You are on page 1of 72

SARRIA 73.

qxp 8/9/10 11:30 Página 1


SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:30 Página 2
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:30 Página 3

sumari
AJUNTAMENT. Acord amb ACESA 4
EDITORIAL

Homenatge a la vellesa 6
Centre de visitants del Gironès
Escola per la democràcia
Tastets d’esports
8
11
14
Al peu de la lletra
Mes de la salut 15
Obres públiques 17
Fins al setembre 20

U
ENTITATS Procés Núria Portulas 21
Arrossada AAVV La Rasa 23 n editorial hauria de reflexionar sobre la notícia més
Record Rosa Viella 24 important ocorreguda en el període de la publicació.
AVV Pla de Vinyers 25
Eleccions Sarrià decideix 26
La nostra tendència a llegir i escriure ens sol fer fixar
GERDS 27 en qüestions que per altres passen desapercebu-
Amics dels gegants 30
Dones més que mai
des. En aquest número hi ha força articles que parlen dels premis
32
OPINIÓ. PSC. 30 anys dels premis literaris St. Jordi 33 Sant Jordi, celebrats tan al pati de l’escola Montserrat com al pati
CIU. Carpa al mercat de Sarrià 36 del Patronat. Són un dels pocs actes culturals de qualitat que es
ERC. 4a festa d’ERC de Sarrià de Ter 37
CULTURA De com nasqué un premi literari 38 fan al poble. Sent així, arribats els seus trenta anys, com és que
Àrea de cultura: literatura, biblioteca, tradicions 40 no han arrelat entre la població i que l’acte principal el segueixin
L’any de la mort de José Saramago 45
ESPAI 2.0. Twitter 46 poques persones?
DOSSIER D’HISTÒRIA Any Maragall 49 Com és que no hi poden participar els joves i que tampoc
QUADERN D’APUNTS 54
ESPAI ESCOLAR. Concurs St. Jordi 55 hi participa la gent de Sarrià? Busquem respostes, com que no
Biblioteca CEIP Montserrat 59 a tothom agrada escriure, que pocs s’atreveixen, que hi ha qui
Escola Bressol Confetti 60
AMPA Escola Bressol Confetti 61
te vergonya o que el llistó està alt. Tal com estan actualment
ENRICVINALLES 63 concebuts els premis Sant Jordi per grans, de prosa, poesia i
MEDI AMBIENT. Del contenidor groc al mobiliari urbà 64
SALUT Virus o bacteris
haikús se’ls emportaran una i altra vegada gent forana, però que
66
ESPORTS. Football Flag 68 escriuen molt bé. I als sarrianencs, el prestigi dels premis ni els
Institut Balmes UE. Sarrià 69 va ni els ve.
CARTES AL DIRECTOR 70
THE SARRIÀ NEWS 71 Diuen que de bons propòsits l’infern n’és ple. Tos els can-
vis de model han perseguit la millora dels premis i l’augment de
parlemDESARRIÀ participació. Tot i la bona voluntat, no han reeixit. El model pre-
Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañi- cisa d’un debat en profunditat que bé podria liderar la regidoria
gueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llu-
nell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep de Cultura. De fet, també ens cal preguntar-nos si escrivim i si
Rodeja.
Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
llegim prou. Estem a les portes d’inaugurar una nova Biblioteca
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona i ens temem que el que tindrà més utilitat serà el préstec de
Han col·laborat en aquest número: Han col·laborat en aquest
número: Roger Torrent, Sergi Torrentà, Susanna Vila, Lluís Ayme- pel·lícules i l’accés a Internet.
rich, Raimon Cros, Laia Basieras, Assembla Suport Núria Pórtulas,
AAVV La Rasa, monitors Esplai i PPF, AAVV Pla dels Vinyers,
A la cultura sempre se la tracta amb respecte, com si fos
Comissió Sarrià decideix, Txel Pla, Amics dels Gegants, Dones més un feu per intel·lectuals, quan hauria de ser planera, comuna i
que mai, Jordi Costa, Esther portilla, Cristina Vicedo, Alejandra
Bahí, Rosa Dachs, Immaculada Sabaté, Agnès Vila, Mònica Singla, assequible. Llegir una estona cada dia hauria de ser recomanat
Montse Gelada, Enric Sansalvador, Emili Marco, Guillem Mallolà,
Enric Sucarrats.
per prescripció mèdica. Els llibres són cars, diuen els que gas-
ten en àpats. La Biblioteca no obre els dissabtes, diuen els que
Disseny i maquetació:
Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 no saben ni on és. Però no hem de deixar passar les bones opor-
Impressió: Impremta Pagès
Subscripció anual: 10 euros
tunitats per promoure la pràctica de la lectura. El magnífic llibre
Tiratge: 1.500 exemplars. que ha editat l’Ajuntament de Sarrià de Ter, “Al Peu de la Lle-
e-mail: revista@sarriadeter.cat
Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 tra”, una selecció dels textos premiats en els darrers anys dels
Portada: Festa dels premis Sant Jordi a l’escola premis Sant Jordi, és una delícia, un llibre entretingut que es pot
Montserrat. Foto CEIP Montserrat
llegir de mica en mica, assaborint-lo una estona al vespre o les
LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org
AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS hores esllanguides de l’estiu: petites narracions ben construï-
des, contes originals de poca durada. Acabes un autor i en
NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la
revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financia- comença un altre, amb un ritme diferent, però igual d’engresca-
ció de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
dor. Recollir les obres guanyadores en un llibre és un bon
El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza encert, més encara si el llibre es posa a l’abast de tothom, fent
necessàriament de les opinions signades.
que els premis Sant Jordi arribin ben lluny: llegint-los.

FE D’ERRADA
En el número 72 de la Revista “Parlem de Sarrià”, en
l’article “Dones d’aquí i d’allà, dones d’ara i d’abans”,
signat per Esther Ferrero com a Agent de Desenvolupa-
ment Local, hi ha una errada en la gràfica de la pàgina
6, on diu “Pla dels Socs”, ha de dir “Sarrià de Dalt”. p DS_3
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:30 Página 4

AJUNTAMENT [Acord amb ACESA

L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER


ACONSEGUEIX ARRIBAR A UN ACORD
AMB ACESA
Roger Torrent i Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter

estat, finalment, la fita assolida.


Els veïns i l’Ajuntament d’un cos-
tat, i ACESA de l’altre, hem arribat
a un acord que permetrà les famí-
lies afectades reallotjar-se en uns
nous habitatges del Camp dels
Socs. L’Ajuntament de Sarrià de
Ter ha negociat, per una banda, la
indemnització amb ACESA i per
l’altra, la compra de les cases
alternatives. D’aquesta manera, la
indemnització aconseguida per-
metrà adquirir aquestes noves
vivendes que estaran enllestides
el mes de novembre (just quan
també hauran de desallotjar les
cases actuals) i per tant, a finals
d’any, els veïns podran ser, ja, a la
nova casa. Insisteixo: aquesta era
el primer gran objectiu al qual ens
havíem compromès.

S
Viaducte de la riera Guilana el qual serà ampliat i s’instal·laran pantalles acústiques.

arrià de Ter ha estat sem- cialment les del Carrer del Bosc. En S’INSTAL·LARAN PANTALLES
pre en contra de l’amplia- aquest sentit, l’Ajuntament de Sarrià ACÚSTIQUES A TOT EL TRAÇAT
ció de l’Ap-7 de quatre a de Ter i ACESA hem estat negociant URBÀ DE LA CARRETERA
vuit carrils, perquè sem- durant més de dos anys per a aconse-
pre hem entès que el desdoblament guir una solució digna per a les sis L’altra gran preocupació de l’Ajunta-
de la N-II calia fer-lo per allà on passa famílies més directament afectades. ment de Sarrià de Ter i la Plataforma
actualment aquesta carretera, és a dir Cal recordar que algun dels habitatges Salvem Sarrià respecte l’ampliació era
per Sant Daniel i no per l’autopista. El més perjudicats quedava (amb el des- la major afectació sonora i visual al
fet de plantejar aquestes dues vies envolupament d’aquest projecte) a municipi. En aquest sentit, s’havia
per un mateix traçat converteix el menys de tres metres de la carretera i reclamat que el projecte inclogués dos
corredor de l’Ap-7, a la pràctica, en l’ú- que, per altra part, les modificacions elements essencials per reduir-la al
nica via de circumval·lació de la ciutat que aquesta obra implica a l’entorn de màxim possible: el ferm de la carrete-
Girona. Aquesta sempre ha estat la l’Ap-7 també afecten part del propi tra- ra i pantalles acústiques. Les dues
lluita de la Plataforma Salvem Sarrià i çat del Carrer del Bosc, on estan ubi- condicions han estat integrades al pro-
l’Ajuntament. cades les cases afectades. jecte definitiu i és especialment
L’oposició sarrianenca s’ha basat, remarcable la instal·lació de pantalles
també, en les afectacions socials i ACORD PER A 6 NOVES CASES protectores a tot el tram urbà de Sarrià
ambientals que aquest projecte gene- PER A LES FAMÍLIES MÉS de Ter. És a dir, allà on hi ha habitatges
ra en el nostre territori. I en aquesta AFECTADES propers. Des de Sarrià de Dalt i fins al
línia, la nostra principal preocupació Pla de Vinyers (el tram amb habitatges
era la situació en que podien quedar Els objectius en aquest aspecte eren més propers a la carretera) el tram de
les cases de Sarrià de Dalt –les més claus: aconseguir cases de substitució via anirà pantallat en el costat proper a
properes a la infraestructura-, espe- anàlogues a les actuals. I aquesta ha les cases amb defenses inferiors i

4_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:30 Página 5

AJUNTAMENT [Acord amb ACESA

Cases de la Ctra. de Sarrià de Dalt i del carrer del Bosc que seran enderrocades. Fotos: A.Vila

pantalles superiors de formigó. vist la reurbanització


Per altra banda, en la zona del via- del sector per tal de
ducte de Can Guilana, també hi haurà millorar la mobilitat i
pantalles a cada costat de la via. En l’entorn. Per això,
aquest sentit, cal dir que l’acord signat “ACESA es farà càrrec de les obres projecte d’excavació, restauració i
amb ACESA preveu que “per tal d’a- d’urbanització d’aquest espai segons el difusió de la Vil·la Romana del Pla de
tendre les peticions de l’Ajuntament corresponent projecte, que haurà de l’Horta. ACESA es farà càrrec de les
de Sarrià de Ter en relació a l’impacte comptar amb la conformitat prèvia de fases 1 i 3 del projecte (corresponents
acústic generat per l’autopista en el l’Ajuntament de Sarrià de Ter “. En a les fases de “Protecció del Jaci-
municipi,… s’han incorporat un con- aquest sentit, aquestes obres suma- ment” i “Consolidació de les Restes
junt de pantalles acústiques destina- des a les de restitució de la Plaça de Arqueològiques) valorats en 304.000
des a solucionar aquesta problemàti- Can Nadal (derivades del pas del TGV) euros. Cal dir també, que aquesta
ca” de la mateixa manera que s’expli- provocaran un canvi important en inversió no n’exclou d’altres.
cita que l’Ajuntament pugui : “com- aquest sector millorant els elements En definitiva, ens mantenim
provar l’adequació de l’esmentada urbans. Aquest projecte, com diem, ferms amb les nostres opinions.
obra al projecte i a la normativa està subjecte al vist-i-plau municipal i Seguim pensant que des del punt de
vigent”. per tant, també participarà de la defini- vista estrictament local, però també
A més, també cal esmentar que ció. des de la visió més general aquest
en l’espai davant de les pantalles (de projecte no és l’adequat. Al contrari,
cares a les zones urbanes) es crearà ACESA PARTICIPARÀ EN PROJEC- cal dir, encara amb veu alta que som
unes zones verdes per tal que la vege- TES CULTURALS DE SARRIÀ. partidaris de que la N-II passi per la N-
tació faci també de pantalla acústica i II. Ara bé, la responsabilitat de l’Ajun-
visual. Una zona verda que contribui- Una de les qüestions que igualment tament era assegurar els elements
rà també a integrar l’estructura de la hem plantejat sempre és la possibilitat imprescindibles que han estat sempre
carretera en l’àmbit urbà. que ACESA compensés el municipi de sobre la taula de les nostres deman-
Sarrià pel greuge que comporta el pas des. Resumint: cases per als veïns
ES REURBANITZARÀ LA ZONA DE de l’AP-7. La línia més clara és, està afectats, mesures correctores de l’im-
SARRIÀ DE DALT AFECTADA PER clar, la cultural. Calia que ACESA (tal i pacte i compensacions socials. Les
L’AP-7 com s’hauria d’haver previst sempre) tres qüestions formen part dels
participés dels projectes culturals acords aconseguits. I és per això que
Sabem que l’ampliació de l’Ap-7 gene- locals, especialment intervenint en la hem d’estar raonablement satisfets.
rarà un canvi no només en la pròpia gestió d’un 1% d’inversió cultural. Ha costat dos anys de negociacions,
estructura de la carretera sinó que Finalment, el projecte que compleix però gràcies a la força de la Plataforma
també tindrà afectacions col·laterals a més directament la filosofia d’aquesta Salvem Sarrià que ens ha recolzat
traçat de vies urbanes, en aquest cas, línia d’intervenció patrimonial és el hem arribat a aquests compromisos.
dues vies importants per Sarrià de projecte de les excavacions arqueolò- A l’Ajuntament de Sarrià de Ter li per-
Dalt: Carrer del Bosc i Crta. de Sarrià giques de la Vil·la Romana del Pla de toca, sobretot, defensar els interessos
de Dalt. En ambdós casos, també l’Horta. L’Ajuntament i ACESA han dels sarrianencs i és aquesta la feina
teníem clar que calia buscar solucions acordat, via conveni signat, la partici- que hem fet. ■
incloses als acords. Per això hem pre- pació del segon en el finançament del

pDS_5
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 6

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

Imatge que oferia el pavelló instants abans de l’Homenatge. Foto: Susanna Vila

38è HOMENATGE A LA VELLESA


Sergi Torrentà i Lozano. Tinent d’alcalde de Serveis Socials i Gent Gran
Susanna Vila

U n any més el primer


diumenge de juny
Sarrià de Ter es vesteix
de gala per celebrar la
festa d’Homenatge a la Vellesa que,
en aquesta ocasió, arribava a la 38ena
Una festa d’ alt grau d’ organitza-
ció que comporta que ja es prepari la
següent just acabar l’ última, lligar
amb els esplais la coordinació, la pro-
gramació, lligar el càtering, els grups
musicals, els homenatjats, les entitats
Misericòrdia, amb la celebració d’una
missa, seguida de l’actuació dels Can-
taires de Sarrià de Ter. A continuació
els Amics dels Gegants de Sarrià de
Ter, acompanyaren tothom fins al
pavelló Municipal, on es va realitzar
edició. Aquesta diada tan esperada col·laboradores i la feina més aparato- l’acte d’Homenatge a la Vellesa. Hi van
per a tots els veïns i veïnes de 65 anys sa és fer enquibir 500 persones cada intervenir el Sr. Pere Coll Tayeda, Pre-
en endavant, es va realitzar i organit- una a la seva taula, amb la seva cadi- sident de l’Esplai de Sarrià de Ter, el Sr.
zar amb la col·laboració de les entitats ra, una feina que al final queda recom- Esteve Pineda, President del C.C.P.
de Gent Gran de municipi: l’Esplai dels pensada amb l’agraïment de tots els Domingo Casanellas, el Sr. Lluís Tor-
Jubilats de Sarrià de Ter, el C.C.P. assistents. ner, convidat especial, la Sra. Dolors
Domingo Casanelles, l’oficina de la Pel que fa a la programació dels Xabé, autora del cartell de la festa i el
Gent Gran de Sarrià, dinamitzada per actes de l’Homenatge a la Vellesa Sr. Roger Torrent, Alcalde de Sarrià de
Jubilus Gerontologia, l’Àrea de Ser- 2010, s’ha seguit el mateix model de Ter, presentat pel Sr. Sergi Torrentà,
veis Socials de l’Ajuntament de Sarrià cada any, degut a l’èxit de les jornades Tinent d’alcalde de Serveis Socials i de
de Ter i l’especial col·laboració dels anteriors. la Gent Gran. Seguidament es va servir
dos tècnics del Consorci de Benestar Els actes van començar de bon el dinar de Germanor pels Amics dels
Social. matí a la Parròquia de Ntra. Sra. de la Gegants de Sarrià de Ter.

6_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 7

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

1- Victòria Padrosa, homenatjada per la seva trajectòria personal.


2, 3-Bernardino Castro i Anna Verdaguer, varen ser homenatjats per ser les persona de més edat, que assistiren a
la celebració. Fotos: Antonio Fernández
4- Nicolau Casas, acompanyat per Sergi Torrentà i Roger Torrant, en el moment de fer-li entrega del premi per la
seva trajectòria personal. Foto: Susanna Vila

Un cop acabat, hi va haver grans que van assistir a la cele-


l’actuació de Sardanes amb la bració. I es va fer el reconeixe-
Cobla Baix Empordà i seguida- ment públic al Sr. Nicolau Casas
ment ball amb el grup Rimel i a la Sra. Victòria Padrosa
Grup. Massó, ambdós per la seva tra-
Cal recalcar que aquest jectòria personal i la seva vincu-
any, GERDD va col·laborar en lació i contribució inestimable a
l’Homenatge, obsequiant amb la vida social del poble.
un petit present a tots els assis- Pel que fa a la participació
tents i va tenir molt bona acolli- en l’acte, hi van assistir un total
da entre tots els participants. de 504 persones, de les quals,
En aquesta edició cal destacar 356 eren persones de més de
les persones homenatjades, 65 anys. Les altres 148, són els
que han estat: acompanyants d’aquestes o
El Sr. Josep Garriga Mach, convidats a l’acte.
com la persona més gran del Agrair a tots els assistents
poble. La Sra. Anna Verdaguer homenatjats, a tots els qui van
Dorca i al Sr. Bernardino Castro assistir a la Festa i varen fer que
Padilla, com les persones més tot sortís rodó. ■

pDS_7
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 8

AJUNTAMENT [Centre de visitants del Gironès

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS


Roger Torrent i Lluís Aymerich
Alcalde i Primer Tinent d'Alcalde de Sarrià de Ter

Lluís Aymerich, primer tinent d’alcalde, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Josep Huguet, conseller d’ Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Cata-
lunya, Cristina Alsina, presidenta del Consell Comarcal del Gironès, David Mascort, delegat territorial de Turisme a Girona, en la seva visita al Centre de Visitants del
Gironès. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

A
quest mes d'agost ca mixta (entre l'òrgan comarcal i l'A- tallers destinats als més menuts.
s'han iniciat les obres juntament) per treballar en els contin- Aquesta part serà un referent interac-
del Centre de Visitants guts i especialment la presència local tiu interessant, però no ha de ser l'únic
Comarcal a Sarrià de en el discurs museogràfic del Centre. element físic i tridimensional de l'es-
Ter. El gruix d'aquestes Ja hem començat a treballar i, de pai. En aquesta línia estem treballant
obres han d'estar acabades a finals cares al setembre traslladarem totes perquè el Centre pugui tenir elements
d'aquest any i hauran costat - n' hem les conclusions i objectius a l'empresa patrimonials que reforcin l'explicació i
parlat altres vegades- uns 900.000 que redacti el projecte (que sortirà del donin valor a la part més museística.
euros, que financen a mitges el Con- concurs pertinent).
sell Comarcal i la Unió Europea. Amb Ja anirem definint les claus. Ara DEL MIL·LIARI ROMÀ AL CAMÍ DE
tot, les feines a fer no només inclouen bé el que sí que està clar des de bon ST. JAUME. DEL CAMÍ DE SANT
l'adequació de les dues plantes del principi és que una de les qüestions JAUME A LA TERRA DE PAS
Centre en si, sinó que també suposa- fonamentals del projecte és que tot el
ran la construcció dels tancaments i que s'hi expliqui es farà a través d'un I aquí és on entra amb més força
les zones de serveis de l'Auditori llenguatge molt modern: mitjançant Sarrià. No en va, un altre compromís
Municipal. Unes obres, que s'estalvia- audiovisuals. Això no només permet que vam extreure de la negociació és
rà l'ajuntament. condensar gran quantitat d'informació la presència determinant de Sarrià de
Evidentment, un cop finalitzades sinó que a més fa del Centre un espai Ter en aquest equipament.
totes aquestes feines referides a pre- més atractiu. El desplegament tècnic Com no podia ser d'altra manera,
parar el continent, serà el moment d'a- ha de ser important, però això no vol el nostre poble (a través dels seus per-
bordar les que resoldran el contingut. dir que més enllà de la pantalla no hi sonatges, llocs i elements d'interès)
En el moment d'acordar aquest projec- pugui haver res més. apareixerà en el recorregut. Tanmateix,
te amb el Consell, es va estipular la De fet, hi haurà una altra part a la nosaltres no som un municipi més en
creació d'una Comissió Tecnico-políti- planta superior on s'hi ubicaran els aquest projecte. Som la seu i això ja és

8_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 9

AJUNTAMENT [Centre de visitants del Gironès

destacable, però precisament per ser Des dels romans al s.XXI. Treballem sanals del nostre territori, la proposta
la seu també serem centre d'atenció. perquè aquesta sigui la nostra presèn- gastronòmica i la programació cultural
Com? Doncs a partir de tres pilars cia en aquest espai i ho sigui, com hem seran les altres possibilitats que s'ofe-
imprescindibles: la Vil·la Romana del dit des d'un punt de vista material. riran des del local de l'avinguda de
Pla de l'Horta, el paper i la seva indús- França.
tria i la figura de l'Emília Xargay i la EL PAPER I L'EMÍLIA XARGAY, Aquestes són les armes que han
seva obra. DOS PATRIMONIS PER EXPLICAR de servir per atraure els usuaris.
Pel principi, la romanització de Locals, comarcals, nacionals i estran-
Sarrià és un element que tots coneixí- Més enllà dels orígens romans, ho gers. Sigui com sigui, la riquesa que
em, però que avui té molta més pre- hem explicat, hi haurà dos altres potes ens proporcionarà aquest espai serà
sència i molta més força. Les excava- que explicaran Sarrià de Ter al món. El molt important. No només per l'activi-
cions arqueològiques iniciades aquest que ja està més concretat és el que fa tat en si. No només pel moviment que
mandat van posant de manifest la referència a l'Emília Xargay. generarà sinó també perquè reforçarà
importància històrica d'aquesta vil·la i Hi haurà un espai específic a la la nostra aposta pel nostre patrimoni.
la riquesa patrimonial dels elements planta baixa destinat a mostrar el fons Aquesta serà la gran aportació del
que s'hi troben. Amb tot, com ja se municipal d'obres de l'artista sarria- Centre. Un espai original i innovador,
sap, l'Ajuntament està treballant per la nenca. Vida i obra seran explicades de però que té connexions evidents amb
futura construcció d'un museu que manera exclusiva. Un espai que, pot- altres equipaments que segueixen la
difongui i expliqui aquestes restes. ser sí, serà l'embrió d'un futur museu mateixa filosofia. Els CAT (Centres
Mentrestant, aquest fet dóna dedicat només a la seva obra. El paper d'Acollida Turística) es van disposant
encara més rellevança al nostre leit també hi serà present. Hem de definir en determinats punts del territori i ser-
motiv històric: "Sarrià Terra de Pas". com i de quina manera. Però de ben veixen per explicar el patrimoni i ele-
Des dels romans a la N-II, del mil·liari al segur que també en formarà part per- ments d'interès de cada zona. El nos-
tren, del camí de St. Jaume a la ruta de què ens és passat i present. Perquè tre Centre de Visitants i els CAT han de
l'exili, de la Via Augusta als turistes també ens explica. servir per explicar-nos. Per reivindicar
dels anys seixanta. Tots els episodis el què és nostre i té interès. Per posar
transcendentals de la història del país SER ORIGINALS FORMANT PART ordre en l'oferta turística i cultural i
han passat per Sarrià. D'UNA XARXA sobretot per generar activitat econòmi-
I és en aquesta línia que volem ca basada en la identitat.
aprofundir la nostra presència en el Tots aquests continguts que hem A Sarrià de Ter hem deixat enrere
Centre perquè resumeix la nostra avançat, conviuran amb la resta de fun- els anys més potents de la indústria. I
riquesa històrica i alhora lliga perfecta- cions del Centre. La informació i gestió fins i tot de la construcció. I és precisa-
ment amb el plantejament comarcal. turística, la difusió de productes arte- ment en aquests moments de redefi-

pDS_9
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 10

AJUNTAMENT [Centre de visitants del Gironès

nició econòmica que hem de fer apos- venients, tenint molt clar on estem i l'objectiu bàsic d'identitat, aquest
tes contundents per reforçar la nostra què volem ser. Així doncs, tenim clar equipament ens reportarà altres bene-
estructura econòmica. Des de l'Ajunta- on som i també que hem de treure el ficis importants com són la rendibilitat
ment ho hem fet des del punt de vista profit necessari del nostre enclava- econòmica i social.
comercial i fins i tot des del punt de ment geogràfic. La nostra orografia Pel que fa a la rendibilitat social,
vista universitari. El Centre de Visitants comporta que hàgim de contribuir soli- creiem que ja ha quedat àmpliament
ens ajudarà a reforçar l'aposta pels ser- dàriament amb la resta de la societat, explicada i per tant no tornarem a inci-
veis, la cultura i el nostre patrimoni. cedint part del nostre territori per al dir-hi. Però, referent a la rendibilitat
pas de les infraestructures (Tren de econòmica només hi dedicarem unes
CONCLUSIONS Gran Velocitat, Carretera N-II, Autopis- breus paraules a tall de reflexió:
ta de peatge, gasoducte, línies elèctri- La ja comentada inversió, en el
En efecte, estem contents de poder ques...), però també tenim clar que Centre de Visitants, ho serà a càrrec
desenvolupar, sense cap cost, un equi- això no ha de comportar la pèrdua de del Consell Comarcal i de la Unió Euro-
pament de les característiques del la nostra identitat. pea. Consistirà en la construcció i
Centre de Visitants del Gironès. Ens Ens adonem d'aquesta situació i museïtzació d'un equipament, sobre
trobem davant d'una instal·lació que l'hem de tractar i actuar com una opor- una estructura de propietat municipal
des de Sarrià de Ter oferirà tot el patri- tunitat única que no podem deixar pas- cedida per 20 anys al Consell Comar-
moni natural, cultural, històric i indus- sar. Conseqüència d'aquesta actuació cal. Serà una instal·lació que a més de
trial del Gironès i per tant pas obligat és la ubicació d'aquest Centre de Visi- gaudir-ne els visitants i tots i totes els
per tots visitants dels 27 municipis de tants del Gironès a l'entrada nord i la sarrianencs i sarrianenques, a la finalit-
la nostra comarca. futura Facultat de Medicina a l'altra zació del contracte, restarà en benefici
Ens agradi o no, tots sabem que punta del nostre municipi, convertint de la propietat.
Sarrià de Ter està enclavat en un espai així l'avinguda de França com una dia- Potser seria il·lustrador, però per
geogràfic complicat que li reporta, com gonal o eix vertebrador del territori, a no ser farragosos evitarem posar
en totes les coses, avantatges i incon- on en poc temps, Sarrià de Ter serà, números a la rendibilitat que suposa la
venients. El que cal és saber aprofitar sens dubte, centralitat de la comarca. inversió d'una construcció en propietat
aquests avantatges i superar els incon- Independentment de complir aliena cedida per 20 anys. ■

10_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 11

AJUNTAMENT [Escola per la democràcia

L’ESCOLA PER LA DEMOCRÀCIA


Lluís Aymerich Viñals
Primer Tinent d’alcalde i Regidor d’ensenyament de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

El regidor d’ensenyament, Lluís Aymerich, explica al alumnes de sisè curs (alcaldessa Aina Membrive) el funcionament del ple infantil.
Foto: A.Vila

