You are on page 1of 2

IES FRANCESC FERRER I GUÀRDIA. DEPT.

DE VALENCIÀ

38 FIGURES RETÒRIQUES

1. Al·literació: repetició d’un mateix so al llarg d’un vers o d’una composició. Dones amant més que a mi
mateix (A. March). A peu, i a poc a poc, anem pujant (G. Ferrater).
2. Anadiplosi: repetició de l’últim tros d’un grup sintàctic o vers al començament del següent. Comencen a
dir-los mofes, / mofes els hi van tornant... I també: Si tu te fas la lluna / la lluna del cel blau (R. Popular).
3. Anàfora: repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie d’oracions. Doneu-me carbons
durs i guixos lluminosos / Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars (JV Foix).
4. Antítesi: contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat, però que no es
contradiuen entre elles. M’exalta el nou i m’enamora el vell, (JV Foix). I també: Rosa d’Alexandria / que
s’obri de nit / i es tanca de dia.
5. Aposició: juxtaposició d’una o més paraules a una altra amb una funció explicativa. Salvador Dalí, pintor
surrealista.
6. Apòstrofe: interpel·lació a algú, pot ser també al mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada (J. Carner). I
també: Escolta, Espanya, la veu d'un fill / que et parla en llengua no castellana; (J. Maragall).
7. Asíndeton / polisíndeton: respectivament és l'absència o la proliferació de conjuncions (i, ni, o, etc.).
Exemple de polisíndeton: "La gran ciutat que talla i ascla i serra, / i abat les fites en el món poruc" (J.
Carner). Exemple d’asíndeton: Indecisa, rara, nova / ara comença la rosa. (B. Rosselló Pòrcel)
8. El·lipsi: una o més paraules es sobreentenen en el text, normalment perquè han aparegut abans.
9. Encavallament / Encavalcament: és el trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha
de continuar en el vers següent. A la vora de la mar tenia / una casa, el meu somni. (S. Espriu).
10. Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements. Deixarem les escombres / per pastura del
foc, / els pots i les cassoles, / el blauet i el sabó (M. Mercè Marçal).
11. Epanadiplosi: repetició d’una mateixa paraula al principi i al final d’una frase o vers: Creix la seva fúria, i la
tempesta creix. I també: Encara més nit, encara (P. Gimferrer)
12. Epímone / Repetició: reiterar diverses vegades un mateix vers i, també, repetir de manera contínua una
mateixa paraula per subratllar-ne el contingut. Et dic / i dic amor i dic bellesa / i dic poema i mar... (Granell)
13. Epítet: adjectiu que remarca una qualitat inherent del substantiu. Se sol col·locar davant d’aquest. Té un
revolar triomfal la vívida crinera / té un cos de semidéu l'intrèpid conductor. (G. Alomar)
14. Eufemisme: substitució d’un mot o d’una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per
una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs (mort), invident (cec), donar a llum (parir)...
15. Exclamació retòrica: Expressa alegria, tristesa, qualsevol emoció o valoració amb signe d'exclamació.
16. Gradació: enumeració progressiva de diversos termes. En terra, en fum, en pols, en ombra, en res (Góngora)
17. Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o sintàctic de les oracions. De mans de noves muses
l’olímpica corona / Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors (V. Balaguer).
18. Hipèrbole: expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Ja no sé escriure, ja no sé
escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes... /– He deixat al paper tota la sang. (J. Palau i Fabre)
19. Homofonia: identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent. Dins quin cap cap
que el nostre cap se n’hagi anat cap al Cap de Creus.
20. Ironia: negació tàcita del que es diu literalment de forma que, gràcies al context o a l’entonació, es fa
entendre el contrari del que semblen expressar les paraules. Jo juro no blasfemar el meu país minúscul /
per no haver, freturós, eixamplat el seu múscul, / ni maleir tampoc aquesta parla estreta / que entenen
solament quatre gats i un poeta. (F. Vallverdú)
21. Lítote: negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d’acord, en lloc de hi estic en contra. Més
generalment, figura que consisteix en no expressar tot allò que es vol donar a entendre, encara que es
comprenga la intenció de l’autor. Si d’aquí a una setmana no és morta, torneu, (J.Sarsanedas). Si parlava
del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d’un discursàs ple de transcendència, (J.Pla).
22. Metàfora: comparació extrema en què se suprimeixen els nexes comparatius (com, sembla, talment, etc.) i
s’identifica totalment o parcialment un concepte real (A) amb un altre d'imaginari (B) amb el qual manté
una relació “lògica” de semblança. La pura neu del coll (FV Garcia). I també: La melangiosa i freda claror /
de la bola nocturna. (B. Porcel). Quan no apareix el terme real s'anomena metàfora pura o in absentia.

