You are on page 1of 1

24 el 3 de vuit DIVENDRES, 3 D’AGOST DEL 2018

EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCIÓ:
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat
Eva López (Redacció Sant Sadurní)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Raventós (web)
Domènech Eloi Miralles i Biel Senabre (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Tito Boada (Esports)
així com qualsevol altre article signat, no són Fèlix Miró (Fotografia)
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)
Anna Rafecas (Correcció)

OPINIÓ

¡Qué tomate! La Ciutat del Vi El tapís d’avui dia 3 d’agost
Estoy harto de que los toma- Encara és possible sorpren- «Els nens sempre diuen la
tes que compro, incluso los
De vinos y dre en Enoturisme? Aconse- veritat». Ningú no ho dub-
de temporada, en verano, no guir tornar a captar l’atenció
El Penedès ta: la veritat és innocent.
valgan un pimiento. Tan pa-
gastronomía del turista no expert en vins Saber-nos l’origen és apro-
rejos, lozanos, rubicundos y amb els mateixos continguts?
també ximar-nos-hi. També amb
lustrosos como lucen en los Definitivament és possible, i les paraules. Un 3 d’agost
Cues de pansa
estantes, repisas y cestillos
de tiendas y mercados... y lo
és gràcies a la tecnologia. El
millor exemple de la presen- existeix... del 1907 va tenir lloc a Bar-
celona la primera matricu-
insulsos, inodoros e insípi- tació multimèdia del món lació del primeríssim cotxe,
dos como resultan cuando vinícola és la Cité du Vin de era un Hispano-suïssa. La
los tomas en guiso, ensalada Bordeus. Vam poder consta- paraula cotxe podria deri-
o solos, en crudo, con su adar- tar-ho fa uns dies, en un viat- var del mot kocsi, que deno-
me de aceite virginal y su pe- ge al sud de França. Després minava els carros de cavalls
llizco de sal. d’admirar els tradicionals pai- fets a la ciutat hongaresa de
Sospecho que, como con tan- Jesús Velacoracho satges de vinyes, amb els cas- Kocs. Del carro a l’automò-
tas otras cosas, la ingeniería Vilafranca tells i palaus que donen la dis- bil. Amb la benvinguda de
genética y la cosmética ali- tinció exclusiva “chateau” als Daniel Garcia les màquines i la producció
mentaria camuflan tras un seus vins elaborats i embote- capitalista, van sorgir els
apetecible y acicalado aspec- llats en aquestes propietats,
Peris sindicats. A l’antiga Grècia, Maria Vendrell
to tomatero a lo más linfático virtud aromática y gustativa el contrast és total quan ar- un syndikos era aquell qui
y desaborido de los frutos de en la solanácea. ribes a contemplar el moder-
www.danielgarciaperis.cat
defensava algú en un ju-
Morist
la huerta. Tanto es así que ni Como quiera que sea adicto al níssim edifici que es troba al dici. A la nova Catalunya, Sant Pau d’Ordal
los asurcados y caros “Raf ” fresco gazpacho y salmorejo, Port de la Lluna. Inaugurat fa un 3 d’agost de 1843 naixia
almerienses, los dulces “Muc- al pisto y otros platos de cum- dos anys i amb un disseny fu- 3.000 metres Isabel Vilà Pujol, una de les
hamiel” valencianos, los colo- plido acento tomatero, de- turista d’alumini i vidre que
quadrats primeres i més sonades sin- Saber-nos l’origen és
sales “Rosa de Barbastro” con tecto, de un tiempo acá -con recorda el Museu Guggen- dicalistes, afiliada a la AIT,
sus primos, los finos “Perelló” certidumbre-, el menguante heim de Bilbao, la Ciutat del d’experiències l’Associació Internacional aproximar-nos-hi
y los sabrosos “Carabaña”, así dulzor de éstos y su salobrez Vi ofereix més de 3.000 me- de Treballadors. Li deien
como los vacuos de Montser- creciente. ¡Casi, casi para con- tres quadrats d’experiències
sobre les cultures Isabel Cinc Hores a causa de
rat, los noveles “Monterosa”, denarlos a la “tomatina” de sobre les cultures del vi de tot del vi de tot el món la seva permanent deman-
y otros como los carnosos Buñol!; aunque espero que el el món amb interaccions dels da d’una jornada laboral fundador de Microsoft, per
“Corazón” zamoranos, porta- licopeno -su mejor y oculta sentits. En arribar a tothom d’aquesta quantitat per als pràctiques monopolistes.
dores todos ellos de un cierto virtud-, un carotenoide que se l’equipa amb una disposi- més menuts. Cotxes i sin- N’hi ha que quedem lluny
pedigrí tomatero recuerdan, tanto beneficia a prostáticos tiu semblant a un difonem i en els més diversos tipus de dicats ens són familiars. Els tant dels diners i dels mer-
ni remotamente, los aromas declarados como a futuribles, uns auriculars que servirà per pantalles, la socialització que cotxes negres i grocs s’han cats. La paraula mercat ve
y sabores de aquellos toma- lo contenga en niveles tan rebre les explicacions en vuit es genera al voltant de un declarat en vaga. Els taxis – de l’ètim merx, del llatí com-
tes “feos de Tudela” de mi provechosos como indican idiomes. No fan gens de nosa àpat amb amics degustant un del grec taxis; allò que posa prar. D’aquí tenim el ‘moltes
infancia. las agencias de salud. portar-ho i el so tampoc mo- bon vi i la desinhibició que ordre– reivindiquen l’apli- mercès’ quan paguem amb
Suponen los entendidos en ¡Ah, se me olvidaba! Informo lesta als altres usuaris. Es pot genera a continuació, tot il· cació de mesures davant l’agraïment, o Mercuri, mis-
la “tomateril” materia que la a las simpáticas dependientas personalitzar el recorregut lustrat amb videomappings l’arribada de llicències VTC, satger i déu del comerç. El
culpa de este desatino gusta- de Origen Ametller -y a qui- seleccionant amb la guia digi- molt ben executats. El millor ja que empreses com Uber i 3 d’agost la NASA enviava
tivo la tiene el “verdoncho” en pueda interesar- que “Raf” tal o interposant les mans a la final és el tast que s’ofereix al Cabify podrien adquirir-les, al planeta Mercuri una nau
y precoz recolectado de esta aplicado a una clase de toma- llum de les diverses localitza- mirador de la vuitena planta, i així mateix posar en perill que per infortuni va estave-
hortaliza y su forzada madu- tes invernales es el acrónimo cions. Ens va sobtar especial- admirant la “petita París”, l’oferta dels seus serveis. I llar-se. També el dos-cents
ración en cámaras. Sostengo de “Resistente al Fusarium”, ment l’espai dedicat a jugar a tal com s’anomena aquesta on s’aferra el recurs de tals quinzè dia de l’any 1914
que sendos supuestos son un hongo pernicioso que detectar mitjançant l’olfacte capital amb un casc històric empreses? En la coartació va estavellar-se Alemanya
verdad, ya que el tomate ne- afectaba a los tomates “Mar- les olors que podem trobar en protegit com a Patrimoni de de la lliure competència de contra França en declarar-li
cesita madurar en su mata mande” franceses, y que ya un vi i uns diorames animats la Humanitat. Sens dubte tot mercat. Un cas semblant és la guerra. Però tornant als
para estar dulce y sazonado, en 1961 cruzaron -sin trans- que explicaven la història vi- un equipament de primer or- el de la UE, quan el 3 d’agost nens, ja sabíeu que avui és
y que el frío de las cámaras genie- con tomates U.S.A tivinícola amb hologrames. dre que hem de tenir com a del 2000 sentenciava Bill el dia Internacional de la
daña cualquier amago de para concebir el actual “Pata També la quantitat de vídeos referent en el turisme del vi. Gates, el magnànim, el Planificació Familiar?

