You are on page 1of 32

AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA

PER A LA GENT GRAN
AULES – AUGGBCN
(AGRUPADA A: AFOPA, CEATE I AIUTA)

PROGRAMA
ACTIVITATS TERCER TRIMESTRE
CURS 2017-2018

ABRIL — MAIG

Horari d’oficina: de 10:00 a 13:00
C. Casanova, 36, entresòl, 2a
08011 Barcelona - Telèfon: 93 451 60 40
93 451 23 56
http://www.auggbcn.org – info@auggbcn.org

Programa elaborat per l’equip de coordinació: Producció:
Responsables 3r trimestre Marilao Castejón Xeviarts
i M. Àngels Vivanco
Exemplars:
Equip de redacció: 4.500
Consol Cervià, Carme Romero i Carme Torruella.

Administració AULES
Horari d’oficina: de 10:00 a 13:00
C. Casanova, 36, entresòl, 2a 08011 Barcelona
Telèfon: 93 451 60 40 - 93 451 23 56
http://www.auggbcn.org
info@auggbcn.org

2

AVISOS GENERALS
Recordeu d’apagar el telèfon abans que comencin
les conferències

No entreu ni sortiu de l’aula quan hagi començat la conferència

No guardeu seients, si us plau

Escolteu amb atenció les indicacions que us fa el delegat de grup

Respecteu els conferenciants i els vostres companys mantenint-vos
en silenci durant les conferències, i no sortiu fins que s’acabi el torn
de preguntes

No és permès menjar ni beure en cap dels recintes
on es fan les conferències

No llenceu papers a terra. Mantingueu els espais
tan nets com els heu trobat

Coral de les Aules
Us recordem
Inscripció oberta Si heu cantat en un altre cor o que teniu a la vostra
tot l’any a persones teniu coneixements musicals disposició el programa
de més de 55 anys us animem que participeu en de Cursos i Seminaris.
aquesta activitat. Veniu a
cantar amb nosaltres.
US HI ESPEREM!

3

690. Facultat de Farmàcia. GRUP 4t dimarts i dijous de 17:00 a 19:00. GRUP 6è dimarts i dijous de 16:30 a 18:30. s/n/ Av. GRUP 3r dimecres i divendres de 17:00 a 19:00. C. C. 690. GRUP 12è dimarts i dijous de 17:00 a 19:00. Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. 4 . Duran i Bas. Facultat de Química. Diagonal. Sala d’Actes. Facultat de Química. Av. Av. GRUP 9è dilluns i dimecres de 17:00 a 19:00. Facultat de Dret. Martí i Franquès. 684. Teatre. Diagonal. Diagonal. Martí Franquès. Av. GRUP 8è dimarts i dijous de 17:00 a 19:00. 140. Escola Pia de Balmes. Facultat d’Econòmiques. Capella de la UB. GRUP 11è dilluns i dimecres de 17:00 a 19:00. Institut Català de la Salut. 643. GRUP 2n dimarts i dijous de 16:30 a 18:30. Sala d’Actes. Diagonal. Facultat d’Econòmiques. Sala d’Actes. Melcior de Palau. DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS PER DIES I LLOCS GRUP 1r dilluns i dimecres de 16:30 a 18:30. Balmes. Fundació Balmesiana. GRUP 7è dimecres i divendres de 10:00 a 12:00. 9. C. C. 641. Sala d’Actes. 1-11/Av. C. 641. Capella de la UB. Diagonal. 218 GRUP 10è dilluns i dimecres de 17:00 a 19:00. Aula 105. Gran Via/Balmes. Aula Magna. 1-11/ Av. GRUP 5è dilluns i dimecres de 16:30 a 18:30. Diagonal. Av. Aula Magna. Joan XXIII. Aula 105.

planta 4a. C. C. Plaça Pau Vila. Accés a la Casa del Mar: Per motius de seguretat no és permès l’accés de bicicletes ni bicicletes plegables a l’edifici. CLOENDA DEL CURS 2017-2018 Dia 5 de juny 2018 al Paranimf de la UB a les 17:00 Solament podran assistir-hi els grups senars. Melcior de Palau. Balmes. TALLER DE TEATRE: DRAMAULES Centre Cultural Albareda. Aula d’informàtica. València. Albareda. 302. 2a. Albareda. Casanova. C. 140. sala 2. ANGLÈS (grup matins) Casa del Mar. C. C. C. Aula Magna. entresòl. 36. C. planta 1a. L’estacionament d’aquests vehicles haurà de realitzar-se en el punt d’ancoratge de l’entrada. 1-13. CORAL DE LES AULES Casa Elizalde. 3. AUDICIONS ÍNTIMES Auditori del Centre Cívic Can Deu de les Corts. SEMINARIS: D’HISTÒRIA DE L’ART (grup tardes) Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. 1-13. C. SEMINARIS: D’APROFUNDIMENT DE LA HISTÒRIA MODERNA – HISTÒRIA DE L’ART (grup matins) — HISTÒRIA DEL CINEMA — HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA (I) — UNA REVISIÓ DE LA HISTÒRIA D’ITÀLIA Auditori del Museu d'Història de Catalunya. Bucs d’assaig. 22. SEMINARI D’INFORMÀTICA Escola Pia Balmes. ALTRES ESPAIS CICLE D’HISTÒRIA Grup matins: Auditori de la Casa del Mar. Montalegre. C. 1-13. SEMINARIS: ANGLÈS (grups tardes) — LITERATURA EUROPEA — HISTÒRIA DE LA MÚSICA — DOCUCLÀSSICS — QUÈ ÉS AIXÒ DE LA QUÀNTICA (2n nivell) — LITERATURA CATALANA — TREU-LI PARTIT A L’SMARTPHONE Aula de Seminaris. 4t. 6-8. Plaça de la Concòrdia. Albareda. 208. 5 . Albareda. Palau de Mar. AULES D’ESTIU Auditori de la Casa del Mar. 13. Grup tardes: Facultat d’Història. Sala Valverde.

