You are on page 1of 11

RECURSOS DE VALENCIÀ Bloc d'enllaços

i descàrr egues

ADVERBIS
Adverbi
Categoria invariable que té la funció de modificar el verb l'adjectiu o un altre adverbi.

Locució adverbial
Grup de paraules que fa l'ofici d'un adverbi.

1. Adverbis. 1.1. Lloc. 01

1.2. Temps. 02

1.3. Quantitat. 04

1.4. Manera. 05

1.5. Afirmació, negació i dubte. 06

2. Locucions adverbials. 2.1. Lloc. 07

2.2. Temps. 07

2.3. Quantitat. 08

2.4. Manera. 08

2.5. Afirmació, negació i dubte. 11

Definicions i exemples trets de la Gramàtica de l'AVL i dels diccionaris Salt i de l'IEC.

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 1 / 11
1.1. Adverbis de lloc.
Ací, ahí / aquí, allà.
- En aquest lloc, en eixe lloc, en aquell lloc.
Ací hi ha roses i allà roselles. Aquí dalt fa molt d'aire.
Avant ↔ arrere (moviment)
- En direcció a un lloc que és davant o darrere nostre. Sentit de moviment.
Córrer avant. Fes-te una passa arrere!
Amunt ↔ avall (moviment)
- En direcció de baix a dalt ↔ de dalt a baix.
Has d'anar carretera amunt / avall.
Dalt (de) ↔ baix (de) (situació)
- En la part alta ↔ baixa.
El gat estava dalt / baix de la taula. Volar baix, parlar baix.
Damunt ↔ davall.
- Indica posició en direcció vertical i en contacte o no.
Caigué damunt d'ell. El riu passa davall del pont.
Davant ↔ darrere (situació)
- Indica posició en la part de la cara, abans de...
Davant / darrere del mercat hi ha un jardí. La lletra e va davant.
Dins (dintre) ↔ fora.
- Indica situació en un punt interior ↔ Cap a la part exterior.
Correm per dins dels sembrats. Anem fora, d'excursió.
Ençà ↔ enllà.
- Cap ací, cap al temps present ↔ Cap allà, cap al temps més pretèrit, futur.
Fes-te ençà! De demà enllà no la vull tornar a veure.
Enlaire.
- A una distància més o menys gran de terra, pendent, sense resoldre.
Tot està enlaire, no sé quina resolució prendran.
Enlloc.
- En cap banda.
No trobaren el roder enlloc. L'han vist mai enlloc?
- No s'ha de confondre amb en lloc.
Beuré cervesa en lloc de vi.
Lluny ↔ prop.
- A una distància considerable en el temps, l'espai o en sentit figurat.
Encara que vivien junts estaven molt lluny de ser amics.
On.
- En quin lloc, a quin lloc (sovint precedit de a o d'altres preposicions).
On vas. A on anares.
Prop ↔ lluny.
- A una xicoteta distància en l'espai o en el temps.
No tardarem massa a arribar-hi: ja hi som prop.
- Preposició: precedit de a o seguit per de o amb. Quantitat aproximada.
Viuen prop de casa. Vine ací, prop meu. Té prop de vint anys.

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 2 / 11
1.2. Adverbis de temps.
Abans ↔ després.
- En lloc o temps anteriors. Antigament. Precedint una altra cosa en rang.
He arribat abans. Abans morir de fam que ser un lladre.
Ara sopem, després anirem al cine.
Adés.
- En un temps passat o futur molt pròxim al present.
Adés estava llegint. Adés tornaran.
Adesiara.
- De tant en tant.
En l'obra del poeta trobem adesiara referències explícites a la mort.
Ahir, hui (avui), demà, anit.
- Dies anterior, actual i proper. A la nit d'ahir o de hui.
Van vindre ahir. El vaig vore anit, On aniràs anit?
Aleshores / llavors.
- En aquell moment. En este cas, en estes condicions. En conseqüència.
- No confongueu amb: a les hores.
Va arribar llavors. Tens fam?, llavors menja.
Alhora / ensems.
- Al mateix temps, a la vegada.
Arribàrem tots alhora.
- No confongueu amb: a l'hora.
Arribàrem a l'hora de sopar.
Ara.
- En aquest moment. En un moment, futur o passat, pròxim al present.
Ara cante. Ara vinc.
Aviat / prompte.
- Al cap de poc de temps, d'ací a poc de temps.
Prompte vindrà. Al més aviat possible.
Despús-ahir, despús-demà.
- El dia anterior al d'ahir. El dia que fa dos després de hui.
Despús-demà anirem al teatre.
Encara.
- Una cosa ha tingut lloc o, amb negació, que una cosa no ha tingut lloc.
Encara està cansat. A les set, la xiqueta encara no havia arribat a casa.
Enguany.
- Aquest any.
La collita d'enguany.
Enjorn.
- De bon matí, a una hora no avançada del dia. Prompte. D'hora
Per a anar a caçar, ens hem d'alçar enjorn.
Ja.
- Des d'abans, no més tard, d'un temps determinat (passat, present o futur).
Ja hi anirem quan vinga.

