You are on page 1of 4

POSTVERITAT

LA NOVA ERA DAURADA DE LA MANIPULACIÓ


06 DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara ara DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 07
dossier

Dossier
EL 84% DUBTA Prop de dos de cada tres ciutadans dels Universitat de Harvard, amb enquestes fetes sumit en la incertesa: el 84% dels enquestats
DE LES NOTÍCIES Estats Units creuen que els grans mitjans aquest mes de maig. El procés de demolició admetien que resulta difícil saber quines
A INTERNET periodístics del seu país contenen notícies de Trump contra la credibilitat dels mitjans notícies publicades a internet són vertaderes
falses. Són les conclusions d’un estudi de la sembla que ha funcionat, però deixa el públic i quines són falses.

LLUITA PER LA CREDIBILITAT

ÀLEX GUTIÉRREZ
BARCELONA
Postveritat: nova Les notícies falses es
disparen, però encara no
L era daurada per
a notícia del suport pú-
blic del papa Francesc a
Donald Trump durant la
campanya electoral ame-
fan guanyar eleccions
a la manipulació
ricana va ser compartida
més d’un milió de vegades només a Un estudi afirma que les ‘fake news’ van
Facebook. La peça tenia, però, un
problema: era inventada de cap a
tenir un efecte petit als comicis dels EUA
peus. La va publicar l’extinta web
WTO5 News, on un lema advertia
que la majoria de notícies d’aques-
ta web eren “sàtira o pura fantasia”.
Les xarxes socials, en el punt de mira per la seva À.G.
van ser 115 i van aconseguir més de
30 milions de comparticions.
Però l’article en qüestió no incloïa passivitat contra la proliferació de notícies falses BARCELONA Un dels motius que s’apunten a
aquest avís, de manera que un cop l’hora de minimitzar l’impacte real
convertit en contingut viral, va cór- L’esclat de notícies falses difoses a de les notícies falses és l’anomenat
rer com la pólvora perquè molts propulsió gràcies a l’efecte viralitza- efecte bombolla. Entre els republi-
usuaris el van fer circular sense sos- rimònia d’inauguració de Trump universitats de Warwick i Indiana– dor de les xarxes espanta, però el cans, només un 18% dels amics en
pitar que es tractava d’una notícia com la més seguida de la història, coincidien a assenyalar que, de mit- Estratègia seu efecte real està envoltat encara una xarxa social són demòcrates. En
falsa. tot i que les fotografies feien insos- jana, la xarxa triga més de 12 hores Trump ha de molts interrogants. Un dels estu- el cas contrari, el percentatge és si-
Aquesta és una de les facetes del tenible aquesta tesi. “El que el nos- a desmuntar una falsa notícia. Prou dis més exhaustius ha aparegut milar: un 20%. Això fa que les notí-
que, en els últims temps, s’ha deci- tre cap de premsa, Sean Spicer, es- temps perquè hagi arribat a dese- desqualificat aquest mes al Journal of Economic cies circulin fonamentalment en el
dit anomenar postveritat. El terme tà donant són fets alternatius”, va nes de milers de lectors. els mitjans Perspectives firmat per Hunt mateix bàndol.
ha fet prou fortuna perquè Oxford etzibar Conway. Mesos més tard, va Les comparticions massives te- tradicionals Allcott, de la Universitat de Nova A més, la mostra de voluntaris
Dictionaries el designés paraula de aclarir que havia volgut dir “infor- nen un component d’espontaneï- acusant-los York, i Matthew Gentzkow, de la amb la qual van treballar els autors
l’any del 2016. Però ¿què distingeix mació alternativa i fets addicio- tat, però qui atia el foc ho fa de ma- de falsos Universitat de Stanford. Aquests de l’estudi els va permetre determi-
la postveritat de les mentides i ma- nals”, però la seva intervenció va nera molt conscient. I té dues mo- dos professors d’economia assegu- nar també quina és la influència de la
nipulacions de tota la vida? ser considerada com una mostra tivacions principals: influir políti- ren que, de mitjana, cada americà ideologia pròpia a l’hora de creure o
Si aquest article afirmés que eloqüent del menyspreu dels dis- cament en el debat o fer diners (o Relativisme només va ser exposat, durant la rebutjar una notícia sospitosa. Els
postveritat és un terme que ja va cursos polítics per la factualitat. totes dues). El cas més paradigmà- Si fa forat la campanya, a 1,14 notícies falses que dos investigadors expliquen que tant
encunyar Napoleó l’any 1823, seria La postveritat, doncs, no deixa tic, en la campanya dels EUA, és la després recordés. I que, perquè això demòcrates com republicans són un
una simple mentida. I una de fàcil- de ser una derivada lògica de l’era web que va muntar un jove roma- idea que tot fos suficient per modificar el resul- 15% més proclius a empassar-se una
