You are on page 1of 98

 

   
 

[
gèneres dels països catalans
]

Albert Nardi i Víctor Pedrol


1a. edició, primavera 2011, Barcelona-Sabadell

edició: La Diatònica, associació d’acordionistes dels Països Catalans.

portada: Albert Nardi

aquest treball es troba sota la següent llicència


creative commons

aquest treball és d’ús intern i pedagògic


per qualsevol comentari ens trobareu a apunts@gorramusca.cat

   

2  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

 
 [  
introit  
]  
 
L’acordió  diatònic  és  un  instrument  harmònic  i  melòdic  alhora.  

La   manera   més   habitual   d’apropar-­‐se   a   l’instrument   és   des   del   vessant   melòdic,   amb  
l’acordió  fent  el  paper  d’instrument  solista.  En  aquest  cas  la  mà  dreta  executa  la  melodia  i  
l'esquerra  l’acompanyament  harmònic.  Aquest  enfocament  és  el  que  ha  donat  a  l’acordió  
el  paper  de  protagonista  en  els  saraus  de  les  nostres  terres.  

Amb   aquests   apunts   d’acompanyament   intentem   aproximar-­‐nos   al   diatònic   des   del  


vessant  més  rítmic  i  harmònic,  on  l’acordió  acompanya  melodies  cantades  o  tocades  per  
altres  instruments.  

A   la   primera   part   dels   apunts   es   proposen   diferents   recursos   usats   amb   freqüència   que  
ajuden  a  comprendre  l’acompanyament  i  que  proposen  com  enriquir-­‐lo.    

A  la  segona  part  es  repassen  les  diferents  formes  tradicionals,  primer  contextualitzant-­‐les,  
després   analitzant-­‐ne   els   elements   melòdics,   rítmics,   harmònics   i   estructurals  
característics,   i   finalment   descrivint-­‐ne   els   patrons   d'acompanyament   més   habituals.   És  
un  intent  de  sistematitzar  una  informació  que  sovint  arriba  dispersa.  Cal  tenir  en  compte  
que  de  cada  gènere  se’n  fa  una  simplificació  per  tal  de  donar-­‐ne  una  idea  general  sense  
pretendre  englobar  tota  la  riquesa  i  diversitat  de  cadascuna.  

Per   acabar,   exemplifiquem   cada   forma   explicada   prèviament   amb   una   melodia   concreta   i  
una  proposta  d’acompanyament.  

Per   treure   el   màxim   profit   d’aquests   apunts   és   recomanable   tenir   almenys   un   petit  
bagatge  de  llenguatge  musical.  Les  partitures  s’han  escrit  seguint  amb  alguna  variació  les  
indicacions  de  la  notació  estàndard  proposada  per  en  Carles  Belda,  en  Josep  Maria  Mayol,  
na  Cati  Plana  i  en  Daniel  Violant  (Mayol,  et  al.  1998,  Soler  i  Amigó  2001).    

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  3  


 

L’acordió  és  un  instrument  transpositor.  En  aquests  apunts  s’agafa  l’afinació  G/C  com  a  to  
d’escriptura.     A   continuació   es   mostra   un   esquema   de   la   disposició   de   botons   d’un  
diatònic  G/C.    

E SQUEMA  D ’UN  ACORDIÓ  G /C  AMB  EL  SISTEMA  D’ALTERACIONS  M ARIMON    

tancant
obrint
D# 3
C# 3

G# 3
G# 3
D# 4
C# 4

A# 3
A# 3
G2
A2

C3
D3
B2
C3

A-
E3
F3

G
D3
E3

A1

E1
G3

D1
A3

G1
F# 3

G3

C4

F
B3

C
B3
A3

F1

F1

G1
E4
D4

C1
D4
C4

G4
F4
G4
E4

C5
A4
F# 4

B4

E5
B4
D5
A4

Esperem  que  aquests  apunts  us  siguin  d’utilitat.  Bona  sort  i  que  la  manxa  us  acompanyi.  

 Tardor  2010.  Albert  Nardi  i  Víctor  Pedrol  

   

4  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

[  
 
recursos  per  a  
l’acompanyament    
]  
 

 
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  5  


 

llegenda  
Aquí  es  defineixen  els  símbols  que  es  faran  servir  per  transcriure  els  diferents  ritmes.  

>
& œœœ œœœ
Cal  fer-­‐hi  un  petit  accent,  fent  que  soni   f
accentuat  /  fort  
més  fort  que  la  resta.  

& œœœ
Per  indicar  que  una  nota  sona  més  fluixa   P
fluix  
que  les  altres  s’indica  amb  una  p  de  
piano.  
 

aturada  de  manxa   El  so  s’atura  amb  la  manxa  enlloc  de  fer-­‐
ho  alçant  els  dits.  
 
 

picat  /  curt   Aquestes  notes  cal  fer-­‐les  ben  curtes.  

 
 

& œœœ
lligat  /  llarg   Aquestes  notes  cal  allargar-­‐les  fins  a  
l'inici  del  següent  temps.  
 

.
?œ œ.
baix  reforçat  amb   El  baix  arrossegat  es  reforça  amb  un  atac  

œ
l’acord   molt  curt  de  l’acord.  
 

acord  buit   El  registre  de  terceres  està  activat  i  


l’acord  només  té  la  fonamental  i  la  
!"
quinta.    

6  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

acompanyar  a  dues  mans  


La  manera  més  fàcil  de  començar  a  acompanyar  a  dues  mans  és  marcar  el  compàs  amb  la  
mà  esquerra  i  reforçar  l‘acord  amb  la  mà  dreta.  
'
&&
! #$ % &
'
"$ &
#
&  

Per   marcar   bé   el   compàs   caldrà   entendre   la   mètrica   i   com   estan   repartits   els   accents   dins  
del  compàs.  

accents  mètrics  
Els   accents   mètrics   són   aquells   que   defineixen   com   estan   repartits   els   temps   forts   i   dèbils  
dins  d’un  compàs.  

Es  parla  de  mètrica  binària,  ternària  o  quaternària  segons  la  distribució  dels  accents.  

mètrica     distribució  dels  accents  


   
binària   fort   fluix  
     
ternària   fort   fluix   fluix  
       
quaternària   fort   fluix   semifort   fluix  
         
 

El   criteri   general   per   a   l’acompanyament   és   marcar   els   temps   forts   amb   un   baix   llarg   i  
accentuat   i   els   temps   semiforts   o   dèbils   amb   un   baix   picat   o   amb   un   acord.   D’aquesta  
manera  es  reforcen  als  accents  mètrics.  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  7  


 

acompanyament  compassos  binaris  


figura  de  
  compàs   possibles  acompanyaments  bàsics  
referència  
> .
œœ
& 42 Œ œ
.
? 42 œ
œ
œ   > . .
 
j j
2/4
2 œœ ‰ œœ
& 4 ‰ œ œ
. . .
? 42 œ œ
œ œ
> . .
 
j j
œœ Œ œœ
& 68 Œ œ œ
. .
? 68 j . j
œ œ
œ œ
binaris  

 
> .
6 œœ ..
& 8 Œ. œ.
6/8 œ .   .
? 68 œ.
œ.
> . . . .
 

& 68 ‰ œœ œœ ‰ œœ œœ
œ œ œ œ
. . . .
? 68 œ œ œ œ
œ œ
.
 
>
˙˙
& C Ó ˙
2/2 ˙   .
?C ˙
˙
 

8  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

acompanyament  compassos  ternaris  


 

figura  de  
  compàs   possibles  acompanyaments  bàsics  
> . .
referència  

œœ œœ
& 43 Œ œ œ
3/4 œ   . .
? 43 œ œ
œ  
ternaris  

> . .
œœ .. œœ ..
& 98 Œ . œ. œ.
9/8 œ .   . .
? 98 œ. œ.
œ.  

acompanyament  compassos  quaternaris  


 

figura  de  
  compàs   possibles  acompanyaments  bàsics  
. .
referència  
>
œœ Œ œœ
& c Œ œ œ
4/4 œ   . .
?c œ . œ
œ œ
quaternaris  

 
> . .
12 œœ .. Œ . œœ ..
& 8 Œ. œ. œ.
12/8 œ .   . .
? 12 œ. . œ.
8
œ. œ.  
   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  9  


 

recursos  d’expressió  
La   interpretació   musical   té   una   part   subjectiva   associada   a   l’execució   de   cada   intèrpret.  
Aquesta  part  és  la  que  s’anomena  expressió  musical.  

dinàmica  
La  dinàmica  comprèn  els  accents  expressius,  associats  a  l’execució  de  l’intèrpret,  que  es  
troben  en  una  peça  musical.  S’indiquen  amb  les  abreviacions  de  piano  (p)  i  forte  (f  o  >).  
Aquests  accents  expressius  no  s’han  de  confondre  amb  els  accents  mètrics.  

Exemple  1:  la  melodia  principal  sona  més  forta  que  el  pedal  repetida.  

> > > > > > > >


œ œ œ œ œ
&c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
 

Exemple  2:  la  melodia  puja  de  volum  i  torna  a  baixar.  

œ. j f
& 98
œ œ
J œ
p p

œ ˙. #œ.
 

   

10  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

articulació  
L’articulació  és  el  conjunt  d’elements  que  defineixen  les  diferents  maneres  amb  les  que  es  
poden  connectar  les  notes  entre  si.  Es  basa  en  tres  elements:  el  grau  de  continuïtat  del  
so,  l’atac  i  la  caiguda.  És  potser  l’element  més  determinant  en  l’expressió.  

Tots   els   matisos   i   les   gradacions   de   l'articulació   segons   la   durada   es   mouen   entre   dos  
extrems  que  responen  a  les  denominacions  de  legato  i  staccato.  El  legato  o  lligat  indica  
que  les  notes  tenen  continuïtat  de  so  i  intensitat,  mentre  que  el  staccato  o  picat  indica  
una  interrupció  del  so  entre  nota  i  nota.  

"
Staccato   Legato  

! !
   

 
. . .
. j j j .
& 98 œ œ œ
œ œ œ œ
œ
œ
˙. œ.
 

En  el  diatònic  troben  algunes  possibilitats  singulars  en  relació  a  l’atac  i  la  caiguda.  

A TURADA  D E  M ANXA  
El   so   s’atura   amb   la   manxa   enlloc   de   fer-­‐ho   alçant   els   dits.   En   el   moment   que   s’acaba  
d’aturar  es  pot  sentir  com  ressonen  suaument  les  inxes.  

"
! #  
 

A TAC  D EL  BAIX  AMB  L ’ACORD  


Podem  atacar  un  baix  arrossegat  amb  un  acord  molt  curt,  la  qual  cosa  provoca  un  reforç  
de  l’accent.  És  un  recurs  molt  habitual  en  la  música  d’influència  americana.  

. . . . . . . .
? C œ. j œ j
œ œ œ œ. œ œ œ
œ. œ.
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  11  


 

recursos  rítmics  
Els  recursos  rítmics  estan  relacionats  amb  els  accents  mètrics.  El  desplaçament  de  notes  
de   temps   forts   a   dèbils   (o   a   la   inversa)   i   el   reforç   o   elisió   de   notes   en   certs   temps  
proporcionen  variacions  rítmiques  que  enriqueixen  la  interpretació.  

anticipació  
L’anticipació   consisteix   a   avançar   l’execució   d’un   accent.   En   general   els   temps   forts  
s’avancen  fins  als  temps  dèbils,  produint  una  síncope  que  modifica  la  percepció  del  temps  
fort.  
! % % " % #$ % % ! % %
&& %% && && %% && && %% && && %% &&
! # $% &% &
$% &% & $% &% & $%
&% &
% % % %
"# &% & &% % &% % &% &% &
&% & &%
&% &%  
En  la  música  llatina  l’anticipació  és  constant,  i  més  que  considerar-­‐la  un  recurs,  podem  dir  
que  forma  part  de  la  seva  essència.  

elisió  o  subdivisió  de  notes  


L’elisió  consisteix  en  eliminar  les  notes  d’un  temps.  Quan  s’eliminen  les  notes  dels  temps  
forts,  agafen  més  rellevància  els  temps  dèbils.  
C . . . . G7 . . . .
œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ œœ œœ œœ
& c Œ œ œ
Œ
œ œ
Œ œ Œ œ Œ œ Œ œ
. . . . .
?c œ. . œ. œ. œ.
œ œ œ œ Œ. œ œ Œ Œ.
œ œ œ
 
La  subdivisió  de  notes  consisteix  en  afegir  notes  que  donen  més  rellevància  al  temps  on  
es  posen.  
> . > > > > . > > >
C
j j j j j j
2 œ
œ œ
œ œ
œ œœ ‰ œœ œ
œ œ
œ œ
œ œœ ‰ œœ
& 4 ‰ œ œ ‰ œ ‰ œ œ ‰ œ œ ‰ œ ‰ œ œ
. . . . . . . . . . . .
? 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ  

12  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

swing  
El  swing  és  un  efecte  rítmic  que  es  pot  aplicar  quan  hi  ha  dues  notes  de  la  mateixa  durada  
que   completen   una   pulsació.   Per   tocar   aquestes   notes   amb   swing,   s’allarga   la   primera   i  
s’escurça  la  segona.  

