You are on page 1of 6

CULTURA

‘Blade runner’, el film sense fi
S’estrena la ‘segona part’ de la pel·lícula basada en la novel·la de Philip K. Dick, que des de 1982 ha deixat
una petja notable en les lletres catalanes
VÍCTOR GARCÍA TUR

7 OCT 2017 - 13:52 CEST

'Blade Runner' ha marcat la literatura catalana.

1Estrenada Blade Runner, l’escriptor William Gibson va comprar l’entrada de
cinema tement el pitjor. Només li van caldre vint minuts per confirmar-ho: Ridley
Scott havia arribat a conclusions idèntiques a les que Gibson establia a
Neuromancer, la novel·la que l’ocupava a principis dels vuitanta. Similituds:
futurisme noir, intel·ligència artificial, una megaurbsestratificada, l’horitzó
sempre fosc... Podem imaginar Gibson abandonant la sala, abatut. El camí de
tornada, però, el va destinar a repetir-se que, si reprenia l’escriptura, seria capaç
d’evitar que l’estètica poderosíssima de Scott condicionés la seva novel·la.

(Fins aquí l’anècdota d’algú entestat a no deixar-se influir. Tot seguit, els casos
d’aquells que, sí, de bon grat s’han deixat impressionar i així ho han volgut
declarar amb la seva obra.)

2. El 1982 les reaccions davant Blade Runner van ser majoritàriament negatives.
Qui esperava pistoles làser i acció la trobava tediosa, alguns no en treien
l’entrellat de la trama existencialista i, com que el film estava basat en Els
androides somien xais elèctrics?, molts lectors de Philip K. Dick la consideraven
una mala adaptació de la novel·la. Warner Bros havia imposat un final feliç i la
inclusió de la veu en off de Harrison Ford, entre altres canvis que no aclarien les
ombres del guió. El film va passar sense pena ni recaptació, si més no en la
cartellera nord-americana. Però l’èxit, ascendent i imparable, es va començar a
notar de seguida que la cinta va ser distribuïda als videoclubs. Més d’un
espectador havia endevinat que el film s’enriquia amb la revisió. Aquí el terme de
culte és ineludible: Blade Runner va deixar marca, primer en els cinèfils i, a poc a
poc, es va anar fent lloc entre els clàssics del cinema del segle passat (mentre,
curiosament, connectava amb les cintes que anunciaven com les preocupacions
del futur segle XXI).

i amb independència de la seva llengua professional).. Consti que les novel·les de Dick inculquen la paranoia i que.. els mons interiors. a visions futuristes i fabulacions tecnològiques. amb un relat sobre policies futurs. que imagina una droga d’efectes fabulosos. Com una substància addictiva que posa a treballar el cervell a un ritme trepidant. una antologia que amb el nom ja paga: a Estats alterats de la ment (2017) hi abunden els raptes psicodèlics. l’esquizofrènia. és clar. Potser és el moment de recordar que al maig d’enguany va morir Manuel de Seabra. En el terreny català (entre els escriptors que han trepitjat aquest terreny. i fins i tot a la broma apocalíptica que Pablo Tusset es permet a Oxford 7 (2011). igual que Dick s’havia empescat la Chew-Z o la Substància D. és difícil no sentir les passes de Dick a Aiguafang (2008) de Joan-Lluís Lluís. l’influx de Dick també és visible. sigui en forma de conya a costa del malestar coetani.. d’enguany. Les quatre novel·les són filles dels respectius autors. Drogues i Dick són conceptes indestriables. Trenta-cinc. a Constatación brutal del presente (2011) de Javier Avilés. Potser per això també entra en la categoria la molt lisèrgica El regal de Gliese (2012) de Víctor Nubla i. l’editorial fa cinc anys que es dedica a posar ordre a la taxonomia de la fantasia catalana. Han passat trenta-cinc anys de l’estrena de Blade Runner. també. consegüentment. i que .. Blade Runner i la totalitat de l’obra dickiana tenen en comú que els admiradors han crescut exponencialment.. cada dia.. I si en origen el film. un cop entren a l’edifici de la narrativa en català. Dick ha afectat les nostres ments lectores. Si obrim la miscel·lània Punts de fuga (2015). però en totes es cola l’ADN de Dick. el lector desenvolupa la dèria de destapar missatges dickians en les narracions més dispars. a Barcelona no existeix (2014) de David Castillo. i l’autor que l’inspirava. eren matèria de discussió d’un cercle de devots reduït. 3. 4. condueix cap a Males Herbes. Així. guionistes de televisió. Les seqüeles es poden diagnosticar en una massa de cineastes. escriptors de tot tipus. i encara la seva biografia. 5. amb els anys s’han guanyat el favor d’un públic més general i més habituat. autors de còmic i. així com el d’Albert Pijuan. de la mort de Dick. Seguir les petjades dickianes. hi llegirem una inesperada versió de Joan Todó tocada per la mà de Dick. Alguns n’han abusat i tot. per bé que és un recull sobre viatges temporals de 26 autors molt diferents. Totes aquelles desviacions de la realitat consensuada que distingeixen l’obra de Dick. sigui en forma d’inquietud distòpica. traductor de Blade Runner: els androides somnien xais elèctrics?.

