You are on page 1of 1

38

el 3 de vuit DIVENDRES, 3 DE MAIG DEL 2019

Tertúlia
El bacallà
Terra
Ah, Rafel. Una biblioteca comuna. Enveja podrida, per part
meva. Potser per això et parlo de cuina. Del bacallà, concreta-
ment. Aquest peix que pot ser que al teu poble se li digui abaejo, “Darrere les
paraules”
Nutrix
abadejo, abaecho? A Catalunya, l’antiga tradició de menjar ba-
Teresa callà per quaresma, moltes vegades coincidint amb divendres,
Costa-Gramunt qui sap on para, i això que el bacallà que mengem ara no té res
Vilafranca
a veure amb aquell del meu record de fa cinquanta o seixanta
anys, tot sal, sec, prim, grogós. I barat, molt barat. Ben segur
que existia el de gran qualitat, però aquest no era present a la
taula dels pobres i segurament tampoc en aquell magre mercat

La caputxeta
de la postguerra. I com de creatives eren a la cuina, les dones
d’aquells anys de penúries! Amb el bacallà feien miracles, i el
presentaven amb tomàquet, amb samfaina, bullit amb patata i

i altres contes
ceba, a la llauna, esqueixat, al forn. Amb quatre brins de bacallà,
la mare feia un arròs substanciós, consistent, tirant a salat, i
amb dos brins, li sortien uns bunyols lleugers, gustosos, on l’all
i el julivert feien la seva feina. Un plat estrella era el bacallà de Rosa Soler
Cal dir-ho: l’excessiva racio- altres contes tradicionals, té quaresma, o al menys així l’anomenàvem a casa meva. És un espigoladora@gmail.com
nalització està marginant de tantes capes de lectura com plat molt complet i en tinc un gran record. És d’aquells plats
la nostra ment el pensament lectors. Bruno Bettelheim que, quan el cuino, junt amb la dedicació, hi barrejo l’emoció
simbòlic que ens fa humans (1903-1990), psiquiatra i psi- necessària per aconseguir aquella recepta heretada, gairebé
per sobre de la nostra condi- coanalista infantil de refe- ecumènica, d’èpoques viscudes.
ció biològica. I la correcció rència, va escriure ja el 1975: Com en totes les menges, és important que el producte sigui de
política està reblant el clau Actualment molts adults ten- bona qualitat, fresc. Que el bacallà s’hagi pogut comprar en una
tot dirigint-nos cap a un pen- deixen a prendre al peu de la bacallaneria de confiança i el dessalat s’hagi fet bé, depenent
sament reduït i mancat de vi- lletra el que es diu als contes, sempre del gruix de la peça. En aquest moment de la primavera,
sió, d’imaginació. S’imposa la mentre que això s’ha de con- disposem de verdures fresques. Els pèsols estan en el seu mo-
rebel·lió, és a dir: llegir per un siderar com a representacions ment òptim i tenen les beines curulles, només cal palpar-los,
mateix. simbòliques d’experiències de- i encara podem trobar faves ben tendres. El mateix passa amb
D’algunes biblioteques infan- cisives a la vida. El nen ho cap- les carxofes que la falta de fred fa que ja tirin cap amunt, però Rafel Marco
tils s’estan retirant contes ta per intuïció. encara estan molt bé. Les cebes dolces, els alls tendres. Tot això
populars com la Caputxeta Per aquesta raó, el mateix fa falta i encara més per fer un bon bacallà de quaresma, segons
Molina
vermella per sexista. ¿Des de conte és interpretat per cada la recepta familiar. Ah, noi, no hi ha res més semblant a Xauxa Traductor. Director
quan la Caputxeta vermella és L’excessiva infant segons la seva psique, que el Mediterrani. d’aixocomesdiu?
un personatge real i amb un que evoluciona, madura. La setmana passada, un amic meu i la seva família van venir a marcoimolina@aixocomesdiu.cat
sexe determinat per més que
racionalització La Caputxeta és alguna cosa casa a dinar, per primera vegada i n’estava molt contenta. Di-
així s’hagi representat? El con- està marginant més que una púber en perill vendres Sant era a tocar i vaig trobar adient oferir el bacallà de
te clàssic de la Caputxeta pot de ser seduïda pel llop, tot i quaresma i, a mig matí, ja em trobava a la cuina confitant tros-
llegir-se a molts nivells com
de la nostra ment que n’hi ha un a cada can- sos de bacallà no massa grans però ben alts, en un oli d’arbe-
tots els contes que la tradi- el pensament tonada. La Caputxeta som quina de qualitat. Després, amb part d’aquell oli hi vaig afegir
ció ens ha llegat. Només una nosaltres mateixos quan, i la ceba i l’all tendre, a poc foc, mentre bullien les baines dels
lectura literal i simplista pot
simbòlic ” només és un exemple d’in- pèsols, triava les faves més petites i repolia les carxofes. Quan
portar a la conclusió a alguns terpretació, en el bosc de les la ceba estava sedosa, transparent però gens daurada, hi vaig
adults que es tracta d’un con- vanitats ens deixem seduir deixar caure les verdures, hi vaig afegir part de l’aigua de les
te sexista. Perquè cal situar-se per mirallets oblidant l’es- baines i un rajolí de moscatell i un altre d’Anís del Mono, al qual
en la ment d’un nen o d’una sencial: el que hem de fer bal- sóc fidel. Un polsim de sal, un polsim de pebre. Mentre les pan-
nena, els quals interpreten la dament costi un esforç que ses s’esperaven pacients dins d’un bol ben ofegades de vi, vaig
realitat d’una altra manera. Els potser ni tan sols serà visible saltejar lleugerament uns pinyons del país. Au, les panses cap
infants imaginen a dojo i no o reconegut. I, tot i així, no dins la cassola. El suc que es fa més dens i aleshores damunt de
cal dirigir-los si no volem es- escoltar llops ni cants de si- tot el bacallà. Sacsejada de cassola, els pinyons deixats caure, la
troncar-los la creativitat que, renes i mantenir el rumb. Vi- picada de pa fregit, el julivert trinxat. Calma. Encara falta una
d’altra banda, tan útil els serà sió més enllà del nas: la vida estoneta perquè arribin els convidats.
a la vida. ho demana i els bons contes Va ser un dinar llarg, i llarga i profitosa la conversa. No m’estra-
El conte de la Caputxeta, com il·luminen. nyaria que el bacallà hi tingués a veure.

