You are on page 1of 10

CATALUNYA

Programaciò
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL
5è curs

p o n ent
a c o rres
r t
Most una par ació
a
p ro gram
de la
03-29296-01
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL 3
5è curs

ÍNDEX

1 Justificació de la programació
2 Marc legislatiu
3 Contextualització
3.1 Característiques del centre
3.2 Documents per a l’organització i gestió del centre
3.3 Escola inclusiva
3.4 Perspectiva de gènere i coeducació
3.5 Característiques del grup d’alumnes de cinquè curs
3.6 Horari docent

4 Competències bàsiques
5 Àmbits de coneixement
6 Àmbit de Coneixement del medi
6.1 Dimensions i competències de l’àmbit
6.2 Competències i continguts clau

7 Àmbit transversals
8 Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural
9 Criteris d’avaluació
10 Unitats didàctiques i Projectes interdisciplinaris
10.1 Els éssers vius
10.2 Les plantes
10.3 Les funcions vitals del éssers vius
10.4 Els ecosistemes
10.5 Projecte coeducació
10.6 La salut
10.7 La matèria, propietats i transformacions
10.8 L’energia
10.9 Les màquines

11 Metodologia
11.1 Orientacions
11.2 Desenvolupament de les unitats
11.3 Estratègies
11.4 Recursos i materials
11.5 Gestió d’aula
4 PROGRAMACIÓ
Catalunya

12 Avaluació
12.1 Metodologia avaluativa
12.2 Avaluació de l’aprenentatge
12.3 Avaluació de l’ensenyament
12.4 Gradació de les competències bàsiques d’àmbit

13 Mesures i suports per a l’atenció educativa


13.1 Pautes d’atenció a l’alumnat amb NESE
13.2 Pautes d’atenció a al’alumne que presenta conductes disruptives
13.3 Programa de suport, reforç, recuperació i ampliació proposat a l’alumnat

14 Pla de lectura específic a desenvolupar des de l’àmbit


15 Conclusió
16 Bibliografia
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL 5
5è curs

Introducció
La legislació vigent dota d’autonomia als centres educatius i preveu que elaborin els seus
documents pedagògics, d’organització i de gestió, com a eines eficaces que els permetin un
exercici responsable d’aquesta autonomia. Un d’aquests documents és el Projecte Educatiu, on
es recullen els valors, els objectius i les prioritats d’actuació del centre; i en el qual s’inclou la
concreció dels currículums, establerts per l’Administració educativa. El desplegament curricular es
concreta en l’elaboració de les programacions didàctiques, d’acord amb el referent curricular, on
es defineix el quin, el com i el quan s’ensenya. Aquesta presa de decisions implica recollir l’actual
visió del currículum competencial.
El present document ofereix un model de programació didàctica per a l’àrea de Coneixement
del medi natural de cinquè d’Educació Primària i la relació interdisciplinària amb altres àmbits del
currículum, com veurem a continuació. Amb aquesta programació es pretén planificar el treball
docent d’una manera eficaç, organitzant el procés d’aprenentatge dels alumnes.
6 PROGRAMACIÓ
Catalunya

