You are on page 1of 1

DIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2019

el 3 de vuit 33

Redacció i Seu social:


Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat


Publicitat Ctra. Santa Oliva, 27-35 Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
Generalitat de Catalunya Alt i Baix Penedès: (Edifici RTV El Vendrell) redaccio@el3devuit.cat
Departament Tel. 93 892 10 35 43700 El Vendrell Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
de la Presidència maquetacio@el3devuit.cat Tel. 977 66 41 61
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Memòria històrica El tapís d’avui dia Ser cristià,encara? (i 4)


des de zero 1 de març Tanco aquests articles amb
la recança de ser massa resu-

El Penedès Amb ulls


Estem de celebració: ja ha mits i amb l’esperança que

Cues de pansa
En un recent viatge a les Illes arribat el Carnaval, o com pugueu llegir l’article origi-
Canàries, anàvem camí del
cim del Teide. En passar pel també s’anomena als Països Cata-
lans, Carnestoltes. La dates
nal sencer, que té prop de 30
pàgines. Sols falta parlar dels cristians
bosc d’eucaliptus i pi canari
del Monte de la Esperanza ens existeix... varien tal i com ho fa la llu-
na. El 2 de febrer és dit que
fills, nens, adolescents i joves
d’avui. L’autor s’atura a par-
expliquen la curiosa història comença un nou cicle lunar, lar dels canvis en la societat
del monument franquista de i segons si cau en lluna nova (el veïnatge universal gràcies
Las Raíces, que allà mateix es o plena es considera, o no, als mitjans de comunicació,
troba. Aquest paratge va ser l’hivern acabat. L’origen la caiguda del mur de Ber-
l’escenari on Franco i els co- d’aquesta festa és antiqu- lín, la generació de “digitals
mandaments militars de Tene- íssima. Hi ha antropòlegs nadius”) i en l’Església (de la
rife es van reunir per preparar que situen el seu origen en secularització a la indiferèn- Miquel Raventós
la sublevació del 1936 amb la les festes paganes gregues cia, les institucions religio- miquelrasu@gmail.com
qual dies després comença- Daniel Garcia i romanes. El mot Carnaval Maria Vendrell ses perden prestigi, però en
ria la Guerra Civil. El 1956 es deriva de carrusnavalis, un canvi hi ha més interès per
va construir un alt monòlit
Peris vaixell-carro que transpor-
Morist la religió, les migracions, es «La llavor és
commemoratiu i el 1964 va www.danielgarciaperis.cat tava les bacanals, celebra- Sant Pau d’Ordal deteriora la imatge social de
ser declarat conjunt històric. des en honor a Dionís/Ba- l’Església, causes d’aquesta la mateixa,
Amb l’arribada de la democrà- cus, el rei del vi i el teatre. desafecció). la terra no»
cia, l’indret va caure en l’oblit Al Penedès, un pas El cristianisme també es va L’Església catalana ha viscut
i va ser víctima del vandalis- per endavant gràcies fer seva la festa, que té lloc Carnestoltes o un canvi de segle amb dina-
me. Com en molts llocs, l’opi-
a la feina de projectes
uns dies abans del Dimecres Carnaval misme: Primer Congrés de Ca- fet d’aquell “ambient religiós
nió pública es debatia entre la de Cendra, jorn en què co- tequesi de Catalunya i les Illes generalitzat”? Doncs que ja
restauració per la seva inter- d’entitats com mença la Quaresma. La pa- (1992) i el Concili Provincial no és generalitzat. Els pares
pretació o la retirada. Així va l’Institut d’Estudis raula Carnestoltes deriva Tarraconense (1995), que va que en la seva adolescència i
ser fins al 2015, quan va ser del llatí carns toldrem, que tenir dificultats per a aplicar joventut van patir de ple l’im-
