You are on page 1of 14

NIVELL C1 UNITAT 1

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A.- Fonètica- elocució- ortografia

A.1.- GRAFIES I SONS

Quan parlem o escrivim produïm una cadena sonora o gràfica que comunica alguna cosa als
nostres oients o lectors. En aquest discórrer podem distingir-hi diversos elements. Els
principals elements dels discurs que ens interessa són els següents, per ordre de major a
menor: oració gramatical, sintagmes, paraules, síl·labes, sons i lletres.

L’oració gramatical és la unitat mínima de significació completa, expressa una declaració, una
pregunta, un desig o un mandat; dins de cada oració, generalment podem trobar d’una manera
clara o sobreentesa, dos elements anomenats sintagmes: el subjecte o sintagma nominal-
que és l’ésser del qual parlem- i el predicat o sintagma verbal- que és allò que diem sobre tal
subjecte.
Les paraules o mots d’una llengua es classifiquen gramaticalment en les següents categories:
substantiu- designa éssers-, adjectiu-diu alguna característica del substantiu-, article-
acompanya el substantiu-, pronom-representa un ésser sense dir-ne el nom-, verb-designa
accions o inaccions-, adverbi-modifica el verb, l’adjectiu o un altre adverbi-, preposició-relaciona
paraules-, conjunció-relaciona paraules o oracions-, interjecció-expressa una exclamació-.

Cada paraula es pronuncia en una o més emissions de veu o glopades d’expiració. Cada
emissió de veu o glopada expirativa és una síl·laba: ma-dui-xes (3), a-ca-ba-des (4), men-jar
(2), hort (1). Cada síl·laba pot tenir un o més sons (exemple-.el mateix so pot escriure’s amb
grafies diferens: cotxe, xica, maig, roig, desig i una mateixa grafia pot pronunciar-se de manera
diferent com xic, coix i xaloc, taxi), que en l’escriptura es representen per lletres o grafies. Així
remarcarem que la grafia és la representació escrita del so o fonema.

Al conjunt de totes les grafies d’una llengua se l’anomena ALFABET o ABECEDARI. El nostre
alfabet es compon de 26 lletres simples, dígrafs i lletres modificades (com les vocals obertes i
la ç).

LLETRES NOMS EXEMPLES
A a aire, carrer, ploma
B be bèstia, substituir, cabre
C ce ceba, incident, casa, actor
D de dit, admiració, endavant
E e edat, llei, escriure, terra
F efa fer, farina, informar, baf
G ge gola, angle, gran, fang
H hac home, harmonia, ahir
I i imprés, pica, oli
J jota joc, menjar, objecte, pluja
K ca karate, folklore
L ela litre, altre, plat, poal, pilota
M ema mare, impost, demà
N ena nas,dona, món
O o roba, porró
P pe padrí, recepta, comprar, drap
Q cu quadern, Pasqua
R erra racó, armari, enriquir, ferir
S essa savi, casa, estora, ansa, pastís
T te terra, morter, petroli
U u ulleres, fulla
V ve vent, avet, desvelar

C1 - Unitat 1 Paà gina 1

ss. tg. ex-trau-re.. tg. tx. plat-ja.camisa. tj.2. 4. però s’escriuen diferent: ca que qui co cu . tetrasíl·labes-companyia. química. missió. ros-sa. . places A. trans-. 3. que són les vocals amb accent obert y la ce trencada. ix. ll. 2. En els mots derivats i compostos se separen els elements que els integren respectant-ne l’origen. lletres compostes i geminacions que no estiguen inclosos en l’apartat 1.LA PROSÒDIA SIL·LÀBICA Estudia la manera com agrupem les síl·labes en la pronunciació. sc. des-patx.. seqüència ga gue gui go gu. mai-.cui-ne-ra. pa-rai-güer.. no-vel-la. rr.i en general polisíl·labes quan tenen més d’una síl·laba.A més tenim els denominats dígrafs.. per tant. exèrcit. que són agrupacions de dos lletres que es pronuncien en un únic so consonàntic: gu. fla-que-sa.... sub-... TX I LA IX EN POSICIÓ FINAL DE PARAULA. llibreta. at-las. mai. que són síl·labes que es pronuncien igual. muntanya. met-ge... queixal qua qüe qüi quo.l-l) nn... con-. Les vocals que tenen aquesta característica són la i [j] i la u [w] (vocals febles o dèbils o semivocals ja que no tenen el valor de vocal plena)..llengua/llengües. els diftongs. tn. amazona Remarques: .. però que quan es pronuncien fan un aplec dins de la mateixa emissió de veu. setze. història. in-. pinzell. ig (final de paraula). xeix excavar. No s’han de separar mai els dígrafs: GU/QU/LL/NY/IG/TX/IX: guer-ra.... telèfon-.. -Atenció a la ch. ATENCIÓ: LA IG.. Veurem. caixa. pera.. no es pot trencar un diftong. terrat. 6. tll. tz-guerra. doncs. waterpolo...nos-al-tres. darwisme.. sub-al-tern. an-nex. tl....car-rer..casa. peix Y i grega Nova York Z zeta zoo.. karate. but-lle-tí. des-. Així cal separar aquells dígrafs. mm.... ny... xafar. im-ma-te-ri-al.. que existeix en el nostre idioma sols en posició final de paraula i la pronúncia de la qual és /k/ ja que la h és muda…Benlloch. ss.. les paraules es classifiquen en: monosíl·labes (una síl·laba)-pa... tretze... vi. els triftongs i el hiat.. fetge.. pitxer. ex.. cc. cot- xe. pa-e-lla.. ca-nya.ma-reig.. D’això se’n diu un DIFTONG.. guerra gua güe güi guo. També tenim les denominades tires fòniques.. tm.plaça. bisíl·labes-tela. as-cen-sor. trisíl·labes. byte… -Les lletres modificades. tx. histò/ria o his/tòria. l·l (quan separem la ela geminada cal substituir el punt volat per un guionet. qu.. lleig. èt-nic. jardí. C1 .. -Les lletres K. a-met-ler.. 5.Pasqua/Pasqües. W i Y (fora del dígraf ny) només apareixen en paraules provinents d’altres llengües o en derivats de noms propis…eureka.Unitat 1 Paà gina 2 .gat. En cada síl·laba només hi ha espai per a una sola vocal. pruna-.No sóc d’a/cí. ac-ci-ons. Tampoc no es parteixen els prefixos an-.. bes-a-vi. No s’ha de deixar mai una lletra sola al final o al principi de ratlla.. la separació de síl·labes. en-. tj. A efectes prosòdics i ortogràfics ens interessen unes normes per a separar les síl·labes de què consten els mots: 1.. ma-teix. es-toig. an-al-fa-bet… D’acord amb el nombre de síl·labes.. zebra.rr. pingüí ja ge gi jo ju. gerani ça ce ci ço çu. taula. No es pot partir mai cap síl·laba i. així de vegades veiem que poden haver més d’una.cai- xa... W ve doble wagnerià X ics. des-a-ni-mar...

