You are on page 1of 11

Equip de Pastoral.

Vedruna Balaguer.

BONS DIES
1
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Maig de 2018

Dia 2, DIMECRES.
Posar-nos davant Maria és voler sortir de nosaltres mateixos, de
contemplar-nos menys i saber que Ella és un reflex de la tendresa de Déu.
Oferim el narcís com a expressió de la voluntat d'arrencar de nosaltres
mateixos l'"ego" que ens impedeix ser més humils i menys creguts. Quants
germans nostres, igual com la famosa llegenda grega, moren en vida en
romandre en un constant enamorament de sí mateixos.

REFLEXIÓ: En llegir la llegenda de Narcís (de com moriria en les aigües del riu per
complaure's i mirar-se en la seva bellesa, caient al final al mateix) no podem menys que
pregar a Maria perquè ajudi aquest món nostre a ser més crític amb tot l’ aparentment
estètic però, en el fons, buit i mort. "La bellesa és la divinitat visible, és el cel descendit
sobre la terra”” (T. Gaudir)

Dia 3, DIJOUS.

Mare fidel: Transforma els nostres cors,
volem seguir els teus passos; ajuda'ns a dir "SÍ"
dóna'ns la força al projecte del Pare,
per viure l'evangeli tots els dies, que passa per la construcció
i no reduir-lo d'un món nou, just i solidari,
a un ritus fred i sense sentit. des d'ara i des d'aquí, a la terra

.
Dia 4, DIVENDRES.
“UNA MARE NO ÉS...”
Una mare no és una bústia, però pot portar-te bones noves.
Una mare no és una caixa de seguretat, però pot guardar un secret.
Una mare no és un cofre, però en ella pots descobrir un tresor.
Una mare no és una arma, però pot protegir-te de molts perills.
Una mare no és un semàfor, però pot evitar-te molts xocs.
Una mare no és un arbre, però en la seva ombra pots sentir-te bé còmode.
Una mare no és una mascota, però pot fer-te uns mims preciosos.
Una mare no és una autopista, però pot guiar-te pel millor camí.
Una mare no és un cotxe, però pot portar-te a molts costats.

2
Una mare no és un caramel, però pot endolcir-te la vida.
Una mare no és un cafè, però pot acompanyar-te mentre esperes
aquest resultat.
Una mare no és un te, però pot entebiar la vida.
Una mare no és forn de microones, però pot reescalfar-te el dinar
després d'esperar-te fins a les 3 del matí.
Una mare no és una rentadora, però moltes vegades et salva rentant-te la roba en 5
minuts, abans que te la posis.

REFLEXIÓ: Quines idees de les anteriors expressen millor el que sents per la teva
mare?

Dia 7, DILLUNS.

MARIA...
La dona forta, la que inspira confiança la de valor provat en el SÍ,
sense condicions... la que vas creure.

MARIA:
Fa llum a la meva intel·ligència.
Enforteix la meva voluntat indecisa.
Fes-me senzill i dóna'm cor humil.

MARIA:
Vull tenir ànima gran perquè tots tinguin cabuda en ella.
Vull ser fort en la dificultat.
Vull capacitat de lliurament sense esperar correspondència.

Dia 8, DIMARTS.
“GRATITUD A SANTA MARIA”

Gràcies per Maria pels teus exemples
dignes de ser acollits i viscuts.

Gràcies per la teva senzillesa,
per la teva docilitat,
per aquesta magnífica sobrietat,
per la teva capacitat d'escolta,
per la teva reverència,per la teva fidelitat.

Gràcies per la teva tendresa, els teus ajuts i orientacions.
Gràcies per tantes bondats.

3
Dia 9, DIMECRES.
“ DÉU VA ANUNCIAR MARIA...” [Text: Lc. 1, 26-35. 1, 38]
“El sisè mes, l'àngel Gabriel va ser enviat per Déu a una jove verge que
vivia en una ciutat de Galilea anomenada Nazaret; era promesa de Josep,
de la família de David. El nom de la verge era Maria.
Va entrar l'àngel en la seva presència i li va dir:
- Alegra't, plena de gràcia, el Senyor està amb tu.

