You are on page 1of 78

BARCELONA

BARRI A BARRI
PROJECTE
DE LA CANDIDATURA
DE MANUEL VALLS
A L'ALCALDIA DE BARCELONA
42
1/ CIUTAT VELLA
2/ EIXAMPLE
3/ SANTS - MONTJUÏC
4/ LES CORTS
5/ SARRIÀ-SANT GERVASI
6/ GRÀCIA
7/ HORTA-GUINARDÓ
8/ NOU BARRIS
9/ SANT ANDREU
10/ SANT MARTÍ
“Vestits 5 SARRIÀ-SANT GERVASI
• Revisió i millora de les obres del Turó Park

a mida
• Mesures per millorar mobilitat i aparca-
ment
• Nou ús per a l’antic mercat de Vallvidrera

per a cada
• Construcció de la biblioteca de Sarrià
• Posada en marxa d’un Tramvia Blau millo-
rat

barri”
• Reducció de la contaminació a l’entorn
escolar

4 LES CORTS
• Nova llar d’infants, nou institut
i més places de primària
• Impuls decidit al projecte Espai
Barça
• Millors connexions de transport
amb la resta de la ciutat
• Solucions de mobilitat al voltant de
les escoles

3 SANTS-MONTJUÏC
• La Marina del Prat Vermell:
el nou gran barri de Barcelona
• Redisseny de l’entorn de l’esta-
ció de Sants
• Ciutat saludable: estratègies
d’esport i salut
• Integrar Montjuïc a la vida dels
ciutadans
• Eix cultural Paral·lel - Montjuïc
• Passeig arbrat de la Zona
Franca, una nova rambla
• Centre cultural i educatiu
a Can Batlló

2 EIXAMPLE
• Més cobertes verdes, arbres
i patis interiors d’illa
• Solució veïnal per al temple 1 CIUTAT VELLA
de la Sagrada Família
• Actuació de recuperació del districte
• Equipaments en la presó
• Nou CAP al Raval Nord
Model i entorn
• Restauració de la Capella de la Mise-
• Fre als sorolls i als mals fums ricòrdia per al MACBA
• Atraure població jove amb • Facilitarem la ubicació del projecte
habitatge assequible del Museu de l’Hermitage al port
• Pla de Convivència per a la seguretat
i el civisme
• A la Ciutadella, clúster del coneixe-
ment

44
6 GRÀCIA
• Fre a l’incivisme i a l’ocupació il·legal
• Rambla Verda sota l’avinguda de Vallcarca
• Nous equipaments als Jardins de Caterina Albert
• Habitatges i equipaments al solar de la Quirón
• Actuacions per incentivar la mobilitat activa
• Més arbrat, menys contaminació

7 HORTA-GUINARDÓ
• Pla «Aixecar persianes» per al comerç de proximitat
• Reurbanització urgent de carrers en mal estat
• Reforma del carrer Pi i Margall
• Millora de la plaça Font d’en Fargues
• Impuls al Pla Montbau + Accessible
• Creació del gran Parc Central de la Clota

8 NOU BARRIS
• «Relligant Nou Barris»:
millor accessibilitat i connectivitat
• Pla d’aparcaments i mobilitat
• Reforma del mercat de Montserrat
• Poliesportiu i piscina a la Trinitat
Nova
• Urbanització de la riera del Besòs
i del Rec Comtal
• Guarderia i oficines a Can Carreras

9 SANT ANDREU
• Consolidarem l’Àrea de Promoció Econòmica (APEU)
• Nou camp de futbol a Baró de Viver
• Projecte museístic de les Cases Barates
• La Sagrera: pol fonamental residencial i ferroviari
• Arbrat al centre del passeig de la Meridiana

10 SANT MARTÍ
• Nova seu del Parlament a la plaça de les Glòries
• Increment de les places educatives
• Fer dels polígons del Besòs una superfície econòmica
de ˝proximitat”
• Habitatges sostenibles al nord del 22 @
• Consens per revisar la superilla
• Nova residència per a gent gran
• Reforma integral dels jardins de Can Miralletes
• Urbanització del passeig Marítim

45
46

1
CIUTAT VELLA
BARRI A BARRI

47
CIUTAT VELLA

Ciutat Vella és el cor de Barcelona amb més de Accelerarem el projecte executiu de reforma de
2.000 anys d’història. La seva condició de distric- les Rambles per a dur-lo a terme per fases, tal com
te històric en multiplica les necessitats de preser- està programat.
vació i restauració dels carrers i edificis, patrimoni
de la ciutat. Aquests dos projectes hauran de comptar amb el
consens de veïns i comerciants, i aniran acompan-
La població d'origen estranger, procedent d'una yats d'actuacions en l'àmbit cultural, patrimonial,
gran varietat de països, representa un 45% del to- social i comercial.
tal de la població del districte. A més, als seus ba-
rris s’hi concentra gran part de l'activitat turística i El parc d’habitatges és el més envellit de la ciutat.
comercial de la ciutat. Impulsarem projectes de rehabilitació i regenera-
ció urbana, amb una atenció especial al parc d'ha-
L'elevada densitat de població, la diversitat d'es- bitatge públic. Continuarem amb el pla Dintres
tructures socials i la superposició d'usos que con- destinat a la conservació d'habitatges i ampliarem
viuen en el mateix espai públic, juntament a la les ajudes a la rehabilitació per a millorar les con-
intensitat de les activitats d'oci nocturn, fan de dicions d'habitabilitat, accessibilitat, seguretat i
Ciutat Vella un districte especialment complex estalvi energètic.
però també ple d'oportunitats.
Impulsarem un pla d'equipaments, que progra-
Proposarem un pla integral per a abordar els mi les necessitats per als pròxims anys en l'àmbit
greus problemes que pateix el districte. Farem un sanitari, assistencial, cultural i educatiu, d'acord
pla de xoc de manteniment intensiu i un pacte de amb les entitats dels barris i conjuntament amb
convivència. els organismes municipals i consorciats i amb la
Diputació.
És imprescindible ordenar tota aquesta diversi-
tat d'usos en l'espai públic, eliminant els que són Revisarem el PEUAT (Pla Especial d'Usos d'Allot-
incompatibles amb la convivència. Perseguirem jaments Turístics) per tal de crear un marc equi-
la venda il·legal, la delinqüència i els comporta- librat que afavoreixi un increment de l'habitatge
ments incívics. habitual lligat al manteniment del comerç. Propo-
sarem noves obligacions urbanístiques als nous
L'oci nocturn incívic, la falta de neteja i la falta titulars d'activitats d'allotjament turístic.
d'equipaments, la insalubritat de molts habitat-
ges i, per descomptat, les situacions d'emergència Amb un 8,5 % (a març de 2019, segons dades de
social són problemes que s’han de resoldre amb l'Ajuntament), Ciutat Vella té un dels índexs d'atur
urgència. més elevats de la ciutat.

Aquesta complexa realitat només es pot corre-


gir amb mesures sostingudes en el temps, i que
requereixen la implicació de totes les administra-
cions amb la implicació activa de les empreses, els
veïns i les entitats.

Donarem prioritat a la reforma de la via Laietana,


fonamental per a connectar mitjançant un eix cí-
vic els barris Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la
Ribera amb la Barceloneta. Tindrem en compte la
mobilitat global de la ciutat amb l'objectiu de fer-
la més transitable per als vianants.

48
5 REPTES PER A CIUTAT VELLA

1
Restaurar l'ordre i la neteja en l'espai públic.

2
Millorar la seguretat, la convivència i la qualitat de vida.

3
Resituar els aspectes positius del turisme i la seva imatge en relació amb
el comerç, la cultura, les infraestructures i el seu potencial econòmic.

4
Revisar per a la seva rehabilitació i adequació els edificis
més antics del districte. La precarietat accentua les desigualtats i propicia
la pobresa energètica.

5
Acompanyar l'extensió i millora de la formació professional sota un model de
formació dual, que permeti millorar la inserció professional i l'accés al treball.

7
17 PROPOSTES PER A CIUTAT VELLA I ELS SEUS BARRIS

1. El Raval la Misericòrdia per a ampliar la superfície d'ex-


posició del Macba que actualment només pot ex-
És el barri que compta amb un major percentatge posar una part molt reduïda de la seva col·lecció
de joves. El teixit associatiu és ampli i molt actiu. permanent.
La població de nacionalitat estrangera supera el
50 % i procedeix majoritàriament del Pakistan, les
Filipines i Bangla Desh. 2. El Gòtic

El consum i tràfic de drogues ha augmentat du- En el Gòtic s’hi dóna una elevada concentració
rant aquests anys. L'actuació de l'Ajuntament ha d’activitat turística, orientada al comerç al voltant
estat ineficaç i tardana, la qual cosa ha obligat els del Portal de l'Àngel i la plaça del Pi, a l’oferta cul-
veïns a mobilitzar-se contra el narcotràfic i l'ocu- tural a l'entorn de la catedral, i a l'oci nocturn al
pació il·legal. voltant de la plaça Reial i el carrer de la Mercè.

1. La població del barri ha disminuït en els últims


Fomentarem el diàleg entre les diferents cultures, anys a causa de l'auge del turisme, de les activi-
acceptant i assumint la seva diversitat per a garan- tats comercials i de restauració. Això ha posat en
tir la convivència. perill l'equilibri social i el manteniment de la con-
vivència, especialment en la zona més comercial,
2. mentre que el Gòtic Sud presenta dinàmiques
El Raval és el barri que necessita amb més urgèn- semblants a les del Raval. A aquests problemes
cia la posada en marxa d’un ampli i ambiciós Pla s'hi afegeixen els de l'envelliment de la població,
de Convivència en l'Espai Públic. Aquest Pla, con- l'increment dels lloguers i la falta d'equipaments
sensuat amb veïns i comerciants, estarà basat en de barri.
el compliment de les normes de civisme, l'incre-
ment de la seguretat i la persecució de les activi- 6.
tats il·legals, com el narcotràfic i l'ocupació il·legal Ampliarem el Pla de Convivència del Raval al sec-
d'habitatges, que incorpori mesures per a la mi- tor del Gòtic Sud.
llora de la neteja i la il·luminació dels carrers, així
com per a la reducció del soroll nocturn. Actuarem 7.
en àmbits específics, com la Rambla del Raval, les Promourem un pla de dinamització comercial en-
places de Terenci Moix i de Castella, i l'entorn de focat a protegir la diversitat del comerç de barri i el
l’Arc del Teatre. comerç de proximitat.

3. 8.
Impulsarem reformes urbanístiques acompanya- Promourem la remodelació de l'entorn de la plaça
des de projectes emmarcats en un Pla de Dinamit- del Duc de Medinaceli i Moll de la Fusta, en col·la-
zació Econòmica, Comercial i Cultural, que impli- boració amb veïns, comerciants i empreses.
quin la ciutadania, amb la finalitat de recuperar
espais per a la vida familiar i social.
3. La Barceloneta
4.
És urgent l'ampliació del CAP del Raval Nord en un El barri mariner de la ciutat continua molt lligat
emplaçament adequat i consensuat amb totes les a les activitats del moll i la llotja de pescadors.
entitats. Aquesta relació s'ha de preservar. La Barceloneta
té a més un notable passat industrial unit a la lle-
5. gendària fàbrica de la Maquinista, l'antic recinte
Donarem suport a la restauració de la capella de de la qual és avui un parc urbà.

8
CIUTAT VELLA

El seu índex d'envelliment és el més alt del dis- 14.


tricte. Consolidarem l'Àrea de promoció econòmica ur-
bana (APEU) del Born.
Per la seva situació geogràfica la Barceloneta pre-
senta problemes de mobilitat i de connexió amb la 15.
resta de la ciutat. La resolució d’aquest problema Promourem un clúster del coneixement a l'entorn
és una prioritat. de la Ciutadella d'acord amb les grans línies del
projecte liderat per la Universitat Pompeu Fabra
9. i acompanyat pel Consell Superior de Recerques
Millorarem les condicions de mobilitat, adequant Científiques, el Barcelona Institute of Science and
els accessos de l'estació de metro, ampliant la do- Technology, el Centre de Regulació Genòmica i el
tació de busos de barri i incrementant la disponibi- Barcelona Supercomputing Center (Centre Nacio-
litat de zones d'aparcament per a residents. nal de Computació), donarem impuls al Centre de
Recerca i Innovació per al Benestar Planetari, una
10. de les nostres prioritats en el marc de la urgència
Facilitarem la ubicació del projecte del museu de climàtica que volem afrontar.
l’Hermitage en el port de Barcelona com un equi-
pament que incrementarà l'oferta cultural i educa- 16.
tiva del barri, i que contribuirà a millorar la mobi- Restaurarem i reorganitzarem l'activitat de l'Um-
litat mitjançant la incorporació d'un bus marítim. bracle, l'Hivernacle, el museu Martorell i el Castell
dels Tres Dragons al parc de la Ciutadella, donant
11. prioritat a projectes de recerca així com a l'educa-
Impulsarem un Pla de Convivència que faci front a ció i la divulgació naturalista i mediambiental.
les activitats il·legals, els actes incívics i el “turisme
de borratxera”. 17.
Conservarem i renovarem el Zoo de Barcelona do-
nant prioritat al benestar animal, a la protecció de
4. Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera les espècies en perill d'extinció i a la recerca i divul-
gació científica.
També anomenat Casc Antic, és un barri amb una
gran diversitat social i un potent i molt variat teixit
comercial. Comparteix els problemes d'envelli-
ment de la població, d’obsolescència dels edificis
i de falta d'equipaments amb els altres barris del
districte.