animals. ue. així fan diftong en la de darrere. gru-a. au. boi-ra. i per tant es computarien en síl·labes diferents: ia. ua.Masculins -leg. femenins -loga: odontòleg-odontòloga. hie-na. con-se-qüèn-ci-a. Formació del gènere N. a vegades.Una colla de noms femenins acaben en: -essa. EL HIAT és la successió de dos vocals que pertanyen a síl·labes i que pertant no formen diftong: dos vocals fortes (a. di-es.Alguns masculins es formen a partir del femení.. el masculí i el femení. ca-uen… -I quan davant de la u va una g/q + vocal: gua. és la categoria lèxica que. entre vocals. boc-cabra. 1.-ina: abat-abadessa.-u àtones. pa-rai-guot. qüe.Masculins acabats en vocal tònica fan el femení -na: germà-germana. dé-ieu.G.GÈNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU Morfologia del nom o substantiu : El nom.-llen-gua.mai. i que serveix per a designar persones. ou.1. Masculins acabats -e. un-güent.. ie. bruixa-bruixot. és susceptible de flexionar en nombre i... a-qüí-fer. no formen diftong. guo. guatla-guatlot. bui-da. Creixents.-iu. o substantiu.. dú-ieu.e. a-guai-tar. -enmig de paraula. ase-somera… C1 . Masculí + -a = Femení xic-xica 2. -o... 1. ui. ii. porc-truja (tb porca). uu. afegint-hi –ot: abella-abellot.Unitat 1 Paà gina 3 .Morfosintaxi B. quo-ta. cre-ueu.ti-a. qüi. heroi-heroïna… 5. Gènere del nom: La major part de les llengües indoeuropees classifiquen els noms en dos generes. llei. tri-o. creu. es-tiu. Atenent els trets semàntics que els oposen. D. emperador- emperadriu. si la i [j] o la u [w] es troben : -principi de paraula seguides de vocals fortes. uo. Nota: -Si la i/u no es troben en els casos d’abans.o). oi.io-gurt. ei.. perdiu- perdigot. en casos que la i/u porten dièresi i en alguns casos en els quals la i/u porten accent. si la i/u no es troben en els casos del diftong creixent. li-qüeu. lleó-lleona… 4. iu. qua-si. filògeg-filòloga… 7. Decreixent.. du-es. güe. en gènere.. accions i idees. güi... bou. quan formant part d’una mateixa síl·laba. duu. grau.ELS DIFTONGS es classifiquen.. B. home-dona. coses. pin-güí. qua.. També podem fer menció dels TRIFTONGS que resulten de la combinació formada de dos diftong: Pa-ra-guai.no-ia. quo. monjo-monja… 3. su-or. cu-a. rabosa-rabosot… 6.Masculins i femenins tenen arrels diferents: cavall-egua. la i [j] i la u [w] es troben després d’una vocal forta: ai. els substantius poder ser abstractes o concrets. merla-merlot. eu. io. canvien aquestes en –a: sogre-sogra. segons la posició de les vocals febles en: D.