A partir del dia 11 inscripcions de nous socis. 6 . no domiciliades. ACTIVITATS ADMINISTRATIVES ABRIL S’obre la inscripció per a les Aules d’Estiu. De l’11 de juny fins al 20 de juliol: caldrà fer el pagament de les quotes de soci. • Peticions de canvis de grup per al proper curs. (CAS QUE NO S'HAGIN FACILITAT O SIGUIN DADES NOVES) JUNY Primera quinzena: cobrament de les quotes dels socis domiciliades corresponents al curs 2017-2018. familiars de socis i persones interessades a conèixer les Aules. • Comunicació de dades bancàries per domiciliar el rebut de la quota anual. Poden assistir-hi els socis. MAIG Fins al dia 31 es poden fer els següents tràmits a l’oficina: • Comunicació de baixes de socis.

Solament hi podran assistir els grups 1r. impartit pel Dr. ACTIVITATS LECTIVES ABRIL 3 Inici del Seminari de Ciència. 3r. Tema: Docuclàssics 14 (A). al Paranimf de la Universitat. Tema: Alfred Hitchcock: el mag del suspens. S’informarà a les Aules i a la web. Francesc Lozano. Albert Beorlegui 26 Mini-seminari sobre telèfons mòbils: Tema: Treu-li partit a l’smartphone MAIG 4 Inici del seminari Docuclàssics 14 (B). 5è. 7 . 5 Cloenda del curs acadèmic 2017-2018. impartit pel Sr. impartit pel Sr. impartit pel Sr. S’adjunta programa de les Aules d’Estiu. 7è. JUNY 5 Inici del Seminari d’Aprofundiment en l’estudi de la Història. Tema: Què és això de la quàntica (2n nivell). JULIOL 3 Inici de les Aules d’Estiu Trobareu tota la informació sobre els Seminaris a la web. 10 Mini-seminari sobre telèfons mòbils: Tema: Treu-li partit a l’smartphone 31 Festival Cultural al teatre L’Aliança del Poble Nou. Giovanni Cattini. impartit pel Sr. 9è i 11è. Tema: Una revisió de la història d’Itàlia. 6 Inici del Seminari de Música. Pere- Andreu Jariod 11 Inici Seminari d’Història del Cinema. Pere Andreu Jariod.

218 253 29 dt. 219 267 MAIG MAIG Dies Professors Dies Professors 2 dc. 255 262 16 dc. 41 41 17 dt. 14 16 3 dt. dt. 47 2 7 dl. 41 41 9 dl. 67 46 18 dc. i dc. 25 16 16 dl. 124 268 24 dt. 75 257 25 dc. i dj. 220 259 23 dc. 31 31 26 dj. 220 250 22 dt. (Capella) 16:30 17:30 (Capella) 16:30 17:30 ABRIL ABRIL Dies Professors Dies Professors 4 dc. 24 254 28 dl. 249 254 24 dj. 25 64 12 dj. 75 257 5 dj. 14 128 11 dc. 67 128 3 dj. 124 219 19 dj. 266 265 14 dl. 251 242 8 . 31 31 10 dt. 245 64 9 dc. 214 253 30 dc. 2 255 10 dj. 47 258 15 dt. GRUP 1r GRUP 2n Hores Hores dl. 24 214 17 dj. 262 245 8 dt.

dt. i dv. 259 219 MAIG MAIG Dies Professors Dies Professors 2 dc. 31 31 16 dc. 128 47 4 dv. 257 262 6 dv. 228 67 18 dc. 266 203 27 dv. 31 31 17 dt. 14 219 19 dj. (Dret) 17:00 18:00 (ICS) 17:00 18:00 ABRIL ABRIL Dies Professors Dies Professors 4 dc. 128 245 12 dj. 124 25 13 dv. i dj. 24 248 3 dt. 253 24 23 dc. GRUP 3r GRUP 4t Hores Hores dc. 119 214 25 dv. 254 245 9 dc. 266 16 22 dt. 262 263 9 . 218 251 3 dj. 46 220 18 dv. 124 242 17 dj. 75 47 29 dt. 47 64 5 dj. 25 67 24 dt. 251 64 11 dv. 46 255 15 dt. 249 14 11 dc. 255 258 30 dc. 268 75 20 dv. 244 203 24 dj. 41 41 10 dt. 259 119 10 dj. 220 214 26 dj. 2 249 8 dt. 41 41 25 dc.

41 41 3 dj. 214 94 28 dl. 41 41 MAIG MAIG Dies Professors Dies Professors 2 dc. 228 254 10 . 67 64 3 dt. i dj. 25 262 10 dt. 220 268 14 dl. 219 253 9 dc. 31 31 19 dj. 75 257 16 dl. 47 128 8 dt. 219 16 17 dt. 75 46 12 dj. 55 55 7 dl. 2 65 24 dj. i dc. 220 255 29 dt. 245 250 17 dj. 14 124 5 dj. 245 128 26 dj. 24 254 22 dt. 2 203 16 dc. 249 267 10 dj. 25 64 9 dl. 46 255 11 dc. 214 253 15 dt. 67 262 25 dc. 266 258 30 dc. dt. GRUP 5è GRUP 6è Hores Hores dl. 47 263 24 dt. 24 242 23 dc. (Econòmiques) 16:30 17:30 (Econòmiques) 16:30 17:30 ABRIL ABRIL Dies Professors Dies Professors 4 dc. 14 124 18 dc.

263 75 13 dv. 2 67 15 dt. 266 214 26 dj. 203 67 20 dv. 262 219 9 dc. 65 217 30 dc. 2 47 25 dc. 14 219 19 dj. 46 268 8 dt. 257 64 3 dt. GRUP 7è GRUP 8è Hores Hores dc. 253 220 11 dv. 94 257 25 dv. 124 245 27 dv. 248 251 4 dv. 266 64 11 dc. 242 251 17 dj. i dv. i dj. 245 248 22 dt. 128 245 10 dt. 119 24 18 dv. 55 55 MAIG MAIG Dies Professors Dies Professors 2 dc. (Balmesiana) 10:00 11:00 (Química) 17:00 18:00 ABRIL ABRIL Dies Professors Dies Professors 4 dc. 218 203 10 dj. 19 262 12 dj. 16 268 16 dc. 119 255 3 dj. dt. 24 220 29 dt. 244 228 11 . 46 25 6 dv. 3 57 24 dj. 128 214 23 dc. 124 249 17 dt. 242 14 18 dc. 75 47 5 dj. 25 67 24 dt.

