You are on page 1of 8

 Pregar Temps de quaresma

Diumenge 5è
la Paraula 22 de març de 2015

Pregària inicial
Senyor Jesús, toca els nostres cors amb el do del teu Esperit. Crea en nosaltres
el silenci necessari per escoltar la teva Paraula que ressona en la vida d’aquest
món que estimes i que vols atreure a tu perquè tingui vida. Tu, Jesús, que ens
has revelat el Pare i enviat el teu Esperit i ets Déu ara i sempre. Amén.

Llegeixo la Paraula Jn 12,20-33


En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per
adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida
de Galilea i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a
Andreu i tots dos ho digueren a Jesús.
Jesús els respongué: «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us
ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol,
però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden;
els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es
vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà
els qui es fan servidors meus. En aquests moments em sento torbat. ¿Què he
de dir? ¿Pare, salveu-me d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora
que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom».
Una veu va dir del cel estant: «Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré». La
gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d'altres deien que un àngel li
havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per
vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà
d'aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré
tothom cap a mi». Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

Entenc la Paraula
Avui celebrem una fe que ens omple d'esperança: viurem més enllà de la
mort. Aquesta fe té fonament en la promesa de Jesús: « Si algú es vol fer
servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic » (Jn 12,26).
En el passatge de l'Evangeli de Joan que llegim avui, veiem com aquesta pro-
mesa s'ha realitzat en el misteri pasqual de Jesús, qui ha mort per introduir-
nos en la plenitud de la seva mateixa vida. Jesús va obrir el camí que supera
les fronteres de la mort humana i ens ensenya a «seguir-lo» –amb actituds
concretes de «servei»–per compartir també la seva gloriosa resurrecció.
Per veure com Jesús ens ofereix aquest horitzó d'esperança que omple de
sentit la nostra vida, subratllarem els punts cabdals de l'Evangeli d’avui:
(1) La lliçó del gra de blat (12,24): La imatge del gra de blat que «mor» quan
el sembren, ens ensenya una insòlita meravella. Així com la llavor mor per
donar lloc a una planta, però la planta no és diferent de la llavor, així també
Jesús en la seva mort entra a una vida nova inèdita.
En la seva resurrecció, Jesús ja no torna a ser el que era en la seva vida terrena,
i tot i això, no deixa de ser ell mateix. En el seu cos ressuscitat, com la llavor
esdevinguda ja una planta, es manifesta la plenitud del que es va començar a
manifestar en la seva vida terrena.
D’aquí ve que la mort no és una pèrdua sinó un guany, perquè només així
s'expressa el veritable potencial de vida que portem dins: és el començament
d'una vida nova, la vida eterna.
(2) La condició perquè la llavor reneixi en una vigorosa planta (12,25): Però
perquè això sigui possible cal que la llavor sàpiga renunciar a si mateixa. «El
qui estima la seva pròpia vida la perd», és a dir, el qui es busqui a si mateix i
no sigui capaç d'obrir-se, de transcendir-se als altres, no evolucionarà cap a la
realitat definitiva que ja està incubada en el seu propi ésser. En canvi, el qui
«segueixi» el camí de Jesús, que és el camí de la donació d’un mateix –com
ho és l'esdeveniment de la Creu-, podrà, en aquest mateix Jesús, arribar a la
plena realització de la seva existència en la vida que ja no mor més.
(3) Estar-se amb Jesús, on Ell s’està per mi (12,26): Només el qui segueix Je-
sús, unit a Ell en el servei, participarà de la seva destinació, i arribarà així a la
meta en la qual rebrà el reconeixement beatificant de part del Pare.
Ens preparem per a aquest moment crucial, deixant que la llavor s'obri ja des
d’ara i regali al món el millor que porta dins: les bones iniciatives, l'esperit de
