You are on page 1of 7

2n Campionat d’escriptura creativa

Sant Jordi 2018

Microrelats creats a contrarellotge i en viu a l’aula a partir del visionat dels vídeos
Within (Daft Punk)​i ​Rembihnútur (Sigur Rós)​.

Institut Príncep de Girona


4t d’ESO 2017/18
Sospiro

Tanco els ulls i començo a recordar-ho tot; milers de moments apareixen


pel meu cap a la velocitat d’una estrella fugaç, però igual que vénen, se’n
van. Em pregunto si a mesura que passa el temps, seguiré recordant el
que un dia em va fer feliç o si, simplement, serà com un obrir i tancar
d’ulls: ho oblidaré. Pot ser que el sentiment de por i nostàlgia em faci
recordar intensament, i així reviure un passat que em faci viure un
present igual de bo. Obro els ulls i sospiro; penso en el que tinc i en el
que vindrà i, sense dubtar-ho ni un sol moment, assenteixo amb el cap
per demostrar-me que la por no podrà amb mi.

La qüestió és tenir present allò que t’importa, perquè saps que si un dia
et va fer sentir especial, no ho oblidaràs mai.

Sara Jiménez
2n premi - 4t d’ESO A
L’esperada Alba

Vaig perdre-ho i pensava que mai no tornaria a ser dins meu, que no
tornaria. En aquell mateix instant en el qual m'ho van comunicar no vaig
ser capaç de creure-m'ho, se'm va caure el món sobre i se'm van trencar
tots els meus plans de futur. A partir d'aquell dia, tots els dies eren
iguals, negres, de vegades una mica més grisos, però tornava a caure,
plorava i no veia la llum. No estava sola, la gent del meu entorn
m'estimava, però em sentia malament, ja que alguna cosa dins meu no
funcionava i ni jo ni ningú sabia el perquè. En aquests moments només
et queda pensar que no ets l'única persona amb aquests problemes i que
si molta més gent ho ha superat, tu també pots.

Un dia em vaig aixecar del llit, era primavera, vaig sortir al balcó, vaig
mirar cap a les muntanyes i vaig contemplar l'alba. De sobte vaig
adonar-me'n: no podia defraudar els meus, havia de continuar amb això i
no donar-me per vençuda mai, perquè res és impossible.

Avui puc explicar-ho amb un somriure a la cara i sobretot amb la meva


filla, l'Alba, al meu costat. Vaig perdre algú quan encara estava dins de
mi, ara ha funcionat, ella ho és tot per mi i estic disposada a menjar-me
el món i a lluitar contra tot per tal de fer-la feliç.

Maria Ibáñez
1r premi - 4t d’ESO A
Boira

“No sabia on em portaria aquell viatge que vaig emprendre sol, però de
totes maneres em vaig endinsar a la foscor. Vaig tancar els ulls, el
soroll havia desaparegut, vaig imaginar que sentia la melodia més
maca del món, ho vaig imaginar amb totes les meves forces fins que es
va fer realitat. La foscor es feia cada vegada més càlida, no estava
segur de voler continuar però era necessari. És pena això que cau per la
meva galta? Noto com rellisca lentament, freda. Potser és alegria, no ho
sé… M’endinso cada vegada més. I sento que volo, i després d’un segon
caic, no sé com parar, no sé si vull parar. I a meitat d’aquesta caiguda
sobtada, un instant de felicitat, efímer.”

No podia parar d’escriure, els meus sentiments eren ara més lliures que
mai, per fi podia dir el que sentia, les meves paraules se m’escapaven de
les mans i volaven lliures dins d’aquelles pàgines. I tot havia
desaparegut, la pena, la por, l’amor... No sentia res, però potser era això
el millor que em podia passar. Ara aquestes paraules quedarien escrites,
per sempre, esperant que en un futur algú estigués preparat per sentir
tot allò que nosaltres havíem sentit, preparat per l’amor, per la pena, per
la por, pel dolor. Tot el nostre univers quedava reduït a aquell senzill
llibret.

Clara Ruiz Vázquez


2n premi - 4t B
Que estranys són!

És l’any 3042 i la sonda que vam enviar a aquell planeta de colors tan
estranys ha enviat resultats. S’han descobert agrupacions de cèl·lules que
es comporten d’una manera molt estranya. Existeixen gràcies a que
consumeixen altres agrupacions de cèl·lules, i viuen molt poc temps. Es
comuniquen entre elles per a la millora de la seva espècie, s’agrupen i
organitzen, fan creacions a partir del que els envolta. Utilitzen la lògica i
l’observació per l’avenç de les seves nacions, que és com li diuen a
agrupacions massives d’éssers dirigides per un petit grup. Però no es
comporten de manera lògica, realitzen coses totalment irracionals,
actuen de manera primitiva en determinades ocasions, i fins i tot arriben
a ferir a qui s’oposi a les seves creences.

Utilitzen un sistema injust que consisteix en el treball d’uns en benefici


dels altres. Alguns s’aprofiten d’aquests actes per viure sense fer
esforços, i també n’hi ha que es sacrifiquen, sense necessitat, per millorar
la vida dels altres. Encara estan molt endarrerits, no comprenen la seva
existència, ho intenten, creuen en éssers superiors i en les seves
capacitats, i que són especials com a individus, però com més destaquen
és com a conjunt. Se’ls coneix com a humans.

Alejandro Quesada
1r premi - 4t d’ESO B
Ser o no ser

Voler ser tu mateixa no és fàcil, et jutgen. Intenten modificar-te, canviar


els teus pensaments. Però la teva essència és la mateixa. Et van
ensorrant. Cada comentari es un desert asfixiant-te. Intentes fugir però
t’atrapen: el desert és massa gran. Fins que decideixes ser tu mateixa,
sortir volant i trobar el mar. Ser lliure. Trobar el teu camí.

Leila Bracamonte
2n premi - 4t d’ESO C
Cola

El blanc, el pur, el transparent i perfectament esculpit. Com un


swarovski simètric i relluent. L’excel·lència de la vida. Això, allò i allí.
Tot. La perdiu menjada al final de cada conte. El príncep vestit de cian.
La flor que mai es marceix. El premi al final de l’arc de Sant Martí.
L’absolut del món és cartó mullat i paper estampat. Tot és basat en un
mar de falsedats. Per ocultar la crueltat i els delictes contra la humanitat.

Hi ha molts sospitosos d’aquests crims, tots són culpables, i som


nosaltres mateixos. Som els nostres únics enemics, culpables de
l’assassinat de la nostra creació, destruïda per l’egoisme i l’avarícia.

Maria Pons
1r premi - 4t d’ESO C

Rate