1 Justificació de la programació
L’Educació Primària forma part de l’ensenyament bàsic, per la qual cosa té caràcter gratuït i
obligatori. S’organitza en sis cursos acadèmics, que han de cursar-se normalment entre els sis
i els dotze anys. S’inicia, amb caràcter general, l’any natural en el qual es compleixen sis anys.
S’organitza en tres cicles, de dos anys cadascun, amb la finalitat d’impartir els ensenyaments
d’acord amb els diferents ritmes de maduració psicopedagògica dels nens d’aquestes edats.
Cal especificar que aquesta programació segueix les indicacions curriculars que apareixen
reflectides en el Decret 119/2015, de 23 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments
corresponents a l’Educació Primària, dins del marc de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) 2/2006, de
3 de maig (modificat per la LOMCE), i de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) 12/2009 de 10 de
juliol. Cal recordar que el propòsit de la LEC és facilitar el marc institucional estable i adequat per
a la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català. L’article 53 de la Llei 12/2009, de
10 de juliol, d’Educació, estableix que correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya, establir
el currículum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu català, en el
marc dels aspectes que garanteixen l’adquisició de les competències bàsiques, la validesa dels
títols i la formació comuna regulades per les lleis.
El currículum ve a ser la guia de les activitats educatives escolars, explicita les intencions i
proporciona línies d’acció adequades als mestres i altres professionals com a responsables últims
de la seva concreció, procurant despertar la motivació, la curiositat i la imaginació dels nens.
El currículum inclou les dimensions, les competències bàsiques i els continguts clau propis de
cada àmbit, els continguts i els criteris d’avaluació de cada àrea i les orientacions metodològiques
i d’avaluació, sens perjudici de l’autonomia pedagògica que la llei atorga als centres educatius. Es
planteja un currículum competencial a l’Educació Primària, especialment en la conceptualització
de les competències bàsiques, per garantir que tots els professionals del sistema educatiu català
les incorporin a la seva pràctica docent.
Finalment, correspon als centres docents, responent al principi d’autonomia pedagògica,
d’organització i de gestió que els atorga la LOE (modificada per la LOMCE) així com la Llei 12/2009,
de 10 de juliol, d’Educació (LEC), desenvolupar i completar el currículum establert en aquesta norma,
adaptant-lo a les característiques de l’alumnat, per a la seva incorporació al Projecte Educatiu, de
manera que tots els alumnes puguin satisfer les expectatives que les seves capacitats els permetin.
Els equips docents adoptaran les decisions relatives a la distribució dels continguts i dels criteris
d’avaluació en cada curs, així com la seva seqüenciació i estructuració en unitats didàctiques, que
quedaran reflectides a les programacions docents.
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL 7
5è curs

2 Marc legislatiu
Les referències bàsiques i fonamentals per elaborar els documents bàsics de planificació i
programació en el marc escolar són:
„„ Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).
„„ Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE).
„„ Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació (LEC).
„„ Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
„„ Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
„„ Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària.
„„ Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema
educatiu inclusiu.
„„ Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents
i requisits formals del procés d’avaluació en l’Educació Primària.
„„ Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s’estableix l’elaboració i la implementació
del Projecte de Convivència en els centres educatius.
„„ Acord de Govern de 20 de gener de 2015 pel qual s’aprova el Pla per a la igualtat de gènere
del sistema educatiu.
„„ Resolució de 20 de juny de 2018, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la
gestió dels centres per al curs 2018-2019.

Recorda que has d’incloure en aquest apartat la normativa que consideris rellevant per al
desenvolupament de la teva programació. Consulta al Campus Online la normativa.

3 Contextualització
3.1 Característiques del centre
El nostre centre és un CEIP (Centre d’Educació Infantil i Primària) situat en una localitat de la
nostra comunitat autònoma. En el Projecte Educatiu de Centre (PEC) es recullen les següents
dades, que ens descriuen el centre:
Al barri hi trobem zones residencials, preferentment de pisos, comerços, supermercats, llars
d’infants, un centre assistencial de la Seguretat Social, un institut públic d’Educació Secundària,
un col·legi concertat, un col·legi privat religiós, una església, un parc de grandària mitjana i altres
zones enjardinades, un poliesportiu cobert, una piscina pública, una biblioteca pública, un teatre
municipal i diverses sales de cinema. També hi ha una zona d’expansió on s’estan construint nous
nuclis d’habitatges adossats i unifamiliars.
El nivell sòcio-cultural de la població és mitjà-alt; les famílies estan compostes per un o dos
pares al voltant dels 35-40 anys d’edat, amb un o dos fills, generalment. És important assenyalar
l’increment de noves formes de família, diferents a la família tradicional.
La majoria dels pares i mares de l’alumnat treballa fora de casa, sent en un nombre considerable
professionals liberals, funcionaris, professors, comercials, administratius, etc. La majoria té
una formació mitjana i bastants tenen estudis universitaris, valoren positivament la formació
acadèmica i cultural dels seus fills i col·laboren amb el centre.
8 PROGRAMACIÓ
Catalunya

