You are on page 1of 30
A Pombra del Lledoner... A Vombra del Iledoner una fadrineta plora. La tarda mor dalt del cim i llisca per la rossala, Vesfilagarsen els brucs, la tenebra se emporta. La noia plora d'enyor: el lledoner no fa ombra. Fadrina, 'amor és lluny; enlla, la carena fosca. Si passava un cavaller... Du el cavall blane de ta brida. Larbre li dona repis, Voratge, manyac, arriba Al cel la Hum de l’estel és la rosada del dia. —Cavaller, l'amor és Huny; amb ombra i el cant fugia, —Fadrina, amor és luny; per l'ampla plana camina, La nit sospira, ta el bose, la riera clara. Les branques del lledoner sn fines i despullades; fulla i ocell n’han fugit, perb hi crema l’estelada, Fadrina, l'amor és lluny; demana’l a punta d'alba quan lombra del Hedoner S‘allargui com un miracle. Cancd de comiat «Adéu, galant terra, adéuls Adéu-siau, vinya verda, flor seca del caminal, ledoner de bona ombreta Jano m'assee al pedrls fai me bressa la riera, Adéu, galant terra, adéu son ombrejades i fresques. Els ledaners dela font han tret una fulla tendra iels ceps faran bon raim quan éls oregi el setembre. Adgu, galant terra, adéu: Els eéps faran ban rat illu viva Hes. Vindran les nits de Pestiu, Ja mar qu’ mbrant sota el cop dels reens, tallada pee la carenn Adeu, galant terra, ai Vindran les nits de Vestiv Ja tardd i Ja primavera, ies boires que bai el erit de les 01 I sempre el respir del mar i el batee de les estrelles. Adéu, galant terra, a) eleim, neces, Adéu, muntanya, pedris, paret blanca de Pesglisia, aigua clara de ta tont, plata de les oliveres, olor mullada dels horts, estrella, riera, vela. Adéu, galant terra, adéut Cancé de grumet ‘Adéu, turons de Marsella, ju se’n van els mariners Tot just hem hissat Ja vela es gira un oraige fre Aquell pinar de la costa deu ser ple de cants d'ocell; si no sentim Yocellada ens du romani Voreig, Quin goig, de bon dematt, seguir la darrera estrella: «no hj ha Iliri sense flor ni barco sense bandera» Infla't vela, lisca velal Com s‘allunya la ciutat! aita Vor clar de la platja iia dalt de tot el cel clar. ‘Timoner, potser sospires? Yenyoranga ha punxat? B1 gallaret Hengateja i enjoia tota la nau. Quin goig, cremant sobre els pals, el gallaret de la festa: «no hi ha Hiri sense flor ni bareo sense bandera» Adéu, turons de Marsella! adéu, la noia i el pil No ens espanten les ventades ni la boira de la nit. Si el vent xiula entre les cordes, dema el mar sera ben Ilis A cada port ens espera amorés, un llavi fi. Quin goig, tornant de la mar, el peté d’una donzella: ano hi ha Iliri sense flor ni barco sense banderas