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 3 / 11
Mai ↔ sempre.
- Cap vegada ↔ En tot temps, en qualsevol temps, en qualsevol ocasió.
No ve mai. Sempre parla dels viatges.
Mentrestant.
- Durant el temps en què passa alguna cosa.
Arreplega les coses, mentrestant acabaré de vestir-me.
Mentre / mentres (cojunció que indica simultaneïtat)
- Durant el temps en què. Suposant que, posat cas que, si.
Mentres fas el dinar, arreglaré la casa.
Mentres això siga així, pots comptar amb nosaltres.
Mentre / mentres que (locució cojuntiva, és adversativa)
- Expressió adversativa usada per a contraposar dos accions.
Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera.
Quan.
- En quin moment, en quina època.
Quan és el teu aniversari?
Sovint, (a).
- Gran nombre a vegades.
(A) Sovint visite la meua iaia.
Tard ↔ prompte, enjorn, d'hora.
- Després d'haver passat el temps oportú o considerat oportú.
Els vaig telefonar, però ja era tard.

1.3. Adverbis de quantitat.


Almenys.
- Com a mínim, si altra cosa no, si més no.
Almenys podries posar un poc d'interés.
Bastant.
- D'una manera suficient, molt, no confongueu amb prou.
Una casa bastant ben feta.
Gaire / força / molt / d'allò més ↔ poc.
- En grau considerable ↔ En xicoteta quantitat, en xicotet grau.
- Gaire en negatives, interrogatives i condicionals, força en afirmatives.
M'ho he passat molt / força / d'allò més bé.
No m'ho he passat molt / gaire bé.
Gairebé / quasi.
- No ben bé però faltant-n'hi poc.
Ha acabat gairebé tot el document. Quasi m'ha tirat a terra.
Gens (de).
- Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada.
No té gens de paciència.
Massa.
- Més del que és necessari.
Va beure massa, per això estava marejat.

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 4 / 11
Menys ↔ més.
- Terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o en qualitat.
Fa menys / més d'un mes que no l'he vista.
Mig.
- En una part igual, o aproximadament igual, a la mitat.
Un got mig buit.
Prou.
- En quantitat suficient. Certament (sovint precedit de bé).
Les pomes no eren prou madures. Prou li ho han dit, però ell hi torna.
Quant.
- En quina mesura. Com, en la mesura que (correlatiu a tant)
Quant major és l'honor, tant major és la càrrega.
- No és adverbi de manera.
L'aigua com / quant més pura és, més m'agrada.
Sols.
- Solament.
Ni tan sols va voler vindre a sopar. Tan sols li agrada el xocolate.
Tan.
- Igualment, en el mateix grau. Forma: tan + adjectiu.
És tan complicat com l'altre.
- Igualment, en el mateix grau. Forma: tan + adverbi.
No ho faces tan descaradament!
Tant.
- En general és substituïble per tal quantitat, tal grau.
- En tal quantitat, en tal grau. En el mateix grau, en la mateixa proporció.
No menges tant. Nosaltres no llegim tant com ells.
Tan – Tant.
Ha caminat tant i tan ràpid que ara està esgotat.
És una xica tan meravellosa i m'agrada tant.

1.4. Adverbis de manera.


Advervis en -ment.
- Es forment afegint -ment als adjectius qualificatius femenins o invariables.
Ell viu pobrament / pobrement. Somreia dolçament / dolçment.
- En cas de combinar-se es por suprimir la segona sufixació.
Ho van fer ràpidament i correcta / ràpidament i correctament.
Àdhuc / fins / fins i tot.
- Es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò que afirma.
Hi eren tots, fins els més menuts.
Així.
- D'esta manera.
Ho has de fer així. Ell és així.
Arreu.
- De seguida. Per totes les bandes. Amb deixadesa.
Arreu hi ha protestes. És una persona molt arreu.