12.
Impulsarem un pla d'equipaments de barri per
atendre les necessitats d'habitatges dotacionals,
casals i tallers, destinats a la gent gran, els joves,
les famílies i els nens, i per a millorar l'adequació
dels habitatges.

13.
Estendrem al barri el Pla de Dinamització Comer-
cial del Gòtic.

9
10

2
L'EIXAMPLE
BARRI A BARRI

11
L'EIXAMPLE

La Barcelona moderna va néixer a l'Eixample ideat Mentre la població del districte envelleix (és el
per l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, a qui deu segon districte de Barcelona amb població més
el seu disseny original i únic. elevada de persones grans), en els barris de la Sa-
grada Família, a la Dreta i a l’Esquerra de l'Eixam-
És el districte més poblat, més dens i amb menys ple no hi ha cap residència pública per a persones
zones verdes de la ciutat. grans.

Els preus de l'habitatge, tant de compra com de Hi ha mancança de zones verdes (la ràtio per habi-
lloguer, s'estan tornant inassequibles per a les tant més baixa de la ciutat) i alts índexs de conta-
rendes mitjanes. minació atmosfèrica i acústica.

Les característiques i mancances específiques del Per a millorar la qualitat de vida dels residents és
districte, amb molt poc marge de creixement de- prioritari afrontar els problemes de contaminació
gut a l’escassetat de solars, fan que sigui molt di- atmosfèrica i acústica mitjançant l'aplicació rigo-
fícil respondre a la demanda d'habitatge sobretot rosa de les ordenances i la promoció d'una mobi-
per als joves. litat sostenible, basada en el transport públic, el
vehicle compartit i el cotxe elèctric.
Cal impulsar mesures per a orientar, mitjançant
incentius, una part del parc edificat a atendre les El districte concentra un nombre elevat de locals
necessitats d'habitatge assequible. comercials organitzats en diferents eixos als quals
s'ha de donar suport en promoció i impuls.
La falta de solars i edificis disponibles dificulta la
resposta a les necessitats d'equipaments (2,09m2
enfront de 6,75m2 de mitjana de Barcelona).


La Barcelona moderna va
néixer a l'Eixample ideat per
l'enginyer i urbanista Ildefons
Cerdà, a qui deu el seu
disseny original i únic

12
7 REPTES
PER AL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE

1
Atreure població jove per a evitar el procés d'envelliment
de la població en alguns barris.

2
Ampliar equipaments i l'oferta d'habitatge assequible.

3
Promoure una mobilitat sostenible basada en el transport públic,
el vehicle compartit i el cotxe elèctric per a afrontar la contaminació
atmosfèrica i acústica.

4
Controlar les emissions contaminants i la qualitat de l'aire.

5
Incrementar la dotació de zones verdes: implantar de forma extensiva
les cobertes verdes, la plantació de nous arbres i la incorporació de nous
patis d'interior d’illa.

6
Reforçar la seguretat i fer complir la normativa de civisme.

7
Finalitzar l'adaptació de les infraestructures de transport públic per
a les persones amb mobilitat reduïda (estacions de Plaça d’Espanya,
Verdaguer i Urquinaona).

13
18 PROPOSTES PER A L'EIXAMPLE I ELS SEUS BARRIS

1. Fort Pienc 3. La Dreta de l’Eixample

1. 7.
Impulsarem la construcció del nou Institut Ange- Impulsarem un pla per a ampliar la dotació d'ha-
leta Ferrer, compromís incomplert per l'anterior bitatge assequible, buscant la col·laboració de
govern municipal. propietaris i promotors, mitjançant ajudes a la re-
habilitació i incentius fiscals. La falta d'habitatge
2. assequible té una especial rellevància en aquest
Impulsarem la construcció d'un nou CAP a la cruï- barri en el qual s'hi han construït més allotjaments
lla del carrer de Nàpols amb la Gran Via. turístics i oficines, en el qual el procés d'envelli-
ment de la població és més evident i en el qual hi
3. resulta difícil trobar solars i edificis disponibles a
Revisarem la il·luminació, la neteja i la salubritat. preu assequible.

4. 8.
Gestionarem la correcta distribució d'efectius de Replantejarem la necessitat de mantenir la mora-
la Guàrdia Urbana amb autonomia per a treballar tòria per a la concessió de llicències d'activitats a
en el territori, que elaboraran informes per als tèc- l'entorn del carrer Girona abans de convertir-lo en
nics de l'Ajuntament, lluitaran contra la falta de un eix de prioritat per als vianants, tal com es va fer
civisme (especialment a la plaça del Fort Pienc on amb el carrer d'Enric Granados, per a limitar-ne el
està ubicat el centre cívic Ateneu), les infraccions nombre de bars i restaurants. Vetllarem perquè el
de trànsit i els actes delictius. Reforçarem la vigi- pla d'usos sigui proporcional per a la finalitat que
lància amb la recuperació de les patrulles a peu. es persegueix: garantir la compatibilitat entre l'ac-
tivitat econòmica i la convivència veïnal.

2. La Sagrada Família 9.
Estudiarem la remodelació de la ronda Univer-
5. sitat per a reordenar l'estacionament de les més
Potenciarem mesures que portin a la disminució de 50 línies d'autobusos que hi tenen parada;
de les afectacions a la via pública al voltant de analitzarem quines alternatives es poden apli-
la Sagrada Família, i implicarem en la resolució car per a reduir l'impacte ambiental d'aquests
d'aquests problemes els veïns i la Fundació del estacionaments.
Temple.
10.
És urgent establir un espai de diàleg entre les en- Mirarem d’aconseguir un acord amb els propieta-
titats del barri, les famílies afectades i la Fundació ris del Taller Masriera (Fundació Pere Relats), al
del Temple per tal de resoldre els assumptes pen- carrer de Bailèn, edifici protegit com a bé cultural
dents relacionats amb la finalització de les obres d'interès local (BCIL) i buit des de fa anys, per-
del Portal de la Glòria. Les actuacions hauran de què sigui destinat a equipament cultural o asse-
ser transversals i comptar amb la col·laboració de guri un ús cultural a través d’un promotor privat.
la Fundació, la implicació de la qual és imprescin-
dible a l’hora de donar una solució definitiva al 4. L’Antiga i la Nova Esquerra de
problema de les afectacions urbanístiques. l’Eixample

6. 11.
Millorarem la regulació dels fluxos turístics, dels Posarem en marxa la remodelació del recinte de la
accessos i de la mobilitat a l'entorn de la Sagrada Presó Model mitjançant un projecte global desti-
Família. nat fonamentalment a ampliar les zones verdes i a

14
L'EIXAMPLE

dotar-lo d'un equipament escolar i d'habitatge do- 5. Sant Antoni


tacional. El projecte ha estat àmpliament debatut
i consensuat i no se’n pot demorar més l’execució. 16.
Resoldrem adequadament els greus errors d'hu-
12. mitat i de falta d'aïllament tèrmic del mercat de
Ampliarem la dotació d'habitatge assequible. Sant Antoni.

13. 17.
Recuperarem la desapareguda línia 41 de bus que Assegurarem un entorn favorable a les activi-
connecta directament els barris de Sant Antoni i tats comercials que sigui compatible amb la
l’Esquerra de l’Eixample amb els centres sanitaris. convivència.

14. 18.
Promourem la construcció d'una residència públi- Ampliarem la dotació d'habitatge dotacional
ca per a persones grans perquè és una necessitat assequible.
imperiosa a tot el barri.

15.
Garantirem des del consorci d'educació la ubicació
definitiva per a l'Escola Entença.

15
16

3
SANTS-
MONTJUÏC
BARRI A BARRI

17
SANTS-MONTJUÏC

Des de mitjan segle XIX, l'antiga població de Actualment, els problemes més greus del distric-
Sants ha acollit nombroses activitats industrials te estan ocasionats per la falta de seguretat i de
que han marcat fortament la seva personalitat. neteja. Durant aquests últims anys han augmen-
En l'actualitat, el districte de Sants-Montjuïc tat els delictes en tot el districte. Al Poble-sec i a
presenta una extraordinària combinació d'acti- la Marina del Port és molt preocupant. Per això
vitats urbanes i comercials, zones residencials és imprescindible i prioritari aplicar un pla de
i infraestructures, parcs urbans i equipaments xoc per a defensar el civisme i la convivència en
culturals i esportius a la muntanya de Montjuïc, l'espai públic, que incorpori un increment de la
i grans polígons industrials al costat del port in- presència policial i de les sancions per conductes
dustrial a la Zona Franca. incíviques, així com la intensificació de les labors
de neteja i manteniment de l'espai públic.
Els barris de Sants són molt diversos, encara que
tots són barris populars, amb un nivell de renda S'hi donen alts índexs d'obesitat, especialment a
mitjana de 21 punts per sota de la mitjana de la la Marina del Prat Vermell i a la Marina de Port.
ciutat. La majoria d'aquests barris té una alta
densitat de població i poques zones lliures per a
edificar, a més d'haver-se incrementat un 25% el
preu de l'habitatge en els últims anys. Tot i axí el
districte alberga un dels principals entorns amb
potencial de creixement de Barcelona, en el bar-
ri de la Marina, entre la muntanya de Montjuïc
i la Zona Franca, que permetrà oferir habitatge
assequible i equipaments.


Tot i així el districte alberga un dels
principals entorns amb potencial
de creixement de Barcelona, en el
barri de la Marina, entre la muntanya
de Montjuïc i la Zona Franca,
que permetrà oferir habitatge
assequible i equipaments.

18
5 REPTES
PER AL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC

1
 Gran projecte de transformació urbanística i potencial de
nombrós habitatge assequible.

2
Reforçar la seguretat i el civisme.

3
 Redissenyar l'entorn de l'estació de Sants amb la revisió del
planejament del conjunt de l'estació. Reordenar, amb una proposta
coherent, l’espai públic de les avingudes de Tarradellas i de Roma i la
seva connexió amb l'estació.

4
 Aconseguir que la muntanya de Montjuïc formi part del circuit
de naturalesa, esport i cultura dels barcelonins amb un projecte
sostenible i ben gestionat.

5
 Dissenyar una estratègia integral d'esport i salut amb programes
específics d'hàbits saludables en nutrició i pràctica d'exercici a cada
barri, tant en centres educatius com a nivell general.

19
39 PROPOSTES PER A SANTS-MONTJUÏC I ELS SEUS BARRIS

1. El Poble-sec i els vianants prenguin un més gran protagonisme


i en reforçarem el caràcter cultural millorant la
1. connexió amb Montjuïc.
Iniciarem el projecte de rehabilitació de la Casa de
la Premsa per a convertir-la en un espai cultural
que reforci l'eix cultural al servei del barri i de tota 2. La Marina del Prat Vermell
la ciutat.
8.
2. Liderarem la transformació de la Marina del Prat
Promourem la rehabilitació del Palau d’Esports Vermell prioritzant les actuacions en el barri, que
per a recuperar-ne l’ús com a equipament cultural suposa una de les grans reserves d'habitatge de
i estudiarem la possibilitat de desenvolupar l'ús la ciutat, amb canvis dels sistemes de gestió per
com a equipament del solar de la Satalia, actual- a agilitzar el desenvolupament dels diferents sec-
ment ocupat per uns jardins, sempre que es pugui tors i poder disposar el més aviat possible de sòl
arribar a un acord amb els veïns i les entitats del per a habitatge de protecció de propietat muni-
barri. cipal, incloent-hi també sòl privat. Després del
22@ i la Sagrera serà el projecte urbanístic més
3. gran de la ciutat. Podrà albergar una població de
Impulsarem un projecte de reforma del carrer de 28.000 nous habitants i el sostre no residencial
Piquer i el seu entorn (carrers de Mata i de La- previst podria generar al voltant de 10.000 llocs
font), juntament amb un pla d'actuació contra el de treball. Establirem els mecanismes de finança-
vandalisme al parc de les Tres Xemeneies que as- ment mitjançant una estratègia de col·laboració
seguri el manteniment d'aquests espais. pública-privada.