ment desmuntable, per cert, tenint postmoderna actual, en la qual es nès en un poblet de Macedònia, és mentida, tat de manera apreciable, una notí- notícia falsa que respon a la seva ide-
en compte que l’emperador fran- nega la possibilitat de concebre una dedicada a injectar notícies falses tothom es cia falsa hauria de ser 36 vegades ologia. Per tant, es comparteixen no-
cès va deixar el món dels vius el única realitat objectiva, tenint en a la xarxa amb un biaix pro- refugia en la més persuasiva que un anunci tele- tícies entre els partidaris d’una ma-
1821. Però si, tot i ser una assevera- compte que les persones som sem- Trump. No perseguia cap ànim po- seva bombolla visiu electoral. Tot i que els autors teixa opció i es fa, sobretot, si recon-
ció clamorosament falsa, el diari pre observadores d’aquesta realitat lític conegut, sinó que hi va veure eviten assegurar explícitament que firmen la posició. Aconseguir un vot
s’entestés a defensar-ho, a fer-ho i, per tant, l’afectem amb la nostra una oportunitat de negoci intuint les fake news no van ser determi- contrari, per tant, és una tasca àrdua.
córrer i –davant les evidències con- mirada i les nostres creences. Quan que el públic votant potencial del nants en l’elecció de Trump, el seu On sí que hi ha una asimetria és
tràries– sostingués que és una in- aquest marc filosòfic s’aplica a la in- candidat republicà veia els mitjans estudi tendeix a relativitzar, a la bai- en la confiança dels americans en
terpretació vàlida de la realitat, formació, en una era en què les xar- tradicionals amb especial descon- xa, l’efectivitat que aquestes histò- els seus mitjans. Mentre que en el
compatible amb d’altres, aleshores xes socials han trencat els consums fiança. Pel que fa a les webs que news, que s’aplica a les notícies fal- factuals de les afirmacions amb què A banda de polítics i falsos mit- El modus ries inventades van tenir. cas dels demòcrates baixa suau-
ja estaríem enfangats en els llots de tradicionals de notícies, s’arriba al busquen influència política, Rús- ses. Tot i que en campanya la majo- el candidat Trump anava trufant la jans periodístics, hi ha un tercer be- operandi On sí que són taxatius és en el bi- ment i es manté a l’entorn del 50%,
la postveritat. concepte de postveritat. sia ha sigut assenyalada com a res- ria d’informacions inventades eren campanya. El benefici d’aquesta neficiari de la barra lliure informa- de Trump aix pro-Trump de la majoria d’his- entre els republicans aquesta confi-
L’exemple pot semblar exagerat, ponsable d’algunes de les campa- a favor seu, el magnat va començar tàctica és obvi: si fa forat la idea que tiva de la postveritat: els gegants ha esperonat tòries falses que es van fer circular. ança s’ha desplomat en l’últim any
però s’han donat casos perfecta- La viralitat, factor decisiu nyes de desprestigi orquestrades a a minar sistemàticament la credibi- tot és mentida, la reacció lògica és d’internet. Amb el pretext de ser la difusió del De les 156 notícies intoxicadores i està poc per sobre del 10%. “Aquest
ment equivalents. En una entrevis- De mentides, doncs, n’hi ha hagut la xarxa amb notícies falses, per bé litat dels mitjans tradicionals acu- que cadascú busqui aixopluc infor- meres autopistes, no es responsa- concepte de que van detectar, només 41 benefi- declivi de la confiança en els mitjans
ta televisiva, Kellyanne Conway tota la vida. Però mai fins ara havi- que les acusacions no han sigut sant-los un cop i un altre de fer fa- matiu en els mitjans que li reforcen bilitzen de la veracitat dels contin- postveritat. ciaven Hillary Clinton (i van ser tradicionals podria ser al mateix
–una assessora de Trump– va ser en tingut eines per reproduir-se i confirmades. ke news. Així aixecava un escut con- les pròpies conviccions: els refe- guts que comparteixen els usuaris, En petit, dues compartides 7,6 milions de vega- temps causa i conseqüència de la
interpel·lada pel periodista perquè escampar-se amb tanta eficàcia. Trump és també responsable de tra la tasca d’aquests mitjans, que rents sòlids són un bé preuat en l’era tot i que obtenen negoci a partir del portades. des). En canvi, les notícies que afa- proliferació de les falses notícies”,
el seu equip havia qualificat la ce- Dos estudis independents –a les la popularització del terme fake assenyalaven les inconsistències de les veritats esquives. trànsit que generen. La de Time es vorien l’actual president americà alerten els dos economistes.e
Arran de les últimes campanyes pregunta si la
electorals, s’ha traslladat pressió a veritat ha