46 47 9 dc. 128 24 16 dc. 203 250 MAIG MAIG Dies Professors Dies Professors 2 dc. dl. 255 24 28 dl. i dc. 55 55 7 dl. 119 220 12 . i dc. 263 25 16 dl. 257 75 18 dc. 245 67 2 dc. 124 25 16 dl. 253 64 25 dc. 244 2 30 dc. 262 119 18 dc. (Escola Pia) 17:00 18:00 (Química) 17:00 18:00 ABRIL ABRIL Dies Professors Dies Professors 4 dc. 55 55 7 dl. GRUP 9è GRUP 10è Hores Hores dl. 46 249 28 dl. 265 220 23 dc. 219 14 4 dc. 65 218 30 dc. 124 67 9 dl. 214 75 9 dl. 258 14 11 dc. 16 2 9 dc. 265 64 14 dl. 260 245 23 dc. 267 250 11 dc. 254 47 14 dl. 218 219 25 dc. 128 214 16 dc.

75 124 8 dt. 55 55 10 dj. 24 128 16 dl. i dc. 251 228 30 dc. 244 266 23 dc. GRUP 11è GRUP 12è Hores Hores dl. 67 245 12 dj. 220 64 24 dt. 55 55 26 dj. 214 267 18 dc. 25 14 25 dc. 260 57 22 dt. 31 31 7 dl. 218 47 14 dl. 265 262 17 dj. i dj. 67 219 11 dc. 263 24 24 dj. 46 255 MAIG MAIG Dies Professors Dies Professors 2 dc. 2 267 19 dj. 14 220 17 dt. 75 124 9 dl. 119 263 13 . 219 64 3 dj. 46 119 15 dt. 25 47 5 dj. 260 258 16 dc. (Biblioteconomia) 17:00 18:00 (Farmàcia) 17:00 18:00 ABRIL ABRIL Dies Professors Dies Professors 4 dc. 218 214 10 dt. dt. 258 128 3 dt. 2 203 28 dl. 268 249 9 dc. 250 266 29 dt.

i els específics. i provoca un gran nombre de fractures en gent gran. 2 MEDICINA-GERIATRIA MARUJA BALLBER FERNÁNDEZ Metgessa Geriatra Diplomada en Geriatria i Gerontologia per la Universitat de Montpeller Màster en Geriatria per la UAB Conferència: L’Osteoporosi L’osteoporosi és una malaltia de gran prevalença i importància que afecta l'esquelet. En aquesta conferència reivindiquem el seu nom. Un sistema defensiu d’alta complexitat II (Grups VII) La immunitat és el conjunt de mecanismes de defensa que protegeixen un organisme contra les malalties. que es basen en la identificació de substàncies estranyes al nostre organisme (antígens) i en la posada en marxa de mecanismes per aconseguir la seva destrucció. El nostre sistema immunitari està format per dos grans grups de mecanismes defensius: els inespecífics. 14 HISTÒRIA DEL CINEMA ALBERT BEORLEGUI TOUS Llicenciat en Dret per la UAB Comentarista cinematogràfic Conferència: Busby Berkeley. El sistema immunitari es torna més complex i efectiu a mesura que avancem en l’escala de l’evolució. com poden ser les barreres físiques o les substàncies químiques protectores. 3 MEDICINA-HEMATOLOGIA ENRIC CONTRERAS BARBETA Metge Hematòleg Director Assistencial del Banc de Sang i Teixits Conferència: La Immunitat. especialment alguns tipus de glòbuls blancs. 14 . de molta més complexitat. té un paper clau en la immunitat. La màgia dels musicals clàssics Quan evoquem el musical més clàssic. Cal conèixer la malaltia per adoptar les mesures preventives i els tractaments més eficients per disminuir el risc de les fractures provocades per aquesta malaltia. ens oblidem d'un dels seus noms essencials: el del coreògraf i director Busby Berkeley. Amb films com La calle 42 (1933). o Vampiresas (1933) va aprofitar les infinites possibilitats del cinema per crear seqüències que encara avui sorprenen per la seva portentosa imaginació. La sang.

Clarín (Grups VII) Leopoldo Alas. Mestre de dansa Conferència: El gust pel moviment Davant l’atomització i diversificació dels llenguatges coreogràfics i codis corporals actuals. 16 HISTÒRIA MEDIEVAL SALVADOR CLARAMUNT RODRÍGUEZ Doctor per la Universitat de Bolonya Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB Catedràtic emèrit d'Història Medieval a la UB Conferència: L'imperi otomà i la monarquia hispànica (Grups I. 24 DANSA ANTONI JODAR INVERNON Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB Ballarí i coreògraf. 19 LITERATURA CASTELLANA MARISA SOTELO VÁZQUEZ Doctora en Filologia Hispànica per la UB Professora de Literatura Castellana a la UB Conferència: Los cuentos de Leopoldo Alas. la dansa contemporània també pot ser només ball. II. la novela más importante de la literatura española del siglo XIX. es también autor de una serie de colecciones de cuentos que se puede considerar representativa de las diferentes etapas de su producción narrativa: el realismo-naturalismo. IX) Els segles XVI i XVII van ser molt importants per a la Mediterrània a causa del perill dels pirates barbarescs i els continus atacs turcs a les costes dels territoris cristians no aliats dels otomans. las cuestiones morales y espirituales. así como su constante preocupación por la regeneración del hombre y la sociedad española de su tiempo. 15 . III. V. además de autor de La Regenta. Clarín. només moviment. La batalla de Lepant (1571) només és una fita d’aquesta escalada bèl·lica i de terror. La por es va estendre per tots els racons i els ports varen ser fortificats de manera sorprenent com encara es pot veure a molts indrets del Mare Nostrum. VIII.

