You are on page 1of 1

22

el 3 de vuit DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2019

EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCIÓ:
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat
Eva López (Redacció Sant Sadurní)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Raventós (web)
Domènech Eloi Miralles i Biel Senabre (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Tito Boada (Esports)
així com qualsevol altre article signat, no són Fèlix Miró (Fotografia)
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)
Anna Rafecas (Correcció)

OPINIÓ

Oda al jamón Un testament banyerenc (1280)


No hay receta más agradable y gratificante que la del jamón El pilar El 13 de maig de 1280 un banyerenc feia el seu testament.
en lonchas o virutas cortadas a mano. Ni siquiera hace falta
que la pieza sea de jabugo o de bellota, excelsa en la calidad de uno Se’ns diu que estava al llit, malalt, i que en previsió dels
seus darrers moments, va decidir posar ordre a les seves
y prohibitiva en el precio; la receta funciona igual con mo- possessions. Un gest freqüent a l’època i que explica la in-
destos jamones —o incluso paletillas—, de cebo, de bodega, gent quantitat de testaments que s’han conservat, arreu
serranos. Hasta los más humildes, si están en el punto de de Catalunya, per tota l’Edat Mitjana.
sal y de curado, participan en algún porcentaje del prodigio El nostre banyerenc, però, no era un banyerenc qualsevol.
dulce y salado, del paladar untuoso y proteico que consigue Aquell dia de mitjan maig, qui feia testament no era altre
ese tratamiento, entre la desecación y la fermentación, que que Ermengol de Banyeres, senyor del castell de Banyeres
modifica y potencia extraordinariamente el sabor de la car- i de molts altres de la zona. A través de les seves darreres
ne de cerdo.
Lo he dicho muchas veces: el cocinero es el que menos ham-
voluntats podem apropar-nos, com si d’una petita fines-
tra oberta al passat es tractés, a les seves darreres preo- A coll de
bre tiene, el que menos disfruta del plato que ha preparado
con esfuerzo y dedicación, con todo su arte, con el alma en David Monteagudo
cupacions. Vegem-les.
Un cop superat el tràmit de triar marmessors que es com- gegants
vilo, temiendo siempre que el resultado no satisfaga a sus d.monteagudo@yahoo.es prometessin a fer complir les seves darreres voluntats,
comensales. Pero si la receta en cuestión son unas lonchas Ermengol de Banyeres afronta la seva preocupació fo-
de jamón pequeñas, irregulares, acompañadas de unas re- namental: trobar un lloc on fer reposar el seu cos fins
banaditas de pan con tomate con su aceite y su sal, la cosa el dia del Judici. La tria serà fàcil; el monestir de Santes
cambia radicalmente. Lo más probable es que el cocinero Creus, al qual deixa 100 morabatins per tal que es celebri
—rebajado a simple pinche encargado del corte— se haya un record anual de la seva mort i on, encara avui, es pot
dado un buen atracón de lascas y fragmentos imperfectos, contemplar una placa commemorativa al claustre del mo-
incapaz de resistirse a la tentación, teniendo tan a mano la recompensa por el trabajo ar- nestir, que es troba allà des de final del segle XIII. També
duo, minucioso y delicado de ir cortando las lonchas. va decidir fer front a tots els deutes que deixava rere seu
El tesoro del jamón viene rodeado de un grosero envoltorio de tocino insulso, de piel aper- donant l’ordre que es vengués el feu que posseïa a Cas- Alberto Reche
gaminada y cerdas punzantes, de grasa rancia que rezuma acideces químicas. Si la pieza tellvell i, si no fos suficient, es posés a la venda el castell Historiador
está por empezar, ya es un placer el ir cortando sin ninguna dificultad, como si fuesen de Banyeres… El castell de la família.
mantequilla,las tajadas de esa grasa sobrante, primero amarillenta, luego de un blanco Fet això, Ermengol decideix ocupar-se dels vius. Prime-
limpio, que va adquiriendo —a medida que profundizamos— un tinte rosado, y un perfu- ra sorpresa, tot i que relativa: cap menció cap al seu fill
me delicioso que ya anticipa el sabor que más tarde disfrutaremos. Es agradable, también, Guillem de Banyeres, canonge primer i paborde després I us
cortar la piel durísima, momificada, que acaba sucumbiendo al filo inmisericorde de nu- de la Seu de Tarragona, que per aquells anys estava en
estro cuchillo. Y es una pequeña celebración, todo un hallazgo, la primera elipse de carne el centre de moltes polèmiques. Com a home d’Esglé-
preguntareu,
veteada, descolorida, todavía demasiado blanda, demasiado rosada, que aparece entre la sia important, Ermengol va pensar que no calia dotar-lo què va passar
palidez del tocino. A partir de aquí el trabajo ya es una fiesta, una gozosa tarea interrumpi- econòmicament.
da de vez en cuando para retirar la piel coriácea o el exceso de grasa de los flancos, de igual Sí que es va preocupar, en canvi, de les dones de la seva
finalment amb
manera que los amantes interrumpen el placer para quitarse una prenda más. vida. Deixa a la seva dona el gruix de l’herència, entrega el castell de
No solo es placentero, sino que además es un trabajo en el que el esfuerzo y la recompensa una gran quantitat de diners a la seva mare, encara viva,
están perfectamente equilibrados. Cuando, con el jamón recién empezado, el cuchillo se i sobretot, es preocupa per la sort de les seves cinc filles.
Banyeres?
desliza sin obstáculos, y cortamos lonchas grandes y regulares, tal vez éstas son algo más Sí, cinc… Algunes, com Esclarmonda, que és monja de
insulsas, o están un poco demasiado tiernas; mientras que cuando hemos llegado mucho l’Alguaire, i com Sibil·la, que encara és petita però deixa
más abajo, batallando con el cuchillo cerca del hueso, en avaros recovecos de carne dura y l’ordre que entri en algun orde monàstic, es dediquen a la
prieta, obtenemos fragmentos oscuros, rezumantes, sabrosísimos, porque la carne pegada religió. Altres, com Elisenda, Blanca i Agnès, encara peti-
al hueso es siempre la más gustosa, y la sal milagrosa lo atraviesa y penetra y llega hasta tes, rebran part dels molts castells que el seu pare posse-
el mismo tuétano. eix (els de Móra, Tamarit, Banyeres, Montoliu, Vilademà-
Y da igual que el resultado sea una loncha convencional, alargada, de las que están pidien- ger, la Roqueta i Santa Coloma) i un bon grapat de feus i
do a gritos una rebanada de pan en la que reposar, o una viruta sin forma definida, gruesa terrenys ben situats i formaran les seves pròpies famílies.
por un lado, semitransparente en el otro, que cogemos con los dedos y engullimos de un I us preguntareu, què va passar finalment amb el castell
bocado, como una golosina, o un trozo cortado con esfuerzo, que ha salido muy grueso, de Banyeres? Fins on sabem els deutes del difunt degue-
más taco que loncha, que la boca recibe con deleite, anticipando el placer de masticar la ren poder cobrir-se amb aquella terra de Castellvell, ja
carne sabrosa y consistente. Da igual, porque el disfrute está asegurado, y el éxito de la que el castell de Banyeres va passar a mans de Blanca de
receta, y el inevitable expolio del mago del cuchillo. Banyeres, una de les filles del difunt Ermengol.

