You are on page 1of 8

 Pregar Temps de Pasqua

L’Ascensió del Senyor


la Paraula 17 de maig de 2015

Pregària inicial
Senyor Jesús, envia'ns el teu Esperit, perquè Ell ens condueixi fins a tu, que
ets la Paraula viva i eterna del Pare. Que la seva ventada ens empenyi a
entrar en el misteri de la teva resurrecció i de la teva presència enmig de
nosaltres. Crea en nosaltres el silenci que ens cal per escoltar avui la teva
veu en la veritat de les nostres vides, en les teves crides i en els camins de
sofriment i esperança que recorren les persones que tenim a prop, i les
que ens necessiten. Amén

Llegeixo la Paraula Mc 16,15-20


En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el
món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli. Els qui creuran i es
faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui
hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder
del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o
beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les
mans, es posaran bons».
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la
dreta de Déu.
Ells se n'anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confir-
mant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.

Entenc la Paraula
Ens costarà Déu i ajuda (mai tan ben dit) superar la visió física, corpòria i
esquifida de l'Ascensió, que venim acceptant des de fa massa segles. Tan-
mateix, avui tenim prou coneixements com per intentar una interpretació
més d'acord amb el missatge del Nou Testament. No podem continuar
pensant en un Jesús pujant físicament més enllà dels núvols.
Dels evangelistes, només Lluc ens diu que «es va separar d'ells i va ser ele-
vat al cel». També al començament dels Fets ens explica, fins i tot amb
més detalls, l'ascensió. Els altres evangelistes no en diuen res.
És cosa sabuda que el «final canònic» de Marc, que llegim en part aquest
diumenge va ser afegit a mitjan el segle II, i ens descriu la història que ha
de venir. Crist se n'ha anat del nostre món i ara són els apòstols, l'Església,
els qui han de continuar la seva missió.
En aquest passatge, Jesús dóna als seus Apòstols l’encàrrec d'anar a pro-
clamar la Bona Nova a tota la creació. La paraula certament no ha estat
escollida a l'atzar. No diu: «A totes les nacions» o «a tota la humanitat»,
com li fan dir moltes traduccions, sinó «a tota la creació». A la carta als
cristians de Roma, trobem un passatge que podem posar en paral·lel amb
aquest, quan Pau diu que no hem rebut un esperit de servitud sinó l'Espe-
rit, que fa de nosaltres fills adoptius de Déu i afegeix que «tot l’univers
creat gemega i sofreix dolors de part, esperant ell també la plenitud de la
revelació». El conjunt del Nou Testament ens presenta l'encarnació del Fill
de Déu com una nova creació, com el començament del retorn a l'harmo-
nia inicial de la creació (cf Gènesi 1 i 2).
És en aquesta línia que s’ha d’entendre el sentit d’aquests «signes» de què
parla l'evangeli: «Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expul-
saran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si aga-
fen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts
a qui hauran imposat les mans, es posaran bons». No ens enganyem! Aquí
no es tracta de «miracles» per deixar ningú bocabadat o per convèncer,
sinó del restabliment de l'harmonia inicial.
És clar, la seva realització total encara ha de arribar (serà la Jerusalem ce-
leste de l'Apocalipsi). Però des d'ara, als deixebles els toca «treballar»,
acompanyats de l'Esperit del Senyor, per acabar aquesta creació. No es
tracta de quedar-se palplantats mirant fixament cap allí on se n’ha anat
Jesús. Dos àngels es cuiden de fer-los tocar de peus a terra: «Per què us
esteu mirant el cel?». Ho comprenen, i se'n van a escampar arreu la Bona
Nova. Aquesta Bona Nova ha arribat fins a nosaltres i ara ens toca a nos-
altres continuar també escampant-la no sols a tota la humanitat, sinó
també a tota la creació.
Medito la Paraula
 Quin és el sentit de l'Ascensió?, per què el Senyor torna al costat del
Pare?, què li aporta això a la nostra fe?, hagués estat el mateix, si no ha-
gués tornat al costat del Pare?
 Què indica el fet que Jesús estigui assegut a la dreta de Déu Pare (Mc
16,19)?, en què ens ajuda aquest fet?
 Tinc la temptació de «quedar-me mirant el cel» i no assumir els com-
promisos que tinc aquí a la terra?
 Què implica per a nosaltres el fet que el Senyor ens hagi deixat la missió
d'anar i anunciar la Bona Nova?, a què ens compromet això?, com i de
quina manera podem anunciar la Bona Nova?
 «Anunciar l'Evangeli» és missió confiada als deixebles: em sento deixe-
ble de Jesús?
 En què dono veritable «testimoniatge» de Jesús i de la seva Causa, i en
què no ho dono encara?
 Quins senyals dono d'interès pels altres i pel seu alliberament d'esclavi-
tuds o angoixes, de sofriments, marginació, opressió o depressió