El contrastador de fets, una figura periodística ra a França, el diari Libération dis-


tribueix només uns 80.000 exem-
Facebook, Twitter i Google perquè
ajudin a posar en valor els contin-
mort, i és una
revisió de la

a l’alça contra la crisi de credibilitat


plars diaris, però el seu equip Les guts veritablement periodístics, del 1966 on es
désintox –que té un conveni amb la que han assumit el cost més gran demanava,
cadena Arte– arrossega milions que suposa contrastar una notícia amb el mateix
d’usuaris únics cap a la seva web. A respecte al d’inventar-se-la. Però la disseny, si Déu
blic, aplicant les seves tècniques a després. A Europa, en els últims deu Espanya, la iniciativa més popular resposta, de moment, ha sigut més havia mort.
À.G. les declaracions de polítics o a les anys s’han posat en marxa una cin- que s’acull a la fórmula és la del cosmètica que efectiva. AFP
BARCELONA notícies infundades. quantena d’iniciatives de contrasta- programa El objetivo, d’Ana Pas- Facebook, per exemple, ha co-
Un estudi del Reuters Institute ció pública d’afirmacions polítiques, tor. Tot i que molts equips de con- mençat a incloure una icona d’alar-
La figura del fact checker o contras- permet veure l’explosió del nombre tot i que un terç han acabat abaixant trastació pengen de mitjans, tam- ma quan una notícia falsa ha sigut
tador de fets té una llarga tradició d’equips de contrastació. La prime- la persiana o bé funcionen només bé n’hi ha que depenen d’ONGs desmuntada per mitjans prestigio-
en el periodisme anglosaxó: són ra web que va fer comprovació de de- ocasionalment. que treballen en assumptes de lli- sos. Però aquest advertiment, en al-
periodistes que es dediquen a com- claracions de polítics de manera re- Un cas paradigmàtic és el de Les bertat de premsa o que estan ads- guns casos, ha acabat tenint un efec-
provar totes les dades, i les cites, gular va ser un blog de Channel 4 décodeurs, de Le Monde. Va comen- crits a alguna universitat. te contraproduent: els que intenta-
que apareixen en l’article d’un re- News, l’any 2005, per cobrir unes çar sent una petita unitat de dos re- En termes de pressupost, les in- ven disseminar la intoxicació, en
dactor abans que es publiqui. És eleccions parlamentàries. Avui dia, dactors que mantenien viu un blog versions són encara modestes. En veure’s descoberts, han jugat la car-
una tasca que solia ser purament ja hi ha eines i grups similars en més sobre notícies falses i rumors des- un 44% dels casos, el mitjà o la ins- ta victimista –denunciant l’intent
interna: un filtre de qualitat. Però de 50 països de tots els continents. mentits, però actualment ja hi tre- titució hi dedica un pressupost de silenciament per part de la xar-
l’escenari de postveritat que s’ha En total, 113 equips s’hi dediquen, un ballen deu periodistes del diari que anual inferior als 20.000 dòlars. xa social–, i això ha esperonat els
instal·lat ha comportat una popu- 90% dels quals van començar a fun- elaboren 15 treballs de contrastació Només en un 7% dels casos hi ha seus acòlits perquè comparteixin
larització d’aquesta figura, que ha cionar a partir del 2010, i uns 50 són al mes, a banda d’històries i anàli- Ana Pastor ha popularitzat la figura del assignada una despesa de 500.000 amb més fervor aquella mentida.
començat a treballar de cara al pú- tan recents que van néixer el 2015 o sis sobre assumptes concrets. Enca- contrastador al seu programa. LASEXTA dòlars o més.e Promovent o censurant la postveri- Les notícies falses són més susceptibles de circular entre els que ja
tat, Facebook sempre guanya.e estan convençuts. BRENDAN SMIALOWSKI / AFP
08 DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara 10 DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara
dossier dossier

POSTVERITAT POSTVERITAT

Juan Soto Ivars ‘Fake news’ i


altres variacions
PERIODISTA I ESCRIPTOR

InfoWars: la
Polèmic Nascut a Múrcia, fa cinc anys que es va instal·lar a Barcelona. És columnista regular d’‘El Confidencial’ i ocasio- manipulació política
nal de diversos mitjans, on parla de política, cultura i actualitat. Ha escrit tres novel·les, diversos contes i un llibre infantil portada a l’extrem
Alex Jones és un controvertit lo-

“Les xarxes socials són editors que defugen


cutor que assegura que el go-
vern i les grans empreses estan
creant un nou ordre mundial.
Una de les finestres on defensa

la seva responsabilitat per garreperia”


la seva teoria conspiranoica,
amb notícies falses, és el portal
InfoWars.com. “Hi ha una guerra
i volen la teva ment!” és el lema
d’aquesta pàgina web.

Fox-News24.com:
À.G. parasitant la marca
BARCELONA de Fox News
Els últims quatre anys, Juan Soto
Ivars ha estudiat els linxaments a
les xarxes. Ha encunyat un terme,
postcensura, i l’ha explicat amb pro-
fusió d’exemples al llibre Arden las
redes (Debate).

La figura clàssica del censor és la Exemple de web que s’aprofita Una de les imatges (falses) més compartides en xarxes socials els últims anys. ARA