la síndrome. una esplendor. el delta/la delta. forense… Atenció: els mots amb el sufix –ista.. la balena femella. la magneto. la torpor. un cataplasma. el salut/la salut. homicida.. singular o plural. el pendent. -arca. el levita/ la levita. dea/deessa. el vocal/la vocal…(més substantius amb doble gènere amb significats diferents a la pàg. la calor. fantasma.. una amargor. la verdor. un estruç. el front. una estrena… 2. una estrena. el llegum. el picaport.8.un periodista o un periodiste. salvatge. es poden presentar variacions ortogràfiques: -c/-ga amic-amiga -c/-qua ventríloc-ventríloqua -ig/-ja boig-boja -t/-triu institutor-institutriu -f/-va serf-serva -l/-l·la pupil-pupil·la -p/-ba llop-lloba -s/-ssa ós-óssa (mamífer) -t/-da nebot-neboda -u/-va fugitiu-fugitiva Casos Especials: 1. altres provinents d’adjectius d’una terminació com belga. en formar el femení. un anell. el còlera/ la còlera. -cida.. Noms homònims de gènere i significat distints: El canal/la canal.  Són femenins: una anàlisi. el vall/la vall. un orde (religiós). la disfressa. una anàlisi. el dubte. aglà (o bellota). un interviu. el compte. el queixal. Interferències amb el castellà:  Són masculins: els afores. -ble. que designa tant el masculí com el femení poden adoptar també la terminació d’origen popular –iste per a distingir el masculí. la síncope. un espinac. jove. una àgape. 9. el dot. el deute. un editorial/una editorial.Femenins que poden tindre doble forma: advocada/advocadessa. el planeta/la planeta. el talent/la talent. -cola -ista : colombaire. la dita. els narius.-es dia-dies C1 . 3. la remor.. el llum/la llum. un estruç. una aroma. un avantatge. Cal tindre en compte que. el pols/la pols. el costum. el son/la son. -ta. les hematies. el marge. les alicates.. una olor.Noms epicens. el coma/la coma.. un ordre/una ordre. el fi/la fi. una resplendor. el carrer.. el pudor/la pudor. la icona. són aquells que designen invariablement els dos gèneres. una àncora. Nombre del nom: El nombre del nom. el paleta/la paleta. el batent. el fel. i altres com cap. les postres. el corrent. el nas. -a àtona. 17 del llibre) 2.. cavernícola. un estratagema. la dent. el titella. mar. noble. jerarca. la falguera o falaguera mascle. el terra/ la terra.Unitat 1 Paà gina 4 . les estrenes. 10. el lleixiu. el senyal. una allau. Noms que admeten tots dos gèneres com art. el clau/la clau. -latra. en què cal especificar-ne el sexe biològic: la balena mascle. conserge.Única forma per a ambdós acabats en -aire. la claror. Aquestes són les variables de les marques gramaticals que s’empren per a indicar el plural dels substantius:  MODEL I (noms masculins i femenins): Singular + S = Plural pare-pares Alteracions 1. florista. idolatra. la resta. la suor. s’expressa mitjantçant l’afegiment d’una marca o morfema de plural que assenyala si ens referim a més d’un subjecte o objecte. el genoll. una au. les postres. un escafandre. la marjal..

camarús.). ni els adjectius com mixt. -tja/-tges.. ens. beguda. accés. canyís.). fons.. 2. la Ventafocs.. cautxú. arruga/arrugues. alicates. café. noms de les notes musicals. sense cap mena de dubte. marcapàs. esquí.. -ga/-gues. despatxos. context. llengua/llengües.. tarannà. -tx (gas.. Aquest canvi de a per e comporta particularitats ortogràfiques: -ca/-ques.  MODEL II (noms masculins): Singular + OS = Plural Acabats en -s.. tos.. menú. annex. els Estuard. calaixos. parabrisa. salvavides. mecenes. paraigua.. bon dia.). llapis. unitat de cura intensiva..discs o discos. escapar-se-li de la mà. succés. gust-gusts o gustos. si bé en alguns casos predomina la tendència a afegir la marca específica del plural (els Borbó/els Borbons. desig-desigs o desitjos. pelvis. canapé. caixa del canvi..  MODEL III (noms masculins) : Singular + -s o -os (preferible) = Plural Acabats en -sc. DOBLE PLURAL Excepcionalment aquest. circumflex. fracàs. ximpanzé. tot hora. llavaplats o rentaplats –però no rentavaixella/rentavaixelles-. interes. -st. pas. alguns mots aguts (algeps. puré. lila.). ananàs. pasqua/pasqües. tipus. viure de renda… --Per contra. els noms-llatinismes acabats amb -us (focus. mercé.) Particularitats: -D’entre els acabats en -s alguns la dupliquen (cabàs-cabassos. complex. cos. -ig (disc. taronja. sofà. congrés. els noms dels dies de la setmana llevat de dissabte i diumenge. braços.). te. estenalles. nas. guardamobles. guardabosc. alferes. anís. en el cas que designen els noms de dinasties l’ús és vacil·lant. la gelosia.. Però sexe..gasos. els Àustria/els Àustries/els Hasburg/els Habsburgs). test (però els de fang-testos). arròs. xampú. terròs.. els Tudor).. Vocal tònica. rosa.. C1 . --Discrepen del castellà les paraules i expressions següents en singular: cel.en altres casos no obstant això predomina clarament l’ús invariable ( els Borja. alguns mots no aguts (albatros. les postres. pus.. bambú... parafang. diner crida diner).) i paraules compostes acabades en s (comptagotes. portaequipatge. rentaplats o llavaplats. penja-robes. posar cara de circumstància.. vasculars. pastís. temps. -gua/-gües. -ja/- ges. llevaneu.. text-texts o textos. reflex. gos.els perquès. despatx. mots invariables usats com a substantius (perquè.-ns mà-mans Excepcions: afegirem només -s: noms de les lletres.. compàs.. Blancaneu… Fraseologia: donar carabassa.. ics.. plaça/places. corretja/corretges. tros. -x.). remoure la cendra.). cactus. pedrís (banc de la cuina)... oboé. pluja/pluges. clixé.) i una colla de noms com mamà (mamàs). óssos panda. ficus.. no. els diners (encara que hi ha expressions tradicionals on apareix en singular. sí. les tisores. blaugrana. calaix.. me la pagarà.). llapis. les tovalles o les estovalles. la desgràcia mai ve sola. muntanyes russes. els Romanov. els pantalons. -ix. celest. caure d’esquena. -ç.. trencagel.. els sostenidors. però. text. atles. bisturí. ós.Unitat 1 Paà gina 5 .. hores extra. braç. tindre mal de queixal. trencaclosques…).).. -qua/-qües (oca/oques. els Trastàmara/els Trastàmares. reflexos. embús. El singular dels mots aguts acabats amb -xt o -x no duu cap -e final: Calixt.. consomé. altres són invariables (dies de la setmana i paraules com temps. vosté.el preu del diner. càries. nexe i plexe (xarxa de filaments nervioses. herpes. barnús. gratacel. bis. puig fan el plural sols amb -s. connex. els noms adjectivats en aposició (casos límit. vista (una habitació amb vista). -ça/-ces. anus. les paraules i expressions que hi ha a continuació s’utilitzen en plural: els escacs. -xt. judes. Quant a les formes invariables: els noms de molts colors (beix.