Prego amb la Paraula


Jesús: presència distinta, no distant
Et beneïm, Pare,
pel regal que ens has fet amb Jesús:
per tot el que Ell ens ha dit de tu,
pel missatge d’amor que ens ha portat,
per tota la seva vida al servei dels altres,
i per l’horitzó d’esperança que ens obre
amb la seva mort i la seva resurrecció.
Et beneïm, Pare,
perquè el dia que Crist tornava a Tu
no tancava la seva presència en el món,
sinó que la feia més íntima i intensa.
Et demanem, Pare, que avui
la seva presència viva en nosaltres
ens encoratgi a anunciar la «Bona nova»
del Do immens que en Crist ens has fet:
que siguem testimonis de l’amor que ens tens
i de l’alè de Vida que amb Ell ens dónes.

Altres paraules m’ajuden


L’ascensió subratlla el simbolisme de la ‘pujada’ que ja està inclòs en la
proclamació de la resurrecció. En efecte, la primera interpretació de la re-
surrecció de Jesús consistia a dir que ‘ha estat exaltat’. El nom de ‘Senyor’
que li ha estat donat és un nom pròpiament diví. La resurrecció era, doncs,
per a Jesús mateix el moment primer de la seva ascensió cap a Déu el seu
Pare. Jesús ha estat alabat i rebut –sense dilació– en la glòria mateixa de
Déu. L’ascensió té per finalitat fer veure una mica als nostres ulls aquest
misteri que per la seva mateixa naturalesa se’ns esmuny completament.
L’ascensió és una representació simbòlica i pedagògica que té com a fina-
litat la de dir allò que la resurrecció ha fet de Jesús.
El quart evangeli no ens presenta les coses segons l’escenari sinòptic dels
quaranta dies. El vespre mateix de la resurrecció Jesús, apareixent-se als
seus deixebles els diu: «Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,22). Però les aparici-
ons continuen sent una cosa provisional abans de la ‘pujada’ de Jesús cap
el seu Pare: «Deixa’m anar –li diu Jesús a la Magdalena–, que encara no he
pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu
Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."» (Jn 20,17).
De la mateixa manera que «el Regne dels cels» de Mateu esdevé en Lluc
«el Regne de Déu», igualment l’esment de la «pujada al cel» en Lluc es-
devé en Joan la «pujada vers el Pare». L’última aparició de Jesús als seus,
a la vora del llac, té igualment un regust d’adéu: és l’aparició que tanca
l’evangeli de Joan (cap. 21). (B. SESBOÜÉ, Crist ahir, avui i demà. Claret 2006,
p. 22-23).

Pregària final
Senyor Jesús, et donem gràcia perquè tu estàs sempre amb nosaltres en
el camí de la vida. Tu et deixes trobar en els nostres camins i amb el nostre
testimoniatge prepares el terreny perquè d’altres puguin arribar fins a tu.
Enrobusteix la nostra fe enmig de la feblesa i fes més forta la nostra espe-
rança en les persecucions i incomprensions a causa del teu nom. Amén.
 Orar Tiempo de Pascua
La Ascensión del Señor
la Palabra 17 de mayo de 2015

Oración inicial
Señor Jesús, envíanos tu Espíritu, para que Él nos lleve a ti, que eres la
Palabra viva y eterna del Padre. Que su aliento nos ayude a entrar en el
misterio de tu resurrección y de tu presencia en medio de nosotros. Crea
en nosotros el silencio que necesitamos para escuchar hoy tu voz en la
verdad de nuestras vidas, en tus llamadas y en los caminos de sufrimiento
y esperanza, que transitan las personas que tenemos cerca y las que nos
necesitan. Amén