4. 9.
Estudiarem la manera de donar un ús adequat a la Proposarem en el seu àmbit, un de les nous equi-
tipologia de l'edifici de l'antiga seu d'Endesa, ac- paments per a la ciutat olímpica dels JJOO de
tualment abandonat, facilitarem els canvis urba- 2032.
nístics necessaris per a contribuir a la regeneració
urbana i la revitalització de l'activitat econòmica 10.
a la zona. Aquesta actuació es realitzarà d'acord Convocarem un concurs internacional de paisat-
amb els propietaris. gisme de cara a limitar l'efecte barrera entre el
projecte de la Marina del Prat Vermell i el port in-
5. dustrial de Barcelona.
Completarem la construcció de la segona i tercera
fase del col·lector a fi de finalitzar la infraestructu- 11.
ra de sanejament i recollida d'aigües de l'avinguda Impulsarem les obres de reforma del centre d'aco-
del Paral·lel. lliment (equipament integral) de la Zona Franca,
per tal de millorar les condicions de privacitat i de
6. qualitat de vida de les persones que hi pernocten.
Abordarem de manera prioritària el problema de
la concentració d'assentaments irregulars i per- 12.
sones sense llar, prioritzant les famílies amb fills Promourem la reforma integral de la plaça de Fal-
menors i oferint itineraris de reinserció. set i el seu entorn, on fins ara només s'hi han fet
arranjaments parcials del paviment.
7.
Projectarem de nou el Paral·lel per a retornar-li el 13.
caràcter de bulevard, amb un passeig on els arbres Negociarem amb el Ministeri de Foment la urgent

20
SANTS-MONTJUÏC

tramitació i implementació del projecte de des- 20.


doblament de la ronda Litoral mitjançant la cons- Promourem la construcció del nou Centre d'Aten-
trucció d'uns laterals que connectin la Marina i la ció Integral, que agrupi diversos serveis d'atenció
Zona Franca amb la resta de la ciutat, i alliberar social: assistència primària, habitatge, pobresa
així Montjuïc del trànsit de pas. energètica, promoció econòmica i atenció a les
dones.
14.
Impulsarem, d'acord amb el Ministeri de Foment, 21.
la transformació de l'actual terminal ferroviària de Buscarem un espai adequat per a la construcció
mercaderies del Morrot com a nou àmbit produc- d’un Hotel d'Entitats en el qual s’hi puguin ins-
tiu, connectant-la amb la Marina del Prat Vermell, tal·lar totes les associacions del barri.
la Zona Franca, el Port i la resta de la ciutat.

4. La Font de la Guatlla
3. La Marina de Port
22.
15. Després de la recent desafectació dels 51 habitat-
Reclamarem a la Generalitat que continuï les ges del Turó de la Font de la Guatlla, pròxims a la
obres de la línia 10 de metro, després de la posada muntanya de Montjuïc, plantejarem la millora de
en funcionament de les estacions de Foneria i Foc, les condicions dels edificis i el desenvolupament
per obrir les estacions que queden pendents. de nous equipaments. Buscarem una ubicació
adequada per a una nova biblioteca.
16.
Centrarem els nostres esforços a incrementar els 23.
recursos per a garantir la seguretat al barri, a tra- Impulsarem la rehabilitació de la masia de Can
vés d'una major presència policial amb funcions Cervera, on podria ser adequat instal·lar-hi una
preventives i de proximitat, per a combatre les ludoteca.
activitats il·legals, els robatoris, el narcotràfic, les
agressions sexuals i les ocupacions. 24.
Prioritzarem atendre les necessitats de mobilitat
17. de la gent gran, mitjançant la implantació d'un
Destinarem recursos a ampliar el poliesportiu mu- bus de barri o, alternativament, l'ampliació de les
nicipal de la Marina amb una nova piscina i dues línies 115 o 91.
sales de fitness.
25.
18. Iniciarem l'eliminació del cablejat aeri que és una
Impulsarem un acord entre comerciants i veïns assignatura pendent des de fa anys.
per a la reforma del passeig de la Zona Franca,
amb l'objectiu de convertir-lo en un bulevard o en
una rambla, amb espais segregats com per exem- 5. Hostafrancs
ple les vies pacificades per a integrar l'ús de la bi-
cicleta i altres vehicles alternatius tot prioritzant 26.
l'espai i la seguretat dels vianants. Analitzarem, en col·laboració amb les entitats, l'ús
més adequat del solar disponible en el tram per a
19. vianants del carrer de la Diputació, amb 4.500
Desencallarem la construcció de la residència per m2 edificables, per a construir-hi els equipaments
a persones grans al carrer de l’Energia mitjançant més necessaris del barri, entre d’altres, un Casal
un acord amb la Generalitat. per a gent gran i un espai per a entitats, amb l'ob-

21
SANTS-MONTJUÏC

jectiu de ser construït durant el pròxim mandat. educatiu, amb importants equipaments com el
Nou Arxiu de la Ciutat i la transformació de Can
27. Maiol en un institut-escola.
Impulsarem, de manera prioritària, la reparació
de les deficiències detectades en l'edifici del mer- — A la Magoria prioritzarem la instal·lació de
cat d'Hostafrancs, on es produeixen filtracions a nous equipaments esportius a l'entorn d'un nou
la coberta, i la millora del manteniment de les ins- camp de futbol. Desenvoluparem aquest projecte
tal·lacions, abans de decidir, juntament amb l'Ins- d'acord amb les demandes de la Taula d’Esports,
titut de Mercats, si és convenient dur a terme una constituïda per a definir els usos, que inclouen un
reforma integral de l'edifici. aparcament, un poliesportiu, dos camps de futbol
i pistes de petanca per a tornejos internacionals,
28. sempre que hi hagi espai disponible que garan-
Recentment s'ha aprovat un Pla d'Usos en un teixi unes instal·lacions de qualitat.
sector dels barris de Sants i d’Hostafrancs amb
la finalitat d'ordenar l'activitat comercial perquè 32
sigui compatible amb la convivència. No obstant Impulsarem la remodelació de la plaça de Súria,
això, al carrer de la Creu Coberta s'estan tancant sempre d'acord amb veïns i entitats.
comerços, per això impulsarem un pla de persia-
nes aixecades en aquest carrer, juntament amb
mesures de promoció i assessorament per a donar 7. Sants-Badal
suport al comerç de proximitat.
33.
29. Finalitzarem el poliesportiu i l’escola bressol del
Garantirem el compliment de l'ordenança de civis- carrer de Roger amb el carrer de Juan de Sada i,
me i neteja en alguna zones, com a les places Joan a l'espai lliure entre aquests dos carrers, promou-
Corrades i d’Herenni. rem un tercer edifici per a equipaments.

30. 34.
Durem a terme tasques de mediació amb les enti- Prioritzarem la remodelació del tram de la rambla
tats del barri per a resoldre els problemes de con- de Badal comprès entre el carrer de Sants i les vies
vivència a l'espai públic, provocats per comporta- de Sants, per a millorar la urbanització d'aquest
ments incívics, la brutícia i el soroll. sector i connectar el barri amb la resta del districte.

35.
6. La Bordeta Impulsarem, amb la participació dels veïns, el pro-
jecte de remodelació de la plaça de l’Olivereta.
31.
Continuarem el desenvolupament de grans pro-
jectes en el recinte de Ca Batlló que han d'imple- 8. Sants
mentar-se en els pròxims anys:
36.
— Després d'haver conclòs el CAP i alguns habitat- Complementarem la tercera fase de la urbanit-
ges, queda pendent a la Magoria la definició dels zació del calaix de vies de Sants, pendent des de
equipaments sociosanitaris, l'habitatge dotacio- 2003, que és una prioritat.
nal i la resta de la zona verda que consensuarem
amb les entitats del districte. 37.
Agilitarem els processos d'expropiació dels solars i
— Can Batlló també inclourà un centre cultural i l'enderrocament dels edificis, inclòs Can Vies, per

22
SANTS-MONTJUÏC

a completar la rampa d'accés als jardins, tal com


està projectada.

38.
Dedicarem més esforços al manteniment, a través
de l'increment de la vigilància i del control, dels
jardins de la Rambla de Sants per a combatre el
vandalisme i els actes incívics.

39.
Instarem la Generalitat a prioritzar l'execució del
projecte integral de millora dels accessos a l'es-
tació de metro de la plaça de Sants, que inclou la
instal·lació d'un ascensor i un nou intercanviador
entre línies de metro.

23

3.1
MONTJUÏC
ÉS
BARCELONA

24
MONTJUÏC ÉS BARCELONA
Montjuïc espera des de fa 20 anys una acció de govern valenta i decidida que n’activi tot
el potencial.

Continua sent un projecte sobre paper, escrit i reescrit en cada nou pla director, que
encara no ha trobat el seu sentit per ser compartir amb els ciutadans.

És cultura, és esport, és natura, és un pulmó, és història. Però per què no acaba


d’arrencar?

Aproparem la muntanya de Montjuic al ciutadà; que els barcelonins hi gaudeixin de la


natura i del lleure cultural i esportiu.

MONTJUÏC NECESSITA A BARCELONA


I BACELONA NECESSITA A MONTJUÏC

Barcelona ha de ser una ciutat que inspiri a altres grans ciutats davant del repte de la ur-
gència climàtica i la necessitat d’adoptar solucions de creixement sostenible que millorin
la vida de tots els ciutadans.

Montjuïc serà com la Barcelona que volem: sostenible, saludable, innovadora, creativa,
solidària, esportiva, acollidora.

MONTJUÏC TÉ MOLTS REPTES:

1.
Potenciar i ampliar la seva oferta cultural.

2.
Renovar i reactivar els seus equipaments esportius.

3.
Construir-se com destinació per fer activitats saludables a l’aire lliure.

4.
Millorar radicalment els accessos i connexions amb els barris que limiten la muntanya.

5.
Ser un referent de reserva natural i seu de l’Observatori internacional de ciutats medite-
rrànies per al Canvi Climàtic (al Castell de Montjuïc).

6.
Preservar l’espai públic amb un pla integral per la seguretat, la il·luminació i el
manteniment.

7.
Dotar-lo amb una fórmula d’administració autònoma per possibilitar la seva gestió eficaç
i sostenible.

25
MONTJUÏC

Mesures

Potenciarem el romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Joan Miró, Mies Van
der Rohe, CaixaForum, etnologia, arqueologia, Teatre Lliure, Mercat de les Flors, els
teatres del Paral·lel (Comtal, Apolo, Victòria, Barts o El Molino...) Dissenyarem una
estratègia de divulgació conjunta.

Crearem l’eix cultural Paral·lel-Montjuïc, que permetrà relligar aquests dos pols
culturals.

Destinarem a equipaments culturals els edificis pendents de definició d’usos: Palau


d'Alfons XIII, Pavelló de Victòria Eugènia, la Casa de la Premsa, Palau dels Esports.

Oferirem activitat vinculada a salut i naturalesa fora dels equipaments.

Intervindrem a les vies per integrar itineraris per a visitants a peu i en bicicleta. Calça-
da única, zona segregada per a cotxes en funció de l'activitat.

— Farem zones intermèdies enjardinades amb arbustos i arbres per fer ombra.
— Recuperarem 15 km de vies per vianants i ciclistes.
— Circuits nous (9 km)
— Transformar vies rodades en vies mixtes amb nou espai central ampli i segregat per
a vianants i bicicletes (6 km)

Recuperarem els camins històrics per millorar la deficient connexió amb els barris del
voltant i la circulació interior.

Instal·larem noves fonts públiques (amb nous criteris ecològics per controlar les fu-
gues d’aigua) i farem un pla dissuasiu per evitar l’ús de plàstics a la muntanya emmar-
cat en un projecte de valors sostenibles per a tota la ciutat.

Incorporarem vegetació que proporcioni producció agrícola, tant integrada als eixos
viaris (fruiters, espècies aromàtiques, etc.) com mitjançant la creació d’horts que po-
tenciïn els valors de convivència, ocupació i formació així com ús diari de la muntanya.

Declararem Montjuïc com espai holístic. S’organitzaran activitats i macroesdeveni-


ments relacionats amb el benestar (ioga, tai-txi, tallers de mindfulness, relaxació...).

Crearem l’Associació d’Amics de Montjuïc per fomentar la protecció de la naturalesa,


rutes i activitats culturals així com la col·laboració en els horts.

Farem una acció de millora urbanística als accessos al parc, tant per a vehicles com
per a vianants.

Reduirem la presència del cotxe al parc. Reforçarem el transport públic (només elèc-
tric) a dins del parc: Hi haurà parades origen al costat de les quatre portes d’accés.
Més freqüència els festius i caps de setmana. Bicicletes elèctriques de lloguer a cada

26
MONTJUÏC

porta d’accés i estacions de recàrrega davant dels equipaments. De dilluns a diven-


dres menys freqüència, adaptada a usos (segons horaris d’obertura dels museus,
equipaments i serveis), i sol·licitud a través d’aplicació tecnològica.

Proposarem crear una Societat mixta per dotar Montjuïc d'autonomia administra-
tiva: explotació, dinamització, interlocució i coordinació d’àmbits funcionals bàsics
com ara seguretat, manteniment, transport. L’objectiu és dotar el parc dels recursos
necessaris i que sigui sostenible. Cal un pla de renovació de les infraestructures per
optimitzar i rendibilitzar-ne l’ús.

Estratègia comuna de difusió i activació de programes i equipaments per mitjà d’una


aplicació que informi de l’activitat, temperatura, accessos, places d’aparcament, hora-
ris, qualitat de l’aire, nivell d’ocupació (per seguretat).

Commemorarem les fites importants de la muntanya però hem d’activar el present i


bastir el futur. Montjuïc ha de ser una realitat per a tots i cadascun dels barcelonins.

Farem campanyes comunes amb els Tres Turons, Collserola, la Ciutadella i altres
parcs urbans.

Conservarem i divulgarem els jardins transformats. El 1987 The New York Times va
incloure els jardins de Mossèn Costa i Llobera a la seva llista dels deu jardins més bells
del planeta.

Cedirem infraestructures per a l’organització de mercats circulars o d’intercanvi.