Potser és el moment d’engegar projectes i esmenar anomalies.. fent valer . De les sis narracions d’Estabulario (2017).. Hi especula sobre una Andalusia independitzada d’Espanya. la trama inclou un reality show. totes amb sorna ballardiana. si bé sota la fèrula d’un cap militar i amb els beneficis d’un paradís fiscal. Així mateix. el text avança a còpia de bifurcacions. 6. tenim Laura Fernández. i així és recurrent que als seus textos algú parli de “ese condenado tipo”. El lector intenta distingir quin és real i quin artifici. La ucronia més famosa de la història (perquè inclou nazis i l’eventualitat d’una victòria el 1945) deu ser L’home en el castell. que no s’ha cansat mai de repetir que Dick és la benzina de la seva escriptura (Vonnegut en seria la bugia). els tics de les males traduccions amb què es va iniciar en l’obra dickiana: refà aquell argot mitjançant la paròdia. La idea d’un món alternatiu. per allò que la ficció penetri la realitat i viceversa. Tot plegat per tornar-se boig. n’hi ha una en què Sergi Puertas entén la ucronia a la manera de Dick. Fora d’aquest llibre (publicat el 1989 per Pleniluni i reeditat primer per Proa i ara en butxaca per Edicions 62 el 2013). Per satisfer aquesta premissa en la línia del també dickià Els tres estigmes de Palmer Eldritch. les obres de Dick es debaten entre dos mons. ha sabut ressorgir amb veu pròpia. Malgrat llançar-se de cap a Dick. no és invenció de Dick. En el bon sentit. La identificació amb l’ídol és tal que l’autora ha absorbit. 7. el Colectivo Juan de Madre va construir New mYnd (2014). o que un personatge acabi en un “jodido ataúd”. Fernández és una fan que escriu (molt bé). silenci bibliogràfic. Fanàtica entre els fanàtics dickians i amb llibre recent per demostrar-ho. El plantejament ja convida a al·lucinar: entre el jovent prospera la moda d’implantar-se un diamant a la base del crani. Amb la publicació de Connerland (2017) reafirma l’humor llunàtic de treballs previs i l’amor infinit per les literatures de gènere i el fandom circumdant. sense que el lector resolgui quina és la realitat mare i quina és producte de l’altra. Sovint.ara com ara el seu és l’únic Dick en català. per descomptat. jugant amb desdoblaments i existències paral·leles. El discrim no és sempre factible. embrollant les experiències dels personatges anàlegs d’un i altre món. El de Dick. fins i tot. l’operació permet duplicar la ment i projectar-la cap a un univers alternatiu. però ell li va treure profit vinculant-la al desassossec (esquizo) del qui sospita que la realitat és falsa.

Els éssers artificials biogenètics de Dick són un transsumpte dels soldats nazis de la Segona Guerra Mundial. en un cas palmari d’agalmatofília. Així és com funcionen els bons autors: funden genealogies. TERESA LÓPEZ-PELLISA És sabut que la pel·lícula Blade Runner està basada en la novel·la Els androides somien xais elèctrics? (1968) del cèlebre escriptor de ciència-ficció P. Deckard. tal com afirma l’eslògan de la Tyrell Corporation. L’Eva futura (1886) de Villiers de l’Isle Adam. encara que el futur passi de llarg. o Ex Machina (2015) d’Alex Garland. Rachael i Pris representen la dona àngel-nodrissa (Galatea) i la dona dimoni-aranya (Pandora). T. la femme fatale. en[/*****] canvi. Blade Runner ens mostra unes parelles estereotipades encarnades per Deckard i Rachael enfront de Roy i Pris.. Pris Stratton (Daryl Hannah) i Zhora Salomé (Joanna Cassidy).allò que la literatura engendra literatura. es pot afirmar que Galatea és l’àngel de la llar i Pandora. Metròpolis (1927) de Fritz Lang —basada en la novel·la de la seva dona i coguionista Thea von Harbour—. i aquesta és l’única diferència que (aparentment) els separa dels humans. fins a arribar a produccions cinematogràfiques recents com Her (2013) de Spike Jonze. sent conscient de la naturalesa artificial de Rachael. obrers durant la colonització de l’espai exterior i objectes sexuals. A. Víctor García Tur és escriptor i imparteix el curs Literatura inhumana a l’Escola d’Escriptura Bloom. Però en la pel·lícula de Ridley Scott són Més humans que els humans. Dick. En la novel·la aquests androides no tenen capacitats empàtiques. Alguns dels personatges de Blade Runner que han generat més fascinació són les dones artificials que protagonitzen la pel·lícula: Rachael (Sean Young). passant per L’home de sorra (1817) d’E. SOMNIEN ELS HOMES AMB DONES ELÈCTRIQUES? La ferocitat de Pris (Daryl Hannah). veu en ella la possibilitat d’evadir-se del seu angoixat món per aconseguir un projecte de futur i . Però què simbolitzen aquestes ginoides? La fabricació d’artefactes femenins es remunta al mite de Pigmalió i Galatea. Pandora es revela (de manera passiva o activa) contra els homes per als quals ha estat fabricada i destrueix el seu món. l’amor o l’atracció sexual que sent l’ésser humà per estàtues. En el marc del joc de les representacions de les imatges femenines d’Occident. que aporta estabilitat al patriarcat i que viu feliçment la seva condició ancil·lar al costat del seu amant i creador. La invenció de Morel (1940) d’Adolfo Bioy Casares o La màquina de follar (1967) de Charles Bukowski.. i d’aquesta manera els espectadors aconsegueixen identificar-se amb uns éssers als quals els neguen el dret a viure (més de quatre anys i en llibertat). Els replicants (andrillos o pellejudos) que ens presenten a la novel·la són androides orgànics creats per ser soldats. nines o maniquins. Encara més: alguns queden al marge del temps. Galatea és una dona àngel de la llar. Hoffman. K. com a paradigma de la incapacitat empàtica i la falta de solidaritat que pot existir entre els éssers humans. Què tenen en comú aquests textos? Que tots estan protagonitzats per un home (inventor/creador) que dissenya una dona de la qual és pare i amant. Dick és un dels grans i continuarà afectant-nos.