El Penedès Masies de dol


també Si entreu al web gelida.org no us trobareu la típica pàgina de de seguida tota la gran tasca com a historiador local. Recentment

existeix... l’Ajuntament ni de cap organització, tot i ser un dels dominis a


internet més antics registrats sobre la població. Tindrem a l’abast
l’havia convidat a parlar-ne a Ràdio Gelida per compartir amb
tothom com va arribar a ser president de la Societat Catalana de
una completa recerca sobre les masies de Gelida, les actuals i les Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Per Fer la recerca
malauradament desaparegudes. Consultant cada fitxa hi ha la re- al Ramon fer la recerca dels nostres avantpassats és fer-los-hi el
lació de l’arbre genealògic dels hereus de cadascuna des dels seus millor homenatge que hàgim pensat mai. Una passió per aquestes
dels nostres
inicis fins ara, juntament amb fotografies que il·lustren el pas pel matèries que se li va despertar en jubilar-se de treballar a l’auto- avantpassats
temps i permet identificar-les. També hi trobem altres masies de pista i abans a Cal Boter. Aquí va treballar durant molts anys en el
l’entorn de Gelida com Corbera de Llobregat, Castellví de Rosanes, restaurant que va portar la família amb els noms L’Ast i El Cigró
és fer-los-
Cervelló i Sant Llorenç d’Hortons. Un recull històric que l’autor d’Or. Així ho demostren les curioses anècdotes que va explicar hi el millor
va anar completant durant molts anys amb d’altres articles histò- al pregó de la Festa Major del 2017. Una capacitat de memòria i
Daniel Garcia rics sobre la contrada que havia publicat. Una aportació desinte- estima per la història que va traslladar a la col•laboració amb l’As-
homenatge que
Peris ressada pel coneixement de lliure accés com a resultat de passar sociació d’Amics del Castell de Gelida, des de la junta i elaborant hàgim pensat
moltes hores investigant en tot tipus d’arxius. És per això que diversos treballs i exposicions que seran sempre recordats. És per
www.danielgarciaperis.cat quan aquesta setmana em comunicaven l’inesperat decés de Ra- això que les masies de Gelida estan de dol i tots els que estimem
mai
mon Rovira i Tobella, vaig recordar, d’entrada, la seva bonhomia i el coneixement sobre el patrimoni gelidenc i penedesenc també.