You are on page 1of 24

ARBORETUM DE SANT GUILLEM DE CANIGÓ

Office Nationale des Forêts

Aquest arborètum està situat sota mateix el refugi de Sant Guillem, al municipi de Le Tech
(Vallespir). La gestió corre a càrrec de l’Office Nationale des Forêts. Tenen la base d’operacions a
Prats de Molló (carretera d’Espanya). Deu fer unes 6 Ha. Alguns senders poden estar
«embroussaillés» i les ortigues piquen a base de bé. Les etiquetes a peu d’arbre i les sigles pintades
en algunes escorces ajuden a identificar, amb aquesta guia, els arbres. Des del terra es pot veure,
però no pas sempre, com són les fulles o les pinyes. Cal molta paciència per anar esbrinant com
distingir una espècie d’una altra. Si passem amb pressa no podrem distingir res. Per la vall hi ha
milers i milers de coníferes plantades, sense etiquetar.
Picea engelmannii A1
Típica de les Muntanyes Rocalloses (Canadà, Estats Units). Viu entre 900 i 3600 m snm. Pot
arribar als 40 m d’alçada. Volta de canó fins 4,5 m. Escorça que s’escrostona amb plaques
rodones de 5-10 cm d’amplada. Fulletes de 15-35 mm de longitud, blavoses (amb dues bandes
a la part de baix). S’empra per a fer paper, en la construcció, instruments musicals (guitarres,
arpes). O simplement com a arbre de Nadal. Se’n fan infusions, contra càncer, problemes
respiratoris. Externament, contra malalties de la pell.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
++++++++++++

Pinus cembra A2
Fa com a molt 25 m d’alçada. Les fulles estan agrupades en grups de 5. És típic dels Alps i
dels Carpats. Les fulletes tenen 2 canals resinífers (Pinus sibirica en té 3). Pot resistir
temperatures de 50 graus centígrads sota zero. Es poden aprofitar els pinyons (per a
aromatitzar licors). Se n’aprofita la futa, per exemple, per a fer escultures, o taulons per a les
saunes, o protecció de l’interior de les parets. És molt olorosa. La pinya figurava a l’escut
suís en temps dels romans. Es pot fer com a bonsai. Inhibeix a sota el creixement d’herbes.
S’empra com a condiment o com a tint.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Larix kaempferi A3
És típic del Japó. Caducifoli, fins a 40 m d’alçada, volta de canó fins a 3 m.
Fulletes de 20-5o. A l’hivern es tornen ataronjades. Borrons primaverals entre
rosades i marrons. Pinyetes de 2-3.5 cm amb 30-50 esquames. Moltes es queden
a l’arbre. Es fa entre 500 i 2900 m d’altitud, fora de terrenys entollats. A més de
al Japó se’l planta a la Gran Bretanya i Irlanda. La fusta s’empra en peces per a
la construcció o per a postes de tancats.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Larix decidua A4
És l’especie més coneguda del gènere. És típic dels Alps i dels Carpats.
Caducifoli, aguanta les fulles groguenques a l’hivern. Suporta temperatures
de 50 graus centígrads sota zero. Viu entre les cotes 1000 i 2000 m snm.
Hom la considera espècie pionera a l’hora de colonitzar esllavissades o
pastures. No suporta terrenys entollats. Pot arriba a fer 45 m d’alçada. I fer
7 m de volta de canó. Rames principals dretes i secundàries colgant.
Fulletes de 35 mm. Pinyetes de 2-6 cm amb 30-70 esquames de color verd
vermellós primer i marró després. Poden aguantar-se a l’arbre anys.
S’empra contra cistitis, càlculs urinaris, tènia, diarrees, sarna, càlculs
biliars, manca de menstruació, ferides. Una branqueta posada a la boca
evita la sensació de set i esgotament provocats pel vent calent dels Alps
(foehn). L’escorça dels arbres joves s’empra en adoberies i per fer-ne un tint negrós. La fusta és vermellosa, al centre, o
grogosa si ha crescut en fondals temperats. Se n’han fet cases als Alps. Resisteix molt bé l’aigua. Perquè no es blinqui,
cal deixar-la dins l’aigua un any i un altre any a la intempèrie. Se’n fan també botes de vi. L’anomenada trementina de
Venècia originalment es fabrica amb la resina d’aquesta espècie. Se’n pot recollir (la resina) des de maig a setembre,
fins a 3 Kg per arbre. La trementina és líquida transparent, una mica grogosa, amb olor a llimona, de sabor acre. És molt
soluble en alcohol. La colofònia que se’n pot fer és molt bona per a vernissos. A Espanya, però, es ven com a
trementina de Venècia la pyx liquida feta amb pi de Galícia. Conté a més d’oli essencial i resina, àcid succínic, amargs i
arabinogalactans. Els arabinogalactans són polisacàrids immunostimulants. Calmen la histèria del sistema immunitari,
però quan cal activen les defenses (citocines, NK, TNF). Són especialment útils en infeccions d’otorinolaringologia
recidivants o quan hi ha metàstasis a partir de càncer de fetge o de còlon.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pinus nigra ssp. pallasiana A6


És la subespècie típica de Grècia i Turquia, i Crimea. Es sol trobar entre 250 i 1600 m snm.
Prefereix terrenys calcaris. Fusta amb força resina. Té propietats com herbicida, condiment, tint,
vermífug.