La sensualitat. El títol d’aquest article es preguntava si els homes somien amb dones elèctriques. Zhora és un model de soldat-assassí que treballa com a ballarina exòtica en un bar. Per la seva banda. 1973) o Tamaño natural (Berlanga. una dona forta i independent esdevé un símbol de perdició i perill.. novia de CR7. Pris és un model bàsic de plaer. el salvatgisme i la feresa de la qual es manifesta a partir de la seva caracterització com un os rentador. un enginyer en nanotecnologia de Rubí (Barcelona). i aquest any es va inaugurar a Barcelona el primer prostíbul de nines a Espanya. mentre que la imatge de mestressa de casa dels anys quaranta de Rachael es veurà recompensada amb la compassió i l’amor de Deckard. Conte amenazó con dejar el La decisión sin precedentes de Los gritos de Domhnall Gleeson al duramente criticada en Portugal Chelsea tras conocer la ridícula Malú en las audiciones de 'La Voz' ver a Jennifer Lawrence nos por este gesto oferta por Llorente representan a todos (TIKITAKAS) (AS. I per això potser. i com ens presenten aquest personatge ballant amb una serp enroscada en el seu cos seminú. avui més que mai. L’enginyer diu: “No només vull que parlin. i la veritat és que sí. Georgina Rodríguez..Castro cuadros 13. Mary Shelley). sinó que t’enamoris d’elles”.botines negros costuras Festín De Muertos (ebook) .COM) (HUFFINGTON POST) (EPIK) recomendado por . 1974).99 € haciendo temblar la industria de piel tacón bajo brako 6515 (antologadores) Raquel las gafas graduadas (WOMEN SECRET) (YOROKOBU) (MISZAPATOSES) (CASA DEL LIBRO) Y ADEMÁS. puguem comprendre a Victor Frankenstein quan afirmava: “Ningú sinó aquells que l’han experimentat poden imaginar les seduccions de la ciència” (Frankenstein. ARXIVAT A: Cinema aventures · Ciencia-ficció · Cinema · Literatura · Cultura CONTENIDO PATROCINADO Women'secret Pantalón largo de La empresa española que está Brako . Rachael sempre està al costat de Deckard. De nou. Pris es presenta com una dona cruel i perillosa per les seves connotacions sexuals i la seva autonomia: està lluitant per viure lliurement un amor prohibit al costat d’un altre replicant. I aquest somni els ha portat a la creació de nines com les que vam veure a No es bueno que el hombre esté solo (Pedro Olea. la intel·ligència i l’erotisme que emanen Pris i Zhora es penalitza amb una mort violenta. És important recordar les connotacions bíbliques del seu nom. una possible família. Zhora Salomé. es presenta com una mare protectora i arriba fins i tot a salvar-li la vida. la fortalesa. ha desenvolupat un prototip de Real Doll amb una IA que té la capacitat d’interactuar amb l’usuari. Sergi Santos. Teresa López-Pellisa és professora de Literatura Comparada a la Universitat de les Illes Balears.

L.© EDICIONES EL PAÍS S. Contacte Venda de Continguts Publicitat Avís legal Política cookies Mapa EL PAÍS a KIOSKO y MÁS Índex RSS .