S
i l'experiència de l'any passat amb Segons comenten els mateixos alumnes de
la celebració de “l'escola per a la cinquè en la revista núm. 10 de l'AMPA, primer
democràcia” fou una activitat de varen fer votacions a les dues aules del cinquè
gran èxit i encoratjadora, ha esde- curs per elegir el possible alcalde i els 5 regidors
vingut necessària per enguany i que aportaven cadascuna de les classes; poste-
imprescindible pels propers. riorment, en sengles reunions, efectuaren una
En efecte, el govern municipal de l'Ajunta- “pluja d'idees” per elegir els temes a debatre en
ment exposàrem a la Cap d'Estudis de l'Escola el Ple que properament s'havia de celebrar i, pos-
Montserrat el nostre interès per a la celebració teriorment, reunits totes i tots els del curs cinquè,
d'aquesta activitat i va ser extraordinàriament elegiren l'alcalde/alcaldessa que definitivament
acollida i acceptada per tot el Claustre de Profes- els havia de representar i posaren en comú els
sors. Va ser exposat aquest interès i els objectius temes a debatre en el Ple. Fantàstic! Quines
a aconseguir a tot l'alumnat del cicle superior de grans lliçons de democràcia, dins del programa
l'escola i, a partir d'aquell moment, professors i dissenyat, la que els mestres varen saber impar-
alumnes es posaren a treballar amb tant d'entu- tir als seus alumnes a través d'una activitat pràc-
siasme que superaren totes les expectatives. tica i engrescadora.
Els alumnes de sisè ja en tenien l'experièn- Un cop acabades aquestes activitats i assen-
cia de l'any passat i era per a ells i elles una expe- yalats els dies de celebració de les sessions ple-
riència esperada i desitjada. Pels de cinquè, era la nàries, vaig tenir l'honor de visitar a totes i tots
primera experiència d'aquesta activitat i en ser els alumnes del cicle superior per explicar-los els
una activitat de “grans” se l'esperaven com a darrers detalls i formes del funcionament d'una
molt important per al seu aprenentatge. sessió. Realment un goig inoblidable.

pDS_11
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 12

AJUNTAMENT [Escola per la democràcia

Per fi arriba el gran dia: el 16 de juny pels alum-


nes de sisè (finalistes del CEIP) i el dia 17 (l'endemà)
pels del curs cinquè. Tots molt modadets i modade-
tes, tant alcaldesses, regidors i regidores, com la
resta d'alumnat que silenciosament acudien a la Sala
de Plens per presenciar el ric debat que entre tots
havien proposat.
Les persones i càrrecs assignats que foren esco-
llides per representar a cada un dels cursos foren les
següents:

PLE DEL DIA 16 DE JUNY, SISÈ CURS

Aina Membrive Alcaldessa


Ariadna Cerro Tinent d'alcalde d'Ensenyament
Maria Cabria Regidora d'Urbanisme i Habitatge
Aleix Anguita Regidor d'Hisenda
Marc Rovira Regidor de Sanitat
Miki Ferreiro Regidor d'Esports Foto: Ajuntament Sarrià de Ter
Olga Palomares Reg. de Mobilitat, Seguretat C.
i Protecció Civil
Pol Diaz Regidor de Serveis Socials ● S'aprovà per unanimitat la proposta del Regidor de Cultu-
Raul Miguel Regidor de Promoció econòmica ra de la creació de carnets per entrar en instal·lacions cul-
i comerç turals a un preu més reduït.
Judith Sances Regidora de Joventut i ● La proposta del Regidor d'esports de construcció de més
Noves Tecnologies vestidors al pavelló municipal, també s'aprovà per unanimitat.
Nil Quintana Regidor de Cultura, Festes, Participació ● Pel Regidor d'esports es proposà l'adquisició de taules
ciutadana i barris de ping-pong per instal·lar-les als parcs públics i al pavelló i
després d'un llarg debat, la proposta fou aprovada per
CURS CINQUÈ, PLE DEL DIA 17 DE JUNY majoria absoluta.
● La proposta d'instal·lació de més atraccions de fires
Carla Diaz Alcaldessa durant els dies de festa major, no aconseguí prou votació
Anna Vila Regidora d'esports per ser aprovada.
Jordi Martínez Regidor de cultura, serveis socials i ● S'aprovà per unanimitat la proposta del Regidor de Fes-
gent gran tes de la possibilitat de llogar el pavelló municipal per cele-
Àlex Vázquez Regidor d'economia brar-hi festes particulars.
Judith Pérez Regidora de solidaritat cooperació, ● La proposta de sol·licitar un servei d'urgències 24 h. al
sanitat i consum CAP de Sarrià defensada pel Regidor de Sanitat, fou apro-
Dídac Ferreiro Regidor d'educació i medi ambient vada per majoria absoluta.
Clàudia Casero Regidora de joventut i noves tecnolo- ● La proposta que cal millorar el servei d'atenció a l'usuari
gies al CAP, s'aprovà per unanimitat.
Mariona Romans Regidora de Festes ● El Regidor de Serveis Socials defensa que cal organitzar
Omar Salah Regidor de Seguretat Ciutadana més activitats de lleure per a la gent gran, proposta que és
Alba Ma Naranjo Regidora d'Hisenda aprovada per unanimitat.
Ivan Talavera Regidor de Serveis Públics ● La necessitat d'ampliar el menjador escolar i de renovar
la instal·lació de la calefacció, és defensada en sengles pro-
Els Plens que començaren a les 10h de cada un dels postes presentada per la Regidora d'ensenyament que
dies assenyalats, es desenvoluparen amb tota normalitat i també són aprovades per unanimitat.
amb l'assistència tècnica de la secretària Sra. Rosa Dachs ● Així mateix la Regidora d'ensenyament proposa la neces-
que va aixecar acta d'ambdós sessions, per ser després sitat d'organitzar cursets de natació per als alumnes del
remesa a l'escola i a cada un dels responsables assistents. CEIP Montserrat i s'enceta un debat sobre activitats espor-
Els temes debatuts foren els següents: tives a l'escola, contraposant-ho amb l'activitat de l'apre-
nentatge del golf.
PER PART DEL SISÈ CURS: ● Per part de la regidoria de joventut es proposa l'organit-
● Col·locació de més contenidors per a la recollida de bros- zació d'una discoteca infantil, proposta que fou aprovada
sa. La proposta de la Regidora d'Urbanisme i Habitatge, fou per majoria absoluta, després d'un extens debat, amb
aprovada per majoria absoluta. divertides intervencions.

12_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 13

AJUNTAMENT [Escola per la democràcia

CEIP Montserrat, és aprova-


da per majoria absoluta.
● Amb un sol vot en contra
i per tant, amb majoria abso-
luta s'aprova també la pro-
posta de construcció d'un
gimnàs al CEIP Montserrat.
● També fou aprovada per
majoria absoluta la proposta
de modificar l'horari escolar,
i així les classes lectives
passarien a impartir-se
només al matí.
● La proposta de canviar
l'activitat de golf a l'escola
per la de natació, és aprova-
da per majoria absoluta,
amb quatre vots en contra.
● És aprovada per unanimi-
tat la proposta de construc-
ció d'un carril bici
Un cop acabada la sessió,
l'alcaldessa donà la paraula
als assistents que no deixa-
Alumnes de cinquè curs del CEIP Montserrat, inicien el ple infantil del 17 de juny. rem passar l'ocasió per feli-
citar a tots els professors i
alumnes unint-nos tots en
● El Regidor de Promoció econòmica alguns regidors incideixen en la impor- un fort aplaudiment a tota l'escola.
proposa ampliar el mercat a una dia tància d'algunes de les qüestions ja Tot i que, per economia d'espai i
més a la setmana, la qual cosa no és debatudes, donant així, la Sra. Alcal- amb la intenció de no cansar al lector,
acceptada per la majoria de regidors i dessa, per conclosa la sessió i donant m'he limitat a enumerar els temes
per tant no s'aprova la proposta. la paraula a la resta del públic assis- debatuts i els acords aconseguits,
● S'aprova per unanimitat la proposta tent, que aprofitàrem per felicitar a sense entrar en els detalls de la rique-
del Regidor de Promoció econòmica, tots els alumnes: alcaldessa i regidors sa dels debats, he de dir que els que
de netejar el riu i fer les obres neces- pel seu encert en els debats i públic vàrem assistir a aquestes sessions
sàries per projectar-hi activitats espor- en general pel seu magnífic comporta- podríem explicar la vàlua de les argu-
tives, amb la finalitat de fomentar el ment, així com a tot el claustre de pro- mentacions utilitzades pels nois i
turisme. fessors per la gran feina feta amb els noies de l'escola, la qual cosa, a banda
● A proposta de la Regidora de Mobi- alumnes de la nostra escola. de gaudir de les seves explicacions,
litat, s'aprova per unanimitat l'autorit- A l'endemà, dia 17 de juny, se celebrà ens dóna la tranquil·litat de saber que
zació d'aparcament de cotxes només la sessió plenària dels alumnes de cin- els nostres escolars gaudeixen d'un
en un costat dels carrers. què amb el següent debat: alt grau de preparació.
● Per majoria absoluta s'aprova la pro- ● S'aprova per unanimitat la proposta Així doncs, crec que aquesta és
posta de la mateixa regidora de dotar d'establir descomptes a les inscrip- la manera d'enfocar l'aprenentatge
de més vigilància policial a la zona del cions de casals d'estiu. dels nostres escolars, amb la implica-
riu per tal d'evitar possibles accions ● La proposta de col·locació de gespa ció de tota la comunitat educativa,
incíviques i perilloses. artificial al camp de futbol és aprovada Ajuntament, grups polítics i societat
● Per unanimitat fou aprovada la pro- per majoria absoluta, amb set vots a en general. Estic convençut que d'a-
posta en el mateix sentit d'intensificar favor i quatre en contra. questa manera contribuïm tots ple-
la vigilància policial a les instal·lacions ● Amb sis vots més a favor de la pro- gats a la formació cívica i democràtica
del CEIP Montserrat. posta de l'alcaldessa de projectar de les persones que demà seran els
● En el torn de precs i preguntes, obres d'ampliació de la Biblioteca del nostres representants. ■

pDS_13
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 14

AJUNTAMENT [Tastets d’esports

3er TASTETS D’ESPORTS


Jordi Paretas
Regidor d’esports

E
ls tastets d’esports ja En aquest tercers tastets la
podem dir amb certa participació ha sigut molt similar a la
tranquil·litat que és una de l’any passat, però ens hem trobat
festa esportiva consoli- amb la dificultat que algun dels equips
dada però això no vol dir que ens havia fet arribar la seva participa-
que no hàgim de seguir treballant per ció no es va presentar, la qual cosa és un
donar-li més atractiu i per fer-lo molt problema, ja que fa que els partits es
més participatiu. Els tercers han sigut trastoquin i quedin equips sense jugar a
ca rítmica, flag football, amb
els de la consolidació, els que ja ens algun dels esports. Per sort vàrem poder
la novetat del judo i els escacs. Els
han marcat un punt de tradició però improvisar i solucionar aquests petits
objectius també són els mateixos,
també ens han marcat el punt on hem inconvenients, però serà una de les
donar a conèixer a tots els nens i
perdut la novetat i, per tant, ja no són coses a solucionar de cares als quarts
nenes els esports que poden trobar als
tan motivadors, cosa que els clubs tastets.
nostres municipis i la fórmula també
esportius tan de Sarrià de Ter com de Els esports varen ser els matei-
és la mateixa, partits molt curtets per
Sant Julià de Ramis ho han suplert xos de l’any passat: futbol, futbol pista,
trobar-li el gustet als esports d’equip i
amb molt treball. patinatge, bàsquet, handbol, gimnàsti-
participatiu en els esports més indivi-
duals. Aquí voldria destacar la gran
tasca de les entitats esportives d’amb
dós municipis, ja que són ells els enca-
rregats d’articular aquesta festa espor-
tiva i és una manera festiva de donar-
nos a conèixer esportivament.
Seguirem treballant pels quarts tas-
tets i buscarem fórmules per trobar més
esportistes i que tots els nens i nenes
puguin gaudir i fer-se grans al voltant
d’un esport dels nostres municipis. ■

Escacs, Flag football, Gimnàstica rítmica. Fotos: Jordi Paretas

14_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 15

AJUNTAMENT [Mes de la salut

MES DE LA SALUT
Dolly Grau
Regidora de Sanitat

Els actors de “La Piràmide” varen ensenyar a la mainada quins són els aliments saludables i quins no.
Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

M
es de Maig a Sarrià de ens hagués explicat les coses així
Ter significa també clares, hauríem millorat molt la nos-
mes la Salut. Un any tra qualitat de vida. Teníem preocu-
més hem intentat fer pacions que no havien de ser tal,
un mes de salut amb eren coses normals”.
activitats vàries per poder arribar a un La segona, a càrrec d’una
públic general i difondre, novament, infermera del CAP de Sarrià, ens
missatges ja sabuts però que sempre va parlar de l’Alzehimer, com reconèi- El diumenge al matí vàrem anar a
és bo tornar a recordar. xer-lo, com tractar els nostres familiars caminar, a fer una ruta per paratges
Aquest any les xerrades han sigut malalts, en definitiva entendre pel que sarrianencs, que aquest any de pluges
dues: la primera va ser a càrrec de la passen i solidaritzar-nos amb les per- estaven especialment bonics, i així,
Mercè Lladó i pretenia ser una continuï- sones que tenen un malalt a casa. sense adonar-nos-en vàrem fer poble i
tat de la que ens va fer l’any passat. El Aquest any també vàrem tenir la salut.
títol era “Sexualitat i afectivitat en fer- parada al mercat dels professionals del Els alumnes de 5è i 6è també
nos grans”. Parlant d’aquesta xerrada, CAP que ens controlaven la pressió i havien de fer una caminada amb el seu
una senyora, ja gran, en sortir em deia: ens recordaven, el que tots sabem esmorzar saludable, pa amb oli i una
“tant de bo, quan érem més joves, algú però a vegades oblidem. poma, però va ser un d’aquells dies de

pDS_15
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 16

AJUNTAMENT [Mes de la salut

i molt pedagògica, on jugant s’ensenya-


va a la canalla, quins són els aliments
més saludables i quins no ho són tant,
missatge que no ens cansarem de repe-
tir a petits i grans.
En definitiva, un mes de la salut
variat, amb la intenció d’arribar a molta
gent i de diferents maneres. Esperem
que hagi sigut interessant per als qui hi
ha participat i per als qui no ho han fet,
animar-los per al proper any!
Un agraïment a totes les persones
que han fet possible aquest seguit d’ac-
tivitats! ■

La conferència de Mercè Lladó va tractar sobre la sexualitat i l’afectivitat en fer-nos grans.

molta pluja i no varen poder sortir; de totes maneres els


professors els varen explicar la importància de caminar i de
menjar sa, la qual cosa sempre és bo anar recordant, espe-
cialment en aquestes edats.
L’última activitat d’aquest mes de la Salut, va ser una
obra infantil anomenada “La Piràmide”. La vàrem fer al pati
del Patronat, un matí de sol i la veritat va ser una obra molt

Xerrada sobre l’Alzehimer.

FERRETERIA DECOFER
n FERRETERIA n PARAMENT PER LA LLAR
n JARDINERIA n PETIT ELECTRODOMÈSTIC
n PINTURA n MATERIAL ELÈCTRIC…
n REGALS n TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”


TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA
ESTEM AL TEU SERVEI!

A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria


Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

16_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 17

AJUNTAMENT [Obres públiques

LA REFORMA DE LA PISCINA MUNICIPAL


Raimon Cros Farrerós
Regidor de serveis públics, participació i barris.

A les piscines municipals s’hi han canviat la instal·lació mecànica, les canalitzacions i s’han substituït les platges per un nou paviment adaptat a la normativa vigent.
Fotos: Raimon Cros.

L
a piscina de Sarrià de Ter es va construir als caseta per integrar la maquinària de la piscina petita, s’ha
anys seixanta. Ha anat passant per diferents millorat la de la gran i s’han instal·lat dutxes noves.
mans pel que fa a la seva gestió, fins que final- Les obres també han comportat la disposició de nova
ment es va convertir en la piscina municipal. gespa a l’entorn dels vasos i mobiliari annex nou (bancs i
En aquest llarg camí s’hi anat fent millores i para-sols). El projecte, que ha estat finançat a través del
obres de manteniment, és clar. Però ara feia alguns anys FEOSL (Fons Estatal per a la Ocupació i la Sostenibilitat
que no s’hi havia fet una inversió important. Calia, doncs, Local) ha costat 76.183 €.
donat l’estat de la pròpia instal·lació fer l’esforç necessari Aquest projecte ha permès solucionar les dificultats
per garantir-ne el bon estat per als propers anys. que presentava tan el tractament de l’aigua (amb una
Així que, tal i com ens vam comprometre des de l’e- instal·lació antiquada) com els que comportava el material
quip de govern municipal, el passat dissabte 19 de juny, es de la platja (amb problemes per als usuaris). En definitiva,
va inaugurar la temporada d’estiu a la renovada Piscina gairebé hem estrenat piscina, ja que s’han renovat totes les
Municipal. Les reformes fetes durant els darrers tres parts més essencials. De fet, aquesta era una obra impres-
mesos han consistit en la renovació gairebé total de l’equi- cindible per assegurar el funcionament de l’equipament,
pament. Les obres han permès reemplaçar tota la amb totes les garanties, al menys per als propers anys. En
instal·lació mecànica de la piscina gran i de la petita, canviar aquest sentit, cal dir que podem estar molt satisfets del
totes les canalitzacions (ja molt deteriorades) i substituir les resultat final de la reforma i encara més si tenim en comp-
platges d’ambdues piscines per un nou paviment adaptat a te els terminis amb els quals s’ha executat, ja que han per-
les normatives vigents. Igualment s’ha construït una nova mès obrir la instal·lació en la data prevista. ■

pDS_17
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 18

AJUNTAMENT [Obres públiques

LES MILLORES EN LA XARXA D’ENLLUMENAT


PÚBLIC DE SARRIÀ DE TER

D
ins les millores en el sistema d’en-
llumenat públic del nostre municipi
hi tenim els projectes fruit del
FEOSL (Fons Estatal per l’Ocupació
i Sostenibilitat Local).
L’Ajuntament de Sarrià ha optat per ampliar,
reforçar i renovar l’enllumenat d’alguns punts del
municipi que necessitaven aquesta instal·lació, es
tracta de sectors molt foscos que suposaven certa
inseguretat per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter.
Punts com el sector de l’Avinguda de França
entre els carrers Trueta i Ripollet s’hi han instal·lat
4 columnes lluminàries, o també podem parlar de
la instal·lació de 7 lluminàries murals al carrer Trè-
vol per reforçar tot el sector.
Un dels sectors també molt foscos era el sec-
tor del Passeig del Riu darrer tram fins la resclosa,
uns 100 metres sense il·luminació, que ara ja
compta amb 4 lluminàries de columna per garantir
claror a tot el sector.
Dins les actuacions de millora també en
aquest projecte podem destacar el nou quadre
elèctric i les 11 lluminàries del carrer Firal, renova-
des, donant més rendiment, major estalvi energè-
tic i menys contaminació lumínica.
En aquest mateix sentit també al sector de
Sarrià de Dalt s’ha fet el desmuntatge de 8 bàculs fora
de servei i la reconnexió de la instal·lació elèctrica.
Uns treballs que han costat 59.199.74€ del
fons estatal, que milloren la qualitat i seguretat de
la nostra via pública. ■
A l’Avinguda de França s’han instal·lat quatre lluminàries. Foto: Raimon Cros

18_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 19

AJUNTAMENT [Obres públiques

ESTRENEM UNA NOVA PISTA


POLIESPORTIVA

La nova pista és d’accés lliure, de caràcter multi-esportiu. Foto: Raimon Cros

U
n dels aspectes que s’a- Es tracta d’una una pista d’accés lliure, precisament en el procés de redacció
punten al Mapa d’Ins- de caràcter multi-esportiu (permet jugar del MIEM i que ha anat evolucionant i
tal·lacions Esportives a futbol pista, bàsquet i handbol) i dona- concretant-se fins i tot polint detalls
Municipals (MIEM) és la rà servei a tots els veïns del poble, però constructius a mesura que es presenta-
necessitat de crear especialment als d’aquest barri. De fet, ven. Ho hem fet treballant conjunta-
nous espais d’esport a l’aire lliure dedi- cal tenir en compte que aquesta és una ment perquè hem estat conscients de
cats a la pràctica no federada repartits zona de Sarrià de Ter en creixement i la necessitat de trobar espai d’oci per
per tot el territori del municipi. Aquests amb moltes famílies joves amb fills i aquests sarrianencs i sarrianenques
espais han de ser d’accés obert i desti- filles petits. Per tant, potencials usuaris més joves. I també perquè sabem que
nats més aviat a l’esport d’oci, al lleure del recent estrenat equipament. les excavacions arqueològiques del Pla
dels més petits i al manteniment físic Les obres estaven pressuposta- de l’Horta, tard o d’hora, afectaran la
de la gent més gran. des en 57.982,76 € i han estat finan- pista d’aquesta zona i, per tant, calia
Amb aquesta filosofia i objectius çades amb càrrec al Fons Estatal per a crear una alternativa.
hem començat a treballar. Hem creat l’Ocupació i la Sostenibilitat Local Amb tot, el passat dia 17 juliol,
dues noves pistes de petanca al poble (FEOSL 2010) impulsat pel Ministeri aprofitant la festa anual del barri, vàrem
(davant l’Escola Bressol i a la Rasa) i d’Administracions Públiques. Aquest inaugurar la pista. Els assistents vam
més endavant vindran els circuits de era un dels projectes triats per introduir poder gaudir d’aquest nou espai (en
salut per a la gent gran. I és també en en aquesta convocatòria. aquesta ocasió en una activitat no
aquesta línia que hem construït la nova Un altra de les qüestions a tenir en massa esportiva, tant se val) amb un
pista poliesportiva al Pla de Vinyers. compte es que aquest projecte ha estat bon sopar, bones havaneres i millor
Aquest nou espai per a la pràctica impulsat per l’Ajuntament i la pròpia companyia. Estem convençuts que
de l'esport de lleure, s’ha ubicat entre els Associació de Veïns del Pla de Vinyers. aquest és el futur de la pista: el gaudi
carrers Isidre Macau i Climent Guardiola. Un propòsit compartit que es va iniciar dels nostres veïns de totes les edats. ■

pDS_19
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:31 Página 20

AJUNTAMENT [Fins el setembre

FINS AL SETEMBRE
Laia Basieras
Dinamitzadora de la Oficina Municipal d’atenció a
la Gent Gran. Àrea de Serveis Socials i Gent Gran
de Sarrià de Ter

Durant el curs, al Coro s’hi han fet xerrades, s’ha jugat al bingo, s’ha provat el taller
de vestits de paper i com a cloenda, un berenar per repartir els diplomes d’assistència.
Fotos: Laia Basieras.

U
n any més i un nou curs tocava el premi o
acabat, amb nous alumnes algú es quedava a un
amb ganes de fer coses i número.
antics usuaris amb il·lusió I del dimecres
de compartir. passem als dimarts, una aventura que remeis, que ens han ensenyat a fer
Hem viscut en els tallers de va començar com una prova, com un pomades, elixirs i remeis pel dolor i
memòria d’anècdotes, records i expe- “ho fem per provar” i que ha acabat per l’amor.
riències passades, hem rigut amb donant el seu fruit: un vestit de paper. Aquest any també hem après a
alguns exercicis i d’altres vegades ens Doncs sí!, estem parlant del Taller de contar, a repartir i fins i tot a ballar amb
ha costat acabar-los, però tot i així ho vestits de paper que tant ens ha costat passos curs i llargs les sardanes, això sí,
hem superat amb nota. De la memòria engegar però que al final vam aconse- sempre que les dones que feien puntes
hem baixat al bar i tots junts hem can- guir formar i que s’ha anat consolidant de coixí donàvem l’última puntada.
tat el BINGO, hem ajuntat les taules i amb un grup de vuit persones i que ja I per posar punt i final al curs, es
en alguna ocasió ens ha tocat cantar estan pensant en els models per a va fer la cloenda d’activitats on vam
les boles: “el més petit de tots ... l’u!”; l’any vinent. repartir els diplomes on feien constar
“els de Perpinyà ... el seixanta sis!”; No hem d’oblidar tampoc les ses- la participació dels/de les usuàries en
“els dos aneguets ... el vint-i-dos!”, sions de cinema que s’han passat al Taller de Memòria, on vam berenar i
entre d’altres combinacions i, de cèn- Coro, de les quals hem plorat amb “los brindar per la feina ben feta i vam fer
tim en cèntim, hem passat una i altra Santos Inocentes” però vam acabar un bingo especial en el qual l’Ajunta-
tarda mentre els homes que jugaven a rient amb “Escuela de Sirenas” o ment va col·laborar. Amb el 16 de juny
la botifarra els fèiem callar, els que “Como robar un millón”, ni els tallers vam baixar el teló i vam donar per fina-
jugaven al domino recollien fitxes i de bijuteria on hem fet arracades, litzat un curs però sempre posant la
compraven cartrons i d’altres preferien anells i collarets amb les càpsules de vista en el nou que vindrà: fins el 13 de
quedar-se mirant i rient quan algú li la Nespresso o el de l’auca dels Setembre! ■

20_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:37 Página 21

ENTITATS [Procés Núria Portulas

LA SOLIDARITAT
ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA
Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas

D
es de mitjans de presons; els mecanismes d'aïlla- En aquest context, al gener de
2006 a la província ment i d'anul·lació de les persones 2007 detenen un company vingut
de Girona, especial- mitjançant el càstig ja fa segles que d'Itàlia, Juan Sorroche, al que pro-
ment a Olot i Banyo- existeixen, i com tot, aquests meca- cessen sota l'anomenat “article
les i voltants, i també nismes evolucionen, per avui en dia 270.bis” d'aquell país, que a l'estat
concretament a Sarrià de Ter, trobar-nos amb la presó com a ins- espanyol equivaldria a la “llei anti-
comença a créixer una experiència titució que, amb una altra fesomia, terrorista”. A partir d'aquest fet, des
de caire llibertari que de mica en perpetua aquesta funció. de Girona, juntament amb gent d'I-
mica va consolidant una xarxa de Durant aquests temps s'inicien tàlia, s'inicia una campanya de
diferent gent i diferents col·lectius diversos projectes de cases okupa- suport al detingut i pres. En aquell
cada cop més homogènia. Es des amb l'objectiu d'esdevenir cen- moment, així, es genera un suport
comença a parlar, a treballar i a tres socials i de donar a conèixer incondicional, amb poqueta gent,
donar a conèixer, a partir d'accions diferents formes de vida mostrant però totes denunciant la complicitat
i treball al carrer, el tant oblidat la solidaritat entre si. Concretament de l'estat italià amb l'espanyol, les
tema, i que tant molest sembla ser, al barri del Pont Major s'inicia el legislacions que permeten que es
de la presó. Amb aquesta premissa projecte del Centre Social autoges- puguin criminalitzar ideologies en
es comença a confeccionar un dis- tionat ”Can Rusk” que s'obre al nom de la seguretat, el funciona-
curs sòlid sobre l'eradicació de les barri i realitza diferents activitats. ment de les presons, etc.