El paisatge del quart cinturó
Sospito que el paisatge és allò que et permet portar un plat a els redactors de l’avantprojecte, després de recollir informa-

Fer l’article taula i viure com una persona. El paisatge cal no confondre’l
només amb les vinyes, també ho és un taulell, un ordinador,
ció de la ciutadania i les institucions “...Volem conjugar [amb
aquest Pla Director] les expectatives de creixement humà,
una cadena de muntatge, una pissarra o una taula de dibuix. industrial, urbanístic, d’infraestructures, amb la preservació
O una màquina de cosir. El paisatge retrata el model i els mit- dels valors mediambientals [com ara] els espais naturals, pai-
jans de producció. Ara es torna a parlar del “Quart Cinturó” satge de la vinya, corredors biològics, etc.” El més habitual
i del “Pla Territorial del Penedès.” Les declaracions a aquest dels columnistes és estirar més el braç que la màniga. M’ar- El paisatge, per
mateix setmanari, fa un parell de setmanes, sobre les amena- risco: el Departament els té la mida pressa, tenen molt clar
ces al paisatge de la zona, i per tant de la vinya, de Pere Bonet que el paisatge de l’Alt Penedès és, sobretot, el preu del vi; el
a les dones,
(Consell Regulador del Cava), Damià Deàs (Institut del Cava) i prestigi dels seus elaboradors i de la capacitat política a de- els homes i les
Pere Guilera (Pimecava) demostren, per part de la Generalitat, fensar els seus interessos, els de vostès. És realment diver-
que aquesta qüestió porta rocs a la faixa. Als representants del tit, resseguir en l’esmentat article la contesta “Al sector del
criatures, em
sector cal preguntar-los-ho què han fet aquests darrers anys. cava ens mirem com a competidors i ho hauríem de fer com a fa pensar en el
No sé si és el darrer document el que tinc a les mans. Va ser col·legues”. Ara? No recorden allò tan comunista (vaja, o tant
Enric Tomàs editat pel Consell Comarcal, l’any 2005 (fa 13 anys!) es va pu- marxista) de la correlació de forces? Disculpin la insistència:
treball, guanyar-
Vilafranca blicar un quadern, de 17 pàgines, ple de mapes, dades i molta el paisatge, per a les dones, els homes i les criatures, em fa se la vida,
lletra menuda (físicament parlant) amb el nom “Pla Director pensar en el treball, guanyar-se la vida, sobreviure... la vida de
de l’Alt Penedès”. En el pròleg, que firma Ramon Xena, com a cada dia. És com portar el plat a la taula quan t’asseus a menjar
sobreviure...
president d’aleshores de l’esmentat Consell, s’hi llegeix que i la resta, com diu el tòpic, “són trons.”