You are on page 1of 10

Equip de Pastoral

VEDRUNA BALAGUER

Bon dia
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
1
Abril 2018

Dimarts, 3 d'abril
Costa començar aquest nou trimestre
perquè sabem que és una nova tasca,
un nou compromís, un nou esforç.
Però voldríem començar-lo amb entusiasme,
amb alegria estrenada, amb il·lusió nova.

Dimecres, 4 d'abril
En aquest segon dia de trimestre,
tenim a prop i a favor nostre
la nostra família,
les nostres coses i amics,
la nostra pròpia persona...
i Déu sempre present en tot i tots.

Dijous, 5 d'abril

1 minut per pensar
Hi ha una barca a la vora per a tu!
Sents sovint que la teva vida gira al voltant de les mateixes coses? Els dies es repeteixen iguals. A
vegades et sents el rei o la reina de l'univers ... però en altres moments et dones de cara contra la paret.
S'ha quedat petita la teva peixera.
Mulla't! Atreveix-te a viure d'una altra manera. Perquè hi ha una altra manera de viure i de somiar. Quina
diferència hi ha entre el mar i una peixera? No ho sabràs fins que no abandonis la teva comoditat, el que
tots fan, i posis tu mateix els peus en l'oceà.
Deixa anar l'àncora. Què et frena? Quines pors tens?. Fes una llista. No és bo emprendre una aventura
portant tanta inseguretat en l'equipatge. Deixa anar l'àncora! L'aventura només és per als que es
llancen! Rema, tens tot l'oceà dins.
Què com es fa? Dedica almenys 5 minuts al dia per pregar. Deixa't embolicar per la meravella de la
naturalesa.
Mira al teu voltant. Surt de tu mateix ! Comprometre’t amb els altres. Comparteix la teva fe en grup.
DEIXA QUE DÉU Posi un NOM NOU A LA TEVA BARCA.

REFLEXIÓ : No ho dubtis, Jesús apareix en la teva vida quotidiana, en les activitats en què estàs "Enredad
@". Què et diu? On el veus? Què li respons?

2
3
Divendres, 6 d'abril REFLEXIÓ: Deixa’t cremar i seràs llum. La cançó
parteix de la imatge d’una espelma que
El deixeble diu al mestre: es va consumint en mig d’un pastís,
- M’he passat bona part del dia pensant coses que quina gran imatge! La nostra vida pot
no havia de pensar, desitjant coses que no havia ser talment aquest pastís il·luminat,
de desitjar, fent plans que no havia de fer. símbol de celebració i festa, però això té
El mestre va convidar el deixeble a fer un passeig un preu: deixar que la vela cremi, deixar
per un bosc que hi havia prop de casa seva. De que el pastís es comparteixi... i és que
camí, va assenyalar una planta i va preguntar al “tot allò que no es dóna es perd”! Diu
deixeble si sabia què era. Amaral que vol trobar el seu lloc en el
- És belladona - va respondre el deixeble -. Pot món, gaudir i palpar la vida. Aquest lloc
matar a qui se’n mengi les fulles. és la pròpia donació, fer de la vida una
- Però no pot matar a qui simplement la festa compartida, deixar-se gastar.
contempla - va dir el mestre -. De la mateixa
manera, els desitjos negatius no et faran cap mal
si no deixes que et sedueixin.

De sobte tenim la sensació de que volem alguna
cosa amb molta força, ens tornem bojos per
aconseguir-la i quan la tenim, se’ns treuen les
ganes de tot.
La vida passa deixant de patir pels desitjos
perduts i aprenent a gaudir dels que anem
trobant a mesura que avança el camí. Oblidant
el que volíem ahir, assaborint el que tenim avui,
esperant el que tindrem demà.

Dilluns, 9 d'abril

Pregarock
El universo sobre mi. AmaraSolo queda una vela
Encendida en medio de la tarta
Y se quiere consumir

Ya se van los invitados
Tú y yo nos miramos
Sin saber bien qué decir

Nada que descubra lo que siento
Que este día fue perfecto que parezco tan feliz
Nada como que hace mucho tiempo
Que me cuesta sonreír

Quiero vivir, quiero gritar
Quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad
Quiero encontrar mi sitio
Dimarts, 10 d'abril _____________________________
El relat
Canvia la teva vida per canviar el món
Un home va dir sobre si mateix:
De jove, jo era un revolucionari i quan pregava deia a Déu: "Senyor, dóna'm forces per canviar el món ".
Després vaig anar creixent i fent-me adult i em donava compte que no havia pogut canviar una sola
ànima. Llavors vaig començar a dir-li a Déu: "Senyor, dóna'm forces i la gràcia per canviar els que estan al
meu costat. Encara que sigui només a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet.
Ara sóc vell i he començat a comprendre l’ingenu que he estat. I la meva única oració és: "Senyor,
dóna'm la gràcia de canviar-me a mi mateix".
Si jo hagués pregat d'aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida.