És  un  recurs  molt  usat  en  estils  com  ara  el  jazz,  el  blues  o  el  mateix  swing.  

Per   fer   notar   que   una   melodia   cal   interpretar-­‐la   amb   swing,   hi   afegirem   la   següent  
indicació:  
"
#
! ! ! ! !  
 

Exemple  del  resultat  d’una  melodia  interpretada  amb  swing:  

 
P ARTITURA  

$ $ $ $ $ $ $ $ $ $ '&
! "# $ % $ $ $ $
 
 
R ESULTAT  
Aquesta  seria  una  aproximació  al  resultat:  

# % $ $ $ ( $ ( $ $ $ $ $ $' ) ( $(
$
! " $ &$ $ ' ' $( ' '
 
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  13  


 

recursos  harmònics  
Els  recursos  harmònics  se  centren  en  proposar  variacions  per  enriquir  l’acompanyament  a  
partir  del  desenvolupament  dels  acords  i  la  teoria  harmònica  en  general.  

baixos  de  tambor  


A   més   a   més   del   baix   de   referència   de   l’acord,   normalment   la   seva   fonamental,   es   poden  
fer   servir   altres   notes   del   mateix   acord.   Això   dóna   varietat   en   l’acompanyament   de   la   mà  
esquerra.  

. . . .
œœ. œœ. œœ. œœ. œœ. œœ.
G D7 G
#
& 43 Œ œ œ Œ œ œ Œ œœœ œœœ Œ œœœ œœœ Œ œ œ

? # 43 œ. œ. œ. œ. .
œ
.
œ
.
œ œ. œ.
œ œ œ œ œ œ
 

Aquest   recurs   permet   fer   una   evolució   dels   baixos   per   intervals   de   quinta   que   reforcen   la  
resolució  de  la  progressió  harmònica  cap  a  la  tònica.  

. . . . . . . .
C j j F
j j G7
j j C j j
œœ ‰ œœ œœ ‰ œœ
& 42 ‰ œ œ
‰ œœ ‰
œ
œœ
œ ‰ œœ ‰
œ
œœ
œ ‰
œ œ
. . . . . . . . . . . .
? 42 œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ  

En   el   alguns   casos   també   és   possible   fer   baixos   de   tambor   encara   que   l’altra   nota   de  
l’acord  estigui  en  la  direcció  oposada.  

 
A- . . D- . . E7 . . A- . .
j j j j j j j j
& 68 Œ œœ Œ œœ Œ œœ Œ
œ
œœ Œ
œ # œœœ Œ œœœ Œ œœ Œ œœ
œ œ œ œ
?6 œ. . œ. œ. . œ. œ. . œ. œ. . œ.
8 œ J J J œ J J J œ J J
œ œ œ œ œ  

14  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

aproximació  per  graus  conjunts  

Es  parla  d’aproximacions  per  graus  conjunts  quan  per  anar  d’una  nota  a  una  altra  passem  
per   les   notes   intermèdies   de   l’interval.   En   el   diatònic   aquest   recurs   és   molt   habitual   usar-­‐
lo  en  els  baixos.  

C . . . F . . G7 . C . .
œ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& 43 œœ Œ œœœ œœœ œœœ œœ œœ œœ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. . . .
?3 œ œ œ. œ. . .
œ œ
4 œ œ œ œœœ
œ œ œ œ
 

Les   aproximacions   poden   fer-­‐se   de   manera   més   prolongada   en   el   temps   provocant  


d’aquest  manera  reharmonitzacions.  

A- . . A-/G . . A-/F . . E7 . .
& c Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. œ. œ
œ. œ œ. œ œ. œ # œœ .. œœ

?c œ. . œ. œ. . œ. œ. . œ. œ. . œ.
œ. œ. œ. œ.  

conduccions  
Les  conduccions  de  veus  consisteixen  en  formar  els  diferents  acords  intentant  moure  el  
mínim  les  notes  en  cada  canvi  d’acord  i  mantenint  el  màxim  de  notes  en  comú.  

C F G7 A- D- F G7 C

& c www ww ww ww ww ww ww ww
w w w w w w w
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  15  


 

arpegis  a  la  mà  dreta  


Un  arpegi  és  la  successió  de  notes  d’un  acord.    

A  continuació  es  mostren  a  tall  d’exemple  alguns  patrons  en  diferents  compassos.  

PATRONS   P ER   A   3 /4    

C G7

& 43 œ œ œ
œ
œ œ
œ œ œ
œ œ œ ..
 

C G7
œ œ œ œ œ œ œ œ œ
& 43 œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ
œ œ œ œ ..
 

C A- F G7
œ œ
& 43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ..
 

C A- F G7
œ
& 43 œ œ œ œ œ œ œœœœ œ œ œ œœœœ œ œ œ œœœœ œ œ œ
3 3

3 3  

 
PATRONS   P ER   A   4 /4  

G D
# œ œ œ œ ..
& c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
 

G D
#
& c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ..
 
G E- C D7
# c œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ..
 
G D7 C D7
# œ œ
& c œœ œ œ œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ ..
 

 
   

16  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

PATRONS   P ER   A   6 /8  
G D
# 6 œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ ..
& 8 œ J œ œ J œ œ
J J J œ J œ J œ J  

œ œ œ œ œ œ œ œ
G D7
#
& 68 œ œ
œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ..
 
G D7
# œ
& 68 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œœ œ œ ..
œ œ œ œ œ
 
G D
# œ
& 68 œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
 

 
PATRONS   P ER   A   2 /2  
C G7

& C œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ..
 

œ œ œ œ œ
C F G7 F
j jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ .
& C œœ œœ œœ œœ œ œ œJ œ œJ œ œ œJ œ œJ œ œ œJ œ œJ œ .
 
 
C G7
œ œ œ œ œ œ
& C œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œœ œ œ œœ œ œœ œ œ œœ œ œ œœ œ ..
 

j œ # œ G7œ œ
 
œ #œ nœ œ œ œ œ.
C F F
j œ œ œ œ œ œ
& C œœ œœ œœ œ œ œ œ œ œ # œ œ œJ œ œ #œ nœ œ œ œ œ.
J J J J

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  17  


 

   

18  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

[  
 
Patrons  
(de)  formes  
]  
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  19  


 

(de)formes  musicals  
Una   forma   musical   és   la   categorització   de   danses,   cançons   i   melodies   a   partir   de  
característiques  rítmiques,  harmòniques,  estructurals,  històriques  o  socials.  

En  aquest  apartat  s’analitzen  les  formes  més  comunes  del  nostre  país.  A  més  a  més  s’han  
inclòs  un  parell  de  formes  provinents  d’Occitània  per  intentar  conèixer  una  mica  més  els  
veïns  del  nord  i  difondre  aquesta  cultura  tan  propera  i  llunyana  alhora.  

Les  diferents  formes  s’han  organitzat  en  quatre  grups  tenint  en  compte  l’origen,  l’època  
d’arribada,  el  tipus  de  ball  o  la  zona  del  territori  on  s’han  desenvolupat.  Aquesta  diversitat  
de  criteris  a  l’hora  de  classificar-­‐les  és  deguda  a  la  difícil  categorització  sota  un  únic  criteri  
rellevant  per  a  totes  elles.  

La  característica  que  s’ha  considerat  més  rellevant  de  cada  forma  és  la  que  ha  prevalgut  a  
l’hora  de  situar-­‐la  en  un  grup  o  en  un  altre.    

masurca  
polca  
balls  vuitcentistes   vals  
xotis  
pasdoble  
foxtrot  
havanera  
balls  d'influència  americana  
rumba  
tango  
mateixa  
cant  d'estil  
l'escola  bolera,  el  ball  de  bot  i  el  
bolero  
cant  valencià  d'estil  
fandango  
jota  
contrapàs  
sardana  curta  
balls  col·∙lectius  
ball  pla  
bolangera  
rondèu  
balls  occitans  
borreia  de  tres  temps  

20  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

 balls  vuitcentistes  
L’etiqueta   de   balls   vuitcentistes   engloba   un   conjunt   ampli   de   balls.   Per   una   banda,  
comprèn   aquells   balls   de   parella   que   es   van   fer   populars   a   casa   nostra   durant   el   segle   XIX,  
però  també  s’han  definint  així  alguns  balls  tradicionals  recollits  per  alguns  folkloristes  de  
principi  del  segle   XX.  Aquí  es  tracten  seguint  la  primera  accepció  que,  de  fet,  és  la  que  ha  
arribat  a  dia  d’avui  amb  més  força.  

Els   balls   vuitcentistes   van   suposar   un   canvi   en   el   repertori   i   en   la   pràctica   social   de   ball  
vigent  al  moment.  Es  tracta  de  masurques,  polques,  pericons,  valsos  i  xotis  on  les  parelles  
se   situen   amb   els   balladors   de   cara   i   aferrats,   amb   un   major   contacte   físic   que   als   balls  
que   fins   aleshores   es   ballaven.   Les   pautes   de   relació   interpersonal   comunes   en   l’Antic  
Règim  canvien  al  llarg  del  segle   XIX,  i  la  nova  manera  de  relacionar-­‐se  s’exemplifica  en  la  
forma  de  ballar.  

Amb  el  canvi  de  règim  també  canvia  la  percepció  de  la  cultura  popular.  Danses  originàries  
de   regions   recòndites   esdevenen   populars   arreu   del   món   occidental   a   través   del  
refinament  de  l'aristocràcia  i  les  classes  altes  de  centres  culturals  com  París  o  Viena.  

És   interessant   remarcar   que   aquests   balls   també   es   van   posar   de   moda   entre   els  
compositors   romàntics   del   segle   XIX.   Trobem   que   Fryderyk   Chopin   (1810-­‐1849)   compon  
masurques  que  reflecteixen  el  folklore  polonès  i,  tot  i  que  no  té  la  intenció  de  compondre  
música  ballable,  les  utilitza  per  exaltar  l'amor  cap  a  la  seva  pàtria.  La  polca  també  figura  
en  els  catàlegs  de  les  obres  de  compositors  bohemis  com  Antonín  Dvořák  (1841-­‐1904).  La  
família  austríaca  dels  Strauss  va  produir  un  enorme  volum  de  valsos  en  la  mateixa  línia.  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  21  


 

masurca  
La  masurca,  en  polonès  mazurek,  és  una  dansa  popular  apareguda  al  segle   XVI  a  la  regió  
polonesa   de   Mazowsze.   Va   ser   introduïda   a   la   cort   de   París   al   segle   XVIII   i   des   d’allà   va  
estendre's  per  altres  salons  aristocràtics  europeus.  Posteriorment,  de  la  mateixa  manera  
que   altres   danses,   aquest   ball   traspassa   l’àmbit   de   la   cort   i   es   converteix   en   un   ball  
popular  de  moda.  

De   mètrica   ternària,   s'escriu   generalment   en   compàs   3/4   tot   i   que   també   la   podem   trobar  
en  9/8  .  Quan  s’escriu  en  3/4  es  pot  interpretar  amb  swing.    