PINUS NIGRA: salzmannii (lila), laricio (blau), nigra (verd), dalmatica (vermell), pallasiana (ocre)

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus heldreichii B1
És típic dels Balcans, però es pot trobar al Sud d’Itàlia (parc nacional del
Pollino). Viu entre 900 i 2500 m snm. Pot arribar a fer 35 m d’alçada i 6 m de
volta de canó i viure 1300 anys (Baikushev). Pot resistir fredorades de 45 graus
centígrads sota zero, i ventades fortes. Es planta a parcs i jardins, amb el nom de
Pinus leucodermis. Fulles de 4.5-10 cm de longitud per 1.5-2 mm de gruix, en
parelles. Pinyes de 5-9 cm amb esquames primes i fràgils, blavoses primer i
després marrons.
Pinus contorta ssp. murrayana B2
Es fa a l’Oest de Nord-Amèrica. Pot arriba a 50 m d’alçada. Fulles de 3-7 cm de
longitud, en parelles, i una mica retorçades. Pinyes de 3-7 cm, amb esquames
espinoses que s’obre al madurar. S’ha plantat a Nova Zelanda i Escandinàvia. Els
sioux l’empraven per a construir tendes de campanya, per la seva lleugeresa.
S’empra com a depuratiu, purgant, antisèptic, diürètic, bronquial, com a tint o
com a condiment; i contra malalties de transmissió sexual, ferides, tuberculosis

