You are on page 1of 3

Alsacià

L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un


Alsacià
conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic,
Elsässisch i Elsässerditsch
originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb
Tipus subjecte–verb–objecte
Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la
Parlants
frontera diverses vegades. Aquests parlars s'utilitzaen a
Parlants nadius 1.500.000
gairebé tota l'Alsàcia llevat d'unes quantes poblacions de
l'oest i del sud, on es parla francès.

No és fàcilment intel·ligible per a parlants de l'alemany


estàndard. Es relaciona de prop amb parles com l'alemany
suís de Basilea i el suabi (Schwäbisch), amb influències
franceses.

Molts parlants escriuen en alemany estàndard, encara que els


noms de carrers (abans només en francès, ara bilingüe en
alguns llocs, especialment a Estrasburg) poden utilitzar
formes locals.

Actualment, hi ha nombrosos artistes que s'expressen en


alsacià com Tomi Ungerer, René Schickéle, Jean Egen, Roger
Siffer, Germain Muller, Liselotte Hamm i Jean-Marie
Hummel, René Egles, Sylvie Reff, Kansas of Elsass, entre Classificació lingüística
d'altres. El grup René Schickele-Gesellschaft, creat el 1965, llengües humanes
llengües euroasiàtiques
també promou el seu ús i ensenyament.
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
grup alemany
Contingut alt alemany
alt alemany
Denominació Alamànic
Història i vitalitat
Low Alemannic German
Característiques
Exemples de paraules en alsacià
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Mostra de les diferents varietats de l'alamànic
Codis
Fonts Glottolog alsa1241
Vegeu també IETF gsw-FR
Enllaços externs

Denominació
La denominació, alsacià, que li donen els seus propis parlants, és la popular i l'oficial alhora, i la intenció d'unitat i particularitat que
implica és producte més aviat d'un sentiment que no pas d'una realitat lingüística, aquests parlars alemanys no són exclusius
d'Alsàcia, car es parlen també en altres zones germanoparlants veïnes, i tampoc formen una unitat, sinó que, tot i que pertanyen
majoritàriament al dialecte alamànic, també n'hi ha, a l'extrem septentrional de la regió (com a la Lorena), de tipus alt alemany
inferior occidental (alt alemany inferior).
Història i vitalitat
Tot i que Alsàcia va ser annexionada a França a la segona meitat del s.XVII
(cal tenir en compte, però, els dos períodes de reintegració a Alemanya, del
1871 al 1918 i del 1940 al 1945), annexió que va comportar una penetració
cada cop més gran del francès, els dialectes locals s'hi van mantenir ben vius
en l'ús oral fins als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. D'aleshores
ençà, l'alsacià, reduït cada cop més als àmbits familiars i d'ús íntim, pateix un
procés de substitució lingüística, que és evident sobretot en els medis urbans i
les generacions més joves, especialment als departaments de l'Alt Rin, al sud, Situació de l'alsacià entre els parlars
més que no pas al departament del Baix Rin, al nord. Amb tot, i malgrat el fort alamànics
sentiment de pertinença a França, hi ha un moviment cultural i polític en
defensa de la llengua, i la situació d'aquesta a l'ensenyament i als mitjans de
comunicació escrits és comparativament bona respecte a les altres llengües
minoritzades ("regionals" segons la terminologia oficial estatal) de França
(Llengües de França).

La implantació de l'alemany estàndard a l'Alsàcia és menor que a Alemanya,


per la qual cosa no hi ha estat mai una llengua parlada, car les germanòfons fan
servir exclusivament el seu parlar local, i la llengua escrita hi ha de competir
amb un ús molt important de l'alsacià.L'alsacià es troba molt influït en el seu
lèxic pel francès, única llengua oficial i de la vida pública. Pel que fa a la
situació ligüística de la Lorena de parla alemanya (el nord i l'est del
departament del Mosel·la), és força similiar a la d'Alsàcia.

Exemples de paraules en alsacià


Paraula Traducció Cf. Alemany
terra Arda Erde
cel Himmel Himmel
aigua Wasser Wasser
foc Fir Feuer
Dialectes parlats a Alsàcia el 1910
home Mann Mann
dona Freu Frau
menjar essa essen
beure trinka trinken
gran gross groß
petit klein klein
nit Nacht Nacht
dia Dâa Tag

Mostra de les diferents varietats de l'alamànic


Diverses versions del començament del Parenostre.
Alt alemany superior (alamànic).

a) Fader unser in Himile, Din Name Vuerde geheiliget.

b) (alemany suís) Üse Vatter im Himel, dass Dy Name heilig ghalte wird.

c) (alsacià) Unser Vàdder in Himmel, helig sei Dinner Nàmme.

Alemany estàndard.

Vater unser in Himmel, geheiligt werde Dein Name.

Fonts
En francès:

Brunner, Jean-Jacques. L'alsacien sans peine. ASSiMiL, 2001. ISBN 2-7005-0222-1


Laugel-Erny, Elsa. Cours d'alsacien. Les Editions du Quai.ISBN 2-903548-01-3
Matzen, Raymond, and Léon Daul.Wie Geht's ? Le dialecte à la portée de tousLa Nuée Bleue, 1999.ISBN 2-7165-
0464-4
Matzen, Raymond, and Léon Daul.Wie Steht's ? Lexiques alsacien et français, Variantes dialectales, GrammaireLa
Nuée Bleue, 2000. ISBN 2-7165-0525-X
En català:

Badia i Capdevila, Ignasi. (2002). Diccionari de les llengües d'Europa. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pp.
34, 37-38.

Vegeu també
Alsàcia
Nacionalisme alsacià
Rot un Wiss

Enllaços externs
Història de l'alsacià A Wikimedia Commons hi
Euromosaic - Alemany a França- Estatut de l'alsacià a França. ha contingut multimèdia
(francès) relatiu a: Alsacià

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alsacià&oldid=20219721
»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 ago 2018 a les 08:44.

El text està disponible sota laLlicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes
addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation,
Inc.