La   melodia   s'estructura   en   frases   de   vuit   compassos   que   es   repeteixen   amb   alguna  


possible  variació  final.  

El  tempo  està  al  voltant  de   œ  =  140.  

En  interpretar-­‐la  cal  marcar  l’accent  del  segon  temps  per  ajudar  als  balladors  a  fer  el  salt  
característic  i  el  canvi  de  direcció.    

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

Cal   fixar-­‐se   en   l’articulació   de   les   notes.   Han   de   sonar   ben   picades   o   lligades   seguint   l’aire  
del  ball.  

)' ) (
''( ''( ''( ''( ''(
! "#
#
! $% & ' ' & '' ' & ' ' & ''' '''

" # $% '( '( '( '( '( '( '( '(


' ' ' '  

VARIACIÓ   1  

També  es  pot  arrossegar  la  dreta  al  tercer  temps.  

)' )
''( ''( ''(
! "#
#
! $% & '
''
' ' '' ''
' & '
''
' & ''' '''

" # $% '( '( '( '( '( '( '( '(


' ' ' '  

   

22  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

VARIACIÓ   2  

O  arrossegar  també  l’acord  de  l’esquerra.  

)' ) (
''( ''( ''( ''( ''(
! "#
#
! $% & ' ' & '' ' & ' ' & ''' '''

" # $% '( ' '( '( '( ' '( '


' ' ' '  

VARIACIÓ   3  

Podem  subdividir  la  mà  dreta  arrossegant-­‐la.  

+ +
((() ((( ((() ((() ) ) )
! "#
#
! $% & ((( * (( *
( & ((( ((( ((( ((( ((( * ((( *
' '
+ +
" # $% () () ( * () () ( *
( ( ( ( ( (  

FINAL  

Per  acabar  la  masurca,  el  segon  temps  de  l’últim  compàs  ha  de  ser  ben  picat.    

!" ( ( ) ( ( ( #
)'
#
! $% & ''' ''' & ''' ''' & ''' ''' & '' &

" # $% '( '( '( '( '( '( '( &


' ' ' '

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  23  


 

polca  
La  polca  és  una  dansa  d’origen  txec  apareguda  a  la  regió  de  Bohèmia  el  1830.  S’apunta  
que  prové  d’una  dansa  que  es  ballava  en  cercle  de  parelles.  El  seu  nom  podria  venir  del  
txec  půlka,  que  vol  dir  mig  pas,  fent  referència  a  un  dels  passos  del  ball.  Va  ser  un  dels  
gèneres  ballables  més  populars  de  tot  Europa.  

De  mètrica  binària,  s’escriu  generalment  en  compàs   2/4 però  també  la  trobem  escritaen  
2/2.    

L’estructura  melòdica  bàsica  és  una  frase  de  vuit  compassos  que  es  repeteix  amb  alguna  
possible  variació  al  final.  L’estructura  harmònica  típica  acostuma  a  ser:  

funció  tonal   Tonica Dominant Tonica Dominant Tonica


grau  
I v v I I V V I
representatiu  
número  de  compàs  
1 2 3 4 5 6 7 8

O  bé:  

funció  tonal   Tonica Dominant Tonica


grau  
I i i V V V V I
representatiu  
número  de  compàs  
1 2 3 4 5 6 7 8

El   tempo   actualment   es   troba   al   voltant   de     = 116.   Al   llibre   La   danse   des   salons   de  


Cellarius,  publicat  a  París  el  1847,  s'indica  que  el  tempo  ha  de  ser  una  mica  més  lent  que  
el   d’una   marxa   militar,   a   = 104.   La   velocitat   dels   balls,   doncs,   pot   variar   amb   el   temps  
depenent  de  les  modes,  la  pràctica  o  els  canvis  d'usos  i  funcions.  

S’interpreta  ràpida  i  airosa  sense  que  caigui  el  tempo,  tenint  cura  de  la  precisió  rítmica.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  
S’accentuen  contínuament  els  contratemps,  però  no  es  deixa  de  marcar  la  pulsació  amb  
els  baixos.  Cal  fixar-­‐se  què  les  notes  quedin  ben  picades.  
> > > > > > > >
# 2
G
j j j j j j D7
j j
œœ ‰ œœ œœ ‰ œœ œœ ‰ œœ œœœ ‰ œœœ
& 4 ‰ œ œ ‰ œ œ ‰ œ œ ‰
. . . . . . . . . . . . . . . .
? # 42 œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
 

24  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

VARIACIÓ   1  

Es  doblen  algunes  corxeres,  totes  ben  picades  igual  que  abans.  


> > >. . > > > > . . >
#
G j j j j D7

& 42 ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ œœœ œœœ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ œœœ œœœ œœœ
. . . . . . . . . . . . . . . .
?# 2 œ œ œ œ œ œ
4 œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
 

VARIACIÓ   2  

Es  dobla  la  corxera  i  s’arrossega  fins  a  la  següent.  


> > > . . > > > > . . >
# 2 ‰ œœj ‰ œœj j j
G D7

& 4 œ œ ‰ œœœ œœœ œœœ œœ


œ
œœ
œ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ œœœ œœœ œœœ œœ
œ
. . . . . . . . . . . . . . . .
? # 42 œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
 

F INAL  
S’acaba  amb  un  final  simple.  
> > > >
#
D7
j j G
j j
& 42 ‰ œœœ ‰ œœœ œœœ ‰ œœœ ‰

. . . . . .
j j
? # 42 œ ‰ œ ‰
œ œ œ œ œ œ
 

O  bé:  
> > > >
# 2
D7
j j G
j j
& 4 ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ œœœ ‰

. . . . . j.
.
? # 42 œ œ ‰
œ œ œ œ œ œ
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  25  


 

vals  i  vals-­‐jota  
Hi   ha   dues   teories   sobre   l'origen   del   vals.   Uns   l'atribueixen   a   una   dansa   del   segle   XVIII  
anomenada   ländler   que   ballaven   els   pagesos   d'Àustria   i   sud   d'Alemanya.   Altres,   en   canvi,  
apunten  a  una  dansa  italiana  del  segle  XVI  anomenada  volte.  La  denominació  actual  és  del  
segle  XVIII  i  prové  del  verb  alemany  walzen  (girar).  

El  vals,  que  va  marcar  la   vida   de   la   societat   vienesa   vuitcentista,   també   es  va  fer   molt  
popular  a  Europa  i  Amèrica.  Mostra  d’això  és  la  gran  varietat  de  formes  que  ha  adoptat  
als  territoris  on  ha  arribat.  Al  nostre  país  es  va  desenvolupar  el  vals-­‐jota,  un  vals  ràpid  i  
saltat  amb  rítmica  de  jota.  

De  mètrica  ternària,  s'escriu  en  compàs   3/4.  L'estructura  melòdica  és  d'una  frase  de  setze  
compassos  (8  compassos  dobles)  que  es  repeteix  amb  alguna  possible  variació  al  final.    

Una  estructura  harmònica  que  trobem  sovint  és:  

funció  tonal   Tonica Dominant Tonica


grau  
representatiu   I I I V V V V I

número  de  compàs  


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

El  tempo  és  al  voltant  de   = 80 per  al  vals  vienès  i  al  voltant  de   = 90 per  al  vals  jota.  

S'ha   de   tocar   tenint   en   compte   el   tipus   de   vals   que   s’està   executant   permetent   als  
balladors  girar  de  forma  contínua  o  bé  saltar.    

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

Cal  fixar-­‐se  que  les  notes  quedin  ben  precises  i  no  accelerar-­‐se  massa.  

. . . .
# 3 >Œ > > .œ œ. > œ œ
G D7

& 4 œœ. œœ. Œ œœ. œœ. Œ œœ. œœ. Œ œœ. œœ. Œ œœ. .œ
œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
?# 3 œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. . .
œ œ œ
. .
œ œ
4 œ œ œ œ œ œ œ  

   

26  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

VARIACIÓ   1  

Es  lliguen  les  notes  del  segon  temps.  

. .
# 3 >Œ œœ œœ. . > > .œ > œ œ œ œ
G D7

œ œ œœœ œœœ. Œ œœœ œœœ. Œ œœœ œœœ. Œ œœœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ


& 4 œ œ Œ œœ œœ Œ
. . œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. . . . .
? # 43 œ œ œ œ œœ œ
œ œ œ œ œ œ œ  

V ARIACIÓ  2  
Es  lliguen  les  notes  del  segon  temps  fins  la  següent  corxera.  

. . .
# 3 >Œ œœ œœ œœ. œœ. œœ. > œœ > >
G D7

œœœ œœœ. Œ œœœ. œœœ. . . .


Œ œœœ œœœ œœœ Œ œœœ œœœ Œ œœœ œœœ œœœ Œ œœœ œœœ
& 4 œ œ œ Œ œ œ Œœ
. . œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. . .
? # 43 œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œœ
œ  

F INAL  V ALS  
S’acaba   al   final   de   la   frase   sense   afegir   cap   compàs   extra.   Pot   acabar   amb   un   petit  
ritardando.  

. . . . G>Rit.
# 3 Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ œœáŒ Œ
>
D7 G
. .
& 4 œ œ œ œ œ œ
á
.
? # 43 œ œ . . . œ
œ œ œ Œ Œ
œ œ œ œ œ
 

F INAL  V ALS-­‐J OTA  


S’acaba  amb  un  final  doblat  a  l’estil  de  la  jota  sense  afegir  cap  compàs  extra.  

. . . .
# 3 >Œ œœ œœ Œ œœ œœ > > >
D7 G D7 G

& 4 œ œ œœ Œ œœ œœ Œ Œ
œ œ œ œ œ
. . .
? # 43 œ. œ. . .
œ œ œ Œ œ œŒŒ
œ œ œ œ œ
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  27  


 

xotis  
El  xotis  és  un  ball  de  parella  provinent  de  Bohèmia  que  va  ser  introduït  a  París  l'any  1849.  
Des  d’allà  es  va  difondre  per  tot  Europa.  La  paraula  xotis  prové  de  l'alemany  schottisch,  
escocès.   Aquest   nom   s'aplicava   originalment   a   una   antiga   dansa   de   grup   dita   escocesa  
que,   malgrat   el   nom,   no   era   d'origen   escocès   sinó   que   es   va   començar   a   ballar   a  
Anglaterra  i  França  cap  allà  el  1780.  

De   mètrica   quaternària,   s'escriu   en   compàs   4/4.   L'estructura   melòdica   és   d'una   frase   de  


vuit  compassos  que  es  repeteix  amb  alguna  possible  variació  al  final.  A  finals  del  s.   XX  va  
aparèixer  la  tendència  de  tocar-­‐lo  amb  swing.  

L’estructura  harmònica  típica  acostuma  a  ser:  

funció  tonal   Tonica Dominant Tonica Dominant Tonica


grau  
I v v I I V V I
representatiu  
número  de  compàs  
1 2 3 4 5 6 7 8

El  tempo  està  al  voltant  entre    = 150 i  180.

S'ha   de   tocar   de   manera   que   permeti   als   balladors   evolucionar   per   les   diferents   figures  
amb  fluïdesa.  

> > > >


A COMPANYAMENT  BÀSIC  
C G7 > > > > C
œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ
& c Œ œ œ
Œ œ œ Œ œ œ Œ
œ œ
. . . . . .
?c œ. . œ. œ. . œ.
œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
 

   

28  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Variació  1  
Se  subdivideix  la  dreta  i  s’allarga  fins  a  l'inici  del  següent  temps.  
> .
C
> . G7 > . > . > . > . C > . > .
œœ œ œœ œœ œ œœ
& c Œ œœ œœ ‰ œœ œœ œœ Œ œœ œœœ ‰ œœœ œœœ œœœ Œ œœ œœœ ‰ œœœ œœœ œœœ Œ œœ œœ ‰ œœ œœ œœ
œ œ

. . . . . œ. . . œ. . . .
?c œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
 

V ARIACIÓ  2  
Es  pot  elidir  el  segon  baix  de  cada  compàs.  