https://create.kahoot. Oxímoron: contradicció o incoherència en el significat de dues paraules.Riba). Respecten els cabells blancs (la vellesa). Estimat / Rosselló. i bevent mories. Repasseu les figures retòriques contestant el qüestionari en línia de Kahoot: Figures retòriques en la poesia. 24. 25. Quiasme: disposar de manera encreuada els elements sintàctics de dos versos contigus. DEPT. (J. He fet senyor del seny a mon voler (A. de més útils. Expressa una realitat amb més paraules de les necessàries. És quan dormo que hi veig clar (JV Foix) 27. Pregunta retòrica: no espera contestació ja que es formula per suggerir una resposta evident. continent a contingut (van prendre unes copes).it/#quiz/db9ee2c0-b402-414d-926d-d6c0fb0f5e68 . 32./ si podies / venir. Verdaguer) 31. són comparacions no racionals. el gènere per l’espècie o viceversa. Riba) 36. Van dinar a la capital dels calçots [que és Valls]. I també: Orfe de llum sota del sol que crema (Maragall). Vares tenir la copa de la vida / arran de llavis. March) . (J. Paronomàsia: joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en algun fonema o en què el mateix mot és usat amb dos significats diferents. Roig). lligada amb ella per una relació de contigüitat: causa a efecte (viu del seu treball). I també: Busco en la petitesa infinitud / com en la infinitud la petitesa. Paradoxa: unió d’idees aparentment irreconciliables en una frase. S’afirma una cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic. [el símbol n'és l'exili]. Redundància: paraules supèrflues que s’afegeixen a d’altres. 29. Arderiu). Sinestèsia: figura que consisteix a associar dos elements o sensacions que provenen de camps sensorials diferents. Alomar). per rima o per paral·lelisme. (A. Seré un cor dins la fosca. /amb la barca / del temps (S. per tal de fer més comprensible el terme real: Bullirà el mar com la cassola en forn. Les imatges. I també: Oloràvem la por / que era l’aroma d’aquella tardor (G. Es diferencia de l’oxímoron per l’extensió ja que sol sobrepassar el límit de l’oració simple. 30. teniu el qüestionari Mètrica i Rima en la poesia en català: https://create. (C. i ara és color d’olor de poma./ un dring de glaç al vidre (a la copa)/ i un glop daurat (de cava). ja utilitzades per expressar una idea. relacionades en el text per contigüitat (van en el mateix sintagma o frase). lloc de procedència a cosa que d’allí procedeix (un Ribera del Duero). urgent (J. IES FRANCESC FERRER I GUÀRDIA. (Martí i Pol). d’acord amb la semblança basada en característiques reals o imaginàries.it/#quiz/7341ca14-4367-48e5-97fc-937bfa9b8724 Per repassar la mètrica i la rima. Metonímia: quan es designa una cosa amb el nom d’una altra. Vinyoli). (J. que era color / de mel. més complexes. Manté l’atenció del receptor. Símil: comparació o imatge. DE VALENCIÀ 23. 28.kahoot.Espriu).. March). 35. Quan us tindré vora el meu cor? (B. Observeu ací: Verb + CD + Subjecte: Té un revolar triomfal la vívida crinera / Té un cos de semidéu l'intrèpid conductor (G. / quin estel la meva grua! (J. I també: No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls / ni cap vent tan subtil com els teus dits. com aquesta extreta de Salvador Espriu: “Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats / i l’aire passi com una estesa mà / suau i molt benigna damunt els amples camps”. Perífrasi: circumlocució usada per evitar un mot. Símbol: representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia. Per mal argent. Alcover). generalment un nom i un adjectiu. De l'aigua sentia la música / dolça. símbol a cosa simbolitzada (va trair la bandera). 37.. Sinècdoque: substitució d’un mot per un vocable o expressió més general o més restringit. Ferrater). 26. cruel. Brossa). 38. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre. Personificació o prosopopeia: atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d’accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no humà. (J. Onomatopeia: imitació lingüística de sons reals: A l'escarabat bum-bum (Rosselló-Pòrcel). Dins la meva ànima en pau sóc el nàufrag que en l’illa profunda. Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles (Corneille). Sospira amb homes i arbres la campana. Si vull combatre / no vull combat. Quina grua el meu estel. 34. de Dia). (C. Es pren el tot per la part o la part pel tot. Salvat-Papasseit). Se’ns va morint la llum. Pleonasme: repetició d’una paraula o una idea per intensificar l’expressió. Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides. (C. 33. En poesia: La teva mà.