baixes -sc -a -s o -os -es fosc. -a -s -es content. rojos o roigs. russes -ç -a -os -es descalç. baixos. viva. trists o tristos. C1 . perdre els sentits. francesos. nova. contents. xata. concorda en gènere i nombre amb el nom i que n’assenyala alguna propietat permanent o temporal.. blaus. tindre aires de suficiència… B. roja. trista. morfològicament. fer tots els possibles. nous.2. foscs-foscos. tòn. descalça. EXEMPLES -cons. MASC./FEMEN. Gènere i nombre de l’adjectiu: Aquestes són les terminacions dels adjectius que han desenvolupat una forma femenina pròpia: TERMINACIONS DISTINTES PER AL MASCULÍ I EL FEMEN SINGULAR PLURAL MASC. baixa. -na -ns -nes bo. bons.v.GÈNERE I NOMBRE DE L’ADJECTIU Morfologia de l’adjectiu: L’adjectiu qualificatiu és la categoria gramatical lèxica que. perplexes -ix baix. anàlegs. anàlogues TERMINACIONS DISTINTES PER AL MASCULÍ I EL FEMENÍ SINGULAR PLURAL MASC. donar proves d’alguna cosa. gelar-se les sangs. francesa. bona.Fraseologia: anar camps a través. FEMEN. vius. EXCEPCIONS -al -s actual/s mal/a…. bones . -a -os -es xato. blava. fosca. contentes .Unitat 1 Paà gina 6 .. EXEM. perplexos. contenta. descalços. descalces -x perplex. russa. ser papers mullats.. FEMEN. mixtes -ig roig. MASC. franceses -s [s] rus. tristes -xt mixt. atees -au -ava -s -aves blau. atea. EXEMPLES -s [z] -a -os -es francés. noves -leg -loga -s -logues anàleg. russos. blaves -iu -iva -s -ives viu. rares vegades. vives -ou -ova -s -oves nou. costar molts treballs. roges MATEIXES TERMINACIONS PER AL MASCULÍ I EL FEMENÍ SINGULAR PLURAL MASC. mixts o mixtos. -il fàcil/s tranquil/·la… -ar regular/s avar/a… -color bicolor/s incolor/a… -erior superior/s però superiora -ant amargant/s sant/a. FEMEN. FEMEN. estar en peus. xatos. fosques -st trist. escalfar cadires.o àton. xates -eu -ea -s -ees ateu. anàloga. MASC..FEMEN. mixta. les muntanyes russes. anòmal/a… -el cruel/s paral·lel/a…. perplexa. ateus.

