You are on page 1of 8

1

Matemàtiques I. ADE i Economia. Curs 2018-19.

EXERCICIS CAPÍTOL 1: Funcions d’una variable. Continuïtat.


1. Calcula l’equació de les rectes, el seu pendent, un vector director, els punts de tall amb els eixos i la
representació gràfica.

(a) Recta que passa per (1, 2) i (−1, 3)


(b) Recta que passa per (0, 2) i (3, 2)
(c) Recta que passa per (1, 1) i (1, 5)
(d) Recta que passa per (5, 1) i és paralel.la x + y = 2
(e) Recta que passa per (1, 0) i és perpendicular a x + 2y = 1
(f) Recta que passa per (1, 1) i talla a les rectes y = x + 1 i x + y = 1 en el mateix punt

2. Donades les rectes

• r 1 ≡ y = 2x − 1 • r 3 ≡ x − 2y = 4
• r 2 ≡ 2x + y = 1 • r 4 ≡ y = −2x

(a) Calcula els seus pendents i raona si dos a dos són paral.leles o perpendiculars.
(b) Calcula el cosinus de l’angle que formen i, en el seu cas, el punt on es tallen.

3. Donades les rectes de la següent figura, calcula les seues equacions, el punt A i el cosinus de l’angle
que formen. Calcula l’equació i dibuixa una recta paral.lela a la Recta 2 que passe pel punt (1, 3).

4. Calcula el domini de les següents funcions:



(a) f (x) = ln x 2 + x − 6
¡ ¢ ¯
¯ x 2 −2x+1 ¯
(e) f (x) = ¯ x+5 ¯
p
(b) f (x) = x 3 + 2x 2 − 5x − 6 q
x 2 −2x+1
¡ x−2 ¢ (f) f (x) = |x+5|
(c) f (x) = ln x 2 −3x−10 p
(g) f (x) = ln (x + 5)
x−2
x 2 −25
(d) f (x) = e x 2 −3x−10 (h) f (x) = x 4 +3x 3 −x 2 −3x
2

5. Donades les funcions f (x) = x − 1 i g (x) = ln(x)

(a) Calcula f ◦ g , g ◦ f i els seus respectius dominis


(b) Calcula f −1 i g −1
(c) Calcula f −1 ◦ g −1 i (g ◦ f )−1
p
Repeteix l’exercici per a les funcions f (x) = x + 1 i g (x) = e x

6. Representa les següents funcions a partir de les gràfiques de funcions elementals conegudes, indicant
els canvis produïts en la funció elemental corresponent.

(a) f (x) = |x − 2| (i) f (x) = 3 + ln(x + 1)


(b) f (x) = |x + 3|  2
 x −1 si x ≥ 0
(c) f (x) = |x| + 1 (j) f (x) =
−x 2 + 1 si x < 0

(d) f (x) = (x − 2)2 + 3
 x−1
(e) f (x) = 6 − x 2 
 e si x ≤1

(f) f (x) = e x+1 − 2



(k) f (x) = x si 1 < x < 3
(g) f (x) = |x 2 − 9| 



x−1
3 − (x − 3)2 si

(h) f (x) = x

x ≥3

7. Per a les funcions representades en la següent figura escriu les seus equacions, utilitzant que són
desplaçament de funcions elementals conegudes.

8. Analitza la continuïtat de les següents funcions:



x−1 x −1 si x ≤1
(a) f (x) = x



 2 
 x −1 si x ≥0


(b) f (x) = (d) f (x) = x2 si 1<x <2

−x 2 + 1 si x < 0
 


4 − (x − 3)2

si x ≥2
 x−1 

 e si x ≤1



  1
(c) f (x) = x si 1 < x < 3  x−1 si x ≤0



 (e) f (x) =
2
3 − (x − 3)2 si
 
x ≥3 si x >0

x−2

9. Prova que la funció f (x) = x 5 − 3x − 5 té almenys una arrel real en l’interval [0, 2]. Indica els resultats
que utilitzes i raona que la funció cumpleix els requeriments necessaris per aplicar-los.
3

EXERCICIS CAPÍTOL 2: Derivació.