27
28

4
LES CORTS
BARRI A BARRI

29
LES CORTS

Compost per una majoria social de rendes situa- El projecte de transformació urbana a l'entorn de
des en els trams alt i mitjà-alt, les Corts és el dis- l’Espai Barça és el més ambiciós que es desenvolu-
tricte amb menys població estrangera i una més parà en el districte durant els propers anys. La re-
gran esperança de vida. urbanització d'un gran espai públic i de trànsit lliu-
re a l’entorn de l'estadi en millorarà la integració
Encara que hi ha nombrosos equipaments de ciu- en la trama urbana, connectarà els barris d'una
tat, en el districte hi falten equipaments de barri manera més eficient, donarà impuls al comerç i a
per a residents, especialment els dirigits a infants l'activitat econòmica, i serà una gran oportunitat
i a persones grans, a més de locals socials i cultu- per a millorar les condicions de mobilitat i de se-
rals. En tot el districte no hi ha cap centre d'ur- guretat en aquesta zona, afectada per una gran
gències d'atenció primària obert les 24 hores, per afluència de persones i vehicles. És imprescindible
això una de les prioritats serà ampliar els horaris ampliar els aparcaments, el servei de transport
d'aquests centres. públic, la il·luminació i la vigilància dels carrers al
voltant del Camp Nou.
El districte compleix les funcions de ciutat espor-
tiva i universitària, la qual cosa, al costat de la
presència de grans edificis d'oficines i centres co-
mercials a la Diagonal, i la seva ubicació a una de
les principals entrades a la ciutat, origina multitud
de problemes de mobilitat.


En tot el districte no hi ha cap
centre d'urgències d'atenció
primària obert les 24 hores,
per això una de les prioritats
serà ampliar els horaris
d'aquests centres

30
2 REPTES
PER AL DISTRICTE DE LES CORTS

1
Millorar la mobilitat i la connectivitat entre els barris
i la resta de la ciutat.

2
Ampliar la dotació d'equipaments de proximitat.

31
LES CORTS

Construirem
un nou institut.

Assegurarem
el desenvolupament
de la fase final de
la Colònia Castells.

Rehabilitarem els
Jardins de Bacardí.

32
12 PROPOSTES PER A LES CORTS I ELS SEUS BARRIS

1. Les Corts 10.


Rehabilitarem els Jardins de Bacardí.
1.
Ampliarem l'escola de primària (futura nova esco-
la Anglesola). 3. Pedralbes

2. 11.
Construirem un nou institut. Promourem un pla de mobilitat que inclogui me-
sures específiques de cara a la resolució dels pro-
3. blemes de mobilitat a l’entorn dels nombrosos
Promourem una nova escola bressol municipal, centres educatius del barri.
que el barri espera des de fa temps.
12.
4. Estudiarem actuacions de caràcter preventiu per
Revisarem la implementació dels carrils bici per a controlar la població de senglars de la munta-
a adaptar les vies al model de calçada única amb nya de Collserola i pal·liar els danys que ocasionen
prioritat per a vianants i bicicletes a més d’ofe- aquests animals.
rir una alternativa de places d'aparcament per a
residents.

5.
Assegurarem el desenvolupament de la fase final
de la Colònia Castells.

2. La Maternitat i Sant Ramon

6.
Complementarem i reforçarem la xarxa ortogonal
amb línies de bus que atenguin les necessitats bà-
siques de mobilitat del barri per a cobrir les man-
cances de l'absència d'estacions de metro.

7.
Impulsarem l'execució dels plans per a urbanitzar
els solars de les antigues fàbriques del carrer del
Danubi, al costat de l’Hospitalet, amb la finalitat
d'ampliar la dotació d'habitatge assequible, equi-
paments i zones verdes.

8.
Impulsarem la construcció d'una nova guarderia.

9.
Posarem en marxa un pla per a combatre l'incivis-
me i la brutícia, especialment a l'entorn de l’Espai
Barça.

33
34

5
SARRIÀ-
SANT GERVASI
BARRI A BARRI

35
SARRIÀ-SANT GERVASI

És el districte amb menor densitat de població de blemes s'accentuen perquè es tracta del districte
la ciutat. Bastant homogeni socialment, amb una que concentra la major oferta educativa, privada
majoria de població nascuda a Barcelona, és tam- i concertada, de la ciutat fet que comporta el tras-
bé el de major renda familiar per càpita, raó per la llat diari de nombrosos alumnes.
qual s'ha mantingut a la cua de la inversió pública.
Als problemes de neteja i manteniment de la via
No obstant això, Sarrià-Sant Gervasi també té ne- pública cal afegir-hi el de la qualitat de l'aire. La
cessitats d'equipaments bàsics que no han estat contaminació procedent de les rondes i les vies
ateses per l'Ajuntament. Durant l'últim mandat d'accés a la ciutat no es dissipa adequadament per
s'han invertit solament 45 milions en el conjunt la barrera que suposa la muntanya de Collserola.
del districte.
La falta d'habitatge assequible és també un dels
Els problemes de mobilitat tenen una incidència grans problemes en el districte, que té el preu mit-
especial en aquest districte. D'una banda, la co- jà d'habitatge més car de la ciutat.
bertura del transport públic (metro i autobusos de
barri) és insuficient, a més s'han implantat carrils
bici sense una correcta planificació i aquests pro-


Als problemes de
neteja i manteniment
de la via pública
cal afegir-hi el de la
qualitat de l'aire

36
3 REPTES
PER AL DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI

1
Ampliar la dotació d'equipaments de proximitat.

2
Millorar la mobilitat, complicada per l'alta concentració
de centres escolars.

3
Reduir dràsticament la contaminació, especialment a prop dels centres
educatius.

37
24 PROPOSTES PER A SARRIÀ-SANT GERVASI I ELS SEUS BARRIS

1. Vallvidrera, Tibidabo i les Planes compensar la falta de places d'aparcament.

En aquest barri s'hi inclouen els nuclis residencials 9.


de muntanya del districte que en el passat van ser Avaluarem la creació d'una Zona Urbana d'Atmos-
objecte d'un creixement desordenat i actualment fera Protegida (ZUAP).
presenten mancances d’urbanització amb carrers
que ni tan sols estan asfaltats.
3. Les Tres Torres
1.
Cal posar en marxa actuacions per a completar la És el barri amb menys inversió de tota la ciutat
urbanització. malgrat que té importants necessitats de millora
en la urbanització dels carrers.
2.
Completarem i desenvoluparem el Pla Parcial de 10.
les Planes. Invertirem de forma prioritària en la reparació i
ampliació de les voreres i en el soterrament de
3. pals de telèfon. Aquesta és una reivindicació que
Impulsarem la construcció d'una nova escola de es manté des de fa més de quaranta anys.
secundària.
11.
4. Impulsarem les vies de calçada única amb priori-
Recuperarem com a nou equipament municipal tat per a vianants i bicicletes a l'entorn del mercat.
l'antic mercat de Vallvidrera.
12.
Promourem la construcció d'una guarderia públi-
2. Sarrià ca, la primera del barri.

5. 13.
Impulsarem la construcció de la nova biblioteca de Promourem la construcció d'un casal per
Sarrià. a gent gran.

6.
Posarem en marxa un procés de participació veï- 4. Sant Gervasi - la Bonanova
nal per a definir els usos de les casetes del carrer
de l’Hort de la Vila, que van ser objecte d'una ocu- 14.
pació il·legal i van patir un incendi, i en promou- Impulsarem un pla de mobilitat que contempli
rem la rehabilitació per a destinar-les a equipa- mesures per a solucionar les freqüents afectacions
ments públics (casal o centre d'entitats). del trànsit als carrers de Balmes i de Muntaner.

7. 15.
Avaluarem els resultats del programa de recollida Instarem la Generalitat a continuar amb les obres
selectiva d'escombraries per a millorar-ne l’efi- per a completar el recorregut de la línia 9 de metro.
ciència, d'acord amb les demandes dels veïns.
16.
Impulsarem la remodelació, modernització i posa-
8. da en funcionament del Tramvia Blau, amb criteris
Presentarem un pla d'actuació amb mesures des- de conservació estètica i de recuperació històrica
tinades a millorar els problemes de mobilitat i a de la infraestructura, incorporant-lo a la xarxa ge-

38
SARRIÀ-SANT GERVASI

neral del transport públic. Així mateix el promou-


rem com a atracció turística per a garantir la rendi-
bilitat de la inversió.

17.
Durem a terme les obres d'adequació dels jardins
de la Tamarita i la caseta del Jardiner.

5. Sant Gervasi - Galvany

18.
Revisarem la reforma del Turó Parc, la remode-
lació del qual ha quedat inacabada, i la comple-
tarem atenent l’opinió dels veïns. Adaptarem els
carrers que envolten el parc a la tipologia de vies


de calçada única amb prioritat per a vianants i ci-
clistes i velocitat limitada i controlada.

19. Invertirem de forma


Incrementarem les línies d'autobusos de barri, es-
pecialment les d'accés al CAP. prioritària en la
20. reparació i ampliació
Sancionarem l'incompliment de les ordenances de
civisme i vetllarem per tal que les activitats d'oci
de les voreres i en el
nocturn no interfereixin en el descans dels veïns.
soterrament de pals
21. de telèfon.

Procurarem el manteniment i millora dels carrers.

6. El Putxet i el Farró

22.
Habilitarem com a equipament municipal la finca
del número 1 del carrer de Manacor, infrautilitza-
da i de titularitat municipal des de 2010, d'acord
amb les entitats veïnals.

23.
Impulsarem de manera prioritària millores en la
neteja i l’accessibilitat dels carrers.

24.
Incrementarem les línies d'autobusos del barri.

39
40

6
GRÀCIA
BARRI A BARRI

41
GRÀCIA

És un districte bastant homogeni socialment, amb Cal gestionar els fluxos turístics, especialment a
una majoria de població nascuda a Barcelona i un l'entorn del Parc Güell.
20 % de població d'origen estranger, predomi-
nantment europeus. Són rellevants els problemes generats per l'inci-
visme, l'oci nocturn irrespectuós, les ocupacions
El barri de la Vila de Gràcia és el que menys parcs i il·legals i les activitats de grups antisistema.
arbratge té de tota la ciutat.

És el segon districte amb major densitat de pobla-


ció només per darrere de L’Eixample.

El preu de l'habitatge és alt i l'oferta d'habitatge


protegit, pràcticament inexistent (un 0,5 %). Ex-
cepte en el sector de Vallcarca, hi queda poc es-
pai disponible per a la construcció de promocions
immobiliàries.


El teixit associatiu
és molt potent en
aquest districte

42
3 REPTES
PER AL DISTRICTE DE GRÀCIA

1
Implementar un programa de convivència i valors cívics en l'espai públic
basat en l'ordenança pública de civisme.

2
Promoure nous equipaments i habitatge assequible.

3
Pal·liar la manca de verd amb la plantació d'un nombre significatiu
d'arbres i l'activació extensiva de cobertes verdes.

43
24 PROPOSTES PER A GRÀCIA I ELS SEUS BARRIS

1. Vallcarca i els Penitents 2. El Coll

A Vallcarca s’hi concentren els grans projectes 6.


de transformació urbanística i les possibilitats de Desenvoluparem els projectes de l'entorn del Parc
creixement dins del districte. Güell, juntament amb el Pla del parc dels Tres
Turons.
1.
Promourem de manera immediata l'execució del 7.
Pla Urbanístic de Vallcarca acordat amb veïns i Prioritzarem la reparació del llac-piscina de la
entitats. Creueta del Coll perquè estigui en funcionament
a l'estiu de 2020, així com l'adequació dels camins
2. de muntanya.
Impulsarem la construcció del dipòsit pluvial sota
l'avinguda de Vallcarca perquè es pugui iniciar 8.
el projecte d'urbanització de la Rambla Verda, Promourem la creació d'una zona per a vianants
imprescindible per a connectar adequadament al Coll a través d'un Pla de mobilitat consensuat
aquest sector amb el centre històric del districte. amb residents i comerciants. Estudiarem les con-
seqüències que puguin comportar les actuacions
3. de conversió de carrers en zona de vianants quant
Millorarem la mobilitat: adaptant noves vies al a la pèrdua de places d'aparcament i afectacions a
model de calçada única amb prioritat per a via- la mobilitat al passeig de la Mare de Déu del Coll, a
nants i bicicletes, recuperant zones d'aparcament causa del trànsit provinent del Carmel.
per a residents, instal·lant escales mecàniques a
les zones de muntanya. Completarem la segona 9.
fase de millora de l'accessibilitat de l'estació de Millorarem el transport públic, especialment re-
metro amb la instal·lació d'un ascensor a l'avingu- forçant les línies de bus de barri.
da de la República Argentina.
10.
4. Promocionarem i reactivarem el comerç de
Impulsarem la creació de nous equipaments. De proximitat.
manera prioritària: un poliesportiu a la zona alta
(pròxim a la ronda de Dalt), el nou institut Vallcar-
ca, una zona de jocs infantils al carrer d'Anna Pifer- 3. La Salut
rer, una guarderia i els casals de barri de Can Ca-
rol i Canals i Junyer. Aquest darrer, situat a l'antic 11.
consolat de Dinamarca, servirà també al veí barri Desbloquejarem el Pla de construcció d'habitat-
del Coll. ges i equipaments en el solar de l'antiga clínica
Quirón, relegat durant l'anterior mandat, i que
5. comporta la construcció d'un casal per a gent
gran, un casal de joves i un casal de barri.
Desenvoluparem les mesures
necessàries per a afavorir el co- 12.
Desenvoluparem els projectes decissius de l'en-
merç de proximitat mitjançant la torn del Parc Güell destinats a afrontar de manera
promoció i l'impuls de les asso- eficaç els problemes de mobilitat, gestió de turis-
me i accessibilitat del barri.
ciacions de comerciants.