C > > G7 > > > > C > >


œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ
& c Œ œ œ
Œ œ œ Œ œ œ Œ
œ œ
. . . .
?c œ. œ. œ. œ.
œ Œ œ œ Œ œ Œ œ Œ œ
œ œ
 

V ARIACIÓ  3  
La  dreta  va  sincopada  i  també  es  pot  arrossegar  fins  a  l'inici  del  següent  temps.  

C
> . . . G7 >. . . >. . . C > . . .
œ œœ œœ ‰ œœœ ‰ œœœ œœ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ œœ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ œœ œœ ‰ œœ ‰ œœœ
& c ‰ œœ œœ œœ ‰ œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ œœ œ
. . . . . .
?c œ. . œ. œ. . œ.
œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
 

F INAL  
S’acaba  en  el  tercer  temps  de  l'últim  compàs  de  la  melodia  sense  afegir-­‐n'hi  cap.  

G7 > > C > >


œœ Œ œœ œ
Œ œ œœ Œ
& c Œ œ œ œ œ
. .
?c œ. . œ. œ œ Œ
œ œ
œ œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  29  


 

pasdoble  
El   pasdoble   és   una   dansa   de   parella   d’origen   castellà   sorgida   al   segle   XVI.   El   seu   nom   fa  
referència  a  la  mètrica  del  ball,  la  qual  està  doblada  en  relació  a  una  marxa  o  a  una  polca.  

De  mètrica  binaria  o  composta,  el  trobem  escrit  generalment  en  el  compàs   2/4 o  bé   6/8.  
L'estructura  melòdica  bàsica  és  d'una  frase  de  setze  compassos  (8  compassos  dobles)  que  
es  repeteix  amb  alguna  possible  variació  al  final.  L'estructura  harmònica  sovint  és:  

funció  tonal   Tonica Dominant Tonica


grau  
representatiu   I I I V V V V I

número  de  compàs  


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

El  tempo  és  al  voltant  de   =  120 .  

S'ha  de  tocar  de  manera  que  permeti  evolucionar  en  el  ball  tranquil·∙lament.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  
Aquest   és   el   patró   que   acompanya   el   pasdoble.   Cal   fixar-­‐se   que   les   notes   quedin   ben  
precises  i  no  accelerar-­‐se.  

> > > > > > > > > > > > G7 > > > >
C
j j j j j j j j j j j j j j j j
2
& 4 ‰ œœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ
œ

. .. . .. . .. . .. . .. . .. . . . . . .
? 42 œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œœ œ œœ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ  

V ARIACIÓ  1  
S’elimina  el  segon  baix  de  cada  compàs.  

> > > > > > > > > > > > G7 > > > >
j j j j j j j j j j j j j j j j
C

& 42 ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ


œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. .
. j. . j. . j. . j. . j. . j. . j . j
? 42 œ ‰œ œ ‰œ œ ‰œ œ ‰œ œ ‰œ œ ‰œ œœ ‰œ œœ ‰œ
œ œ œ œ œ œ  

30  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

V ARIACIÓ  2  
Es  doblen  algunes  notes  de  la  dreta  ben  picades.    

> . >j >j >j > . >j >j >j > . >j > . >j G7 > . > > >
j j j
C

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
& 42 ‰ œ œ ‰ œ ‰ œ ‰ œ ‰ œ œ ‰ œ ‰ œ ‰ œ ‰ œ œ ‰ œ ‰ œ œ ‰ œ ‰ œœ œœ ‰ œœ ‰ œœœ ‰ œœœ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

. .. . . . . .. . . . . .. . .. . . . . . .
? 42 œ œœ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œœ œ œœ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ  
V ARIACIÓ  3  
S’arrossega  la  dreta  fins  a  l'inici  del  següent  temps.    

> > > .> > > >. . > > > > .> > > > .. >
j j j j j j j j j j
C G7

& 42 ‰ œ ‰ œœœ ‰ œœœ œœ œœ


œ
œ œ œ œ
œ œ
‰ œ ‰ œ ‰ œ œ œ ‰ œ ‰ œœœ ‰ œœœ
œ œ œ œ
œ œ
œ œ
œ œœ œœ ‰ œœ ‰ œœœ
œ ‰ œœœ œœœ œœœ œœœ
œœ œ œœ
. . . . .. . . . . .. . . . . . . . . ..
.. œ œ œ œ
? 42 œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œœ œ œœ œ œœ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ  

V ARIACIÓ  4  
Jocs   amb   els   baixos.   A   la   dominant   es   fan   baixos   de   tambor   i   apareix   una   baixada   per  
quintes  en  tornar  a  la  tònica.    

> > > > > > > > > > > > G7 > > > >
j j j j j j j j j j j j j j j j
C

& 42 ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ


œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

. .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . ..
? 42 œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ œœ œ œœ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ  

F INAL:    
S’acaba  amb  un  final  doblat.    

> > > > > G7> >


G7 C C

j j j j
& 42 ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ œœ œœœ œœ Œ
œ œ
. .. . .. . . .
?2 œ œ œ œ œ œ œ Œ
4
œ œ œ œ œ œ œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  31  


 

balls  d'influència  americana  


Aquí   es   tracten   els   balls   del   nostre   país   que   són   originaris   d'Amèrica   o   que   n’han   rebut  
una   forta   influència.   La   música   americana   va   provocar   un   canvi   en   la   música   occidental  
sobretot  en  l'aspecte  rítmic,  a  causa  de  l'origen  africà  de  la  majoria  d'esclaus  americans.  

Aquesta   influència   va   arribar   des   de   diferents   llocs   com   ara   Cuba,   Estats   Units   o   Sud-­‐
Amèrica  per  diferents  motius.  

Cuba  va  formar  part  de  les  colònies  espanyoles  fins  l'any  1898  i  per  tant  va  haver-­‐hi  una  
relació  molt  intensa  gràcies  al  comerç.  D’aquest  país  n’arriben  les  havaneres  i  la  rumba.  

Després  de  la  Primera  Guerra  Mundial,  els  Estats  Units  d’Amèrica  comencen  a  imposar  a  
nivell   global   la   seva   hegemonia   cultural.   D'allà   arriben   nous   balls   com   ara   el   foxtrot,   el  
swing,  el  twist  o  el  xarleston.  

A   principi   del   segle   XX,   al   con   sud   americà,   la   zona   del   Riu   de   la   Plata   es   desenvolupa  
econòmicament  i  rep  una  onada  immigratòria  d’Europa  i  Sud-­‐Amèrica.  D’aquesta  barreja  
de   cultures   neix   el   tango,   que   arriba   al   nostre   país   a   partir   del   contacte   cultural   amb  
aquelles  terres.  

32  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

foxtrot  
El   foxtrot   és   un   ball   nord-­‐americà   originat   a   principi   del   segle   XX   amb   les   primeres  
orquestres   de   jazz   i   que   ràpidament   va   arribar   a   Europa.   El   seu   nom   fa   referència   a   les  
antigues  danses  africanes  que  imitaven  els  passos  d'animals,  en  aquest  cas  de  la  guineu.  

De  mètrica  binària,  s'escriu  en  compàs  2/2,  4/4  o  2/4.  

El  tempo  està  al  voltant  de   = 104.  

El   foxtrot   es   toca   amb   swing         i   amb   una   punteta   d'energia   que   el   manté  
sempre  actiu.  

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

Aquest  és  el  patró  que  acompanya  el  foxtrot.  Cal  fixar-­‐se  que  les  corxeres  caminin  a  ritme  
de  swing.  

> .C > . > . > . G7 > . > . > . > .


œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
& C Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ Œ œœ œœ
. . . . . . œ. . . œ.
?C œ . œ œ . œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ œ œ  

VARIACIÓ   1  

Les  corxeres  del  quart  temps  es  canvien  per  negres.  

C > . > > . > G7 > . > > . >


œœ œœ Œ œœ œœ œœ Œ œœ Œ œœœ œœœ Œ œœœ Œ œœœ œœœ Œ œœœ
& C Œ œ œ œ
Œ
œ œ œ
. . . .
œ. . œ. œ. . œ.
?C œ . œ œ . œ œ œ œ œ
œ œ œ œ  

VARIACIÓ   2  

Lliguem  el  quart  temps  amb  el  primer.  

C > . > . > . > G7 > . > . > . >


œœ œœ Œ œœ œœ œœ œœ Œ œœ Œ œœœ œœœ Œ œœœ œœ œœ œœ Œ œœ
& C Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. . . .
?C œ Œ œ œ Œ œ œ. .
Œ œ œ. .
Œ œ
œ œ
œ œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  33  


 

havanera  
L'havanera   és   un   ritme   que   va   sorgir   a   Cuba   al   segle   XIX,   i   és   una   evolució   de   la  
contradansa  francesa.  Va  arribar  a  Catalunya  gràcies  als  indians  i  mariners  que  tornaven  
de   les   Àmèriques   i   es   trobaven   a   les   tavernes   per   cantar   amb   nostàlgia   els   records  
d'aquelles  terres.  

De  mètrica  binària,  s'escriu  en  compàs   2/2  o  en   4/4.  Una  característica  molt  important  de  
l'havanera  és  el  seu  patró  rítmic  bàsic:  

j
C –. – – –
 

Una  característica  harmònica  habitual  és  el  fet  que  la  primera  part  de  la  cançó  estigui  en  
mode  menor  i  la  segona  en  el  seu  mode  paral·∙lel  major.  

El  tempo  està  al  voltant  de     = 90.  

Cal  interpretar-­‐la  amb  malenconia  i  passió  per  tal  d’evocar  imatges  d’enyor  del  Carib.  

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

> C
. > . > . > . > . > . >
G7
. > .
j j j j
œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& C Œ. œ œ œ
Œ.
œ œ œ
Œ.
œ œ œ
Œ. œ œ œ
. . . . . . . . .
?C j j j œ. œ. œ.
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. J
œ. œ. œ.  

VARIACIÓ   1  

S’allarguen  les  notes  de  la  dreta  a  l'últim  temps.  

>C . > > . > > . > >


G7
. >
j j j j
œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& C Œ. œ œ œ
Œ.
œ œ œ
Œ.
œ œ œ
Œ. œ œ œ
. . . . . . . . .
?C j j j œ. œ. œ.
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. J
œ. œ. œ.  

34  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

VARIACIÓ   2  

Es  substitueix  l'últim  acord  pel  baix  de  la  quinta  de  l'acord.  

>C . > . > . > . > . > . >


G7
. > .
j j j j
œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& C Œ. œ œ œ
Œ.
œ œ œ
Œ.
œ œ œ
Œ. œ œ œ
. . . . . . .
?C j j j œ. œ. œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. J
œ. œ. œ.
 

j
VARIACIÓ   3  

Es  desdobla  a  l’esquerra  la  primera     œ .    en   œ      


> .j .j
œ œ
& 86 Œ œœ Œ œœ
. .
? 86 œj . œj
œ œ

> .
C
. > > . .j > > . .j > >
G7
. j. >
j
œœ œœ Œ œœ ‰ œœ œœ Œ œœ ‰ œœ œœ Œ œœ œœ œœ Œ œœ
& C ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
‰ œ œ œ
. . . . . . . . . . . . œ.
j j . j . j œ œJ
?C jœ œ . œ j œ œ œ j œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ  

VARIACIÓ   4  

> C
. > F
> . > G7 > > C > . >
j j j j
œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& C Œ. œ œ œ Œ. œ œ œ Œ. œ œ œ Œ.
œ œ œ
. . . . . . . .
?C j œ œ œ œ j
œ œ œ œ. J œ œ. J œ œ œ
œ. œ œ.
 

FINAL  

Per  acabar  és  usual  afegir-­‐hi  un  compàs  amb  el  IV  grau  menor  i  tornar  a  la  tònica.  

>C . . . > .
F-
. > . >
j j C
œœ œœ œœ ‰ b œœœ œœ œœ œœ ww œœ Œ
& C Œ. œ œ œ œ œ œ w œ
Ó
. . . . . . . . .
?C œ
j
œ œ j¿ ¿ . ¿. j
œ œ œ œ Œ Ó
œ J œ
œ. œ. œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  35  


 

rumba  
La  rumba  és  una  dansa  d'origen  cubà  que  es  va  popularitzar  arreu  del  món  a  les  primeres  
dècades   del   segle   XX.   En   aquest   ball   de   festeig,   la   dona   s'insinua   a   l'home   intentant  
enlluernar-­‐lo  amb  els  seus  encants.  