enderrocat pel Cabildo Insu- Penedesencs i de les significa ‘privació de carn’, les seves propostes. L’esperit pacte de la secularització, són
lar de Tenerife, en considerar administracions ja que aquest és un període que animava l’Església catala- aquells de qui els avis diuen:
el manteniment contrari a la d’abstinència i reflexió fins na durant la dècada dels 90 va “Són bones persones, però
Llei de Memòria Històrica. En dictador per liderar el “Movi- l’arribada de Setmana San- ensopegar amb la partició de no practiquen”. Alguns fills
només quinze minuts l’espai mento Nacional”. Al Penedès, ta. Hi ha dos personatges l’inici de la Quaresma. Adrià l’arquebisbat de Barcelona. A d’aquests pares són els pocs
va quedar net però la memòria un pas per endavant gràcies que simbolitzen a la perfec- Pujol i Andrés Antebi, antro- més, la majoria de bisbes ve- que encara arriben a ser bate-
va quedar garantida. Ja aquella a la feina de projectes d’enti- ció aquesta lluita moral: per pòlegs i estudiosos del tema, nen de fora de Catalunya i, jats o a fer la 1a comunió, però
infame reunió va ser immor- tats com l’Institut d’Estudis una banda, hi ha el rei Car- consideren la celebració una més endavant, també cape- hi arriben amb una “ignoràn-
talitzada per una fotografia de Penedesencs i de les adminis- nestoltes, bevedor i disbau- representació de la voluntat llans i seminaristes. cia enciclopèdica” (que deia
tots els presents, en la que va tracions, ens pot semblar que xat, i per l’altra, la Vella Qua- de capgirar el món, d’allibe- El llarg procés de secularitza- Mn. Ballarín).
ser la zona zero de l’autoano- encara són molt enrere. Però, resma, vegetariana i amb set rar la ironia, tan intrínseca ció va fent forat. El símptoma Tenien raó, fa anys, els bisbes
menada “Cruzada de Libera- cal reconèixer que un territo- cames, qui acaba guanyant i dels humans, però que el po- més clar és que les esglésies es francesos quan escrivien la
ción”, i el monument va que- ri amb un clima i un paisatge condemnant el rei a la fo- der sempre ha intentat dis- buiden i minva la participació pastoral: “D’una fe heretada a
dar àmpliament documentat privilegiats, que no va patir guera. És una celebració que simular. Tal dia com avui, en els sagraments. Per exem- una fe proposada”. Les noves
però no conservat per no tenir els estralls dels combats -tot i anima a fer allò indegut i nasqué Llorenç Vilallonga ple, a Catalunya, l’any 1998, generacions ja no accedeixen
cap valor artístic. Una solució que sí la repressió com arreu provocador, per tant, sovint autor de l’obra Bearn o la del total de casaments, el 65% a la fe a través de les estructu-
que trobo molt encertada. Tan- de l’estat- aquestes accions es ha estat prohibida pel poder. sala de les nines, on s’hi re- són per l’església. L’any 2016, res amb què hi van accedir els
mateix, sense anar més lluny, a desenvolupen a una velocitat Durant la dictadura fran- flecteix la controvèrsia mo- ja sols és el 13,7%. L’any 1990, seus avis i besavis. Som en un
Santa Cruz de Tenerife encara diferent. Cal poder ser a les quista, només es permetia ral del Carnestoltes, i és que a Catalunya, es consideren temps nou. I “a vi nou, bots
és dempeus una grandiosa font illes afortunades per compro- celebrar l’enterrament de certament la mentida i la catòlics el 86,2%. L’any 2014, nous”. No ens n’hem pas de
erigida en homenatge a la par- var-ho, i això que per poc no la Sardina per simbolitzar comicitat són tan antigues sols el 52,4%. culpar. La llavor és la matei-
tida de les Canàries del futur vam coincidir amb el Carnaval. el compromís personal amb com el món. L’autor es pregunta: Què s’ha xa, la terra no.

TONI GUASP