La pintura d'ambdós artistes ens servirà per arrodonir els temes dedicats al Modernisme Català que hem treballat en les sessions anteriors. hereu directe de la gran tradició de l’òpera còmica napolitana. IV. el cigne del Bel canto. Retrobem Rossini 150 anys després de la seva mort. 25 ASTRONOMIA FRANCESC LOZANO WINTERHALDER Llicenciat en Biologia Membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell Conferència: L’aparició de la consciència a l’Univers Un dels fets més transcendentals de l’evolució còsmica és l’aparició d’éssers conscients aquí. 31 HISTÒRIA DE LA MÚSICA JOAN VIVES BELLALTA Professor d'Història de la Música Guionista. III. IV. plenament immers en el nou romanticisme. V. 41 HISTÒRIA DE L'ART JAUME CROSAS CASADESÚS Llicenciat en Història i Història de l'Art per la UB Ha estat catedràtic d'Institut d'Ensenyament Secundari Conferència: El tàndem Rusiñol-Casas (Grups I. Els quasi 40 anys que li quedaven de vida els va sovintejar entre la música sacra. XII) Gioacchino Rossini (1792-1868). II. i com responem a aquesta pregunta amb les aportacions més recents de les ciències implicades en el seu estudi. 16 . la pedagogia i una intensa vida social on la bona taula en va ser un veritable leit-motiv. VI) Al llarg del temps la pintura ha estat un reflex d'un determinat període de la història i de l'imaginari del moment. 150 anys de la seva mort (Grups I. II. va fer una carrera meteòrica. En aquesta conferència ens preguntarem quan es va produir aquest fet. Dedicarem dues hores a presentar i reflexionar sobre dos amics amb uns perfils molt diferenciats: l'exuberància i varietat de Santiago Rusiñol modernista. a la Terra. V. les cançons de saló. Debuta amb òpera buffa a Venècia el 1810 i estrena la seva darrera òpera a París el 1829. i la mesurada obra modernista de Ramon Casas. locutor i redactor a Catalunya Música Conferència: Gioachino Rossini. III.

dels referents imprescindibles. XI. 17 . en els models europeus. protagonistes i víctimes del pecat original. ha estat font d'inspiració dels artistes des del segle III fins ara mateix. que el va pintar l’any 1490. preferentment. Conferència: La restauració d'un retaule de la Catedral de Barcelona. 47 ART I RESTAURACIÓ CAROLINA CAMAÑES SÁNCHEZ Doctora en Belles Arts (Restauració) per la UB Divulgadora i professora d'Història de l'Art Conferència: Adam i Eva. Es tracta del dit Retaule de la Pietat o Pietat Desplà perquè va ser el canonge d'aquest nom qui el va encarregar. com tota la Bíblia. XII) Es tractarà de fer una anàlisi dels diferents corrents pedagògics que s'han proposat. Ens centrarem. en són la parella per excel·lència. amb diverses actituds i propostes metodològiques. Algunes restauracions excepcionals El Gènesi. IX. X. no pas l'únic. Una sorpresa (Grup III) A la Catedral de Barcelona llueix un exquisit retaule signat per Bartolomé Bermejo. d'una manera o d'una altra. Insistirem en la possibilitat d'establir una tipologia de la programació radiofònica i inclourem petites falques sonores en els casos que siguin disponibles. Aquest proppassat 2017 ha estat restaurat i ara es pot gaudir a plaer dels centenars de detalls amb els quals el pintor va enriquir la magnífica obra i que han estat amagats molts anys sota la brutícia. 55 SOCIOLOGIA VICENÇ MOLINA OLIVER Llicenciat en Geografia i Història per la UB Professor d'Ètica a la Facultat d'Economia de la UB Conferència: Experiències educatives: renovació i Escola Moderna (Grups VI. VIII. tenint l'eix de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia com a un. 46 HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA SUSANNA TAVERA GARCIA Doctora en Història Contemporània Catedràtica emèrita d'Història Contemporània a la UB Conferència: Una rememoració de la ràdio a la memòria Contemplarem els trets més característics dels programes de ràdio que van fer història durant el franquisme. Adam i Eva. entendre l'educació com una eina de foment del procés d'emancipació de les persones.

els diferents angles des dels quals els professionals enfoquen la tasca d'obtenir resultats interessants de la interacció amb una persona que. XIX) (Grups VII. Explorarem. XII) L'entrevista és un dels gèneres periodístics més versàtils i plurals. d’entre totes les dones del món. IX. Ana Ozores de La Regenta. compositora i col·laboradora de confiança de la Piaf durant vint-i-cinc anys: “La meva millor amiga i. una de les protagonistes principals de les novel·les del corrent realista del segle XIX. Va ser amiga i col·laborada d'Edith Piaf. En aquesta conferència veurem les tendències que ens han dut on som. 57 LITERATURA CATALANA ESTER FALIP IBARZ Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana Catedràtica d'ensenyament secundari Conferència: Visió de la dona a la novel·la del Realisme (s. Tractament de la figura femenina. La cantant l’anomenava carinyosament la Guite. 64 HISTÒRIA DE LA MÚSICA VICTÒRIA PALMA BARBANY Llicenciada en Musicologia per la UAB Locutora i guionista de Catalunya Música Conferència: Marguerite Monnot. Algunes de les cançons més emblemàtiques de la cantant les havia escrites ella. una carrera a l'ombra d'Edith Piaf. i ens acostarem als factors que poden marcar els nous temps d’un mitjà que no pararà d’evolucionar i de fer- nos evolucionar. que estan motivats principalment per la popularització de les comunicacions mòbils i per l’extensió de l’ús d’internet. Conferència: La nova televisió (Grup VIII) La televisió es mou en un entorn de canvis. té alguna cosa rellevant per explicar. la que més admiro”. per part dels autors i autores d'aquest moviment literari. 65 COMUNICACIÓ I TECNOLOGIA ANDREU CASTELLET HOMET Doctor en Comunicació per la Universitat de Múrcia Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona Consultor i professor en diverses universitats. amb exemples. 18 . Conferència: L'entrevista: conversa o interrogatori? (Grups V. Fortunata y Jacinta. i veurem com el resultat depèn d'aquesta dialèctica entre les dues parts. però es deia Marguerite Monnot. presumptament. repassarem els aspectes que més influeixen en els nous hàbits de consum i en els nous continguts. Pilar Prim. Va ser pianista. XI) Algunes dones de la novel·la del Realisme: Madame Bobary. Marcelina de Los Pazos de Ulloa. Anna Karenina.