Lluïsos
El Penedès Al nostre país, quan parlem dels Lluïsos com a entitat, una sèrie d’espais per organitzar les seves activitats, si-

també sempre ens venen a la ment barris barcelonins com la Vila


de Gràcia o Horta. Aquí van arrelar associacions socio-
gui un teatre per a les arts escèniques o un pavelló dedicat
al bàsquet. Una trajectòria per la qual van rebre la Creu

existeix... culturals i esportives sense finalitat de lucre fundades al


segle XIX, sense menysprear-ne d’altres no tan conegu-
de Sant Jordi en ser exponents del moviment ateneístic
català des de la participació, el voluntariat i el civisme, Exponents del
des com la Cobla els Lluïsos de Taradell, la més antiga de tot contribuint a la dinamització de les seves comunitats.
Catalunya, o el Grup Atletisme Lluïsos Mataró, amb més Al Penedès també tenim els nostres Lluïsos, a Gelida. Des
moviment ateneístic
de 70 anys d’antiguitat i emblema esportiu del Maresme. de l’any 1909 i fins fa unes dècades van tenir el mateix català des de la
Els objectius bàsics sempre han estat l’aprenentatge dels objectiu amb tot tipus d’activitats. Després de caure en
infants i joves en el temps de lleure, així com donar la l’oblit, la Fundació Gelida Cultura i Patrimoni té el repte
participació, el
possibilitat als adults de la realització d’aquelles activi- d’aconseguir els 122.000 euros abans d’acabar l’any per voluntariat i el
tats que serveixin pel seu esbarjo i formació. També te- adquirir l’edifici a la parròquia. Tal com es va veure a les
nen en comú el seu origen en el foment de l’educació des portes obertes i es preveu al debat participatiu sobre els
civisme
Daniel Garcia d’una concepció catòlica. D’aquí ve la devoció a Sant Lluís seus futurs usos, està en qüestió molt més que la rehabi-
Gonzaga, jesuïta consagrat per l’Església com a patró de litació d’un espai, com ha de ser el model cultural de les
Peris la joventut i protector dels estudiants. nostres viles al segle XXI. Una iniciativa ben destacada
www.danielgarciaperis.cat Si ens centrem en les entitats de Barcelona, notem que i, de moment al marge de l’Ajuntament, que mereix tot
per al seu desenvolupament han necessitat consolidar el suport.