Guia bàsica per navegar


d’un senyor anodí, sota un flexo i d’una marca informativa aliena.
armat amb una tisora. Però qui és Fet des de Califòrnia, elabora
l’agent censor en la postcensura? notícies que poden passar per
Aquest és el problema: que la post- vertaderes fàcilment (“Justin

en el mar de la postveritat
censura som tots. Jo mateix ho he Bieber compra el castell de
sigut, sense adonar-me’n. He parti- Brangelina per 60 milions de dò-
cipat en linxaments i no m’he vist lars”) i que senzillament volen
amb la torxa a la mà fins que hi he captar visites per a la publicitat
pensat després. En general, els lin- automatitzada que insereixen.
xaments efímers a les xarxes els co-
mencen gent molt joveneta. Els del AlabamaObserver:
Cinc consells per determinar si una notícia és certa abans de compartir-la
feminisme, per exemple, són unes aparença de diari,
600 persones en constant vigilàn- però notícies fictícies
cia. Un agent molt important és mitjà els ha elaborat. És la síndro- 04
Twitter: quan detecta un linxament, À.G. me ho he llegit a Facebook, mentre Automàtic Resulta inversemblant?
l’hauria de treure de la llista de tren- BARCELONA que la xarxa de Zuckerberg, en re-
ding topics. Perquè està convidant la
La xarxa és
alitat, no elabora continguts peri- Un filtre que convé tenir activat és
gent a ofendre’s. Els generadors de notícies falses odístics. Abans de compartir una plena de el del simple sentit comú. Els mani-
s’aprofiten dels usuaris que, de bo- notícia sorprenent, convé compro- perfils falsos puladors de la postveritat juguen
Per què a les xarxes la indignació na fe, comparteixen algun dels seus var quin mitjà la signa i avaluar si que disparen amb la credibilitat que, per defecte,
guanya a la ponderació? CÈLIA ATSET
continguts foul. Aquests són cinc aquell nom ens transmet confian- continguts el públic atorga a un text escrit que
El que ataca juga amb avantatge, És en mans dels usuaris que les cietat adulta, però falta una educa- democràtica o bé anomalia que Nom que sona a diari i web ben consells senzills per a l’usuari que ça. Si no ho fa, o bé perquè és una tingui aparença de notícia. Però
com saben els polítics. No m’agrada xarxes deixin de ser un agent de- ció per a la ciutadania dins de les s’explica per la torsió informativa
intoxicants
dissenyada. Però els titulars no- no vulgui contribuir a la difusió capçalera que no havíem sentit mantenir una dosi d’escepticisme a
gens Trump, però és admirable mocratitzador. I, ara mateix, i en xarxes socials. i la postveritat? més fan que suplicar un clic: “Ca- d’invencions adreçades a aconse- anomenar, o bé perquè és un mit- les xarxes és una vacuna saludable
–com a estratègia maquiavèl·lica– la qüestions de llibertat d’expressió, L’anomalia no és en el vot. Jo en- ses de Califòrnia destruïdes pels guir un objectiu polític i pecuniari. jà que no associem a la credibilitat, Redacció contra la compartició involuntària
seva capacitat d’atacar i convertir- són antidemocràtiques. Com lliguen la postcensura i la tenc que molta gent voti el PP: hi ha incendis”, “Aproven una legisla- és més prudent abstenir-se. Un al- de material dissenyat per manipu-
Algunes
se en víctima al mateix temps. A Po- postveritat? por de Podem i de la independència, ció que redueix a 10 anys les pe- 01 tre filtre és el de la qualitat de la re- lar. Si una notícia sobta molt perquè
dem, això no li surt: acaba devorat Com podem fer-les millor? Catalunya Tenen molt a veure. Tot comença i el PP és qui millor sap capitalitzar nes per violació”. Són notícies dacció. Algunes de les notícies fal- notícies sembla molt passada de voltes, val la
Qui m’ho està enviant?
i sense haver generat empatia. A la Amb més moderadors. Facebook “Tant el perquè tu et creus només les notíci- aquesta por. El que em sembla una inventades, que confien en el ses imiten l’estil periodístic, però falses imiten pena introduir un element de dub-
CUP, en canvi, li surt millor. A les diu que està desbordat: que té 4.500 Procés com es que diuen el que vols sentir. La anomalia és que gent amb el mateix seu atractiu per capturar trànsit La viralitat no sempre és espontà- no ho aconsegueixen i acaben so- l’estil te abans d’estendre-la.
xarxes té premi mostrar el descon- moderadors per a centenars de mi- postcensura és el pas següent: el que accés a la informació que jo tingui d’internet i fer diners. nia: hi ha empreses especialitzades nant forçades. periodístic
tentament, el menyspreu, l’odi. lions d’usuaris. Però a mi m’empre- el discurs pensa diferent de mi, per tant, aquestes pors. a fabricar perfils falsos en sèrie que 05
sense èxit
Mostrar una defensa, admiració... nya quan diuen que no poden assu- d’estat són s’equivoca i ha de callar. DailySnark.com: són els primers distribuïdors de tot 03 Qui està amplificant aquell
s’ignora. I si l’ofensa té premi i l’ad- mir-ho. Instagram té una mida, en dos àmbits de L’esquerra solia atribuir-se valors un esportiu satíric tipus de contingut il·legítim, com Realment hi ha un mitjà contingut?