1. Amb les següents funcions

• Raona de forma intuïtiva, utilitzant un esborrany de la gràfica, la seua continuïtat i derivabilitat


• Raona formalment la seua continuïtat i derivabilitat
• Calcula, quan existisquen, f 0 (2) i f 0 (0) (fes-ho també utilitzant la definició)

(a) f (x) = 3x 2 − 2x + 5 x2 − x
½
si x ≥0
(e) f (x) =
(b) f x+1
(x) = x−3 −x si x <0
p
(c) f (x) = x +1
x2 − 1
½ ½
si x ≥0 x −2 si x ≥2
(d) f (x) = (f) f (x) =
−x 2 + 1 si x <0 −x 2 + 4 si x <2

2. Calcula els valors de a i b perquè les següents funcions siguen contínues i derivables
 
 x + 2 si x ≤ 0
  bx + 3 si x ≥ 2
(a) f (x) = (b) f (x) =
 ax+b si x > 0 −x 2 + a si x < 2
 
2 x +1

3. Aplicant les regles de derivació, calcula les derivades de les següents funcions
p ¢ 2 p 3
(a) f (x) = x 2 + x e 3x (i) f (x) = x 2 e x −x
¡
(e) f (x) = x 3 + 2x 2 − 5x − 6
¡ x−2 ¢
(b) f (x) = ln x 2 + x − 6
¡ ¢
(f) f (x) = ln x 2 −3x−10 p
¢2/3 x−2 (j) f (x) = ln (x + 5)
(c) f (x) = x 2 − x
¡
(g) f (x) = e x 2 −3x−10
q
1 2 x 2 −25
(d) f (x) =
(x 2 +1)4 (h) f (x) = x −2x+1
x+5 (k) f (x) = x 4 +3x 3 −x 2 −3x

4. Amb les següents funcions, calcula l’equació de la recta tangent a la gràfica en el punt que s’indica i
també l’equació d’una recta perpendicular a la recta tangent calculada que passe pel mateix punt.
3 1
(a) f (x) = (x + 1)e x −x en x = 0 (c) f (x) = (x+1)3
en x = 0
p
(b) f (x) = ln x 2 en x = e
¡ ¢
(d) f (x) = x 2 − 2x + 5 en x = 1

5. L’equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f (x) en el punt x = 1 és 2x − 3y = 5. Contesta


raonadament les següents questions:

(a) Quin és el valor de f (1)?


(b) Quin és el valor de f 0 (1)?
(c) En x = 1, la funció és creixent o decreixent?
(d) Què val aproximadament f (10 0001)?

6. Donada la funció f (x) = 31 x 3 + 12 x 2 − 3x + 2, troba els valors de x perquè la recta tangent a la gràfica
de la funció siga paral.lela a la recta x + y = 5. Calcula les equacions de les rectes tangents en els punts
trobats.
4

7. Calcula els següents límits, discutint, si cal, les indeterminacions que apareixen
2 p
(a) lim 5x −3x+1
2x 2 +x−1
(e) lim x 2 + 1 − x (i) lim exx
x→+∞ x→+∞ x→+∞

(b) lim 5x
3
−3x+1 (f) lim 1−cos(x) (j) lim exx
x→+∞ 2x 2 +x−1
x→0 sin(x) x→0
³ ´x
5x 2 −3x+1 2 x 2 +1
(c) lim (g) lim 5x −3x+1 (k) lim 2
4
x→+∞ 2x +x−1 2x 2 +x−1
x→0 x→+∞ x +2
2
³ ´x 2
(d) lim x −2x+1 (h) lim ln(x) x 2 +1
2 2 (l) lim 2
x→1 x −1 x→1 x −1 x→+∞ x +2

8. En cada una de les següents funcions definides de forma implícita, calcula l’equació de la recta tan-
gent en el punt que s’indica.
2
(a) 3x 2 + y 2 = 4 en (1, −1) (b) x 2 e x+y = 1 en (−1, 1)

9. Per a les següents funcions:

• Determina el seu domini i analitza la continuïtat


• Analitza l’existència d’asímptotes verticals i horitzontals. Analitza el comportament en ±∞
• Calcula els punts de tall amb els eixos
• Determina les zones de creixement i decreixement. Calcula els seus màxims i mínims
• Determina les zones de concavitat i convexitat i els seus punts d’inflexió
• Realitza un esborrany de la gràfica de la funció

(a) f (x) = 3x 4 − 8x 3 − 6x 2 + 24x + 13 (g) f (x) = ln(x 2 + 1)


x−1
(b) f (x) = x+4 (h) f (x) = |x 2 − x − 6|
p  x+1
(c) f (x) = x 9 − x 2 
 e si x ≤0

x 
(d) f (x) = e (x − 3) 
 p
1 (i) f (x) = −x 2 + e si 0<x < e
(e) f (x) = x 2 +3



x−1

 x−1
 p
(f) f (x) = x2 si x≥ e
x

10. A partir de les gràfiques de les derivades que apareixen en les següents figures, determina les zones
de creixement i decreixement, màxims i mínims, concavitat i convexitat de les funcions originals.