L’etapa d’Educació Primària disposa de dues línies i en l’equip docent trobem tres especialistes
d’educació física, tres d’anglès i un de música.
L’edifici de Primària està separat del d’Infantil i consta de tres plantes. A la planta baixa es troba el
menjador, la sala de professors, una sala d’usos múltiples amb mitjans audiovisuals, la farmaciola,
un magatzem, la secretaria, la sala de l’associació de pares i mares, els lavabos i la consergeria. A la
primera planta estan les aules del primer i segon curs de Primària, la biblioteca, l’aula de música,
el laboratori d’idiomes, dues sales de suport escolar i pedagogia terapèutica i quatre lavabos. A
la segona planta es troben les aules de tercer a sisè curs de Primària, l’aula d’informàtica i quatre
lavabos.
Les aules de classe són totes exteriors, ben il·luminades i ventilades, tenen el mobiliari i els
materials adequats per a l’ús i l’edat dels alumnes. Cada aula compta amb un ordinador per a
suport educatiu.
Les instal·lacions exteriors més importants són el pati de Primària, separat del d’Infantil, un gimnàs
cobert ben equipat i dues pistes d’esport descobertes i un hort. També hi ha una zona de porxo
on poden jugar els nens els dies de pluja o molt calorosos. Tota la zona exterior que envolta els
edificis està enjardinada i té arbres. També es disposa d’un petit hort.

3.2 Documents per a l’organització i gestió del centre


La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació i el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels
centres educatius situen la presa de decisions en el centre educatiu, com a element nuclear del
sistema educatiu.
L’exercici de l’autonomia dels centres, en el marc dels principis rectors del sistema i orientada a
l’excel·lència i l’èxit educatiu, requereix d’instruments operatius que permetin l’organització i la
gestió del centre a fi d’assolir els objectius definits en el Projecte Educatiu i retre comptes davant
la comunitat i l’administració educativa.
A continuació es presenten els elements bàsics que emmarquen la pràctica educativa i conformen
un conjunt de plantejaments pedagògics, organitzatius i de gestió que són propis de l’exercici de
l’autonomia del nostre centre. L’essència del Projecte Educatiu és un projecte compartit pel que fa
a posicionaments globals, però específic pel que fa a les concrecions que defineixen la cultura del
centre, els diferents documents organitzatius de centre corresponen i s’emmarquen en un nivell
de concreció curricular determinat:
Aquests documents són els següents:
„„ El Projecte Educatiu del Centre (PEC).
„„ Les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC).
„„ El Projecte de Direcció (PdD).
„„ La Programació General Anual (PGA).
„„ La Memòria Anual (MA).

El PEC es desenvolupa en altres plans i programes de centre:


„„ El Pla d’Acció Tutorial (PAT).
„„ El Pla de Convivència (PdC).
„„ El Pla d’Acollida i Integració (PAI).
„„ El Pla de Lectura de Centre (PLEC).
„„ El Pla TAC.
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL 9
5è curs

D’altra banda, el projecte lingüístic (que forma part del Projecte Educatiu de centre) recull els
aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre educatiu.
El Projecte Educatiu de Centre i les Normes d’Organització i Funcionament de Centre es concreten
en la Programació General Anual i són avaluats en la Memòria Anual i en les Programacions d’Aula
i en ells es preveuen el grau d’intensitat de suport que correspongui: mesures i suports universals,
addicionals i intensius.

3.3 Escola inclusiva


D’acord amb el Projecte Educatiu, el nostre centre és una escola inclusiva que ofereix a tots els
infants i joves altes expectatives d’èxit educatiu, independentment de les seves característiques,
necessitats o discapacitats, i l’oportunitat de créixer i aprendre conjuntament tot compartint
experiències i situacions d’aprenentatge. Entenem l’escola com un ens obert a les famílies i la
’entorn, tant proper com llunyà.
Tenim quatre principis formatius fonamentals, d’acord amb el document «De l’escola inclusiva al
sistema inclusiu» (Departament d’Ensenyament, 2015):
„„ El sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tot l’alumnat.
„„ La personalització de l’aprenentatge perquè cada infant pugui desenvolupar al màxim les
seves potencialitats.
„„ L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una educació integral
i amb expectatives d’èxit.
„„ La participació i la correponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la
comunicació i el respecte.

Aquests principis es materialitzen en les actuacions següents:

„„ Per tal d’afavorir la inclusió i la personalització de l’aprenentatge


„„ Proporcionarem estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al ritme de cadascú, tot respectant
i aprofitant els coneixements, experiències, destreses i preferències de l’alumnat.
„„ Afavorirem la construcció col·laborativa del coneixement mitjançant entorns
d’aprenentatge que incorporen recerca, resolució de problemes i treball per projectes.
„„ Establirem la identificació de les necessitats dels alumnes i la concreció dels plans de treball
corresponents partint del coneixement de les fortaleses i les debilitats de cada alumne a
través d’un procés d’avaluació i diàleg.
„„ L’avaluació formativa és part del procés d’aprenentatge. La valoració dels estudiants es
basa en els avenços personals i en l’evidència que mostren els resultats de les activitats
desenvolupades, que informen del progrés, els coneixements i allò que són capaços de fer.