REFLEXIÓ: Déu transmet a Maria la seva missió, en un encontre íntim de
persona a persona...
 Quin moment em busco, el dia o en la setmana, perquè Déu també pugui tenir un
encontre amb mi?
Maria es disposa a lliurar-se a la voluntat de Déu..., el seu "Sí" està sostingut pel gran
amor que li té a Déu i als homes, ja que el seu fill serà el Salvador de tots...
 Com és el meu amor a Déu i els meus germans? Un amor de paraules o també
d'obres?

Dia 10, DIJOUS.
“CRISANTEM”
Crisantem: La bondat i la indulgència. Tu que saps molt d'això,
Santa Maria, volem simbolitzar-les amb el crisantem.
Tant de bo que molts de nosaltres tinguéssim l'habilitat per mantenir-
nos dempeus com ho fa aquesta flor que avui et presentem!
Acostumats a viure embolicats en cel·lofana, ens costa somriure i
bolcar-nos amb els que són contraris als nostres criteris o idees.
És difícil comprendre i entendre aquella justícia de Déu que ens parla de la pluja copiosa
sobre la terra de justos i injustos, bons o dolents.
Conscients de què el nostre amor i el nostre servei el dirigim a segons qui i com... l’oferim
la flor del crisantem que, prescindint de si és molt al poc cuidada, sap florir en cent per
un.

Dia 11, DIVENDRES.
Camèlia: Avui continues brillant amb la mateixa resplendor que
llampurneja aquesta camèlia que hem cuidat i regat com el millor
testimoni que el nostre amor cap a Tu, va creixent de dia a dia. Et
presentem, avui més que mai, els esforços i les fatigues de tants
homes i dones del camp que miren al cel demanant l'oportuna
pluja o enyorant el sol per al daurat de les espigues. Que mai no

4
ens cansem de dirigir l'espiga de la nostra vida cristiana cap a aquest altre sol d'amor i de
justícia, de pau i de perdó que és Jesús Ressuscitat.
"Més val sembrar una llavor aquest dia per plorar la que es va perdre ahir"

Dia 14, DILLUNS.
"SÍ QUE ES POT"
" No n'hi ha prou amb saber, també s'ha d'aplicar.
No és suficient voler, també s'ha de fer ".
REFLEXIÓ: Sí que es pot... quan ets decidit, quan compromets la teva
voluntat per aconseguir el que desitges assolir dins de la teva
comunitat.
Sí que es pot... quan davant de cada obstacle mostres ganes, i amb
major decisió tornes a afrontar-los amb valentia.
Sí que es pot... si davant de cada fracàs busques reconèixer els teus
propis errors, la qual cosa et permetrà acumular saviesa, per resoldre
de forma eficaç els problemes al teu grup, família o comunitat.
Sí que es pot... si davant dels conflictes mantens una actitud positiva a tota hora, i,
malgrat les adversitats, el teu ànim no comença a minvar; així no hi haurà cim que no
puguis assolir per aconseguir l'èxit.
Dia 16, DIMARTS.
Sí que es pot... quan davant dels negatius i escèptics mantens a tota hora un somriure de
satisfacció per l'èxit obtingut pel teu grup, i l'alegria es converteix en la teva fidel
companya... Sempre tindràs amics per conrear.
Sí que es pot... quan davant del dubte i la incertesa la teva fe et manté ferma.
Sí que es pot... si tens el coratge de viure intensament, i fer de cada dia una fascinadora
aventura... La mort, llavors serà una angoixa que mai no arribarà al teu costat.
Sí que es pot... quan aprens a confiar en Déu.

 T'identifiques amb alguna... la que més necessites practicar?

