You are on page 1of 3

ECODIF

Grup Consultes tributàries
Fitxa de detall

Títol

Consulta núm.354E/17, de 12 de setembre de 2018
.
Qüestió: Tributació per la liquidació de diverses herències: no hi ha acceptació de l’herència del
primer causant.

Cos

- En la consulta es pregunta quin és el règim de tributació aplicable als supòsits següents:

a) Un causant va morir el 1997, i el seu hereu, ha mort al 2017 sense haver acceptat ni repudiat
l’herència.

b) Un causant va morir l’any 2014, i el seu hereu, ha mort al 2017 sense haver acceptat ni
repudiat l’herència.

Ara, els hereus dels segons causants pretenen acceptar les primeres herències alhora que les
segones.En relació amb els fets exposats, es consulta:

a) Si es considera prescrit el dret de l’administració a exigir el pagament de l’impost sobre
successions i donacions, quant a l’adquisició hereditària del primer causant mort l’any 1997.

b) Quines són reduccions aplicables quant a l’adquisició de l’herència del primer causant mort
l’any 2014.

c) Com s’ha de valorar el “ius delationis” a efectes de l’herència del segon causant que va morir
sense haver acceptat ni repudiat l’herència del primer causant. És a dir, si s’ha d’incloure
l’herència del primer causant en l’herència del segon. - En resposta a la qüestió plantejada,
s’informa el següent:

1. En primer lloc, i des de la vessant del dret civil, cal indicar allò disposat en l’article 461-13 de la
Llei 10/2008, de 10 de juliol, del Llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions:

“Article 461-13. Dret de transmissió1.Si el cridat mor sense haver acceptat ni repudi¬at l’herència
deferida, el dret a succeir mitjançant l’acceptació de l’herència i el de repudiar es trans¬meten
sempre als seus hereus.2.Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni repudiat
l’herència la poden acceptar o repudiar, però només si prèviament o en el ma¬teix acte accepten
l’herència del seu causant. Si els hereus que accepten aquesta segona herèn¬cia són diversos,
cadascun d’ells pot acceptar o repudiar la primera, independentment dels altres, i amb dret
preferent d’acréixer entre ells.”
/70_ambits_actuacio/tributs/consultes_tributaries/cercador_de_consultes_tributaries/index.html#/detail?id=12937
16/11/2018 Pàg 01
D’acord amb aquest precepte, i aplicat al cas examinat en què ambdós segons causants van
morir sense haver acceptat ni repudiat l’herència del seu primer causant, en virtut del dret de
transmissió, els hereus poden acceptar o repudiar la primera herència sempre que acceptin la
segona. I és que el dret a acceptar o renunciar a l’herència del primer causant s’entén integrat en
l’herència del segon causant.

En relació amb el tractament en l’impost sobre successions i donacions de les adquisicions per
causa de mort que porten causa del dret de transmissió, es considera que s’efectua una sola
transmissió i, en conseqüència un sol fet imposable, atès que se succeeix directament del primer
causant i no del segon i, que la delació en morir el segon causant sense acceptar ni repudiar
l’herència fa que passi als seus hereus que l’exerciten, havent acceptat, prèviament, l’herència
d’aquest segon.

Així, en un supòsit anàleg als descrits en els fets de consulta, el Tribunal Suprem ha establert, en
la sentència 2183/2018, de 5 de juny, la qual resol el Recurs de cassació número 1358/2017, el
següent:

“[...] La respuesta que hemos de ofrecer, en atención a todo lo expuesto y, fundamentalmente, en
consideración a la jurisprudencia establecida en la sentencia 539/2013, de 11 de septiembre de
2013, de la Sala de lo Civil de este Tribunal Supremo, es que se produce una sola adquisición
hereditaria y, por ende, un solo hecho imponible, no dos hechos imponibles ni dos devengos del
impuesto, corolario de lo cual es la afirmación final de la reseñada sentencia civil según la cual
"los herederos transmisarios sucederán directamente al causante de la herencia y en otra distinta
sucesión al fallecido heredero transmitente".Tal afirmación es válida para las sucesiones mortis
causa regidas, en el Derecho común, por el Código Civil, así como aquellas otras que menciona
la sentencia, en comunidades que reconozcan en su derecho civil común o especial el ius
transmissionis , de forma semejante, las que no hacen al caso en este recurso de casación.[...]”2.
En segon lloc, i en resposta a la primera de les qüestions, cal concloure que en la mesura que fins
que no es produeix la mort del segon causant, no es transmet el dret a acceptar o repudiar la
primera herència, la prescripció del dret a liquidar l’herència del primer causant no s’inicia fins que
ocorre la mort del segon.

Per tant, i d’acord amb el supòsit plantejat a l’escrit de consulta, cal concloure que el dret de
l’administració a liquidar l’impost no ha prescrit, atès que la data de la mort del segon causant
esdevé l’any 2017, no havent transcorregut així, el període de prescripció establert en l’article 66
de la Llei 53/2008, de 17 de desembre, general tributària.3. D’altra part, i en resposta a la segona
de les qüestions, quan mor el primer cridat sense haver acceptat o repudiat l’herència, el segon
cridat, en cas d’acceptar l’herència del primer causant (en els termes i condicions establerts per la
normativa civil), hereta directament d’aquest i ha de presentar, i si es cau, ingressar
l’autoliquidació de l’impost sobre successions i donacions tenint en compte el seu grau de
parentiu amb el primer causant. Tanmateix li resultaran d’aplicació aquelles reduccions previstes
a la normativa de l’impost de successions i donacions relatives a la relació de parentiu que ostenti
amb el primer causant i no pas amb el segon. La normativa aplicable serà la vigent en el moment
de la mort del causant del què resulta hereu directe.4. Finalment, quant a la integració del valor de
la primera herència en la segona cal reiterar que això no succeeix, en tant com s’ha assenyalat,
ambdues esdevenen masses hereditàries autònomes. L’acceptació de l’herència del segon
causant actua com a requisit necessari, per acceptar l’herència del primer causant, com resulta
literalment de l’article 461-13 del Llibre IV del Codi civil de Catalunya, però això no exigeix que
l’import de la primera herència s’hagi d’addicionar a l’import de la segona.

El criteri exposat en aquesta consulta ha estat recollit en la Resolució 2/2018, de 10 de setembre,
sobre el tractament del dret de transmissió en l’impost sobre successions i donacions, d’aquest
centre directiu.Aquesta contestació té, d’acord amb l’article 34.1.a) de la Llei general tributària,
caràcter merament informatiu.

Atès que la consulta que formuleu fa referència a l’aplicació a un cas concret de la Llei de l’impost
sobre successions i donacions, essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció General
de Tributs del Ministeri d’Hisenda, de conformitat amb l’article 55.2 de la Llei 22/2009, de 18 de
desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim
comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, la
contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que
preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.

Data de publicació

30-10-2018

Tributs

Impost sobre successions i donacions