„„ Per tal d’afavorir la igualtat d’oportunitats perquè cada alumne pugui assolir
les fites educatives
No podem oblidar que les expectatives que tenen els agents educatius sobre cada alumne
i sobre els grups d’alumnes orienten les decisions sobre les propostes pedagògiques, les
mesures i els suports que se’ls ofereixen.
L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu és el més vulnerable i rep una
atenció educativa de baixes expectatives quan aquesta es basa en les seves mancances.
De la mateixa manera que podem identificar les mancances en els alumnes, podem identificar-
ne les qualitats per treure’n profit i impulsar-ne l’aprenentatge. La «pedagogia de la plenitud»
10 PROGRAMACIÓ
Catalunya

(Cole, 2008) és la que capitalitza les fortaleses dels alumnes, respon a les seves necessitats,
augmenta l’interès, la motivació i el compromís, i crea contextos d’aprenentatge variats
que permeten connectar amb l’experiència per afavorir la comprensió. Aquesta proposta
pedagògica està clarament reflectida en l’ordenació del currículum educatiu que s’estableix,
d’acord amb un model d’ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial,� que es
regula en el Decret 119/2015, en el cas de l’Educació Primària.
Per tant, les propostes pedagògiques dissenyades pel centre estan impregnades d’unes
expectatives altes respecte a l’aprenentatge i a les possibilitats d’avenç dels alumnes;
d’aquesta manera s’assegura que les mesures i els suports garanteixin que tots els alumnes
desenvolupin les capacitats i competències necessàries per afavorir l’assoliment dels
objectius personals i socials en matèria de creixement i ocupació.

„„ Participació i corresponsabilitat
Són molts els informes i estudis que associen l’èxit acadèmic i educatiu dels infants i joves
amb variables que depenen directament de l’acció i participació de la família en els processos
escolars. Amb aquest objectiu, la Llei d’Educació fixa les llibertats, els drets i els deures de les
famílies en el procés educatiu, amb el reconeixement del paper fonamental de les famílies, i en
potencia la participació en la vida escolar.
El nostre és un model participatiu –alumne, família i escola– que aconsegueix que les persones
se sentin part d’un mateix projecte i comparteixin objectius i significats. Cadascú, des del
coneixement i el reconeixement de l’altre, actua dins del seu rol i les competències pròpies de
forma complementària.

3.4 Perspectiva de gènere i coeducació


La LOE, modificada per la LOMCE, inclou dins dels seus principis «el desenvolupament, a l’escola,
dels valors que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones, així com la prevenció de la
violència de gènere». També assenyala que els consells escolars han de «proposar mesures i
iniciatives que afavoreixin la convivència al centre, la igualtat entre homes i dones, la igualtat de
tracte i la no discriminació».
Un dels objectius del Pla per a la igualtat de gènere és promoure la coeducació. Per aconseguir-ho,
al Projecte de Convivència1 del nostre centre es proposen els següents objectius específics:
„„ Garantir una educació sense estereotips sexistes, con respecte a la diversitat sexual i afectiva, a
la identitat de gènere i a la diversitat de models de família.
„„ Establir propostes d’actuació específiques per tractar situacions de conflicte de caràcter sexista
o homòfob.
„„ Facilitar materials educatius per realitzar una orientació professional lliure d’estereotips sexistes.
„„ Promoure la incorporació als continguts curriculars de la perspectiva de gènere i els sabers de
les dones al llarg de la història i les tasques de cura d’altri, i les dones com a protagonistes de
la història.
„„ Promoure la figura del referent de coeducació dintre del consell escolar de centre.

1 El Projecte de Convivència ha de ser implementat en tots els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya que imparteixin
ensenyaments d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i ensenyaments postobligatoris
(Resolució ENS/585/2017). El Projecte de Convivència forma part del Projecte Educatiu i recull les mesures de promoció
de la convivència, els mecanismes per a la resolució pacífica dels conflictes, especialment la mediació, així com les mesures
i actuacions d’intervenció educativa aplicables en el cas d’incompliment de les normes d’organització i funcionaments del centre
i d’acord amb la normativa vigent. Reflecteix les accions que els centres educatius desenvolupen per capacitar tot l’alumnat
i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.