que la filosofia reinterpreta constantment. per un poeta que sempre va portar Catalunya al cor. Recordarem les principals causes de l'insomni. Examinarem els termes d ́aquest conegut aforisme seu i mirarem de trobar el seu significat i el servei per al món d ́avui. hi ha tot un recorregut vital que passa per un Carner enamoradís que viatja a Xile per declarar-se i casar-se. 19 . sovint enigmàtics. Tracta dels temes que preocupen els homes i les dones dels temps actuals. Conferència: Heràclit: El caràcter de l ́home és el seu destí. un problema amb solució (Grups: VI. una poesia que trenca amb els models poètics imperants i que és d’una maduresa absoluta. Rondant els 40 anys comença a publicar els seus primers llibres de poesia. Inconformista. per un Carner que ha d’afrontar la Guerra Civil i l’exili i. amb una sensibilitat absolutament moderna. sobretot de les relacions amoroses. gens convencional. independent. una de les principals estratègies per combatre l'insomni és la farmacologia. per un Carner que deixa Catalunya per seguir la carrera diplomàtica a Amèrica. tot posant especial èmfasi en l'abordatge terapèutic més indicat per a les persones grans. Conferència: Gabriel Ferrater. VIII) Actualment. sobretot. 75 FILOSOFIA NORBERT BILBENY GARCIA Doctor en Filosofia Catedràtic d'Ètica a la UB. tot i que la psicologia proposa intervencions conductuals eficaces i sense efectes secundaris. 67 LITERATURA CATALANA JOAN TRES ARNAL Doctor en Filologia Catalana i Llicenciat en Psicologia per la UB Catedràtic de Català Conferència: Del Carner satíric d’Auques i Ventalls al Carner místic de Nabí (Grup VII) Des del Carner satíric i humorístic d’Auques i Ventalls al Carner místic de Nabí. Una interpretació Heràclit és un savi grec de l ́antiguitat que ens ha deixat un conjunt de pensaments. 94 PSICOLOGIA CLÍNICA CLARA ESQUENA I FREIXAS Llicenciada en Psicologia Clínica per la URL Doctora en Psicologia de l'Envelliment Conferència: Cansats de comptar ovelles? L'insomni. un dels intel·lectuals més influents dels anys 60 Gabriel Ferrater és un dels poetes més influents de la seva generació. a Orient Mitjà i a Europa.

128 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA PERE BRUNET CROSA Doctor Enginyer industrial Catedràtic jubilat d'informàtica a la UPC. VII. 119 CINEMA ANTONI COLOMER PUNTÉS Dissenyador gràfic Professor de video i llenguatge narratiu Conferència: El cinema còmic (Grups III. l'aigua i els aliments. por ejemplo. Veurem diversos exemples de descobriments científics i invents tecnològics que ens poden servir per a la convivència i per a construir la pau. L’humor és una forma singular de veure el món. VIII. XII) Els atzars de la vida. i divulgador científic Conferència: Eines per al desenvolupament i la pau La ciència i la tecnologia poden ajudar molt a la pau i al desenvolupament sostenible. VI. així com per a la resolució de conflictes. per tràgics que puguin ser. 20 . són sempre susceptibles de resultar còmics alhora. 124 COMUNICACIÓ JULIO CARMONA FERNÁNDEZ Llicenciat en Periodisme Periodista d'investigació Conferència: El humor es una cosa muy seria El humor es una potentísima herramienta de comunicación. IV. De la pallassada inofensiva a la sàtira intencional. Los mensajes que utilizan el humor como soporte se aseguran una audiencia más receptiva y se retienen más fácilmente. Són eines menys conegudes que els ginys que els humans hem inventat per a la destrucció. la Comèdia és un gènere que té un llenguatge propi. Els exemples que veurem inclouen solucions sostenibles per al problema de l'energia. Mirarem d’analitzar els seus mecanismes. El humor en medicina. X. però existeixen i poden ser molt efectius si decidim usar-los. aporta valores terapéuticos y en la Comunicación Social puede ser un arma temible. IX. XI.

assajos monogràfics i treballs d’historiografia artística de tota mena. es procedia a la seva momificació. amb condicions de vida inhumanes.. 21 . per això. VI. les seves obres són encara motiu d’un debat obert.. per tal de gaudir d’aquesta salvació. un dels fars de la pintura europea de tots els temps. calia que el cos es preservés i. i com el gel antàrtic ens mostra la història climàtica del nostre planeta dels darrers 800. Doctorat europeu en Història Antiga Professor en el departament de Història i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història de la UB Conferència: La Momificació del faraons de l'Antic Egipte i el llarg camí vers el més enllà (Grups III. Aprendrem tot el que cal saber del gel i de qui s’adapta a les seves condicions. un seguit d’operacions que garantien la incorruptibilitat del cos humà tant des d’una perspectiva física com espiritual. VIII) Els antics egipcis tenien unes concepcions d’un més enllà feliç que anava associat al concepte de “recompensa” per haver-se comportat d’acord amb unes normes ètiques de conducta. més enllà de la fi del món. La figura i l’obra de l’artista sevillà han estat objecte de multitud d’estudis. 214 GEOGRAFIA-GLACIOLOGIA JORDI CAMINS JUST Màster Tècnic per l'Institut d'Estudis Superiors Econòmics i d'Assegurances Autor de llibres de divulgació científica sobre glaceres Conferència: Antàrtida. Ara bé. 203 HISTÒRIA ANTIGA CARLES BUENACASA PEREZ Llicenciat en Geografia i Història.000 anys. VII. IV. sempre. Tanmateix. 217 HISTÒRIA DE L'ART JORDI GONZÁLEZ LLÀCER Doctor en Història de l'Art per la UB Exprofessor d'Art a la UPF Conferència: L’enigma de Velázquez (Grup VIII) És un fet unànimement acceptat el prestigi i la universalitat de la figura de Velázquez. Coneixerem què hi anem a fer els glaciòlegs. Només algunes bases científiques hi mantenen a l’estiu austral un reduït nombre d’investigadors. sense que els experts s’acabin de posar d’acord tant pel que fa a qüestions d’autoria com pel que fa a la seva interpretació. gel més enllà de la fi del món El continent Antàrtic és el més inexplorat del planeta.

