You are on page 1of 13

ESPAIS VERDS I BIODIVERSITAT

1r/2n
CICLE
EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA

BATXILLERAT

Parc del Laberint d’Horta

Mites i Ciència al Parc del Laberint


L’estudi de la mitologia i la ciencia a través d´ uns jardins històrics

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu
educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de
1h valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a
i 45 min través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i
l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de
l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb
els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les
propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de
preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treba-
llats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

La visita s’inclou en l’àmbit Espais verds i biodiversitat ja que el Parc del


Laberint d’Horta és el parc més antic de tot Barcelona, considerat en si mateix
un jardí-museu ple d’escultures i elements arquitectònics que ens permeten
sumergir-nos en la mitologia grega i analitzar el que ens expliquen les seves
llegendes en un marc exemplar.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint d’Horta ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot
Barcelona i conèixer-ne la història; l’activitat permet que l’alumnat reconegui diferents manifesta-
cions de la cultura clàssica presents en els elements arquitectònics i escultures del passat i que
gaudeixi dels mites i les llegendes que hi ha al darrere, tot recalcant-ne el contrast amb el
llenguatge científic en que es basa avui en dia la nostra cultura.

1 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de
Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi
destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia
grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca
i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la
petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més
tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest
tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions,


s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint
vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-
cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per
garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

tPalau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc.
tJardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua.
tJardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i
amb espècies d’arbres notables.
tJardí neoclàssic, dins del qual hi ha:
· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al
déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.
· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-
sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.
· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure.
· Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art
i la natura.
· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.
tJardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes
i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit
d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i
la porta xinesa.

2 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista


d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses,
etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a
aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris
de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de
l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema
prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es
cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per
minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita
s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

t&MNJUFEFM.JOPUBVSF FMNPOTUSFIÓCSJEBNCDBQEFCPVJDPTEIPNFRVFFMSFJ.JOPTUBODBBM
Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li
un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.
t&MNJUFE6SËJ(FB RVFFYQMJDBMPSJHFOEFMBUFSSB(FBÏTMBQFSTPOJmDBDJØEFMB5FSSB RVFFT
GFDVOEBBTJNBUFJYBJDSFBFMDFM MFTNVOUBOZFTJFMTPDFBOT6SËÏTMBQFSTPOJmDBDJØEFMDFMJOFJY
de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.
t&MNJUFEF;FVTJ&VSPQB RVFFYQMJDBFMSBQUFE&VSPQBQFSQBSUEF;FVT EÏVTVQSFNEFMT
HSFDT QBSFEFMTEÏVTJEFMTIPNFT-FTQBJQFSPOQBTTB;FVTBNC&VSPQBEØOBOPNBMDPOUJ-
nent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner
dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen
el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels
diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari,
alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig,
roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local:
una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un
cirerer d’arboç.

3 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

Curiositat: Al parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi ha rodat diverses.
La darrera ha estat “El perfum” del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat és incentivar als alumnes per a que es transportin al passat,
apreciïn les representacions clàssiques dels jardins i coneguin les explicacions mitològiques de
diferents fenòmens. La visita combina l’explicació de llegendes de la mitologia clàssica amb la
representació per part de l’alumnat i la seva relació amb teories científiques actuals.

Comencem la visita preguntant als alumnes què en saben, de les llegendes dels déus, del Parc del
Laberint i contextualitzant la mitologia com una possible interpretació de la realitat que percebem.
En funció del treball previ que els alumnes hagin fet a l’aula, l’educador dirigeix i aprofundeix les
seves explicacions i, amb l’ajuda d’un mapa que mostra l’estructura del parc i com serà el recorre-
gut, comenta el que veurem durant la visita. Aprofitem aquesta oportunitat per explicar breument
els orígens del parc i els canvis que ha sofert fins a l’actualitat.

Abans d’endinsar-nos als diferents espais, dividim la classe en petits subgrups i els assignem a
cadascun d’ells una fitxa, amb una breu explicació d’un personatge mitològic present als jardins:
6SË (FB ;FVT &VSPQB .JOPUBVSF "SJBEOB 5FTFVJ&SPT%VSBOUFMSFDPSSFHVUDBEBHSVQinvestiga
sobre el personatge que li ha tocat basant-se en les explicacions de l’educador i en la informació
proporcionada a les targetes, a fi de poder relacionar aquests personatges entre sí i amb diversos
fenòmens com són l’origen de la vida, la creació dels continents o la vivència de l’amor romàntic.