De  mètrica  binària,  s'escriu  en  compàs  2/2  però  a  vegades  també  es  troba  en  4/4.    

El  ritme  de  rumba  marca  els  següents  accents:  

C –. –. –
 

El  tempo  està  al  voltant  de   = 100.  

La  rumba  s’ha  de  tocar  amb  un  aire  alegre  i  canalla.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  
Cal  marcar  amb  precisió  els  accents  corresponents.  
>A- > > >G > > >F > > >E7 > >
& C Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. # œœœ ... œœœ
œ. œ œ. œ œ. œ
?C œ.. œ. œ.. œ. œ.. œ. œ.. œ.
œ. œ. œ. œ.

V ARIACIÓ  1  
S’allarguen  les  notes  de  l'últim  accent  a  la  dreta.  

>A- > > >G > > >F > > >E7 > >
& C Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. # œœœ ... œœœ
œ. œ œ. œ œ. œ
?C œ.. œ. œ.. œ. œ.. œ. œ.. œ.
œ. œ. œ. œ.

36  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

 
V ARIACIÓ  2  
Es  substitueix  l'últim  acord  per  un  baix  arrossegat.  

>A- > > >G > > >F > > >E7 > >
& C Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. œœ .. œœ Œ. # œœœ ... œœœ
œ. œ œ. œ œ. œ
?C œ.. œ.. œ.. œ..
œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ

F INAL  
Sortida  de  rumba  als  dos  últims  compassos  

>E7 > > > > > >


A-
> > >j >
& C Œ. # œœœ ... œœœ Œ. # œœœ ... œœœ œœ œœ ‰ œœœ œœ œœ Œ Ó
œ œ œ œ

?C œ.. œ. œ.. œ. œ. œ. .
œ œ. œ.
œ œ ‰ œ œ œ Œ Ó
œ. œ. J  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  37  


 

tango  
El  tango  és  un  ball  sorgit  als  suburbis  del  Riu  de  la  Plata  a  finals  del  segle  XIX,  quan  la  regió  
va   rebre   grans   onades   migratòries   d'origen   intern   i   extern.   Rosario,   Montevideo   i   Buenos  
Aires  són  els  tres  llocs  que  s'han  disputat  el  naixement    del  tango.    

Al   principi   es   ballava   als   prostíbuls   i   era   únicament   instrumental,   tocat   per   trios   de  
guitarra,  violí  i  flauta.  Més  endavant  s'hi  va  incorporar  el  bandoneó,  que  li  va  donar  el  seu  
so  característic.  

No   va   ser   fins   a   la   segona   dècada   del   segle   XX   que   va   apareixer   el   tango-­‐cançó,   quan  
Pascual  Contursi  escriu  Mi  noche  triste  narrant  els  sentiments  d'un  home  abandonat  per  
la  seva  dona.    

De  mètrica  binària,  està  escrit  en   2/4.  És  habitual  que  una  part  estigui  en  mode  menor  i  
una  altra  en  el  seu  mode  paral·∙lel  major.  El  tempo  està  al  voltant  de   œ = 100.  

S'ha  de  tocar  amb  passió  i  amor  evocant  el  bullici  del  raval.  

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

> C
> > > > >
G7
> > > > > > >C > > >
œ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& c œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
?c œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ  

FINAL   1  

S’acaba  amb  un  final  doblat  

>G7
> > > >C >
G7
>C
œœ œœ
& œœœ œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ œ
œœ
œ œ Œ
. . . . . . . .
?œ œ œ œ œ œ œ Œ
œ œ œ œ œ œ œ œ  

   

38  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

F INAL  2 :    
Allarguem  el  penúltim  acord  per  acabar  a  l'inici  de  compàs  

> > > > >C L p.


G7 G7 C

œ œœ œœ œœ œœ ˙˙ .. œœ Œ Ó
& œœ œ œ œ œ ˙. œ
. . . . . . L p .
?œ œ œ œ œ ˙. œ Œ Ó
œ œ œ œ œ œ ˙. œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  39  


 

l'escola  bolera,  el  ball  de  bot  i  el  cant  valencià  


d'estil  
Sota   aquest   títol   tan   llarg   intentem   aglutinar   diversos   balls   i   formes   corresponents   a   la  
música  de  les  Illes,  el  País  València  i  part  del  Principat.  L’escola  bolera  va  difondre  alguns  
balls  que  es  troben  avui  dia  en  aquestes  terres.  El  ball  de  bot  i  el  cant  valencià  d’estil  és  la  
manera  com  s’anomenen  dos  subconjunts  d’aquests  gèneres,  corresponents  a  les  Illes  i  al  
País  Valencià  respectivament.  També  inclouen  formes  no  provinents  de  l’escola  bolera  i  
pròpies  de  cada  zona.  

L'escola  bolera  

A  finals  del  segle   XVIII  el  regne  espanyol  està  governat  per  reis  Borbons  emparentats  amb  
els  reis  de  França.  Allà  la  dansa  popular  s'havia  academitzat  gràcies  a  l'Académie  Royale  
de  Danse,  creada  per  iniciativa  de  Lluís   XIV,  el  Rei  Sol,  l’any  1661.  A  partir  de  la  pujada  al  
tron  espanyol  del  seu  nét  Felip  d'Anjou  el  1713  alguns  balls  populars  de  l'estat  espanyol  
s'academitzen   gràcies   a   la   creació   de   l'escola   bolera,   on   reben   la   influència   de   mestres  
ballarins  francesos.    

Això   va   prestigiar   les   danses   entre   les   classes   altes   i   es   van   escampar   arreu   del   país.  
Alguns  balls  difosos  per  l'escola  bolera  són  els  fandangos,  els  boleros  i  les  seguidilles.    

El  ball  de  bot  

Anomenem   ball   de   bot   el   conjunt   de   danses   tradicionals   de   les   Illes   Balears   exceptuant   el  
ball  pagès  de  les  Pitiüses.  El  ball  de  bot  el  formen  el  bolero  i  el  fandango  procedents  de  
l'escola  bolera  i  altres  danses  com  ara  la  mateixa,  la  jota  o  la  bolangera.  

El  cant  valencià  d'estil  

El   cant   valencià   d’estil   està   format   pel   cant   d'estil,   que   engloba   un   conjunt   de   cants   de  
ronda  o  balls  acompanyats  bàsicament  per  instruments  de  corda  i  que  musicalment  són  
propers   al   fandango   i   per   les   albaes,   que   és   un   cant   exclusivament   valencià   que  
s’acompanya   amb   dolçaina   i   tabalet   i   usat   particularment   en   rondes   nocturnes.   (Pitarc
1997)  

40  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

mateixa  
La   mateixa   és   un   ball   de   parella   del   llevant   de   l’illa   de   Mallorca.   És   un   ball   de   convit   on   la  
dona  sembla  abraçar  l'home,  però  immediatament  se  n'allunya  en  un  idil·∙li  de  mirades.  

De   mètrica   ternària,   està   escrita   generalment   en   compàs   3/8   però   també   es   troba   en   6/8   o  
3/4.   L'estructura   melòdica   bàsica   és   d'una   frase   de   vuit   compassos   que   es   repeteix,   i  

l'estructura  harmònica  sempre  és:  

funció  tonal   Tonica Dominant Tonica

grau  
representatiu   I I I V V V V I

número  de  compàs   1 2 3 4 5 6 7 8

Com  a  característica  cal  remarcar  que  el  canvi  d'acord  s’avança  un  temps.  Les  coples  van  
improvisant-­‐se  sobre  la  melodia.  

El  tempo  està  al  voltant  de   ˙ . = 70  però  antigament  era  una  mica  més  lenta.  

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

Es  poden  usar  els  mateixos  patrons  rítmics  descrits  en  l’apartat  de  jota,  però  cal  tenir  en  
compte  que  el  tercer  temps  està  més  accentuat.  

>
C
. > > . > > . >
G7
> . >
œœ œœ œœ œœ œœ
& 38 ‰ œ œ
‰ œ œ
‰ œ
œœ
œ ‰ œœ
œ
œœ
œ
. . . . . . . .
? 38 œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
œ œ œ  

FINAL  

El  final  segueix  l’estructura  de  la  cançó  sense  afegir-­‐hi  cap  compàs,  a  diferència  de  la  jota.  

>
G7
. > > . > > . C
> >
j
œœ œœ
& 38 ‰ œœ
œ
œœ
œ ‰ œœ
œ
œœ
œ ‰ œœ
œ œ œ ‰ ‰
. . . . . .
.
? 38 œ œ œ œ œ j ‰ ‰
œ œ œ
œ œ œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  41  


 

el  cant  d'estil  
Aquests  cants  poden  ser  interpretats  de  dues  formes:  per  una  banda,  amb  cant  pla,  que  
és  la  més  primitiva  i  antiga;  per  l'altra,  amb  el  cant  requintat,  que  consisteix  en  elevar  la  
veu  a  un  registre  agut  i  fer  ampliacions  en  melismàtiques  a  les  cadències  de  determinats  
terços  de  la  cançó,  d'acord  amb  les  pautes  de    l'estil  (Pitarc 1997).    

El  ritme  bàsic  d'acompanyament  és  el  següent:  

43 – – – –
 

El   cantador   executa   el   cant   a   l'aire,   és   a   dir,   amb   ritme   lliure   sense   ajustar-­‐se   al   que  
segueixen  els  instruments  de  corda,  donant  lloc  a  un  contrast.  

Precedeixen   sempre   a   la   veu   unes   introduccions   instrumentals   de   diversos   compassos,  


plenament   ajustades   al   ritme   bàsic   que   segueixen   la   guitarra   i   el   guitarró   fins   que   l'eixida  
del  cantador  determina  el  final  de  la  introducció.  

Hi   ha   diferents   gèneres   en   el   cant   d'estil   que   es   defineixen   bàsicament   pel   número   i  


distribució  de  les  funcions  tonals  i  el  número  de  terços,  o  bé  pel  to  en  què  es  canten  i  el  
tipus  melòdic  bàsic.  

Així   trobem   que   l'u,   amb   sis   terços   i   cinc   funcions   tonals,   es   distingeix   de   l'u   i   dos   i   de   l'u   i  
dotze,  que  tenen  set  terços  i  dues  funcions  tonals.  Per  altra  banda,  l'u  i  dos  s'acompanya  
començant  amb  l'acord  de  La  Major  i  l'u  i  dotze  comença  amb  l'acord  de  Mi  Major.  També  
es  poden  distingir  per  les  respectives  introduccions  i  tornades  i  pel  caràcter  expressiu  de  
cada  gènere.  

El   canyt   d’estil   s’interpreta   d'una   forma   expressiva,   marcant   bé   els   accents   de  


l'acompanyament  i  estant  atents  a  l’evolució  del  cantant.  

42  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

> A-
> > > > > > > >E7 > > > > > > >
3 j j j j
& 4 Œ œœ
œ
‰ œœ Œ
œ
œœ
œ
‰ œœ
œ
Œ # œœ
œ
‰ œœœ Œ œœ
œ
‰ œœ
œ
. .
? 43 œ. œ . œ. œ. œ. œ œ. œ.
œ œ. œ œ. œ œ œ œ.
 

VARIACIÓ   1  

> A-
> > > > > > > >E7 > > > A-> > > >
j j j j
& 43 ‰ œœ œœ œœ œœ œœ ‰ œœ œœ œœ œœ œœ ‰ # œœœ œœœ œœ œœœ
œ œœœ ‰ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. .
? 43 œ. œ. œ. œ.
œ. œ œ. œ.
œ œ. œ œ. œ œ œ œ .
 

VARIACIÓ   2  

> A-
> > > > > > >
3
& 4 ‰ œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ œ ‰ œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ œ
3 3 3 3

œ œ œ œ œœ œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ œœ œœ œœ œœ œœ
? 43 œ. œ. œ. œ.
œ œ. œ œ.
 