REFLEXIÓ: Com puc canviar jo la meva vida? En que la “malgasto”?

Dimecres, 11 d'abril

1 minut per pensar
El poder dels desitjos
Vivim immersos en una dinàmica de consum basada a desitjar alguna cosa, satisfer aquest desig, i tornar
a tenir un altre desig per a repetir aquesta seqüència, no fins a la sacietat -que mai arriba- sinó fins a
l'infinit. Si el plaer es redueix al espai que hi ha entre no tenir alguna cosa i aconseguir-la, a l'efímer
instant entre dos desitjos; ¿quan gaudim del que tenim?
Segur que si ara mateix ens preguntessin si tenim algun desig respondríem sense dubtar que si. I no un,
sinó moltíssims. N’hi ha prou en escoltar-nos una mica per dins per adonar-nos que som un grapat de
desitjos. I, què passa si els desitjos es compleixen?. El més fàcil seria pensar que jo seria feliç si els meus
desitjos es realitzessin. Però no tots els desitjos són iguals. Hi ha uns, que quan es fan realitat, després
d'un moment d'eufòria, ens deixen com abans. O pitjor, si de seguida s'ha instal·lat un altre en el nostre
interior i ens veiem com atrapats, amb la sensació que mai ens quedem satisfets. Aquests són els
desitjos que s'alien amb la nostra imatge, els nostres èxits, el poder...són egoistes, perquè sóc jo qui està
en el centre. Però hi ha altres desitjos, que en realitzar-se, ens quedem plens, potser sense fer molt
soroll i sense cridar l'atenció, però deixen un pòsit de pau en nosaltres i van dibuixant una felicitat
profunda en el nostre cor. I curiosament en aquests desitjos no som nosaltres els protagonistes, sinó que
el desig apunta cap als altres, i ens fa sortir, donar-nos a la gent És cert que no podem controlar els
nostres desitjos perquè ells van apareixent sense demanar permís. Però el que sí podem fer és anar
distingint, amb la pràctica, amb quins em busco a mi mateix i quins em duen als altres. I així anar
educant la nostra capacitat de desitjar perquè no ens atrapin els desitjos egoistes sinó que puguem
complir els que ens duen a lliurar-nos generosament.

Dijous, 12 d'abril

Gràcies per l'exemple que moltes persones em donen,
pel seu esforç i la seva dedicació,
per la seva lluita constant,
per la seva manera de donar amor i ajudar.
Que el bon exemple de moltes persones
em permeti aprendre d'elles i ser igual o millor.
Divendres, 13 d'abril
Pregarock
Somos luz. Macaco y la Mari de Chambao

Oscuridad se despide hoy ya viene el sol(sol, sol)
Clarito de luna va casi sin voz, (sol sol)
una llamita que quemara no se apagara (sol, sol)
Me guiña el ojo, me dice ven y yo allá voy
somos luz, somos luz, somos... ( la oscuridad se despide hoy)
somos luz, somos luz, somos... (somos luz...)
somos luz, somos luz, somos... (y ahí en el sol)
somos luz, somos luz, somos... (somos oye)

Ets jove! Tens força! Sents dins com un foc que crema! Però dubtes! I ho deixes! I et dius que no val la
pena! Ofereix la teva vida, no et facis el sord... Dóna testimoni a tot arreu del meu Amor! SIGUES LLUM
DEL MÓN
Veus guerra! Pobresa! I sents com un foc que crema! Però et gires! T’amagues! I dius: no és el meu
problema! Sents l’odi! I l’enveja! Dins teu com un foc que crema! Et tanques! T’enfades! I el cor
s’esllangueix de pena! Ofereix, ofereix-te..

REFLEXIÓ: Quines són les llums que més poden il·luminar el nostre món?

Dilluns, 16 d'abril
Pasqua és la festa de la primavera!
Pasqua és la festa de la vida!
Cantem la Pasqua!
Cantem i dansem aquest goig tan gran:
Jesús és viu, Jesús és amb nosaltres.
Un nou dia clareja cada matí:
gràcies, Pare,
que poses el món a les nostres mans!
Va florint la Pasqua florida:
gràcies, Jesús,que ens dones la teva vida!
Dimarts, 17 d'abril

El relat
La làmpada d’oli
Hi havia una vegada, fa centenars d'anys, en una ciutat d'Orient, un home que una nit caminava pels
foscos carrers portant una làmpada d’oli encesa.
La ciutat era molt fosca en les nits sense lluna com aquella.
En un determinat moment, es va trobar amb un amic. L'amic el va mirar i de sobte el va reconèixer.
Es va donar compte de que era Joan, el cec del poble. Llavors, li va dir: - Què fas Joan, tu cec, amb un
llum a la mà? Si tu no veus ...
Llavors, el cec li va respondre:
- Jo no porto el llum per veure el meu camí. Jo conec la foscor dels carrers de memòria. Porto la llum per
a que altres trobin el seu camí quan em vegin a mi ...
- No només és important la llum que em serveix a mi, sinó també la que jo faig servir perquè altres
puguin també servir-se'n.