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus uncinata B3
Es fa als Pirineus i als Alps centrals i occidentals. Als Alps orientals, i als Carpats es
fa la ssp. mugo del Pinus mugo, de port menys elevat (fins a 4 m). Als Pirineus a
vegades es fa recte i dret (fins a 20 m), a vegades creix ramificat, gruixut i corbat
des de la base, i a vegades es fa com arbustiu, molt ramificat, com arrapat a les
roques, a l’estil alpí. Se’n fan repoblacions al Moncayo i al Guadarrama, per
exemple. És el pi típic de l’alta muntanya (estatge subalpí) pirinenca, almenys als
Pirineus orientals i als Centrals. És més corrent trobar-lo entre 1700 m snm i 2200 m
snm, però ocasionalment pot atènyer els 2700 o baixar als 1200 m snm. Pot viure
més de sis segles. L’escorça és fosca, i colonitzada normalment per líquens, com ara
Usnea barbata, Evernia prunastri. Potser un dels boscos de pi negre més esplèndids
sigui el del parc nacional d’Aigües Tortes. Es pot hibridar amb el Pinus sylvestris (x
digenea). Les fulles són fosques, de 3 a 8 cm de longitud i 1.5-2 mm de gruix, una
mica aspres al tacte i una mica punxents. Estan disposades per parelles. El fullatges és dens. Pinyes subsèssils,
asimètriques, de 5-7 x 2-3 cm amb esquames assolellades o mirant cap el Sud amb escut recorbat cap enrere (d’on li ve
el nom científic). Viu entre 1200 i 2500 m snm. No suporta les sequeres prolongades. S’ha emprat contra asma, tos,
refredats, gota, mala circulació, dolors musculars, reuma, cansament. Conté arabinogalactans. De la fusta se’n poden fer
esclops. S’aprofiten les branquetes apicals per a fer bafs contra l’asma, la tos o la debilitat cardíaca, contra cistitis, cucs
intestinals, mala circulació, gota, infeccions urinàries, immunodepressió, reuma, tuberculosi. Externament s’empra
contra abscessos, cremades, dolors musculars, ferides, úlceres. . O la resina o l’oli essencial, contra infeccions de vies
respiratòries o urinàries. Les fulles poden servir per fer una tisana per escalfar-se a l’ hivern i de passada obtenir una
mica de vitamina C. Una creu feta amb les rames posada front la llar de foc evita que els mals esperits. Sobre la porta de
la casa, atrau alegria duradora. Sobre el llit, redueix malalties. Si es menja un pinyonet cada dia (d’una pinya collida la
nit de Sant Joan) això immunitza gairebé de les armes de foc. Dur una pinya a la butxaca ens ajuda a estar més eixerits a
la vellesa.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus peuce B4
És de Macedònia i països del voltant. Viu entre 1000 i 2200 m snm. Pot arribar als 40
m d’alçada. Té les fulles en grups de 5, de 6-11 cm de longitud. Pinyes de 8-16 cm.
Resistent a fongs. Es planta en parcs i jardins. Aguanta fredorades de 45 graus
centígrads sota zero i temperis forts.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pinus wallichiana B5
És de l’Himàlaia. Fulles en grups de 5, pinyes cilíndriques que pengen. S’ha
plantat a Guadarrama. S’ha emprat com antisèptic, diürètic, rubefaent,
antihelmíntic, sudorífic, herbicida, condiment, tint.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pinus armandii B6
És de la Xina. Es fa entre 1000 i 3300 m snm. Creix fins a 40 m amb volta de canó fins
4,5 m. Fulles en grups de 5, de 8-20 cm. Pinyes de 9-22 x 6-8 cm amb esquames
gruixudes. Pinyons de 10-16 mm de longitud, comercialitzats. Fusta emprada en al
construcció. Plantat a parcs i jardins. Hi ha dues varietats en perill d’extinció:
dabeshanensis, mastersiana. La primera és de Dabie, i la segona de Taiwan.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus strobus B7
És de la part central del NE de Nord-Amèrica on es coneix com a Tree of Great Peace.
Li agraden els terrenys humits però ben drenats, de climes freds. Pot arribar a 40 m
d’alçada i 4.5 m de volta de canó. Creix ràpid: en 20 anys arriba a 210 m. Pinyes a
partir dels 30 anys. Escorça primer força llisa, gris verdosa. Fulles de 6-12 cm en
grups de 5. Pinyes de 7-15 cm. No suporta la contaminació. Es regenera bé després
d’un incendi. Sensible a fongs. Bona fusta, emprada en marcs de portes o finestres o
revestiments interns, que desprenen durant anys una molt bona olor. Tisana amb molta
vitamina C. Càmbium comestible (ric en resveratrol), bo per a persones i bestiar. Les
pinyes joves també es poden menjar, per acompanyar la carn. Pinyons també
aprofitables per menjar. Resina bona per a impermeabilitzar juntes de barques. S’ha
emprat, sobre tot les pinyes, com a diürètic, emol·lient, mucolític, condiment, tint. Es
fa un ungüent amb la seva pyx liquida, cera d’abella i mantega, per guarir ferides
infectades. La polpa remullada també s’aplica a ferides. La seva pyx liquida barrejada amb cervesa s’ha begut per
eliminar la tènia. La pyx liquida amb sofre elimina la caspa. Figura com emblema dels estats d’Ontario, Maine,
Michigan o de la ciutat de Vermont.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus jeffreyi B8
És de Califòrnia. Es fa entre 1500 i 2900 m snm. Pot arribar als 50 m d’alçada. Es
fulles estan en grups de 3, són força rígides i de color verd grisós, glauc, de 12-23
cm. Pinyes de 12-24 cm, porpres de joves, marró clar al madurar, amb punta de les
esquames doblegada cap avall. Fusta amb olor de vainilla o llimona o poma, degut
a l’heptà. Plaques de l’escorça menors que les del Pinus ponderosa (amb gust de
trementina). Tolera terrenys amb serpentina

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus ponderosa B9
És de l’Oest dels Estats Units. És emblema de Montana. Escorça ataronjada,
amb solcs negrosos. Fulles en grups de 3. Pot arribar a fer 70 m d’alçada. Se
n’han descrit subespècies: ponderosa, scopulorum, brachyptera, benthamiana,
arizonica, stromiae. S’ha emprat contra la febre, dermatosis, cucs intestinals,
oftàlmies, retenció de líquids, i per guarir ferides, i com a condiment, o com a
tint.
Pinus nigra salzmannii B10
La Pinassa de la subespècie típica de la muntanya mitjana del llevant
hispànic, pot arribar a fer 30 m d’alçada, amb el tronc força recte. Les
fulles són d’un verd fosc intens, gruixudetes i una mica punxents, de 9-
17 cm. Pinyes de 4-8 cm x 2-3.5 cm, estretament còniques,
perpendiculars a la branca d’on neixen. Es fa des de 300 m snm fins a
1300 m snm. També es fa al SE de França i al Rif africà. Es fa a
terrenys més àrids que el pi roig i una mica més humits que el pi blanc.
Resisteix molt les ventades. De la polpa se’n pot extreure una aroma de
vainilla. La trementina es pot emprar contra infeccions urinàries,
pulmonars, reuma, afeccions de la pell. De les fulles se’n pot extreure
un tint verdós. La resina també s’empra per fer emplastres. La
colofònia i la pyx liquida tenen els usos comuns. La fusta no és massa resistent o noble. Sota aquests pins no hi creix
massa l’herba, per l’efecte herbicida de la pluja que ha mullat les fulles.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pinus nigra corsicana (= laricio) B11, B12


