You are on page 1of 2

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

24 DE JUNY DEL 2018 SANT JOAN BAPTISTA Nº. 3003

SOMNIS
INFORMACIÓ PARROQUIAL

M’agradaria saber... on ets? A casa teva, al car- PROJECTE ESCOLA JOAN MARAGALL
rer esperant que el semàfor es posi verd? Tot
caminant per un indret del Montseny? En fi, es- El donatiu ve des dels alumnes de 5èA de l'es-
tudiant, amb la persona que estimes, en un cafè, cola Joan Maragall. Tots els nens/es de 5è han
en el banc d’una església o potser al bus? participat en un projecte de cooperatives esco-
No sé quanta gent llegirà aquestes ratlles. Segur lars promogut pel consell comarcal i l'Ajunta-
que quasi tots us trobeu en llocs diferents. Te- ment. Consistia a formar una cooperativa tal
nim, però, una cosa en comú: els somnis!! quan seria en la realitat, amb tots els passos
Quins són, ara, en el moment que vius, els tres que s'han de fer i tocant totes les tecles que
o quatre somnis més importants? Precisament s'han de tocar: permisos, paperassa, prés-
el que més t’agradaria, el que penses que et fa- tecs,... La nostra cooperativa es deia
ria més feliç, més persona; el que potser cer- "Súpermanualitats J.M." Vam vendre els nos-
ques des de fa temps, o allò que sembla impos- tres productes artesans, fabricats pels matei-
sible? xos cooperativistes i, tal com ells van decidir i
No diguis que tu ja no somnies, que tot és igual, posar als seus estatuts, un tant per cent dels
que experimentes una inèrcia d’anar fent, sense diners aconseguits havien d'anar a una entitat
cap horitzó, que l’avorriment ha fet estada dintre benèfica del poble, i ells/es van triar Càritas
teu i està ben assegut i arrelat. Vilanova.
No diguis que voldries somniar, però que el rea-
lisme t’ha demostrat que dos i dos són quatre i TEULADA DE L’ESGLÉSIA
mai cinc, que el que veritablement havies desit-
jat saps que és absolutament irreal. Ficat en la Un cop arreglat els locals parroquials, anirem
nit més fosca, no hi ha ni un estel per molt que arreglar la teulada de l’Església
miris amunt. Cal dir que la teulada sa ser arreglada fa uns 4
En part tens raó. Molts dels somnis són quimè- o 5 anys, hi ha les factures que demostres l'ar-
rics; però potser has passat de llarg per un do ranjament d’esmentada teulada. El deteriora-
que Déu va sembrar en el nostre cor, i que vol ment, és causat pels atacs vandàlics dels joves
fer créixer: l'esperança!! i nois/es que juguen a pilota tirant-la a la teula-
Esperança no vol dir espera. No és estar en una da. Un cop arreglada farem un escrit detallat
llarga cua fins que arribi el torn. Esperança és comunicant a l’ajuntament. Per tal que prohi-
creure que ja posseïm —en plenitud, en medio- beixin jugar a pilota en la paret de la part dels
critat o en llavor— les realitats que poden donar vidres. Si no es resolt el problema, caldrà cer-
llum i escalfor a la vida. Qui perd l’esperança ha car altres vies, possiblement més dràstiques
perdut el camí dels somnis.
Voldríem recuperar
l’esperança. L’exis- MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
tència és fràgil; les DIES FEINERS
capacitats, limita- Dijous i divendres missa a les 19:00h
des; les tensions, MISSA DOMINICAL H
abundants; però per Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h O
raons importants RESIDENCIA AMMA R
l’esperança s’ha Tots el dissabtes a les 5 tarda
A
definit com una vir- LOCALS PARROQUIALS
tut teologal. Arrela- c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
da al fet de la Pasqua. Despatx parroquial: dimarts i dimecres I
Encara que molts dels somnis no passin de ser de les 18:45 a les 20:15h S
Càritas:
somnis, l’esperança sempre obre nous camins. dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern
.

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona


Is 49,1-6
Ac 13,22-26
PER QUÈ TANTA POR Lc 1,57-66.80

La barca en què van Jesús i els seus deixebles es veu atrapada per una d’aque-
lles tempestes imprevistes i furioses que s’aixequen al llac de Galilea al capvespre
d’alguns dies de calor. Marc descriu l’episodi per despertar la fe de les comunitats
cristianes, que viuen moments difícils.
El relat no és una història tranquil·litzadora per consolar-nos als cristians d’avui
amb la promesa d’una protecció divina que permeti a l’Església passejar tranquil · la
a través de la història. És la crida decisiva de Jesús per fer amb ell la travessa en
temps difícils: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?».
Marc prepara l’escena des del principi. Ens diu que era «arribat el capvespre».
Aviat cauran les tenebres de la nit sobre el llac. És Jesús qui pren la iniciativa d’a-
quella estranya travessia: «Passem a
l’altra riba». L’expressió no és gens
innocent. Els convida a passar junts,
a la mateixa barca, cap a un altre
món, més enllà del conegut: la regió
pagana de la Decàpolis.
Tot d’una s’aixeca un fort huracà, i
les onades trenquen contra la fràgil
embarcació, inundant-la. L’escena és
patètica: al davant, els deixebles llui-
tant impotents contra la tempesta; a
popa, en un lloc una mica més elevat,
Jesús dormint tranquil·lament amb el
cap sobre un coixí.
Terroritzats, els deixebles desper-
ten Jesús. No entenen la confiança
de Jesús en el Pare. L’única cosa que
veuen en ell és una increïble falta
d’interès per ells. Se’ls veu plens de
por i de nerviosisme: «Mestre, ¿no et
fa res que ens enfonsem?».
Jesús no es justifica. Es posa dret
i pronuncia una mena d’exorcisme: el
vent para de bramular i arriba una
gran bonança. Jesús aprofita aquesta pau i silenci grans per fer-los dues preguntes
que avui arriben fins a nosaltres: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?».
Què ens passa als cristians? Per què són tantes les nostres pors per afrontar
aquests temps crucials i tan poca la nostra confiança en Jesús? ¿No és la por a en-
fonsar-nos el que ens està bloquejant? No és la recerca cega de seguretat la que
ens impedeix de fer una lectura més lúcida, responsable i confiada d’aquests
temps? Per què ens resistim a veure que Déu està conduint l’Església cap a un fu-
tur més fidel a Jesús i al seu Evangeli? Per què busquem seguretat en allò conegut
i establert en el passat, i no escoltem la crida de Jesús a «passar a l’altra riba» per
sembrar humilment la seva Bona Notícia en un món indiferent a Déu, però tan ne-
cessitat d’esperança?