pDS_21
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:37 Página 22

ENTITATS [Procés Núria Portulas

Un mes més tard, després de de suport a diferents poblacions a part individuals que s'ha solidaritzat de
notar diversos seguiments i presèn- de Girona, com a Barcelona, Vic, Bada- forma incondicional i que des d'uns
cia policial de paisà entorn de les per- lona, Madrid, etc., es fan concentra- inicis i en tot moment ha qüestionat el
sones que tiraven endavant aquesta cions setmanals davant les seus d'Ini- funcionament del sistema en el que
campanya de suport, els Mossos ciativa per Catalunya-Els Verds de dife- vivim.
d'Esquadra detenen la companya rents poblacions assenyalant-los com Sabem que la solidaritat és una
Núria Pórtulas, aplicant-li la llei antite- a responsables polítics per ser qui de les nostres millors armes i que la
rrorista, sota l'acusació de “pertànyer estan al capdavant de la Conselleria lluita no està mai perduda fins que l'a-
i/o col·laborar amb banda armada” i de d'Interior, es fan diferents xerrades, bandonem. Per això no ens podem
“tinença d'explosius”. Els arguments s'organitzen setmanes de lluita amb oblidar dels 4 companys imputats en
reals per justificar aquesta detenció no diferents accions al carrer, la gent de tres processos oberts derivats de la
van ser cap més que els d'utilitzar el Sarrià de Ter penja llençols als balcons solidaritat cap a aquest cas; ni tampoc
discurs de la por i de la prevenció a tra- exigint la llibertat de la Núria, etc. D'a- de tota aquella gent que lluita, es
vés del tant temut, però alhora i real- questa manera, tot un seguit d'actes qüestiona i actua davant d'una socie-
ment ambigu i inconcret, concepte del donen a conèixer a la gent què és la tat uniforme, amb una estructura jeràr-
“terrorisme”. Així, aquest concepte, i llei antiterrorista i com l'apliquen, cada quica i submisa que se sustenta a par-
retallant llibertats en nom de la “segu- cop es parla més del funcionament de tir del capitalisme i el consumisme.
retat”, els hi permet dur a terme les presons i es respira un ambient de Així doncs, l'absolució de la Núria
actuacions d'aquest tipus, aguantant- solidaritat i de resposta massiva. Pre- ha passat de ser la nostra fita inicial, a
se només en les seves hipòtesis i cisament aquesta resposta és segura- esdevenir una part més del camí per,
paraula, sense que sigui necessària ment la que volia evitar la Brigada d'In- un cop aconseguida, continuar denun-
cap més “prova”. És important agafar formació dels Mossos d'Esquadra ciant i actuant en contra de tota aque-
consciència d'aquest fet per la grave- aplicant la mencionada llei antiterroris- lla gent que de forma impune utilitza
tat que suposa, ja que significa que el ta amb el vistiplau de l'Audiència el seu poder per invisibilitzar i fer des-
poder i l'autoritat tenen carta blanca Nacional, tribunal hereu del ”Tribunal aparèixer tot tipus d'expressió i d'al-
per actuar contra qui els hi convingui de Orden Público” franquista. I preci- ternativa al sistema polític, social i
en qualsevol moment, deixant a més sament pel tipus de resposta que hi va econòmic, que per naturalesa desigual
en una situació de gran vulnerabilitat a haver, aquesta no es va poder amagar, i injust, actualment establert. ■
qui esdevingui el seu objectiu, i com a fent-se visible en tot el territori català i
ciutadania responsable ens hem de més enllà. Així doncs, han estat més
negar a ser-ne observadors passius. de tres anys llargs de solidaritat, de Núria lliure, lliures tots i
A partir de la detenció de la Núria trobar-nos als carrers, de resposta totes!
es comença a actuar amb rapidesa, massiva, de complicitat, d'energia, de
primer des de Girona i de mica en força, de lluita, d'acció, que al cap dels Fora la llei antiterrorista!
mica es va estenent per tota la penín- primers quatre mesos es va aconse- Audiència Nacional, tribunal
sula. Al cap de tres dies de la detenció guir que la Núria sortís de la presó pre- d'excepció!
la gent s'organitza per fer una mani- ventiva en la que es trobava inicial-
festació a Girona on hi participen més ment, i que finalment ens ha portat en La lluita ens dóna el que el
de 1.000 persones, es comencen a fer aquest cas a l'absolució. poder ens pren!
actes al carrer i a diferents locals, es fa Tenim clar que aquesta absolució
recollida de signatures i se n'aconse- és fruit de la solidaritat de cada col·lec- La solidaritat és la nostra
gueixen 15.000, es creen assemblees tiu i de cada una d'aquelles persones millor arma!

flors
Emília Cristina
A Sarrià des de 1970
Gràcies per la seva confiança
Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

22_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:37 Página 23

ENTITATS [Arrossada AAVV La Rasa

Malgrat la por a la pluja, els


preparatius es varen fer com
sempre al local social de
l’AAVV de La Rasa. Fotos:
Montse Gelada

ARROSSADA A LA RASA
AAVV La Rasa

C
ada any el primer de maig és tots els barris de Sarrià per gaudir d’aquets
la festa internacional del tre- dinar tan fantàstic. S’ha de reconèixer que
ball. Però aquesta data és el Sr. Pedro Martínez és un cuiner excepcio- l’encarregat de fer moure a la
més coneguda perquè és el nal i fa un arròs boníssim. I no ens cansa- gent perquè cremi les calo-
dia que els veïns de la Rasa rem mai de donar-li les gràcies per la seva ries del dinar. Tothom s’ho
fan la seva festa, o sigui, la feina desinteressada i que fa gaudir a tan- passa molt i molt bé tan els
tradicional arrossada. tíssima gent. Les racions dels seus plats que ballen com els que
Diuen que la història recorda només d’arròs són sempre generoses i mai ningú miren. Les seves cançons i
els valents i enguany la gent del barri de la ens ha quedat amb gana. ritmes omplen de música tot
Rasa ha demostrat ser molt valenta. El dia El tiquet de l’arrossada inclou : el pa, la el barri durant tota la tarda i
1 de maig es presentava molt ennuvolat i beguda, el plat d’arròs i les postres. També s’allarguen fins al vespre.
fins i tot van caure algunes gotes. Tot feia inclou el poder compartir una estona de Quan la festa s’acaba és
preveure que s’hauria de traslladar l’arros- bona companyia d’amics, veïns i coneguts. el moment de recollir. Molts
sada al pavelló. Però una arrossada i, en I et dóna dret a poder ballar una estona i veïns, abans de tornar cap a
general, les festes que es poden fer a l’aire divertir-te xerrant amb tothom. casa seva, donen un cop de
lliure sempre són millors. Així doncs, des- Com sempre, després d’omplir la mà a recollir les taules i cadi-
prés de parlar-ne entre els membres de la panxa va ser el moment de fer el cafè i la res. Moltes gràcies perquè
junta i comentar-ho amb alguns veïns es va sobretaula. De compartir postres, licors i entre tots la feina és més
decidir tirar endavant i fer la festa al carrer. paraules amb els veïns, amics i coneguts. lleugera i s’acaba abans. I
I sí van caure unes gotes abans de comen- En aquest moment l’associació de veïns només ens queda dir : Fins
çar a repartir l’arròs quan ja tothom estava ven uns tiquets que serveixen per participar l’any que ve a tots els que
entaulat. Però aquesta aigua va servir per en la rifa que fan de diversos obsequis. heu vingut !!! I els que no
refrescar l’ambient i que tothom es trobés Sempre són petits electrodomèstics que heu vingut animar-vos a mar-
molt més a gust. I sí senyors, l’arrossada va estan pensats per fer la vida més fàcil i car en el vostre calendari el
ser tot un èxit fet a l’aire lliure. agradable a les nostres cases. dia 1 de maig per venir a
Com sempre hi va haver moltíssima Finalment, va haver-hi la sessió de ball compartir una fantàstic dia
participació en aquesta festa. Ve gent de a càrrec del nostre veí Edu Arribas. Ell és amb nosaltres!!! ■

pDS_23
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:37 Página 24

ENTITATS [Record
[GegantsRosa
a la tardor
Viella

GRÀCIES ROSA
Monitors i Monitores de l'Esplai i Patronat de Pares de Família

A
vui l'Esplai s'ha desper- nosaltres ens la fem una mica nostra. quan ja estem tots molt cansats…
tat més trist. Ja no hi En primer lloc, agrair-te a tu, al Gràcies per procurar que sempre
havia la teva presencia, costat d'un Joan sempre al peu del estigués apunt la llum, l'aigua ( això sí,
però el teu record i la canó i a la resta d'equip que conforma sempre potable ) de la casa de Grano-
teva energia estaran el Patronat, tants i tants moments en llers, la casa que tant estimes i que
sempre molt vius entre nosaltres. què hem necessitat ajuda i tu hi has has ajudat a fer-nos-la nostra.
No ens podíem acomiadar de tu estat present. Gràcies per ser sempre la prime-
sense abans donar-te les gràcies per Gràcies per tots els estius que al ra en voler donar un cop de mà.
la petjada que tu, a poc a poc i sense arribar a campaments, ja teníem la Gràcies per ensenyar-nos que cal
gaire fressa, has anat forjant cada dia cuina preparada: només calia posar viure la vida amb intensitat.
dins l'Esplai. l'aigua a bullir! Gràcies per tots aquests records,
És per això que l'equip de moni- Gràcies també per procurar-nos aquestes vivències, aquestes esto-
tors, on sempre has estat present carpes per la pluja i no acabar tots nes, aquests somriures…
molt activament, voldríem estar al refredats.
costat de tots aquells que esteu sen- Gràcies per fer-nos més àgils les En definitiva, gràcies per ser així. ■
tint aquesta pèrdua perquè també recollides d'última hora a colònies

24_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:37 Página 25

ENTITATS [AAVV Pla de Vinyers

ACTIVITATS SOCIALS DE L'AAVV DEL PLA


DELS VINYERS
http://avvpladevinyerssarria.blogspot.com/

Cremat per la inauguració de la pista poliesportiva del Pla dels Vinyers.

L
a primera d'aquest any ha
estat la excursió que es va
fer el 30 de maig.
El viatge es va fer en
autocar, sortint el mati de la
Plaça dels Vinyers, i arribant fins al San-
tuari de la Gleva, a les Masies de Voltre-
gà, on es va fer parada i esmorzar. Des-
prés va continuar fins a Cercs per visitar
el Museu de les Mines de Carbó i dinar a
Sant Corneli. A la tarda, ja de tornada cap
a casa, encara es va fer una altra parada
per pujar a visitar el Monestir de Santa
Maria de Queralt, a prop
de Berga.
La segona activitat
destacable es la tradicio-
El grup de Palafrugell “El Taper” va oferir una
nal revetlla de Sant Joan. magnífica cantada d’havaneres.
Com en els darrers anys
es van muntar les carpes L'acte, que es va cele-
i es van parar les taules brar dins la pista esportiva,
al mig del carrer Autopis- va comptar amb l'actuació
ta, on va tenir lloc la del grup 'El Taper' de Pala-
revetlla, que va consistir frugell que ens va oferir una
en un sopar i a continua- magnifica cantada d'havane-
ció ball amb musica en res, amb cremat per tothom
directe. Lamentable- a la mitja part. ■
ment, la foguera de sant
Joan que anys enrere era part indispen-
sable de la revetlla, ha anat desaparei-
xent apagada per un excés d’ urbanitza-
ció i normatives.
La darrera activitat fins ara ha sigut
la festa de l'Associació de Veïns.
Aquesta festa es coneguda com la
botifarrada, perquè les botifarres acaba-
des de coure a la brasa, solen ser la
base del menú. Aquest any va tenir lloc
el passat 17 de juliol i va tenir caràcter
extraordinari ja que va servir com a inau-
guració de la nova pista esportiva que
s'ha construït al Pla dels Vinyers.

Revetlla de Sant Joan. Fotos: Yolanda Fernández.


pDS_25
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:37 Página 26

ENTITATS [Eleccions. Sarrià decideix

LA COMISSIÓ CÍVICA DE SARRIÀ DE TER


DECIDEIX SEGUEIX VIVA
Comissió Cívica Sarrià de Ter Decideix!

F
a uns mesos un grup de persones de
Sarrià de Ter es varen ajuntar per for-
mar una comissió per tal d’ organitzar
una consulta popular. Una consulta
per la independència de Catalunya
que es va celebrar el passat mes d’abril i que de
ben segur tots i totes en tindrem bons records.
Durant mesos la comissió va estar treballant
perquè la consulta del dia 25 fos un èxit i gràcies
a tots els voluntaris i voluntàries ho vam aconse-
guir. La força del vot va ajudar a fer del 25 d’abril
del 2010 una jornada històrica i només pel fet que
aquest grup de persones es mobilitzessin en una
iniciativa cívica ja va valer la pena i més, quan es
tracta del futur del nostre país.
Voluntaris, comerços, entitats i associacions
de Sarrià van donar suport a aquesta iniciativa i van
ajudar a fer més gran la consulta, passant pels qui
van ser membres de mesa, com també pels qui
van ajudar el dia de l’arrossada. En el seu moment,
la comissió va donar les gràcies a tots plegats per
l’èxit col·lectiu que va significar la consulta i les rei-
terem en aquest escrit. Sense molts de vosaltres
no hagués estat possible.
Però la intenció de la Comissió de Sarrià de
Ter Decideix no és quedar-se aquí,
sinó continuar caminant i treballant
per ajudar que Sarrià de Ter sigui un
poble més actiu i participatiu que mai.
Presentació de la Comissió cívica AQUESTS SÓN ELS RESULTATS DEFINITIUS
Per això es continuarà organitzant la
Sarrià decideix. COMUNICATS PER LA PLATAFORMA
Taula per votar el 25 d’abril calçotada popular com la que es va
SARRIÀ DE TER DECIDEIX
davant l’Ajuntament. fer el mes de març, com així també
Fotos: A.Vila moure temes de poble i de relacions
Si 93,58% (846)
amb les entitats.
No 2,77% (25) Gràcies a tots i a totes per la
Blanc 3,10% (28) col·laboració en l’organització de la
consulta. Sarrià de Ter Decideix conti-
Nul 0,55% (5) nuarà aquí per no defallir en la tasca
Participació 23,03% (904) que, des de tots els àmbits, tots ple-
gats podem dur a terme pel reconei-
Abstenció: 76,97% (3.021) xement del dret a decidir del poble
català. ■

Cens: 3.925 (padró majors de 16 anys)

26_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:37 Página 27

ENTITATS [GERDS

Txell i Tano Pla, amb en Gregorio i la seva mare, a Aguacatán. Fotos: Txell Pla

EXPERIÈNCIA DE VIATGE
A GUATEMALA AMB GERD
Txell Pla

N
o era la primera vegada que anava de viatge amb GERD. L'altra vega-
da vaig conèixer la fàbrica de cadires de rodes que havien muntat a
Cuba i ara tornava a agafar l'avió per anar, aquest cop, a Guatemala.
Només d'arribar-hi, vam anar cap a Antigua on vam visitar Transi-
ciones; són els que muntaran una fàbrica de cadires a Guatemala.
La gent de Transiciones són una gent molt especial. Ells ens van acompanyar al
llarg del viatge i gràcies a això també vam establir més l'amistat. Són una colla de
nois discapacitats dels quals les seves edats oscil·len prop de la meva; això va ser el
que més em va sobtar. De seguida van tenir la iniciativa per explicar-me tant a mi com
a la resta de companys el que feien concretament cadascú a la fàbrica, també tenien
ganes d'explicar-te com havien arribat a la discapacitat i com s'havien omplert d'e-
nergia per tirar endavant.

pDS_27
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 28

ENTITATS [GERDS

1- Inauguració del Centre d’atenció al discapacitat d’ ASOPEDI a Aguacatán.


2- El taller de muntatge de cadires de rodes de Tansiciones, a la població d’Antigua.
3- Recepció a Aguacatán

Finalment, cal dir que tots ells El fet de visitar-lo va ser de molt ca, és un poble envoltat de muntanyes
també formen un equip de bàsquet, profit ja que vaig poder apreciar que d'uns 3.000 metres on s'hi troben les
del qual han quedat campions de cen- amb poc material de rebuig com és el comunitats (grup de gent que hi viu)
tre Amèrica. Veure'ls jugar amb aque- paper, la quantitat d'objectes que es que per arribar-hi, has de fer hores de
lla felicitat que els caracteritza és molt poden arribar a fer. cotxe.
gratificant. I per fi Aguacatán, poble agerma- El dia de la inauguració del centre
Després, vam anar a Panajachel. nat amb Sarrià de Ter on ha sigut un d'atenció al discapacitat d'ASOPEDI,
És un dels pobles bonics i petits que hi plaer conèixer la gent d'ASOPEDI; les coses van començar ben de mati-
ha al costat del llac Atitlàn on també hi associació de discapacitats que des de nada tot dividint-nos en diferents fur-
trobem tres volcans espectaculars de l'agermanament amb el nostre poble, gonetes i vehicles tot terreny per tal
veure. GERD hi ha donat suport. d'anar a les diferents comunitats de
Un dels altres pobles on vam anar Aguacatán és un poble molt dife- les muntanyes a recollir els socis per a
va ser Santiago Atitlán, on vam conèi- rent dels d'aquí i també dels que havia poder assistir a la inauguració.
xer ADISA; una associació de discapa- visitat fins en aquell moment d'allà ja Veure les cases on viuen i el tra-
citats que tenen un taller d'artesania. que tothom va vestit amb la roba típi- jecte que han de fer cada vegada que

28_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 29

ENTITATS [GERDS

volen sortir de casa seva per anar algun lloc, em va fer entendre que tenir una discapacitat és una situa-
ció difícil a combatre.A les 9 del matí tots érem al centre a punt per a la inauguració. Aquesta escola
rep cecs, sords, discapacitats físics i psíquics; té tres sales: una que és on imparteixen les classes, l'al-
tra estava carregada amb tot el material que acabava d'arribar-hi com ara cadires amb la taula inclosa,
i finalment una última sala molt
gran que la vam preparar per a la
festa. Per la part exterior, té un
gran jardí al mig amb una pati al
costat.
Un cop vam estar tots reu-
nits dins la sala, van parlar les
autoritats d'Aguacatan i l'autoritat
que venia amb nosaltres, en
aquest cas, Dolly Grau. Tots ells i
juntament amb GERD foren qui
varen tallar la cinta d'inauguració
del local.
Seguidament, mentre ens
entretenien amb actuacions de
pallassos i algunes demostra-
cions de balls tradicionals, es pre-
paraven les taules pel dinar de
germanor que va reunir unes 200
persones.
Vam acabar la festa amb música de marimba
i amb la tornada de tots els socis que s'havien
anat a recollir a les comunitats de les muntanyes.
Per tant, puc dir que gràcies a l'agermana-
ment entre Sarrià de Ter i Aguacatán agafa sentit
quan coneixes una societat pobre però rica de
valors.
Ara finalment, convido tothom qui pugui i qui
vulgui anar a conèixer el poble i les terres del vol-
tant perquè és una experiència per recordar sem-
pre i difícil d'oblidar.
Però tot i així des d' aquí a Sarrià volem for-
mar una comissió d'agermanament per seguir
donant suport a la tasca que fan els companys
d'ASOPEDI. ■

1- Taller d’artesania a Adisa, al poble de Santiago Atilán.


2- El taller de l’organització Transiciones, a Antigua.

LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_29
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 30

ENTITATS [Amics dels gegants

PRIMAVERA GEGANTERA
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Trobada de gegants a Roses, XVII Vila Gegantera.

A
la primavera tot brota La cita anual de l'Aplec d'en Cinto
i, com si es tractés de i la Maria tampoc ha faltat al calendari
manats d'espàrrecs primaveral. En aquesta ocasió s'ha
formidables, també els traslladat el seu emplaçament habitual
gegants es tornen a del pavelló municipal cap a les
alçar després d'una temporada d'hi- instal·lacions de la Cooperativa, a
vern més o menys reposada en la qual Sarrià de Dalt. Grans i petits han tingut
tot i el repòs no hem deixat de prepa- ocasió de provar-se capgrossos, tocar
rar-nos amb les gralles i la percussió. la gralla o timbal, firar-se una samarre-
Cal tenir els instruments a punt i la ta o -els valents de debò- atrevir-se a
solfa assajada. ficar-se sota les faldilles d'un gegant.
Els Amics dels Gegants de Sarrià A finals de maig, a Roses s'ha
de Ter hem començat la temporada celebrat la proclamació de la Vila
amb el primer compromís el Diumen- Gegantera Gironina, amb un apretat
ge de Pasqua, a Cornellà del Terri, on programa doble, de dissabte i diumen-
hem estat convidats a participar a la ge. La jornada sabatina consistia en un
trobada gegantera de la Festa. A Cor- gran aplec de capgrossos i es reserva-
nellà, localitat propera on ens han trac- ven els gegants pel diumenge. A totes
tat molt bé, hi retornarem durant la dues sessions hi vam ser presents,
temporada i ells ens tornaran la visita. entre les nombroses colles convida-

30_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 31

ENTITATS [Amics dels gegants

A la trobada de Roses, el dissabte varen sortir els capgrossos i


el diumenge els gegants. Fotos: Amics dels Gegants

des, arribades d'arreu de les comar- grans dels nostres veïns.


ques i amb gran èxit de públic i partici- La vigília de Sant Joan ens hem Finalment, hem acudit a la crida
pació. cuidat d'acompanyar l'arribada de la anual que, des de terres garrotxines,
Com cada any, a les primeries de Flama del Canigó, aquella petita porció ens fan a Montagut, a participar a la
juny té lloc l'Homenatge a la Vellesa, a del foc màgic que ha de permetre trobada gegantera. Com sempre, és
Sarrià. Com cada any, es compta amb encendre les fogueres al llarg i ample una de les cites més esperades de la
la nostra col·laboració tant a efectes del país. Des del carrer Major, vam temporada, de les que obren la porta a
d'animació gegantera i musical de la repartir la flama a les associacions de l'estiu que, carregat d'energia, activi-
cercavila com per l'organització i servei veïns dels diferents sectors, i vam tor- tats i festes majors, és el punt àlgid de
del dinar. Un any més, estem satisfets nar a Cornellà del Terri a encendre el la temporada. Us convidem a participar
d'haver prestat aquesta col·laboració seu foc de Sant Joan i gaudir de la en les nostres sortides: veniu a la
en la festa que homenatja els més revetlla organitzada. festa, veniu amb els gegants! ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_31
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 32

ENTITATS [Dones més que mai

COMPARTIR MOMENTS I TASQUES


Dones més que mai

posem les piles el mes de maig fent la


recollida i a l'octubre-novembre fent
els tastets. I de l'octubre i novembre,
de tastets i celebracions en podem
explicar un niu...!!! Sempre acompan-
yats d'uns gotets de Ratafia.

EXCURSIONS CULTURALS

Sitges: Museus Cau Ferrat - Maricel -


Museu Romàntic
La gimnàstica de manteniment es fa al pavelló. El Vendrell: La Vil·la
Casals - L'Auditori
COMPARTIR MOMENTS I TAS- Casals - Museu Deu.
QUES PER CRÉIXER A NIVELL Reus Modernista:
PERSONAL I MULTIPLICAR ELS Casa Navàs - Institut
MOMENTS DE FELICITAT Pere Mates - Priorat
de St. Pere
“DONES MÉS QUE MAI” hem tancat Barcelona: Museu
la temporada 2009-10 amb tot un del Mar
seguit d'activitats que es van repetint Sant Benet: Monestir
i consolidant al llarg dels diferents Medieval - Can Roca-
anys. Són fruit de la constància i l'es- mora - Fundació Alícia
forç d'unes quantes, i de la il·lusió i de Taller de pintura a l’oli al Centre cívic La Cooperativa
Berguedà: Castellar
la col·laboració de totes i tots. Són de N'Hug - Auditori -
activitats que varen començar adreça- Taller de pintura sota el mestratge de Fonts del Llobregat -
des de forma especial a les dones, l'artista Laura Casas. Per moltes ha Sant Corneli
però que resten obertes a tothom. significat descobrir i aprendre a dibui-
Ens hi aturem una estona, bo i xar i pintar. A les classes de pintura hi TALLER DE BIJUTERIA
fent memòria, per deixar-ne constàn- regna un silenci sorprenent, no impo-
cia en les pàgines d'aquesta revista. sat per ningú i volgut per totes, per tal Sota el mestratge de la Montserrat
de concentrar-se en la seva obra. Aymerich, imaginació i gust: vàrem
GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT S'ha pres part en diferents expo- fruir d'unes tardes d'il·lusió, bo i pas-
sicions d'artistes locals, l'any 2008 sant unes bones estones que es feien
Va començar amb un petit grup matí i durant la Festa Major, l'Ajuntament curtes i ens desconnectaven de les
tarda a la Cooperativa i d'uns anys cap va muntar una exposició als locals del coses de cada dia.
aquí es desenvolupa al Pavelló Munici- Patronat exclusivament de les alum-
pal amb un augment considerable de nes del taller de la Cooperativa. ALTRES ACTIVITATS
participants. De les 25 persones que
vàrem començar aquesta activitat RATAFIA ● Participació a les Jornades de la

l'any 1998, hem passat a ser-ne 70 en Dona Treballadora.


tancar aquest curs. Sobre la Ratafia en parlarem més ● Col·laboració amb les entitats del
endavant i amb més detall. Potser dir poble.
MANUALITATS. que del primer taller de Ratafia de ● Les nostres festes socials de Nadal,

TALLER DE PINTURA A L'OLI l'any 2002 n'ha sortit un grup molt Dijous Gras, Assemblea i Fi de curs
concret de ratafiaires amb moltes que acaben d'arrodonir les tempora-
El Taller de manualitats dels anys 2000 ganes de conèixer plantes i d'experi- des i ens deixen amb un bon gust per
al 2006 va passar a funcionar com un mentar amb diferents beuratges. Ens tornar-hi el proper setembre. ■

32_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 33

OPINIÓ [PSC

30 ANYS DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI


UN ESTÍMUL PER A LA CREACIÓ LITERÀRIA
Per Roger Casero Gumbau.
Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter
www.rogercasero.cat