Aleshores amb què? Quines cinc paraules amaguen el secret de la felicitat? Ho descobrirem en aquesta conferència. el que veiem. 219 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA JOSEP LLADÓ GUILERA Llicenciat en Química per la UB Es dedica a la pedagogia i a la divulgació científica Conferència: Tot ve d'un pet com un aglà No hem estat mai tan junts. va crear i va posar en marxa tot el que coneixem. IX. Le Corbusier i Mies Van der Rohe entre d’altres. ni amb la salut. vidre i formigó. VIII. 220 ARQUITECTURA MIGUEL ANGEL DEL CAMPO BENI Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Conferència: El Moviment Modern en Arquitectura (Grup VII) El Moviment Modern és el conjunt de tendències arquitectòniques basades en el criteri de funcionalitat i l’ús de nous materials: acer. calentets i "apretadets" com aquell dia. VII. Les dècades dels anys 50 i 60 Era l’època de la reconstrucció d’Europa. com aquell moment: el Big Bang. La segona Gran Guerra havia destruït ciutats i pobles històrics. Mies Van der Rohe i Alvar Aalto serien el model a seguir per a una generació de joves arquitectes. ni amb la feina. i la reconstrucció havien de tenir com a base els plantejaments del CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna). el que ens envolta. Conferència: L'Arquitectura moderna. Tot i que les primeres mostres les trobem en algunes obres de l'arquitecte Peter Behrens en la primera dècada del segle. 22 . VI. XI. Le Corbusier. III. I s'hi va entretenir mooooooolt de temps. XII) Què fa feliç una persona? Nombrosos estudis científics han identificat que hi ha 5 elements claus per aconseguir ser més feliç i cap d'ells té a veure ni amb els diners. X. Arquitectes i urbanistes tenien clar que la recuperació i progrés de postguerra. 218 COMUNICACIÓ AURA COSTA BONET Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB Conferència: Cinc paraules per ser feliços (Grups I. amb la seva immensa fúria. i l'energia i la matèria de què estem fets tots. no serà fins al període comprès entre les dues Guerres Mundials que aconseguirà la màxima expressió amb arquitectes com Walter Gropius.

no buscà fama ni poder. la connexió entre els éssers humans i la natura s’ha volgut preservar fins a l’actualitat. VII. especialitat Economia Ecològica Forma part de l'equip de recerca del Dr. VI. n’existeixen alguns que per les seves característiques són remarcables. però. mantenen la seva presència i essència. més aviat tot el contrari. Els arbres remarcables han assolit un valor simbòlic al llarg de la seva historia. VI. no disparà un sol tret. El més important de Gandhi. d’una manera directa o indirecta. Aquests arbres per les seves particularitats. Marti Boada sobre Conservació. no fou la independència de l'Índia. l'home que experimentà amb la veritat (Grups IV. III. malgrat el pas del temps. En un context global on l’aglutinament en contextos urbans de la població mundial és cada cop més accentuat. fet que demostra que.9 m2 dins la trama urbana. XII) Gandhi va ser un dels grans de la Història de la Humanitat i. en canvi. la preocupació pel benestar dels seus habitants és cada cop més creixent. El verd urbà proporciona diverses funcionalitats ecològiques i socioculturals (serveis ecosistèmics). Aquesta xifra a la ciutat de Barcelona és de 6. 242 BIOLOGIA-BOTÀNICA ROSER MANEJA ZARAGOZA Doctora en Ciències Ambientals per la UAB Màster en Ciències Ambientals. 228 SOCIOLOGIA XAVIER GARÍ DE BARBARÀ Doctor en Història Contemporània Diplomat en Cultura de Pau Conferència: Mahatma Gandhi. Biodiversitat i Canvi global Conferència: Arbres remarcables del món i dendrocultura (Grups II. la seva clau estava en què partia d'una mística profundament pacifista que no sempre es reconeix prou. no sotmeté cap país. VII) Del conjunt d’arbres d'arreu del món. 23 . ni tampoc les masses que el seguiren. Conferència: El rol de la biodiversitat urbana en les ciutats mediterrànies (Grup VIII) L’Organització Mundial de la Salut recomana que la superfície de zona verda per habitant sigui entre 10 i 15 m2 per persona.

on el turisme s'està convertint. Analitzarem diferents exemples de turisme a Espanya i ens aturarem en el model de Barcelona. 245 HISTÒRIA ANTIGA ARIADNA BAULENAS I PUBILL Doctora per la UAB i Llicenciada en Història per la UdG Postgrau en Mundo Precolombino per la UAB i el Centre d'Estu- dis Precolombins Directora de l'Institut de Cultures Americanes Antigues Conferència: Chachapoyas (Perú): els habitants de la selva nuvolosa (Grup VII) La cultura Chachapoyas és famosa pels seus sorprenents sarcòfags penjats en penya- segats a la zona dels Andes amazònics. però sovint es deixen de banda les causes reals que expliquen el perquè. amb tant poc temps. XII) El difícil camino hacia la escritura en femenino. Des de 1990 reporter free-lance a La Vanguardia. Descripció del concepte turisme responsable. Ellas tuvieron que defender su autoridad para poder hablar y escribir sobre su relación con el mundo y la trascendencia. Conferència: Les verdaderes claus de la conquesta d’Amèrica La conquesta d’Amèrica és un dels fets històrics que més mites i llegendes ha generat. X. en un problema. En aquesta conferència coneixerem aquest poble i descobrirem quina relació té amb un dels quadres més famosos de l’art occidental del segle XX. Conferència: Del turisme de sol i platja al turisme responsable (Grups III. 248 VIATGES MARC RIPOL SAINZ Periodista i fotògraf especialitzat en turisme i viatges. El Periodico i l’Avui. VII. per a molts veïns. 244 LITERATURA CASTELLANA MARIA DEL MAR CORTÉS TIMONER Doctora en Filologia Hispànica per la UB Professora del cursos de Grau i Màster al Departament d'Hispàniques de la Facultat de Filologia de la UB Conferència: Teresa de Cartagena y Teresa de Jesús: El difícil camino hacia la escritura en femenino (Grups III. VIII) Breu recorregut per la història del turisme i comparació de diferents models. 24 . un grapat de conqueridors va poder fer caure dos dels imperis més poderosos d’Amèrica: el dels asteques i el dels inques. Las dos primeras escritoras relevantes de la literatura castellana. VII.