A cada punt del recorregut, els expliquem breument la llegenda de cada escultura o gravat, i
plantegem preguntes per apuntar a les teories científiques actuals que expliquen els fenòmens
descrits en les històries.

6ODPQIFNBDBCBUMJUJOFSBSJ EFNBOFNBMBMVNOBURVFTBHSVQJOFOHSVQT TFHPOTMFTIJTUÛSJFT


de mites grecs que hem explicat. Donem 10 minuts de temps a cada grup perquè reflexioni sobre
el que s’ha après i prepari, amb ajuda de l’educador i atretzo, una breu representació per relacionar
els seus personatges amb els mites i les explicacions científiques als fenòmens plantejats.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que
no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’activitat, que
posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

4 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

ACTIVITAT PRÈVIA 1
Activitats
prèvies El millor escenari
a l’aula Dins del parc hi ha molts elements envoltats d’una gran Àurea de misteri que, algun cop, han estat
escenari o inspiració de diferents manifestacions artístiques i culturals. Les escultures, per la seva
immutabilitat, per la seva presència inquietant. El laberint, pel desassossec, per la por de no trobar el
que busquem... Convidem als alumnes a submergir-se en la seva memòria i en el material bibliogràfic,
documental o cinematogràfic que recordin per fer un llistat de pel·lícules, llibres i altres obres artístiques
en què un laberint hi tingui una presència fonamental. De fet, algunes de les pel·lícules s’han filmat en
el mateix Parc del Laberint.

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Els grecs: uns fenòmens!


Avui dia, la ciència és capaç d’explicar molts fenòmens naturals que succeeixen al nostre voltant.
Es generen teories basades en experiments, proves empíriques, contrast de dades, valoració de
xifres... Però molts d’aquests fenòmens es produeixen des de l’antiguitat, i la curiositat de l’ésser
humà també és antiga... Com s’explicaven aquestes mateixes coses a l’Antiga Grècia? Proposem
als alumnes que facin una investigació i, en una taula que els proporcionem, hi escriguin allò que
esbrinin sobre cadascun dels fenòmens, amb un ull mirant al present i l’altre als segles passats.
Material de l’activitat prèvia 2

5 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

ACTIVITAT POSTERIOR 1
Activitats
posteriors Mots encreuats sobre mitologia
a l’aula
Moltes vegades passegem pels llocs sense parar atenció al que ens envolta, i encara pensem
menys en la història que hi ha darrere de les coses. Per poder repassar els mites treballats en la
visita al Parc del Laberint d’Horta, proposem un treball posterior, basat en els mots encreuats, amb
el qual els alumnes puguin valoritzar el parc com a bé històric i cultural.
Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

D’aquest segle
La jardineria del segle XXI no té res a veure amb la de l’estil neoclàssic ni amb altres estils de temps
passats. Ara s’hi incorporen nous termes adaptats al que vivim en l’actualitat, però: entendrien els
antics grecs aquests nous conceptes? Com els explicarien?

Desprès de la visita al parc i d’haver comprovat els diferents punts de vista que existeixen entre les
cultures clàssiques i la nostra, demanem als alumnes que llegeixin un fragment d’un article sobre
jardineria que incorporem com a material complementari i n’extreguin les paraules que ells consi-
derin que són “nous conceptes del nostre segle” i tractin d’explicar-les tal com ho farien a l’antiga
Grècia, a través de mites i llegendes. Podem dividir la classe en grups perquè cadascun se centri
en un terme.

Posteriorment, i com a acció de comunicació, poden generar nous articles com si estiguessin
escrits a l’antiga Grècia i fer-ne una publicació conjunta amb la foto realitzada durant la visita.