L
a d'enguany ha estat la
30 edició dels Premis
Literaris Sant Jordi de
Sarrià de Ter, xifra rodona
que denota la maduresa,
constància, solidesa, compromís i
bona salut per al futur del nostre con-
curs literari. 30 anys dels Premis Lite-
raris Sant Jordi de Sarrià de Ter no són
només senyal d'un camí recorregut,
també són senyal d'una trajectòria
que ens situa fins al nostre present i
que ens projecta endavant, que ens
projecta cap al futur: els Premis Litera- Josep M.Sansalvador va ser l'encarregat de presentar els premis St.Jordi 2010. Foto: Jordi Paretas
ris Sant Jordi de Sarrià de Ter són i han
de seguir essent part del passat, pre-
Des dels seus inicis els Premis necessitats, tot i que des del meu i
sent i futur literari del nostre poble.
Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter nostre modest punt de vista, no sem-
van entendre que la creació literària va pre prou encertadament.
EL PASSAT DELS PREMIS LITERA-
vinculada a la formació de les perso- Les actuals bases dels premis
RIS SANT JORDI. Recuperant els
nes, a l'educació d'infants i joves i ens permeten observar alguns canvis
senyals d'identitat culturals
també a l'educació de persones adul- que s'hi han introduït, com la desapa-
tes. No en va al primer jurat dels pre- rició de la categoria juvenil i la seva
Si bé Josep Maria Sansalvador contex-
mis hi havia, entre d'altres, la repre- substitució per la nova modalitat de
tualitza magníficament els orígens
sentació de l'escola Montserrat i la del “haikús”. La creació de la nova moda-
dels Premis Literaris Sant Jordi al seu
professor de català per adults. Al cap i litat de “haikús” és tot un encert, però
article “De com nasqué un premi lite-
a la fi la creació del premi literari va ser que aquesta modalitat vingui a substi-
rari” d'aquest mateix número de la
més que un estímul per a la creació tuir la categoria juvenil és un error que
revista, em permeto tan sols fer una
literària entre infants, joves i adults de cal esmenar.
pinzellada sobre l'origen dels Premis
Sarrià de Ter, el premi literari també Sense cap mena de dubte un
Sant Jordi per remarcar-ne l'estímul
era l'expressió de la recuperació de la dels punts crítics dels darrers anys del
per a la creació literària, acompanyada,
cultura catalana i la seva normalització. premi literaris és la poca participació
si cal, de la formació.
Durant molts anys aquest model en la categoria juvenil, pel què efecti-
L'any 1980 Sarrià de Ter es troba-
de bases, amb lleugeres modifica- vament calia prendre alguna mesura
va en plena transició, no només en
cions, s'ha anat mantenint: premis per en aquesta línia. L'actual regidoria de
plena transició democràtica, sinó
a les dues modalitats (poesia i narrati- Cultura i equip de govern van optar
també en els inicis de la nostra transi-
va) en les categories infantils, juvenils per suprimir la categoria juvenil en les
ció cap a la independència municipal
i d'adults. categories de poesia i narrativa i al seu
de Girona.
lloc convocar el concurs de “haikús”,
El Consell Municipal de Sarrià de
EL PRESENT DELS PREMIS LITERA- amb la possibilitat d'enviar els “hai-
Ter va impulsar el premi literari amb
RIS SANT JORDI: L'adaptació, no kús” a través de missatges sms de
unes primeres bases de participació
sempre encertada, als canvis mòbil. Un error, novament, de concep-
amb dues modalitats, poesia i prosa, i
te: per més juvenil que siguin els sms,
tres categories, infantil, juvenil i
Al llarg d'aquests 30 anys els premis un “haikú” és una creació literària de
sènior, permetent la redacció de les
Sant Jordi han anat evolucionant, forma simple, cert, però de creació
obres en català o castellà.
adaptant-se a les noves realitats i complexa; un “haikú” és naturalment

pDS_33
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 34

OPINIÓ [PSC

a l'abast dels joves, però la realitat és premi local és una bona eina per pro- Sarrià de Ter és un concurs literari que
que aquests dos darrers anys han moure la creació literària i reconèixer i organitza l'Ajuntament, aquest és un
estat persones adultes qui han guan- potenciar els autors de Sarrià de Ter. fet que per evident i conegut que sigui
yat, i majoritàriament participat, en Aquest any l'equip de govern, en no ha de passar desapercebut. L'any
aquesta modalitat. motiu de l'efemèride dels 30 anys, va 1980 el Consell Municipal de Sarrià de
Ja l'any passat des del PSC de convocar una nova modalitat que com- Ter va convocar-ne la primera edició
Sarrià de Ter vam reclamar que no es binava la fotografia i la narrativa i la en el marc del “Mes cultural”, un con-
suprimís la categoria juvenil en les poesia, modalitat restringida només a junt d'accions i actes que tenien per
modalitats de narrativa i poesia, sinó la participació de veïns i veïnes de finalitat, en paraules de Joaquim
que es reforcés amb un treball conjunt Sarrià de Ter. És un pas, tot i que no Rodríguez, Conseller de Cultura del
amb l'IES Narcís Xifra, semblant al tre- sabem si és exactament el què calia Consell Municipal, “estructurar, si cal
ball conjunt que es fa amb el oficialment, tota una sèrie de fac-
CEIP Montserrat. Es tracta que tors imprescindibles cara a una
des de l'institut, a través de les progressiva culturització de tots”
assignatures de llengua i literatu- (revista Poble núm. 2 març 1980).
ra catalana, es treballi la creació L'Ajuntament ha de seguir
literària amb la participació dels tenint, a l'any 2010 i els propers
alumnes al premi, establint, si amb els Premis Literaris Sant
s'escau, algunes temàtiques per Jordi, l'objectiu de fomentar la
orientar millor els treballs literaris. creació literària local d'infants,
És cert que la categoria juve- joves i adults, i per al seu estímul
nil era un dels punts crítics dels ens sembla, des del PSC de
darrers anys, però la solució era Sarrià de Ter, que cal tenir pre-
reforçar-la, no suprimir-la. L'espe- sents aquestes propostes:
rit dels Premis Literaris Sant Jordi
de Sarrià de Ter és l'estímul per a ● Premi local per adults
la creació literària i suprimir la Proposem la creació d'un premi
categoria juvenil va conra l'espe- local en la categoria d'adults per
rit dels premis. Amb la categoria autores i autors de Sarrià de Ter,
juvenil em sembla que l'actual en les modalitats de narrativa,
equip de govern va llençar la poesia i “haikús”. La creació d'a-
tovallola prenent aquesta decisió. quest premi hauria d'anar acom-
Un altre dels punts crítics panyat d'altres accions de l'àrea
dels premis literaris, un d'aquells fer, donada la poca participació en la de cultura, com tallers d'escriptura,
aspectes que calia millorar, era la par- convocatòria. grups de lectura i accions coordinades
ticipació, en la categoria d'adults, de Els premis Literaris Sant Jordi de amb la formació de persones adultes
veïnes i veïns de Sarrià de Ter. En Sarrià de Ter s'han anat adaptant sem- del municipi entre d'altres.
aquest sentit des del PSC de Sarrià de pre a les necessitats del moment, és
Ter vam proposar la creació d'un imprescindible aquesta adaptació als ● Poesia i narrativa juvenils
premi local en categoria d'adults en canvis, a les novetats, però em fa l'e- Proposem la recuperació dels premis
les modalitats de narrativa i poesia. Al fecte que els canvis introduïts per l'ac- en les modalitats de poesia i narrativa
llarg d'aquests anys són moltes les tual equip de govern i regidoria de Cul- en la categoria juvenil. Actualment les
persones d'arreu que han estat pre- tura no han estat tots en la direcció bases dels premis deixen orfes de
miades amb les seves obres als nos- correcta. Per afrontar el futur cal ana- participació als joves en aquestes
tres premis literaris, exportant d'a- litzar el present, però també recórrer modalitats. La recuperació d'aquests
questa manera el nostre poble arreu al passat i retornar als orígens per cer- premis han d'anar lligats a un treball
de Catalunya i els Països Catalans. car de nou el camí, per no perdre la conjunt amb l'IES Narcís Xifra, institut
Aquest és un fet que cal valorar molt trajectòria, per saber projectar encer- de referència per a Sarrià de Ter.
positivament, però que cal fer compa- tadament els premis Literaris Sant D'altra banda també caldria crear
tible amb l'esperit dels nostres premis Jordi del futur. la categoria juvenil per al concurs de
literaris: l'estímul per a la creació lite- “haikús”, diferenciant-la de la catego-
rària, també i especialment la creació EL FUTUR DELS PREMIS LITERARIS ria d'adults.
literària local. A Sarrià de Ter hi ha SANT JORDI: Reptes per retornar
veïns i veïnes que escriuen poesia i als orígens ● Publicació de les obres premiades
narrativa, i des de l'Ajuntament cal La finalitat dels Premis Literaris Sant
potenciar-ne també la seva difusió: un Els Premis Literaris Sant Jordi de Jordi de Sarrià de Ter no ha de ser

34_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 35

OPINIÓ [PSC

només l'estímul per a la creació literà- per a regal institucional de l'Ajunta- pròpia escola organitza. A més el lliu-
ria, també han de ser un estímul per al ment (destinats quasi sempre a gent rament es fa en horari escolar, fet que
foment de la lectura, fet, aquest de fora del poble per qui el llibre pot dificulta l'assistència de les famílies
segon, que es garanteix amb la publi- tenir un interès relatiu), caldria cercar dels infants.
cació de les obres premiades. En la manera de fer-lo més accessible a Que no es mereixen els premis
aquest sentit les iniciatives, fa cinc les sarrianenques i sarrianencs, doncs infantils gaudir de la mateixa festa que
anys, de publicar un recull de les sincerament ignoro quants de vostès, els premis de les altres categories?
obres premiades en la modalitat de apreciats lectors d'aquesta revista, L'acte de lliurament dels Premis Lite-
poesia i, enguany, de publicar un recull heu tingut o teniu coneixement de la raris Sant Jordi de Sarrià de Ter ha de
de les premiades en narrativa és el publicació d'aquest llibre. ser una festa de tots i per a tothom, ha
camí. Com també la publicació d'altres de ser la festa de tots els premis lite-
obres en aquesta mateixa revista. ● Acte de lliurament del tots els raris que es convoquen, també la
Però la publicació d'un llibre no Premis Literaris Sant Jordi festa dels premis infantils.
és suficient, el següent pas és posar Una altra de les decisions errònies, a Aquestes són algunes de les pro-
aquesta publicació a l'abast de la gent. criteri nostre, d'aquest equip de postes que a criteri nostre cal treballar
Recentment s'ha publicat un recull de govern, ha estat suprimir el lliurament per afrontar els reptes de futur dels
les obres premiades en narrativa, llibre dels premis de la categoria infantil de premis Literaris Sant Jordi de Sarrià
editat per l'Ajuntament amb la l'acte dels Premis Literaris Sant Jordi, de Ter, fent dels premis un punt de
col·laboració de la Diputació. El llibre fent-ne l'entrega al CEIP Montserrat referència d'estímul per a la creació
té un preu de venta al públic de 15 € , conjuntament amb els propis premis literària local.
preu prou assequible, tot i que no sé si de l'escola. Els Premis Literaris Sant Jordi de
l'Ajuntament preveu recuperar així la La decisió de fer el lliurament de Sarrià de Ter són la nostra particular i
despesa feta. Al cap i a la fi el llibre la categoria infantil dels pemis Litera- modesta aportació a la creació literària en
està pagat, i el què ha de primar és ris Sant Jordi al CEIP Montserrat és un llengua catalana, però sobretot han de
posar-lo a l'abast de tothom; aquest error perquè d'entrada no tots els ser un punt de referència, en clau local,
és un llibre d'un interès especial per infants de Sarrià de Ter van a aquesta d'estímul per a la creació literària d'in-
als veïns i veïnes de Sarrià de Ter, pel escola, i d'altra banda perquè d'aques- fants, joves i adults de Sarrià de Ter. ■
què davant el risc d'esdevenir només ta manera es solapen amb els que la

pDS_35
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 36

OPINIÓ [CIU

CARPA AL MERCAT DE SARRIÀ


Per Jordi Costa i Serra
Delegat local de CDC

E
l passat 19 de militants de CDC
maig vàrem del gironès, junta-
instal·lar una ment amb Carles
carpa en el Puigdemont, a for-
mercat de mar part de la llis-
Sarrià; de forma habitual ta que la federació
procurem fer acte de pre- de CiU presentarà
sència en fires i mercats per a les properes
estar a disposició de la gent eleccions a la
que ens vol adreçar con- Generalitat. No cal
sells, suggerències o dir que conside-
només un detall tant impor- rem la seva elec-
tant com mantenir una con- ció com un premi
versa. merescut a la
Joan Bagué, Lluís Aymerich i Jordi Costa. Foto: CiU
A la carpa de Sarrià seva trajectòria
vàrem comptar amb l'assis- política i un reco- en els actes convencionals i que tinguérem l'oportunitat
tència d'en Joan Bagué, neixement a la tasca que, es solen establir uns vincles d'atendre.
president de CDC a la dia rere dia, desenvolupa ja menys formals en els dià- A les portes de la dis-
comarca del Gironès i d'en sigui com a alcalde, presi- legs. solució del Parlament i la
Gabriel Casas, alcalde de dent del consell comarcal o Amb l'aportació dels convocatòria de les elec-
Fornells i cap del grup de actualment com a diputat i alcaldes i regidors (el cap de cions ens preparem per tre-
CiU a la Diputació de Giro- per la seva implicació en llista per la província de ballar en la pròxima cam-
na; a més a més, també ha defensar i millorar els ser- Girona és en Santi Vila, panya electoral passat l'es-
estat president del Consell veis que han d'oferir les ins- alcalde de Figueres) fa que tiu i la finalitat d'aquesta
Comarcal del Gironès i, en titucions als ciutadans. la llista que presentem al carpa ja era recollir idees
un àmbit més personal, pre- Juntament amb els Parlament de Catalunya tin- per la confecció del nostre
sident del club handbol For- dos convidats, en Lluís gui una forta visió municipa- programa.
nells. Aymerich i jo mateix tingué- lista per resoldre les políti- Voldria agrair amb
Per tot això, aquest rem l'ocasió de recollir salu- ques de país donat que són aquestes línees les aporta-
nostre company i amic té tacions, idees i suggeri- gent que treballen directa- cions i ànims que vàrem
una gran vinculació amb el ments per la nostra feina ment sobre el terreny i en recollir durant tot el matí del
poble de Sarrià i les seves del dia a dia en el govern del contacte amb els veïns; així mercat i traslladar-vos les
entitats; uns dies després poble; en aquestes carpes ens ho varen demostrar al felicitacions que els dos
d'aquest acte ha sigut pro- al carrer no hi ha la rigidesa llarg del matí en les dife- convidats ens varen donar
posat per l'assemblea de ni la distància que existeix rents converses i consultes pel vostre tracte ofert. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova


17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres


Tel. 972 508100
Fax 972 508143
PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA E-mail: admin@totcolor.es
MAQUINÀRIA I DECORACIÓ info@totcolor.es

36_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 37

OPINIÓ [ERC

4a FESTA D'ERC DE SARRIÀ DE TER


Per Esther Portilla i Benito
Presidenta d'ERC a Sarrià de Ter

no vol ser de cap de les Vull agrair a amics


maneres, una reunió com en Domingo Infantes
només política, tot hi que i en Jordi Pujades, la seva
com amics aquest any col·laboració a l'hora de
ens han acompanyat els cuinar les sardines, la
diputats Ma. Mercè Roca i feina que fan i l'esforç per
en Pere Vigo, ni és la nos- ajudar que tot surti bé. No
tra intenció convèncer cal dir que tots els meus
ningú dels nostres ideals, companys de la secció
és senzillament, un sopar son gent amb un esperit
més, un motiu purament treballador extraordinari i
de germanor. Els prepara- sense ells res seria possi-
tius, reunir els companys, ble. I la meva gratitud a
distribuir tasques, tot el tots els sarrianencs i
que comporta organitzar, sarrianenques que ens
és després sempre com- van acompanyar i van gau-
A causa del temps, la sardinada es va fer la pavelló municipal, assistint unes
pensat, la feina feta amb dir del sopar i del ball. ■
200 persones. Foto: ERC
il·lusió, sempre surt bé.

Q
uan arriba veïns i veïnes, una d'aques-
l'estiu, Sarrià tes nits d'estiu, organitzant
de Ter omple la 4ª FESTA D'ERC, la millor
els carrers manera de fer poble, és gau-
amb revet- dir les estones amb els nos-
lles i sopars populars. Tot el tres amics. Més de 200 per-
municipi viu un ambient fes- sones vam poder gaudir
tiu per compartir amb els d'un sopar popular , d'una
veïns i veïnes nits a la fresca, sardinada que tot i no se'n
i tots plegats gaudir de la un poble de costa, es va
màgia que té l'estiu. convertint en una tradició
Enguany la secció local per part nostra, tot just en
d'Erc a Sarrià de Ter hem acabar de sopar vam passar-
volgut compartir un any més ho bé amb el ball, fins avan-
amb tots els nostres amics, çada nit. La FESTA d'ERC,

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter


Tel. 972 17 04 48

pDS_37
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 38

cultura
De com nasqué
un premi literari
Per Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

a primavera del 2010 vaig la vella Europa les coses començaven a representants de l'escola d'EGB i de les

L
rebre una trucada que em canviar: a Polònia naixia el sindicat Soli- AA.VV., i Josep M. Fàbregas, professor
va omplir d'orgull -i de satis- darnosc, una peça que va ajudar a la de català a Sarrià. L'acte de lliurament
facció, que diria aquell-. La configuració política del continent tal de premis aniria acompanyat d'una
regidoria de Cultura de l'A- com la coneixem avui. Va ser un any de ponència sobre poesia catalana a càrrec
juntament de Sarrià de Ter morts: van traspassar personalitats de dels poetes membres del jurat.
tornava a confiar en mi per a la presen- gran talla. Félix Rodríguez de la Fuente Imaginem-nos com devien ser els
tació de l'acte de lliurament dels Premis perdia la vida a Alaska, l'Arquebisbe treballs presentats a concurs. L'any
Sant Jordi, que arribaven a la 30ena edi- Romero era assassinat a El Salvador. 1980 només hi havia ordinadors en ofi-
ció. Era una efemèride rodona, impor- Morien Jean Paul Sartre, Alfred Hitch- cines bancàries i tal vegada a Hisenda.
tant: no hi ha massa iniciatives culturals cok, el Mariscal Tito, el Xa de Pèrsia, Res de PC's ni portàtils ni internet. Con-
que arribin a fixar un currículum tan per- Henry Miller, Peter Sellers, Llorenç Villa- ceptes com ara “processador de tex-
llongat en el temps. Trenta anys són longa i John Lenon era tirotejat per un tos” o “correu electrònic” eren poc
trenta anys i vaig creure que pagava la lector de JD Salinger. Massa necrològic, més que ciència ficció. Les obres es
pena capbussar-se fins als orígens del tot plegat. S'imposava una aproximació teclejaven amb una soferta Olivetti o
premi per poder constatar que, real- a l'actualitat sarrianenca. L'Anna Maria una venerable Underwood i gruixos de
ment, des de llavors ha plogut prou. disposa d'un arxiu amb tots els núme- paper carbó; i es presentaven en mà o
Els premis literaris Sant Jordi es ros de la revista POBLE, predecessora per correu certificat. Fins i tot en aquest
van convocar per primera ocasió l'any d'aquesta que ara mateix tenim als dits, sentit, la irrupció de la informàtica repre-
1980. En aquella època jo era molt més i que és la crònica més fidedigna del senta un abans i un després pel que fa
jove que ara i ni tan sols residia aquí. O que passava a Sarrià en aquell temps. a la manera d'escriure.
sí. Vivia a Girona, i si hem de ser fidels a L'editava el Consell Municipal i hi parti- En números posteriors de la revis-
la història i a la cronologia municipal, cipaven les forces vives socials de l'è- ta (volia ser mensual, dada prou revela-
l'any 1980 Sarrià de Ter estava annexio- poca: les Associacions de Veïns de dora de l'activitat que s'hi teixia) es va
nat a Girona, afegit com un pedaç cosit Sarrià i del Pont Major i la Unió Esporti- refrescant la convocatòria. En el núme-
de manera més o menys poc destra. va Sarrià. Poble també emprenia el vol ro 2, del mes de març, Quim Rodríguez
D'ajuntament com a tal no n'hi havia. aquell llunyà 1980. Combinava el català parla abastament del mes cultural pro-
S'havia habilitat un Consell Municipal i el castellà (hi havia articles en una llen- gramat i ja en el número 4, del mes de
que feia les funcions de representació gua o altra) i informava sobre l'actualitat maig, s'hi reprodueix el poema guanya-
local davant la Casa Gran de la Plaça del immediata, local i veïnal, de Sarrià i el dor en la categoria sènior del concurs
Vi i desplegava, a través dels seus Pont Major, dos enclavaments que tra- literari. Es titula Prec de lluita i va signat
membres, una gran activitat. No ens dicionalment han anat de bracet. per Neus Fernàndez i Mundet, autora
avancem a la jugada, però. En el número 1, del mes de febrer, de la qual no hem obtingut major infor-
Com que al moment de la convo- ja es feia anunci del concurs que s'havia mació -Google dixit- que localitzar-la al
catòria del premi jo tenia tan sols cator- de celebrar a la primavera, en el marc Principat d'Astúries on es dedica a la
ze anyets, vaig voler-me documentar un d'un ambiciós i intens més d'abril cultu- medicina i a la investigació. Al número
xic sobre què havia passat en aquelles ral. Es començaven a anunciar i a pro- del mes de juny hi apareix una crònica
diades. Vaig adreçar-me a la Biblioteca gramar debats, xerrades, exposicions, breu de la diada de Sant Jordi i un
Emília Xargay, on l'Anna Maria Fornells, teatre, actuacions musicals. El Conse- resum del mes cultural de 1980. Els
bibliotecària de capçalera, em va proveir ller de Cultura era Quim Rodríguez i professors Rossich i Puigvert van pro-
de material abundós. Vaig començar a havia agafat el toro per les banyes i no nunciar la seva lliçó sobre poesia con-
regirar anuaris que em refrescaven al s'hi posava pas per poc. Pel que fa a les temporània i va actuar, com a valuós
memòria. L'any 1980 va ser el dels Jocs bases del concurs, eren molt laxes: final de festa, el rondallaire Jaume Arne-
Olímpics a Moscou, els del boicot dels poesia i prosa, possibilitat de participar lla, que hores d'ara segueix repartint
Estats Units. El President Pujol va ence- en català o castellà, categories infantil, corrandes pel país.
tar el primer dels seus mandats a la juvenil i sènior. Es fixava un jurat de pri- La gran riquesa de Poble (i de qual-
Generalitat, a Madrid s'imposava aquell mera, format per Albert Rossich, Joan sevol publicació local en general) és el
moviment musical i cultural que es con- M. Puigvert, el President del Consell paper impagable que fa de notari de
vení a denominar movida madrileña. A Municipal, el Conseller de Cultura, l'actualitat. A banda del material concret

38_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 39

CULTURA [de com nasqué un premi literari

referit al premi literari sobrepassà l'alçada dels


que hi he trobat i que pisos, tal com es pot veure.
seria complicat anar a Els tranquils espectadors
cercar per altres vies que es veieren sorpresos
(arxius municipals, llibre per aquesta traca final, sor-
d'actes…) m'he pogut tosament fa uns dies que ja
fer una idea prou exacta han deixat d'estossegar.”
de com rutllava tot ple- Així naixia l'any 1980
gat trenta anys enrere. el nostre concurs literari, fill
Els continguts de la de la promoció municipal i
revista es nodrien de par- Els regidor de cultura Sergi Torrentà i l’alcalde Roger Torrent amb els premiats d’en- de la inquietud cultural
ticipació de les entitats, guany: Francesc Orenes, Jon López de Viñastre, Montserrat Altarriba i Alejandra sarrianenca. D'aleshores
Bahí.Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter
de cròniques, d'informa- ençà, el camí ha estat llarg
ció municipal, però també i profitós. Aquell certamen
d'elements menors que En el número de juny s'anunciava la literari local, modest i pri-
ofereixen una panoràmica gens menys- revetlla de Sant Joan, a celebrar al Pla merenc ha obert els horitzons fins a
preable. La publicitat n'és un. Hi aparei- de l'Horta. Hi actuarien el conjunt musi- tenir difusió i rebre participants provi-
xen anuncis d'establiments bancaris: el cal Sintonia, de Sarrià de Dalt, amb nents de gairebé tots els territoris de
Banco de Bilbao (sense Biscaia ni Argen- cares conegudes i joveníssimes, i d'un parla catalana. Des de fa moltes edi-
taria), la Banca Catalana (que ha anat a cantant solista, un tal Román Carrasco, cions venen inscrivint el seu nom en els
parar a aquell mateix grup), la Caixa d'Es- que es publicitava amb un sobrenom annals del Premi Sant Jordi autors de
talvis Provincial de Girona (que ha anat artístic amb ganxo: “El Manolo Escobar renom, gent activa que participa en con-
deixant pel camí adjectius i preposicions de Gerona”. cursos, que té obra publicada i que es fa
i moltes coses més…) i establiments Un fet que va fer córrer tinta fou sentir en el món literari català. Sense
comercials locals que han arribat als nos- l'actuació de la brigada motoritzada de la perdre de vista la modèstia del concurs,
tres dies amb molt bona salut. Policia Municipal de Girona, que va tenir podem celebrar amb orgull que noms
Les fotos antigues, que hi eren lloc al Pont Major i que el mateix número de prestigi han volgut participar-hi i ens
presents, són sempre un actiu impor- de juny recollia puntualment. Els agents han distingit amb la seva presència.
tant, un patrimoni que val la pena servar. motoritzats feien exhibicions amb motos
I pel sol fet de publicar-les i tenir-ne cus- tan poc indicades per a l'acrobàcia com UN VELL ANHEL
tòdia, part de la seva supervivència i aquelles monolítiques Sanglas 400. No
record ja està assegurada. Amb les em puc estar de copiar-ne un fragment, Era la peça que faltava. Si en celebrar
informacions publicades, la revista es una autèntica joia del periodisme local els vint-i-cinc anys dels Premis Sant
feia ressò d'efemèrides destacables. que certifica que l'humor no està mai Jordi l'Ajuntament va editar un recull de
L'any 80 es celebrava el 25è aniversari renyit amb la feina ben feta i el rigor infor- treballs guanyadors seleccionats en la
de l'handbol a Sarrià. I les rates de matiu: “…L'exhibició de la Policia Muni- modalitat de poesia, ara, en commemo-
biblioteca com jo trobem perles impaga- cipal Motoritzada va complaure al nom- rar-ne les trenta edicions, s'ha publicat
bles com la publicació del nomenclàtor brós públic assistent. El que no les tenia l'esperat recull de treballs de narració,
de carrers, al número 4, del mes de totes era el Tinent d'Alcalde Sr. Jaume una passejada literària des dels anys
maig. A cinc anys de la mort del Gene- Curbet, que passà l'estona patint, no fos vuitanta cap aquí. Al Peu de la Lletra -
ral Franco, la democràcia jove tot just cas que algun guàrdia es fes mal. I és Selecció de Narrativa: vet aquí un títol
s'estava consolidant. Es van canviar els que segons sembla ni la Policia Muntada esperat, en una edició cuidada. És un
noms de moltes vies urbanes. Els del Canadà fa les coses que fan els nos- volum que fa patxoca. S'han cuidat els
carrers dedicats a José Antonio i a tres. Fan altres coses, però segur que detalls, el paper, el grafisme, la presen-
Calvo Sotelo es van refondre en l'actual aquestes no. tació i -naturalment- el contingut. No hi
carrer Major. El que anava dedicat a Hi havia un agent que no s'acabava són totes les obres guanyadores però la
Queipo de Llano es va rebatejar com a de blincar del tot quan tocava tirar-se selecció és notable. Hi són presents les
Petit. La plaça del General Mola va que- enrere, i encara ho feia un xic de costat. obres de Mercè Ferrer, Eduard Ferrer,
dar com a Plaça de l'Obra i la del Gene- No sabem si és degut a la manca d'en- Ramon Busquets, Pere Ribas, Ramon
ralísimo no és altra que la placeta de la trenament ja que no hem d'oblidar que Lluís González, Joan Cardona, Remei
Font. Pitjor sort van córrer els carrers es tractava de la presentació mundial Romanos, M. Coloma Roig, Helena Vis-
dedicats al pobre Doctor Fleming (el de d'alguns números, o bé si és que no vikis, Pere Joan Martorell, Carme
la penicil·lina), que va passar a encoma- s'havia descordat suficientment la faixa. Cabús, Josep Valor, Ramon Pardina,
nar-se a Sant Gaietà i el de Ramon Llull, L'acabament de l'exhibició fou real- Núria Martí i Santiago Diaz. I la nòmina
que es dedicà al Migjorn. ment sonada. La pols sortida a pressió de premiats va creixent. I la història dels
La perla de les revistes, però, és d'un extintor per a apagar la rotllana de Premis va prenent una consistència
aquella informació que vista a trenta foc per on havien saltat les ferotges imparable.
anys vista fa somriure o riure oberta- “Sanglas” i els seus valerosos genets, Llarga vida als Premis Literaris
ment. N'hi hem trobat bons exemples. va inundar el lloc i la columna de fum Sant Jordi de Sarrià de Ter! ■

pDS_39
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 40

cultura
ÀREA DE CULTURA: LITERATURA, BIBLIOTECA, TRADICIONS
Se rgi Torrentà, 2on Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura
Cristina Vicedo, Àrea de Cultura

Sant Jordi 2010


l dissabte 24 d'abril, l' ves com els Premis Sant Jordi.