A més de a l’illa de Còrsega, es fa a la Itàlia meridional.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus sylvestris B13, B17
És un pi molt comú a Europa i Àsia, típic de climes una mica freds. El nom
de Pi Roig el deu al color de l’escorça superior Pot atènyer 30 m d’alçada i
5 m de volta de canó. Es pot fer de 10m en 6 anys. Fulles una mica
blavoses,de 3-7 cm una mica punxents, convexes per dalt. Pinyes de 3-6
cm rodones, en grups de 2-3. Resisteix molt el fred, però no pot viure en
terreny entollat. A Catalunya es fa entre(500) 1300-1400 (1700) m snm.
Dona molt bona fusta, o pasta de paper, colofònia, resina, pyx liquida,
trementina. La fusta té una densitat aproximada de 470 Kg/ metre cúbic.
De la fibra se’n fa franel·la. L’oli essencial s’empra com a antisèptic
(pulmonar, urinari). Se n’han distingit moltes varietats, típiques de
Catalunya, els Balcans (i Turquia), Guadarrama, Escandinàvia (i Rússia), Mongòlia (i Sud de Sibèria), Pirineus. La
varietat típica es fa des d’Escòcia fins a la costa asiàtica més oriental. A més d’antisèptic és analgèsic, antiinflamatori,
depuratiu, hipotensor, diürètic, energitzant, repel·lent d’insectes, colagog, rubefaent, estimulant de la circulació,
carminatiu, mucolític, fortificant. I s’empra (brots) contra caquèxia, ansietat, asma, bronquitis, sinusitis, hipertensió,
cistitis, bronquitis, reuma, tos, malalties de la pell, ronquera, grips, refredat, catarro, tuberculosi, mala circulació, artritis
reumàtica, traqueïtis, tabaquisme, dolors musculars, neuràlgies, blennorràgia, escorbut, faringitis, distonia
neurovegetativa, adenitis, cruiximent, càlculs biliars, cansament, . Com a Flor de Bach, s’empra quan hi ha negació del
futur, esclavitud respecte el passat, autoinculpació, autocrítica, desconfiança, autovenjança.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Thuja plicata B14
És originària de la part més occidental dels Estats Units, des de Califòrnia fins a
Alaska. Pot arribar a fer 60 m d’alçada i 6 m de volta de canó. Fulles
esquamiformes, decussades, brillants. Pinyetes oblongues d’1-1.7 cm, pèndules, amb
10-12 esquames coriàcies, amb un petit mugró subapical, amb 3 llavors. Fusta de
color marró rosat, amb vetes, poc dura, resistent a la intempèrie. S’adapta millor a
terrenys ben drenats, fèrtils, amb clima humit i fred, però tolera bé les calorades. Els
sioux en feien tòtems i molts estris, canoes. Una de famosa, la Tilikium, va fer la volta al món. És analgèsica,
antifúngica, estomacal, antireumàtica, astringent, abortiva. S’empra contra mal de queixal, dolors, febre, malalties
respiratòries, tuberculosis, malalties renals, reuma, malalties de transmissió sexual, caspa, amenorrea.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies concolor B15, B16


Viu en climes humits i fred entre 700 i 3400 m snm, al SW de l’Amèrica del Nord. Creix
fins a 45 m d’alçada. Pot viure en sòls pobres àcids o neutres. S’empra contra malalties
respiratòries, tuberculosis, reuma (banys amb fulles), i com a tint. Contra els talls s’ha
emprat la brea del tronc.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Pinus densiflora B18
És un pi de Corea i del Japó. Pot arribar a 30 m d’alçada. Fulles de 8-12 cm de
longitud, per parelles. Pinyes de 4-7 cm de longitud. S’assembla al Pi Roig però té les
fulles més llargues i més primes i menys blaves. A l’hivern es torna groc. És de
terrenys àcids ben assolellats. És el pi típic dels jardins japonesos on rep el nom
d’Akamatsu o Mematsu. Viu des del nivell del mar fins a 900 m snm. Els brots
masculins són comestibles, i de l’escorça interna se’n fa un additiu per a sopes, cereals
o pa. De la polpa també se n’extreu una aroma de vainilla. La trementina és
antisèptica, rubefaent, diürètica, vermífuga. S’empra contra malalties respiratòries. I
externament per a cremades, abscessos, úlceres, ferides, dermatitis. De les fulles se’n
pot extreure un tint verd cremat.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pinus thunbergii B19

És típic de les dunes costeres del Japó, on s’anomena Kuromatsu.