11. Analitza si es pot aplicar el Teorema de Rolle a les següents funcions

x2 − 1
½
si x ≥0
(a) f (x) = en l’interval [−1, 1]
−x 2 + 1 si x <0
(b) f (x) = x 3 − 9x + 1 en els intervals [−3, 3], [0, 3] i [0, 1]
(c) f (x) = |x| en l’interval [−1, 1]
5

EXERCICIS CAPÍTOL 3: Integració i sèries


1. Si f (x) i g (x) són dues funcions amb la mateixa derivada, són iguals? Raona la teua resposta.

2. Calcula les primitives de les següents funcions:


p p
e x (g) f (x) = (x + 1)2 e x
3
(a) f (x) = x5
(d) f (x) = p
x
3
(b) f (x) = cos(x) (h) f (x) = x sin(x 2 + 2)
(x + 1)2 (e) f (x) =
sin(x)
1 1 5x 4 − 6x + 1
(c) f (x) = (f) f (x) = p4 (i) f (x) =
(2x + 3)3 x5 x 5 − 3x 2 + x

3. Calcula les següents integrals definides:


1
Z π 2 x
Z Z
3 (d) cos(x) d x
(a) x dx (g) dx
0 0 0 x2 + 1
Z 1
Z π Z 1¡
x3 d x sin(x) d x x 3 + 3x 2 − 2x d x
¢
(b) (e) (h)
−1 −π 0
Z e−1 3
Z 2 1
Z 1
(c) dx (f) dx (i) xe x d x
0 x +1 1 (x + 3)2 0

4. Calcula la funció f (x) si se sap que la seua derivada és f 0 (x) = x 2 − 3x + 5 i compleix que f (0) = 1.

5. Resol les següents equacions diferencials:

−2x 3x + x y 2
(a) y 0 = y(0) = 1 (d) y 0 = − y(1) = 1
y 2y + x 2 y
−2x x
(b) y 0 = y(1) = 1 (e) e x y 0 = y(0) = 0
y 2 + y2
1
(c) y 0 − 3y = 0 y(0) = 2 (f) y 00 = y 0 (1) = 1, y(1) = 1
x

6. Calcula les àrees que s’indiquen:

(a) Àrea tancada entre la gràfica de f (x) = x 3 − 7x 2 + 10x i l’eix horitzontal en l’interval [0, 5]
(b) Àrea tancada entre la gràfica de f (x) = x − x 3 i l’eix horitzontal en l’interval [−1, 1]
(c) Àrea tancada entre les gràfiques de f (x) = x 2 y g (x) = −e x en l’interval [−1, 1]
(d) Àrea tancada entre le gràfiques de f (x) = x 2 − 1 y g (x) = 4x − 4 en e’interval [0, 4]

7. Utilitzant integrals definides calcula l’àrea de les següents figures:


6

8. Calcula les següents integrals impròpies:


Z +∞ 1
Z +∞ x
Z 0
Z +∞
(a) dx (b) dx x (d) f (x) d x
(c) e dx
1 x3 0
2
x +1 −∞ −∞

ex
½
si x ≤ 0
on f (x) =
e −x si x > 0

9. Estudia els límits de les següents successions:


µ ¶n µ ¶n
3 1 2n 22n
(a) lim − (b) lim − (c) lim (d) lim
n→+∞ 2 n→+∞ 2 n→+∞ 3n+1 n→+∞ 3n+1

10. Estudia la convergència de les següents sèries numèriqies. Calcula la suma de les que siguen geomè-
triques i convergents:
¶n
+∞ +∞ (−3)n+2 +∞ +∞
µ
3 1 1
(−1)n
X X X X
(a) − (d) (g) (j)
n=1 2 n=2 2n n=3 n 3/2 n=1 n 2 + 6n
+∞ +∞ n+1 +∞ n+3 n +∞
1 (−3) 2 3 1
(−1)n p
X X X X
(b) p (e) (h) (k)
3
n=1 n n=1 2n 4n+1 n=2 5n n=1
3
n
+∞ +∞ 1 +∞ 2n+3 3n +∞
n −(5/3) (−1)n n 3
X X X X
(c) (f) (i) (l)
n=1 n=1 n
2/3
n=1 (−7)n n=1

11. Utilitza la suma de sèries geomètriques per demostrar que el nombre periòdic 00 ”
9 és igual a 1.

00 9 + 00 09 + 00 009 + 00 0009 + ... = 1

12. Calcula l’interval obert de convergència de les següentes sèries de potències:


¶n
+∞ +∞ (−3)n
µ
5
xn (x − 2)n
X X
(a) − (d) n
n=1 2 n=1 4
+∞
X xn +∞
X xn
(b) p
3
(e) 2/3
n=1 n n=1 n
+∞ (−7)n+2 X (x + 1)n
+∞
(x + 2)n
X
(c) (f)
n=2 5n n=3 n 3/2