Leo la Palabra Mc 16,15-20


En aquel tiempo, se apareció Jesús a los Once y les dijo: «Id al mundo en-
tero y proclamad el Evangelio a toda la creación. El que crea y se bautice
se salvará; el que se resista a creer será condenado. A los que crean, les
acompañarán estos signos: echarán demonios en mi nombre, hablarán
lenguas nuevas, cogerán serpientes en sus manos y, si beben un veneno
mortal, no les hará daño. Impondrán las manos a los enfermos, y quedarán
sanos.»
Después de hablarles, el Señor Jesús subió al cielo y se sentó a la derecha
de Dios.
Ellos se fueron a pregonar el Evangelio por todas partes, y el Señor coope-
raba confirmando la palabra con las señales que los acompañaban.

Entiendo la Palabra
Nos costará Dios y ayuda (nunca mejor dicho) superar la visión física, cor-
pórea y estrecha de la Ascensión, que venimos aceptando desde hace de-
masiados siglos. Aun así, hoy tenemos conocimientos suficientes como
para intentar una interpretación más de acuerdo con el mensaje del
Nuevo Testamento. No podemos seguir pensando en un Jesús subiendo
físicamente más allá de las nubes.
De los evangelistas, sólo Lucas nos dice que «se separó de ellos y fue ele-
vado al cielo». También al inicio de los Hechos Lucas nos explica, incluso
con más detalles, la ascensión. Los otros evangelistas no hablan para nada
de ella.
Es cosa sabida que el «final canónico» de Marc, que leemos, en parte, este
domingo fue añadido a mediados del siglo II. Nos describe «la historia que
tiene que venir». Cristo se ha ido de nuestro mundo y ahora son los após-
toles, la Iglesia, quienes han de continuar su misión.
En este pasaje, Jesús da a sus Apóstoles el encargo de ir a proclamar la
Buena Nueva a toda la creación. La palabra ciertamente no ha sido elegida
al azar. No dice: «A todas las naciones» o «a toda la humanidad», como le
hacen decir muchas traducciones, sino «a toda la creación». En la carta a
los cristianos de Roma, encontramos un pasaje que podemos poner en
paralelo con éste, cuando Pablo dice que no hemos recibido un espíritu de
esclavitud sino el Espíritu, que hace de nosotros hijos adoptivos de Dios y
añade que «todo el universo creado gime y sufre dolores de parte, espe-
rando él también la plenitud de la revelación». El conjunto del Nuevo Tes-
tamento nos presenta la encarnación del Hijo de Dios como una nueva
creación, como el comienzo del regreso a la armonía inicial de la creación
(cf Génesis 1 y 2).
En esta misma línea hay que entender el sentido de estos «signos» de que
habla el evangelio: «Echarán demonios en mi nombre, hablarán lenguas
nuevas, cogerán serpientes en sus manos y, si beben un veneno mortal,
no les hará daño. Impondrán las manos a los enfermos, y quedarán sa-
nos». ¡No nos llevemos a engaño! Aquí no se trata de «milagros» para de-
jar nadie boquiabierto o para convencer, sino del restablecimiento de la
armonía inicial.
Evidentemente, su realización total todavía tiene que llegar (será la Jeru-
salén celeste de la Apocalipsis). Pero desde ahora, a los discípulos les toca
«trabajar», acompañados del Espíritu del Señor, para acabar esta crea-
ción. No se trata de quedarse atorados mirando fijamente hacia donde se
ha ido Jesús. Dos ángeles se cuidan de hacerles tocar de pies a tierra:
«¿Qué hacéis ahí plantados mirando al cielo?». Lo comprenden, y se van
a difundir por doquier la Buena Nueva. Esta Buena Nueva ha llegado hasta
nosotros y ahora nos toca a nosotros continuar también difundiéndola no
sólo a toda la humanidad, sino bien a toda la creación.
Medito la Palabra
 ¿Cuál es el sentido de la Ascensión?, ¿por qué el Señor vuelve junto al Pa-
dre?, ¿qué le aporta esto a nuestra fe?, ¿hubiera sido lo mismo, si no hu-
biera vuelto junto al Padre?
 ¿Qué indica el hecho que Jesús esté sentado a la derecha de Dios Padre
(Mc 16,19)?, ¿en qué nos ayuda este hecho?
 ¿Tengo la tentación de “quedarme mirando el cielo” y no asumir los com-
promisos que tengo aquí en la tierra?
 ¿Qué implica para nosotros el hecho que el Señor nos haya dejado la mi-
sión de ir y anunciar la Buena Nueva?, ¿a qué nos compromete esto?,
¿cómo y de qué manera podemos anunciar la Buena Nueva?
 «Anunciar el Evangelio» es misión confiada a los discípulos: ¿me siento
discípulo de Jesús?
 ¿En qué doy verdadero «testimonio» de Jesús y de su Causa, y en qué no
lo doy aún?
 ¿Qué señales doy de interés por los demás y por su liberación de esclavi-
tudes o angustias, de sufrimientos, marginación, opresión o depresión?