miració provoca indiferència, la va- diners, similar a la de Kodak, que postveritat” El lema del Guardian deia: “Els fets com la tolerància o el no dogmatis- que descontextualitza ara notícies falses o publicitat ca- solvent al darrere?
nitat amb la qual ens posem a les tenia 180.000 treballadors. Però són sagrats, i les opinions, lliures”. me. Segueix sent així? muflada d’informació. Si rebem una Les notícies rellevants que han sigut
xarxes ens empeny invariablement Instagram té una plantilla de no- Però avui dia cadascú adapta els L’esquerra ha perdut l’hegemonia notícia que ens fa alçar les celles Els que generen notícies falses sa- contrastades acaben incorporant-se
a estar ofesos. Paradoxa
més 140 treballadors. S’escuden fets a conveniència i en canvi fisca- del relat cultural i s’ha tornat més d’algú que no coneixem, que té un ben que el principal obstacle que a la majoria de mitjans solvents. Ai-
que són només una plataforma tec-
“Com més litzem en gran manera les opinions. censora i desagradable. Com més nombre baix de seguidors, que no han de superar és la falta d’una xí que una prova del cotó fluix per sa-
Escriu amb por de ser linxat? nològica, però en realitat són edi-
drets tens, Sí. A mi m’ha ajudat ser a Catalunya, drets tens, més sembla que t’afectin diu gaire res en nom propi i en can- marca coneguda al darrere. Una ber si una presumpta informació és
Sí, però dic les coses igualment. La tors que no volen acceptar la seva per entendre això, perquè el Procés les tonteries. Els homosexuals teni- vi retuiteja molt i de fonts i temes marrada que utilitzen alguns dels en realitat una invenció consisteix
por no em paralitza. Ho poso, i que més sembla
responsabilitat per garreperia. i el discurs d’estat són dos àmbits de en una batalla fortíssima: casar-se variats... és susceptible de ser un intoxicadors és registrar un domi- a copiar el titular i buscar-lo a Goo-
passi el que Déu vulgui. Abans dè- que t’acaben postveritat, amb mentides en tots i tenir fills. Ho van aconseguir fent perfil automatitzat, el que en l’argot ni que s’assembli a una marca cone- gle. Davant d’una notícia legítima,
iem a les xarxes el que no ens atre- Quins límits posaria a la llibertat afectant les dos. I gent que vol creure només les front a unes manifestacions enor- Les notícies de DailySnark te- es coneix com a bot. guda, de manera que la URL que es una cerca hauria de tornar com a re-
víem a dir davant les mares. Ara és d’expressió? tonteries” mentides d’una banda o de l’altra. mes en contra. Però el col·lectiu s’ha nen una evident vis còmica: comparteix –l’enllaç d’internet– fa sultats la mateixa notícia en diver-
al revés, hi ha una Gran Mare que Els del Codi Penal, només. Bé, Tenim pendent debatre les conse- tornat censor. Potser si ja no tens “Von Miller vol que els Broncos 02 fila de ser legítima. Aquest camu- sos mitjans de prestigi. Perquè se su-
ens vigila tothora i ens pica els dits menys l’article 578, el que pena les qüències de la independència. Pe- res contra què lluitar et tornes hi- fitxin un coreògraf per ajudar- Qui signa la informació? flatge es pot aconseguir amb vari- posa que el títol, encara que sigui di-
si diem alguna inconveniència. bromes i els tuits burletes o, fins i rò és impossible, perquè no escolta- persensible a les ximpleries. Què los amb les celebracions de les acions del nom (Guardian en comp- ferent, inclou les mateixes paraules
tot, reivindicatius. Jo estic a favor rem els fets que no casin amb el nos- importa ara si Arévalo, en un teatre, victòries”. Però enlloc s’alerta El fet que cada cop més usuaris tes de The Guardian) o bé canviant clau. Google, a més, hauria de mos-
No són les xarxes, doncs, un agent que es faci apologia d’ETA: si hi ha tre biaix de confirmació. explica un acudit?e del caràcter irònic de les notíci- s’informin a través de les xarxes so- algun sufix al darrere de l’adreça trar aquest mitjans consolidats a la
democratitzador? gent que pensa així, jo tinc tots els es, que, un cop a la xarxa, poden cials fa que les marques periodísti- web (WashingtonPost.co en comp- primera pàgina de resultats, ja que la
I la democràcia? És un agent de- arguments per derrotar-los. Jo es- El fet que el PP, amb tots els escàn- passar per vertaderes davant ques hagin perdut part del seu ca- tes de WashingtonPost.com), entre premsa tradicional sol estar ben po-
mocratitzador, la democràcia? Tu coltava Kortatu d’adolescent i no dols de corrupció que l’afecten, tin- Podeu llegir l’entrevista sencera a un lector desprevingut. pital: els internautes poden llegir altres mesures. (Els exemples són sicionada en el cercador gràcies al
www.ara.cat
pots acabar votant un dictador... m’he tornat etarra. Vivim en una so- gui milions de vots, ¿és normalitat continguts sense recordar quin inventats.) seu volum de visites.e
48 DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara
12 DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara

DEBAT
dossier
DIRECTORA
POSTVERITAT ESTHER VERA

L’imaginari Mitjans que fan


DIRECTOR FUNDADOR
CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

democràtic trontolla de mitjancers


SUBDIRECTORS
DAVID MIRÓ,
✦ ✦
CATALINA SERRA,
JORDI CORTADA,
SÍLVIA BARROSO,
GEORGINA FERRI

somnis hollywoodiana, hem d’estar no servirien per a res més que per DIRECTORA D’ART
DANIEL GAMPER alerta. DANIEL INNERARITY falsificar la veritable voluntat de la CRISTINA CÓRDOBA
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
FILÒSOF I PROFESSOR Les dades són manipulables. FILÒSOF I PROFESSOR gent, que es podria fer valer millor si EDICIÓ PAPER

E L’
A LA UAB N’hi ha prou de dir-les en el mo- A LA UPB la democràcia fos més directa o ple- ROSA RODON
ment correcte, i d’escampar-les per biscitària). En aquests tres casos,

Digueu-ne mentida, simplement


EDICIÓ DIGITAL
l poder polític fa servir les xarxes amb els algoritmes ade- actual fascinació per que caracteritzen molt bé la mane- FRANCINA BOSCH

la veritat a convenièn- quats. Internet propicia una trans-


Daniel les xarxes socials, la ra de pensar que domina en la nos-
POLÍTICA

cia. Ho recomanava ja formació de les democràcies, que Gamper participació o la pro- tra època, hi nia la idea que el món
MAIOL ROGER
INTERNACIONAL