E Ajuntament de Sarrià de
Ter va celebrar l'acte de
lliurament dels Premis
Literaris Sant Jordi. I ho
va fer en un entorn recentment
rehabilitat, el Pati del Patronat, un
“Al Peu de la Lletra” ofereix
una selecció d'obres guanyadores
del màxim guardó al llarg d'aquests
30 anys del concurs literari. És per
tant un recull molt variat en que
s'inclou 17 textos d'autors de diver-
nou espai recuperat per al municipi ses provinences i formació, gent
que des del dissabte ha demostrat que en molts casos ja tenen peces
que pot ser un excel·lent escenari L’alcalde Roger Torrent va presentar el llibre, al Peu
publicades que avalen la seva qua-
per a molts esdeveniments cultu- de la Lletra, una selecció de relats curts dels guan- litat literària. El llibre compta amb
rals. La voluntat del Consistori és yadors dels premis de prosa dels darrers 30 anys. un pròleg-presentació signada per
Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter
que un cop renovat, aquest espai l'Alcalde de Sarrià de Ter, Roger
esdevingui no només una nova
porta d'entrada a l'Ajuntament sinó
també un una nova plaça cívica del
municipi. Enguany els Premis Sant
Jordi arribaven a la seva 30ena edi-
ció i amb aquest motiu l'Àrea de
Cultura ha impulsat l'edició del lli-
bre “Al Peu de la Lletra” que reu-
neix una selecció de les obres guan-
Recital poètic i musical
yadores del màxim guardó en la “Paraula i sentiment”
modalitat de narrativa al llarg de tot a càrrec de Jaume
aquest temps. El llibre va ser pre- Calatayud i Vicente
Monera. Foto: Jordi
sentat de manera oficial en el trans- Paretas.
curs de l'acte de lliurament dels
Premis Sant Jordi celebrat a la Sala
Patronat. Francesc Orenes i Navarro, de Sant Torrent; així com la presentació dels
L'acte va començar amb una Julià de Vilatorta, en la modalitat de dos màxims responsables de l'Àrea
introducció a càrrec de Josep Ma. Poesia, amb l'obra “Tres flashos”. de Cultura: Maties Martí, Conseller de
Sansalvador que va anar desgra- Montserrat Altarriba i Vilarasau, de Cultura l'any 1980, en els inicis dels
nant un seguit d'anècdotes publica- Sallent, en el concurs d'Haikus pel Premis Sant Jordi, i Sergi Torrentà,
des per la premsa de 1980, any en recull “Franja del migdia. Menjador actual Regidor de l'àrea l'any en què
què l'Ajuntament inicià els premis i lleure”. Finalment Alejandra Bahi s'arriba a la 30ena edició.
literaris que han seguit fins al dia Ossa fou la guanyadora dels nous Un cop presentada oficialment
d'avui. A continuació començà el premis “Sarrià de Ter, amb els ulls i la nova publicació de l'Àrea de Cul-
recital “Paraula i sentiment” a les paraules”, per la seva fotografia tura, Roger Torrent aprofità la troba-
càrrec de Jaume Calatayud i Vicen- i text dedicats a la Biblioteca Emília da literària per destacar la remode-
te Monera que oferiren un Xargay. lació del Pati del Patronat que con-
excel·lent tastet poètic i musical Roger Torrent, Alcalde de formarà a partir d'ara un magnífic
basat en diversos poetes catalans. Sarrià de Ter, va prendre la paraula espai per actes com el lliurament
A la mitja part Sergi Torrentà, per presentar la publicació del nou dels Premis Sant Jordi. Seguida-
Regidor de Cultura, lliurà els premis llibre editat que és un recull amb un ment es va reemprendre la segona
als guanyadors de la present edició. alt valor històric i representa el part del recital, i la música i els poe-
Concretament, Jon López de Viñas- compromís de l'Ajuntament per mes de Sagarra, Riba, Salvat-
tre, de Barcelona, en la modalitat de seguir impulsant la literatura i la Papasseït, Espriu i Martí i Pol, entre
Narrativa, amb l'obra “Germans”. cultura, a través d'eines tan positi- d'altres, van cloure l'acte. ■

40_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 41

ÀREA DE CULTURA

“El Menú de l'escriptor”

E
l dia 1 de juny va tenir lloc gut escriptor de diversos llibres dedi- escriptor i, coneixedor que la xerrada
a la Sala Patronat una cats a la cuina. comptaria també amb la participació
xerrada del ja tradicional El dimarts a les 8 del vespre de l'associació sarrianenca Dones
cicle El Menú de l'escrip- doncs, la Sala Patronat va reunir a més Més que Mai que presentarien al
tor que agrupa les dife- de cinquanta assistents que van voler públic la seva ratafia, es va referir als
rents biblioteques del Gironès. escoltar les amenes i divertides parau- lligams de certs plats amb l'acompan-
Enguany el cicle duia per títol “Les les de Pep Nogué. La xerrada va yament d'una bona ratafia i també la
biblioteques fan xup-xup” i estava dedi- comptar amb una introducció a càrrec complexitat i varietat que comporta la
cat al món de la cuina i la gastronomia. de Josep Guardiola, periodista espe- seva elaboració. En acabar la xerrada,
La Biblioteca Emília Xargay de cialitzat en temes gastronòmics. el públic assistent va poder fer un tas-
Sarrià de Ter va convidar el conegut Pep Nogué va explicar històries i tet de la ratafia elaborada per Dones
gastrònom Pep Nogué, també recone- anècdotes de la seva tasca com Més que Mai. ■

La Flama del Canigó

E
l passat dia sota terra, dimonis boiets, ange-
24 a les vuit lets, miquelets, segadorets,
del vespre, va gavaigs, familiars... Nit d'encan-
tenir lloc un tades i de bruixes.
dels actes
més esperats, la rebuda de EL FOC ÉS EL NUCLI DE LA
la Flama a Sarrià de Ter. Es COMUNITAT. La llar de foc, el
tracta de rebre la tradicional fogar, la família. El caliu del que
flama aquest any portada fou. El Foc Nou encenia el tió de
directament des de el Cani- Nadal. Era el Nadal del Sol. La
gó en bicicleta fins a Sarrià foguera a la plaça és la comuni-
per un dels components tat que se sap i se sent poble.
dels Amics dels Gegants. Arribada de la Flama del Canigó en bicicleta, acompanyada per les gralles Són els Focs del Sol Ple. Volem
dels Amics dels Gegants. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter.
Arribats a Sarrià, els Gra- que abrandi, i que trempi al roig
llers dels Amics dels viu la nació catalana, que faci
Gegants van acompanyar la Flama fins EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ. crepitar les ginesteres. Tirem-hi her-
la porta de l'Ajuntament on l'alcalde Pirineu, serralada de foc. Al cim del bes oloroses!
sarrianenc la va rebre i la va entregar a Canigó, la Flama encesa d'una espur- Envoltem, saltem, sardanegem el foc!
les associacions que celebren revetlla na s'expandeix. No entén de fronteres LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLA-
perquè puguin gaudir d'aquesta flama d'estats, de cultures, d'identitats, de MES SÓN LA RAUXA. Llengües de
durant tot el solstici d'estiu . Un acte classes, de generacions ni de creen- foc convertides en paraules i clamors.
que ja comença a ser tradició al poble. ces. S'abranda de Guardamar a Salses La Flama del Canigó s'ha convertit en
A continuació us detallem el mis- i de Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'a- un símbol d'identitat dels Països Cata-
satge que des d'Omnium Cultural feia germana amb la nació occitana a tra- lans. En aquest poema, Maragall va
arribar junt amb la Flama: muntana. I a migjorn i a xaloc, amb la fer de la poesia una profecia:
cultura amaziga, que celebra des de Pirineu, si resplendissis
"EL FOC ÉS LA PRIMERA MERAVE- sempre la festa ritual de les fogueres. tot encès de mar a mar,
LLA". Ho deia Joan Maragall, de qui A la Nit de Sant Joan remembrant els fills en vetlla,
enguany commemorem el 150è ani- com és festa d'alegria les memòries del passat,
versari del seu naixement. El foc era ne fan festa els cristians les finances del pervindre
dels déus i els déus n'estaven gelo- i els moros de Moreria. i els misteris d'eix atzar
sos. Però "és el que els déus han ama- que fa que els fills d'una mare,
gat allò que fa viure els humans". Viu i ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN que els homes d'un sol parlar
contradictori. Encomana claror i escalf ELS ESPERITS DE LA NATURA, tinguin els braços en l'aire
vital. Crea, inspira, transforma. follets del foc i del vent, minairons de tots alhora bracejant,

pDS_41
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:38 Página 42

cultura i el crit d'una sola llengua Que els genis del foc encenguin els les dues maneres de ser poble. Exer-
s'alci dels llocs més distants aires: dracs, guites, plens, diables, tra- cim l'antic vot fogueral, i QUE CADA
omplint els aires encesos bucaires, moixigangues, atxes, torxes, FOGUERA SIGUI UN REFERÈNDUM
d'un clamor de Llibertat! falles, haros, fars, petards, coets, cas- POPULAR PER LES NOSTRES LLI-
tells de focs... BERTATS. ■
QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHI- Tornem a encendre fogueres a les pla-
BEIXI LES NOSTRES FOGUERES ces de pobles i ciutats! Recuperem- Joan Soler i Amigó
ANCESTRALS, ni amenaci la nostra les, perquè corren el risc d'extingir-se. Escriptor i Premi Nacional
tradició foguera, ni ofegui la nostra Encenguem les ciutats! Apostem per de Cultura Popular 2006
llengua, ni retingui la nostra llibertat. la ciutadania. Per l'etnos i pel demos,

LLIBRES
“ELS JARDINS SECRETS”
Josep López i Georges Escribano

J
osep López Un dels motius de tren- un gran alliberament i
Romero és cament de les parelles és la una necessitat huma-
periodista, falta de respecte i la falta na i també cal que la
escriptor, confe- d'espai que pot acabar en nostra parella tingui
renciant i coach maltractament psicològic. aquest espai i res-
d'autors. Ha escrit diversos Endinsem-nos una pectar el nostre. Tot i
llibres com: “ El camino de mica en la psicoanàlisi de així, pot aparèixer la
las hormigas” (2007),“El Sigmund Freud. Aquest por i la gelosia si no
valor del samurai” (2008) i metge i neuròleg austríac va acceptem aquest
“La il·lusió” (2009). dividir l'ànima en la cons- espai que necessita
Georges Escribano és ciència, el preconscient i l'in- la nostra parella.
psicòleg i terapeuta, espe- conscient. Eva Martínez amb Josep López.
cialitzat en l'anàlisi transac- La consciència conté
cional (sistema de psicoterà- totes les emocions i percep- ça amb nosaltres mateixos
pia individual i social propo- cions de cada persona en el perquè això ho transmetem
sat pel psiquiatra Eric Berne) present. als altres.
de la Universitat Sigmund El preconscient es L'absència del nostre
Freud i de l'Escola d'Anàlisi composa dels records, jardí secret, també pot com-
Transaccional a París. També desitjos, necessitats que portar el trencament d'una
ha escrit el llibre “El benefi- podem dur a la consciència a parella. Això pot repercutir
ci” (2010) juntament amb través d'un esforç mínim. econòmicament i social-
l'escriptor Àlex Rovira. I finalment, l'incons- ment perquè es pot produir
Cada persona necessi- cient que és on hi ha tot el una separació o un divorci i
ta tenir el seu jardí secret, un que no es pot accedir a la totes les conseqüències que
espai d'intimitat, emocional i consciència, com per exem- comporti, és a dir, buscar
creatiu que tota parella ha de ple els somnis. una nova vivenda, comprar
respectar i que comporta Sentir, pensar i actuar És molt important la via un nou vehicle i altres des-
una estabilitat emocional. Si són els tres pilars de les per- de l'Alteritat, és a dir, posar- peses. Per tant, és molt
no és té aquest espai perso- sones. El sentiment i el pen- se al lloc de l'altra persona i important la confiança en la
nal, pot sorgir la tristesa, l'a- sament no tenen límits, però intentar entendre com es pot parella.
gressivitat i pots emmalaltir, en canvi la nostra manera sentir i també l'empatia, la És un llibre amb molt
depèn de la personalitat que d'actuar pot afectar a altres capacitat de comprendre l'al- de sentiment, planer i molt
tinguis. persones. tra persona, sense fer-ne profund.
Aquest jardí secret ens La construcció del jardí judicis. Són termes entrella- Us felicito pel vostre lli-
pot servir per pensar, per secret de cada persona dóna çats i relacionats amb el crei- bre que segur que s'endinsarà
deixar anar les fantasies, les pas a la individualitat. xement personal. I també és al cor de moltes persones! ■
nostres pors i les nostres Cadascú ha d'acceptar important tenir una bona
il·lusions. el seu jardí secret. Significa autoestima, una autoconfian- Eva Martínez Escobosa

42_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:39 Página 43

CULTURA [llibres

“ECLIPSI. Una manera de viure el càncer”


a sinopsis de la de la modificació de la per- paulatinament i

L contraportada
del llibre, ens
apunta que es
tracta d'un:
“Relat, clar i concís,
redactat de manera breu i
entenedora, a través del
cepció del món i de la vida,
una ensenyança per apren-
dre a transformar uns
moments difícil en una
època amable, un descobrir
activitats per omplir el temps
al costat de la família i dels
ser conscient del
que això significa-
va, ja que repre-
sentava posar al
descobert i a
mans de tothom
una part íntima de
qual, Rosa, explica l'expe- amics, una observació del mi, superant una
riència de superar un càncer comportament humà enfront reticència inicial.
de mama, a partir del dia del d'un fet molt quotidià, que No es tracta-
diagnòstic i el posterior trac- encara avui en dia, resulta va de realitzar una
tament, des d'una vessant ser un tema difícil de parlar- relat molt extens,
real i optimista. ne amb naturalitat per la sinó tot al contrari
L'esperit d'acceptació i majoria de tots nosaltres. calia cercar les
superació de com va viure Per això volia contribuir, en la paraules adients i
tot el procés, pot servir d'a- discreta mesura que ho puc encertades. Les
portació per a les persones fer, a esvair la por que envol- justes, per aconse-
que en algun moment de la ta el càncer, a fomentar-ne guir un relat ente-
seva vida, es puguin trobar una visió més extravertida i nedor, senzill i pro- Rosa Dachs, durant la presentació que va fer del seu
en una situació semblant”. desimbolta. per, que a través llibre a la sala Patronat. Foto: Quim Llunell.
Fent honor a la veritat Intentar escriure sobre de les explicacions
puc afirmar, que el seu con- tots aquest punts va resultat que ens pot oferir
tingut és molt més que això, ser en un primer moment un una persona anònima, sem- viure la malaltia, extreure tot
aquest llibre és part de la exercici terapèutic, tot blant a qualsevol de vosal- el bo que em podia aportar,
meva vida, un període viscut seguint i poc a poc les anota- tres, arribes al cor del lector, intentant aprendre de la situa-
molt intensament. En les cions van anar prenent amb el ferm propòsit d'inten- ció que vivia.
seves pàgines hi he reflectit forma de llibre, fins arribar al tar d'ajudar a qui ho necessiti, Com a nota final us con-
sentiments, he desgranat format definitiu, però per que fos però en primer terme vido i animo a compartir totes
unes vivències, exemplificat materialitzar aquest projecte i per sobre de tot, un reflex aquestes reflexions que he
el fet personal d'encarar-me en una edició i prendre la de la realitat des d'un punt de palesat en aquest llibre. ■
amb la malaltia per vèncer-la. decisió de publicar-ho, va cal- vista optimista, tal i com jo
Es tracta d'un retrat singular dre mesurar aquesta opció sempre vaig esforçar-me per Rosa Dachs

Una porta de coneixement al nostre abast


n nou món. Ple de d'altres ens expliquen com és la joven-

U somnis, màgia, aven-


tures i coneixements.
Una porta oberta que
dóna a la sala de la fan-
tasia on tothom té dret a imaginar, a
oblidar els problemes, a resoldre'ls, a
adquirir coneixements i com no, a
tut d'aquests temps, uns ens poden fer
plorar de mala manera, mentre que
d'altres ens poden fer riure fins agafar
mal al cos, però sigui quin sigui el seu
gènere, d'un llibre en gaudirem sem-
pre. Per als més menuts és un lloc per
crear, on dibuixen i aprenen plegats.
divertir-se. Cada història, una aventura, Sort tenim a Sarrià de poder gaudir d'a-
cada frase, un pas cap al millor tresor. Fotografia i text guanyador del premi “Sarrià de Ter, quest meravellós espai. Cada vegada
amb els ulls i les paraules”.
L'entreteniment. El lloc ideal i agrada- se'ns fa més petit, per això d'aquí poc
ble amb possibilitats infinites per apren- xer la gent del poble d'una manera dife- marxaran a un nou edifici més gran, on
dre a divertir-se somniant; o per posar rent, pels llibres que llegeixen. Molts encara més gent gaudirà de tot el que
en potència la utilitat de la imaginació, llibres, però cadascun ben diferent, n'hi ens posa a l'abast la nostra biblioteca,
per resoldre dubtes educatius o perso- ha per a tots els gustos, per a totes les la biblioteca de Sarrià de Ter. ■
nals, per desenvolupar el nostre llen- opinions i de tots els nivells. Un ens pot
guatge i vocabulari i, com no, per conèi- parlar de la discriminació, mentre que Alejandra Bahí

pDS_43
SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:39 Página 44

cultura
L'any de la mort
de José Saramago
Per Àngel Garcia

A
mitjans de juny moria ment en el moviment No
l'escriptor portuguès a la guerra, essent l'enca-
i premi Nobel de Lite- rregat de la redacció del
ratura de l'any 1998, Manifest i de la seva lec-
José Saramago. Para- tura en una de les mani-
frasejant el títol d'un dels seus llibres, festacions a Madrid.
m'he permès encapçalar aquest escrit Cuba. Tot i tenir,
sobre la seva figura literària i humana. com la majoria dels
José de Sousa Saramago neix a intel·lectuals d'esquerres,
Azinhaga l'any 1922. Fill de pares simpaties pel model
camperols i amb pocs recursos, va cubà, l'any 2003, arran
haver de deixar els estudis i posar-se a dels problemes amb els
treballar des de molt jove. Primer feu balseros, Saramago retira
de ferrer i després d'administratiu, el seu suport al règim
començant a escriure alguna cosa que castrista. “D'ara enda-
o bé no tingué èxit o senzillament ni vant-va dir-Cuba seguirà
s'arribà a publicar. Durant prop de el seu camí. Jo em
trenta anys no va escriure res, “No quedo”.
tenia res a dir, i quan no es té res a dir, per «fer comprensible una realitat 2004 Palestina. Critica durament l'acti-
el millor és callar” va dir. fugissera, amb paràboles sostingudes tud israeliana en una trobada de
L'any 1969 s'afilia al Partit Comu- per la imaginació, la compassió i la iro- suport a Arafat.
nista Portuguès i col·labora en un diari nia». 2004 Signa una carta de suport al
d'abast nacional O Diário de Notícias Als 87 anys va morir a Lanzarote poble sahrauí.
del qual aviat en va ser expulsat per víctima d'una llarga malaltia. 2009 Visita l'activista Aminatu Haidar
raons ideològiques. Va ser censurat i en vaga de fam a Lanzarote.
perseguit en temps de la dictadura de EL COMPROMÍS A aquest breu inventari, caldria
Salazar, aconseguint finalment feina afegir la publicació de multitud d'arti-
en una editorial i fent traduccions. Home profundament compromès cles i opinions sempre punyents amb
Entre 1972 i el 1973 fou redactor del amb les idees d'esquerres i de pro- el poder i en defensa dels més desafa-
Diário de Lisboa, i l'any 1974 s'afegeix grés, mai no va dubtar a significar-se vorits.
al gran moviment anomenat la "Revo- públicament en favor de les més
lució dels Clavells", que portaria la diverses causes. Aquest n'és un breu L'ESCRIPTOR
democràcia a Portugal. resum:
L'any 1988 es casa amb Pilar del 1974 Va participar en la Revolució dels Després d'una primera novel·la quasi
Rio, qui passarà a ser la seva traducto- Clavells que acabaria amb la dictadura desconeguda Terra de pecado, publi-
ra. Pocs anys després, amb motiu de de Salazar. Posteriorment, i durant poc cada l'any 1947, no tornaria a publicar
l'escàndol que provoca a Portugal la temps va treballar al Ministeri d'Infor- amb èxit fins l'any 1982 amb Memo-
publicació de L'evangeli segons Jesu- mació de Portugal. rial do convento, on explica en un
crist, es trasllada definitivament a 1997 Amb motiu de la matança de període de trenta anys, les dures con-
viure a Lanzarote. camperols a Chiapas, visita la zona i dicions del poble portuguès en temps
L'any 1998 li fou concedit el els campaments de refugiats. S'entre- de la Inquisició.
Premi Nobel de Literatura, el primer a vista i dóna suport al Subcomandante L'any de la mort de Ricardo
un escriptor portuguès. L'Acadèmia Marcos. Reis, publicada l'any 1984, recrea el
Sueca va destacar la seva capacitat 2003 guerra de l'Iraq. Participa activa- retorn a Lisboa d'un dels heterònims

44_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 45

del gran escriptor Fernando en coneix la seva


Pessoa. Una interessant fitxa. Saramago
reflexió sobre la realitat i la ens parla de l'aïlla-
ficció d'un personatge ima- ment i l'amor en la
ginat, en l'escenari nostàl- societat contem-
gic de la Lisboa dels anys porània.
trenta. La caverna,
A La balsa de piedra, publicada l'any
de l'any 86, planteja un fet 2000, tanca la tri-
singular: una profunda logia i parteix del
esquerda als Pirineus, con- mite de Plató. "El Centre", que marcava ja una de les del sistema de pensions...
verteix la Península Ibèrica emblemàtic lloc metropolità principals característiques Com sempre jugant amb
en una illa a la deriva. Una que s'articula com a nucli de la seva àmplia producció: l'absurd i donant-li la volta
metàfora sobre l'hegemonia inevitable de les persones i la introspecció psicològica. fins fer-lo creïble.
d'Europa i EEUU i una pica- les seves activitats indus- El que ens planteja El viaje del elefante del
da d'ullet al somni panibèric. trials, agrícoles o artesanals, Saramago amb aquesta 2005, és el relat del viatge
L'any 1991 publica ens és presentat com a sinò- inquietant descoberta, són d'un elefant des de Lisboa
L'Evangeli segons Jesu- nim del benestar, progrés i els dubtes sobre la pròpia fins a Viena passant per Valla-
crist, una heterodoxa i polè- modernitat a que tots estem identitat. La recerca del dolid, ciutat de residència de
mica visió de la vida de obligats a aspirar. “El Cen- doble esdevé la recerca del l'aleshores regent d'Espanya.
Jesús que va provocar una tre” ofereix als residents seu alter ego, potser la des- Una novel·la coral -l'au-
encesa polèmica amb El totes les sensacions i emo- coberta de si mateix. tor va preferir dir-ne un conte
Vaticà, i que el govern por- cions que necessiten per tal L'any 2004 publica llarg-on el protagonista no és
tuguès va vetar al Premi de que no els calgui sortir-ne: Ensayo sobre la lucidez. A humà, però sí que ho és la
Literatura Europea en consi- des d'un temporal de pluja i les eleccions d'una ciutat, la condició humana. Una delícia
derar que ofenia els catò- neu fins a platges tropicals majoria dels habitants deci- i un divertiment que es lle-
lics. Aquest fet va motivar paradisíaques. És també un deixen votar en blanc. El geix en un tres i no res.
que fixés la seva residència parc temàtic on res no és govern, temorós que La seva última obra
definitiva a Lanzarote. veritat. Un fals progrés que aquest gest pugui malme- publicada en vida va ser
Ensayo sobre la anul·la tots els valors, una tre els fonaments de la Caín, gairebé vint anys des-
ceguera, de l'any 1995 modernitat imposada que democràcia, ho atribueix a prés del polèmic Evangeli
forma part, junt amb Tots anul·la l'individu fomentant, una conxorxa internacional segons Jesucrist. Un irreve-
els noms i La caverna, contradictòriament, l'indivi- anarquista. Una profunda rent i irònic recorregut per
d'una trilogia sobre la identi- dualisme. reflexió sobre la participació alguns passatges de la Bíblia.
tat de l'individu. Una estran- El hombre duplicado, i el poder. I també sobre les Saramago redimeix el prota-
ya malaltia deixa cegues les del 2002, podria afegir-se a armes més freqüents del gonista de l'assassinat d'Abel
persones. Totes menys aquesta trilogia. Un home poder: els culpables han de i considera a Déu com l'autor
una. Una reflexió sobre la de prop de quaranta anys, ser eliminats i si no es tro- intel·lectual d'aquell fet.
solidaritat, l'ètica i l'amor. professor d'història en un ben, s'inventen. Saramago, ateu decla-
Una novel·la dura, que el institut, divorciat i amb una Si aquí imaginava un rat, sempre tingué una rela-
director brasiler Fernando vida més aviat gris, desco- país on la gent vota en blanc, ció crítica amb l'església.
Meirelles va adaptar al cine- breix casualment que té un a Las intermitencias de la “No crec en déu i no em fa
ma en una versió també doble. El tema però no és muerte (2005) va més enllà cap falta -va declarar. Els
força dura. nou: ja l'escriptor rus Fiodor i s'inventa un país on la mort ateus som les persones
A Tots els noms (1997) M. Dostoievski (1821-1881) deixa d'actuar, on la gent no més tolerants del món. Un
un buròcrata kafkià de nom en una de les seves prime- mor. La joia i l'entusiasme creient fàcilment passa a la
José (l'únic nom que apareix res novel·les, El Doble, va col·lectiu esdevenen aviat intolerància”.
al llibre) s'enamora bojament abordar aquest tema des desesperació i caos: la con- Descansi en pau en el
d'una dona de la qual només d'un vessant més psíquic i gestió als hospitals, la fallida cel dels ateus. ■

pDS_45
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 46

espai 2.0
@RogerCasero Twitter,
o el batec de la xarxa a
140 pulsacions per minut! #twitterPdS73
Per Roger Casero Gumbau.
http://twitter.com/RogerCasero

E
l Twitter és una de les Twitter = bloc pel que té de publi- ya Twitter té 1,8 milions d'usuaris (juny
eines web 2.0 que més cació de continguts. 2010), superant els de Myspace
força està agafant els Twitter = missatgeria instantània (1,7m) i apropant-se a Flickr (2m).
darrers mesos. Hi ha qui perquè permet enviar missatges direc- Twitter, doncs, ha esdevingut un
defineix el Twitter com tes a seguidors. autèntic canal d'informació i d'actualitat
una xarxa social, però la seva concep- Twitter = SMS per la tipologia de col·laboratiu en directe. Qualsevol
ció és més de canal d'informació. El missatge, curt i sintètic. Però un twit esdeveniment o notícia pot tenir la seva
Twitter és, de fet, un servei de micro- no s'escriu igual que un SMS. repercussió a Twitter, pel que és també
blogging. Possiblement caldria, abans Twitter = xarxa social perquè inte- una interessant font d'informació.
de seguir explicant què es i com fun- gra les actualitzacions dels qui seguei- Però Twitter és molt més que un
ciona Twitter, aclarir alguns conceptes: xes i integra les teves actualitzacions a espai on escriure breument què estàs
qui et segueix. fent en aquell moment, Twitter és un
Web 2.0: més que una tecnologia, és Què vol dir Twitter? Twitter en espai on compartir què està passant,
una actitud, o més aviat és la nova acti- català vol dir refilar, piular, pel què dels què t'està passant, què t'interessa.
tud que la tecnologia ens permet adop- twits en podem dir piulades i de twite- Opinions, recomanacions, notícies,
tar en la nostra navegació a la xarxa. La jar piular. El símbol del Twitter és un preguntes... també estats d'ànim: a
Web 2.0 ens permet passar de ser ocellet, de fet els qui fem servir Twit- Twitter tot hi cap, sempre amb 140
subjectes receptors i passius a ser ter anem fent piulades en la nostra caràcters.
actius i generadors de continguts. conversa 2.0 Una altra de les claus de l'èxit de
La simplicitat del Twitter és una de Twitter és la seva viralitat, és a dir, la
Xarxa social: és l'estructura on es les claus del seu èxit: digues en 140 seva gran capacitat de generar boca-
creen les relacions a través de la inter- caràcters allò que vulguis. Però Twitter orella. La clau de la viralitat són els
acció dels diferents nodes, persones o no és l'únic servei de microblogging, seguidors (els “followers”) i la seva
grups de persones. n'hi ha d'altres però no tots han tingut capacitat de retwitejar. Per tenir segui-
tant d'èxit. Plurk és un altre servei de dors primer cal ser seguidor d'algú,
Microblogging: per dir-ho d'una microblogging, molt popular al sudest donar-se a conèixer. També anunciar
manera poc acadèmica, seria la publi- asiàtic. Altres serveis de microblogging en altres xarxes el teu perfil a Twitter.
cació de continguts tipus bloc però de són Identi.ca, Jawnce o Jaiku. Twitter comptabilitza la gent que
manera molt sintetitzada. Però centrem-nos en Twitter: es segueixes (“following”) i els seguidors
va crear el 2006 a partir d'un projecte (“followers”).
El Twitter és doncs un servei web que de desenvolupament de l'empresa Les piulades de la gent que
permet publicar contingut amb entra- Obvious, LLC. Al principi era utilitzat segueixes apareixen a la teva pantalla
des, apunts, que no superin els 140 com a eina de comunicació interna de Twitter, al “timeline”. El “timeline”
caràcters. però aviat es va llançar públicament. és el fluxe d'actualització cronològica
Els 140 caràcters no són un capri- Al llarg d'aquests anys Twitter de continguts de la gent que seguei-
ci ni una xifra aleatòria; són els 160 s'ha consolidat com l'eina web 2.0 xes. De la mateixa manera les teves
caràcters que permet un sms reser- referent en microblogging. Per fer-nos- piulades apareixen al “timeline” del
vant-ne 20 per incloure el nom de l'u- en una idea, Twitter té més de 105 mil Twitter dels teus seguidors. Per tant
suari. milions d'usuaris registrats arreu del jo al Twitter veig les actualitzacions de
De fet hi ha qui el defineix així: planeta. Twitter s'està situant al capda- la gent que segueixo i la gent que em
Twitter = blog + missatgeria instantà- vant de les xarxes socials rere Facebo- segueix veu les meves actualitzacions.
nia + SMS + xarxes socials. ok i apropant-se a Myspace. A Espan- Una de les primeres coses que