Rezo con la Palabra


Jesús: presencia distinta, no distante
Te bendecimos, Padre,
por el regalo que nos has hecho en Jesús:
por todo lo que Él nos ha contado de ti,
por el mensaje de amor que nos ha traído,
por toda su vida al servicio de los demás,
y por el horizonte de esperanza que nos abre
con su muerte y su resurrección.
Te bendecimos, Padre,
porque el día en que Cristo volvía a Ti
no cerraba su presencia en el mundo,
sino que la hacía más íntima e intensa.
Te pedimos, Padre,
que su presencia viva en nosotros,
nos aliente a anunciar la «Buena nueva»
del Don inmenso que en Cristo nos has hecho:
que seamos testigos del amor que nos tienes
y del aliento de vida que con Él nos das.

Otras palabras me ayudan


La ascensión subraya el simbolismo de la ‘subida’ que ya está inscrito en
la proclamación de la resurrección. Efectivamente, la primera interpreta-
ción de la resurrección de Jesús consistía en decir que ‘ha sido exaltado’.
El nombre de ‘Señor’ que se le ha dado es un nombre propiamente di-
vino. La resurrección era, pues, para Jesús mismo el momento primero
de su ascensión hacia Dios su Padre. Jesús ha sido alabado y recibido –sin
más dilación– en la gloria misma de Dios. La ascensión tiene por finalidad
hacer ver un poco a nuestros ojos ese misterio que por su misma natura-
leza se nos escapa completamente. La ascensión es una representación
simbólica y pedagógica, que tiene como finalidad decir lo que la resurrec-
ción ha obrado en Jesús.
El cuarto evangelio, el Juan, no nos presenta las cosas según el escenario
sinóptico de los ‘cuarenta días’. Al anochecer mismo de la resurrección Je-
sús, apareciéndose a sus discípulos les dice: «Recibid el Espíritu Santo» (Jn
20,22). Pero las apariciones siguen siendo algo provisional antes de la
‘subida’ de Jesús hacia su Padre: «Suéltame, que todavía no he subido al
Padre. Anda, ve a mis hermanos y diles: "Subo al Padre mío y Padre vues-
tro, al Dios mío y Dios vuestro."» María (Jn 20,17). Del mismo modo que
«el Reino de los cielos» de Mateo se menciona en Lucas como «el Reino
de Dios», igualmente la expresión de la «subida al cielo» de Lucas, aparece
en Juan como la «subida hacia el Padre». La última aparición de Jesús a los
suyos, a la orilla del lago, tiene igualmente un sabor de adiós: Es la apari-
ción que cierra el evangelio de Joan (cap. 21). (B. SESBOÜÉ, Crist ahir, avui i
demà. Claret 2006, p. 22-23).

Oración final
Señor Jesús, te damos gracia porque tú estás siempre con nosotros en el
camino de la vida. Tú te haces el encontradizo en nuestros caminos y con
nuestro testimonio preparas el terreno para que otros puedan llegar hasta
ti. Robustece nuestra fe en la debilidad y sé sostenimiento para nuestra
esperanza en las persecuciones e incomprensiones a causa de tu nombre.
Amén