Arriba a créixer fins a 15 (40) m d’alçada. Prefereix terrenys sorrencs,
assolellats, pobres., àcids o neutres a la vora o poc lluny del mar.
Fulles per parelles., de 7-12 cm de longitud. Pinyes de 4-7 cm, amb
puntes petitones a l’extrem de les esquames. Escorça primer gris,
després negre platejat. L’escorça interna molta s’afegeix a sopes,
cereals, pa. De la polpa se’n pot extreure una aroma de vainilla.
S’empren els banys contra el reuma.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pinus coulteri B20, B22


És un pi de la vora la costa Oest dels Estats Units, entre 200 i 2300 m snm. Pot
arribar a 25 m d’alçada i fer 3 m de volta de canó. Pot viure sobre roques. Rames
horitzontals una mica corbades cap amunt. Fulles en grups de 3, d’un verd glauc
grisós, de 15-30 cm de longitud, per 2 mm de gruix. Pinyes de 20-40 cm de
longitud, de 2-5 Kg de pes, amb espines. És un dels arbres «fabricadors de vídues».
Pinyons de 15 x 8 mm, comestibles crus o cuits.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pinus cubensis B21


És un pi de la part oriental de les muntanyes de Cuba. Arriba a fer 30 m d’alçada.
L’escorça primer és blavosa, després marró grisosa i casposa. Fulles de 10-14 cm de
longitud, ovals-còniques, més estretes davant. Esquames amb osques al mig. Pinyons de
0.5 cm (2-3 cm amb les ales). S’assembla molt al pi de la illa veïna La Española (Pinus
occidenatlis).

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Chamaecyparis lawsoniana B23


És dels estats d’Oregon i Califòrnia, on es fa des del nivell del mar fins a
1500 m snm. Sol trobar-se vora torrents. Pot arribar a 70 m d’alçada i tenir
500 anys. Les fulles són planes, glauques. Pinyetes de 7-14 mm, amb 6-10
esquames. Les inflorescències masculines són primer de color vermell
fosc, després marrons, de 3-4 mm. L’escorça és vermellosa, fibrosa,
desfent-se en tires verticals. Lawson era l’empresa de vivers que la va
comercialitzar primer (a Edimburg) . És molt comú als jardins. Prefereix
terrenys humits però ben drenats. Els japonesos empren la fusta per a fer
taüts i peces religioses. La fusta també s’empra per a fer parquet, o
barques. És molt sensible a la Phytophtora. Tolera sòls àcid o molt bàsics.
Pot viure a l’ombra i aguanta sequeres i una mica de contaminació
atmosfèrica. Se’l pot podar per fer tanca viva o figures. La resina és un
diürètic potent.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Sequoiadendron giganteum C0
És l’arbre més famós del món, sobre tot per la imatge d’algun dels
seus exemplars travessat per un cotxe que aprofita un tunel excavat al
mig de la massa del tronc. Viu originalment a la falda occidental de
Sierra Nevada (Califòrnia), entre 1500 i 2100 m snm. Requereix sols
humits i ben drenats i pluges de 1100 a 1500 mm anuals. Pot arribar a
superar els 100 m d’alçada i fer 30 m de volta de canó. I viure més de
3000 anys. Pot aguantar ventades fortes. No tolera salinitat. Pot
resistir fredorades de 30 graus centígrads sota zero. Escorça gruixuda
(fins a 60 cm) a la base del tronc. Fulles fusiformes, de 3-6 mm,
imbricades en espiral. Pinyetes de 4-7 cm, verdoses. No solen obrir-se
fins al cap de 20 anys, a menys que hi hagi un incendi o algun insecte o esquirol les ataqui. Consten de 30-50 esquames
dispostes en espiral, contenint fins a 200 llavors. Llavors de 4-5 mm x 1 mm, amb ales d’1 mm. Les llavors, per tenir
èxit, requereixen terra cremada.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Picea orientalis C2
És del Caucas i del NE de Turquia. Arriba a 55 m d’alçada (i 12m de volta de canó).
Preferix la saó dels barrancs protegits. Es fa dels 300 als 2100 m snm. Els aments
masculins es poden menjar crus o cuits. Les pinyes immadures, cuites. Pinyes de 5-9 cm
x 1.5 cm entre vermell i porpra primer, marró fosques després, amb esquames
arrodonides. L’escorça interna molta s’afegeix a sopes, cereals o pans. Els pinyons es
mengen crus, però són molt menuts. Els brots, marrons, pubescents, brillants, donen una
tisana refrescant i rica en vitamina C. Fulles de 6-8 mm de longitud, de secció romboïdal,
fosques, amb una línia blanca d’estomes, discreta. L’escorça dona tanins i trementina.
Fusta emprada en construcció. Emprat a jardins i com a arbre de Nadal.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Picea omorika C3
És de Sèrbia (i Bòsnia-Hercegovina). Està poc estesa (60 Ha). Viu entre 600
i 1600 m snm. Arriba a fer 30 m d’alçada. Els brots tenen pilositat curta
glandulosa. Fulletes 10-20 mm, de color verd blavós per dalt, blanc blavós
per sota. Pinyes de 4 a 7 cm, fusiformes, de color violeta fosc, més clar al
madurar. Fora de la seva àrea es troba plantada als jardins. No viu bé a
l’ombra. Pot aguantar ventades però no la salinitat del mar ni la
contaminació
Antiinflamatòria. Abscessos, gota, tos, cor nerviós, escorbut, ressaca. Se’n
beuen infusions com a te. Aments masculins comestibles curs. Femenins,
cuits. Escorça interna, molta, afegida a sopes, cereals, pans. Brots en tisana
rica en vitamina C i refrescant.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Picea abies C4, C14