X. descobrirem i aprendrem a apreciar les veus més influents del Jazz que han transformat la Història de la Música i de la nostra societat. Conferència: Catalunya en clau de Jazz (Grups I. piano i solfeig a la Waltson School of Music a Dublin i anteriorment cant a Itàlia amb la cantant d'òpera Olga Macaruso. música clàssica. tècnica vocal. 249 PERIODISME DAVID REVELLES SORIANO Llicenciat en Periodisme per la UAB Treballa com a free-lance en periodisme de viatges. És cantant i compositor. sexe. i com els nostres músics s'hi van iniciar fins a fusionar-lo amb la música popular i esdevenir referents internacionals del panorama jazzístic. un conflicte que va transformar el món i Barcelona. 250 HISTÒRIA DE LA MÚSICA ANTHUS Llicenciat en Jazz i Performance per la Guilhall Trinity University Va estudiar Jazz. científic i divulgació històrica Col•labora habitualment amb El Pais. XI) Aquest 2018 es commemora el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial. XI) Un recorregut per Catalunya a la descoberta del Jazz. 25 . prostitutes de tot Europa i els espies. A través de material audiovisual. professor de música i director de la Coral de música moderna Si Fa Sol. amb el jazz com a banda sonora d'aquelles nits eternes. van començar a cantar com ningú ho havia fet abans per alliberar-se d'una condició humana personal que no donava ales a un talent extraordinari. Entendrem com aquest gènere musical es va establir a casa nostra. V. i als cabarets de la Rambla es feia ús públic de la cocaïna. X. A la ciutat proliferaven els nou-rics. IX. Hola. Conferència: La veu i el Jazz (Grup: IV) Amb la pròpia veu van capgirar el món del Jazz. IX. drogues i Jazz (Grups: I. TVE (Informe Semanal) Conferència: Barcelona i la gran guerra: diners. El Periodico. des dels seus orígens fins a l'actualitat. V.

254 ECOLOGIA PERE ALZINA BILBENY Llicenciat en Ciències Biològiques per la UAB Consultor Ambiental. eixides de les cases. etc.) i altres curiositats (procedència geogràfica. VI. IX) Veurem les espècies principals de plantes que conviuen diàriament amb els barcelonins. II. 251 COMUNICACIÓ LIS COSTA GIMÉNEZ Doctora en Filologia per la UB Professora titular del Departament de Filologia Catalana de la UB Conferència: Habilitats comunicatives en la quotidianitat (Grups II. les conferències i presentacions. que administrats en una concentració adequada. erms i solars. IV. IV. 253 FARMÀCIA-VETERINÀRIA MARIA DELS ÀNGELS CALVO TORRAS Doctora en Veterinària per la UCM i Doctora en Farmàcia per la UB Diplomada en Sanitat i Especialista en Microbiologia i Parasitologia Catedràtica de Sanitat Animal a la UAB Conferència: Probiòtics i salut: Evidències científiques o mites? (Grups I. En aquesta sessió parlarem d'algunes qüestions bàsiques que afavoreixen la bona comunicació entre les persones. IX) Els probiòtics són microorganismes vius. XII) Es parla molt de com comunicar-se bé en els contextos laborals. Unió Europea. 26 .).. VI. V. VII. però sovint s'oblida que també és molt important comunicar- nos bé amb la família. arbrat viari. III. V. Conferència: La vegetació de Barcelona (Grups I. ornamentals. Generalitat de Catalunya. IV. VIII. proporcionen un benefici a la salut.).). etc. tant les dels ambients naturals (Collserola. etc.. com les d’ambients més humanitzats (parcs i jardins urbans. teulades. les entrevistes. etc. Comentarem els usos tradicionals de la majoria d'espècies (medicinals. Diputació de BCN. ajuntaments i associacions diverses. animals que es mengen els seus fruits. Ha treballat per al Ministerio de Asuntos Sociales. II. Aquests bacteris formen part de la microbiota intestinal. VIII. consells comarcals. els amics i els veïns. constituïda per milions de bacteris que proliferen a l’interior del budell i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per a la salut. Montjuïc.

XII) En aquesta sessió coneixerem la Barchinona medieval del segle XIII de la mà de Guillem Vinyades. 256 PSICOLOGIA ROSA PAVON BATLLE Diplomada en Psicologia per la UNED. En els anys 80 el Dr. V. prohom de la ciutat i membre del Consell de Cent (govern municipal de la ciutat de l'època medieval).XIII) (Grups I. Conferència: El llenguatge del cos (Grup II) El cos ens parla contínuament mitjançant els símptomes físics o les malalties. III. Ryke Geerd Hamer va descobrir el significat d'aquest llenguatge inconscient. VIII. VI. IV. En aquesta conferència veurem com fer-ho de manera conscient. II. Seminaris i Tallers de Psicologia a la UB Consultes privades i cicles de tallers a diferents associacions. VII. ho fa quan no escoltem les nostres emocions. Nosaltres també ens comuniquem amb el nostre inconscient mitjançant el cos. 27 . X. 255 HISTÒRIA JORGE PISA SANCHEZ Llicenciat en Història per la UB Professor d'Història a la Casa Golferichs i a Omnium Cultural Conferència: Un dia a la Barchinona medieval (s.

home ben relacionat amb el poder de la Itàlia del tombant del segle XVII a XVIII. Quatre-cents anys després de la resolució final d’aquell procés. 28 . la fascinació pel Celeste Imperi no va parar de créixer. la seva escola. a part dels serveis de policia. IV. el seu telèfon i la seva carretera. No va ser fins al segle XVI. XII) El 1914. astrònom i matemàtic del Gran Duc de la Toscana. Conferència: Tots contra Galileu (Grups I. Amic personal del Papa. Galileu poc podia imaginar-se que es veuria immers en un judici que pràcticament li costaria la seva carrera. una història amb alts i baixos. 257 HISTÒRIA MODERNA DIEGO SOLA GARCIA Doctor en Història Moderna per la UB Màster en Estudis Històrics Professor del Departament d'Història i Arqueologia de la UB Conferència: Quan Europa va redescobrir Xina (Grup VIII) Des que Marco Polo va donar a conèixer als europeus la seva experiència a la Xina. VI. la seva biblioteca. Una crònica cultural del país desconeguda. Des de la inauguració el 1918 de la primera biblioteca pública creada per la Mancomunitat fins a la digitalització del s XXI. IV. VI. ha contribuït a forjar la nostra mirada actual. XI. la figura de Galileu continua sent molt controvertida: màrtir de la ciència o oportunista? Inventor del telescopi o plagiador? Valent o covard? 258 BIBLIOTECONOMIA LLUIS AGUSTÍ RUIZ Llicenciat en Filologia Romànica per la UB i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació Professor a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB Conferència: 100 anys de biblioteques de Catalunya: una història cultural amb final obert (Grups I. X. però que s'enfronta a un futur obert. la de les biblioteques. que ara viu un període d'èxit. en molts aspectes. Enric Prat de la Riba afirmava davant l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya: Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir. La seva acció va transmetre a Europa una visió de Xina que. X) Galileu Galilei va ser un dels noms que va revolucionar la història de la ciència a l’època moderna. però. VII. II. que de la mà de diversos i intrèpids aventurers i missioners es va començar a conèixer en profunditat la sofisticada complexitat de la civilització xinesa.

