You are on page 1of 2

Dos atacs castellans a l'Eivissa medieval

per Pere Vilàs Gil

Alguns historiadors j a h a n trac- setge) que proporcionen abundant Joan II (1405-1454) i Alfons V, dit
tat el tema de l'atac a Eivissa per informació i, quant a les greus con- "el IVIagnànim", (1416-1458) res-
part d'una flota castellana el mes seqüències i posteriors reclama- pectivament, aleshores embran-
de juny de 1359:^ Bartomeu Escan- cions dels eivissencs afectats, més cats en u n a nova guerra per di-
dall Bonet, qui s'ha ocupat àmplia- m o d e r n a m e n t J. M. Q u a d r a d o , ferències familiars —una de tantes
ment d'aquest a s s u m p t e / cita cro- J. Marí Cardona i M. Villangómez lluites que no duien cap bé a cap
nistes com Pedró López de Ayala Llobet. El fet s'enquadra dins de la dels dos estats—, la nostra illa va
(sembla que va prendre part en el terrible guerra entre Castella i Ara- ser de nou escenari d'un enfronta-
gó coneguda per "la guerra dels dos ment armat. ^
Peres" (Pere I de Castella, anome- Segons García de Santamaría,
n a t "el Cruel" [1334-1369], qui en aquell any el rei de Castella ...mari-
aquesta ocasió va venir personal- darà hacer flota por la mar para
ment a Eivissa, i Pere IV d'Aragó, facer guerra contra los regnos de
"el Cerimoniós" o "el del Punyalet" Aragón é de Sicilià, é de las otras
[1319-1387]), en la qual l'illa va sor- islas é tierras del Rey de Aragón...
tir ben mal parada després de sofrir L'almirall de Castella, Fadrique En-
tota una sèrie d'infortunis provocats ríquez, tot seguint les reials instruc-
per Tepidèmia de pesta negra, la mi- cions, va partir de Sevilla cap a Ca-
sèria generalitzada i saber-se aban- dis el mes de juliol amb sis de les
donats a les seues úniques i min- catorze galeres i dues carraques que
vades forces sense possible ajuda es varen preparar a les drassanes
externa per fer front als atacs bar- del Guadalquivir, en t a n t que espe-
barescos. rava una flota de reforç que havia
Setanta-un anys més tard, el d'arribar de Santander, composta de
1430, tot just quan es començava a dues carraques més i d'un nombre
recuperar l'alè, amb les corones de de galeres i navilis que no especifi-
Castella i Aragó encapçalades per ca, comandada per J u a n de Tovar,
senyor d'Astodillo i de Berlanga. A
Imatges heràldiques d'Alfons el Magnànim, la badia de Cadis es varen trobar
rei d'Aragó, i de Joan II. rei de Castella amb u n estol de cinc galeres vene-
i Lleó, procedents, respectivament,
cianes, les quals l'almirall va voler
d'un segell de cera vermella conservat
a l'Arxiu d e la Corona d'Aragó i d'una reconèixer ...de las quales quiso sa-
moneda d'or encunyada a Sevilla. ber si venían en ellas algunos cata-
(Imatges: SOBREQUÉS, S . - SOBREQUÉS. J . lanes, ó ropa suya... Inspeccionats
1973 La guerra civil catalana del segle XV,
edicions 62, i CAYÓN, J . R . - C A S T À N . C . 1983
els venecians i assegurats que no
Las monedas espanolas desde los reyes hi havia entre ells el perill de cap
visigodos a Juan Carlos /.) català ni roba de la seua propietat.