Pot arribar a fer 60 m d’alçada i fer 4.5 m de volta de canó. Pot arribar a
viure més de 9000 anys (Old Tjikko, a Suècia). Les rames mitges i baixes
creixen horitzontals, però les superiors tiren cap amunt. El tronc és molt
recte. Escorça i pinyes roges (al madurar). Fulles aciculars d’1-2.5 cm,
rígides, en verticils (no en un sol pla com als avets). De secció transversal
quadrangular. Rames molt joves grogoses. Pinyes que pengen, de 10-18 cm.
Pinyons de 4-5 mm negrosos, amb ala marró clar de 15 mm. Prefereix
terrenys àcids o neutres als calcaris. Millor que siguin una mica humits.
Suporta estar vora el mar però no suporta la contaminació atmosfèrica.
Prefereix no estar a l’ombra. Es fa des d’Escandinàvia als Alps i els Carpats,
però ha estat introduït formant masses forestals a les illes britàniques, centre d’Europa i Pirineus (i fins i tot al
Montseny). A Suïssa és més abundant que l’avet (Abies alba). Els brots es poden aprofitar per fer cervesa. Escorça en
emplastres antisèptics. La saba o la goma aplicada a abscessos o flegmons. La pyx liquida s’empra per a fabricar
vernissos o en emplastres medicinals. La trementina és impermeabilitzant de la fusta. L’oli essencial de les fulles
s’empra en perfumeria. L’escorça conté un 13 % de tanins. Resisteix bé les ventades. Hi ha cultivars com inversa,
procumbens, que es planten als jardins com a entapissants. Altres varietats de jardí són: aurea, pendula, argentea,
nana. La fusta és elàstica, bastant forta, resistent a l’aigua, lleugera. S’empra en ebenisteria, per fer instruments
musicals (violins Stradivarius, o pianos Fazioli, per exemple). També per pasta de paper. Antibiòtic, antisèptic,
balsàmic, expectorant, sedant. S’ha emprat contra asma, ansietat, bronquitis, sinusitis, dits botits, refredat, gota, artritis,
dolor al cor, tos, mal de cap, ronquera, insomni, catarro, faringitis, tuberculosis. I externament contra butllofes a la boca,
urticària, ferides, neuràlgies, abscessos. Són famosos els caramels i el xarop contra la tos Santsapina (Vogel). Ve a ser
l’avet típic de Nadal, més fins i tot que l’avet (que fa les pinyes que miren amunt).