H
Maquiavel i no hi ha di- han deixat de reproduir-se a través “Les ximitat posa de mani- (és a dir, la veritat, la justícia i la de- MÒNICA BERNABÉ
rigent triomfant que no de l’opinió pública tradicional dades són fest que l’única utopia mocràcia) està al nostre abast im- ECONOMIA
ÀLEX FONT
conegui els mecanismes per apro- (premsa, televisió), i ara ho fan per manipulables, que segueix viva és la de la desinter- mediat i que els procediments o les SOCIETAT o va formular amb contun- És legítim que Rajoy, Cospedal o Mén-
piar-se de la veritat i posar-la al ser- canals personalitzats que s’adapten mediació. Una desconfiança davant institucions per a la configuració dència Aristòtil en un text dez de Vigo siguin contraris a la indepen-
vei de l’estat. Contra aquesta ten- psicològicament al perfil dels elec-
n’hi ha prou les mediacions ens porta a suposar d’aquests valors són els culpables de
ELENA FREIXA
CULTURA
de dir-les en fundacional de la cultura dència de Catalunya. I fins i tot és legítim
dència del poder a monopolitzar el tors. La democràcia està desprote- automàticament que alguna cosa és la seva desfiguració. La lògica del LAURA SERRA
europea, la Política: “No- que pensin que la ciutadania de Catalunya
discurs de la veritat amb la intenció gida davant la manipulació propa- el moment veritable quan és transparent, que clic, el vot o l’opinió espontània fa-
COMUNICACIÓ
ÀLEX GUTIÉRREZ més l’ésser humà, entre els no té dret a decidir si vol continuar for-
de fer passar gat per llebre l’única gandística dels votants al servei de correcte” tota representació falsifica i que tot rien innecessaris qualsevol instru- ESPORTS animals, posseeix la paraula. La veu és una mant part de l’estat espanyol o no. En re-
defensa és la democràcia i la prem- qui tingui prou diners per finançar secret és il·legítim. No hi ha res pit- ment per elaborar les opinions i les TONI PADILLA
indicació del dolor i del plaer; per això la alitat, el Partit Popular, quan era Aliança
sa lliure. operacions psicològiques mitjan- Daniel jor que un mitjancer. Per això, d’en- decisions; diaris, regulacions, par- DELEGACIÓ A MADRID
DANI SÁNCHEZ UGART tenen també els altres animals. […] En Popular, fins i tot estava en contra de l’au-
Fa deu anys el filòsof americà çant big data. trada ens resulta més proper un fil- tits, sindicats, Parlaments serien
Harry Frankfurt va publicar un lli- Els demagogs d’aquestes demo-
Innerarity trador que un periodista, un aficio- igualment innecessaris i, fins i tot,
LLENGUA canvi, la paraula existeix per manifestar el XAVIER ANTICH tonomia de Catalunya. El que Mariano Ra-
ALBERT PLA
bret de lectura obligada per copsar cràcies managerials aparenten una “Ens nat que un professional, les ONG emmascaradors de la realitat o la FOTOGRAFIA
que és convenient i el que és nociu, així joy no pot dir, com ha dit a les Corts, en la
l’empobriment de l’àgora. Segons sinceritat que obre els cors del poble manquen els que els governs, i, per aquest motiu, voluntat del poble. XAVIER BERTRAL com el que és just i el que és injust”. La po- seva condició de president del govern es-
FILÒSOF I PROFESSOR DE LA UdG
Frankfurt, el bullshit és el discurs i permet de potinejar-hi sense es- instruments el nostre menyspreu més gran es di- Aquest és, al meu entendre, el lítica, la vida en comú dels humans que es panyol, davant de la possibilitat que les
EDICIÓ DE PREMSA
que es desentén de la veritat i la crúpols. La veritat no és cosa de ci- rigeix a qui fa la mediació més gran: context més apropiat per pensar l’ac- regeixen a si mateixos, es basa en el valor institucions de govern de Catalunya con-
que PERIÒDICA ARA, SL
de la paraula per dir sobretot el que és just tigo, d’Evgènia Ginzburg, per descobrir voquin un referèndum, és que “això no-
mentida, que persegueix la persu- entífics, diuen, nosaltres parlem la com ens recorden les enquestes, el tual crisi del periodisme i per defen-
asió a través del poder hipnòtic dels veu del poble i el poble coneix la ve-
organitzin nostre gran problema és… la classe sar el seu valor en una democràcia. PRESIDENT o injust. I és que la política es fonamenta l’abast del poder de la propaganda, l’adoc- més passa a les pitjors dictadures”. El que
eslògans, des del Just do it fins al ritat quan se la presenta clarament. les dades” política.
FERRAN RODÉS
en un acord al voltant de les coses que les trinament i la mentida a l’hora de bastir María Dolores de Cospedal, ministra de
CONSELLER DELEGAT
Yes, we can. Les societats massifica- L’imaginari de la democràcia és Hi ha una lògica de fons que con- L’excés d’estímuls SALVADOR GARCIA RUIZ paraules diuen i, recíprocament, en el res- les estructures bàsiques dels règims to- Defensa, no pot dir, com ha comentat en
des són alimentades amb frases resistent, però avui trontolla. Tan- necta el desinterès cap al periodis- El discurs sobre la postveritat ens DIRECTOR FINANCER pecte de les paraules per les coses. Així, talitaris. Quan els discursos falsos s’ins- una entrevista a Onda Cero, és que això és
precuinades que pretenen crear mateix, només repetint el seu mis- me (perquè a les xarxes un ja s’infor- està distraient d’alguna cosa més XAVIER LINARES
DIRECTORA DE
la mentida, és a dir, el discurs fals que diu tal·len en una societat, de manera impu- “un intent de cop d’estat” o “una amena-
sensacions, inclinar anímicament satge podem aturar el seu (i nostre) maria i s’expressaria sense cap ne- preocupant que la distorsió intenci- MÀRQUETING el contrari del que la veritat dels fets im- ne, i atorguen versemblança a relats com- ça de cop d’estat”. El que no pot dir Íñigo
el votant a favor d’una opció. La ve- daltabaix orwellià. cessitat d’autorització), la preferèn- onada de la realitat per part d’algú MARIA LLAMBÍ posa, no és una posició política, sinó que pletament contraris a la veritat i la reali- Méndez de Vigo, portaveu del govern es-
ritat i la mentida no tenen cap im- És a dir, que la veritat no és un cia pels mercats escassament malvat: la pròpia incapacitat dels DIRECTOR COMERCIAL és, de manera radical, la negació de la po- tat dels fets, s’estan sabotejant els panyol, és que això “és un veritable cop
SERGI GERMÁN
portància, perquè no hi ha manera dogma al qual poden accedir només regulats (suposant que la simple subjectes de fer-se càrrec de la com- DIRECTOR DE NEGOCI lítica. Per això, sosté Aristòtil, si no donem fonaments de la política i, per descomp- d’estat”. I no ho poden dir perquè això es
de verificar-les o falsificar-les. els iniciats, sinó que és el sorpre- agregació espontània dels interes- plexitat informativa del món. Si som ORIOL CANALS a les paraules el valor de realitat que tenen tat, la possibilitat no només d’establir un fals, perquè és una mentida i perquè con-
La postmodernitat va contribu- nent i admirable fruit de la col·labo- sos produeix els millors resultats) i en una època d’incertesa creixent no DIRECTOR DE llavors les paraules no valen per a res i ja diàleg entre opcions ideològiques diver- tradiu, de manera flagrant, la realitat i la
ir a desprestigiar la veritat. Si no hi ració, la conversa i la disputa guia- el menyspreu cap a la política (ja és perquè algú estigui creant confu- TECNOLOGIA
no és possible ni tan sols parlar. ses sinó fins i tot la possibilitat mateixa de veritat dels esdeveniments del que està te-
MARC CAMPRODON
ha realitat, aleshores no hi ha dife- des pel bé comú. que els artificis de la representació sió deliberadament, sinó perquè ens Una certa tradició moderna, que arren- parlar al voltant de qualsevol cosa. nint lloc a Catalunya. Aquests discursos
rència entre sofistes i filòsofs. Els manquen els instruments que orga- C/ DIPUTACIÓ, 119 ca de Maquiavel i, passant són repugnants perquè són
botxins postmoderns de la veritat, nitzin les dades, ponderin els judicis 08015 BARCELONA.
per Mazzarino i Fouché, ar- tòxics, i no només mereixen
els falsos profetes de la postfactici- i ofereixin una visió coherent de la TELÈFON: 93 202 95 95.
riba fins als totalitarismes el més absolut dels menys-
tat, pateixen una mala digestió del realitat. Necessitem aquesta media- ATENCIÓ AL
del segle XX, va voler capgi- preus sinó que han de ser de-
llegat tant nietzschià com freudià. ció dels mitjans com a instrument SUBSCRIPTOR:

La desorientació intel·lectual del d’orientació en entorns poblats de


902 281 110 rar aquest principi bàsic de nunciats com a falsos. No són
segle XXI, sense grans narratives ni mentides, per descomptat, però en-
subscripcions@ara.cat la política convertint la men- opinions, són mentides.
utopies, és la circumstància propí- cara més de dades irrellevants i es- TEXT LEGAL
tida en l’instrument propi de El PP, amb Ciutadans i el
cia per a la consolidació del cinisme tats d’ànims confusos. Aquesta de- Edició de premsa periòdica l’acció de govern. Al capda- PSOE, va començar, ara fa
generalitzat. fensa de les mediacions no suposa
ARA es reserva tots els
drets sobre el contingut del
vall, “són tan simples els ho- dos anys, a bastir un relat que
rendir-se a l’autoritat de cap mitjan- diari ARA, els suplements i mes [...] que aquell que enga- pretenia convertir Catalu-
Veritat i justícia cer privilegiat, entre altres coses
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que
nya sempre trobarà qui es nya en un país indiscrimina-
Assistim a la proclamació de post- perquè hi ha moltes mediacions que es puguin reproduir ni deixi enganyar” (El príncep). dament corrupte, on els trà-
transmetre a altres mitjans
veritat com a paraula de l’any amb competeixen entre si; és un reconei- de comunicació, totalment Hannah Arendt, a Els orí- fics mafiosos d’influències,
una sensació d’escàndol normalit- xement que les nostres limitacions o parcialment, sense prèvia gens del totalitarisme, ja va prevaricacions i saqueig de
autorització escrita.
zat. La veritat entesa com la corres- cognitives no procedeixen del fet analitzar, a partir del nazis- les arques públiques són la
Difusió controlada
pondència entre les proposicions que la informació sigui escassa sinó per l’OJD me i l’estalinisme, com la norma quotidiana i genera-
sobre el món i els fets (p és veritat que no anem sobrats d’instruments mentida, a través de la pro- litzada en totes les instituci-
si p) deixa de ser rellevant en el dis- per fer front a la complexitat del paganda i l’adoctrinament, ons. Ara, quan ja és immi-
curs públic. Tanmateix, la veritat món i orientar-nos-hi. opera fins i tot abans de l’es- nent la convocatòria i prope-
mateixa es resisteix a morir i és en Les societats avançades recla- tabliment dels règims tota- ra la celebració del referèn-
nom d’ella que persistim a negar la men, amb tota la raó, un accés més litaris: “Abans que els líders dum d’autodeterminació,
seva negació. Perquè sabem que gran i més fàcil a la informació. Pe- de masses s’apoderin del s’acaba d’inaugurar la sego-
amb la pèrdua de la veritat es perd rò l’abundància de dades no garan- poder per fer encaixar la re- na fase de la intoxicació i
també la justícia. teix vigilància democràtica; per ai- alitat en les seves mentides, l’adoctrinament basat en la
La veritat és fràgil, recordava el xò fa falta, a més, mobilitzar comu- la seva propaganda es carac- mentida: a Catalunya, on es
febrer passat la filòsofa i professo- nitats d’intèrprets capaços de do- teritza per l’extremat viu, segons diuen, en una si-
ra Franca D’Agostini en els Diàlegs nar-los un context, un sentit i una menyspreu pels fets com a tuació de dictadura, s’està a
de Pedralbes. La veritat és una, valoració crítica. Separar el que és
mentre que les mentides es multi- essencial del que és anecdòtic, ana-
EL DIARI D’AHIR tals, perquè en la seva opi- GETTY
punt de donar un cop d’estat.
pliquen. Això beneficia el poderós, litzar i situar en una perspectiva Fe d’errades: L’ARA
nió els fets depenen com- Són mentides tòxiques. En
perquè qui té interès en la veritat és adequada les dades exigeix mitjan- agraeix als lectors que pletament del poder de l’home que pugui vindran més i, previsiblement, encara
fabricar-los”. Per això, afegia, “el que molt pitjors. No en digueu postveritat. Di-
Alguns discursos de Rajoy
ens facin arribar els
qui pateix els estralls socials del ca- cers que disposin del temps i de les
pitalisme, qui pot assenyalar les xi- competències necessàries. En
errors que detectin en convenç les masses no són els fets, ni tan gueu-ne mentida, simplement.
fres i les ferides de la injustícia. Pe- aquest treball d’interpretació de la
el contingut dels
sols els fets inventats, sinó només la con- contradiuen la realitat del que està Cal recordar que no hi ha democràcia
articles. Un cop
rò a cada fet reivindicat li correspo- realitat, també són inevitables els confirmat l’error, l’ARA
sistència del sistema del qual suposada- passant a Catalunya i mereixen sense respecte escrupolós per les decisi-
nen molts fets alternatius. Perquè periodistes, la feina dels quals no se- publica la fe d’errades ment són part”. el més absolut dels menyspreus: ons de la majoria. I que, sense respecte per
la veritat prevalgui, com diuen les rà supèrflua en l’era d’internet, sinó en aquesta mateixa Només cal llegir dos textos clàssics, im- la paraula i per la realitat dels fets, no hi
pel·lícules de la gran fàbrica dels tot el contrari.e columna. Podeu fer- prescindibles, com LTI. La lengua del Ter- no són opinions, són mentides ha, ni pot haver-hi, ni tan sols política. És
ALBERT GEA / REUTERS nos arribar les vostres
cer Reich, de Victor Klemperer, o El vér- molt senzill.
esmenes a
opinio@ara.cat.