bondat, l'honestedat, el sentit de responsabilitat, la capacitat d'estimar, de
perdonar i de servir a tothom intensament.
(4) Una immensa pregària comunitària que s'eleva al cel (12,27-28): Enfront
de la realitat de la seva pròpia mort Jesús prega intensament: «Pare, glorifi-
queu el vostre nom!». Ell no amaga la seva torbació interior, però tampoc cau
en la desesperació. Amb la mirada fita en el Pare, el seu cor orant s'obre per
acollir la «Glòria» que ve del Pare, que brillarà a la Creu.
Medito la Paraula
Conreem la llavor de la Paraula en el més pregon del cor: Valdria la pena re-
prendre les paraules del Concili Vaticà II: «Alguns (cristians) peregrinen a la
terra, uns altres, ja difunts, es purifiquen, mentre uns altres són glorificats
contemplant clarament al mateix Déu, Un i Trinat, tal qual és; mes tots, encara
que en grau i formes diferents, estem units en fraterna caritat i cantem el
mateix himne de glòria al nostre Déu, perquè tots els que són de Crist i tenen
el seu Esperit creixen junts i en Ell s'uneixen entre si, formant una sola Església
(cf. *Ef 4,16)» (LG 49).
 Quin sentit té la mort per a un deixeble de Jesús?
 Quins són els ensenyaments del gra de blat que se sembra i reneix a la
terra? Com s'apliquen a Jesús? Com es realitzen en nosaltres?
 Tinc l'actitud de Felip i d'Andreu que fan arribar a Jesús la preocupació
per aquests germans que el volen veure?
 A què em convida avui la petita paràbola del gra de blat? Què val més
per a mi, el seguiment de Crist o la meva vida?
 Tinc por a «morir», tot i saber que en realitat és mort per a la vida?
 A quines coses haig de morir avui perquè es compleixi en mi el que ens
ensenya aquesta petita paràbola?
 Tinc por al fracàs; al fracàs real, al fracàs aparent…? Per què tinc por?
 Estic realment decidit a seguir el Senyor i ser el seu autèntic servidor?
 Sóc capaç d'aprendre de Jesús la seva disposició a buscar sempre la vo-
luntat del Pare encara que dolgui i sigui difícil? O em deixo temptar fàcil-
ment per l’«escapisme» i la superficialitat?
 Miro la Creu de Jesús com la garantia de la salvació i de la vida eterna?
 La imatge del gra de blat que mor per donar fruit ¿com estimula el meu
«morir a mi mateix» en el camí quaresmal?
 «Morir a mi mateix»: és sobretot morir als meus pecats i defectes per tal
de fer-me «més perfecte», o bé, «desviure’m pels altres»? La meva acti-
tud de vida fins a quin punt s’acosta a l’actitud de vida de Jesús?
 Si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund. Em resisteixo a do-
nar vida i a donar la vida en les coses petites de cada dia i en els grans
moments de la vida?
Prego amb la Paraula
Només tenim la vida que donem...
Et beneïm i et donem gràcies, Déu Pare de bondat,
pel fruit abundós d’aquest gra sembrat que és Jesús.
En la seva Resurrecció hem vist
que una vida partida i repartida com pa de taula,
–o una vida que es dóna als altres
perquè els altres tinguin vida–,
no és de cap manera una vida perduda
sinó que és una vida trobada.
I escoltem la veu de Jesús que ens convida,
perquè el seguim i fem com ell.
Però ens fa por, Senyor, que es perdi
aquest gra de vida que fem caure a terra,
quan el donem com a llavor de vida...
Que el teu Esperit —font i impuls de vida—
faci fort el nostre cor amb el seu amor
i l’ompli de llum perquè entenguem
que a la vida només podrem retenir
i només ens podrà enriquir
allò que generosament haurem donat.

La imatge

Pregària final
Senyor Jesús, et donem gràcies per la teva Paraula que ens ha fet veure millor
la voluntat del Pare. Fes que el teu Esperit il·lumini les nostres accions i ens
comuniqui la força per continuar allò que la teva Paraula ens ha fet veure. Fes
que com María, la teva Mare, no sols escoltem, sinó que també posem en
pràctica la Paraula. Amén.
 Orar Tiempo de cuaresma
Domingo V
la Palabra 22 de marzo de 2015

Oración inicial
Señor Jesús, alcanza nuestros corazones con el don de tu Espíritu. Crea en
nosotros el silencio necesario para escuchar tu Palabra que resuena en la vida
del mundo al que amas y quieres atraer a ti para que tenga vida. Tú, Jesús,
Hijo de María, que nos has revelado al Padre y enviado tu Espíritu y eres Dios
ahora y siempre. Amén.