Dia 15, DIMARTS.
“EL MARIT QUE HAVIA DE CUIDAR LA CASA”
Una vegada hi havia un home tan malhumorat que pensava que la
seva esposa mai no feia res a casa. Una nit, en l'època de recollir el
fenc, va tornar a casa queixant-se perquè el sopar encara no estava
servit, el bebè estava plorant i la vaca no era a l'establa.
-M'esllomo treballant tot el dia -va rondinar- i tu et quedes aquí per
cuidar-la. Tant de bo fos tan fàcil per a mi. Jo serviria el dinar a temps, t'ho asseguro.
-Estimat, no t'enfadis tant -va dir la seva esposa. Demà canviem les nostres tasques: jo
aniré a segar el fenc i tu et quedaràs a cuidar la casa.
A l'espòs li va semblar molt bé.
-Em vindrà bé un dia de descans -va dir-. Faré totes les tasques en un parell d'hores, i
dormiré tota la tarda.
5
Al matí següent l'esposa es va llançar una dalla a l'espatlla i va enfilar cap el camp. L'espòs
es va quedar per fer les tasques de la casa.
Primer va rentar roba, després es va posar a preparar mantega, però al poc temps va
recordar que havia de penjar la roba per assecar-la. Va anar al pati, i acabava de penjar les
camises quan va veure que el porc entrava en la cuina.
Va córrer a la cuina per foragitar el porc i evitar que bolqués la manteguera. Però amb
prou feines va travessar la porta, va veure que el porc ja l'havia bolcat, i allà hi havia,
grunyint i llepant la crema, que s'estenia per tot el terra. L'home es va enfurismar tant
que es va oblidar de les camises i va córrer al porc.
El va capturar, però l'animal estava tan empastifat de mantega que se li va relliscar dels
braços i va travessar la porta. L'home va sortir al pati, disposat a agafar aquest porc tant sí
com no, però es va parar en sec en veure la cabra. Era sota la soga d'estendre roba,
mastegant i engolint les camises. L'home va foragitar la cabra, va tancar el porc i va baixar
les camises que li quedaven.
Després va anar en el dipòsit, i va descobrir que quedava crema suficient per omplir de
nou la manteguera, i es va posar a batre, ja que havien de tenir mantega per al sopar.
Quan va haver batut una mica, va recordar que la vaca encara estava tancada a l'establa, i
no havia menjat ni begut res en tot el matí, encara que el sol era alt.
Va pensar que el prat era massa lluny, així que la va posar al sostre de
la casa, ja que hem de recordar que el sostre tenia herba. La casa
estava prop d'un turó costerut, li seria fàcil pujar la vaca si unia el
pendent del turó amb el sostre per mitjà d'un tauler|tauló ample. Però
no podia deixar de batre, perquè el bebè gatejava pel terra. Si me'n
vaig -va pensar-, el bebè la bolcarà. Així successivament amb tot el que
havia d'anar fent.
Entretant l'esposa, que era en el camp, esperava que el seu espòs la cridés a menjar. A la
fi va pensar que havia esperat massa i va tornar a casa. En arribar va veure la vaca
penjada en una incòmoda posició, va córrer a dalt i va tallar la soga amb la dalla. Però
quan ho va fer, el seu espòs va caure per la xemeneia. I quan ella va entrar en la cuina, ho
va trobar de cap al cassó.
- Benvinguda -va dir ell, una vegada que ella el va rescatar. T'he de dir alguna cosa. I li va
dir que ho lamentava, i li va fer un petó, i mai més no es va queixar.
REFLEXIÓ: Respectar i valorar el treball dels altres. Una bona comunicació pot fer la
diferència entre una vida feliç o una vida plena de problemes. La comunicació és
indispensable per procurar i mantenir les bones relacions en tots els àmbits de la nostra
vida, particularment en la família, el treball i amb les persones més properes a nosaltres.

6
Dia 16, DIMECRES

“SERVEI I AMOR”
Maria: en l'oració d'avui,
et demanem per la nostra manera de treballar.
Ensenya’ns el que tu practicaves:
a posar afecte i cura en el que fem.
Que en els anys de col·legi aprenguem a ser responsables.
Que pensem sempre que treballant servim a la societat,
i col·laborem amb Déu per cuidar el món.
Que ens esforcem per aconseguir el que està ben fet
perquè el servei i l'amor
és el que demostra als altres que ens importen.

REFLEXIÓ: El treball diari de Maria sens dubte que va ser el de la casa: netejar, cuinar,
recollir i fregar...
Més que el que feia, importa pensar com ho feia: amb afecte, amb compte perquè
tot quedés bé...
L'amor que tenia els de la seva família els hi manifestava servint-los.
L'exemple de Maria ens val avui per a posar nosaltres afecte i cura en el que fem;
perquè... s'aprèn del que es fa.
Imitant Maria, pensarem per què fem les coses, a qui volem agradar... als nostres
pares?Als qui ens eduquen?
En la manera de fer les coses demostrem quant els estimem.