46_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 47

ESPAI 2.0

cal fer a Twitter és cercar usuaris inte- veure els “tweets”


ressants a seguir, bé per temàtica, per agrupats sota una
amistat... A més Twitter permet agru- mateixa etiqueta i
par els usuaris que segueixes en llistes desar la cerca per a
per interessos comuns. A mesura que futures consultes.
vas seguint usuaris també aquests i Però no només
altres usuaris et començaran a seguir. puc generar contingut
Respecte els usuaris que seguei- a Twitter, puc fer
xo puc fer altres accions, si l'usuari em altres coses amb el
genera molèsties: deixar-lo de seguir continguts dels qui
(“unfollow”), bloquejar-lo (“block”) o segueixo. Ja hem dit
denunciar-lo per spam (“report que l'activitat dels qui
spam”). Bloquejo un usuari quan no segueixo va apareixent al meu “timeli- nivell corporatiu: empreses, marques,
vull que em segueixi i el denuncio ne”, on puc veure els continguts que entitats, mitjans de comunicació o par-
quan considero que en fa un mal ús. publiquen; aquesta informació jo puc tits polítics utilitzen Twitter. Presenta-
Una vegada registrat puc escollir retwitejar-la o respondre-la. cions de productes, els titulars del dia,
si el meu “timeline” serà obert a Quan retwitejo (RT) replico, reen- notícies corporatives o l'atenció al
tothom o només als meus seguidors. vio la informació de l'altre als meus client són usos corporatius corrents.
Si el meu “timeline” és públic, serà seguidors, aportant viralitat al contin- Com altres eines web 2.0 el Twit-
visible per tothom encara que no esti- gut publicat. Quan em retwitegen una ter es pot sincronitzar amb altres apli-
gui a Twitter a través de la meva direc- piulada, el meu contingut també guan- cacions com el Facebook, de manera
ció personalitzada: ya viralitat: si jo tinc 10 seguidors la que les piulades es publiquin també al
http://twitter.com/RogerCasero meva piulada la veuran 10 persones; si mur del Facebook. També des d'altres
Si ho desitjo puc protegir el meu un seguidor meu té 10 seguidors i fa serveis web es pot publicar al “timeli-
“timeline” i fer-lo visible només als un RT d'un apunt meu, la meva piulada ne” del Twitter: des de blocs o altres
meus seguidors. serà vista pels seus 10 seguidors... editors de continguts: Slideshare, Spo-
Llavors ja estic a punt per comen- Quan responc a un apunt d'una tify, Youtube, etc. El Twitter també per-
çar a generar contingut, començar a persona que segueixo (@) inicio una met la sindicació de continguts, dels
piular: “@RogerCasero Estrenol Twit- conversa oberta amb ella sobre el seu “tweets” via rss (Really Simple Syndi-
ter!”, Però una piulada pot contenir apunt. S'estableix un diàleg en obert cation).
més informació més enllà del text: que es va actualitzant en ambdós L'rss és un sistema que permet
enllaços i etiquetes. “timeline” del Twitter. sindicar continguts, és a dir, dirigir con-
Pel que fa als enllaços es poden A Twitter també puc establir un tinguts d'una web a una altra pàgina
afegir url (Uniform Resource Locator) diàleg privat, que no es publica al web o lector de continguts. Per exem-
de webs, que volem recomanar o con- “timeline” obert. Per aquests usos ple sindicar els continguts de diferents
siderem interessants, però sempre puc utilitzar els missatges directes blocs al meu lector de Google.
dins els 140 caràcters. (DM), un servei de missatgeria intern. El Twitter és una eina més per
La url és la direcció única que Els missatges directes també tenen la incrementar el tràfic a altres webs nos-
identifica una pàgina web a internet. limitació de 140 caràcters i natural- tres: blocs, pàgines personals, perfils
Aquest fet obliga a escurçar la url ment també els pots respondre. de Facebook, etc. Si publiquem un
per disposar de més caràcters pel text Els continguts de les piulades són apunt al nostre bloc i en fem difusió via
que l'acompanya. Hi ha diversos gestors molt variats: opinions, titulars, informa- Twitter amb un enllaç, el nostre apunt
de Twitter que permeten escurçar les url, ció, recomanacions... al bloc es beneficiarà de la viralitat de
fent-les més compatibles amb Twitter. Al Twitter també es poden com- Twitter. També ja són molt utilitzades
Les etiquetes, “hastags” (#) per- partir imatges, amb aplicacions les aplicacions per fer un RT directa-
meten donar una mateixa categoria a paral·leles com Twitpic, Tweetphoto o ment des del bloc o pàgines web, de
diferents piulades. Això permet agru- Twitxr. Per a compartir vídeos hi ha manera que amb un sol clic es pot
par-les sota aquesta categoria, encara Twiddeo o Vidly. Per a la gestió d'un o replicar un contingut d'un altre web a
que hagin estat publicades per usuaris més comptes de Twitter hi ha aplica- Twitter.
diferents. Jo puc escriure una piulada i cions com hootsuite o cootweet. Una de les utilitats que té Twitter
afegir-hi aquesta etiqueta #sarriadeter També hi ha aplicacions de gestió del a Catalunya és l'actualització sobre la
Si d'altres usuaris afegeixen aquesta Twitter per a l'escriptori com Tweet- informació de l'estat de les Rodalies o
etiqueta a les seves piulades totes que- deck o Seesmic Desktop o bé per a del trànsit: averies, retards, retencions
daran agrupades a l'etiqueta. Les eti- realitzar enquestes via Twitter amb i altres incidències es bolquen al
quetes són de gran utilitat per seguir Polldaddy o Twtpoll. moment per part d'usuaris a Twitter
esdeveniments o un tema concret. A I és que el Twitter no és utilitzat essent una informació en directe que
través del cercador de Twitter es poden només a títol personal, també s'usa a pot resultar de molta utilitat.

pDS_47
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 48

espai 2.0
I són molts més els usos que el Twit-
ter pot tenir, de fet tots els que et puguis
imaginar!
Recorda:
El Twitter, els microblocs en general, Usuari: és el teu nom a Twitter, va
precedit por l'arroba (@): @usuari.
tenen èxit perquè a diferència dels blocs,
no requereixen llargues i elaborades crea- Tweet: piulada, és cada un dels mis-
cions de continguts. Amb 140 caràcters satges que publiques, amb una extensió màxima de 140 caràcters i
pots sintetitzar una idea, una opinió, un que apareix al teu “timeline” i als de les persones que et segueixen
missatge, una comunicació... (“followers”).
No hi millor manera de conèixer Twit-
ter que registrant-s'hi i començar a publi- Timeline: és l'espai central de Twitter on de manera cronològica es
car i compartir contingut. T'hi sumes? van mostrant els “tweets” de les persones que segueixes. Com més
Algunes recomanacions per treure usuaris segueixis més activitat i actualització tindrà el teu “timeline”.
tot el suc a Twitter:
Following (seguint): són aquells usuaris que segueixes, aquells als
Utilitza el teu nom i cognom, o la combi-
que has marcat l'opció seguir (“follow”). Els seus “tweets” aparei-
nació d'aquests, per al teu nom d'usuari.
xen al teu “timeline”.
Fes servir un nom d'usuari que t'identifi-
qui bé. Followers (seguidors): són aquells usuaris que ens segueixen, que
Igualment publica una imatge de per- han marcat per al nostre perfil l'opció de seguir (“follow”). Els nos-
fil que t'identifiqui: millor una foto teva tres “tweets” apareixen el seu “timeline”.
que un logo, una marca. Si utilitzes un
avatar fes que s'assembli a tu. Follow i unfollow (seguir i deixar de seguir): són les accions que puc
Omple l'espai del perfil: la localitza- fer per seguir o deixar de seguir un usuari.
ció, la biografia i l'enllaç. Pel que fa a l'en-
Block i report spam (bloquejar i denunciar per spam): són les accions
llaç, si tens una pàgina personal o bloc
que puc fer per bloquejar un usuari, no permetent que em segueixi,
posa-li; si no però tens Facebook, dirigeix
o denunciar-lo a Twitter per si considero que fa un mal ús del seu
l'enllaç al teu perfil al Facebook o a alguna compte fent spam (publicitat intensiva, reincident i no desitjada) o
altra web personal. aportant contingut ofensiu.
Publica les teves opinions, allò que
fas, allò que per tu és important comuni- Reply (resposta): és la resposta, és la manera d'enviar un missatge
car, sigues tu mateix. No publiquis res que obert, publicat al “timeline”, a un o més usuaris. L'usuari o usuaris a
no diries en públic, no revelis secrets qui faci la resposta rebran en obert el missatge i els seus seguidors
inconfessables. també el veuran. Per enviar el missatge obert s'utilitza l'@ davant el
No abusis del RT, als teus seguidors nom d'usuari: @usuari1 @usuari2 Aquest sistema és el mateix per a
els interessa més el què tu penses. les mencions.
No et limitis només a piular; escolta
Mention (menció): és l'altra part de la resposta. Quan un usuari
també els teus seguidors i estableix con- escriu una resposta amb el nostre nom @RogerCasero, apareixerà al
versa. nostre “timeline” i en un espai específic amb totes les mencions.
Respon a les respostes i missatges
directes que rebis, sobretot si contenen Direct Message (missatge directe): és el missatge que enviem de
preguntes o t'interpel·len. manera directa i privada a un usuari. Aquest missatge només és visi-
I sobretot, ni al Twitter ni a cap altre ble per l'emissor i el receptor. Cal que el destinatari sigui un segui-
eina 2.0 et converteixis en un troll! dor teu i els missatges s'inicien amb les lletres DM. Al Twitter hi ha
Un troll és una persona que es dedi- un espai específic que conté la safata de missatges rebuts i enviats.
ca intencionadament a provocar usuaris i
Retweet: és l'acció que fem quan repliquem un “tweet” d'una perso-
lectors d'internet a través de comentaris
na que seguim al nostre “timeline”, fent-lo visible als nostres segui-
insistents i ofensius.
dors. S'identifica amb les sigles RT i hi apareix també el nom d'usua-
Finalment comentar-vos que aquest ri de qui ha creat el “tweet”. Twitter disposa d'un botó per retwitejar
article ha estat publicat al Twitter agregant directament un “tweet”. Quan fem un RT donem valor a allò que
totes les piulades amb aquesta etiqueta: compartim d'una persona que seguim als nostres seguidors.
#twitterPdS73
Hastags (etiquetes): són les etiquetes que ens permeten agrupar
Ens trobem al Twitter! ■ diferents “tweets” en una mateixa categoria (tema, concepte...).
Poden ser compartides per diferents usuaris encara que no es
segueixin entre ells.

48_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 49

ACTUALITAT [La Rosa més riallera

DOSSIER D’HISTÒRIA

150 ANYS DEL


NAIXEMENT
DEL POETA
JOAN MARAGALL
Per Josep Brugada

Retrat de Joan Maragall


pel pintor modernista
Ramon Casas.

J oan Maragall i Gorina va néixer el 10 d'octubre de 1860 en un carrer ombrívol del barri de la
Ribera de Barcelona, el carrer de Jaume Giralt. Aquest personatge que estava cridat a l'exer-
cici de l'advocacia, després d'acabar la carrera sense massa entusiasme, entrà de la mà de Joan
Mañé i Flaquer en el món incipient del periodisme del nostre país per acabar dedicat a l'art de les lle-
tres des d'una atalaia certament privilegiada. A trenta anys, Maragall entra al “Brusi”, el “Diario de
Barcelona com a secretari del prohom de la burgesia barcelonina Joan Mañé i Flaquer tot i que d'an-
tuvi Maragall no subscrivia les idees del diari. Quan el jove Maragall s'endinça en una i altra tasca

pDS_49
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 50

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

Retrat dels fills de Clara Noble i Joan Maragall amb la dida.

Clara Noble, esposa del poeta Joan Maragall

periodística a la redacció del diari ja


havia publicat diversos poemes, tex-
tos que va recuperar i l'any 1881 en
presenta alguns als Jocs Florals. A la
revista “La Ilustració catalana” hi va
publicar el seu poema intitulat “Oda
infinita”, que ha estat considerat el
Taula del despatx
punt de partença de la seva poesia de de la casa dels
to més romàntic: Maragall al carrer
Alfons XII de
Tinc una oda començada Barcelona.
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'ha dictada
tot quan canta en la ventada romanticisme d'arrel patriòtica que que supera el romanticisme carrincló
tot quan brilla per l'espai. propugnaren figures com Àngel Gui- dels homes de la “Renaixença” i amb
merà, Jacint Verdaguer, Joaquim la seva poesia i la seva teoria literària,
No ens entretindrem en el pre- Rubió i Ors o Manuel Milà i Fontanals. Elogi de la paraula (1903), Elogi de la
sent article en elaborar una biografia Per tant, amb aquest antecedents, Poesia (1907), fa un salt qualitatiu
de detalls de Joan Maragall perquè hi sembla lògic que les directrius literà- envers un romanticisme més pur,
ha prou llibres que ens donen matisa- ries del jove Maragall prenguessin molt més espiritual i estètic el qual
da referència del que va ser la restrin- aquest caire. Val a dir que el jove provenia de les essències d'Aleman-
gida vida del poeta, puix com és noto- Maragall no s'apassionà ni pel món de ya. I aquesta és la qüestió. Situat
ri, Maragall va viure només justament la carrera de dret ni tampoc massa pel Maragall en un ambient de treball en
cinquanta anys. D'aquesta primera periodisme, en canvi sí que va ser un el qual li venia bé la combinació de
època dels primers assajos poètics esperit inquiet i apassionat per conèi- l'escriptura literària i la tasca periodís-
hem de dir que Joan Maragall va mos- xer el que literàriament ens arribava tica a la redacció de “El Brusi”, la lec-
trar-se en la seva joventut com un de la cultura i la filosofia europees. tura d'una obra cabdal del romanticis-
home amb una autèntica sensibilitat Sempre he pensat i he tingut me alemany, el Werther de J.W.Goe-
romàntica. De fet en aquells temps, la percepció que Joan Maragall repre- the, text que Maragall va llegir reitera-
finals del segle XIX, l'estètica que va senta per a la nostra cultura, la baula, dament quan tenia vint-i-quatre anys,
dominar en les nostres lletres va ser el l'element clau, la personalitat decisiva això l'empenyé de bo de bo a apren-

50_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 51

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

dre la llengua alemanya. L'aprenentat- com a escriptor, la plata-


ge de l'alemany va projectar certa- forma del diari li permet
ment el jove Maragall vers un cosmo- moltes coses. Entre arti-
politisme al qual per l'època pocs hi cle i columna, entre confe-
havien aspirat. Després de l'excitació rència i la captivació per la
intel·lectual que li provocà el Werther poesia, Maragall també
de Goethe, vingué la lectura de les exerceix de traductor. A
Elegies romanes i ja després la feina més de traduir algun clàs-
de traduir textos de l'alemany a la nos- sic com Homer o Píndar,
tra llengua. el seu desig és també el
Al cap de dos anys de la seva de treure el cap envers el
entrada a la redacció del diari, Joan que s'està elaborant a
Maragall va debutar com articulista a Europa i més concreta-
les pàgines de “El Brusi”. Hi escrivia ment en la cultura aleman-
amb bastant regularitat de manera ya, de manera que des-
que la seva firma va començar a ser prés dels grans poetes,
coneguda i apreciada en els medis Goethe, Novalis, Heine,
intel·lectuals i burgesos de la Barcelo- Schiller, dels músics com
na de l'època. Maragall hi escriu Bach o Wagner (del qual
columnetes amb articles de caràcter tradueix al català el llibret
social, polític i també de caràcter cul- del Tristany i Isolda), Mara-
tural. En els primers anys hi ha una gall es topa amb l'obra i la
prevalença pels articles que fan refe- personalitat potentíssima
rència a la literatura i a la poesia, a l'art de Friedrich Nietzsche del
de la paraula com ell mateix expressa- qual tradueix una part del
rà. I així, amb articles, conferències i Zarathustra de manera El poeta Joan Maragall en la seva maduresa.
al·locucions va anar-se forjant la perso- que Joan Maragall és el
nalitat catalanista i intel·lectual del primer traductor d'aquest sensibilitat però sí l'acompliment
jove Maragall. Vista la seva obra en la filòsof en el context de la cultura cata- d'uns anhels amorosos ben expres-
seva globalitat Joan Maragall se'ns lana i en el context hispànic. Per tant, sats en la seva lírica de joventut:
presenta com un pensador. Recordem doncs, el sentiment i l'estètica romàn-
que és ell qui es mostra en tot tiques -del romanticisme més pur- es Quants amors abandonats
moment preocupat per l'encaix de reforcen per sempre més en la seva a les vores dels camins
Catalunya i Espanya. És l'avi dels personalitat i de retruc en la seva obra van llançant desesperats
Maragall d'avui qui composa l'Himne a poètica per l'efecte de l'estudi de la llurs aromes pels confins! (3)
la senyera, és ell el de “La dansa més cultura alemanya. Voleu un poeta
bella que es fa i es desfà”, és aquest romàntic? Doncs ací el tenim per par- Després quasi any darrera any
home de lletres que composa la “Oda tida doble, per constitució i sensibilitat s'esdevindiria la maduresa intel·lec-
a Espanya”: personal i per formació. tual i personal del poeta amb els tret-
ze fills que es succeïrien.
On ets, Espanya? -no et veig enlloc. Quin dia avui! Els camps ja són tots verds
No sents la meva veu atronadora? I ella m'ha aparegut com novament Resplendenta, sencera, arrodonida,
No entens aquesta llengua -que et Al bell atzar del dia, un sol moment s'alça per sobre el mar la lluna plena:
parla entre perills? Sos ulls com flors a sobre meu oberts. així sento pujar la meva vida
Has desaprès d'entendre als teus fills? El cel era serè i el jorn brillant, astre sense minvant en nit serena.
Adéu Espanya! (1) El vent d'hivern tornava ventijol... Dels braços dels amics als de l'aimada,
Jo me n'he anat pel jorn enlluernat un moment vaig sentir l'esgarrifosa
Ja que hem fet referència al A meditar els seus ulls al bat del sol (2) gran buidor de l'espai... (4)
romanticisme inherent en la seva per-
sonalitat, la filiació germànica de JOAN MARAGALL, MODERNISTA Progressivament, doncs, Joan
Maragall va consolidar extraordinària- Maragall madura en la vida i a través
ment la seva gran vocació poètica. Ja A trenta un anys Joan Maragall va dels seus articles i al·locucions al
ho hem dit. Maragall no fa d'advocat, casar-se amb Clara Noble que tenia tot “Diario de Barcelona” va fent-se un
ni potser ben bé de periodista. La seva just divuit anys. El casament va supo- prestigi en la societat barcelonina de
vocació és més aviat d'intel·lectual sar la concrecció del seu romanticis- l'època. Al 1886 Maragall va fer-se
compromès amb la nació que l'envol- me personal; no la concrecció total del soci de l'Ateneu Barcelonès, alesho-
ta. D'aquí que bo i exercint aleshores romanticisme que bategava en la seva res una institució que va esdevenir el

pDS_51
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 52

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

qual va assentar les bases per a una amb pit ben esforçat, com a la guerra. (5)
nova generació intel·lectual de nou
punt de vista: 'els modernistes'. L'es- Enllà d'aquesta eventualitat que
tètica artística, literària i lingüística de certament arribà al fons de l'ànima del
“L'Avenç” va propugnar una genera- poeta, Joan Maragall s'anava distin-
ció d'artistes i escriptors en llengua gint com a pensador i conseller de
catalana que pretenien donar al català personatges que es movien entorn de
i a la cultura catalanes una aurèola de la política i de les lletres catalanes. En
cosmopolitisme i d'europeisme que ple esclat de l'art, la literatura i el pen-
superés la labor dels homes de “La sament modernistes l'any 1900,
Renaixença” i així va ser com 'el Maragall havia donat a la llum pública
modernisme' es va consolidar. A dir els poemes i les llegendes pirinen-
veritat, però, el jove Joan Maragall ques, obres com El Mal caçador o l'in-
veia amb un punt d'escepticisme els trigant poema d'arrels medievals que
qui s'autoanomenaven 'modernistes' és El comte Arnau.
perquè ell els veia massa eixelebrats.
No cal dir que figures com la de San-
tiago Rusiñol era arrauxada, arrauxada.
Per aquests temps Jaume Brossa
Biografia de Joan Maragall de l'escriptor
Josep Mº Corredor.
havia publicat precisament a les pàgi-
nes de “L'Avenç” un article que va fer
forrolla entre la intel·lectualitat més
nucli i el recer d'una intel·lectualitat conservadora, l'article es titulava “La
prestigiosa que procurava accions per joventut catalana d'ara” el qual supo-
tal d'esdevenir “moderna”, és a dir en sava un trencament amb l'immobilis-
primera instància allunyada dels plan- me conservador dels patricis barbuts
tejaments conservadors i immobilis- de “la Renaixença”, homes de patilla
tes de la ja grinyoladissa i encarcarada ampla i barret de copalta, que incloïa
“Renaixença”. Per entendre'ns Joan Guimerà entre d'altres respectables
Maragall des dels seus vint-i-sis anys patricis.
es relaciona i pren contacte amb la Maragall des de la talaia del diari i
joventut progressista del moment, la des de la seva residència burgesa de
joventut 'moderna' de Barcelona. Sant Gervasi, al número 79 del carrer
Sembla ser que una de les figures que d'Alfons XII, contemplava tota la socie-
va trencar d'una manera radical amb la tat i el desenvolupament del modernis- Edició francesa dels poemes
carrincloneria patriotera dels patricis me amb molta més serenor que alguns de Joan Maragall, 1968
de la “Renaixença” va ser l'enginyer i dels seus membres. Sigui com sigui,
lingüista Pompeu Fabra el qual va titu- Joan Maragall ja consolidat com a
lar una de les seves obres primeren- poeta i intel·lectual de categoria, va LA VACA CEGA, 1883
ques Gramàtica del catalán moderno esdevenir des d'una certa distància
(1891). Fabra no estava per lilainades, més aviat conseller dels joves intel·lec- Entre els poemes d'exaltació de la
anava per feina i tenia ben clar que la tuals i escriptors modernistes. A Mara- natura l'any 1893 en el temps de les
llengua catalana no podia seguir gall l'anarquisme que agitaven alguns seves vacances a Sant Joan de les
immersa en una disparitat tan gran de joves modernistes l'exasperava, li feia Abadesses, mentre passejava cap a la
criteris ortogràfics i lingüístics. El fet por perquè ell ja es veia un home abso- Font del Covilar als afores de la pobla-
que Pompeu Fabra utilitzés l'adjectiu lutament madur. El contrast l'havia ció, Maragall va fixar-se en l'eventuali-
“modern” per a una de les seves expressat l'any 1893 quan es va pro- tat i la tragèdia d'una vaca que no era
obres va ser clau perquè la colla que duir un atemptat amb bomba al Gran una vaca qualsevol; es tractava d'un
s'agrupava entorn de l'Ateneu Barce- Teatre del Liceu la nit del 7 de novem- animal cec. La ceguesa impressiona
lonès en la qual hi havia autors de tea- bre. Al 1893 el matrimoni Maragall / sempre i en tot moment tant si la
tre, escriptors, músics, arquitectes o Noble ja tenia dos fills. Maragall expres- pateix una persona humana com si la
pintors com Santiago Rusiñol, Joa- sà amb viu sentiment la impressió i el pateix un animal. En aquest cas el
quim Casas Carbó, Enric Morera, Enric dol que suposà l'atemptat: poeta es fixa amb gran sensibilitat en
Granados, Josep Puig i Cadafalch, Rai- Furient va esclatant l'odi per la terra un pobre bòvid cec. El poema és d'un
mon Casellas, Fabra i el propi Maragall regalen sang les colltorçades testes, patetisme atroç. Maragall escriu el
van impulsar la revista “L'Avenç” la i cal anar a les festes poema que quasi el va fer famós

52_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 53

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

“La vaca cega”; text que és va sentenciar de mala manera la poesia


d'una riquesa lírica i ideològica de Joan Maragall i la teoria de la parau-
sensacional. Per què? Doncs la viva. Hi hauria molt a dir sobre la
perquè es tracta de la contem- posició esnob i pedant d'Eugeni d'Ors i
plació d'un element que forma pel poc respecte que va expressar pel
part de la natura però que hi té poeta i per la generació modernista.
una posició marginal. L'animal
està sol. Per què? Perquè no hi En aquest país hem tingut massa
veu, el poeta reitera: és cega. No vegades el vici de tirar sorra als ulls de
ve a abeurar-se a la font com les generacions passades però la cosa
abans solia fer-ho, no, i s'apropa certa és que tant la generació de “La
amb ses companyes, no, ve tota Renaixença”, com el “modernisme”,
sola. La solitud de l'animal crida com el “noucentisme”, com “les
l'atenció del poeta. De fet, en el avantguardes” no són res més que la
fons, Maragall en fixar-se en l'a- superació progressiva, catalana i cata-
nimal solitari ve a simbolitzar la lanista de l'art i de la cultura expressa-
figura niestzcheana, enfrontada des en la nostra llengua. L'aportació
amb la incomprensió de la socie- del poeta Joan Maragall va ser sens
tat. El poema el qual per la seva Reproducció de la portada del llibre de Eugenio dubte de primer ordre i convé que en
Trias, El pensament de Joan Maragall, 1982.
importància reproduïm més fem memòria i recitem i llegim l'abast
avall, representa la lluita de l'in- literari d'aquest poeta certament neo-
tel·lectual 'modernista' solitari el familiar, en un estat de quietud, d'or- romàntic. ■
qual lluita contra les incomprensions dre i de placidesa perfectes.” De fet
de la societat conservadora que l'en- quan Joan Maragall mort, malaurada-
volta. La producció artística dels ment massa prematura-
modernistes no va ser compresa en el ment l'any 1911, hom creu i
seu moment. Maragall és clar va fer indica que el 'modernisme'
costat als modernistes. Tant va ser així ja s'havia liquidat. Un any
que Caterina Albert i Paradís, l'escrip- abans de la seva mort com
LA VACA CEGA
tora “modernista” de L'Escala es refu- si es tractés d'una premoni-
Topant de cap en una i altra soca,
gia en la personalitat i els consells lite- ció teològica i existencial el
avantçant d'esma pel camí de l'aigua,
raris de Joan Maragall quan escriu el poeta publica el seu univer-
seu meravellós poema en prosa que sal Cant Espiritual, 1910:
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
és la seva novel·la “Solitud”. Caterina D'un cop de roc llançat amb massa traça,
Albert no s'atrevia a signar la novel·la Si el món és tan formós Sen- el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
perquè era una dona i fins aleshores, yor, si es mira se li ha posat un tel: la vaca és cega.
1906, havien estat comptades les amb la pau vostra a dintre de Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
dones que havien publicat alguns tex- l'ull nostre, mes no amb el ferm posat d'altres vegades
tos en llengua catalana. Doncs va ser què és ens podeu dar en una ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Joan Maragall qui va suggerir i va altra vida? (7) Ses companyes, pels cingles, per les comes,
esperonar Caterina Albert perquè
pel silenci dels prats i en la ribera,
publiqués els seus articles i la novel·la A partir de 1906 sorgi-
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
amb el pseudònim de connotacions ren en el panorama cultural
masculines, Víctor Català. Per tant, català els “noucentistes” l'herba fresca a l'atzar...Ella cauria.
Maragall amb el temps, compaginant molt més refinats, més Topa de morro en l'esmolada pica
la seva vida domèstica i intel·lectual, tocats i més posats sobretot i recula afrontada...Però torna,
des de la seva casa de Sant Gervasi, en qüestions de dignificació i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
va convertir-se en un autèntic conse- i modernització de la llengua
ller polític, literari i filosòfic de la gene- catalana. El factòtum de la Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
ració “modernista”. Josep Pla diu de nova estètica va ser Eugeni al cel, enorme, l'embanyada testa
l'ambient en el qual visqué el poeta d'Ors que entre les males amb un gran gesto tràgic; parpelleja
que, “visqué enmig del seu ambient coses que dugué a terme,
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
(1) Del poema “Oda a Espanya”, 1898 vacil·lant pels camins inoblidables,
(2) Del poema “Diades d'amor”, 1904
(3) Del poema “Amors”, 1907
brandant llànguidament la llarga cua.
(4) Del poema “Nuvial”, 1892
(5) J OSEP PLA , Joan Maragall (un assaig), Edicions Destino, Barcelona, 1984
(6) Del poema Cant Espiritual, 1910
pDS_53
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 54

QUADERN D’APUNTS

Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat
http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

Afers exteriors tocar el rebre,


Diu que la meva proposta publi- però tal vegada la
cada en el número anterior té publicació d'aques-
certa acceptació. Tenim notí- ta errada ens ha
cia d'alguna persona sarria- salvat de mals
nenca o vinculada amb el poble majors. Algú pot
que ha inclòs al seu equipatge pensar que a l'es-
un exemplar de Parlem de Sarrià cola de Sarrià ja
i es retratarà amb ell durant no queda res més
les vacances, davant algun per robar-hi.
escenari fotogènic. És més:
tenim constància d'algú que ja
Flama del
ho ha dut a la pràctica i que
Canigó
Aquest any, la
ja ens farà arribar el resul-
Flama del Canigó ha
tat. I encara diria més: tenim
baixat de les altu-
constància que algú, després
res en bicicleta de
d'haver complert amb aquest
muntanya, procedent
encàrrec, s'ha desempallegat
de Sadernes. Ha
de la feixuga càrrega abando-
estat acompanyada Entrega de la Flama del Canigó davant l’Ajuntament.
nant l'exemplar en el propi
lloc de la instantània fotogrà-
pels Amics dels Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter
Gegants, ha estat
fica. Una mena de bookcrossing
rebuda davant l'Ajuntament, de Girona, Salt i Sarrià de
de revistes que ja s'escapa del
s'ha llegit el manifest i se Ter, enguany dedicat a la gas-
platejament de la proposta però
n'han repartit esqueixos a tronomia, als llibres de cuina
que l'acaba d'arrodonir.
entitats del poble per encendre i a les experiències literàries
Falsa alarma focs a les revetlles respecti- i culinàries dels autors parti-
Un rotatiu gironí publicava ves. Des de Sarrià s'ha dut cipants. La xerrada d'aquí,
aquest trimestre que el nostre també a Cornellà del Terri, on presentada pel periodista
CEIP havia tornat a ser vícti- ha servit per encendre una Josep Guardiola (res a veure
ma de robatori. Hi haurien tor- gegantina foguera feta amb amb l'altre) anà a càrrec de
nat a entrar els lladres, hau- palets i embalatges de fusta Pep Nogué, tot un personatge,
rien causat seriosos desper- industrials. Que lluny queden ben conegut per les seves
fectes i s'haurien endut béns aquells anys on la foguera de intervencions a la ràdio i que
de valor. Semblava que s'havien Sant Joan servia per fer endre- ens ha visitat en d'altres oca-
acarnissat amb l'aula d'infor- ça de golfes i magatzems i es sions. Cal deixar constància i
màtica, que hauria quedat espe- cremaven cadires coixes, bas- en puc donar fe que, en l'acte
cialment mal parada. Després timents vells i elements de organitzat a la Sala Patronat
del disgust inicial (el CEIP decorat domèstic en hores bai- l'audiència va ser espectacu-
xes. larment i amb diferència la més
Montserrat ha rebut altres
nombrosa de tota la sèrie. El
vegades tan sinistres visi-
tes), va venir l'aclariment.
Xup-xup a la biblioteca poder de convocatòria de l'An-
Aquest redactor ha pogut seguir na Maria i la participativa
Per error, el diari havia
gairebé totes les sessions del resposta de les Dones més que
publicat Sarrià quan volia dir
cicle de xerrades “Les biblio- mai, generosament proveïdes de
un altre poble de la comarca.
teques fan xup-xup”, un cicle ratafia, van obrar el miracle
Sap greu pel col·legi a qui va
itinerant per les biblioteques d'omplir la sala. Un èxitàs.■

54_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 55

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

Els actes d’entrega dels premis St. Jordi a l’escola


varen concloure amb l’actuació musical a càrrec
del grup Dansons, que varen fer saltar i gaudir a
la mainada. Fotos: CEIP Montserrat.