Leo la Palabra Jn 12,20-33


En aquel tiempo, entre los que habían venido a celebrar la fiesta había algunos
griegos; éstos, acercándose a Felipe, el de Betsaida de Galilea, le rogaban: «Se-
ñor, quisiéramos ver a Jesús.» Felipe fue a decírselo a Andrés; y Andrés y Felipe
fueron a decírselo a Jesús. Jesús les contestó: «Ha llegado la hora de que sea
glorificado el Hijo del hombre. Os aseguro que si el grano de trigo no cae en
tierra y muere, queda infecundo; pero si muere, da mucho fruto. El que se ama
a sí mismo se pierde, y el que se aborrece a sí mismo en este mundo se guardará
para la vida eterna. El que quiera servirme, que me siga, y donde esté yo, allí
también estará mi servidor; a quien me sirva, el Padre lo premiará.
Ahora mi alma está agitada, y ¿qué diré?: Padre, líbrame de esta hora. Pero si
por esto he venido, para esta hora. Padre, glorifica tu nombre.» Entonces vino
una voz del cielo: «Lo he glorificado y volveré a glorificarlo.» La gente que es-
taba allí y lo oyó decía que había sido un trueno; otros decían que le había ha-
blado un ángel. Jesús tomó la palabra y dijo: «Esta voz no ha venido por mí, sino
por vosotros. Ahora va a ser juzgado el mundo; ahora el Príncipe de este mundo
va a ser echado fuera. Y cuando yo sea elevado sobre la tierra atraeré a todos
hacia mí.» Esto lo decía dando a entender la muerte de que iba a morir.