Dia 17, DIJOUS.
“ORACIÓ A MARIA MARE”
Presta'm, Mare, els teus ulls
per envers ells mirar; Presta'm, Mare, els teus braços
perquè si amb ells miro per poder treballar;
mai tornaré a pecar. que així retrà el meu treball
Presta'm, Mare, els teus llavis, una i mil vegades més.
per envers ells resar; Presta'm, Mare, el teu mantell
perquè si amb ells rés per cobrir la meva maldat;
Jesús em podrà escoltar. ja que coberta amb el teu mantell
Presta'm, Mare, la teva llengua al Cel he d'arribar.
per poder combregar; Presta'm, Mare, al teu Fill
doncs és la teva llengua materna per jo poder estimar-lo;
d'amor i de santedat. doncs si em dónes a Jesús

7
què més puc desitjar jo? per tota l'eternitat. Amén
Així serà aquesta meu dita

Dia 18, DIVENDRES.
“AMOR DE FILL”
A l'antecambra reial vetllava el son de Frederic el Gran, de
Prúsia, un dels seus guàrdies més joves. Es va quedar adormit
mentre escrivia una carta a la seva mare. En aquells moments, el
rei va demanar que li portés un llibre. En no obtenir resposta va sortir
dels seus allotjaments i es va trobar amb el noi adormit i amb la
ploma, que usava per escriure, encara entre els dits. El rei va
llegir el que havia escrit:
- Mare, caic de son. Aquestes nits passades he fet moltes guàrdies, malgrat no tocar-me el
torn. Les vaig fer per poder enviar-te més diners. T'enviaré amb aquesta deu 'tálers' que
he pogut reunir guanyant-se'ls a la son.
El rei, sense fer soroll, va tornar a la seva habitació i va tornar amb dues monedes d'or i se
les va deixar a sobre de la carta.
L'endemà va nomenar aquell noi oficial. I, amb el temps, aquest oficial va arribar a ser el
famós general Ziethen.

REFLEXIÓ: L'afecte a la seva mare emociona el rei. I la mare per qui el jove sacrifica la
seva son no és la mare del rei.
Com no emocionarà Jesús el que fem per la seva Mare! I el Senyor no és menys generós
que el rei de Prúsia. A través de Maria és com a millor i més ràpid s'arriba al cor de Jesús.

Dia 22, DIMARTS. “CELEBREM SANTA JOAQUIMA”

Sta. Joaquima acudia a Maria amb aquestes paraules:

- Atanseu-vos a la Verge, la nostra mare. Ella és la tresorera de les gràcies del Senyor.
- Estima la Verge, tracta-la com la teva vertadera mare. En les teves penes recorre a
Ella que et consolarà.
- Quan sofreixis apropa’t a Maria.
- Demanem a la Verge ser dels qui Ella porta escrits en el seu Cor.

Dia 23, DIMECRES.
“LA NATURALESA”
No hi ha paraules per descriure la intensitat de la naturalesa, la seva
riquesa, la seva diversitat, la seva harmonia, la seva saviesa.
Pensem en la naturalesa com la nostra mare, a la qual volem perquè se'ns
cuida i ens dóna menjar i de beure.

Entre tots farem de la terra un bonic lloc per viure, una casa de
8
germans per a tots, un món per compartir.
Dia 24, DIJOUS.- Dia Mundial dels Celíacs.
“SEGUIRÉ...”
 Continuo creient, encara quan la gent perdi l'esperança.

 Continuo donant amor, encara que d'altres sembrin odi.

 Continuo construint, encara quan d'altres destrueixin.

 Continuo parlant de pau, encara en mig d'una guerra.

 Continuo il·luminant, encara en mig de la foscor.

 I continuaré sembrant, encara que d'altres trepitgin la collita.

 I continuaré cridant, encara que d'altres callin.

 I dibuixaré somriures, als rostres amb llàgrimes.

 I transmetré alleujament, quan vegi dolor.

 I regalaré motius d'alegria on només hi hagi tristeses.

 Convidaré a caminar al que va decidir quedar-se.

 I aixecaré els braços al què s'han rendit.

Dia 25, DIVENDRES.-
 Perquè al mig de la desolació, sempre hi haurà un nen que ens
mirarà esperançat, esperant alguna cosa de nosaltres. I encara en
mig d'una tempesta, per algun costat sortirà el sol; i al mig del
desert, creixerà una planta.
 Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i
papallones que ens brindin la seva bellesa.
 Però si algun dia veus que ja no segueixo, no somric o durícia, apropa't i dóna'm un
petó, una abraçada o regala'm un somriure; amb això serà suficient.
 Segurament, m'haurà passat que la vida em va bufetejar i em va sorprendre per un
segon.
 Aquest gest farà que torni a seguir el meu camí.

