és
jove perquè es compromet, perquè canta, perquè és sincera, perquè riu, perquè
estima. Ser jove avui és una invitació a viure amb aquestes actituds. La societat
necessita avui persones alegres i valentes, com Maria.

Ajuda’ns, Senyor, a viure amb un cor jove i alegre com Maria, i que comuniquem als
altres l’alegria i l’amor.
DIMARTS, 23 DE GENER

Les muletes.

Durant set anys no podia donar un pas. Quan vaig anar al metge, em va preguntar
perquè portava muletes, i jo li vaig dir que no podia caminar i necessitava ajuda. “No
m’estranya”, em va dir, i continuà: “Prova a caminar sense elles, perquè són elles
mateixes les que no et deixen donar un pas. Vinga, prova!”.
Llavors em va prendre les meves muletes, tan boniques com eren, les va trencar i
les va llançar al foc. “Ara estic curat. Puc caminar. Les muletes no me deixaven
caminar, m’havia acostumat tant a portar-les...”

Pensa: Què et diu aquesta història? Quines són les teves muletes, en les quals et
recolzes i no et deixen millorar, caminar, avançar? En quines coses et justifiques per
no millorar?

Ensenya’ns, Senyor, a aprofitar bé la nostra vida, les nostres forces i capacitats, la
nostra adolescència i joventut... per adquirir una bona formació i bons hàbits de
conducta que ens facin ser bones persones.

DIMECRES, 24 DE GENER

Preguem per la pau.

1.Missatge de pau.
Aquesta setmana farem conscient de manera especial la necessitat de pau que
tenim. Avui ens atansarem a un text de la carta de sant Pau en la què ens parla de
la manera d’entendre la pau a l’estil de Jesús.

Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu
amb deler l'hospitalitat. Beneïu els altres. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els
qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No
aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis.
No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on
depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. No et deixis vèncer pel mal; al
contrari, venç el mal amb el bé. (Rom 12,13-21)
Jesús, et demanem que ens ajudis a canviar el nostre cor.
DIJOUS, 25 DE GENER

El termòmetre de la pau.

Si no en vols saber res dels conflictes del teu poble, no construeixes la pau.
Si les teves respostes són violentes, no portes la pau amb tu.
Si et deixes vèncer per la dificultat, retardes la pau.
Si opines sense fonaments, no ajudes la pau.
Si solament es vàlida la teva opinió, contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, fas fora la pau.
Si mai et presentes com a voluntari quan es necessiten mans, no parlis de pau.
Si fa temps que no fas silenci en el teu cor, no esperis la pau.
Si no estimes de cor, no esperis la pau.
Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.
Quan no critiques pel darrera, defenses la pau.
Quan saps obrir el teu cor als altres, fas créixer la pau.
Quan t’interessen els problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan fas un bon servei, ets instrument de pau.
Quan comparteixes allò que ets i tens, fas creïble la pau.
Quan animes l’altre a viure, reparteixes pau pel món.
Solament quan busquis i busquis la Pau, ella mateixa vindrà a tu.

DIVENDRES, 26 DE GENER

Teresa de Calcuta ens parla de la pau.

Continuem pregant per la pau.
Avui amb un text de Teresa de Calcuta.

Un somriure als llavis alegra el nostre cor,
conserva el nostre bon humor,
guarda la nostra ànima en pau,
dóna salut, fa més bonic el rostre humà i inspira bones accions.
Hem de somriure als que estan tristos i als malalts,
als coneguts, familiars i amics.
Hem de somriure a Déu tot acollint tot el que Ell ens ha donat, i podrem tenir la seva
mirada radiant, plena d’amor,
per sempre.
Les paraules de Crist són molt clares, però les hem d’entendre
com una cosa viva, tal com Ell les va dir.
Quan Ell ens parla de fam, es refereix també a la fam d’amor,
de ser comprés, de ser estimat.

Fes-nos sensibles, Senyor, a totes les situacions de fam del nostre món: fam
d’amor, de comprensió, de ser estimat… Ajuda’m a ser una persona de pau.

DILLUNS, 29 DE GENER

El poderós.

Diu la tradició que, una vegada, un home que es deia Angulimal volia matar a un
savi. El savi li digué: «Abans de matar-me, ajuda’m a complir un últim desig: talla, si
et plau, una branca d’aquell arbre.»
Angulimal el va mirar estranyat però va decidir de concedir-li aquell últim desig i va
tallar la branca.
Però després el savi afegí: «Ara, torna a enganxar la branca a l’arbre, per tal que
continui florint.»
«Deus ser boig –li va dir Angulimal- si penses que això és possible.»
«Al contrari –li va contestar el savi-, el boig ets tu, que penses que ets poderós
perquè pots ferir o destruir. I no és així. La persona realment poderosa és la que sap
crear i curar.»

El més fort és aquell que més accepta els altres. Els pacífics són els més forts. En
aquest dia, pensa en algú amb qui et costa ser amable,i intenta de tenir gestos de
pau amb aquesta persona.

DIMARTS, 30 DE GENER

Dia de la pau.

“Pau, pau. Sento els plors de la nostra terra demanant la pau. Després d’una guerra
que ha deixat tantes morts... vine, pau, vine. Estic sol, sense pare ni mare; els meus
germans i germanes s’han tornat pols, també han mort. La meva mà ha estat
amputada. On sóc?, amb qui viuré? La meva resposta es pau. Vine, pau, vine”.
(Sorrie, 10 anys, Sierra Leona)
Què ens diu aquest testimoni de Sorrie, de 10 anys? T’imagines una vida així, en
soledat, en un país en guerra i pobresa? No ens avergonyim una mica de les
nostres queixes, amb una vida més plena d’oportunitats? Què és la pau?

Ensenya’ns, Senyor, a valorar la vida, la pau, la salut, la família. Dóna’ns la pau
veritable, que és justícia i amor, llibertat i cultura, veritat i alegria. Dóna’ns solidaritat
amb els que més ho necessiten.

DIMECRES, 31 DE GENER

Gent a ratlles.

Normalment dividim a les persones en dos grups: els bons i els dolents. Però
aquesta és una divisió equivocada, perquè les aparences enganyen i perquè ningú
és un jutge tan bo que pugui fer aquesta classificació. Un mestre va preguntar als
seus alumnes: si les bones persones fossin negres i les dolentes fossin blanques,
com seríem nosaltres? Una alumna respongué: tindríem la pell a ratlles.

Com som nosaltres? Predomina en nosaltres el bé o el mal? Som gris intens o gris
més clar? Què podem fer per millorar?
Ensenya’ns, Senyor, a buscar el bé i a fer sempre el millor, tenint per fonament la
veritat, el respecte i l’amor a les persones. Dóna’ns la capacitat de voler ser cada dia
millors.