Entiendo la Palabra
Hoy celebramos una fe que nos colma de esperanza: viviremos más allá de
la muerte. Esta fe tiene fundamento en la promesa de Jesús: “Donde yo esté
estará también mi servidor” (Jn 12,26).
En el pasaje del Evangelio de Juan que leemos hoy, vemos cómo esta promesa
se ha realizado en el misterio pascual de Jesús, quien ha muerto para intro-
ducirnos en la plenitud de su misma vida. Jesús abrió el camino que supera
las fronteras de la muerte humana y nos enseña a “seguirlo” –con actitudes
concretas de “servicio”- para compartir también su gloriosa resurrección.
Veamos cómo Jesús nos ofrece este horizonte de esperanza que llena de sen-
tido nuestra vida, subrayando los puntos más importantes del Evangelio de
este domingo:
(1) La lección del grano de trigo (12,24): La imagen del grano de trigo que
“muere” cuando es sembrado, nos enseña una insólita maravilla. Así como la
semilla muere para dar lugar a una planta, pero la planta no es distinta de la
semilla, así Jesús en su muerte entra a una vida nueva inédita. En su resurrec-
ción, Jesús ya no vuelve a ser lo que era en su vida terrena, y con todo, no deja
de ser él mismo. Ahora en su cuerpo, como la semilla convertida ya en una
planta, se manifiesta la plenitud de lo que se empezó a manifestar en su vida
terrena. De ahí que la muerte no es una pérdida sino una ganancia, porque
sólo así se expresa el verdadero potencial de vida que llevamos dentro, es el
comienzo de una vida nueva, la vida eterna.
(2) La condición para que la semilla renazca en una vigorosa planta (12,25):
Pero para que esto sea posible es necesario que la semilla sepa renunciar a sí
misma. “El que ama su vida la pierde”, es decir, quien se busque a sí mismo y
no sea capaz de abrirse, de trascenderse a los demás, no evolucionará hacia
la realidad definitiva que ya está incubada en su propio ser. Por el contrario,
quien “siga” el camino de Jesús, que es el camino de la donación de sí mismo
–a la manera del evento de la Cruz-, podrá, en este mismo Jesús, llegar a la
plena realización de su existencia en la vida que ya no muere más.
(3) Estar con Jesús, donde Él está por mí (12,26): Sólo quien sigue a Jesús,
unido a Él en el servicio, participará de su destino, llegando así a la meta en la
cual recibirá el reconocimiento beatificante de parte del Padre.
Nos preparamos para este momento crucial, dejando que desde ya la semilla
se abra y le regale al mundo lo mejor que lleva dentro: las buenas iniciativas,
el espíritu de bondad, la honestidad, el sentido de responsabilidad, la capaci-
dad de amar, de perdonar y de servir a todos intensamente.
(4) Una inmensa plegaria comunitaria que se eleva al cielo (12,27-28):
Frente a la realidad de su propia muerte Jesús ora con mucha fuerza: “¡Padre,
glorifica tu nombre!”. Él no esconde su turbación interior, pero tampoco cae
en la desesperación. Con la mirada clavada en el Padre, su corazón orante se
abre para acoger la “Gloria” que viene del Padre, la cual brillará en la Cruz.
Medito la Palabra
Cultivemos la semilla de la Palabra en lo profundo del corazón: Valdría la
pena retomar las palabras del Concilio Vaticano II: «Algunos (cristianos) pere-
grinan en la tierra, otros, ya difuntos, se purifican, mientras otros son glorifi-
cados contemplando claramente al mismo Dios, Uno y Trino, tal cual es; mas
todos, aunque en grado y formas distintas, estamos unidos en fraterna cari-
dad y cantamos el mismo himno de gloria a nuestro Dios, porque todos los
que son de Cristo y tienen su Espíritu crecen juntos y en Él se unen entre sí,
formando una sola Iglesia (cf. Ef 4,16)» (LG 49).
 ¿Qué sentido tiene la muerte para un discípulo de Jesús?
 ¿Cuáles son las enseñanzas del grano de trigo que se siembra y renace en
la tierra? ¿Cómo se aplican a Jesús? ¿Cómo se realizan en nosotros?
 ¿Qué implica para mí hoy la frase: “Queremos ver a Jesús”?
 ¿Quiero ver realmente al Señor? ¿Quiero creer en Él y en su Palabra?
 ¿A qué me invita hoy la parabolita del grano de trigo? ¿Qué vale más para
mí el seguimiento de Cristo o mi vida?
 ¿A qué cosas debo morir hoy para que se cumpla en mí lo que nos enseña
esta parabolita?
 ¿Le tengo miedo al fracaso; al fracaso real, al fracaso aparente…? ¿Por
qué tengo miedo?
 ¿Estoy realmente decidido a seguir al Señor y ser su auténtico servidor?
 ¿Soy capaz de aprender de Jesús a buscar siempre la voluntad del Padre
aunque duela y sea difícil? ¿O me dejo tentar fácilmente por el escapismo
y la superficialidad?
 ¿Miro la Cruz de Jesús como la garantía de la salvación y de la vida eterna?
 La imagen del grano de trigo que muere para dar fruto ¿cómo estimula
mi «morir a mí mismo» en el camino de la Cuaresma?
 «Morir a mi mismo»: ¿es sobre todo morir a mis pecados y defectos para
ser «más perfecto», o bien, «desvivirme por los demás»?
 Si el grano de trigo no cae en tierra y muere, queda infecundo. ¿Me re-
sisto a dar vida y a dar la vida en las pequeñas cosas de cada día y en los
grandes momentos de la vida?
 ¿He captado que la ley evangélica es de dar la vida por amor? ¿Estoy dis-
puesto a aceptar esa «muerte» para vivir?
Rezo la Palabra
Sólo tenemos la vida que damos…
Te bendecimos y te damos gracias,
Dios, Padre de bondad,
por el fruto abundante de esta semilla sembrada
que es Jesús.
En su Resurrección hemos visto
que una vida partida y repartida como pan de mesa,
–o una vida que se da a los demás
para que todos tengan vida–,
no es, en modo alguno, una vida perdida
sino que es una vida lograda.
Escuchamos la invitación de Jesús
para que le sigamos y hagamos como él.
Pero nos da miedo, Señor, que se eche a perder
este grano de vida que dejamos caer en tierra,
y que es nuestra propia vida.
Que tu Espíritu —fuente e impulso de vida—
robustezca nuestro corazón con su amor
y lo llene de su luz para que entendamos
que en la vida sólo podremos retener
y sólo nos podrá enriquecer
aquello que generosamente hayamos dado.

La imagen

Oración final
Señor Jesús, te damos gracias por tu Palabra que nos ha hecho ver mejor la
voluntad del Padre. Haz que tu Espíritu ilumine nuestras acciones y nos comu-
nique la fuerza para seguir lo que Tu Palabra nos ha hecho ver. Haz que como
María, tu Madre, no sólo sepamos escuchar, sino también poner en práctica
la Palabra. Amén.

You might also like