You are on page 1of 3

Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament
Institut Màrius Torres
C/Narcís Monturiol, 2 25002 Lleida
Tel. 973 260 900 Fax. 973 274 158
iesmariustorres@xtec.cat

4. FIGURES RETÒRIQUES.
a) Figures de semblança i relacio (de significat)

. Símil: que també es pot anomenar comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a
idèntic a un altre, en base d’una semblança real o imaginària, per tal de fer més
comprensible el primer.
Bullirà el mar com la cassola al forn (A. March).
. Metàfora: comparació en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o
parcialment, un concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança.
La pura neu del coll (F.V. Garcia)
. Metonímia: quan es designa una cosa amb el nom d’una altra, lligada amb ella per
diverses relacions: causa a efecte (viu del seu treball), continent a contingut (van
prendre unes copes), lloc de procedència a cosa que d’allí procedeix (un Priorat), símbol a
cosa simbolitzada (va trair la senyera)...
. Sinestèsia: figura semblant a la metàfora, que consisteix a associar dos elements que
provenen de camps sensorials diferents.
Se’ns va morint la llum, que era color/de mel, i ara és color d’olor de poma, (G. Ferrater)

b) Figures de pensament (de significat)
. Apòstrofe: interpel·lació d’algú, sovint el mateix lector.
Abril, no et torbis! (J. Carner)
. Epítet: adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.
L'herba verda.
. Hipèrbole: expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat.
Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper, (J.M. de Sagarra)
. Lítote: negar el contrari del que es desitja afirmar.
no hi estic d’acord.
. Pregunta retòrica: aquella que no espera resposta i que manté l’atenció del receptor:
Per què creiem que és important? (una professora a la seva classe, no espera que
responguins, perquè la resposta la vol donar ella)
. Paradoxa: unió d’idees aparentment irreconciliables en una frase. S’afirma una cosa que
sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic.
Els països pobres són molt rics. (utilitzem dos conceptes diferents de "riquesa" i "pobresa")
. Antítesi: contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat.
M’exalta el nou i m’enamora el vell, (J.V. Foix)

. 973 274 158 iesmariustorres@xtec. cruel. Paronomàsia: joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en algun fonema o en què el mateix mot és usat amb dos significats diferents. semblava un home ben estrany. Al·literacio: repetició d’un mateix so al llarg d’una composició. Per mal argent. urgent (J.Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Màrius Torres C/Narcís Monturiol.. arròs. mantega. Ironia: negació tàcita del que es diu literalment. galetes. llet. Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides. Encavallament: és el trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha de continuar en el següent. Verdaguer) . Personificacio o prosopopeia: atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d’accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no humà. Expressar una realitat amb més paraules de les necessàries. Asíndeton/polisíndeton: absència/proliferació de conjuncions. sucre. m'agradaria molt estar-me amb tu. 973 260 900 Fax. (G. perquè no pertanyen a cap poema. Ferreter) . Oxímoron: contradicció en el significat de dues paraules.. Verdaguer). per rima o per paral·lelisme. de forma que gràcies al context o a l’entonació es fa entendre el contrari del que semblen expressar les paraules. . (les dues frases o versos. . pintor surrealista. o sigui que no són un versos realment. Has de comprar farina. generalment un nom i un adjectiu. Aposicio: juxtaposició d’una o més paraules a una altra amb una funció explicativa. Nova catifa de verdor ha estesa en comptes de: Ha estès una nova catifa de verdor (J.cat . Que lent el mon. Una autopista ecològica. i ja em diràs //on és la boira que amagava el sol. I mira que n'ets d'intel·ligent! (una professora a un/a alumne/a que acaba de respondre una pregunta de manera absolutament equivocada). c) Figures fonètiques o morfosintàctiques (de caràcter formal) . . de fet les acabo d'escriure. 2 25002 Lleida Tel. relacionades en el text per contigüitat. . // Has de comprar farina i sucre i llet i arròs i galetes i mantega. . Anàfora: repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie d’oracions. M'estimaria més tenir-te amb mi. Roig) . (per dir Valls). . Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o bé de les frases. Van dinar a la capital dels calçots.. tenen la mateixa estructura. Hem fet un cami extens. . (J. Sospira amb homes i arbres la campana. (qualificació que van donar els nostres governants a l'autopista que va cap a Sitges) . Salvador Dali. Perífrasi: circumlocució usada per evitar un mot.

cat . 973 274 158 iesmariustorres@xtec. 973 260 900 Fax. Si vull combatre / no vull combat. Arderiu). Pleonasme: repetició d’una paraula o una idea per intensificar l’expressió. 2 25002 Lleida Tel. (C.Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Màrius Torres C/Narcís Monturiol. .