Incorporem a la webgrafia l’enllaç a l’article complet del qual extraiem una part per a aquesta
activitat.
Material de l’activitat posterior 2

6 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

ACTIVITAT POSTERIOR 3
Activitats
posteriors Ho podem explicar tot?
a l’aula
De la mateixa manera que anys enrere hi havia coses inexplicables, avui dia, tot i que hem avançat,
continua havent-hi fenòmens o qüestions que estan al límit del que és explicable científicament.
Proposem que els alumnes investiguin sobre aquests temes que generen controvèrsia i que deba-
tin sobre les explicacions que trobin al respecte. Alguns dels temes poden ser l’enginyeria genèti-
ca, l’homeopatia, la física quàntica, etc. A la webgrafia incorporem diversos enllaços amb informa-
ció sobre aquests temes.

ACTIVITAT POSTERIOR 4

L’origen de la vida
Proposem un joc de rol sobre l’origen de la vida. Dividim l’aula en tres subgrups que han
d’investigar, prèviament, sobre l’origen de la vida i l’evolució de les espècies, des de diferents
punts de vista: la mitologia grega, la ciència moderna i la religió.

Després del treball de recerca, generem els arguments per defensar cadascuna de les postures en
el debat a l’aula. Com a colofó de l’activitat, podem realitzar un pòster amb les conclusions i els
acords a què hem arribat, i deixar-lo al tauler d’anuncis de l’aula per tenir present que abans de
res, hem de respectar les idees i postures dels altres i que tot té la seva raó i el seu perquè en
funció del que ens envolti.

Per facilitar la lectura d’aquest dossier utilitzem el genèric alumne, professor i


educador per referir-nos a alumne/a, professor/a i educador/a.

7 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona


www.bcn.cat/mediambient
Webgrafia Web organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es
i troba diversa informació sobre el parc.
recursos A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?
Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més
equitativa, pròspera i autosuficient
Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant
d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits
següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva
i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les
persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat
planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020


Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia
QFSSFOBUVSBMJU[BSMFTQBJVSCËCBSDFMPOÓFOFMQFSÓPEF4IJUSPCBJOGPSNBDJØÞUJMTPCSFFM
tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-
versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona


www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/
El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per
tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació
i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus
projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos
(vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).
Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics,
vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:
Apropa’t als parcs!
Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per
estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context
d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers
per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als
Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en
un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou
el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més
informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Fauna de Barcelona
Guia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar
BNmCJT SÒQUJMTJNBNÓGFSTB#BSDFMPOB6OSFQËTBMBCJPEJWFSTJUBUWFSUFCSBEBUFSSFTUSFNJUKBOÎBOU
fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

8 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

Ocells de Barcelona
Guia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de
Webgrafia les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels
i ocells a partir de sonogrames.
recursos
Els corredors verds urbans
Guia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais
urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com
social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenible


Guia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de
sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i
per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA)


www.bcn.cat/agenda21/
Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos
d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-
nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-
tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat
i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.
Dels recursos disponibles destaquen:
Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)
Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd
urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar
la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació
d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental


www.xesc.cat/habitat/
Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu
formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un
procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona
a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat
de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia
s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant
la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i
considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya


www.gencat.cat/mediambient
Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada

9 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

QFSM*OTUJUVUEF$JÒODJBJ5FDOPMPHJB"NCJFOUBMTEFMB6"# RVFPGFSFJYDPOTFMMTJJEFFTQFSBMB
pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.
Webgrafia
i Guia pràctica de xerojardineria
recursos Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Article d’opinió “Breve repaso de la historia de la jardinería y de por qué nos debe
interesar”
“Breve repaso de la historia de la jardinería y de por qué nos debe interesar”
Article publicat al diari La Vanguardia en què Silvia Burés fa un breu repàs de la història de la jardineria
des de l’origen de l’agricultura fins a la jardineria del s.XXI i el compromís amb la sostenibilitat.

Programa de TV3 “Quèquicom: els límits de la ciència”


Programa de TV3 “Quèquicom: els límits de la ciència”
blogs.tv3.cat/quequicom
Programa que tracta el tema de les pseudociències, o el que els científics no consideren ciència.

Recerca en acció
www.recercaenaccio.cat
Portal de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació sobre descobriments i experiments
científics amb un llenguatge de fàcil lectura i comprensió. Hi ha seguiment de diversos projectes,
recursos multimèdies i notícies d’actualitat, entre d’altres. També propostes per realitzar senzills
experiments per entendre la ciència i enllaços a diversos blogs sobre ciència.