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 5 / 11
Bé / ben (davant d'adjectius, adverbis i formes verbals).
- Satisfactòriament. De bona manera. D'acord.
Ho ha acabat bé. Una faena ben acabada.
Com.
- De quina manera.
Sé com ho farem. Com has aconseguit això? Com plou!
Corrents ↔ a poc a poc / espai.
- Molt de pressa.
- No confongueu amb el gerundi del verb córrer: corrent.
Anem corrents, que es fa tard.
Debades.
- En va, inútil, sense efecte. Gratis, de franc.
Ho has fet debades.
Escreix (amb).
- Allò que s'afig a la quantitat convinguda o deguda d'alguna cosa.
Li vaig pagar amb escreix tots els favors que em va fer.
Mal (precedint un participi passat en funció d'adjectiu) / malament.
- No gens bé. Difícilment.
Un quadro mal pintat. Tot me n'ix malament. El negoci va malament.

1.5. Adverbis d'afirmació, negació i dubte.


Millor ↔ pitjor.
- Més bé ↔ Més malament.
Es troba millor que ahir. És la pitjor cosa que podies dir-li: mentider.
Ni (conjunció).
- Terme negatiu que enllaça, concreta o emfatitza.
Ara ni em saluda. No va dir ni piu. Ni pensar-ho!
No ↔ Sí.
- Negació i afirmació.
Tinc por que, si se'n van ara, no arriben a l'hora prevista. He dit que sí.
Pas (usat sempre en combinació amb no).
- En comparatives per a reforçar el segon terme de la comparació...
Treballa més de gust de bon matí que no pas a la nit.
Potser (verb en indicatiu) / tal vegada / tal volta.
- Denota la possibilitat d'allò que es diu. Pot ser (verb en subjuntiu).
Potser / tal vegada / tal volta vindrà demà.
Pot ser (perífrasi poder+ser) que vinga demà.
Prou.
- En quantitat suficient.
És prou intel·ligent per a comprendre-ho.
- En sentit afirmatiu, certament (sovint precedit de bé).
Jo prou li ho explique, però no m'entén.

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 6 / 11
També.
- De la mateixa manera. A més, encara. Per això mateix. Tanmateix.
Nosaltres també opinem això.
Ha sigut un fracàs: també vas tindre una idea desafortunada.
Tampoc.
- Una cosa és negada igual que una altra fou negada anteriorment.
Nosaltres tampoc no hi estem d'acord.
Tot.
- Completament (concorda generalment amb l'adjectiu que modifica).
Estava tota trencada.
- Mentres (invariable davant de gerundi).
El va cridar, tot esperant que li contestara.

2.1. Locucions adverbials de lloc.


Ho fa a cada moment. (amb una gran freqüència)
Gires a la dreta i després a l'esquerra. (a mà dreta, a mà esquerra)
Tota la casa té una balconada a l'entorn. (rodejant alguna cosa,al voltant)
Van arribar al capdamunt en quatre hores. (a la part més alta d'alguna cosa)
Al capdavall ens esperaven els amics. (extrem més baix, figuradament)
No sap on anar; tot el dia va amunt i avall. (en una direcció i en l'oposada)
El combat era terrible, venien bales d'ací i d'allà. (de totes bandes)
T'has esgarrat els pantalons de dalt a baix. (totalment, d'un extrem a l'altre)
He perdut el matí anant ençà i enllà. (a un costat i a un altre)
Estes fulles són verdes per l’endret i blanquinoses pel revés.
Plovia pertot arreu. (per totes bandes, pertot, arreu, a tot arreu)

2.2. Locucions adverbials de temps.


Ho fa a cada moment. (amb una gran freqüència)
El meu fill sempre menja a deshora. (fora d'hora, a una hora intempestiva)
Sempre ve a hora horada. (en l'últim moment)
A hores d'ara no hem acabat el treball. (en aquests moments)
A la llarga, tots calbs. (quan haja transcorregut molt de temps)
Anàrem a visitar la tia a poqueta nit. (a boqueta de nit, al capvespre)
Has vingut a punt: ajuda'ns a parar taula! (en el moment oportú)
Se'n va anar a punta de dia. (a trenc d'alba, quan clareja el dia)
A vegades no l'entenc quan parla. (de vegades, a voltes)
Al present no en sabem res. (en el moment en què ens trobem)
D'ara endavant no vull que jugueu al menjador. (a comptar des d'ara)

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 7 / 11
Tots els dies m'alce de bon matí. (de matí, enjorn)
De moment no necessite la teua ajuda. (ara per ara, ara com ara)
Et portaré el café de seguida. (a l'acte, tot seguit)
Ho fa a cada moment. (amb una gran freqüència)
Els llauradors treballen de sol a sol. (fins que es pon)