Cada un de nosaltres pot il·luminar el camí per a un i perquè sigui vist per d’altres, encara que un
aparentment no ho necessiti. Il·luminar el camí dels altres no és tasca fàcil ... Moltes vegades en lloc de
enllumenar enfosquim molt més el camí dels altres ... Com? A través del desànim, la crítica, l'egoisme, el
desamor, l'odi, el ressentiment ...
Que bonic seria si tots il·luminéssim els camins dels altres!
Els problemes dels altres són els nostres problemes? Què fa més feliç ajudar els altres o passar dels
altres?

REFLEXIÓ: Déu perdona sense límits… encara que obrem malament!!!

Dimecres, 18 d'abril ENGLISH DAY
Dijous, 19 d'abril

1 minut per pensar
No val la pena ... no és el meu problema En el nostre món, en el nostre país, en la nostra vida hi ha
foscor. Hi ha la foscor de la guerra, de la pobresa,... i encara podríem fer una llista ben llarga: la negror de
la injustícia, de la mentida, del terrorisme, de la fam,...
També en el nostre cor hi ha foscor: tal com diu la cançó hi ha la foscor de l’odi, de l’enveja,... però també
la podríem allargar: la negror de l’orgull, de l’egoisme,...
I amb les actituds que a vegades tenim, “no val la pena... no és el meu problema”, no ajudarem a desfer
aquestes foscor, no ajudarem a encendre la llum. Més aviat, contribuirem a engrandir la foscor i la
negror que a vegades domina al nostre voltant. Així doncs, hem de dir ben clarament que desentendre’s
dels problemes del món, l’actitud pessimista del no hi ha res a fer, no és propi dels cristians. Ben al
contrari aquells que creiem i seguim a Jesús, hem d’escoltar com Jesús ens diu: “Vosaltres sou la llum del
món”. SIGUES LLUM DEL MÓN
Ser llum és donar testimoni a tot arreu de l’Amor de Déu. Ser llum és estimar, ajudar, servir, posar
felicitat, construir la pau, lluitar per la justícia,... Ser llum és viure segons l’Evangeli. Ser cristià comporta
ser llum; és propi del cristià il·luminar el món amb la seva vida, amb les seves obres d’amor. Som enviats
per l’Esperit a donar testimoni de Jesús. És missió dels cristians proclamar per tot arreu l’Evangeli de
Jesús amb la seva vida. Encendre la llum en el nostre cor, la llum de l’alegria i de la pau, és encendre la
llum en el nostre dia a dia, és viure segons Jesús ens diu. Quan som fidels a l’impuls de l’Esperit, quan
som fidels a la nostra missió, no ho dubteu, l’alegria floreixen el nostre cor.

REFLEXIÓ: Quines foscors ennegreixen el nostre món? Per què donar testimoni?

Divendres, 20 d'abril
Quan dius PARE estàs reconeixent que el que et va fer no és un altre sinó Déu.
Quan dius NOSTRE recordes que no ets només a la terra i que els que t'envolten
són els teus germans.
Quan dius SANTIFICAT SIGUI el TEU NOM proclames que el nom de Déu ha de ser
respectat i estimat.
Quan li demanes a Déu VINGUI A NOSALTRES el TEU REGNE li sol·licites que ens
regali totes les coses boniques que té per oferir-nos.
Quan dius ES FACI la TEVA VOLUNTAT permets que el Senyor porti la teva vida pels
millors camins.
Quan dius DÓNA'NS EL PA DE CADA DIA reclames per al teu cos i la teva ànima
l'aliment que et sosté i et fa créixer.
Quan dius PERDONA els NOSTRES PECATS reconeixes que tens una llista d'errors
sense resoldre.
Quan dius AIXÍ COM NOSALTRES PERDONEM ALS QUE ENS OFENEN assegures que ja has après a
arreglar-te-les amb els que t'han fet mal.
Quan dius NO ENS DEIXIS CAURE EN LA TEMPTACIÓ te acordes que de vegades el teu cor tendeix a
desviar-se del bo i de l'honest..
Quan dius DESLLIURA'NS DEL MAL reclames al Senyor que protegeixi la teva vida i el teu benestar.