>E7 > > > >


A-
> > >
3
& 4 ‰ # œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ ‰ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
3 3 3 3

œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. .
? 43 œ. œ œ. œ.
œ œ œ œ.
 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  43  


 

bolero  
El   bolero   és   un   ball   originari   de   la   Península   Ibèrica   de   finals   del   segle   XVII.   Originàriament  
practicat  per  les  classes  més  baixes,  va  anar  ascendint  entre  les  classes  distingides  gràcies  
a  l'escola  bolera.  

La   mètrica   és   ternària   i   està   escrita   generalment   en   compàs   3/4.   L'estructura   melòdica  


està  formada  per  frases  de  8  compassos  on  s'hi  poden  afegir  estructures  pont.  El  tempo  
està  al  voltant  de   œ = 70.  

És  important  marcar  bé  els  dos  accents  de  l'últim  temps  de  cada  compàs  per  ajudar  els  
balladors.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  
Aquest  és  el  patró  que  acompanya  el  bolero.  
 
 
> C
> > >j > > > >j G7> > > > >
C
> > >j
œœ œœ Œ œœ œœ Œ j œœ œœ
& 43 Œ œ ‰ œ œ ‰ œ
œœ
œ ‰ œœ
œ Œ œ ‰ œ
. . . . .
. . . . œ. œ . .
? 43 œ œ œ œ œ œ œ
œ
œ œ œ œ œ œ  
 
 
V ARIACIÓ  1  
Arrosseguem  algunes  notes.  

> > > C> j > > >


 
> C
j > > > > j > > > G7>
œœ œœ œœ œœ œœ ‰ œœ œœ œœ œœ œœ ‰ j
& 43 ‰ œœ œœ œœ œœ œœ ‰ œœ œœ œœ œœ œœ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. . . . .
. . . . .œ œ . .
? 43 œ œ œ œ œ œ œ
œ
œ œ œ œ œ œ  
   

44  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

FINAL  

Acabarem  amb  un  final  simple.  


> G7
> > > C
>
œœ
& 43 Œ
œœ œœ œœ œœ Œ Œ
œ œ œ œ œ
. . .
.œ œ
? 43 œ Œ Œ
œ œ
œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  45  


 

fandango  
El   fandango   és   una   dansa   desenvolupada   per   l'escola   bolera   a   finals   del   segle   XVIII.   El  
terme  prové  del  portuguès  fado  i  del  llatí  fatus  que  designa  un  ball  o  cant  típic.  .  S’ha  dit  
que  és  un  ball  d’origen  llatinoamericà.  

La  mètrica  és  ternària  i  està  escrita  generalment  en  compàs  3/4.    

A   nivell   harmònic   sovint   trobem   que   una   part   està   en   mode   menor   i   l'altra   modula   al  
relatiu   major.   A   la   part   menor,   és   típic   passar   del   I   al   V   grau   amb   la   successió   d’acords  
anomenada  baixada  espanyola  (I-­‐VII-­‐VI-­‐V7).  

A  Menorca  el  tempo  estaria  a   ˙ .  al  voltant  de  60.  A  Mallorca  i  al  País  Valencià  pot  ser  més  
lent  (al  voltant  de  50).  

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

> E
. . > . . >F . . > . .
& 43 Œ # œœœ œœœ Œ # œœœ œœœ Œ œœ
œ
œœ
œ Œ œœ
œ
œœ
œ

? 43 œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ.
œ œ œ œ  

VARIACIÓ   1  

Es  pot  crear  una  hemiòlia  marcant  la  dreta  a  dos  temps  i  l'esquerra  a  tres  temps.  

>
E
. > . . >F . > . .
3
& 4 # œœœ ‰ œœœ ‰ Œ œœ ‰ œœœ œœ œœ
# œœœ œœœ œ ‰ Œ œ œ

? 43 œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ.
œ œ œ œ  

46  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

V ARIACIÓ  2  
Es  marca  la  polirítmia  d’abans  però  amb  la  nota  lligada.  

>
E
> . >F > .
3 ‰ œœœ ... œœ ‰ œœœ ... œœ œœ œœ
& 4 # œœœ œœœ # œœœ œœœ œ œ œ œ

? 43 œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ.
œ œ œ œ  

F INAL  
S’acaba  amb  V-­‐I  a  l’últim  compàs.  

>E . . >A- > E7


>A-
3
& 4 Œ # œœœ œœœ œœ Œ # œœ œœ Œ Œ
œ œ œ
.
? 43 œ. œ. œ. œ œ.
œ Œ œ Œ Œ
œ œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  47  


 

jota  
La  jota  és  un  ball  estès  per  tota  la  Península  Ibèrica  que  es  remunta  al  segle   XVIII.  Es  feia  
servir  com  a  cant  per  rondar  fadrines  o  per  a  les  faenes  del  camp.  

De  mètrica  ternària,  està  escrita  generalment  en  compàs  3/8,  però  també  es  troba  en  3/4  o  
6/8.  

L'estructura  melòdica  bàsica  és  una  frase  de  vuit  compassos  que  es  repeteix,  i  l'estructura  
harmònica  és:  

funció  tonal   Tonica Dominant Tonica

grau  
representatiu   I I I V V V V I

número  de  compàs   1 2 3 4 5 6 7 8

Com  a  característica,  cal  remarcar  que  el  canvi  d'acord  s’avança  un  temps.  

Normalment  la  melodia  és  anacrúsica  i  segueix  un  esquema  rítmic  binari,  cosa  que  sobre  
l'acompanyament  ternari  provoca  les  polirítmies  constants  que  li  són  tan  característiques.    

El  tempo  és  al  voltant  de   ˙ . = 70.  

La   jota   cal   tocar-­‐la   de   manera   que   els   balladors   puguin   gaudir-­‐la   i   que   els   cantadors  
puguin   cantar-­‐la   amb   desimboltura.   De   vegades   s’hi   afegeix   una   melodia   de   sortida   per  
marcar  el  final.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  

. . . .
 
>C > . > G7
. > . .
œœ œœ œœ œœ œœ
& 43 Œ œ œ
Œ
œ œ
Œ
œ
œœ
œ Œ œœ
œ
œœ
œ
. . . . .
?3 œ œ œ œ œ œ. œ. œ.
4 œ œ
œ œ  
 

48  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

VARIACIÓ   1  

. . . . . . . . . . . . .
Es  doblen  algunes  notes  de  la  dreta.  
>C > > G7
. >
œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& 43 Œ œœ
Œ Œ Œ œœ œœ œœ œœ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
. . . . .
? 43 œ. œ. œ.
œ œ œ œ œ œ œ
œ œ  
 
 
VARIACIÓ   2  

. . . . . >
S’allarguen  l'acord  de  canvi  fins  a  l'inici  del  següent  temps.  
>C > > G7
j . .
œœ œœ œœ œœ œœ
& 43 Œ œ œ
Œ
œ œ
Œ
œ
œœ
œ
œœ ‰ œœ
œ œ
œœ
œ
. . . . .
? 43 œ. œ. œ.
œ œ œ œ œ œ œ
œ œ  
 
 
FINAL  

. >
S’acaba  afegint-­‐hi  un  compàs,  amb  un  final  doblat.  
> G7
. . > . . > . C
>
G7 C
>
3 œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ Œ œœ œœ Œ
& 4 Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œ œ œ œ
Œ
. . . .
?3 œ. œ. œ. œ. œ. œ œ Œ œ œ Œ Œ
4 œ œ
œ œ œ œ  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  49  


 

balls  col·∙lectius  
En  aquest  apartat  es  tracten  un  seguit  de  balls  que  comparteixen  la  característica  de  ser  
balls   de   grup.   Tots   ells   eren   habituals   en   l’Antic   Règim   i   van   anar   caient   en   desús   amb  
l’arribada  de  noves  danses  de  parella.  Molts  d’aquests  balls  s’han  mantingut  gràcies  a  la  
feina  dels  folkloristes  de  l’època  de  la  Renaixença  i  a  través  dels  esbarts  dansaires.  

Els   balls   que   es   tracten   aquí   tenen   origen   al   Principat   exceptuant   la   bolangera,   que   té  
origen  occità.  Tot  i  haver-­‐se  desenvolupat  al  Principat  algunes  d’aquestes  danses,  com  ara  
la  bolangera  i  el  ball  pla,    també  tenen  presència  a  altres  parts  del  territori.  

50  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

contrapàs  
El   contrapàs   és   una   dansa   que   es   balla   els   dies   assenyalats,   i   en   la   que   els   balladors  
s’estructuren   seguint   una   cadena   oberta   que   avança   delimitant   un   semicercle.   Es   va  
mantenir   viva   en   la   societat   de   l’Antic   Règim   i   es   va   anar   abandonant   a   partir   de   1850.  
Originalment  es  trobava  estesa  per  la  Catalunya  nord-­‐oriental  i  el  Pirineu.  A  principi  del  
segle  XX,  el  moviment  del  catalanisme  va  vetllar  perquè  la  dansa  es  tornés  a  ballar.    

El  contrapàs  està  format  per  frases  musicals  irregulars  i  el  ball  ha  de  començar  i  acabar  en  
el  mateix  punt  de  la  plaça.  En  la  cadena  de  balladors  hi  consta  el  cap  (o  capdanser),  que  
reparteix  o  treu  el  contrapàs,  i  la  cua,  que  representa  l’autoritat  política  o  religiosa.  Així,  
en  el  contrapàs  s’hi  veia  reflectida  l’organització  de  la  societat.  La  durada  llarga  del  ball  
(més  de  deu  minuts)  i  les  frases  de  dimensions  canviants  dificulten  la  memorització  de  la  
melodia  i  de  la  coreografia  de  manera  que  els  practicants  d’aquesta  dansa  ritual  hi  havien  
afegit  lletres  que  narraven  la  passió  de  Crist  per  tal  de  recordar-­‐se’n.  El  contrapàs  és  una  
de  les  danses  que  se  situen  en  l’origen  de  la  sardana  llarga.  

De  mètrica  binària,  es  troba  en  compàs  6/8.    

El  tempo  està  al  voltant  de     œ . = 104.  

Cal  tocar-­‐lo  amb  calma  seguint  amb  cura  l'evolució  del  ball.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  

>G > > L >


D7
>j >j L
# œœœ œœœ ... œœœ œœœ ...
& 68 Œ œœœ ‰ œœœ ‰ Œ Œ œœœ ‰ œœœ ‰ Œ
J J J J
j . j
? # 68 œ. . œ. œ œ. œ. œ œ. œ œ.
œ J œ J œ œ œ. J J œ œ œ.
œ  

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  51  


 

sardana  curta  
La   sardana   curta   és   una   evolució   del   contrapàs   esdevinguda   durant   el   primer   terç   del  
segle  XIX.  El  nom  de  sardana  apareix  escrit  per  primer  cop  el  1552  al  Liber  Condulatus,  que  
conté  la  relació  dels  afers  municipals  d'Olot,  en  el  moment  en  què  els  cònsols  i  els  jurats  
de  la  Casa  de  l'Almoina  acorden  prohibir-­‐la.    

De   mètrica   binària,   s'escriu   en   compàs   6/8.   Està   estructurada   en   curts   i   llargs.   L'estructura  
melòdica   dels   curts   és   d'una   frase   de   vuit   compassos   que   es   repeteix,   mentre   que   als  
llargs  les  frases  són  generalment  de  setze  compassos  o  de  vuit  repetits.    

Una  de  les  possibles  estructures,  molt  ballada  en  l’actualitat,  és  aquesta.  

Introit   curts   llargs   curts   llargs   Contrapunt   llargs   contrapunt   llargs  

El  tempo  està  al  voltant  de   œ .  = 104.  

Es   toca   pausadament   intentant   aconseguir   un   clima   ancestral   i   tenint   molta   cura   a  


respectar  l'estructura.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  
S’usa  el  mateix  acompanyament  que  al  contrapàs.  

 
F INAL  
Es  pot  acabar  amb  una  hemiòlia.  