suau. Tres són els mecanismes mitjançant els quals les llengües han generat i generen mots: LA DERIVACIÓ (de caràcter morfològic).-ne.. magne. xarraire. destre. curs de llengua i literatura angleses.Unitat 1 Paà gina 7 . tant de populars com de cultes.pudent/a.-oide. negre.. persa. C1 .... solemne. la pregunta següent). -Si l’adjectiu acompanya dos o més substantius que tenen gèneres diferents.lluent/a… -ble amable/s --- -atge. digne.. B. -aire. sublim.3-LA POSICIÓ DE L’ADJECTIU RESPECTE AL NOM: l’adjectiu qualificatiu pot anteposar-se al nom que modifica. B. LA COMPOSICIÓ (de caràcter lèxic) i L’HABILITACIÓ (de caràcter sintacticosemàntic). LÈXIC I SEMÀNTICA La creació lèxica: derivació La capacitat creadora d’una llengua es manifesta sobretot en la formació de mots nous tot partint d’elements preexistents. celest. directe. negroide.-LA CONCORDANÇA DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: l’adjectiu concordarà amb el substantiu al qual determine amb gènere i nombre: xic alt.-ent decent/s atent/a. miop...(pluralitzen –s)  Hi ha uns quants adjectius inclassificables que són invariables com afí. culte. una feina pesada. aspre. gris-grisa. pirata. mentres que l’anteposat li aporta un valor emfàtic (una sobrassada mallorquina bona/una bona sobrassada mallorquina).  Els adjectius que en singular acaben amb -aç. hindú. neutre. gran.-me.-a àtona fan un únic plural -es. àcrata. esquerre. cal tindre en compte que: -Si l’adjectiu acompanya més d’un nom en singular del mateix gènere. però dues per al plural: eficaç. i també alguns gentilicis com àrab.-iç. etíop. també n’hi ha molts que fan el femení canviant la -e per una -a ( i tos els acabats amb -icte) com addicte. agre.. (pluralitzen –s)  Per influència del castellà sovint es deixa de fer el femení d’adjectius que són variables com ferm-ferma. còmode.4. màrtir.content/a. una taula i un sofà bonics. Casos especials  Tot i que hi ha molts adjectius acabats amb -e àtona que són invariables. l’adjectiu anirà en masculí plural: un dia i una nit llargs. idiota. carrers estrets… Quan un adjectiu determina dos o més substantius.-etge salvatge/s ferotge/s heretge/s altres casos greu/s.. sense excepcions: homicida.-otge.-oç tenen una única forma per al singular.. l’adjectiu concordara en gènere i nombre amb els substantius: un dia i un viatge esgotadors.. unes pluges fortes.. però la posició més habitual és la posposada (l’any passat.-ista. apte. potent/s… MATEIXES TERMINACIONS PER AL MASCULÍ I EL FEMENÍ: Acabats en -cida.. pediatre. L’adjectiu posposat indica una qualitat objectiva del nom. alpinista. eficaços i eficaces. víking. enorme.

verbalitzen els lexemes nominals i adjectivals: • a. LA DERIVACIÓ És el procediment de formació de mots a partir d’altres existents afegint-hi morfemes derivatius. en.. -Verbs derivats d’adjectius (1a o 3a conj. el procediment més important de formació de paraules.. renegar de renec...cantar de cant.examinand d’examinar.). al final. en canvi.aproximadament d’aproximada.). -Substantius derivats d’adverbis.flairós de flaire.. -Substantius derivats d’adjectius.. -La terminació –ment dels adverbis de manera. -Adjectiu derivats de substantius. obscurir d’obscur. emboirar. infixos. sufixos. aclimatar.suavitzar de suau. ensucrar.Unitat 1 Paà gina 8 . ajuntar. ennegrir..baixada de baix. acaben en –ejar. Verbal (verbalització): el mot resultant és un verb. per derivació. sí que es modifica. expressem un judici de grandesa. El prefix modifica o matisa el significat del lexema en els derivats. El procés pot modificar o mantenir la categoria del mot primitiu: no es modifica en el mot clauer. emmurallar. amb el significat de: -“esdevenir” o “fer esdevenir”: abaratir.amplària d’ample.).. -Verbs derivats d’uns altres verbs (1a conj.davantera de davant.. derivat de clau (tots dos són substantius).. Es distingixen dues classes de prefixos: -Verbalitzats: dominen el conjunt i imposen els seus trets al lexema (canvi de categoria).i en. -Substantius derivats de verbs. enregistrar. anomenats afixos. promptet de prompte. -Substantius derivats d’uns altres substantius.davant de bilabial) i es. Adjectival (adjectivació): el mot resultant és un adjectiu. C1 . la derivació per sufixació pot ser de quatre tipus: Nominal (nominalització): el mot resultant és un substantiu. enllustrar.generen verbs de la 1ª i 3ª conjugacio. embarcar. entre el lexema i el sufix. arraconar. -ejar. fornejar de forn. Si a l’afegir una sèrie de terminacions als noms. hem format augmentatius. ennuvolar.). és. menudesa o menyspreu... alcoholitzar d’alcohol. -Adjectius derivats d’adverbis. LA SUFIXACIÓ En funció de la categoria gramatical (SUFIXOS LÈXICS) generada. -Verbs derivats de substantius (1a conj. -Verbs derivats d’adverbis (1a conj.. que s’afig a la forma femenina de l’adjectiu.allargassar d’allargar.. davallar de davall. El mot a partir de l’arrel del qual es forma un nou mot s’anomena mot primitiu i el mot generat que s’hi obté. enlairar d’enlaire. diminutius o pejoratius... acaben en –ar o –ejar... -ir i -itzar. aleshores.(em. embenar. animal o cosa de la qual parlem.blanquejar de blanc. després de la sufixació. -“posar”: acumular. -egar. de matinet de de matí. aclarir. ploriquejar de ploricar. -Adjectius derivats de verbs.. -El sufix intensiu –et dels adjectius també pot afegir-se als adverb i locucions adverbials.. acoblar lleugerir. i itzar. Si van al davant. i. de la persona. -Adjectiu derivat d’altres adjectius. en negror (substantiu) derivat de negre (adjectiu). allitar..bonassa de bona..collidor de collir. Els prefixos a-. encatifar. Adverbial (adverbialització): el mot resultant és un adverbi. mot derivat. -“posar en”: acomodar. plovisquejar de ploure. s’anomenen prefixos. assetjar.forner-forn. acaben –ar. LA PREFIXACIÓ.