De tant en tant ens agrada eixir a la muntanya. (ara i adés, adesiara)


Si fas bondat, en acabant anirem al cine. (immediatament després)
Tornarem a l'estiu, però en endemig ens escriurem. (durant aquest temps)
Heu vingut entre dues clarors. (els moments del crepuscle)
Hui dia la gent sempre va de pressa. (actualment, hui en dia)
Tard o d'hora algú li ho dirà. (una cosa ocorre sense fallar)
Parts del dia: al matí, de matí, a la vesprada, de vesprada.
Mesos i estacions: a l'agost, per l'agost, a l'hivern, per la primavera.
Dates i festivitats: per Pasqua. Èpoques i segles: en el renaixement.

2.3. Locucions adverbials de quantitat.


Queda beguda a bastament per al cap de setmana. (en quantitat suficient)
Va portar peres i, a més a més, codonys. (encara, amb tot això; a més)
Les sabates, a més de ser velles, tenen forats. (ultra, sobre)
Este matí ha plogut a manta / a muntó / a cabassos. (en abundància)
En la festa hi havia menjar a doll / a grapats / a bondó.
Treballa bona cosa. (molt)
S'ho passàrem d'allò més bé. (molt)
Hem compra fruita de més. (en excés, massa)
No en tinc gens ni miqueta. (absolutament no, no gens, ni gens ni gota)
Aquest ocell fa més o menys 35 cm d'alçada. (aproximadament, si fa no fa)
Hem comprat ben poca cosa. (quantitat xicoteta ↔ bona cosa)
Estima la seua filla sobre manera. (molt, amb gran intensitat)

2.4. Locucions adverbials de manera.


Quan es posa nerviós, treballa a bacs. (precipitadament)
Es va tallar i la sang li eixia a borbollons. (d’una manera precipitada)
Conta-li-ho a l’orella. (acostant-se a l’orella i en veu baixa)
M’ho va dir a cau d’orella.
Digues-li-ho a l’orelleta, que no ho senta ningú.
Encén el llum i no vages a cegues. (sense veure-s’hi)

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 8 / 11
Acceptàrem el trasllat a contracor. (sense tindre’n ganes)
Han vingut de mal grat.
Tot ho fan de mala gana.
Li ha fet el favor a desgana.
S’afaita a contrapèl. (en direcció contrària a la pell o la voluntat)
Fer això em ve molt a repèl.
Cremava els diners a dojo. (en abundància, a doll)
Han guanyat el partit a espentes i redolons. (amb dificultats i entrebancs)
Treballen a estall. (a preu fet; amb excés i enveja)
M’he alçat a fosques per no despertar-vos. (sense llum, sense informació)
He quedat a les fosques de tota l’explicació.
És molt menuda i va encara a gatameu. (amb els genolls doblegats...)
Hem dinat molt a gust. (amb satisfacció)
Estos dies funciona tot així així. (mitjanament)
Només m’ho han explicat en gros. (en gran quantitat, sense detalls)
La llet no es pot vendre a orri.
Han obert un magatzem de venda a l’engròs de material elèctric.
Hem obeït a la força. (contràriament a la voluntat)
Sempre parla a la babalà i després se’n penedix. (irreflexivament)
Se’ns ha trencat la llanterna i hem eixit de la cova a la palpa.
Vas per la vida a les palpes! (ajudant-se de les mans en lloc dels ulls)
Avanceu a palp procurant no entropessar.
A males penes pot caminar. (a penes)
Els invasors entraren a la ciutat a matadegolla. (sense consideració)
S’han dit moltes veritats a mitges. (de manera incompleta)
S’ha menjat la poma a mos redó. (menjar a mossos grans)
L’avi camina sempre a poc a poc. (lentament)
Fes-ho a espai si no vols equivocar-te.
El meu germà, xino-xano, ja s’ha llegit el Tirant.
La fama que té, se l’ha guanyada a pols. (aguantant el pes, amb esforç)
Nega-ho, si vols, però ho has fet a posta! (deliberadament)
Hem caminat cinc minuts a recules. (cap arrere)
Han caigut els balons a redolons per la costera. (redolant)
De futbol se’n parla a tort i a dret. (sense reflexió)
Valora bé l’oferta i no l’acceptes a ulls clucs. (sense valorar riscs)
Si t’ho ha dit Ricard, t’ho pots creure amb els ulls tancats.
He posat l’arròs a ull. (a simple vista)
A Rosa, quan era menuda, li agradava molt anar al be. (sobre els muscles)