Recerca en acció: Ignacio Cirac i la física quàntica


Dins d’aquesta web hi ha uns vídeos on el físic Ignacio Cirac explica què és la física quàntica,
quines propietats té, les seves limitacions, quins experiments s’hi fan i quina relació té amb les
pseudociències.

Recerca en acció: Mites de la ciència


El biòleg Daniel Closa parla dels mites i la ciència, i diferencia les creences amb les veritats
empíriques i demostrables.

PER A MÉS INFORMACIÓ:


Com funciona Barcelona?
www.bcn.cat/educacio/pae
comfuncionabarcelona@bcn.cat
Tel. 933 262 223

10 Guia didàctica per al professorat


Mites i ciència al Parc del Laberint

Els grecs: uns fenòmens! Material


de l’activitat
Completa la taula amb una breu explicació mitològica i científica dels següents fenòmens.
prèvia
2

FENÒMEN A EXPLICAR: L’ORIGEN DE LA TERRA

SEGONS ELS ANTICS GRECS SEGONS LA CIÈNCIA

FENÒMEN A EXPLICAR: PER QUÈ EXISTEIX EL DIA I LA NIT

SEGONS ELS ANTICS GRECS SEGONS LA CIÈNCIA

FENÒMEN A EXPLICAR: LA CREACIÓ DE LES MUNTANYES

SEGONS ELS ANTICS GRECS SEGONS LA CIÈNCIA

FENÒMEN A EXPLICAR: LES ESTACIONS DE L’ANY

SEGONS ELS ANTICS GRECS SEGONS LA CIÈNCIA


Mites i ciència al Parc del Laberint

Mots encreuats sobre mitologia Material


de l’activitat
Completa els següents mots encreuats escrivint el nom del personatge mitològic corresponent:
posterior
1
1 Monstre amb cap de bou i cos de persona.
2 Personificació del cel.
3 Déu suprem de l’Olimp i de la llum.
4 Dispara fletxes d’amor.
5 Personificació de la Terra.
6 Construcció que dóna nom al jardí.
7 Jove raptada per Zeus presentat amb aparença de toro.
8 Filla del rei de Creta que ajuda a trobar la sortida del laberint.
9 Va donar mort al Minotaure.

9
5

7
3 4

8
1 2

.JOPUBVSF6SË;FVT&SPT(FB-BCFSJOU&VSPQB"SJBEOB5FTFV
Mites i ciència al Parc del Laberint

D’aquest segle Material


de l’activitat
Llegeix el següent fragment d’un article sobre jardineria i intenta explicar els conceptes subratllats en
posterior
2
negreta a través d’històries mitològiques com ho farien a l’antiga Grècia. (Amb format d’article periodístic).

“Pero en el siglo XXI resulta que han aparecido cosas nuevas: el CO2, la sostenibilidad,
el medio ambiente (pero ahora ya en serio), y resulta que las plantas tenían un papel
importante en esta nueva visión del mundo: ahora los excesos se pueden compensar
con plantas, porque son capaces de inmovilizar el CO2 que hemos gastado sin pensar,
haciendo cosas tan banales como colgar un cuadro en la pared, cocinar un pollo asado,
coger el coche sin acompañantes o ir al supermercado con una bolsa de plástico.
La jardinería de inicios del siglo XXI está adoptando las tecnologías existentes para
convertirse no sólo en estética sino en racional: se aplican las técnicas de ingeniería del
Fragment extret de l’article: cultivo hidropónico, se utilizan sensores de clima, de agua y de nutrientes y se integra
“Breve repaso de la historia de la
la jardinería en la arquitectura, como podemos ver en las cubiertas ecológicas o en los
jardinería y de por qué nos debe
interesar” de Silvia Burés. muros vegetales que devienen nuevos retos. La jardinería deja de estar ligada al suelo y
Consulteu la webgrafia per llegir l’article al clima para estar complementando a la edificación, como por ejemplo nos muestra el
sencer. muro vegetal de Patrick Blanc en el Caixaforum de Madrid”.

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................