. infrarojos. preromà. intravenós.davant de r.. i col. bipartidisme. recapitulació. anovulatori.• es.post-: postdata.. recanvi.prop-: propparent. Aquests elements són antics lexemes que han conservat el significat original i l’aporten al terme resultant. semireacció.pseudohermafrodita. an-. col•laborar.. benvinguda.anti-: antiatòmic. reclam.. postgraduada. ultrasònica.... superego.. propvinent. anormal.. besoncle.. combatible. malnom. • Negació : . supra-: sobrepreu.con-(com-. ultratomba. desfullar. .pre-: precocció. .ultra-( més enllà de): ultramarí.mal-: malcriat...ben-: benestar. il•legal.. .. expatriar. col•lega.quasidelicte. corresponsal. innoble. proppassat. sub-.re-: recalfar. anacústic.suprerenal... ..... malestar. recaure. bescuit. . bestia.a-.també genera verbs de la 1ª i de la 3ª conj.. .sota-... immòbil. irreflexiu. bilingüe. bsenplantat..ex: exclaustració.. ante-: avantbraç. grecs o llatins. .davant de l): incapaç. biforme.bes-: besàvia. intra-: entrecelles. . subsòl. i i... . bifoliat. ... besnét. escórrer. benvist. exportar.no-(guionet davant de substantiu): no alineat. perjurar. . inversa: .bi-: bífid... ELS PREFIXOS I SUFIXOS CULTES GRECOLLATINS: En el llenguatge especialitzat s’empren paraules amb prefixos clàssics. • Quantificació: ... infrascrit. prehistòric.davant de bilabial.. antesala... escanyar. sotsdirector. sots-. superatòmic. . bilabial. • Localització espacial o temporal: ..davant de l): concèntrica..pseudo-: pseudoderivat. desordre. escatar....contra-: contrabaix.. prerenaixement. concórrer. infrahumà.semi-: semicercle.infra-: infraestructura. .. ..sobre-. espolsar..per-: perdonar.. postguerra.. circumval•lació. . inútil. .. intermedi. permanent... esdentar...davant de bilabial. circumpolar. benvolguda. disculpar. • Valoració: . contrallum.in-(im.. perseguir.... transsexual.quasiunanimitat. semiprecioses...avant-..entre-.Unitat 1 Paà gina 9 . esbutzar.. il•lògic.. malparlat.. malparit.davant de r. .. recolp.quasi-:quasicontracte. avantprojecte. . col•lectiu.. exhumació.. escolar.. escampar.... anteposar. imbatible.davant de l... ..circum-: circumnavegació.. postdiluvià. inter-. super-...... . ..dis-: disconforme. il.. anticicló. -Aspectuals: només hi afigen trets semàntics(el lexema manté la seua categoria gramatical). • Repetició: ... Per exemple: C1 ..cor. transatlàntic. no-existència. ana-: acrític.. perdurar. irreal. tras-: transsiberià. vice-: sotasignant.. • Falsetat . • Posició o noció contrària. commoure.. ir.. • Confluència:.des-: desfer. semifusa. amb el significat de: -“fer esdevenir una qualitat”: escalivar. -“traure”: escrinar..trans-..

són derivats que es formen a partir d’un topònim de la persona o grup a què es referixen. Ja tre a mocs que li regalima en lentament. desvarieja a el Ciset i tornava a tossir.PREFIXOS CULTES SUFIXOS CULTES gastro-:gastrointestinal -fob:hidròfob micro-:microeconomia -metre-:perímetre morfo-:morfogènesi -logia:geologia neuro-:neuropatologia -morf:amorf LA INFIXACIÓ.africana -enc. El Ciset tombà el cap i va contemplar l’ spelma nova. parisenc-parisenca -és. que s’escriuen sempre en minúscula. les grafies que hi falten. 4. incontroladament. poseu el signe Ø: ncara no havia s rtit el sol.Si considereu que no hi falta cap grafia. kurd-Kurdistan… -Per derivació progressiva.-nya russafeny-russafenya -ando. Respirà fe ugament. gascó-gascona -ol.xativína-Xativa Els sufixos de formació dels gentilicis més coneguts són: variables -à.borrianenca.-ina xativí-xativina.Unitat 1 Paà gina 10 . xipriota -ing víking 1. salemer-salemera -ny.6. Molt sovint la prefixació i la sufixació tenen lloc alhora en la mateixa paraula.-uda castellut-castelluda -asc. com si aquell moviment li hagués costat molt d’esfor . I ara les llàgrimes es barrejaven amb la tos caverno a del malalt i per uns moments el Ciset va pensar si era po ible tanta pena per a un sol cor. poseu-m’hi ro ers al damunt. -ana (llatí –nu) elxà . pobre Remei que em sent culpable de la seua mort sen e avìs. és quan s’intercala un infix entre el lexema i el sufix.elxana. afegint un sufix.-Poseu. magribí-magribina -er. no com jo que m’estic morint a bocinets i em faig ca al que se m’acosta la tomba.-ona frisó-frisona. C1 .-anda benicarlando-benicarlanda -ut. senyor D u meu i els Sants Apòstols. jo que en ma vida no havia plorat. africà . ell que mai no havia estat un home trist.. escocés-escocesa -í. per exemple allargassar de llarg.. El procediment per tal de formar gentilicis sol ser el següent: -Per supressió-suprimint la part final del topònim. -(v)a eritreu-eritrea -ó.-enca borrianec.belga-Bèlgica. si m s no fins aquell dia que la memòria de D u Nostro Senyor esborre de la fa de la terra i de la llista dels meus pecats. aquest procediment rep el nom de PARASÍNTESI: emblanquinar de blanc. quan el flap t tric que encara li re onava a la memòria.-ola espanyol-espanyola. Les llàgrimes li van començar a caure galta a all. si cal.-esa anglés-anglesa.-era paterner-paternera. mongol-mongola invariables -al provençal -ar balear.-asca monegasc-monegasca -eu. Els gentilicis. peninsular -eta lisboeta -ita moscovita -ota cariota.