44
GRÀCIA

13. 20.
Impulsarem la construcció d'una nova guarderia. Estudiarem la derogació de la moratòria de lli-
cències d'obres establerta per l'anterior govern
14. municipal.
Combatrem l'ocupació il·legal.
21.
15. Impulsarem la construcció d'un institut d'ensen-
Impulsarem plans de millora del transport públic yament superior.
en tot el barri.

16. 5. El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova


Prioritzarem el comerç de proximitat a l'entorn de
la Travessera de Dalt. El barri forma part de la trama Cerdà i té un teixit
urbà dens amb molt poques zones verdes.

4. Vila de Gràcia 22.


La prioritat en aquest sector ha de ser l'ampliació
El centre històric de Gràcia té un teixit urbà ex- dels equipaments, de les zones verdes en els inte-
traordinàriament dens, esquitxat per petites riors d’illa i de l’habitatge dotacional.
places que a penes aconsegueixen compensar la
manca de zones verdes. El barri disposa d'una àm- 23.
plia xarxa de carrers per a vianants i de circulació Impulsarem el pla d'habitatge dotacional, estu-
restringida. diant la possibilitat d'incloure’l en la reforma de la
plaça de la Sedeta.
17.
Restaurarem la convivència, danyada pels actes 24.
incívics, el "botellón", el vandalisme i les ocupa- Convertirem els jardins de Caterina Albert en un
cions il·legals, impulsant un pla que posi fi a l'in- nou centre d'equipaments del barri que inclourà
civisme i la brutícia, focalitzat en la protecció de la un col·legi de primària, una guarderia i un casal
convivència i del descans veïnal en les places. per a joves.

18.
Vetllarem per la finalització el 2020 de les obres
de renovació del mercat de l’Abaceria, tal com
està previst. Posarem una atenció especial als
comerços de l'entorn que es vegin afectats per
aquestes obres, i impulsarem un pla d'ajudes per
a evitar que es vegin forçats al tancament. Con-
trolarem que la retirada dels elements d'amiant es
realitzi amb totes les garanties de seguretat.

19.
Estudiarem les mesures adequades per al repte
que suposa l'increment del parc d'habitatges as-
sequibles, assumint l'escassetat de sòl, sempre
d'acord amb els veïns i sense afectar zones verdes.

45
46

7
HORTA-
GUINARDÓ
BARRI A BARRI

47
HORTA-GUINARDÓ

El districte abasta un territori extens i molt divers Les característiques orogràfiques del districte en
socialment, econòmicament i geogràficament. dificulten l'accessibilitat i generen problemes de
Molts dels seus barris van experimentar un gran mobilitat i de connexió tant entre els barris com
creixement en els anys setanta. entre aquests i la resta de la ciutat.

S’ha registrat un envelliment progressiu de la po- El districte compta amb grans instal·lacions hospi-
blació, en especial en el barri de Montbau. talàries i esportives. Cal potenciar les activitats as-
sociades a l'ús d'aquests equipaments en benefici
El districte presenta un dels pitjors índexs en acti- de la població resident en els barris.
vitat comercial de la ciutat, amb molts locals buits
i un baix percentatge de comerços en relació a la En el districte s'hi troba el parc d'ascensors i esca-
seva població. Aquest problema és particularment les mecàniques més gran de la ciutat, el manteni-
notable a la Teixonera, a Can Baró i a la Font d’en ment i la millora del qual són clau per als veïns.
Fargues, que tenen entre el 78 % i 72 % dels seus
locals inactius. La mitjana del districte és del 34 %. La ràtio de verd urbà per habitant és dels més alts
de la ciutat, no obstant això la proximitat de cinc
No s'ha realitzat una veritable política per a atreu- dels seus onze barris a la ronda de Dalt genera
re inversions i empreses, i el districte ofereix po- contaminació acústica i ambiental que s’ha de mi-
ques oportunitats d'ocupació. Hi ha un Pla de tigar amb plans específics.
Desenvolupament Econòmic del districte encara
vigent (2018-2022) basat en l'economia social i
solidària, que de moment no ha donat resultats
positius.

48
5 REPTES
PER AL DISTRICTE DE HORTA-GUINARDÓ

1
 Implementar un Pla de Mobilitat.

2
 Impulsar l'activitat econòmica amb especial atenció
en la reactivació del teixit comercial.

3
 Dissenyar una estratègia que permeti la recuperació dels oficis
que s'estan perdent, coordinada amb un pla d'ús de locals buits per
revitalitzar el comerç de proximitat.

4
 Afavorir aquesta recuperació amb els gremis i les seves escoles
de formació.

5
 Continuar impulsant la cobertura dels trams pendents de la
Ronda per reduir l’impacte (connectivitat, contaminació acústica i
atmosfèrica).

49
55 PROPOSTES PER A HORTA-GUINARDÓ I ELS SEUS BARRIS

1. El Baix Guinardó 9.
Millorarem l'accessibilitat i mobilitat del barri, ca-
1. racteritzat pels seus forts pendents i voreres estre-
Millorarem la mobilitat interna mitjançant la reur- tes. És prioritari reparar les voreres en mal estat i
banització de carrers, amb prioritat sobre aquells reforçar el servei i la freqüència dels autobusos que
que es troben en mal estat, per a promoure la mo- connecten amb els equipaments bàsics com l'Hos-
bilitat activa. pital de Sant Pau.

2. 10.
Reformarem el carrer de Pi i Margall i promourem Assegurarem el compliment de les normes de ci-
la construcció d'un nou aparcament al carrer de visme que garanteixin la convivència de l'ús turístic
Tous. intensiu del Turó de la Rovira mitjançant una millor
ordenació dels fluxos turístics i més vigilància.
3.
El pla de mobilitat del districte també inclourà pro- 3. El Guinardó
postes de rutes alternatives per al trànsit d'auto-
busos turístics i autocars que es dirigeixin al Parc 11.
Güell. Malgrat que és el barri més poblat del districte, el
Guinardó és on hi ha més locals comercials buits.
4. Promourem, conjuntament amb el Baix Guinardó,
Impulsarem la urbanització de l'entorn del torrent un Pla per a aixecar persianes amb mesures que es-
de Lligalbé. timulin l'activitat comercial, inclosa la promoció del
comerç de proximitat, la mediació entre propietaris
5. i emprenedors i la participació d'entitats socials.
Promourem la construcció d'un nou equipament
esportiu d'ús polivalent al carrer de Sardenya que 12.
puguin utilitzar les tres escoles adjacents i també Impulsarem les mesures del “Model de Barri” apro-
obert als barris veïns. vat en el Consell Plenari amb el consens de les en-
titats veïnals i socials; ens centrarem en les millores
2. Can Baró en mobilitat, transporti públic i equipaments.

El conflicte dels habitatges afectats per la zona ver- 13.


da del Turó de la Rovira, assignatura pendent des Estudiarem la millora de la freqüència dels autobu-
de fa molts anys. sos i la modificació del recorregut del bus de barri a
fi d’adaptar-lo a les necessitats de connexió amb els
6. equipaments, de manera que arribi a les zones de
Impulsarem els acords que siguin necessaris amb més difícil accés.
els veïns del Turó de la Rovira, mitjançant reallotja-
ments i indemnitzacions, sense descartar possibles 14.
desafectacions puntuals. Continuarem la construcció d'un edifici en el solar
dels antics Laboratoris Esteve, que destinarem a
7. habitatge assequible i a equipaments.
Realitzarem un pla d'eliminació de les restes
d'amiant en els vessants del Turó. 15.
Promourem la reforma del tram de la ronda del Gui-
8. nardó, entre els carrers de Cartagena i Sant Quintí.
Impulsarem la reforma del casal de barri Pirineu.
16.

50
HORTA-GUINARDÓ

Instarem a la finalització de la reforma d'accessibili- 23.


tat de la parada de metro Maragall. Continuarem amb la definició del projecte de refor-
ma de la rambla del Carmel.
4. La Font d'en Fargues
24.
Aquest barri compta amb la renda per càpita més Oferirem ajudes i assessorament a les comunitats
alta dins del districte, encara que comparteix amb de veïns per tal que puguin instal·lar ascensors en
els altres barris els problemes d'accessibilitat que els edificis.
generen els forts pendents dels carrers i al mal es-
tat de les voreres. 25.
Donarem prioritat a la implantació del projecte Ra-
17. dars, per a pal·liar els efectes de la solitud i atendre
Impulsarem millores en la mobilitat, especialment les necessitats de les persones grans.
pel que fa a la freqüència i recorreguts dels autobu-
sos i ampliarem la dotació de places d'aparcament
per a residents establint àrees verdes. 6. La Teixonera

18. 26.
Continuarem la millora de la urbanització de la his- Complirem els projectes i reformes previstos per al
tòrica plaça de la Font d’en Fargues conjuntament barri en el Pla de Barris 2016-2020, especialment
amb el grup impulsor creat pels veïns per a aquesta fi. el pla global d'equipaments; serà una prioritat la
construcció d'una nova escola bressol municipal.
19.
Reforçarem els treballs de neteja i manteniment 27.
del parc del Guinardó. Finalitzarem la reforma del mercat municipal,
juntament amb una urbanització de l'entorn in-
5. El Carmel cloent-hi, tal com estava previst inicialment, la ins-
tal·lació d'un ascensor d'accés al mercat. Tot això és
És el barri amb menor renda per càpita. Als proble- imprescindible per a impulsar el teixit comercial del
mes d'accessibilitat als carrers de voreres estretes, barri.
s’hi suma la incomoditat dels pals de serveis sense
soterrar. 28.
Adequarem el solar de Santa Rosalía 91 com a
20. plaça-mirador i reformarem la Bòbila com a equi-
Impulsarem un Pla integral de regeneració urbana pament municipal destinat a les entitats del barri.
per a millorar la neteja i urbanització dels carrers, el
manteniment de les places i jardins, així com per a 29.
combatre l'incivisme. Millorarem l'accessibilitat mitjançant la construc-
ció d'un aparcament per a residents i la instal·lació
21. de noves escales mecàniques.
Buscarem solucions per fer front a l'ocupació il·le-
gal amb la promoció de mesures que redueixin el
parc d'habitatges buits. 7. Sant Genís dels Agudells

22. Menys estructurat urbanísticament, és un barri po-


Impulsarem la reforma del mercat i la construcció pular amb una gran necessitat d'equipaments que
del nou casal de barri. no s'han dut a terme per les retallades del Pla de
Barris.

51
HORTA-GUINARDÓ

30. 35.
Dotarem pressupostàriament les actuacions Impulsarem l'execució del Pla de Mobilitat i Ac-
pendents del Pla de Barris (2016-2020) perquè cessibilitat Montbau+Accessible promogut per
es pugui complir íntegrament. l'associació de veïns i aprovat en el plenari del
districte.
D'aquesta forma:
36.
- Millorarem les vies de comunicació del barri amb Reforçarem la línia de bus de barri 135 amb un
l'hospital de la Vall d’Hebron i amb la resta del dis- segon vehicle i millorarem la connexió amb l'hos-
tricte, així com les connexions amb la muntanya. pital de la Vall d’Hebron.

- Promourem la consolidació dels murs de con- 37.


tenció en mal estat. Finalitzarem la reforma del carrer de l’Harmonia.

- Impulsarem el projecte de reforma de la plaça 38.


de Meguidó. Abordarem, mitjançant actuacions específiques,
el problema dels senglars que ronden pel barri.
- Finalitzarem la urbanització de l'entorn del Cen-
tre de la Naturalesa de Can Soler, acabat d'inau- 39.
gurar, en l'antic camp de futbol. La precarietat de l'activitat comercial ha de ser
objecte d'un programa específic per a la seva di-
31. namització i impuls.
Estudiarem la possibilitat de destinar a equipa-
ments l'antic institut i l'edifici de Can Safont.
9. La Vall d'Hebron
32.
Donarem solució a l'ocupació il·legal de l'antiga És el barri amb l’indicador de renda més alt, en
escola Menéndez Pidal, que genera importants el qual, a la baixa densitat de població se li uneix
problemes de convivència amb els veïns. la presència d'una gran quantitat d'equipaments
esportius de ciutat.
33.
Millorarem els serveis de neteja i seguretat públi- 40.
ca. Impulsarem un pla per a promoure la convi- Convocarem una taula de treball per a establir un
vència i combatre la delinqüència. pla d'equipaments de barri, consensuat amb els
veïns, per tal d'acordar la destinació dels solars
8. Montbau de titularitat pública. La nostra proposta estarà
orientada a la construcció d'habitatge dotacional
És el barri de Barcelona amb el més elevat per- i a serveis culturals.
centatge d'envelliment de la població. Els proble-
mes d'accessibilitat són comuns als de Sant Genís 41.
dels Agudells. Incrementarem la dotació d'aparcament de zona
verda per a residents.
34.
Estendrem els projectes d'envelliment actiu i sa- 42.
ludable que hagin obtingut millors resultats en el Realitzarem les obres d'urbanització de la plaça
Pla de Barris d'altres àrees. de Botticelli, del carrer de la Llosa i de les places
interiors per a millorar la seva accessibilitat.

52
HORTA-GUINARDÓ

43. 49.
Millorarem la gestió dels serveis de neteja i mante- Donarem prioritat a la reforma i modernització del
niment de l'espai públic. mercat municipal per a enfortir l'eix comercial.