>G > > L


D7
> >j >j á
# 6 Πj
& 8 œœœ ‰ œœœ ‰ Œ œœœ œœœ ... œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ œœœ ‰ Œ .
J J J
j . .
? # 68 œ. . œ. œ œ. œ ‰ œ ‰ œ ‰ Œ.
œ J œ J œ œ œ. œ
œ œ  

52  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

ball  pla  
Etimològicament,  l’expressió  ball  pla  no  designava  una  dansa  concreta  sinó  una  manera  
de  ballar.  Així,  aquest  tipus  de  ball  s'executa  sense  salts  i  amb  passos  suaus.    

L'estructura   coreogràfica   es   desenvolupa   a   partir   dels   passos   de   caminada,   punt   pla,  


reverència   i   rístol.   El   punt   pla   guarda   una   notable   relació   amb   la   baixa   dansa   medieval.   El  
ball  pla  és  un  ball  de  parelles  que  normalment  avancen  en  filera.  Sovint  acaba  amb  una  
farandola   que   s’anomena   rasa,   que   consisteix   en   el   canvi   de   mètrica   ternària   a   binària  
sobre  el  mateix  material  temàtic.  

La   seva   presència   ha   estat   notable   a   la   Catalunya   Vella.   Alguns   autors   justifiquen   aquesta  
distribució  fent  una  analogia  entre  els  significats  que  envolten  el  ball  i  l'organització  social  
d'aquesta   àrea   del   país.   La   disseminació   de   la   població   i   l'entorn   rural   devien   definir-­‐hi  
una   societat   tancada   i   jerarquitzada   on   l’estructura   familiar   tenia   molt   pes,   de   manera  
que   aquest   ball   participatiu   de   parelles   perpetuava   les   estructures   socials   d’aquesta  
societat.  A  final  del  segle  XIX,  les  noves  formes  de  comportament  i  de  relació  interpersonal  
van   traslladar-­‐se   a   la   plaça,   de   manera   que   el   ball   pla   va   ser   substituït   progressivament  
per   altres   balls   de   mètrica   ternària   on   la   parella   es   disposa   cara   a   cara   i   augmentava   el  
contacte  físic.  La  màxima  difusió  del  ball  pla  al  Principat  va  ser  durant  els    segles   XVIII   i   XIX  
(Alonso 2000).  

De  mètrica  ternària,  està  escrit  en  compàs  3/4.  L'estructura  melòdica  bàsica  és  d'una  frase  
de  vuit  compassos  que  es  repeteix  amb  alguna  possible  variació  al  final.  

A   finals   del   segle   XX   el   músic   i   compositor   Marcel   Casellas   va   desenvolupar   una   nova  
rítmica  per  al  ball  pla  basada  en  l'hemiòlia  constant:  

& 43 – . –. – – –
 

El  tempo  està  al  voltant  de   ˙ . = 60.  

S’interpreta  amb  elegància  evocant  les  suposades  virtuts  del  passat  medieval  i  tenint  en  
compte  que  és  una  dansa  que  es  balla  sense  saltar,  amb  passos  suaus.  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  53  


 

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

>
C
. >
F
. >
G7
. >
C
.
3 œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& 4 Œ œ œ
Œ œ œ Œ œ œ Œ
œ œ
. . . .
? 43 œ. œ. œ. œ.
œ œ œ œ œ œ
œ œ
 
VARIACIÓ   1  

Es  reforça  el  primer  temps  amb  la  dreta  

> . > > . > .


C F G7 C
.
œ œœ œœ œœ œœ œœ
& 43 œœ œ œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ œ œ œ
. . . .
? 43 œ. œ. œ. œ.
œ œ œ œ œ œ
œ œ
FINAL  

S’acaba  marcant  bé  els  tres  últims  temps.  

> . L. . . >
C G7 C
F >
œ œœ œœ œœ
& 43 œœ œ œ
œœ
œ
œœ
œ Œ. œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ œ
Œ Œ
. . L. . . . .
? 43 œ œ œ Œ. œ œ œ œ Œ Œ
œ œ œ œ œ
œ œ  

>
ACOMPANYAMENT   B ÀSIC   D EL   N OU   B ALL   P LA  

>C j >F . >


G7 > >C .
œ j
& 43 œœ ‰ œœœ œœœ Œ. œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ ‰ œœœ œœœ Œ œœ
œ
œœ
œ
. . . .
? 43 œ œ œ. œ. œ. œ. œ œ
œ œ
œ œ  

54  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

bolangera  
La   bolangera   és   un   ball   rodó   obert   a   tothom   que   hi   volia   participar.   És   un   ball   de   plaça    
que  va  ser  introduït  per  la  immigració  occitana  de  final  del  segle  XVII.  La  paraula  bolangera  
prové  del  francès  boulangère  (fornera).  

Ball  de  divertiment  lligat  al  cicle  de  Carnestoltes,  les  lletres  que  l'acompanyen  parlen  d’un  
personatge   de   mala   reputació,   la   bolangera.   Només   cal   veure   algunes   de   les   cobles   per  
adonar-­‐se  de  les  segones  intencions  amb  què  es  cantava:  

Bolangera  té  diners         La  Bolangera  té  un  ansat  


que  no  els  ha  suat  pas  gaire,       que  hi  cuina  tot  el  veïnat:  
que  se’ls  ha  guanyat  filant         hi  cuina  en  Pau,  hi  cuina  en  Pere,  
de  Ripoll  fins  a  Valldaura   tot  ballant  la  Bolangera;  
tant  per  davant  com  per  darrera  
sap  de  ballar  la  Bolangera.  
 
Va   assolir   una   gran   difusió   al   segle   XIX,   ja   que   era   emprada   com   a   cap   de   ball   per  
començar   les   festes   a   les   places.   Cal   destacar   que   anteriorment,   al   segle   XVIII,   l’arribada  
dels   Borbons   a   la   monarquia   espanyola   va   venir   acompanyada   del   gust   pels   costums  
francesos,  de  manera  que  a  la  cort  i  als  salons  aristocràtics  també  es  va  posar  de  moda  
aquesta  dansa  d’origen  popular.    

La   mètrica   és   binària   i   està   escrita   en   compàs   6/8   o   2/4.   L'estructura   melòdica   bàsica   és  
d'una  frase  de  vuit  compassos  que  es  repeteix  amb  alguna  possible  variació  al  final.  

El  tempo  està  al  voltant  de     œ . = 100.  

Es  toca  de  forma  alegre  i  positiva  per  tal  que  els  balladors  puguin  fer  el  pas  de  galop  de  la  
mateixa  forma,  bo  i  recordant  que  és  un  ball  de  diversió.  

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  55  


 

ACOMPANYAMENT   B ÀSIC  

Cal  fixar-­‐se  en  donar  la  mida  justa  als  valors  de  les  notes.  

>G . . > . . D7> . . G . .


# j j j j j j > j j
& 68 Œ œœ Œ
œ
œœ Œ
œ
œœ Œ
œ
œœ Œ
œ œœœ Œ œœœ Œ œœ Œ
œ
œœ
œ

œ. . œ. œ. . œ. . œ. . œ.
? # 68 J œ J J œ J œ. œ œ. J œ J
œ œ œ J J œ
 

VARIACIÓ   1  

S’allarguen  les  notes  del  tercer  temps  fins  al  principi  del  compàs.  

>G . . > . . > . . G . .


j >
D7

# 6 j j j j j
& 8 Œ œœ Œ œœ Œ œœ œœœ ‰ œœœ Œ œœ Œ œœ Œ œœ œœœ ‰ œœœ
œ œ œ œ œ œ

œ. . œ. œ. . œ. . œ. . œ.
? # 68 J œ J J œ J œ. œ œ. J œ J
œ œ œ J J œ
 

FINAL  

S’acaba  amb  un  final  sec.  

> D7 . . >G
# 6 j j
& 8 Œ œœœ Œ œœœ œœ ... Œ.
œ
.
.
? # 68 œ. œ œ. œ.
œ. Œ.
œ J J  

56  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

   

balls  occitans  
Occitània   és   un   país   que   correspon   a   l'àrea   històrica   de   domini   de   la   llengua   occitana.  
Comprèn   bona   part   del   terç   sud   de   l'estat   francès,   la   Vall   d'Aran   (al   Principat   de  
Catalunya),  les  Valls  Occitanes  (del  Piemont,  a  Itàlia)  i  Mònaco.  

Occitània  i  els  Països  Catalans  comparteixen  molts  aspectes  culturals,  ja  que  són  nacions  
veïnes.   Desafortunadament   la   política   dels   estats   que   les   han   ocupat   i   ocupen   no   ha  
permès   que   la   comunicació   hagi   fluït   de   manera   natural,   provocant   un   desconeixement  
mutu.  

Com   a   mostra   d’aquesta   cultura   germana,   en   aquest   recull   de   formes   descriurem   a   tall  
d’exemple   un   parell   de   balls   occitans:   el   rondeu   i   la   borreia   de   tres   temps   del   Massís  
Central.  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  57  


 

borreia  de  tres  temps  


La  borreia  de  tres  temps,  borrèia  en  occità,  és  una  dansa  popular  occitana  originària  del  
Massís  Central.  Les  primeres  referències  escrites  són  del  segle  XVII.  

De  mètrica  ternària,  està  escrita  generalment  en  compàs  3/8.  L'estructura  melòdica  bàsica  
és   d'una   frase   de   sis   o   vuit   compassos   que   moltes   vegades   es   repeteix   amb   alguna  
possible   variació   al   final,   i   s'introdueixen   amb   una   melodia   de   quatre   compassos.   Es  
troben  melodies  amb  modes  com  ara  el  mixolidi.    

L'harmonia  no  està  determinada,  i  com  que  normalment  es  toquen  amb  una  sola  filera  es  
fa  servir  sobretot  el  I  i  el  V  grau.    

El  tempo  està  amb  la     œ .    entre  70  i  80.  

S'ha  de  tocar  amb  convenciment,  utilitzant  molt  la  manxa  per  donar-­‐li  energia.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  
Aquest  és  el  patró  que  acompanya  la  borreia.  S’accentuen  el  primer  i  el  tercer  temps.  

> > > > > > > >


C G7

œ œœ œœ œœ
& 38 œœ ‰ œ œ ‰
œ
œœ
œ ‰ œœ
œ
œœ
œ ‰ œœ
œ
. . . . . . . .
? 38 œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
œ œ  

V ARIACIÓ  1  
Es  dobla  el  segon  temps  amb  notes  ben  picades  i  sense  perdre  l'accentuació  al  primer  i  
tercer  temps.  També  es  podrien  doblar  altres  temps.  

> . . > > . . > > . . > > . . >


C G7

œ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
& 38 œœ œ œ œ œ œ œ œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
œœ
œ
. . . . . . . .
?3 œ œ œ œ œ œ œ œ
8 œ œ
œ œ  

58  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

V ARIACIÓ  2  
S’allarga   el   tercer   temps   fins   a   l'inici   del   compàs.   Cal   deixar   la   nota   ben   bé   a   l'inici   del  
compàs.  

> C
> > > >
G7
> > >
œ œœ œœ œœ
& 38 œœ ‰
œ œ ‰
œ
œœ
œ ‰ œœ
œ
œœ
œ ‰ œœ
œ
. . . . . . . .
?3 œ œ œ œ
8 œ œ œ œ œ œ
œ œ  

F INAL  
Per   acabar   s’afegeixen   tres   compassos   amb   el   final   doblat   ben   picat.   A   causa   de   la  
naturalesa   del   diatònic,   de   vegades   el   G7   de   l'antepenúltim   compàs   és   un   C   si   es   fa   servir  
la  tècnica  d'obrir-­‐tancar.    

> > >C > > > > > >j


G7 C G7 C
G7 Final

œœ ‰ œœ œœ ‰ œœ ‰
& 38 œœœ ‰
œœ œœ ‰ œœ œœ ‰
œ œ œ œ œ œ œ œ
. . . .
Final
. . . . .
? 38 œ œ œ œ œ j
œ œ œ œ œ ‰ œ œ ‰ ‰
œ œ œ  

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  59  


 

rondeu  
El  rondeu,  en  occità  rondèu,  és  una  dansa  popular  de  Gascunya  (Gasconha).  