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Picea asperata C5
És de la Xina occidental, al SW de Shaanxi i a l’Oest de Sichuan. Allí se
la coneix com a Yun Shan. Arriba a fer 40 m d’alçada i 5 m de volta de
canó. Sol viure entre 2000 i 3600 m snm. Prefereix terrenys àcids. Pot
resistir ventades però no la salinitat del mar o la contaminació
atmosfèrica. Brots de color marró ataronjat, una mica pubescents. Fulles
d’1-2.5 cm de longitud, de secció romboïdal, de clor verdós gris blavós,
amb línies d’estomes blanques. Pinyes de 6-15 cm x 2-3 cm. Esquames
dures arrodonides. Espècie en perill d’extinció. Però, cultivada
ocasionalment com a ornamental a Europa i Nord-Amèrica. Se n’han
descrit varietats: asperata (esquames de la pinya ben arrodonides),
aurantiaca (brots de color taronja), heterolepis (brots sense pubescència, esquames de la pinya amb punta romboïdal),
ponderosa (pinyes de 12-15 cm), retroflexa (brots grocs).
Com la resta de pícees, aments masculins comestibles curs o cuits. Els femenins, cuits. Escorça interna, molta, per
afegir a sopes, cereals, pans. Amb els brots se’n pot fer una tisana refrescant rica en vitamina C. Fusta tova poc forta.
Múltiples usos en la construcció. Resina del tronc aprofitable.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Picea sitchensis C6
El nom específic li ve del lloc geogràfic d’Alaska: Sitka. Podia arribar a fer més
de 100 m d’alçada i 20 m de volta de canó. Pot arribar a viure més de 700 anys.
Pot créixer 1.5 m cada any. La capçada de cònica va passant a cilíndrica a
l’envellir l’arbre. Brots de color beix pàl·lid. Fulles rígides, agudes, d’uns 2 cm,
aplanades transversalment., de color ver blavós fosc per dalt i blavoses
blanquinoses per sota. Pinyes pèndules, cilíndriques de 5-11 cm x 2 (3) cm,
vermelloses o verdes fins que maduren. Aleshores, marrons. Pinyons negrosos,
d’uns 3 mm. Viu en terrenys humits, fins a 300 m snm. Prefereix terrenys àcids.
Aguanta la proximitat del mar., però no la contaminació atmosfèrica. La majoria
de gegants varen ser talats. Actualment els exemplars majors es troben a l’illa de
Vancouver (96 m d’alçada). És d’Alaska i baixa per vora la costa (no més lluny de
80 Km del mar) fins el Nord de Califòrnia. És dels arbres gegants, junt amb la
Sequoiadendron i l’Abies douglasii. A l’Illa de la reina Carlota hi havia un
exemplar de fulles daurades considerat sagrat pels haida. És l’emblema d’Alaska.
Es pot hibridar amb espècies properes. Introduït a Nova Zelanda, Estats Units i
Europa, degut al seu ràpid creixement i a la bona qualitat de la seva fusta. A Noruega, per exemple, se n’han plantat més
de 500 Km quadrats. La fusta s’ha emprat per a fer violins, guitarres, arpes de gran qualitat. Ideal per a construcció
d’avionetes. També per a múltiples usos en la construcció, postes, portes, instruments musicals, o com a pasta per paper.
Bona llenya que crema tota la nit. Amb el brots se’n fa una mena de cervesa i un xarop. L’escorça de les arrels s’empra
per a fer cistells que fins i tot poden retenir aigua dins. De les arrels torrades se n’aprofita la pela per a fer barrets,
cordes. La pyx liquida s’empra per a impermeabilitzar canoes. Purgant, analgèsic, diürètic, estomacal, antireumàtic,
oftàlmic. Amb la goma extreta de la cara assolellada del tronc se’n fa una mena de xiclet, després de deixar-la reposar 3
dies fora. Té els usos comuns de les pícees: additiu de sopes, cereals, pans, tisana refrescant, etc. És especialment bo
contra afeccions pulmonars, infeccions, inflamacions. La decocció de les puntes de les rames s’empra contra reuma,
mal d’estómac, estrenyiment, gonorrea. La de les pinyes, contra dolors. Bafs amb les pinyes a la sauna, contra dolors
reumàtics. El mateix amb l’escorça, contra mal d’esquena. Resina antisèptica, diürètica. La decocció de la resina,
contra gonorrea. La resina en emplastres, contra dolors reumàtics, talls, esquerdes a la pell, i internament contra
tuberculosi. La goma dels brots nous i les mateixes puntes es posen als ulls contra la ceguera per la llum reflectida a la
neu. La decocció feta amb les arrels, contra diarrea.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Picea likiangeniss rubescens C7


És de Likiang (Lijiang), Butan, i SW de la Xina (zona del NE de Yunnan).
Pot arribar a fer 50 m d’alçada i 8 m de volta de canó. Fulles de 5-15 mm x
1-1.5 mm. Pinyes cilíndriques de 4-12 cm x 2-3.5 cm.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Cedrus atlantica C8
És de l’Atlas Mitjà, Gran Atlas, i també del Rif. Es fa entre les cotes 1300 i 2200 snm.
Els boscos al Marroc són extensos, tot i l’aprofitament de la fusta. L’humus de sota, a
les bagues, pot arribar a ser molt tou i profund. Pot viure a més de a sòls àcis o
neutres, en sòls bàsics. Pot tolerar la contaminació atmosfèrica i la proximitat al mar.
També sequeres, però creix millor amb una bona saó. És l’habitat preferit del macaco, a
més de l’alzinar de muntanya. Pot arribar a 40 m d’alçada. Normalment la capçada és
estreta i cilíndrica, a l’estil dels avets. Però algun exemplar aïllat té la capçada molt
ample i el tronc no tan recte (volta de canó fins a 6 m). Hi ha una varietat de fulles
blavoses, i l’altra més verdes. De jardí, hi ha una varietat de fulles daurades també.
Aments masculins normalment de 9 cm o menys. Fulles de 10-25 mm, és a dir, més
llargues que C. brevifolia i més curtes que a C. libani o C. deodara. Les puntes de les rames no pengen (com a C.
deoadara).
Contra fongs, infeccions, catarro, mala circulació, excitació o insomni (banys), epilèpsia (resina), debilitat nerviosa,
caspa, mal de cap, febre, hemorroides. L’oli essencial obtingut de les branques és la matèria preferida com antisèptic i
fungicida o per estimular la circulació i la respiració, essent mucolític. També calma els nerviosisme i és diürètic. Diluït
en oli d’ametlles o un altre carrier, s’aplica per fer massatges en malalties de la pell, úlceres, infeccions respiratòries,
catarro, cistitis, caspa. Inhalant-lo en aigua bullint és útil contra catarro, tuberculosi, o nerviosisme. També aquest oli
essencial s’empra en perfumeria. Repel·leix insectes. La fusta crema donant a l'ambient un perfum molt agradable.
S’empra en construcció i ebenisteria.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Taxodium distichum C9