trossos  Van pescar uns ______grans com a _____: a) lluços. fadrí. passeig. 7. jueva. abús. egua. braços c) lluços. baró. homicida. empatx. hèlix. metge.2. serfa c) serf. feligrés. a) el picaporte b) el picaporta c) la picaporta  Quan va obrir la finestra el va encegar _____ del sol: a) el resplandor b) la resplendor c) el resplendor 3. reu. vals. ós. lladre. accés. perspiqües 5. gasos c) anisos. marqués. comte. autobús. be. contemporani. temps. marit. amo.. c) llevaneu feia tot el possible. ara ja és ______: a) bombera b) bombero c) bomber  El ____ i la _____servien en la mansió d’aquell senyor: a) serv. arròs. disc. trosos c) cossos. marqués. serva b) serf. però ens visitarà per ______: a) Tot Sants b) Tots Sants c) Tots els Sants  Construiran ___________ per als jubilats: a) Una llar nova b) un llar nou c) un allar nou  La màquina ________ per a poder obrir la carretera al trànsit: a) llevaneus feia tots els possibles. pesta. ase.Escriviu el plural de les paraules següents: ós. perquè. suís. hostessa. tribú. dissabte. mas. gerent. heroi.Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase:  Ha plogut tant que _____ s’ha embossat: a) el canal b) la canal c) el caneló  Laura ha ingressat al cos de bombers. llapis. conspícua. truja. braços  Les _____ eren molt _____: a) ventrílocues. platós. mà. cactus: 6. nora. platons b) cafens. platós  Els ____ de les rosquilletes llevaven els ______: a) anisos. pis. gimnàs.. serva  M’agraden molt ______: a) les espinaques b) els espinacs c) els espinaques  Abans s’utilitzava ______ per a tocar a cals veïns. merla. c) cafés. perspícues c) ventríloqües. els ______ estaven a ______: a) cosos. pas.. actor. anglés. gassos b) anissos. tia. hereu. llebre. perspiques b) ventríloqües. abat.Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase:  Han portat uns ______ als actors dels _____: a) cafés. mamà. brassos b) llussos. gas. drapaire. sacerdot: 4.Elegiu l’opció més adequada per a completar la frase:  Se n’ha anat a viure a l’estranger.Unitat 1 Paà gina 11 ..Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase:  Últimament vaig de …… en la faena: a) bòlit b)bòlid c)bullit C1 . sofà. monja. país.. linx.. nas. arqueòleg.Escriviu l’altre gènere de les paraules següents: deixeble. b) llevaneu feia tots els possibles. trosos c) cossos. gasos  A causa de l’explosió.

Aleshores intenten agafar les gallines que hi havia en el corrat. Allí (2) va rodar una escena destacada de la pel·lícula.-Mala olor 16.-Ninots que són menejats per les mans humanes 9. Es divertien amb la història (8) que feia un criat.-Femelles del llop 5.-Part de darrere del coll 18.-Depressió entre muntanyes 6.-Energia lluminosa C1 .…(anular / anul·lar) qualsevol maldecap i recuperar l’… (alè / al·lè) necessari per tornar a la feina després de l’estiu.-Dona amb el títol nobiliari més inferior 10.-L’últim plat de les menjades 8. En la representació una (9) i una (10) es barallaven per l’amor del príncep..-El batec del cor 19. el lloc ideal per… (eludir / al·ludir) les obligacions quotidianes. Sortosament.-Xiqueta que no té pare o mare o cap dels dos 12. Tenien por que li haguera passat alguna cosa perquè tenia (19). Fins i tot un xiquet que tenia (16) es va espavilar. dins de casa va entrar (15) insuportable. una gran casa amb jardí. segons la defiició que es dóna per a cada cas: “El cavall i (1) són dos animals que es crien en la quadra.. Els xiquets eren a l’habitació.-Dona que presenta una obra de teatre o una pel·lícula 3. de seguida començà a respirar. Lluís va…(revelar / rebel·lar) les fotografies que havia fet a la …(vila / vil·la) on havia passat les vacances. 9.Completeu els espais buits amb les paraules adequades.-Persona que es dedica a la cua de la casa 14. Una criada (11) enamorà el fill del rei i les nobles es quedaren bocabadades.-La muller del duc 11. La mare no treballava fora de casa. En eixe instant de nerviosisme es va tallar (20) de la casa.de costum: a) a l’hora b) aleshores c) alhora  ……que juguen demà de matí: a) potser b) pot ser c) enlloc  He vingut …. (14) de l’habitació estava apagat per a fer més emocionant el relat.-La muller del fill 4. Quan els llops mataren les gallines.. disparà d’escopeta: a) aleshores b) a les hores c) a l’hora  El tren va arribar ……. Feia el paper de (3) de la protagonista.. era (13).-Femella del cavall 2. Els amos de la casa estaven menjant (7). Tots i totes es van esglaiar perquè no li trobaven (18). El pare havia mort d’una malaltia contagiosa que es diu (12).Unitat 1 Paà gina 12 .Trieu les paraules adients per completar aquest text. Eren (6). Va caure a terra i es pegà (17).-Moltes ganes de dormir 17.-Element artificial situat en una habitació per a il·luminar-la 15.-Estat de l’organisme que no és bo 20. he volgut: a) perquè b) per què c) per a què 8.” 1. Fou una de les escenes més excitants de la pel·lícula.  Hi ha una gran …… de núvols: a) maça b)masa c) massa  Va veure una llebre i ….-Malaltia infecciosa 13. En un moment determinat baixen de la muntanya (4) i arriben (5).-Sinònim de violentes 7.