La   mètrica   és   binària   i   s'escriu   generalment   en   els   compassos   2/4   i   6/8   respectivament.   Les  
melodies  s'accentuen  d'una  forma  irregular,  sense  seguir  l'estructura  del  compàs.    

El  tempo  depèn  molt  del  tipus  de  rondeu:  el  que  es  balla  en  cadena  es  toca  més  ràpid  que  
el  de  comitiva  de  parelles.  Aquest  últim  comença  al  voltant  de   œ  = 70  i,  a  partir  de   œ  = 90  ja  
val  per  a  un  rondeu  de  cadena  que  és  ballable  fins  a   œ  = 120.  

A COMPANYAMENT  BÀSIC  
Si  els  accents  es  distribueixen  de  manera  regular,  el  rondeu  es  pot  acompanyar  amb  els  
patrons  que  veurem  a  continuació.  Tanmateix  cal  tenir  en  compte  els  accents:  el  temps  
fort  es  pot  anar  desplaçant  de  l'1  al  2,  i  tant  el  baix  com  el  silenci  de  la  mà  dreta  han  de  
seguir   aquests   canvis   d'accents.   Per   fer-­‐ho,   o   bé   s'afegeixen   notes   doblades   o   bé   se'n  
treuen  segons  convingui.  

Aquest  és  el  patró  que  acompanya  el  rondeu  si  té  un  ritme  binari.    

> > . > > > > > > > > . > > > > . > >
C G7

2 œœ œœ Œ œœ œœ œœ Œ œœ œœ œœ Œ œœ œœ œœ Œ œœ
& 4 Œ œœ œ Œ œœ œ Œ œ œ œ Œ œ œ œ
. . . . . .
?2 œ. œ. œ. œ. œ. œ.
4 œœ œ œœ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ  

I  aquest  si  és  compost.  

> C
> . > > . > > . > > . G7> > . > > . > > . > > .
œœ ‰ œœ Œ . œœ ‰ œœ Œ . œœ ‰ œœ Œ . œœ ‰ œœ Œ . œœ ‰ œœ Œ .
& 68 Œ . œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œœ ‰ œœ Œ . œœ ‰ œœ Œ . œœ ‰ œœ
œ œ œ œ œ œ
. . . . . . . . . . . . . . . .
? 68 œ‰œ œ‰œ œ‰œ œ‰œ œ‰œ œ‰œ œ‰œ œ‰œ
œ . œ . œ . œ . œ . œ. œ . œ .  

60  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

taula  de  tempos  


Pot   semblar   arriscat   incloure   una   taula   amb   els   tempos   de   cada   gènere,   ja   que   l'ús   i   el  
gust   d'intèrprets   i   balladors   influeixen   en   aquests   paràmetre   de   forma   molt   subjectiva.  
Aquesta  taula  només  vol  orientar  balladors  i  músics  sense  pretendre  acotar  els  tempos  als  
valors  proposats.  

 
figura  referència   rang  de  tempo  
 

  œ    
Masurca   140    

Polca   œ   104   116  

balls  
Vals   ˙ .   80    
vuitcentistes  

Xotis   œ     200    

Pasdoble   œ     120    

Havanera   œ     90    

balls  d’infuència   Rumba   œ     100    

œ  
americana  
104    
Foxtrot  

Tango   œ        

Bolero   œ        

Fandango   ˙ .   50   60  
l'escola  bolera,  el  
ball  de  bot  i  el  
Jota     œ .   70    
cant  valencià  

œ .    
d'estil  
Mateixa   70    
 

Cant  d’estil   œ        

Ball  pla   ˙ .   60    

Bolangera     œ .     100    

œ .    
balls  col·∙lectius  
104    
Sardana    

Contrapàs     œ .     104    

Borreia     œ .     70   80  

œ    o     œ .  
balls  occitans  
70   120  
Rondeu  

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  61  


 

 
 

   

62  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

 
 

[  
 
música  i  
cançons  
]  
 

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  63  


 

A  Vilafranca  
Manel  Rius  

   

64  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  65  


 

Ai  nena  si  vols  venir...  

   

66  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  67  


 

Ball  pla  de  Lladurs  


 

68  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Ball  pla  de  Llessui  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  69  


 

70  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Bolangera  de  Senterada  


 

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  71  


 

Bolero  mallorquí  

72  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Borrèia  daus  amorós  


 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  73  


 

Contrapàs  de  Castelló  d’Empúries  

   

   

74  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  75  


 

El  llop  de  mar  

76  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  77  


 

El  vestit  d’en  Pasqual  

78  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  79  


 

L'amo  de  son  Carabassa  

80  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  81  


 

L'u  de  Benigànim  

82  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Masurca  de  l'agredolç  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  83  


 

84  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Mateixa  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  85  


 

Polca  d'en  Roviretes  

   

86  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Rondeu  de  Suber  Albèrt  

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  87  


 

Sardana  curta  de  Calaf  

88  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

Tocates  de  jota  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  89  


 

Xotis  d'en  Borina  

 
   

90  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

[  
Referències  
]  
 

Casals,  Eudald,  Marcel  Casellas,  i  Francesc  Marimon.  Punt  de  Trobada.  Vol.  I.  Barcelona:  
Associació  "Danses  a  la  Plaça  del  Rei",  1995.  

Cebrian,  Josep  Lluís.  «El  Bolero.»  Art  i  Patrimoni.  


http://www.uv.es/joceimo/pdfs/elbolero.pdf  (últim  accés:  20  /  Febrer  /  2011).  

Lerdhal,  Fred,  i  Ray  jackendorf.  Teoría  generativa  de  la  Música  Tonal.  Tres  Cantos:  Akal,  
2003.  

Crivillé,  Josep.  Música  Tradicional  Catalana.  Danses.  Barcelona:  Clivis,  1983.  

Alfayé,   Ignacio,   Carles   Belda,   Marc   Serafini,   i   Joseba   Tapia.   Pirinés,   Pirinèus,   Pirineus,  
Pirinioak.  Zarautz:  Euskal  Herriko  Trikitixa  Elkartea,  2006.  

Alonso,  Rosa  M.  El  Ball  Pla.  Barcelona:  Altafulla,  2000.  

Arís,  Carme,  Sefa  Arús,  Carme  Bernans,  i  Mercè  Bosch.  El  Galop.  Danses  Catalanes  i  Jocs  
Dansats.  Barcelona:  Alta  Fulla,  1994.  

Ayats,   Jaume,   Montserrat   Cañellas,   Gianni   Ginesi,   Jaume   Nonell,   i   Joaquim   Rabaseda.  
Córre  la  Sardana:  Balls,  Joves  i  Conflictes.  Barcelona:  Rafael  Dalmau,  2006.  

Downes,   Stephen.   «Mazurka.»   A   The   New   Grove   Dictionary   of   Music   and   Musicians.  
Londres:  MacMillan.  

Febrés,  Xavier.  Això  és  l'havanera.  Barcelona:  La  Campana,  1995.  

Gracian   Černušák,   et   al.   «Polka.»   A   The   New   Grove   Dictionary   of   Music   and   Musicians.  
Londres:  MacMillan.  

Huguet   Balle,   Francesc.   La   Música   dels   Xeremiers   de   Mallorca.   Palma   de   Mallorca:  


Fundació  per  al  Conservatori  Superior  de  Música  i  Dansa  de  les  Illes  Balears,  2007.  

Mainar,  Josep,  Lluís  Albert,  Salvador  Casanova,  Isidre  Molas,  i  Lluís  Moreno.  La  Sardana,  el  
Fet  Musical.  Vol.  II.  Barcelona:  Bruguera,  1970.  

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  91  


 

Mainar,   Josep,   i   Jaume   Vilalta.   La   Sardana.   El   Fet   Històric.   Vol.   I.   Barcelona:   Bruguera,  
1970.  

Marimon   Busqué,   Francesc.   Mètode   d'Acordió   Diatònic.   Barcelona:   Generalitat   de  


Catalunya,  1987.  

Marimon,  Francesc;  Caffarena,  Ximo;  Casellas,  Marcel.  Punt  de  Trobada.  Vol.  II.  Barcelona:  
Danses  a  la  Plaça  del  Rei,  2000.  

Mas  i  Corretgé,  Rosa.  Dansàneu.  Els  Balls  Populars  del  Pallars.  Tarragona:  El  Mèdol,  1992.  

Mayol,  Josep  M,  Cati  Plana,  Carles  Belda,  i  Dani  Violant.  Proposta  de  Notació  Estàndar  per  
a   l'Acordió   Diatònic.   1998.   http://www.ladiatonica.cat/Proposta-­‐de-­‐Notacio-­‐Estandard  
(últim  accés:  20  /  juliol  /  2012).  

Moll,  M.Antònia.  Folklore  Musical  de  Ciutadella.  Ciutadella:  M.Antònia  Moll  Seguí,  1994.  

Pitarch,  Carles.  «En  torno  al  "Cant  Valencià  d'Estil":  Investigaciones  y  Proyectos.»  Revista  
Transcultural  de  Música  Trans  Iberia  1  (1997).  

Sellarès,   Josep.   «El   Contrapàs   Llarg   "El   Divino"   al   seu   redós   de   St.   Vicenç   de   Torelló.»  
Caramella.  Revista  de  Música  i  Cultura  Popular,  Juliol  /  2001:  53-­‐57.  

Soler  i  Amigó,  Joan.  Cultura  Popular  Tradicional.  Barcelona:  Pòrtic,  2001.  

   

92  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  93  


 

[  
continguts  
]  
 

INTROIT   3  

RECURSOS  PER  A  L’ACOMPANYAMENT   5  


llegenda   6  
acompanyar  a  dues  mans   7  
accents  mètrics   7  
acompanyament  compassos  binaris   8  
acompanyament  compassos  ternaris   9  
acompanyament  compassos  quaternaris   9  
recursos  d’expressió   10  
dinàmica   10  
articulació   11  
recursos  rítmics   12  
anticipació   12  
elisió  o  subdivisió  de  notes   12  
swing   13  
recursos  harmònics   14  
baixos  de  tambor   14  
aproximació  per  graus  conjunts   15  
conduccions   15  
arpegis  a  la  mà  dreta   16  
   

94  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

PATRONS  (DE)  FORMES   19  


(de)formes  musicals   20  
balls  vuitcentistes   21  
masurca   22  
polca   24  
vals  i  vals-­‐jota   26  
xotis   28  
pasdoble   30  
balls  d'influència  americana   32  
foxtrot   33  
havanera   34  
rumba   36  
tango   38  
l'escola  bolera,  el  ball  de  bot  i  el  cant  valencià  d'estil   40  
mateixa   41  
el  cant  d'estil   42  
bolero   44  
fandango   46  
jota   48  
balls  col·∙lectius   50  
contrapàs   51  
sardana  curta   52  
ball  pla   53  
bolangera   55  
balls  occitans   57  
borreia  de  tres  temps   58  
rondeu   60  
taula  de  tempos   61  
   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  95  


 

MÚSICA  I  CANÇONS   63  
A  Vilafranca   64  
Ai  nena  si  vols  venir...   66  
Ball  pla  de  Lladurs   68  
Bolangera  de  Senterada   71  
Bolero  mallorquí   72  
Borrèia  daus  amorós   73  
Contrapàs  de  Castelló  d’Empúries   74  
El  llop  de  mar   76  
El  vestit  d’en  Pasqual   78  
L'amo  de  son  Carabassa   80  
L'u  de  Benigànim   82  
Masurca  de  l'agredolç   83  
Mateixa   85  
Polca  d'en  Roviretes   86  
Rondeu  de  Suber  Albèrt   87  
Sardana  curta  de  Calaf   88  
Tocates  de  jota   89  
Xotis  d'en  Borina   90  

REFERÈNCIES   91  

CONTINGUTS   94  

 
   

96  |  gèneres  dels  Països  Catalans        


 

   

      gèneres  dels  Països  Catalans  |  97  


 

98  |  gèneres  dels  Països  Catalans