1. BELLOT, P. 1956 Anales de Orihuela, cap. XXII, p. 97, Oriola. MENÉNDEZ PIDAL, R. 1982 Historia de Espana, vol. XIV, p. CLXXIV i
s., Madrid: ed. Espasa-Calpe. ROSELL, C. 1953 Crónicas de los Reyes de Castilla, vol. I, p. 496, Madrid: Biblioteca de Autores Espaiïoles,
núm. 66. ZURITA, J. 1610 Analef; de la Corona de Aragón, vol. II, p. 295 i s., Saragossa.
2. ESCANDELL BONET, B. 1995 Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón, vol. II, s. XIV-XVI, p. 278-286, Palma: ed. Lleonard Muntaner.
3. BELLOT, P op. cit p. 341. GARCÍA DE SANTAMARÍA, À. Crònica de Juan 11 de Castilla, CODOIN vol. C, cap. XXXV, p. 250-252.
ZURITA, J. 1610 Anales de la Corona de Aragón, vol. III, p. 205, Saragossa; cita a Àlvar García de Santamaría, op. cit.

28 (340)

hijo de Mosen Pedró u n a fletxa a l'espatlla. que amb eines de tota mena. cinc-cents taladores. certidumbre no puede facer mencion. patrons de ga. església del Convent. on no va poder arribar per subditos del Rey de Aragón.derribaran muchas casas notables.. Això sí. navegaren per la cos. ca les derribaran muchas ca.. según sas notables.". segons el fill fecho sobre que iba.) seguiren el rumb i arribaren a la tro.. Mallorca. que mas de cuatrocientos rar.... Es a dir que el quadra va donar mitja volta a alta gua. al front de dos mil cinc. les àncores i fer-se a la mar cap a la guerra contra los reinos é tierras é cieran. del governador es podria valorar dano en algunas tierras de moros leres. Navarra. Enrí. es limita a dir que quan l'almirall formidable flota completada amb els diu el cronista— acompanyats de va saltar a terra personalment per de Santander. con quien el Rey nan había tregua. no queda molt definit i el cronista Una vegada reunida a Cadis la cents homes armats —de batalla. que era del rei d'Aragó.É de los amb el resultat de molts morts i Granada. Però com riat. por quanta te. treva.. per sanes. mal que varen fer. é talaran muchas vinas mor del vent contrari. la qual cosa va aconsellar salpar nia pocos días en que pudiese facer mil florines montaba el dano que fi. Detall d'una escena de la vida de sant Domingo de Guzmàn (segle XVIII). no va poder r e m a t a r la Eivissa.de lo qual el la galea del Almirante viniera con causa d'un temporal que es va decla- almirante non plugo. la qual entrava en vigor Pardo. en aquell temps. que la treva pactada havia d'entrar tenia va partir de Cartagena cap a perquè enlloc diu que les tropes j a en vigor. hi havia danos que ficieron. però fizo algun a terra tres cavallers. encara que contra. Quadrado. perquè el cronista tot treva que el seu rei havia acordat un Caballero que llamaban Mosen seguit afegeix que va ser ferit per mentrestant amb els d'Aragó i de Luis Pardo.. seguro. així que l'es- los términos contenidos en la tre. é talaran muchas viiïas é huertas é oNvares.. el seu germà J u a n i Gonzalo de Respecte del mal a les persones. que tenia aquella isla é villa L'almirall de Castella no va poder uns dies més tard de la data en què de Ibiza por el Rey de Aragón que à completar la conquista de la vila a li va ser comunicada .". és de suposar combatre la ciutat i cremar les dras- ta de Granada sense fer cap mal. Consell Insular d'Eivissa i Formentera / Toni Pomar. castellanes arribassin a entrar a la feina i volvióse sin mas facer en el En haver arribat va manar saltar ciutat emmurallada. • (341)29 . Arribats a Cartagena. així que. seua destinació.. (Foto: Arxiu d'image i So. se suposa que a m a r i va tornar a Eivissa... el mateix don Fadrique no en va sor- quez es va assabentar de la nova salvo que decían estos que dijera tir gaire bé. per aprofitar el poc temps que la Marina i als camps més propers.. la historia con ferits d'una part i de l'altra. hi va haver una gran batalla perquè entre el rei de Castella i el de fer quant més mal millor . en una quantitat ben important. que eren Alvar Pérez de Cas. é huertas é olivares.