CONCURS
SANT JORDI 2010
CEIP Montserrat

E
nguany, en els treballs literaris de Sant Jordi, vam voler fer un petit
homenatge a Gianni Rodari en el 30 aniversari de la seva mort ja que
tants contes ens ha deixat. El tema va ser “Any de contes!”
La participació dels nens i nenes de l'escola va ser molt important,
cal deixar palesa la gran quantitat de treballs tant de prosa com de poesia que van
presentar des dels més petits fins als més grans i com podreu veure, molt originals i
ben treballats. Per tant la més sincera felicitació a totes i tots els alumnes que amb
tanta il·lusió any rere any hi participen.
El lliurament de premis es va fer el mateix dia de Sant Jordi al pati de l'escola i
vam comptar amb la presència del Sr.Alcalde i del Sr.Regidor d'ensenyament. L'acte
va concloure amb una gran actuació musical a càrrec del grup DANSONS que ens va
fer saltar, ballar i gaudir d'una bona música.

FELICITATS A TOTS I A TOTES !

pDS_55
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 56

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

LA MEVA ESTRELLA
ELS TREBALLS GUANYADORS HAN ESTAT:

CATEGORIA PETITS (CICLE INICIAL)


Poesia
S i pogués comprar una estrella
per petitona que fos,
em pensaria ser l'amo
CLARA JIMENEZ MUÑOZ La meva estrella del tresor més fabulós
Prosa Em faria, per anar-hi,
BRUNA QUINTANILLA VILA Les aventures de la Berta un coet espacial
XAVIER TARRÉS TEIXIDORS El gat i el ratolí quan aquí els llums s'encenguessin
ARNAU SANMARTÍ FERNÁNDEZ Un any de contes jo ja seria allà dalt!
La meva estrella tindria
CATEGORIA MITJANS (CICLE MITJÀ) un nom inventat per mi
Poesia i als amics us el diria
ANNA ISAURA MORENO SOLA M'agrada molt llegir perquè hi poguéssiu venir.
ISSAC MEMBRIVE RIVERO L'escola abandonada
NOEMÍ MORENO MOLINA Un gran dia Clara Jiménez
Prosa
ESTHER MARTÍNEZ VINTCENS El somni d'un petit astronauta
IVAN CRESPO PORTILLA Les aventures del ratolí M'AGRADA MOLT LLEGIR
AINA MAGRET VILA El riure de l'Anna
‘agrada molt llegir
CATEGORIA GRANS (CICLE SUPERIOR)
Poesia
M abans d'anar a dormir
penso en la Ventafocs
AINA MEMBRIBE RIVERO El llibre encantat Ai quina son!
ANNA VILA RIBAS Gerónimo Stilton
NIL QUINTANA LÓPEZ Els contes Somio en les princeses
Prosa tancades en un castell
SERGI ALBARRAN RINCÓN Libropólis un crit de la Rapunzel
ALBA M. NARANJO MATEOS Sarrià ja ve el gran cavaller.
ANNA CASILLA CREIXANS L'amistat existeix
Amb l'escut i el cavall blanc
arriba a matar el drac
i a la setmana següent
ja s'estan casant.

Les amigues de la princesa


fan un gran casament
i els amics del cavaller
s'ho passen molt bé.
Anna Isaura

LES AVENTURES DE LA BERTA

H i havia una vegada una nena que es deia Berta i tenia un patinet màgic.
La Berta li encantava lliscar amb el patinet... pel carrer, per la plaça i pels
núvols perquè podia volar.
Només calia dir: llampec amunt!
Un dia va voler anar a berenar a dalt del cel.
Quan va ser a dalt va veure un núvol trist.
La Berta li va preguntar: què et passa?
El núvol li va contestar: tinc la panxa plena d'aigua.
-Vols que t'ajudi? Si us plau!!! Va dir el núvol.
La Berta va començar a fer-li pessigolles per tot arreu fins que va petar de riure.
A poc a poc va començar a ploure. Amb la llum del sol va sortir l'arc de Sant Martí.
-Gràcies Berta, ja em sento millor.
-Adéu núvol.
La Berta va lliscar per l'arc de Sant Martí i va tornar cap a casa.

56_pDS Bruna Quintanilla


SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 57

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

EL SOMNI D'UN PETIT ASTRONAUTA superfície era de mil colors i va agafar mostres amb uns
pots de iogur de vidre buits, i va fer fotos a tort i a dret.
i havia una vegada l'Alexandre un nen de set anys, Observa que tenia tres sols, que les plantes i flors i ani-
H que sempre estava somiant en ser un astronauta.
Quan estava a casa, a l'escola o en el pati amb els tubs
mals eren grans, diversos i molt estranys, que cada
vegada quedava més bocabadat, amb aquells descobri-
dels columpios. Però un dia mentre estava a casa van ments que estava realitzant. Tanta emoció li feu venir
passar per la tele un documental de l'univers. En aquell gana i s'assentar en una pedra, obrí la motxilla i tregué
moment va decidir posar-se a fer un coet amb el que el seu entrepà de pa amb oli i sal i xocolata que era el
tenia per casa, quatre tubs grossos i cargols entre altres seu preferit, però no havia fet la primera queixalada que
coses que va agafar del seu pare. I així va construir un sentí com un miolar de gat, es girà i quina fou la seva
coet fantàstic que funcionava amb un combustible molt sorpresa, hi havia un ésser fantàstic, tenia cos i morro
especial, que era aigua amb sucre. Tot estava a punt per de gat, uns ulls com de granota, unes orelles que sem-
començar l'expedició per l'espai infinit. Va agafar la seva blaven les d'un burro i una cua com de cocodril...Se l'hi
motxilla plena del seu menjar preferit, l'ordinador, la acostà i fent-li una moixaina li donà un bocí dels seu
càmera de fotos i el més important: el seu traje espacial entrepà. I aquell animal, ésser extraterrestre o no sé
que es va fer amb un casc de bicicleta vella, unes geno- com dir-li l'acompanyà a fer una visita pel seu món,
lleres i un vestit que ja no utilitzava la seva mare per varen passar per rius de mil colors, prats plens de flors
aprimar que semblava com de plàstic. gegants, animals exòtics fins que arribà la nit i l'Alexan-
I començà el compte enrere: Deu, nou, vuit, dre s'entornà cap a la nau on es posà el pijama i per la
set...quatre, tres, dos, u i zero!!!! L'Alexandre dins la finestra del coet observava les cinc llunes que tenia: una
nau espacial ja anava cap l'univers. groga, l'altra vermella, blanca blava i verda, i quan esta-
Sssssssscccccccccccchhhhhhh!!!!!! va fent el seu diari d'abord explicant tot el que havia
Tot era fosc però ple de llumetes de colors molt vist, va sentir un crit que deia...
boniques i espectaculars que eren les estrelles, i la seva Alex, a sopar!!!!!!!!! Era la seva mare que el crida-
estimada Terra cada cop es veia més petita. També va va per anar a sopar.
passar pel costat de la Lluna tan bonica i plena de màgia Ooooohhhh!!!! Havia sigut com una de tantes tar-
amb els seus cràters que formen la cara riallera que es des dins del seu coet, del seu dormitori...
veu des del nostre planeta blau. I va més lluny i més Però algun dia serà de veritat, ja que el seu somni
lluny fins arribar a un planeta desconegut. La seva és ser de gran astronauta.
Esther Martínez

EL LLIBRE ENCANTAT

Q uan tothom està dormint,


la Laia està llegint
Una passa endavant,
metre va parlant
un llibre encantat, tres passes endarrere
que no sap on l'ha trobat. per atravesar una frontera.
Una volta a peu coix
Una bruixa l'ha deixat mentre el dia s'enfosqueix.
i una trampa li ha parat, i l'encanteri s'esvaeix.
si la Laia el llegeix,
del món desapareix. La Laia al peu de la lletra ho
segueix
Una nota ha trobat I el nen apareix.
d'algú que li ha passat. Tots dos decideixen el llibre enterrar
La Laia es sorprèn, Per l'encanteri fer marxar.
però tot seguit ho compren, Vet aquí un gat vet aquí un gos,
si al nen vol fer tornar, Aquest encanteri s'ha fos.
un seguit de proves haurà de passar.
Comecocos

Anna Membrive

pDS_57
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 58

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi

LIBRÒPOLIS

i havia una vegada un planeta que es deia Libròpo-


H lis, on tots els habitants eren llibres.
En aquest planeta hi havia llibres i contes d'astro-
Internet ningú ja no va tornar a fer servir aquest servei
per llegir ja que els agradava més llegir llibres i contes
en format paper.
nomia, d'història, de ciències, de matemàtiques... La Els del planeta dels llibres estaven molt feliços,
gent dels altres planetes acudia sovint a Libròpolis a però els del planeta Internet estaven molt tristos.
buscar contes per llegir-los, explicar-los... Més tard, un llibre que anava al planeta Júpiter i
Però un dia van descobrir un planeta que es deia que s'anomenava “Aprèn a sumar” es va desviar de la
Internet i la gent va deixar de comprar llibres o dema- ruta i va anar a parar al planeta Internet. Allà va compro-
nar llibres en préstec a Libròpolis. var que tots estaven molt tristos, va veure un disco
Una vegada una glaçada va afectar al planeta (CD) que es deia “La jungla” plorant i li va preguntar
Internet i la gent va deixar de rebre el senyal i ja no van què li passava. Aquest li va contestar que ningú el volia
poder llegir. Mentrestant al planeta dels llibres estaven comprar ni fer servir, que se sentia molt desgraciat. El
molt tristos perquè ningú no els demanava ni llibres ni llibre li va dir que no s'havia de preocupar perquè ell
contes. parlaria amb l'emperador de Libròpolis i segur que tro-
Quan l'Enciclopèdia, l'emperador del planeta dels barien una solució.
llibres, es va assabentar que el planeta Internet havia Va retornar al seu planeta, va parlar amb l'empera-
quedat incomunicat, va demanar que enviessin propa- dor i li va explicar com se sentien els habitants d'Inter-
ganda a tots els planetes del seu voltant dient que els net: també li va explicar molts dels avantatges que
seus llibres estaven disponibles. comporta Internet.
Un nen del planeta Saturn, que havia rebut la L'emperador s'ho va estar pensant una bona esto-
publicitat, va decidir comprar un llibre per tal de conèi- na i al final va trobar una solució perquè tant els habi-
xer com eren. Va comprar el llibre “Animals de tota tants de Libròpolis com els d'Internet poguessin estar
mena”. Li va agradar tant que sempre el portava a sota feliços. A partir d'aquell moment cada vegada que es
el braç, el llegia a cada oportunitat que tenia, en tenia comprés un llibre o un conte, aquest aniria acompanyat
bona cura i el guardava en una lleixa de la seva habita- d'un CD o d'un link a Internet.
ció quan acabava de llegir-lo per tal que no es fes La solució va resultar molt satisfactòria i tots
malbé. vàrem poder comprovar la seva utilitat i mai més no hi
El nen va explicar als seus amics, que si compra- va haver rivalitat entre els habitants de Libròpolis i els
ven contes al país de Libròpolis segur que s'ho passa- d'Internet sinó que es consideren eines complementà-
rien molt bé llegint-los. Els seus amics li varen fes cas ries les unes de les altres.
i també en varen comprar. JACK
Quan es va restablir la connexió amb el planeta Sergio Albarrán

58_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 59

ESPAI ESCOLAR [Biblioteca CEIP Montserrat

LA BIBLIOTECA DE L'ESCOLA PLENA DE


LECTURES I EMOCIONS
Immaculada Sabaté de Santiago
Coordinadora biblioteca de l'Escola

T reballar a la biblioteca és
sempre engrescador,
divertit, ...un plaer.
És un privilegi gau-
dir de moments plens d'emoció al llarg
del curs en totes les activitats que s'hi
fan i no només a les hores de classe,
mateixa pensa i prepara. Sempre
passa, aquests dies es respira un
ambient diferent.
Ah!!! la diada de Sant Jordi
excepcional!!!! Els jocs florals, que
també ja havíem gaudit d'alguna lectu-
ra a la nostra biblioteca, les cançons
també a les hores de pati s'omple de dels petits, fantàstiques,...
l'alumnat que sap trobar una estona per Un altre moment que recordem
llegir i a extraescolars, que hi ha nens del dia de Sant Jordi és quan l'Ajunta-
i nenes que prefereixen escoltar contes ment ens fa el regal del lot de llibres
tranquil·lament. Sempre està plena i els nous, que cada any esperem amb En el nostre bosc encantat de la Biblioteca hi
llibres estan molt ben acompanyats, molta il·lusió. ha un munt de missatges.
només descansen quan es fa fosc. Els nens i nenes de totes les
Els membres de la comissió de edats, des dels petits als més grans, necessaris per cuinar una bona recep-
l'escola encara recordem el passat contagien el seu entusiasme pels lli- ta per fer bons lectors:
mes d'abril que hi hem viscut un mes bres. Les mans se'ls hi anaven soles Uns quants Kilograms de bona lite-
sensacional: les visites a l'exposició de cap els llibres, “Mira aquest que bonic” ratura.
“contes de Sant Jordi, dracs, prince- “Jo vull aquest i aquest, els puc reser- Un sac ple de personatges (dracs,
ses, reis, castells” ens han portat mol- var per endur a casa?” No teníem ni princeses, el petit príncep, la caputxe-
tes anècdotes i sobretot molta màgia, temps per registrar-los, tenien pressa ta, les cabretes, bruixes, follets,…)
totes les activitats d'animació que per llegir-los,... “Aquest explica la histò- Un grapat d'imaginació (cal ser
hem realitzat han encomanat ganes de ria del drac de Banyoles “Oh, n'hi ha generós amb aquest ingredient)
llegir, escoltar, inventar històries, algu- tants que m'agraden que no sé quin Un pessic d'alegria, entusiasme i
nes visites d'autors que ens van deixar triar”…”quines il·lustracions més bon humor.
bocabadats, els nens grans que van xules” i així mil comentaris més. També cal tenir una mica de
preparar contes per explicar als petits i Però el millor és veure les seves paciència, humor,... col·laboració,...
que també van anar buscar l'alumnat cares, les seves expressions, no I sobretot també tenir un lloc ben
de P-5, per gaudir del bibliopati i fins i només la dels menuts que s'ho passen càlid per cuinar: la Biblioteca pot ser un
tot alguna mare que ha volgut venir a d'allò més bé escoltant i mirant contes. lloc excel·lent!
ensenyar-nos els contes que ella Els grans també saben apreciar contes Tot això cal cuinar-ho amb molta
especials, amb dibuixos fan- estima, es remena molt i molt bé i de
tàstics i amb poca lletra, lli- ben segur que obtindrem un bon resul-
bres de coneixements i tat: una experiència inoblidable e irre-
també lectures de tot tipus. petible.
Val la pena dedicar Després de tot això, no podíem
moltes hores llegint i selec- parar aquest ritme i vam continuar
cionant llibres, organitzant i amb més activitats interessants: vam
triar-ne per a cada ocasió, muntar una taula per poder-nos inter-
programant activitats de canviar llibres, així vam contribuir a la
dinamització que tinguin sostenibilitat, amb la reutilització, i...
“ganxo”, per ex. inventar per anar dient adéu a aquest curs,
contes de Sant Jordi amb que, com tots ha passat mot ràpid, en
els alumnes també ens ho el nostre bosc encantat de la biblioteca
ha fet passar bé. hi ha un munt de missatges que els
Amb tot això, hem nens i nenes ens deixen per fer-nos
descobert els ingredients venir ganes de llegir durant l'estiu. ■

pDS_59
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 60

ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol Confetti

“NI UNA CULLERADA Grup

MÉS SENSE ALEGRIA”


Per Agnès Vila i Mònica Singla
Educadores aula dels nadons

C ada any quan comencem l'escola sabem que


els més menuts necessitaran d'una atenció
especial: protecció, seguretat, confiança,
cura, compren-
sió, amor i molt d'efecte.
En el moment que l'in- Joel
Jana

fant ens coneix i s'ha adaptat a


l'espai de l'escola, hi ha la pos-
sibilitat d'ampliar l'horari i que
es quedi a dinar.
Al inici de curs ens tro-
bem alguns nadons que enca-
ra prenen pit o bé el biberó.
Després comencen a menjar
la verdura triturada, al principi
amb la dificultat d'aprendre a
menjar amb la cullera. I més
endavant i seguint les indica-
cions del pediatre es van intro-
duint nous aliments com la
verdura amb pollastre, vedella
i peix.
Les famílies ens van
informant al llarg del curs dels diferents canvis d'alimenta- L’Agnès amb l’Alexia
ció del seu fill/a.
Com fem el pas del bol de verdura triturada a els ali-
ments sòlids?
Sol ser cap els voltants dels deu mesos que els
infants se'ls pot començar a oferir un trosset de pa, gale-
tes, palets...
Quan l'infant manifesta interès pels aliments sòlids,
primer li donem el bol de verdura trinxada i després li ofe-
rim una mica del segon plat per exemple: tallets de pollas-
tre, una mica de peix tallat petit, tallets d' hamburguesa
de vedella...i de postres una mica de fruita començant
per les més toves com el plàtan.
Després si el nen/a manifesta més interès pel sòlid
que per la verdura triturada es quan comença a menjar el Les postres els oferim amb un plat i ells trien la peça
menú de l'escola. En aquest procés alguna vegada ens hem de fruita que més els agrada, de vegades algun infant agafa
trobat que si mengen poc del menú proposat, els hem ofert una fruita a cada mà.
mig bol de verdura trinxada. L'actitud de les educadores és sempre respectuosa
Durant els àpats l'infant gaudeix del plaer de menjar, amb les necessitats dels infants. Quan un nen o nena fa
explora amb les mans les diferents textures i experimenta les més demanda nosaltres li oferim la possibilitat de repetir
sensacions dels diferents gustos. Les educadores acompan- d'aquell plat de la mateixa manera que si no en vol més li
yem aquest procés ajudant amb la cullera petita i a poc a poc retirem, en cap moment forcem i ni obliguem.
introduïm la forquilla petita. Els nens i nenes acaben aconse- Creiem que els moments dels àpats són moments per
guint punxar amb la forquilla els diferents aliments. gaudir del plaer de menjar. ■

60_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 61

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

Festa de fi de curs amb l’Àngel Daban

LES FESTES MÉS ESPERADES: ANEM


D'EXCURSIÓ I S'ACABA EL CURS !!!
Montse Gelada. Ampa EB Confetti

Q uan s'acosta el fi de
curs es quan l'AMPA
té més feina en l'or-
ganització de les últi-
mes activitats per als
nens. El grup de 2 anys planta el seu
hort, hi ha l'excursió de final de curs al
un resultat per la seva feina. Felicitats
petits agricultors i que vagi de gust l'a-
manida que podeu fer amb el vostre
enciam !!!
Seguidament ja ens trobem que
el dia 29 de juny hi ha la sortida de final
de curs. Per a molts d'ells és el primer
ment pensats per portar nens i que ja
tenen els corresponents cinturons de
seguretat. Els nens marxen molt i molt
contents i segur que s'ho passen d'allò
més bé saltant i jugant a Banyoles. Par-
lant amb les educadores sé que molts
d'ells ja van cantant durant el viatge
planeta màgic, es preparen els regals cop que van amb autobús. És una cap al Planeta Màgic. I pares no cal
de fi de curs i finalment hi ha la festa experiència fantàstica. Aquesta activi- patir !!! Cap nen plora ni demana pels
de l'últim dia d'escola. Buff ... molta tat és íntegrament pagada per l'AMPA, seus pares ben al contrari. Tots s'ho
feina en pocs dies però anem a poc a ho sigui, que els pares podeu estar passen molt bé saltant, corrent i gau-
poc. tranquils que els diners de les vostres dint de totes les atraccions que hi ha.
Es comença amb l'AMPA com- quotes són per fer activitats per als El grup de nadons , tot i ser els més
prant enciams per als nens del grup de vostres fills. Tots els nens de l'escola menuts, gaudeix de la festa dins de la
2 anys. Ells són els responsables de van al Planeta Màgic de Banyoles. Cap piscina de boles. Tornen a l'escola el
plantar-los, regar-los i cuidar-los. L'úl- a les 9.30 h surten ordenadament els mateix matí, així els que només es
tim dia de classe es tallen i cadascú alumnes de les aules i van pujant als queden al matí els pares ja els poden
s'emporta el seu a casa. Per molts dos autobusos que els han de portar recollir, i la resta poden dinar i mantenir
d'ells és la primera vegada que tenen d'excursió. El grup de nadons ha de la seva rutina de dinar i dormir.
una planta al seu càrrec i els fa molta portar la seva cadireta però la resta ja El dia 30 de juny és l'últim dia de
il·lusió veure com creix i com obtenen no cal. Es lloguen uns busos especial- classe. Els alumnes abans de marxar

pDS_61
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 62

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

cap a casa a les 17 h es troben el regal Cada classe és l'enca-


que fa l'AMPA com a record del seu rregada d'alguna cosa i
curs escolar. Enguany el regal era així a la festa hi podem
doble: hi havia un CD de música on es trobar de tot. L'escola
poden escoltar les cançons que els fa entrepans per als
nostres fills canten a l'escola. També nens. I algun petit
hi havia un “taper” per a cada nen. exemple és que la
Aquest regal està pensat perquè l'es- classe del peix irisat
cola Montserrat és una escola verda, o havia de portar coses
sigui, ecològica. Això vol dir que no es dolces o salades i la
poden portar els esmorzars embolicats classe de la petita tuli-
amb paper. Així doncs, i pensant en els pa portava sucs de
nens dels grups de dos anys que l'any fruita. Entre tots fem una festa molt Ara ja només ens queda desitjar
que ve ja van a l'escola dels grans, ja lluïda i on hi ha de tot. unes bones vacances a tothom! Donar
tenen un lloc on portar els seus ali- L'AMPA en aquesta festa hi posa les gràcies als pares i mares per la vos-
ments. El “taper” està pensat que els la música. Es contracta sempre un tra ajuda i col·laboració en totes les acti-
nens el puguin obrir amb facilitat i ells grup d'animació per fer ballar als més vitats que organitzem. Donar les grà-
mateixos tenen autonomia per esmor- menuts i als seus pares. Enguany hem cies a l'escola bressol per tot el suport
zar. Els regals sempre es fan pensant contat amb l'actuació de l'Àngel que trobem quan volem fer qualsevol
en els utensilis que demana l'escola Daban. Que al ritme de la seva música activitat. Sempre la directora i totes les
als seus alumnes, ho sigui que són i les seves cançons va fer moure a educadores estan al nostre costat i ens
sempre coses útils i que els pares tothom. La gent s'ho va passar molt ajuden en el que necessitem. Gràcies
segur que haureu de fer servir. bé. Moltes gràcies a tothom per la per el vostre suport. I un especial agraï-
I arriba ja la traca final: la festa de seva ajuda i esperem que aquest dia ment a tota la gent de la cuina i neteja
fi de curs !!! És el dia 30 de juny i a les fos especial per a tots vosaltres i per de l'escola. Elles són sempre les que
19.00 h es fa la festa. Aquí s'hi reunei- als vostres fills. A alguns us diem fins quan ja s'ha acabat la festa han de reco-
xen tots els alumnes que marxen, els l'any que ve, a uns altres us donem la llir i acabar d'endreçar l'escola perquè
que es queden i els nous que arriben. benvinguda i als més grans us des- els nostres fills ho trobin tot en perfec-
És una festa pensada per a tothom. itgem que us vagi molt bé la nova te estat l'endemà. Fan una feina molt
Els pares dels alumnes col·laborem aventura que començareu a l'escola important i moltes vegades és invisible
portant alguna cosa de menjar o beure. dels grans. Bona sort ! als ulls de la gent. ■

AUTOESCOLA
GIRONÈS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14
FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57
SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52
e-mail: info@autoescolaapsa.com
www.autoescolaapsa.com

62_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 63

Enric Sansalvador i Boadas

quest cop, les enricvinalles va dirigides a aquelles grans persones que

A governen el país, per bé o per mal, els polítics. Totes les solucions van
dirigides a persones: presidents, expresidents, candidats a la presidència
o dictadors.
Allà van!
La casa de pagès del polític, de 3 lletres.
(Mas)

L'expresident del puig petit, de 5 lletres.


(Pujol)

El dictador més present en l'exmoneda dels veins del Nord, de 6 lletres.


(Franco)

Busco en el dirigent d'esquerres, de 10 lletres.


(Puigcercos)

Expresident de la Generalitat amb més camarades, de 8 lletres.


(Companys)

El polític més pizzer, d'11 lletres.


(Tarradellas)

Ferrera castellana al candidat d'iniciativa, de 7 lletres.


(Herrera)

Nom d'exalcalde de Barcelona al tetrabrik, de 7 lletres.


(Pasqual)

President present en una localitat de Còrdova, de 8 lletres.


(Montilla)

Nom de presidenta de comunitat amb més gavilança, de 9 lletres.