50.
10. La Clota Abordarem la definició de la reforma i els usos del
Bloc 17, edifici protegit i recentment de propietat
Situat en una depressió geogràfica entre el Carmel i municipal, que ha de ser posat al servei de tots els
la Vall d’Hebron, és un entorn semirural i poc urba- ciutadans i entitats del barri.
nitzat. És el barri menys poblat de Barcelona.
51.
44. Continuarem amb la revisió del conjunt d'actua-
Executarem i finalitzarem els projectes de refor- cions que es van derivar del projecte inicial de Su-
ma urbana inclosos en el Pla de Reordenació i en perilla d'acord amb les entitats veïnals. Garantirem
el Pla d'Urbanització i Conservació del Patrimoni la participació i el consens de veïns i comerciants
per a la millora de les condicions d'urbanització del durant l’execució. L'objectiu és donar prioritat al
barri, juntament amb la creació d'un gran parc cen- vianant.
tral de la Clota entorn del qual se situaran els nous
desenvolupaments. 52.
Altres projectes prioritaris són els de rehabilitació
45. del Palau d’Alfarràs, al parc del Laberint, i la Torre
Estudiarem la possibilitat de construir un nou CAP, del Moro, tots dos infrautilitzats i en mal estat, per
traslladant el del carrer Lisboa, amb la finalitat de a fer-ne nou ús com a equipaments culturals.
centralitzar els serveis sanitaris de l'entorn.
53.
46. Respecte a la Font del Gos, nucli residencial del
Prioritzarem la reordenació dels aparcaments en barri afectat en gran part pel parc natural de Coll-
superfície. serola, requereix l'estudi de la resolució d'algunes
afectacions.
47.
Millorarem la gestió dels serveis de neteja, el man- 54.
teniment de l'espai públic i la seguretat. Durem a terme millores a la urbanització dels car-
rers per tal de dotar-los dels serveis essencials;
48. acondicionarem el camp de futbol, actualment en
Combatrem les ocupacions irregulars que estan ge- desús, perquè torni a ser utilitzat per les entitats
nerant problemes de convivència. esportives del districte i millorarem les labors de vi-
gilància i seguretat.

11. Horta 55.


Farem una prova pilot de bus de barri a demanda
En el nucli històric del districte s’hi va aprovar re- (ja actiu a Torre Baró) per a una possible implemen-
centment un Pla de Protecció del Patrimoni que ha tació futura en aquest barri.
desafectat nombrosos habitatges.

A Horta s’hi situa el principal eix comercial del dis-


tricte que, juntament amb el mercat, conforma un
destacat entorn d'activitat econòmica.

53
54

8
NOU BARRIS
BARRI A BARRI

55
NOU BARRIS

És el districte amb la menor renda familiar per table eix vertebrador que mostra l'impacte positiu
càpita de la ciutat i amb el major índex de desocu- d'una bona planificació urbanística que s'ha de
pació (9,3 %). continuar impulsant per tal d’afavorir la dinamit-
zació del comerç de proximitat i de l'espai públic.
El Pla de Desenvolupament Econòmic de Nou Bar- Proposarem noves vies pacificades amb prioritat
ris 2016-2021 no ha donat els resultats esperats. per a vianants i bicicletes.
Cal estudiar i impulsar altres mesures que sí siguin
eficaces per a atreure activitat econòmica i que La reforma de l'avinguda Meridiana ha d'anar ne-
ofereixin oportunitats laborals amb especial aten- cessàriament acompanyada de mesures per a la
ció als joves. reducció de la congestió del trànsit en les entrades
i sortides de la ciutat.
Hi ha moltes queixes per falta de manteniment, es-
pecialment pel que fa a la cura de les zones verdes, Per tal d’incidir sobre el problema de mobilitat, el
del mobiliari urbà i de les zones de joc infantils. districte formarà part del pla d'aparcaments dis-
suasius i residencials en els barris de la ciutat per
Lluitarem contra les desigualtats perquè no po- a fomentar l'ús del transport públic i disminuir la
dem acceptar les greus diferències en esperança contaminació.
de vida entre els diferents barris de la ciutat.
Impulsarem i continuarem amb la reducció de
Continuarem la lluita contra la fractura digital que, l'impacte de la Ronda en els trams pendents mit-
amb la sofisticació de les eines tecnològiques, in- jançant la cobertura. Cal millorar la connectivitat
formàtiques i els smart phones, afecta de manera amb els barris de muntanya i reduir la contamina-
important col·lectius vulnerables que demanen ció acústica i atmosfèrica.
atenció preferent a l'hora d'evitar el creixement
de les desigualtats (gent gran, fracàs escolar, La proximitat d'algun dels barris a Collserola és
discapacitats...). una oportunitat per a atreure la visita de les per-
sones interessades en el gaudi dels espais naturals
En els últims anys hi ha hagut un augment gene- i de l'esport.
ralitzat del percentatge de renda que s'ha de des-
tinar al lloguer d'habitatge en tots els districtes. A través de la cultura i el turisme és possible tam-
El preu de lloguer ha augmentat més que la renda bé millorar l'activitat econòmica i l'ocupació. Des
disponible. Aquest augment repercuteix especial- de l'Ajuntament s'han de promoure activament
ment en els barris on la renda és més baixa, que en les visites als monuments i llocs emblemàtics, així
aquest districte són Vallbona, Torre Baró i Ciutat com les activitats culturals i d'oci. El projecte Relli-
Meridiana. gant Nou Barris ofereix diferents punts d'interès
per a atreure visitants al districte.
Els moviments socials, amb una gran tradició en
aquest districte, han reivindicat i aconseguit im- Farem una revisió de l'estat dels equipaments es-
portants millores urbanístiques i de serveis pú- portius per a impulsar-ne la renovació i un mante-
blics per als barris. niment correcte.

Vilapicina disposa d'un important eix comercial,


amb un elevat índex d'aprofitament i d'atracció
comercial que s'ha de potenciar i estendre cap a
altres barris del districte. L'èxit d'iniciatives com la
Ruta de Tapes Pinxu Panxo són molt positives.

Els bulevards que recorren el districte són un veri-

56
7 REPTES
PER AL DISTRICTE DE NOU BARRIS

1
Dinamitzar l'activitat econòmica, comercial i cultural.

2
  Nous plans de seguretat i de civisme, amb més recursos i
formació perquè els cossos policials puguin combatre amb més eficàcia
les pràctiques incíviques i delictives.

3
 Executar íntegrament el Pla de Barris 2016-2020 per a Ciutat
Meridiana, Torre Baró, Vallbona, la Trinitat Nova i les Roquetes.

4
Elaborar un pla d'aparcaments inclòs en el pla general
de la ciutat.

5
Impulsar i continuar amb la reducció de l'impacte de la Ronda
mitjançant la cobertura en els trams pendents.

6
 Fer un pla específic per a les millores urbanístiques dels barris
del Besòs, de Ciutat Meridiana, de Torre Baró i de la Mina a Sant Adrià
(via Consorci).

7
 Coordinar un pla d'extensió i millora de la formació professional
sota un model de formació dual, que permeti millorar la inserció
professional i l'accés al treball.

57
57 PROPOSTES PER A NOU BARRIS I ELS SEUS BARRIS

1. Vilapicina i la Torre Llobeta


10.
1. Estudiarem l'elaboració de projectes de millora
Construirem una guarderia, inclosa en el pla d'accessibilitat de la via pública, especialment als
d'equipaments del districte, llargament demana- carrers amb voreres més estretes per a adaptar-lo
da pels veïns. al nostre model d'espai urbà que afavoreixi els via-
nants i les bicicletes.
2.
Ampliarem la dotació d'habitatges amb serveis
per a persones grans. 3. El Turó de la Peira

3. 11.
Instal·larem una àrea d'esbarjo per a animals de Realitzarem el projecte d'equipaments de la par-
companyia en el parc de Can Xiringoi, amb la fina- cel·la de l’Illa Q encara pendents per a albergar-hi
litat de resoldre els conflictes de convivència entre el nou Casal per a Gent Grans del Turó de la Peira,
els diferents usuaris del parc. un nou espai per a l'associació de veïns i veïnes, i
el retorn del Centre de Serveis Socials del Turó de
4. Can Peguera, llarga reivindicació veïnal.
Instal·larem un Punt Verd de recollida selectiva
per al reciclatge dels productes que no entren en 12.
els contenidors habituals. Elaborarem el projecte de remodelació dels jar-
dins de José Ignacio Urenda, i la reforma del ca-
5. rrer de Matagalls, inclosa la instal·lació d'escales
Instarem la millora de les condicions d'accessibi- mecàniques, d'acord amb la demanda veïnal.
litat de les estacions de metro de Virrei Amat i del
passeig Maragall. 13.
Impulsarem mesures per a protegir i dinamitzar el
6. comerç de proximitat.
Desenvoluparem les mesures necessàries per
a afavorir el comerç de proximitat mitjançant
la promoció i l'impuls de les associacions de 4. Can Peguera
comerciants.
14.
Finalitzarem l'execució del Pla de Futur de Can
2. Porta Peguera per a la rehabilitació integral dels ha-
bitatges, les millores a la via pública i en els
7. equipaments.
La nova guarderia de Vilapicina i la Torre Llobe-
ta, inclosa en el Pla d'Equipaments de Nou Barris 15.
2020-2030, donarà servei també a Porta. Reformarem la pista poliesportiva de Can Peguera.

8.
Ampliarem l'Escola Esplai per a dotar-la d'una sala
16.
polivalent i un gimnàs. Construirem una nova escola bressol,
ja inclosa en el pla d'equipaments del
9. districte, perquè és una de les princi-
Instal·larem un Punt Verd.
pals reclamacions dels veïns.

58
NOU BARRIS

5. La Guineueta lació dels espais interiors) no generin un problema


per la pèrdua de places d'estacionament de vehi-
17. cles i l'incorporarem en el pla específic previst per
Ampliarem l'horari i els serveis de la biblioteca a habilitar noves places d'aparcament en el con-
Nou Barris. junt dels barris de Barcelona.

18. 27.
Habilitarem un espai polivalent per a allotjar el Habilitarem un espai polivalent intergeneracional
Casal de persones grans, joves, associacions i per a albergar el casal de joves i de persones grans.
entitats.

19. 7. Les Roquetes


Impulsarem de manera prioritària l'ampliació dels
serveis del CAP. 28.
Donarem prioritat al projecte de reforma del Mer-
20. cat de Montserrat i l'adequació del seu entorn.
Reformarem la masia de Can Carreras perquè doni
cabuda a una guarderia i oficines administratives. 29.
Promourem la construcció d'una residència per a
21. persones grans i la millora de les que ja existeixen.
Abordarem la fase IV de les obres de millora de
l'espai públic amb la remodelació dels patis inte- 30.
riors dels edificis. Estudiarem projectes de millora en el Casal de Jo-
ves per a adaptar-lo a les activitats que es realitzen
22. en el centre.
Reobrirem l'Oficina de Benestar Social en un em-
plaçament acordat amb les entitats de veïns. 31.
Conclourem la tercera fase dels ascensors del car-
rer d’Alcántara.
6. Canyelles

23. 8. Verdun
Impulsarem de manera prioritària la promoció
d'habitatges dotacionals per a joves. 32.
Impulsarem millores en la reurbanització del ca-
24. rrer de Casals i Cubero i de la via Julia, entre d’al-
Millorarem el poliesportiu CEM d'Artesania, tan tres, i la dotació de noves places d'aparcament per
llargament reclamat, per a respondre a la creixent a vehicles de residents.
pràctica esportiva del barri (ja està aprovat el pro-
jecte bàsic d'un nou pavelló). 33.
Revisarem l'estat dels locals municipals en desús
25. per tal de destinar-los a projectes per al barri.
Buscarem un nou emplaçament per al camp de
futbol Canyelles. 34.
Promourem la planificació d'una guarderia muni-
26. cipal.
Promourem un acord amb veïns i comerciants per-
què les obres de millora de l'espai públic (remode-

59
NOU BARRIS

9. La Prosperitat 42.
Dotarem el barri de més places d'estacionament
35. per a residents —àrees verdes— i planificarem,
No s'ha gestionat la liquidació ordenada de
Regesa, fet que ha paralitzat projectes com la per fases, la continuació de la cobertura de la ron-
construcció d'un nou Casal de joves en terrenys da de Dalt.
del Consell Comarcal. Actualment el casal està
situat en uns mòduls prefabricats. Impulsarem 43.
l'adquisició d'aquest solar i la construcció d'un Impulsarem la construcció d'un nou poliesportiu
nou edifici per a aquest equipament. per a atendre les necessitats de la Trinitat Nova
al costat dels barris de la Prosperitat, les Roque-
36. tes i Verdun.
Donarem prioritat a la construcció d'un edifi-
ci polivalent en el solar de l'antiga fàbrica Ideal
Plàstica Flor destinat a albergar equipaments la 11. Torre Baró
tipologia dels quals serà consensuada amb les
entitats. 44.
Les condicions geogràfiques del barri, situat a la
37. muntanya, generen problemes específics d'ac-
L'antiga reivindicació d'una piscina municipal cessibilitat i connectivitat amb la resta de la ciu-
quedarà resolta amb la construcció d'un nou tat. Cal ampliar la freqüència de pas de la línia
centre poliesportiu en el barri veí de la Trinitat 11 del metro durant els caps de setmana i dies
Nova. festius per tal de cobrir les necessitats del barri.