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 9 / 11
Augmenten les vendes del comerç al detall. (en xicotetes quantitats)
Augmenten les vendes a la menuda de productes congelats.
Sempre van vestits al sa i al pla. (sense pretensions)
No té remei, tot ho fa amb presses i corruixes.
Va sempre a corre-cuita. (precipitadament, ràpidament)
Hi caben ben bé dos cotxes. (molt bé)
Les millors posicions per a dormir són cap per amunt i de costat.
Marc dorm cap per avall. (en posició invertida i la contrària)
Fuma d’amagat. (amagant-se, ocultament)
Es veien a amagatons.
Ha fet els deures d’arrapafuig perquè l’esperava Laia. (de pressa i corrents)
Caminava d’esme. (instintivament, maquinalment)
Li he obert el cor de bat a bat. (del tot)
Es vestí i esmorzà en un bell en sec. (de sobte, molt de pressa)
Es posà a cridar i de bell en sec desaparegueren tots.
De bell nou em vull oferir. (novament, una altra vegada)
El pagament dels llibres es farà de bestreta. (anticipadament)
Els organitzadors sabien de bestreta que l’assistència seria mínima.
Va caure de bocadents. (boca avall, de boca a terra)
Ho fas tot de bòlit. (actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer)
Ho fa tot de bona gana. (amb molta voluntat)
El va mirar de cap a peus. (totalment, d’un extrem a l’altre)
T’oferisc la meua ajuda de cor. (sense reserves)
Adreça el quadro, que l’has posat de gaidó! (obliquament, de costat)
El local estava ple de gom a gom. (completament ple)
No és saludable menjar de pressa. (ràpidament)
Hem vist la Núria de raspalló. (lateralment i de forma fugaç)
La pedra el va ferir de retruc. (després de topar; com a conseqüència)
Ha relliscat i ha caigut de sobines. (ajagut de cara amunt)
Estàvem dormint quan de sobte va sonar el telèfon. (precipitadament)
El vent ha arrancat alguns arbres de soca i arrel. (del tot, íntegrament)
És alcoià de soca-rel.
Ha perdut l’equilibri i ha caigut de tòs. (cap arrere, d’esquena)
Fes-me cas, t’ho dic de tot cor! (amb sinceritat, voluntariosament)
Si vols aprovar ha d'estudiar de valent! (molt)
Has d’estar en dejú. (sense haver menjat res, sense saber res)

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 10 / 11
Els bombers van controlar el foc en un alé. (ràpidament)
Ha fet la faena en un arrap.
En un punt arribaré a ta casa. (en un instant)
Ha contestat totes les preguntes en un sopols. (en un instant)
Han ordenat l’habitació en un tres i no res. (en un moment, molt de pressa)
Ens ha contat la pel·lícula fil per randa. (detalladament)
Ho han explicat tot fil per agulla.
Ha contestat totes les preguntes amb pèls i senyals.
El guàrdia ens va mirar (de) fit a fit. (fixament, amb la vista fixa)
Sentia més aïna llàstima que por. (amb preferència a, més que)
L’orxata, m’agrada més prompte granissada que líquida.
Eixa tonalitat és més tost verda.
La carn, torra-la més aviat poc.
Se’n va anar a Eivissa pensat i fet. (ràpidament i sense reflexió)
He llegit la notícia per damunt damunt. (de manera superficial, lleugerament)
És impossible prestar-li atenció, parla sempre sense trellat ni forrellat.
Discutix sempre sense solta ni volta. (sense sentit)

2.5. Locucions adverbials d'afirmació, negació i dubte.


En ma vida faria això! (mai)
No puc acceptar això de cap manera / en absolut. (reforça una negació)
Si t'ho ha dit, de segur que ho farà. (amb seguretat)
Creu-t'ho; t'ho dic de veres / de debó / de veritat. (cert)
En certa manera, té raó. (lleva valor absolut a allò que s'afirma)
En efecte / no cal dir-ho, he llegit el prospecte. (confirma)
Fins i tot ballàrem. (es presenta com una cosa excepcional, sorprenent)
I tant / per descomptat / sens dubte que anirem. (mostra seguretat)
Si no ho pots fer no gens per això seràs blasmat. (absolutament no)
Per ventura t'has pensat que sóc ximplet? (possibilitat per atzar)
Si de cas / si per cas / si és cas que telefona, expliqueu-li-ho. (possibilitat)
Ho ha fet, però si molt convé ja no ho farà. (possibilitat d'un fet que contraria)
Tal vegada / tal volta / qui sap / a la millor / potser vindrà. (possibilitat)

http://recursosvalencia.blogspot.com.es/ 11 / 11