(Esperança)

NETEJA XEMENEIES
GIRONA
ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33
Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_63
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 64

MEDI AMBIENT [del contenidor groc al mobiliari urbà

DEL CONTENIDOR GROC


AL MOBILIARI URBÀ
Assumpció Vila
www.avilasimon.blogspot.com

M
és d'una vegada, nies que després, en una empresa 10.500 milions de bosses de plàstic i
quan fem el gest de especialitzada en reciclatge, es trinxa- reciclar-lo costa 3.000 per tona, men-
tirar una bossa al ran en gransa. tre que fabricar-lo a partir del derivat de
contenidor groc, ens El PET (polietilè tereftalat) és pre- petroli només 25 . Per això, totes les
preguntem de què sent en les ampolles d'aigua i de campanyes s'adrecen a reduir-ne el
se'n fa de tot allò. La barreja és consi- refrescs. En alguns casos, la gransa ser- seu consum, promovent l'ús de la
derable: llaunes, brics, pots d'iogurt, veix per fer ampolles reciclades, però bossa de paper, tèxtil o el cabàs. Per
ampolles d'aigua, bosses de plàstic, habitualment el plàstic reciclat no s'uti- reciclar-lo s'ha de fer per aspiració
safates de porexpan.... tot un munt de litza per als productes d'alimentació per degut al seu pes lleuger. La gransa s'u-
deixalles que embolcallen els produc- evitar la contaminació accidental, és a tilitza per fer plafons, papereres i con-
tes que hem menjat o utilitzat. dir que s'hi hagi envasat algun producte tenidors.
Aquesta barreja també complica tòxic i la neteja no hagi estat suficient. El PVC, el ploriclorur de vinil, el
la seva tria. Una vegada es recull el La gransa reciclada pot servir per fer-ne trobem en les cortines de bany, les tar-
contingut del contenidor groc es porta fibres tèxtils, com el forros polars. getes de crèdit, els marcs de finestres,
a una planta de reciclatge, on es sepa- El PEAD, polietilè d'alta densitat, mànegues, tubs de canonades, bande-
ren els diferents tipus d'envasos. Des és el plàstic opac i de color, present en roles, però també en aliments frescos,
de la cinta transportadora, un imant els productes de neteja, lleixiu, deter- aquella pel·lícula molt fina per envasar
separa la ferralla, mentre que un elec- gents, en la llet, en la gamma d'higie- i preservar. El seu reciclatge és molt
troimant de Foucault destria els tetra- ne personal, sabons, xampús i de l'au- complicat i se sol incinerar, tret d'algu-
brics (que porten un film d'alumini) i tomòbil com els olis lubricants. La nes idees com les bosses fetes amb
les populars llaunes de begudes i men- gransa reciclada pot servir per fer les banderoles publicitàries.
jar. El reciclatge de l'alumini surt a cubells, altrament ampolles de deter- El PP o polipropilè, és un plàstic
compte, ja que és més econòmic que gents, canonades, sacs industrials, molt lleuger que s'utilitza per fer coses
fabricar-lo amb metall nou. contenidors o bé malles de protecció. tan petites que ni ens adonem de la seva
La resta d'envasos són en la El PEBD és el polietilè de baixa existència: els taps de les ampolles de
majoria plàstics, però per a la seva reu- densitat, el plàstic tou i prim de les plàstic, les canyetes per beure, fibres de
tilització s'han de separar per tipus, per bosses de plàstic del comerç. A les escombres, envasos de iogurts i les
poder compactar-los en bales homogè- Espanya es consumeixen cada any fibres de les moquetes. Tècnicament és

64_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 65

MEDI AMBIENT [del contenidor groc al mobiliari urbà

Els bancs i papereres del passeig Cinto Verdaguer fets amb syntrewood, una planxa que recupera els residus plàstics.

pot reciclar però es fa poc. Un objecte que utilitzen la gransa reciclada, en un ca, una planxa feta a partir de plàstic
corrent fabricat amb el PP reciclat són intent de donar un nou ús al que s'ha reciclat, de la gransa que no s'ha pogut
les tanques mòbils de protecció i algu- recollit i evitar que vagi a incinerar o als aprofitar per altres usos. La planxa la
nes tanques per parcs i jardins. abocadors . A més de les tanques produeix una empresa de Maçanet de
El PS, poliestirè expandit, popu- mòbils, dels contenidors per la recolli- la Selva, Lasentine, la qual també té en
larment conegut com porexpan, es da selectiva i les estaques de jardins, el seu catàleg testos, calaixeres,
troba en totes les safates de menjar, que podem veure en l'espai urbà, a estanteries i estris de ferreteria.
gots i plats d'un sol ús i en les boletes Sarrià de Ter, al passeig Cinto Verda- Aquest material permet tancar el cicle
per embalatge. El porexpan no desapa- guer tenim un altre exemple de què es dels les deixalles plàstiques, donant-
reix mai, es desfà en minúscules partí- pot fer amb el plàstic reciclat: uns los un segon ús.
cules que poden acabar a la cadena bancs i papereres dissenyats per la Reciclar, reutilitzar i valoritzar les
tròfica. Reciclat es pot convertir en pla- divisió Onadys Recicla de l'empresa deixalles, és el repte de la nostra socie-
ques aïllants, safates, (que no siguin de Cardedeu, Onadys Disseny. A més tat. Però sempre és millor utilitzar vidre,
d'ús alimentari) i més boletes per l'em- dels bancs i papereres, en el seu catà- paper o fusta, (per les begudes, per
balatge. Com en les bosses portables, leg tenen pilones, cendrers, plafons i l'embalatge) que no pas plàstic. El vidre
el millor es reduir-ne el consum, utilit- tanques per les illes de reciclatge que i el paper els sabem reciclar molt bé i es
zant gots, vasos i safates fets de s'han fet molt populars. poden reciclar una i altra vegada. El
materials orgànics. Aquesta empresa els construeix plàstic no desapareix fins que no es
Cada dia surten nous productes a partir del syntrewood, o fusta sintèti- crema i quan es fa, desprèn dioxines. ■

RESTAURANT MAS NOU


CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS
COMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_65
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 66

SALUT [Virus i bacteris

VIRUS O BACTERIS
Per Emili Marco
CAP Sarrià de Ter

E
n poques paraules, els nostre sistema immunitari, que és
virus produeixen infec- molt efectiu. Només en casos d'infec-
cions víriques i els bacte- cions bacterianes farem servir els
ris causen infeccions bac- antibiòtics.
terianes. Hi ha altres dife-
rències. Els bacteris es disseminen ANTIBIÒTICS. UNA CLASSE
habitualment mitjançant el contacte IMPORTANT DE MEDICAMENTS
corporal, especialment el contacte Quan els utilitzem correctament, els Centenars de virus són els cau-
amb les mans. Els virus són molt més antibiòtics poden curar algunes malal- sants del catarro. Normalment els
petits i sovint es disseminen fàcilment ties infeccioses i salvar vides, però adults solem tenir 4 episodis a l'any i
en l'aire però també a través del con- quan són utilitzats de forma indiscrimi- els nens petits entre 6 i 8.
tacte amb les mans. nada o inadequadament poden ser No és necessari fer proves de
La millor manera de prevenir algu- perjudicials. Els bacteris es fan resis- laboratori ni tractar amb antibiòtics. Els
nes infeccions virals és la vacunació. tents i l'antibiòtic ja no va la seva fun- seu tractament és simptomàtic, és a
Pels virus que causen infeccions en ció. Aquest és el problema més fre- dir amb analgèsics o antitèrmics.
les vies aèries, existeix un vacuna con- qüent en molts països.. Per tant és
tra la grip, que és d'especial importàn- d'importància la utilització de forma FARINGITIS
cia per persones grans i amb malalties restrictiva i amb molt de cura. Si vostè té mal de coll i s'acompanya
cròniques. L' higiene és de gran impor- És vital, que el pares utilitzin de tos o congestió nasal similar a la del
tància per prevenir la disseminació de correctament aquests medicaments refredat , vostè està davant una malal-
la infecció i per això recomanem la uti- degut a que molts antibiòtics es pres- tia causada per un virus.
lització de mocadors i tovallons de criuen a nens de poca edat. Si la seva gola esta afectada, te
paper, rentar-se les mans sovint, no febre i és troba força malament, però no
tossir en l'aire ni en les seves mans, REFREDAT té tos ni goteix nasal, potser llavors que
sinó que ho hem de fer sobre un El refredat o catarro comença amb la seva infecció sigui bacteriana. És difícil
mocador de paper. congestió nasal i algunes vegades apreciar si la infecció és vírica o bacteria-
Els antibiòtics no tenen cap efec- amb febre. Pot aparèixer mal de coll i na (Estreptococ) sense fer cap prova.
te sobre els virus i, per tant, no són tos al cap de pocs dies. Una forma d'ajudar el metge és fer un
útils si estem infectats per ells. El color del moc (groguenc o ver- test ràpid a la consulta que dura aproxi-
dós) que apareix després d'uns dies és madament 5 minuts i és analitzar una
QUAN PODEN SER ÚTILS ELS causat pel sistema immunitari i no és mostra de les secrecions de la faringe
ANTIBIÒTICS? signe d'infecció bacteriana que hauria de que si reacciona positivament hi ha
La majoria d'infeccions, incloses algu- ser tractada amb antibiòtics. La majoria infecció bacteriana. És de gran suport lla-
nes bacterianes, és curen gràcies al dels refredats curen en 7-10 dies. vors per donar antibiòtic.

66_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 67

SALUT [Virus i bacteris

GRIP poden millorar els símptomes els anal- passats tres dies, cal que que visiti al
La grip esta causada per un virus molt gèsics. seu metge de família o pediatre per
agressiu que s'escampa molt ràpida- Els pacients amb sinusitis bacte- valorar la necessitat de donar antibiòtics.
ment. Sovint es contagien els familiars riana poden beneficiar-se de la utilitza-
propers així com veïns i amics al ció d'antibiòtics. BRONQUITIS
mateix temps. No són signes de sinusitis bacte- Una bronquitis “refredat agafat al pit”
Els símptomes incloent habitual- riana el mal de cap, el malestar quan és en la majoria dels casos una infec-
ment febre alta, tos, mal de coll, dolor inclinem cap endavant la cara ni la con- ció causada per un virus. Un tipus par-
al pit i sobre tot als muscles. La febre gestió nasal. ticular és la bronquitis secundària al
sol durar només de 5 dies però la tos virus de la grip.
és persistent fins i tot durant dues o OTITIS Pot començar com un refredat o
tres setmanes. Les infeccions d'oïdes causen dolor, iniciar-se amb símptomes de pit i les
Aquí els antibiòtics no ens ajuda- particularment en nens i l'únic signe vies aèries. La infecció causa tos, de
ran. S'ha de prendre analgèsics, anti- pot ser el plor. Per diagnosticar una vegades amb moc. El color de la fleg-
tèrmics i fàrmacs per calmar la tos. Si infecció d'oïdes és examinant el timpà. ma o esput no és indicador d'una
es menester s'ha de quedar a casa Pot ser d'ajuda el tractament anti- infecció que necessiti tractament amb
fins que es trobi millor. biòtic immediat si el nen és menor de antibiòtics. El color del moc només és
2 anys d'edat, si ambdós oïdes estan indicatiu de que el sistema immune
SINUSITIS afectats, si existeix perforació timpàni- està treballant bé.
Una inflamació sobtada de la cara amb ca, o bé, hi ha febre i malestar general. La febre passarà després de pocs
sensibilitat dolorosa pot ser el símpto- En el cas dels nens majors de dos dies, però la tos pot durar en els pitjors
ma d'una infecció bacteriana i hauria anys, el 60% milloren el dolor en 24 dels casos aproximadament un mes.
de ser avaluada per un metge. hores i el 85% als tres dies sense trac- Els antibiòtics no ajuden a accele-
Un refredat pot complicar-se als tament antibiòtic, però el tractament rar la curació ni redueixen la tos.
7-10 dies amb una sinusitis bacteriana. antibiòtic pot reduir o accelerar la recu- Davant una bronquitis en la que hi
Els símptomes inclouen congestió peració en 1 de cada 15 nens majors ha dificultat respiratòria, la tos persis-
nasal, dolor important de cara i dents i de 2 anys. teix, o presenta alguna malaltia cardía-
algunes vegades, poden afectar Es recomana prendre analgèsics ca o pulmonar crònica es necessari
només a un costat de la cara. Ens els primers dies. Si el pacient no millora acudir als serveis sanitaris. ■

pDS_67
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:06 Página 68

ESPORTS [Football Flag

WOLVES DE SARRIÀ DE TER


Enric Sucarrats

F
a aproximadament dos TROBADES
anys un grup de nens i A SARRIA
nenes del CEIP Montser- Dos anys més tard a
rrat de Sarrià de Ter la bona feina feta se li
començaven a practicar sumen dos motius
un nou esport de la mà d'en Manel Iri- que han provocat un
barne. Aquest antic jugador de futbol salt endavant, d'una
americà va decidir introduir la versió banda alguns dels
sense contacte d'aquest esport per als nens i nenes han dei-
nenes i nenes del poble: El Football xat ja el CEIP i han marxat a l'Institut, putar el 30 de maig a Terrassa, al ser
Flag. aquests han seguit demanant jugar a dels dos primers de la lliga regular evi-
El Football Flag és un esport on flag i calia trobar una solució perquè el tem els quarts de final i disputem
és imprescindible el treball en equip i poguessin practicar, de l'altre, a l'equip directament la semifinal, un altre cop
l'estratègia al mateix temps que l'habi- d'en Manel si suma l'Enric Sucarrats, amb els Pioners de l'Hospitalet, des-
litat o la rapidesa. De la mateixa mane- un altre antic jugador de futbol ameri- prés d'una primera part igualada l'e-
ra que el Futbol americà consisteix en cà, i junts impulsen el primer equip ofi- quip dels Wolves s'imposa per 26-13.
aconseguir arribar a la zona de gol de cial de Flag a les comarques gironines, A la final ens trobem per primer
l'equip contrari amb la pilota controla- els Wolves de Sarrià de Ter. cop amb els Trojans de Roda de Berà,
da, per fer-ho es poden fer jugades de vigents campions i amb una gran expe-
passada o de carrera i els equips inten- NEIXEN ELS WOLVES riència en la competició, un equip que
ten anotar alternativament disposant El 21 de febrer de 2010 es va presen- destaca àmpliament per la qualitat, l'es-
de 4 oportunitats cada equip per acon- tar oficialment l'equip sub 13 dels Wol- tratègia i el rodatge de 3 anys de compe-
seguir-ho, l' única diferència del Flag ves, amb a col·laboració de l'Ajunta- tició. La primera part va ser un clar domi-
és que s'elimina qualsevol tipus de ment es fan les samarretes de joc i ni de l'equip de Roda de Berà que va
contacte físic o placatge i es substi- s'inscriu l'equip a la lliga catalana de posar una diferència insalvable al marca-
tueixen per unes cintes o flags amb primavera. dor, a la segona l'equip de Sarrià vam
velcro, per aturar el jugador contrari La primera jornada de competició i jugar més tranquils i ordenats i vam
només cal treure el flag. A més de ser el debut de l'equip, es fa a Esparreguera aconseguir anotar tres touchdowns, el
un esport perfecte per a totes les l'11 d'abril, els dos parts finalitzen amb resultat final 55-18 i els Wolves que
edats permet de jugar nens i nenes en victòria (40-24 contra Pioners i 73-0 con- obtenien el sots campionat.
el mateix equip i categoria. tra l'IES Esparreguera) amb una gran La valoració finals és més que
Aquest esport és poc conegut a actuació dels jugadors sarrianencs. positiva, debut en competició amb un
Catalunya i hi ha pocs equips en com- La segona jornada de competició sots campionat, amb un equip de 12
petició, per aquest motiu en Manel ho s'organitza a Sarrià de Ter el 23 de maig, jugadors que vam poder gaudir i parti-
va tenir molt clar i la millor manera d'in- la primera jornada de lliga catalana a cipar de tots els partits. Una gran
troduir-lo a Sarrià era a través dels més casa. De nou els Wolves finalitzen pri- experiència i una gran feina de tots.
petits. Així cada divendres una vintena mers amb dues noves victòries (26-19 Ara ja toca pensar en la lliga de
de nens i nenes realitzen una extraes- contra Rookies A i 39-0 Contra rookies B) tardor, entrenar fort per poder posar-
colar al CEIP Montserrat i practiquen Amb 4 victòries i cap derrota arri- nos al nivell dels Trojans i poder lluitar
aquest esport. bem a les fases finals, que es van dis- pel títol! ■

Debut de l’equip al camp de l’Esparreguera / Fase final al camp del Terrassa.


Els entrenadors Manel Iribarne i Enric Sucarrats donen instruccions al jugadors i a les jugadores.
68_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:07 Página 69

ESPORTS [Institut Balmes U.E.Sarrià

L'EQUIP INFANTIL DE LA UES FA UN MOLT BON PAPER


AL CAMPIONAT D'ESPANYA INFANTIL.
Guillem Mallolà
'Institut Balmes U.E. Sarrià va quedar quart

L classificat a la fase sector del Campionat


d'Espanya Infantil que es va disputar els
dies 21, 22 i 23 de maig a Lleó. L'equip
sarrianenc va debutar divendres amb victò-
ria davant el Mapfre Pereda Reyerta cànta-
bre per 25 a 20, dissabte es va enfrontar a l'amfitrió: el
Maristas Ademar amb qui va perdre per una ajustat 24 a 21.
La UES va fer un gran partit i va “aguantar” fins als últims
dos minuts contra el que va ser el campió del sector, els
sarrianencs va marxar al descans per davant en el marcador
(8-9) en un partit en que es van imposar les defenses. Per
acabar, diumenge van perdre la final de consolació davant L'equip Infantil que es va desplaçar a Lleó.
l'Inmaculada asturià per 20-27, en un partit on el conjunt
sarrianenc va pagar l'esforç físic del dia anterior. visita del tècnic sarrianenc de L'Ademar Jordi Ribera i de
Durant el cap de setmana l'equip de la UES va rebre la l'extrem eslovac Martin Stranovsky, jugadors i tècnics van
poder conversar amb ells i passar una estona junts.

L'INSTITUT BALMES U.E. SARRIÀ AL CAMPIONAT DE


CATALUNYA ALEVÍ.
l passat 12 i 13 de juny l'Aleví de la UES es va des-

E plaçar a la població del Vendrell per disputar el


Campionat de Catalunya de la categoria, en la lliga
prèvia els sarrianencs van superar l'OAR Gràcia (8-
4) i el H. Salou (7-5) i van caure davant el St. Martí
Corazonistas (3-9), la segona plaça del grup els va
donar l'accés als vuitens de final on van derrotar el H. Mataró (8-4),
ens els quarts de final l'equip dirigit per Pau Aymerich va caure
derrotat davant el BM Granollers (4-8) i finalment en el partit per el
setè o vuitè lloc el conjunt sarrianenc va perdre contra el H. Sant
Quirze (4-8).
La vuitena posició final es pot considerar tot un èxit per aquest
L'equip aleví que es va desplaçar al Vendrell.
jove equip i augura un molt bon futur de l'handbol sarrianenc.

SOPAR DE CLOENDA DE LA TEMPORADA 2009/2010.


l dia cinc de juny es va celebrar el sopar cloenda de la

E
temporada.
temporada 2009/2010, al sopar hi varen assistir tots els
jugadors, tècnics, familiars, amics,... de la UES, en total
més de 300 persones.
Durant el sopar es va fer un reconeixement als juga-
dors i entrenadors del club per l'esforç realitzat durant la

Voldria aprofitar aquestes línies per agrair a tota la gent que, desinte-
ressadament, ha col·laborat en la preparació d'aquest sopar així com en
altres activitats del club. Imatge del sopar de cloenda de la temporada.

pDS_69
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:07 Página 70

ESPORTS [Institut Balmes U.E.Sarrià

ACABEM LA TEMPORADA 2009/2010


a temporada ticipació sarrianenca. Els cadets van

L 2009/2010
estat una molt
bona temporada
per la UES, els
més petits de la casa, el grup de
psicomotricitat ja ha començat a fer
algun exercici amb la pilota d'hand-
ha disputar la fase final de la Primera
Catalana Infantil trencant tots el pro-
nòstics i el Juvenil es va quedar a
les portes de la fase final de la
Segona Catalana i també va dispu-
tar la final de la Copa Delegació.
Pel que fa als equips sèniors
bol i, fins i tot, ja han fet algun partit de la UES, l'equip de Tercera Cata-
entre ells, els benjamins han seguit lana, que aquest any havia incorpo-
amb la seva progressió. Els Alevins rat jugadors molt joves, es va que-
de segon any han fet una gran tem- dar a les portes de disputar la fase
porada que va finalitzar amb un d'ascens. L'equip de Primera Cata-
meritòria vuitena posició als Cam- lana, ha fet una molt bona tempora-
pionats de Catalunya. Els Alevins de da que no ha pogut rubricar amb
primer any han tingut un molt bon l'ascens de categoria. El primer
any on s'han imposat a molts equip de l'entitat que milita a la Pri-
equips de segon any. Punt i a part mera Nacional ha tingut una tempo-
mereix l'Infantil que va quedar quart rada irregular i estranya, amb canvi
de Catalunya derrotant a equips d'entrenador inclòs, les lesions i la
com el Granollers i la Roca i va dis- mala sort en moments puntuals no
putar uns Campionats d'Espanya ha deixat que aquest equip mos-
desprès de 18 anys de l'última par- trés tot el seu potencial. ■

cartes al director
D
esprés de llegir l'article Sarrià de Dalt amb la seva Parrò- homes i 2.245 dones. El 95% serien
del Nº 72 de la revista quia, la seva història i les seves enti- 2132 dones no actives i 113 que parti-
“Parlem de Sarrià”,en tats desapareix. L'Ajuntament ho ha cipen en entitats. A la nostra entitat ja
l'apartat “Jornades de acceptat… per què? Nosaltres tenim hem dit que sobrepassem les 80
la dona treballadora” hi el deure i el dret de demanar explica- dones….si fem números quedarien 23
trobem el resum d'un treball encarre- cions. dones actives per la resta del poble.
gat per l'Ajuntament a una empresa Segon punt: se'ns diu que per Ens consta que en d'altres entitats hi
externa per saber la realitat de la dona aquest estudi 17 entitats varen ser ha moltes més dones actives.
de Sarrià. D'aquest article volem res- entrevistades , “Dones més que Pensem que aquestes enquestes
saltar un aspecte que ens ha sorprès i mai” no. A l'entorn de la nostra enti- caldria que fossin molt més serioses si
ens ha indignat i d'altres amb els que tat s'hi mouen més de 80 dones, i no de veritat s'han d'utilitzar.
no hi estem d'acord ja que no creiem se'ns va entrevistar i ens consta que Creiem que a nivell d'Ajuntament
que siguin reals. d'altres entitats tampoc. cal una rectificació en el proper número
En primer lloc ens fixem en un Un altre punt ens diu que el 95% de la Revista i també a nivell d'entitats. ■
gràfic dels diferents sectors del poble i de les dones enquestades no té inte-
trobem que Sarrià de Dalt no existeix rès en fer activitats a Sarrià de Ter.
segons aquest estudi. Ignorem a qui es va entrevistar, però
Sarrià de Baix, Pla de l'Horta, La en el nostre sector això no és real.
Rasa, Pla els Vinyers, Pla dels Socs... A Sarrià la població és de 2.223

70_pDS
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:07 Página 71

The Sarrià NewS


LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT
EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: El matrimoni és una gran institució. Si és que t'agrada viure en una institució.
Groucho Marx

Editorial ni mirar-les i anar a petar de dret a -Milers de ciutadans mostren el seu


Llegeixo que ACESA, responsable de cultura i espectacles. rebuig al tripartit, segons CpC (Consultes
l'ampliació a vuit carrils de l'autopista al Això és el que li manca a la tele, que t’has per la Ciutadania).
seu pas per Sarrià, compensarà el d’empassar vulguis o no el Barça i tots Si vosaltres hi vareu anar, quedeu-vos
municipi participant en l'excavació, els esports. Quan s’inventi la TV a la amb la que més us agradi.
restauració i difusió de la Vil·la Romana. carta, potser podrem passar el bloc dels Laica Grangé,
Felicitats! Ja és hora que els que ens esports i anar directament a veure el TSN, Pg. de Gràcia
malmeten l'entorn hi posin alguna cosa temps d’en Molina. El Palau
de la seva part. Calla, que potser ja s’ha inventat i jo Fèlix Billet passa un parell de dies a la
Però alerta! Mireu que aquests de can encara no ho sé. Les noves tecnologies presó i el tornen a deixar lliure. Es veu
Acesa són molt amics dels peatges i corren tant... que no hi ha risc que robi més (ja ho ha
tenen tendència a posar-hi una cabina Miquel Analògic, robat tot) ni de que destrueixi
d'aquelles a tot allò que toquen. TSN, TV3 documentació compromesa.
Ja estic veient que per entrar a veure les La mani segons agències El jutge que porta el cas seria un ferm
restes de la casa del patrici ens faran Com sol ser habitual, les diverses candidat a passar a formar part del
pagar. agències de recompte i anàlisi dels Tribunal Constitucional: sensible a les
Ep! I si no al temps, que de més grosses esdeveniments fan una lectura diferent demandes del carrer, equànime ,
n'hem vist, eh? de les grans manifestacions. considerat amb l'alarma social i prudent.
Sam Enfot, Aquestes són les que hem pogut trobar Un crac, vaja.
Redactor sense peatges, TSN. de la manifestació sota el lema: Som una Nolasc A. Gat
Estadística nació. Nosaltres decidim. Cosmètica
Les darreres enquestes asseguren que si -Més d'un milió i mig de persones Es veu que la senyora Bettencourt va
tot va bé, irem d'allò més bé, tot i que saturen els carrers per la independència, empastifar a dojo el president de la
d'altres menys optimistes no ho acaben segons ERC (Estudis de Recerca République Nicolàs Sarkozy amb cremes
de veure tan clar. Ciutadana). de bellesa l'Oréal.
De tota manera, tal i com va dir el Sembla ser que al final de cada sessió
catedràtic demèrit de la facultat cosmètica li deia: perquè tu ho vals,
d'estadística de la Pompeu Llull, Miquel Nicolàs.
Gauss, està estadísticament demostrat Pierre Padequà,
que les estadístiques no demostren res. TSN, París.
I es va quedar tan ample... La independència
Jaume Pi, Molts catalans, (la massiva participació a
TSN, UdG. la manifestació i les consultes populars
Actualitat així ho indiquen) estan per la
Sandro Rosell ha guanyat les eleccions a independència. Però un cop manifestada
can Barça i s'ha proclamat nou president aquesta voluntat, com s'hi arriba? I si no
Instantània de la manifestació. Foto: TSN
del club. ens la volen donar? L'hem de prendre?
Sí, ja sé que llegit ara no sembla una -Més d'un milió de persones es Com? Europa no dirà que és un afer
notícia d'última hora, però us asseguro manifesten en defensa de l'Estatut i intern d'un estat i mirarà cap una altra
que quan la vam redactar era una contra el recurs del PP, segons PSC banda com sol fer?
primícia. Després passa que si la (Participació Social i Ciutadania). Estic fet un embolic. Ningú no ha sabut
impremta, que si les vacances, que si -Un milió de manifestants i explicar-me aquest segon pas, i jo sol no
pitos, que si flautes i al final això surt manifestantes per la sostenibilitat de me'n surto.
quan surt. l'Estatut, segons ICV (Investigacions Lluís Cagadubtes,
Però per a les properes eleccions ja Ciutadanes i Veïnals). TSN, Sarrià del Mig.
mirarem d'estar més al dia. -Un milió de ciutadans es manifesten en La reivindicació
Miquel Xut, defensa del sobiranisme, segons CIU Seguim pacientment esperant que algú
TSN, Can Barça. (Centre d'Investigacions Urbanes). tregui la gallina del Pont o almenys que
Televisió -Desenes de milers de catalans omplen algú (més) aixequi la veu per demanar-
Quin plaer fullejar la premsa, aturar-se els carrers per mostrar el seu suport al ho.
en un paràgraf, rellegir-lo, tornar enrere, nou Estatut, segons PP (Prospeccions i Mentrestant nosaltres seguim exigint
passar les 4 o 8 pàgines d’esports sense Participació). que la posin al museu o a la cassola. ■
SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:07 Página 72

BOTIGUES A:
c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614
Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345
Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021
Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484