Posarem en marxa un Pla integral de millora de


10. La Trinitat Nova l'accessibilitat per a les connexions del barri amb
la resta del districte. Són prioritàries les obres
38. per a millorar:
Continuarem amb els projectes de remodelació i
millora de l'espai públic. - la urbanització dels carrers.

39. - l'oferta de transport públic mitjançant la con-


Promourem l'extensió dels eixos comercials de solidació del servei de bus a demanda.
Nou Barris dins del barri.
- ampliar les voreres i eliminar barreres arquitec-
40. tòniques.
Impulsarem la construcció d'una guarderia, in-
closa en el pla d'equipaments del districte i llar- - soterrar cables elèctrics.
gament demanada pels veïns.
45.
41. Realitzarem les obres de millora de la pista es-
Continuarem el projecte de recuperació dels ter- portiva a l'espai del Campillo de la Virgen.
renys de l'antic camp de futbol per a activitats
esportives a l'aire lliure i la reordenació de les 46.
Feixes. Promourem millorar les instal·lacions del castell
de Torre Baró.

60
NOU BARRIS

12. Ciutat Meridiana ció d'un espai polivalent per a albergar casals de
joves, persones grans i entitats veïnals.
Els problemes d'accessibilitat i connectivitat són
centrals a Ciutat Meridiana, i estan hipotecant 52.
l'activitat comercial i social a la zona alta del ba- Millorarem les instal·lacions i insonorització del
rri. El mercat de Núria situat en aquesta zona està centre cívic.
tancat i el Consorci d'Educació amenaça amb
traslladar l'escola d'adults, que realitza una tasca
fonamental en el barri i és l’únic equipament que 13. Vallbona
queda en aquesta zona, a la part més baixa. Veïns
i alumnes defensen el manteniment d'aquesta 53.
escola en el lloc on està situada actualment; l'es- Prioritzarem la posada en marxa de les millores
cola ha de millorar les seves instal·lacions per a urbanístiques pendents per a la connexió del barri
adaptar-se al nou model de Centres de Formació amb el districte de Sant Andreu i amb el municipi
d'Adults (CFA) sense renunciar a la seva ubicació de Montcada i Reixac a través de la urbanització
actual. de la riera del Besòs i del Rec Comtal.

47. 54.
Impulsarem actuacions que millorin les condicions Exigirem a Adif el compliment del compromís de
d'accessibilitat amb una atenció especial a la fina- soterrar les vies del tren, amb l'assignació pressu-
lització de les escales mecàniques entre l’avinguda postària concreta i calendari d'execució.
dels Rasos de Peguera i el carrer del Pedraforca, i
entre el carrer de les Agudes i l'estació de metro. 55.
Impulsarem la creació d'una guarderia municipal.
48.
Desplegarem íntegrament totes les mesures i re- 56.
formes incloses en el Pla de Barris de 2016-2020 Traslladarem les instal·lacions actuals del Casal
que, àdhuc comptant amb un pressupost especí- del barri, molt deteriorades, a un centre poliva-
fic, no s'han dut a terme íntegrament. lent (situat en un edifici actualment en desús que
s’hauria de reformar) compartit amb altres enti-
49. tats i amb el Casal per a persones grans.
Desenvoluparem un Pla de Seguretat i de Civis-
me, amb més recursos perquè els cossos policials 57.
puguin combatre amb més eficàcia les pràctiques Promourem les millores oportunes per a adaptar
incíviques i delictives. Entre altres coses, promou- les instal·lacions del camp de futbol a les necessi-
rem la instal·lació d'una nova comissaria que ser- tats existents.
veixi també a Torre Baró i a Vallbona (zona nord),
amb més vigilància i més presència policial per a
combatre les ocupacions i els actes incívics.

50.
Impulsarem plans específics per a ajudar la reha-
bilitació dels habitatges.

51.
Proposem la construcció d'un espai infantil per a
activitats d'oci i reforç escolar, així com la instal·la

61
62

9
SANT ANDREU
BARRI A BARRI

63
SANT ANDREU

Sant Andreu és un districte popular, amb una im- Casernes de Sant Andreu, en el futur parc lineal
portant tradició industrial i obrera, tot i que no és sobre les vies de ferrocarril i a l'entorn de l'estació
socialment homogeni. S'hi observen diferències de La Sagrera, el desenvolupament de la qual com
importants entre els barris que estan a tocar del a futur nus intermodal de transport és una priori-
Besòs -la Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pas- tat per a la ciutat.
tor-, amb una població majoritàriament de ren-
des baixes i un percentatge de titulats superiors Estudiarem mesures per a evitar que es produei-
que no arriba al 5 %, i altres barris que presenten xin afectacions quan es dugui a terme progres-
una composició més equilibrada. La presència de sivament la reforma de la Meridiana, mitjançant
grans infraestructures de transport com les vies el reforç del transport públic i la dotació de noves
de ferrocarril i les vies d'accés Meridiana i Rondes, places d'aparcament per a evitar la congestió del
condiciona fortament la configuració dels barris. trànsit als carrers interiors.

El nombre de delictes no ha fet més que augmen- Desplegarem plans específics i transversals d'ac-
tar durant els últims anys. Les queixes són cada tuació urgent en matèria d'habitatge en les àrees
vegada més freqüents i generen alarma social, es- que pateixen amb més cruesa els efectes de la crisi
pecialment els robatoris en domicilis. Impulsarem i la desigualtat, amb una atenció especial als bar-
un pla per a garantir la seguretat i per a combatre ris del Besòs.
la delinqüència.
Dissenyarem plans educatius per a reduir els alts
Reforçar la xarxa d'equipaments és una prioritat a índexs d'obesitat, més acusats a la Trinitat Vella, al
tots els barris. Impulsar nous equipaments serà un Bon Pastor i a Baró de Viver.
dels eixos principals d'actuació en els projectes de
transformació urbana, com en el de les antigues


Impulsarem un pla per
a garantir la seguretat
i per a combatre
la delinqüència.
64
6 REPTES
PER AL DISTRICTE DE SANT ANDREU

1
Ampliar la xarxa d'equipaments.

2
Garantir la seguretat.

3
Implementar un programa de convivència i valors cívics a l'espai públic
basat en l'ordenança pública de civisme.

4
Fer dels polígons d'activitat econòmica del Besòs
(la Verneda industrial, el Bon Pastor o el polígon Montsolís) una
superfície productiva «de proximitat», dotant aquests àmbits de les
infraestructures de serveis i de qualitat de l'espai urbà que són exigibles
en els entorns més residencials.

5
Dissenyar una estratègia integral d'esport i salut amb programes
específics, tant en centres educatius com a nivell general, d'hàbits
saludables en nutrició i pràctica d'exercici.

6
Consolidarem l'Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU)
de Sant Andreu.

65
31 PROPOSTES PER A SANT ANDREU I ELS SEUS BARRIS:

1. La Trinitat Vella 8.
Promourem la col·laboració amb el centre comer-
1. cial La Maquinista per a resoldre els problemes de
L'actuació prioritària en el barri és l'enderroca- mobilitat durant els caps de setmana i millorar les
ment de l'antiga presó de la Trinitat, acordat amb condicions socials del barri.
la Generalitat, i la construcció de nous equipa-
ments i edificis per tal de facilitar nous allotjaments 9.
als veïns dels habitatges afectats per problemes Impulsarem mesures efectives per a reactivar el po-
estructurals. lígon industrial, en millorarem els serveis, els equi-
paments i les connexions viàries.
2.
En el complex d'equipaments Porta Trinitat hi pro- 10.
mourem la construcció d'un hotel d'entitats, una Orientarem el projecte educatiu del nou centre de
residència per a persones grans i un centre per als formació professional Cristòfol Colom tant a la
serveis socials. formació en jardineria i horticultura com als perfils
laborals requerits per les empreses del polígon in-
3. dustrial que envolta el veïnat.
Incrementarem les zones d'aparcament per a resi-
dents (àrees verdes) com ja s'ha fet a la Sagrera i al 11.
Congrés. Promourem el projecte museístic de les Cases Ba-
rates i continuarem amb la quarta fase de la cons-
4. trucció d'habitatges per al reallotjament dels veïns.
Les màfies que es dediquen a l'ocupació il·legal han
provocat conflictes de convivència i han generat 12.
alarma social fins a situar-se com la principal preo- Acabarem les obres i impulsarem la inauguració del
cupació del barri. Les combatrem amb fermesa. nou mercat.

5.
Impulsarem campanyes per a la promoció del civis- 4. Sant Andreu de Palomar
me. Donarem importància al manteniment de l'es-
pai públic i reforçarem la neteja. 13.
Iniciarem la construcció del nou mercat.

2. Baró de Viver 14.


L’Escola de la Maquinista és la que fa més temps
6. que està allotjada en barracons de manera provisio-
Impulsarem de manera prioritària i conjuntament nal a Barcelona. Impulsarem de manera prioritària
per als barris de Baró de Viver i el Bon Pastor un pla el seu emplaçament definitiu en un nou edifici.
d'actuació per a reforçar la seguretat i una campa-
nya per a millorar el civisme i la neteja. 15.
Finalitzarem el projecte d'un nou poliesportiu a les
7. antigues Casernes de Sant Andreu.
Promourem de manera prioritària la construcció
d'un nou camp de futbol, projecte que està pen-
dent des de fa més de trenta anys. 16.
Impulsarem un pla de mobilitat per a resoldre els
problemes d'estacionament i de congestió del tràn-
3. El Bon Pastor sit generats per la conversió en zona de vianants

66
SANT ANDREU

del carrer Gran de Sant Andreu i el nou carril bici del 24.
carrer del Segre. Estudiarem la dotació d'espais d'esbarjo suficients i
adequats per a gossos al parc de la Pegaso.

5. La Sagrera
6. El Congrés i els Indians
17.
Més enllà de la importància ferroviària de l'esta- 25.
ció de La Sagrera, el desenvolupament del projec- És prioritària la remodelació i urbanització de la
te urbà és una condició necessària per a lligar els plaça del Canòdrom, projecte consensuat amb els
diferents barris de Sant Andreu i Sant Martí que veïns.
envolten les actuals infraestructures. L'Ajunta-
ment liderarà la transformació d'un territori on es 26.
troba una part molt important de sòl de la ciutat Aprovarem mesures de revitalització del comerç
(uns 300.000m2) destinat a habitatge de protec- com un mitjà per a restaurar l'activitat social i
ció, i una reserva rellevant de parc públic i terciari econòmica del barri.
productiu.
27.
18. El barri, planificat durant el Congrés Eucarístic de
Quan s’hi construeixi l'estació de l'AVE, l'execució 1952, afronta des de fa anys un problema d'envelli-
de la qual és una prioritat, la Sagrera serà un pol fo- ment de la població, compensat en part per l'arri-
namental del transport públic de la ciutat. bada d'immigrants. Assegurarem els serveis ade-
quats per a la gent gran.
19.
La reforma de la Meridiana, amb la incorporació
d'arbratge i carrils bici en el centre de la calçada, 7. Navas
obligarà a reorganitzar la mobilitat a l'interior del
barri a fi de compensar les possibles afectacions 28.
del trànsit. Posarem en marxa un pla de seguretat per a com-
batre la delinqüència i l'activitat de les bandes que
20. operen a l'entorn de la plaça de Ferran Reyes.
Durant el proper mandat es finalitzarà la construc-
ció del complex esportiu del Camp del Ferro. 29.
Sancionarem les conductes incíviques a l'entorn de
21. l'avinguda Meridiana.
És prioritària la construcció d'un nou institut públic
al barri. 30.
Durem a terme una campanya per a la reducció de
22. les molèsties pel soroll dels locals d'oci nocturn.
Impulsarem el trasllat de la guarderia municipal,
actualment en mòduls, a un emplaçament definitiu 31.
i construirem un nou aparcament. Impulsarem actuacions encaminades a solucionar
els problemes d'inseguretat i de falta de neteja en
23. el barri.
Impulsarem el projecte de rehabilitació de la his-
tòrica Torre del Fang i la restauració dels jardins.

67
68

10
SANT MARTÍ
BARRI A BARRI

69
SANT MARTÍ

El districte de Sant Martí ha estat el que ha ex- tarem a terme la urbanització de l'únic tram del li-
perimentat les més grans transformacions en els toral de la ciutat, entre els carrers de Bac de Roda i
últims anys, no només urbanístiques, sinó també Selva de Mar, que continua pendent, i la farem amb
socials i econòmiques. Aquests canvis continuen visió metropolitana. S'han de regular les activitats
en l'actualitat. Després de la desaparició de les d'oci en tot el front marítim i les platges, perquè
grans indústries del segle passat, la creació de siguin compatibles amb la convivència. Són també
nous barris, a la Vila Olímpica i a Diagonal Mar, i la necessàries mesures per a combatre l'augment de
implantació de noves empreses han marcat l'evo- la delinqüència i dels comportaments incívics en
lució del districte i continuaran fent-ho en el futur. tot el districte.