13. Calcula el polinomi de McLaurin d’ordre 4 de les següents funcions:


x
(a) f (x) = ln(x 2 + 1) (c) f (x) =
1−x
(b) f (x) = e −3x (d) f (x) = sin(2x)
7

EXERCICIS CAPÍTOL 4: Àlgebra lineal


1. Amb les matrius

1 −1 0 5 1
   

• A= 1 2 −2  • C =  −2 0 
0 3 3 2 −3
0 1 0
 
µ ¶
3 −1 4 • D =  −3 2 −2 
• B=
0 2 5 0 1 3

(a) Indica l’ordre de cada matriu


(b) Indica el valor dels elements a 12 , c 31 , b 22 i d 23
(c) Calcula la traça de les matrius A i D
(d) Calcula, en cas de que existisquen, les matrius: A + B , A − D, C t + B , A t + D,AC , BC , AB , B A, C B
i AD +C B

2. Amb les matrius

1 −1 0 0 1 0
   

• A= 1 2 −2  • C =  −3 2 −2 
0 3 3 0 1 3
5 1 1
 
µ ¶
• B =  −2 0 2  1 −1
• D=
3 1 3 1 2

(a) Calcula els seus determinants


(b) Calcula, quan siga possible, els determinants de les següents matrius: AB , AC , A t , C −1 , B −1 ,
C A −1 , 2A, i (−C )
(c) Calcula, en cas de que existisquen, les matrius A −1 , B −1 , C −1 i D −1

a b c
 

3. Se sap que la matriu M = x


 y z  té determinant 3. Calcula els determinants de les següents
r s t
matrius:

2a 2b 2c x y z a x r
     

(a)  x y z  (c)  a b c  (e)  b y s 


3r 3s 3t r s t c z t
a+x b+y c +z a b c
     
−x −y −z
(b)  x y z  (d)  a b c  (f)  a b c 
r s t r s t 2r 2s 2t

4. Calcula el rang dels següents conjunts de vectors

(a) {(1, 2, −1) , (1, 0, −1) , (−1, 4, 1)}


(b) {(1, 2, 1) , (1, 0, −1) , (−1, 4, 0)}
(c) {(1, 2) , (1, 0) , (−1, 4) , (−1, 2)}
(d) {(1, 2, −1, 0) , (1, 0, −1, 1) , (−1, 4, 1, 2)}
8

5. Si les matrius A i B són quadrades del mateix ordre amb determinants no nuls, raona que la matriu
AB t té inversa. Relaciona aquesta inversa amb les inverses de A i de B .

6. Calcula els rangs de les següents matrius:


 
2 2 2 11 1 1
 

(a)  1 1 0  12 2 1 

(c) 
 
3 1 −3 13 3 1 


1 −1
0 −1
1 2 −1 3 2 0
   
−1
(b)  −1 0 2 1  (d)  1 0 −1 
−1 2 3 5 2 −2 −1

7. Calcula els rangs de les següents matrius segons el valor del paràmetre:
 
1 1 1 1 1 1 1
 

(a)  1+α 1 0   1 1+α 1+α


 1 
(c) 

α 1 1  1 1−α 1−α 1



−1 1 0 2
 1 α α 0
α 2
µ ¶
(b)  1 3 1 0 
(d)
2 10 3 α 2 α

8. Determina, segons el nombre de solucions, de quin tipus de sistema es tracta (compatible, determinat
o indeterminat, incompatible). Resol els que siguen compatibles.
 
2x + y = 1  8x + y + 4z = 9 
(a) x+y = 4 (d) 5x − 2y + 4z = 6
 
x +y +z = 6 x+y = 1

 x1 − x2 + x3 − x4 = 1 
x +y +z = 0  

2x 1 + x 2 + x 3 + x 4 = 1 
(b) 2x − y − z = 3 (e)
 x1 + x2 − x3 + x4 = −1 
4x + y + z = 3 

x1 + x2 + x3 + x4 = 1 
 
2x + y + 4z = 0  x1 − x2 + x3 − x4 = 1 
(c) 4x − y + 2z = −4 (f) 2x 1 + x 2 + x 3 + x 4 = 1
 
3x − y + z = −2 x1 + x2 + x3 + x4 = 1

9. Estudia en funció del paràmetre, si els següents sistemes són compatibles. En cas de que existisquen
dóna les seues solucions.

αx + y + z
 
= 4  x+y = 1 
(a) x +y +z = α (c) αx + z = 0
x − y + αz x + (1 + α)y + αz = α+1
 
= 2
αx + y + z
 
3x + 10y = −4  = 1 
(b) αx + y = 1 (d) x + αy + z = 1
 
x + 3y = −1 x+y = 1