260 BIOLOGIA JORDI RIERA MAS Llicenciat en Ciències Biològiques per la UB Gestió d'empreses farmacèutiques i d'alimentació d'Europa i Amèrica Conferència: La carn. 259 MEDICINA-XINESA ÀLEX CONTIJOCH MANENT Llicenciat en Educació Física. Arribarem a la conclusió que no és necessari menjar tanta carn i embotits i que convé moderar les costellades i barbacoes. etc. X. carn inclosa. per la Universitat de Barcelona Bachelor of Science en Medicina Tradicional Xinesa per la Universitat de Wales Professor de l'Escola Superior de Medicina Xinesa Conferència: Medicina Tradicional Xinesa: un paradigma mèdic diferent (Grups II. en particular la carn vermella i els productes processats. com a carcinògens. l’acupuntura. III. pero su manera de representarla ha sido muy diferente. Analitzarem els elements positius de la carn i els possibles efectes nocius. Uns dies després ho va matisar dient que el que era dolent era el seu consum excessiu. desde el nacimiento y evolución de la pintura de paisaje hasta sus transformaciones contemporáneas. La naturaleza ha estado presente en el arte de todas las épocas y lugares. XI. però cal menjar de tot. Llicenciat per la UB Llicenciat en Humanitats per la UPF Professor associat a la Facultat de Geografia i Història de la UB Conferència: Naturalezas mutantes. la dietètica. IV. 29 . àngel o dimoni? (Grups II. De la pintura de paisaje al bioarte. Per al guariment de la persona. 262 HISTÒRIA DE L'ART DANIEL LÓPEZ DEL RINCON Doctor en Història de l'Art. IV) Les claus del diagnòstic i el tractament de les malalties basats en el tractament hol•lístic i l'aplicació de tècniques naturals com la fitoteràpia. En esta conferencia revisaremos algunos hitos significativos de las relaciones entre arte y naturaleza. XII) L’octubre del 2015 es va publicar un informe de l’OMS que declarava la carn.

màster i postgrau a la UAB Conferència: La realidad virtual en la literatura y el cine (Grups II. polítiques i fins i tot urbanístiques a la ciutat de Barcelona. VIII. VI. VI. 265 HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA MIQUEL GARAU ROLANDI Doctor en Història Contemporània Llicenciat en Història per la UB Conferència: Barcelona: la rosa de foc (Grups II. XII) Realizaremos un recorrido histórico a través de la genealogía de la realidad virtual y de qué relación. XI. Utilizaremos la literatura y el cine para ver como se representa la realidad virtual en los medios de comunicación y revisaremos algunas de las promesas de las nuevas tecnologías informáticas sobre el futuro de la especie humana. IX. XI. XI) A les acaballes del segle XIX Barcelona seria coneguda a tot Europa com la rosa de foc. 263 HUMANITATS TERESA LÓPEZ PELLISA Doctora en Humanitats per la Universitat Carlos III de Madrid Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB Professora de grau. 30 . analitzant les seves implicacions socials. efectos y consecuencias tiene hoy en nuestra sociedad. X. III. IV. X. III. VIII. VII. Recorrerem aquesta reguera de pólvora recordant els atemptats anarquistes més sonors. 266 HISTÒRIA DE L'ART MARGARIDA GÜELL BARÓ Llicenciada en Història de l'Art per la UB Conferència: L’interès pel gest i el material pictòric en la pintura del segle XX (Grups II. XII) Amb l’eclosió de la pintura abstracta americana i europea dels anys 50 s’obre la porta a una successió de corrents artístiques interessades en l’expressió a través del gest (feroç o controlat) i de l’ús del material pictòric (nous estris i noves maneres de pintar) que s’enfronten a idees com la pintura per la pintura o l’absència de narració en la pintura.

XII) Abans del 1800 les notícies viatjaven a 16 km/h. 31 . la ràdio. 267 ENGINYERIA DE SISTEMES LLUIS PRATS VINYAS Doctor en Enginyeria i Telecomunicació Catedràtic jubilat del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UPC Conferència: Com les telecomunicacions han canviat el món (Grups II. les imatges exhalen música en tot moment. n'atendrem les principals obres i autors. Però no és fins a principis de la dècada de 1930 que apareixeran els primers grans compositors de la música cinematogràfica. XI. XII) Des dels orígens del cinema. VI. IX. Les telecomunicacions són tecnologies modernes que formen part de la nostra vida quotidiana. VIII. Farem un recorregut per la telegrafia. des dels inicis del boom musical de la Warner per començar. IV. V. la telefonia. 268 CINEMA JAUME DURAN CASTELLS Doctor en Comunicació Audiovisual per la UB Llicenciat en Lingüística i en Filologia Conferència: La música cinematogràfica: dels orígens a la dècada de 1960 (Grups II. internet i la revolució del mòbil. fins a la seva completa renovació en la dècada de 1960. Així. la televisió. Avui un WhatsApp ens arriba gairebé a l’instant des de l’altra banda del planeta. un company enganxós del qual no podem gairebé separar-nos. VII. VI. VIII.

Direcció General d’Universitats Afers Socials i Famílies .Amb la col·laboració de: Departament d’Empresa i Coneixement Departament de Treball.