La composició social del districte és molt diversa, Proposarem que el parc de les Glòries aculli la nova
amb barris tradicionals, com els del Poblenou, seu del Parlament de Catalunya, un edifici em-
el Clot i el Camp de l'Arpa, en els quals predomi- blemàtic, modern i polivalent que miri cap al futur
nen les rendes mitjanes, al costat de barris més i que completi la personalitat de la plaça amb el
populars, com els del Besòs i la Verneda, on s’hi monument a Ildefons Cerdà, reconeixement que
concentren les rendes més baixes, i d’altres que la ciutat li deu. El parc pot proporcionar un gran
concentren les noves centralitats, amb les rendes espai per a les arts creatives davant del museu del
més altes. disseny (Disseny HUB Barcelona), amb festivals
permanents d'arts al carrer sis mesos l'any. Seran
Durant els últims vint-i-cinc anys, la població del la porta d'entrada al districte de les Indústries Cul-
districte s'ha incrementat en deu mil persones: turals i Creatives (ICC) de Barcelona en el 22@. Re-
tres mil a la Vila Olímpica, cinc mil a Diagonal Mar cuperarem el projecte original de la Torre Agbar
i dos mil en els sectors del 22@. En aquest context perquè sigui un gran hotel iconogràfic de la ciutat.
d'increment demogràfic, l'oferta escolar no s'ha
adaptat a les noves necessitats. Les deu escoles Desplegarem plans específics i transversals d'ac-
i els cinc instituts del Poblenou i dels barris limí- tuació urgent en matèria d'habitatge a les zones
trofs estan saturats. Per tal de satisfer la demanda més desfavorides amb una atenció prioritària als
creixent, el Consorci Educatiu ha recorregut a si- barris del Besòs treballant de manera coordinada,
tuar els nous centres en instal·lacions provisionals, amb els ajuntaments veïns, especialment amb el
s'han creat noves línies i s'ha incrementat la ràtio de Sant Adrià de Besòs.
d'alumnes per aula. En conseqüència, la qualitat
de l'ensenyament s'ha vist afectada negativament
i s’ha dificultat la planificació dels plans educatius.
Si volem revertir aquesta situació és vital la cons-
trucció d'un nou institut al Poblenou que atengui
els alumnes de l'entorn.

Continuar amb el desenvolupament del 22@ és


una prioritat tant per al districte com per a la ciu-
tat, tot mantenint un equilibri d'usos que en ga-
ranteixi la sostenibilitat, juntament amb una se-
guretat i mobilitat adequades. Hem d'assegurar
l'oferta d'habitatge assequible i els equipaments
necessaris, així com potenciar l’activitat comercial.

Un altre aspecte fonamental és la determinació


dels usos i la urbanització de la façana litoral. Por-

70
7 REPTES
PER AL DISTRICTE DE SANT MARTÍ

1
Impulsar les transformacions urbanístiques pendents.

2
Ampliar l'oferta educativa.

3
Implementar un programa de convivència i valors cívics a l'espai públic
basat en l'ordenança pública de civisme.

4
Garantir la igualtat d'oportunitats a tot el districte.

5
Reduir l'impacte negatiu de les obres de l'AVE
i de les Glòries en els barris afectats.

6
Incrementar la seguretat i la qualitat del servei de neteja.

7
 Fer dels polígons d'activitat econòmica del Besòs
(la Verneda industrial, el Bon Pastor o el polígon Montsolís) una
superfície productiva «de proximitat», dotant-los de les infraestructures
de serveis i de qualitat de l'espai urbà que són exigibles en els entorns
més residencials.

71
49 PROPOSTES PER A SANT MARTÍ I ELS SEUS BARRIS

1. El Camp de l'Arpa del Clot metin revitalitzar el teixit social, augmentar la den-
sitat d'habitatge i afavorir la implantació de comerç
1. de proximitat a la zona 22@.
Impulsarem la reforma integral dels jardins de Can
Miralletes, que garanteixi l'accessibilitat del passat- 10.
ge entre els carrers de la Indústria i del Pare Claret. Finalitzarem les obres dels nous equipaments es-
colars en els terminis establerts, per poder suprimir
2. els barracons i ampliar les places de primer d'ESO.
Adequarem l’àrea d’esbarjo per a gossos als jardins
de Can Miralletes. 11.
Instarem a posar en funcionament el nou CAP el
3. 2020, d'acord amb el conveni subscrit amb la Ge-
Assegurarem l'entorn adequat per a l'Institut neralitat i el Consorci Sanitari el 2016.
Moisès Broggi i l'Escola Miralletes.

4. La Vila Olímpica del Poblenou


2. El Clot
12.
4. Com a resultat de l'assumpció de competències per
Impulsarem de manera prioritària la construcció part de l'Ajuntament de la gestió directa del Port,
d'habitatge assequible a la plaça de les Glòries, tal serà necessària una transformació integral del Port
com està planificat, juntament amb les altres ac- Olímpic que permeti un ús ciutadà més intens en
tuacions de la urbanització del parc urbà i la refor- el marc del conjunt del Front Litoral, que reforci el
ma de la plaça. paper de l'Escola Municipal de Vela i impulsi un nou
centre d'esports nàutics. Donarem així resposta a
5. una demanda popular important i creixent en una
Proposarem la plaça de les Glòries com a seu del ciutat que mira al mar.
nou Parlament de Catalunya amb un edifici em-
blemàtic, modern i polivalent que miri al futur i que Serà també necessari reformular l'oferta de restau-
completi la personalitat de la plaça amb un monu- ració i oci dins del port.
ment a Ildefons Cerdà.
No podem demorar més la gestió de la formalitza-
6. ció dels acords amb la Generalitat i la planificació
Posarem fi a la venda il·legal. de les actuacions que s'han de dur a terme. Con-
sensuarem el programa d'usos amb les entitats i els
7. operadors comercials per tal de garantir la conti-
Remodelarem el paviment del carrer de Rogent. nuïtat de les activitats fins a l'inici de les obres.

8. Crearem la figura d'un Coordinador o Responsable


Regularem els semàfors del nou tram de la Meri- del Port Olímpic perquè gestioni des de la proximi-
diana que, a més, s'adaptaran a les persones amb tat, amb una interlocució nítida i identificable amb
discapacitat visual. els teixits comercials i veïnals dels barris propers,
del districte de Sant Martí i de la Ciutat.

3. El Parc i la Llancuna del Poblenou 13.


Impulsarem la millora dels accessos a la zona lúdica
9. i a les platges.
Impulsarem un pla de barri amb mesures que per-

72
SANT MARTÍ

14. zar el projecte bàsic per a l’ampliació del Centre Cí-


Exigirem les obres que garanteixin l'accessibilitat vic de Can Felipa que ara comparteix espai amb el
de l’estació de metro Ciutadella-Vila Olímpica, a Centre Esportiu Municipal (CEM).
més de promoure el projecte d'una nova sortida
d'aquesta estació més pròxima a l'Hospital del Mar. 21.
Impulsarem un pla per a preservar i posar en va-
lor l'important patrimoni històric industrial del
5. El Poblenou Poblenou.

15. 22.
Revisarem la superilla posada en marxa fa dos anys Finalitzarem les obres i establirem el pla d'usos de
entre els carrers de Badajoz, Pallars, la Llancuna i la plaça de Sant Bernat Calbó.
Tànger. Mantindrem l'objectiu de fer que la ciutat
sigui més sostenible i ofereixi més espai per a la
ciutadania, però ho farem amb el consens dels re- 6. Diagonal Mar i el Front Marítim del
sidents i de les empreses de la zona. Poblenou

16. 23.
Actualitzarem el projecte del 22@, especialment el És una prioritat completar la urbanització del tram
nord del districte, i l'adaptarem a les necessitats ac- del passeig Marítim comprès entre els carrers de
tuals de la ciutat. És un bon lloc per a assajar noves Bac de Roda i la Selva de Mar, soterrant els aparca-
tipologies d'edificació residencial que incorporin ments que ara estan en superfície.
un fort accent de sostenibilitat i superin els preju-
dicis respecte a les construccions en altura com a 24.
solució per a l'habitatge assequible de lloguer. Redissenyarem l'encreuament entre la rambla de
Prim i la Diagonal.
17.
Promourem un acord amb el gremi de restauració 25.
i les entitats del barri per a ordenar les terrasses de Garantirem el manteniment adequat del parc de
manera proporcionada a l'interès públic, sense per- Diagonal Mar per a preservar-ne la biodiversitat.
judicar l'ocupació ni l'activitat econòmica.
26.
18. Promourem mesures per a reduir la contami-
Promourem projectes de reforma urbana basats en nació i les males olors provinents de la xarxa de
la prioritat per als vianants que enllacin el nucli his- sanejament.
tòric del Poblenou amb altres zones per a vianants
de la ciutat. 27.
Impulsarem la finalització de les obres dels nous
19. equipaments escolars en els terminis establerts,
Impulsarem la finalització de les obres de l'escola per a posar fi als barracons i ampliar el nombre de
de la Mar Bella. les places de primer d'ESO.

20. 28.
Realitzarem el projecte executiu del nou centre Revisarem i millorarem les condicions higièniques i
poliesportiu municipal al costat del nou institut de els usos de la platja canina.
secundària Maria Espinalt, al carrer de la Llacuna.
Amb aquesta actuació es dotarà el barri amb els 29.
equipaments esportius adequats i es podrà realit- Farem nostres les conclusions de la comissió no

73
SANT MARTÍ

permanent d'usos del Fòrum, i impulsarem un quistat en el barri. El pla incorporarà el barri de la
pla integral per a la zona amb la participació dels Verneda i la Pau.
veïns, les universitats i les empreses, així com els
ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i altres muni- 36.
cipis de l'àrea Metropolitana. Estudiarem mesures per a la reducció de la conta-
minació produïda per la planta incineradora Ter-
30. sa de Sant Adrià de Besòs.
Abordarem la reforma del front litoral de la ciutat
amb una planificació de les diferents actuacions 37.
per a una gestió més eficaç dels recursos públics Elaborarem un pla específic per a les millores ur-
i privats. Reordenarem les concessions del front banístiques dels barris del Besòs: Ciutat Meridia-
marítim i completarem la reforma del passeig na, Torre Baró, i la Mina a Sant Adrià de Besòs (via
Marítim amb les dotacions necessàries per trobar Consorci).
solucions que suavitzin les barreres que encara
queden entre la ciutat i el mar.
8. Provençals del Poblenou

7. El Besòs i el Maresme 38.


Impulsarem el desenvolupament i la urbanització
31. dels sectors del 22@, incloent-hi habitatge, equi-
Convocarem una taula de treball per a afrontar paments i comerç de proximitat, amb l'objectiu
el problema d'edificis amb patologies estructu- de revitalitzar el barri i afavorir la seguretat a l'es-
rals. En aquesta taula hi haurà representació de pai públic.
persones afectades, comunitats de veïns, partits
polítics i tècnics del districte, i impulsarem un 39.
pla d'actuació per a rehabilitar els edificis amb Impulsarem la finalització de les obres dels
aquestes patologies. nous equipaments escolars dins dels terminis
establerts.
32.
Reforçarem els serveis d'atenció de les perso- 40.
nes que necessitin cures especials i promourem Reforçarem les tasques de manteniment i ade-
la construcció d'una nova residència per a gent quació de la Gran Via, aprofitant la finalització de
gran, juntament amb habitatge de lloguer social. les obres del túnel entre la plaça de les Glòries i la
rambla del Poblenou.
33.
Reforçarem les tasques de neteja i manteniment
de la rambla de Prim. 9. Sant Martí de Provençals

34. 41.
Impulsarem un pla de manteniment i adequació Completarem la reforma de la plaça dels Porxos,
de les pistes poliesportives Pistes Vermelles a la que es troba actualment en fase de definició dels
rambla de Prim, imprescindibles per a la pràctica usos i del mobiliari urbà.
de l'esport de joves i nens.
42.
35. Impulsarem la urbanització del sector Prim per
Impulsarem un pla de xoc per a combatre els a construir-hi habitatge i equipaments d'acord
greus problemes de l'ocupació il·legal, el narco- amb el projecte guanyador del concurs, que en
tràfic i la delinqüència organitzada que s'han en- preveu la connexió amb el futur parc sobre les

74
SANT MARTÍ

vies de la Sagrera. Trajana.

43. 47.
Impulsarem la realització conjunta dels projectes Reforçarem el manteniment i la neteja i millora-
de reforma de l'espai Pere Calafell, on s’hi ubicarà rem la il·luminació de la rambla de Prim.
una escola de música, i de l’escola bressol munici-
pal l’Esquitx. 48.
Consolidarem el Pla Comunitari que encara no ha
estat íntegrament implementat.
10. La Verneda i la Pau
49.
44. Continuarem amb el programa d'ajudes a les
Impulsarem un pla de xoc per a combatre els comunitats de veïns d'alta vulnerabilitat dels
greus problemes de l'ocupació il·legal, el narco- habitatges d’Adigsa perquè puguin rehabilitar
tràfic i la delinqüència organitzada en els barris els seus edificis mitjançant l'assistència tècnica i
de la Verneda, la Pau i el Besòs, posant l'accent social que proporciona l'Ajuntament a través de
principalment en les tasques de vigilància i el con- l’IMHAB. És urgent solucionar-ne els problemes
trol dels punts de venda de drogues. d’aluminosi i instal·lar-hi nous ascensors.

45.
Durem a terme la reforma integral del passatge
de Ca n’Oliva amb la finalitat de facilitar la vida
social i familiar quotidiana a l'espai públic.

46.
Impulsarem els projectes de reforma integral de
la plaça de la Palmera de Sant Martí, centre cívic
i cultural del barri, i del pont Santander de la Via


Desplegarem plans
específics i transversals
d'actuació urgent en
matèria d'habitatge a les
zones més desfavorides
75