REFLEXIÓ:
 Quines qualitats, virtuts, valors... exigeixen les frases anteriors a qui vulgui fer-les

realitat? Per què?

Dia 28, DILLUNS.

“FERIDES QUE NO FAN MAL”
Un dia calorós d'estiu al sud de la Florida un nen va decidir
anar a nedar a la llacuna darrere de casa seva. Va sortir corrent per
la porta posterior, es va tirar en l'aigua i nedava feliç. No s'adonava
que un cocodril se li apropava. La seva mare, des de la casa
mirava, per la finestra, i va veure amb horror el que succeïa. De
seguida va córrer cap al seu fill cridant-li el més fort que podia.

9
Sentint-lo, el nen es va alarmar i va mirar nedant cap a la seva mare. Però va ser massa
tard. Des del moll la mare va agafar el nen pels seus braços just quan el caimà li agafava
les seves cames.
La dona estirava amb tota la força del seu cor. El cocodril era més fort, però la mare era
molt més apassionada, i el seu amor no l'abandonava. Un senyor que va escoltar els crits
es va cuitar cap al lloc amb una pistola i va matar el cocodril. El nen va sobreviure i,
encara que les seves cames van sofrir bastant, encara va poder arribar a caminar.
Quan va sortir del trauma, un periodista li va preguntar al nen si li volia ensenyar les
cicatrius dels seus peus. El nen va aixecar la vànova i les hi va mostrar. Llavors, amb gran
orgull, es va arremangar les mànigues i assenyalant cap a les cicatrius als seus braços, li va
dir: "Però les que vostè ha de veure són aquestes"
Eren les marques de les ungles de la seva mamà, que havien pressionat amb força. "Les
tinc perquè la mare no em va deixar anar i em va salvar la vida".

REFLEXIÓ: Si t'ha fet mal alguna vegada l'ànima és perquè Déu t'ha agafat massa fort
perquè no caiguis.

Dia 29, DIMARTS.
Senyor, gràcies per aquest nou dia,
gràcies per aquest nou clarejar,
gràcies per aquest nou començar.
Sé que avui em crides a una nova tasca,
a un nou compromís, a un nou esforç,
i vull començar amb entusiasme,
amb alegria i il·lusions noves.
Sé que estàs al meu costat, en la meva família,
en els meus amics, en les coses,
en la meva pròpia persona.

Dia 30, DIMECRES.
Gràcies per la teva presència.
Vull sembrar durant aquest dia
pau, solidaritat, amor.
Jo sé, Senyor,
que aquesta tasca la comencen cada dia
molts germans en tota la terra
i això em encoratja i em empeny.
També et demano per ells i amb ells et dic:
"Bon dia, Senyor".

10
Dia 31, DIVENDRES.

Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar
en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar.
El rei va observar i admirar totes les pintures, però només hi va haver dos que a ell
realment li van agradar i va haver de triar entre elles.
La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte on es reflectien
unes plàcides muntanyes que l'envoltaven. Sobre aquestes es trobava un cel molt blau
amb tènues núvols blancs. Tots els que van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta
reflectia la pau perfecta.
La segona pintura també tenia muntanyes. Però eren escabroses i descobertes.
Sobre elles havia un cel furiós, del qual queia un impetuós xàfec amb llamps i trons.
Muntanya avall semblava retrunyir un escumós torrent d'aigua. Tot això no es revelava
per res pacífic.
Però quan el rei va observar curosament, va mirar després de la cascada un delicat arbust
creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust hi havia un niu. Allà, enmig del
rugir de la violenta caiguda d'aigua, estava assegut plàcidament un ocellet en el medi del
seu niu ... la pau perfecta.
Quin creus que va ser la pintura guanyadora? El Rei va escollir la segona. Saps per què?
Perquè, explicava el rei: Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes,
sense treball dur o sense dolor. Pau vol dir que tot i estar enmig de totes aquestes coses
mantinguem calmats dins del nostre cor.

Aquest és el veritable significat de la pau.

11