REFLEXIÓ: Si sabem què diem quan diem Pare Nostre, prenguem les mans dels nostres companys i
presentem la nostra oració a Déu amb humilitat i confiança.
Dilluns, 23 d'abril

LA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà (1869-1958)

Dimarts, 24 d'abril
“EL TARANNÀ”
En les seves manifestacions, Jesús ressuscitat es fa encara més humà:
- S’apareix, però no enlluerna.
- Es deixa veure, però s’amaga. La fe segueix sent necessària.
- Es deixa tocar, però ‘cremant’.
- Retreu, però de manera amistosa i pacífica.
- Demana, però il·lumina i encén.
- Comparteix el camí, però sense fer-se ‘notar’.
- Demana, però regala.
- Examina, però qualifica amb ‘matrícula’.
- Es deixa convidar a la taula, però ell convida a un altre banquet.
- S’acomiada, però s’hi queda.

Dimecres, 25 d'abril
Eren temps difícils i la Pilar i en Peret vivien sols amb la seva mare en un pis
humil de la ciutat. El pare havia mort quan la Pili, la més petita dels nens, comptava
tan sols dos anys. Ara tenia sis i el seu germà Peret, vuit. La mare s'escarrassava
netejant per les cases i ajudant les veïnes en les seves tasques domèstiques, per
poder tirar endavant els seus fills. El sou que es treia no donava per a gaire, i moltes
eren les despeses que havien quedat pendents a la mort del marit.
Els nens eren de bo conformar i s'havien fet a la idea que el seu esmorzar
consistiria invariablement en un tros de pa sec i un bol de llet que la mare barrejava
amb aigua perquè almenys augmentés la quantitat.
Els nens en aixecar-se resaven tots els dies les seves oracions i abans de sortir cap al col·legi,
prenien el seu bol de llet aigualida i el seu tros de pa sec. Se’ls hi anaven els ulls darrere del nen del
forner que passava, gairebé sempre a la mateixa hora, i al que veien per la finestra, menjant-se una gran
llesca de pa amb mantega.
Un dia la Pilar li va dir al Peret:
- Tots els dies li demanem a Déu que ens doni el pa de cada dia, i ell ens dóna. Per què no li demanem
també que ens doni mantega?
I des d'aquell dia quan el Peret pregava:
-Pare nostre.... la Pilar responia:
- Dóna'ns avui el pa nostre amb mantega, perdona...
Algú es va assabentar de la ingènua fe dels nens i des d'aquell dia no els va faltar diàriament, a la
porta de casa seva, una ampolla de llet, una barra de pa tendre i una tros de mantega.
REFLEXIÓ: La confiança en Déu pot donar-li un color diferent a les coses.
Dijous, 26 d'abril
El relat dels missioners; les seves passes ressonen cada
...Cau la tarda, la ciutat descansa. Sobre el cop més lentes, més pesades, sobre el paviment
paviment dels carrers s’apaga el ressò de les dels carrers. El porter dorm profundament i els
últimes passes i a les façanes de les cases es cops a la porta no aconsegueixen despertar-lo.
tanquen les últimes finestres. La negra torre del Aleshores s’aixeca enmig de la foscor la súplica,
rellotge ha repicat l’hora tardana, com el crit en el qual s’expressa tot el cor de Lluís:
subratllant el silenci que pot ser tan profund en Obriu..., obriu a Jesucrist!!. Finalment, el soroll
una ciutat tan petita i antiga. També els del pany i... un sospir d’alleujament per part
missioners han acabat l’intensa jornada. Només d’en Lluís. Aquella nit, l’home desfigurat per la
Lluís de Montfort camina encara pels carrers, malaltia dormirà al llit del Pare Montfort.
potser de tornada d’alguna acció caritativa no
relatada. L’evangeli viscut al peu de la lletra pot donar
De sobte, entreveu enmig de les ombres una lloc, de vegades, a escenes pintoresques com
forma humana ajupida a terra i escolta un aquesta. Però Sant Lluís es comporta com si fos
lament. Una sotragada inunda al Pare Montfort. normal i natural actuar d’aquesta manera.
S’inclina sobre el pobre descobrint un rostre Donar-se als pobres és la seva opció. Aquesta
devorat per la lepra. No espera que l’infeliç li setmana dedicarem aquestes estones per
demani ajuda: ell parla primer. Què fer? És tan reflexionar sobre la petjada deixada per Sant
tard!. Lluís recull el malalt i es dirigeix a la casa Lluís Grignion de Montfort, el nostre fundador.

Divendres, 27 d'abril Virolai escrit per Jacint Verdaguer

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il.lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel.
Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins el vostre mantell blau.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.