havia resultat càlida i bastant fosca”. combinació.Quan la madastra gelosa va veure entrar la seua jove fillastra a la festa organitzada pel rei- constitucional-. faldilla.Completeu el quadre següent. una combinació negra.. camisó. carrossa. carabassot. (exemple)  Netejar de teranyines  Causar dolor. 11.. un mocador parisenc i una faldilla ampla. armilla.  Heu deixat el vi sense tapar i ara s’ha agriat.  Han extraditat aquells estrangers. rata.. A més. manyoples. pantalons. dit.  Has de matitzar el pressupost per tal de garantitzar l’obra. capa.. podeu consultar diccionaris i enciclopèdies: Ciutat/país Genticili Ciutat/país Gentilici Elx els Estats Units Alacant Iraq Mònaco Silla Israel Colòmbia París el Marroc Ucraïna Eivissa Canada Alemanya Tunis Àfrica el Caire Munic Gal·les Castalla Teulada Muro del Comtat 12.Canvieu els substantius: la Ventafocs. cavalls.  Amb l’arribada de l’euro alguns botiguers acostumaven a redondejar a l’alça.. i un parell de ratolins famolencs els convertí en cavalls nobles i ensinistrats. 13. carruatge. fillastre.  Es pot calfar l’aigua amb l’energia solar?  He espessat tant el brou que me n’he quedat sense res.  Fer bonys  Endurir com una pedra. vestit. ratolí. rates..Unitat 1 Paà gina 13 .  Comunicar o parlar per telèfon. ratolins.. una carabassa rugosa i la convertí en carrossa luxosa. dia AL TEXT SEGÜENT i transformeu-lo en conseqüència: “La fada va vestir la Ventafocs amb una armilla roja. amb un toc de vareta màgica. quedà tan sorpresa i bocabadada que ja no obrí la boca bavosa durant la resta de la nit que. uns guants argentats. combinat.-Ompliu els buits següents posant els verbs derivats dels noms subratllats. les incorreccions de derivació verbal de les frases següents:  Per a demà s’espera un cel molt nuvolat.  Ja han vernissat la calaixera?  Han abocat runa a l’aigua i ara s’ha enturbiat.  Infligir un turment. fillastra. mocador.  El president insta a deixar d’acovardar la societat amb l’amenaça econòmica. una conductora. madrastra. una camisa beix.  Haureu d’atravessar el carril on han col·lisionat dos cotxes.aclarir. vareta. pamela.  EX. carabassa. Si hi trobeu dificultats. eugües. padrastre.. camisa. boca. lacai.Esmeneu. llavis. per cert. nit PER El Ventafocs.10. barret. rei. Fer clar . una pamela blava celest.. si cal.  Cal aprofunditzar més els coneixements gramaticals. reina. guants. féu venir una rata grossa i la convertí en lacai obedient. C1 .

 Adoptar els costums.  Fer funcionar un pedal amb els peus. les maneres dels francesos.  Desvetlar la curiositat d’algú.  Posar èmfasi.  Menjar poc i amb poca gana.  Fer que algú tinga peresa. 14.  Posar una balisa-abalisar (exemple)  Posar de cara  Fer clar  Fer tornar covard  Posar junts  Deixar lliure  Sentir el sabor  Causar temor  Posar-se a terra (un avió)  Causar terror  Donar valor  Sotmetre a l’acció d’un batan  Traure aigua amb una bomba  Cordar ficant els botons  Mesurar amb el compàs  Posar una cosa en condicions  Posar una mordassa  Trobar allò cert  Fer una empremta amb un encuny  Fer un jardí  Cobrir amb un tapís  Pintar amb vernís  Donar format  Donar garantia  Dir cada lletra  Disparar amb una metralladora C1 .  Convertir l’oxigen en ozó.Unitat 1 Paà gina 14 .  Tindre ànsia  Fer que esdevinga rar o més rar.-Escriviu els verbs derivats dels noms destacats en negreta.  Considerar com a déu.  Posar quitrà.  Posar de través.