És una mena de teix de llocs entollats o vora d’aigua, sobre sols sovint calcaris. És
del SE de Nord-Amèrica (de New Jersey fins a la Florida i Texas). És caducifoli.
Creix fins a 30 m d’alçada. Tolera salinitat al sòl o diferents graus d’acidesa. Pot
viure amb mitja ombra o al sol. Resisteix la contaminació atmosfèrica. L’escorça
s’ha emprat per fer-ne cordes. Fusta resistent a l’aigua, tova, no massa forta, que
es treballa amb facilitat. S’empra en construcció, canals, botes. Tradicionalment,
la resina de les pinyes com analgèsic i vulnerari (per guarir ferides).

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Cedrus deoadara C10

El nom específic li ve del nom popular urdu: diodar. Arbre perennifoli


que pot arribar a 60 m d’alçada i fer 9 m de volta de canó. És de la zona
de l’Himàlaia Part oriental d'Afganistan, Pakistan, NW de l’Índia i la
zona occidental del Nepal. Sol viure allí entre 1500 i 3200 m snm. Fulles
aciculars de 2.5-5(7) cm de longitud, i 1 mm de gruix, de color verd més
o menys blavós i brillant. En temps de sequera són més groguenques.
Quan criden la pluja, més blavoses. Pinyes de 7-14 x 5-9 cm. Al madurar
llencen les llavors, que són alades. Prefereix sòls ben drenats, de
qualsevol reacció (àcida, neutra, o bàsica). No tolera l’ombra. Tolera sequeres, però només fins a cert punt. No tolera la
proximitat del mar ni la contaminació atmosfèrica. Fusta aromàtica al cremar com a llenya. Se’n fa encens de les
serradures. Resistent a les termites. S’empra en construcció, ebenisteria, per fer barques. Tradicionalment com a antídot,
astringent, carminatiu, sudorífic, diürètic. Contra hemorroides, epilèpsia, tuberculosi, nerviosisme, insomni, tos,. La
decocció de les branques contra febre, gasos, pulmonia, reuma, hemorroides, càlculs urinaris, insomni, diabetis. Antídot
del verí de serps. Oli essencial de la fusta contra tuberculosis, bronquitis, blennorràgia, erupcions cutànies, gastritis, i
externament com a desodorant, i en banys com a sedant profund. Oli essencial repel·lent d’insectes fins i tot a la pell del
bestiar. S’afegeix a sabons, aerosols ambientadors, ceres per a fusta, insecticides. Resina contra masegades, dermatitis,
cops a les articulacions. Escorça astringent, contra febre, diarrea, disenteria. L’oli de les llavors com a sudorífic o
externament contra malalties de la pell (psoriasi). L’escorça conté taxifolina, eficaç contra càncer d’ovaris o de mama o
de pell. La fusta conté 6-metil-taxifolina, dihidro-miricetina, metil-dihidro-miricetina, cedrinòsid, deodarina (flavonol).
I l’oli essencial conté: alfa-terpineol, linalool, llimonè, anetol, cariofil·lè, eugenol. A més, la fusta conté lignans,
matairesinol, etc.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Cryptomeria japonica C11


De la família dels teixos, és oriünda del japó, on es coneix com a Sugi. S’ha
introduït fa segles a Taiwan i a la Xina. Pot arriba a 70 m d’alçada i 12 m de volta
de canó. L’escorça és rogenca, amb tires verticals. Fulles aciculars, en espiral, de
0.5-1 cm de longitud. Pinyetes de 1-2 cm amb 20-40 esquames. S’assembla a la
Sequoiadendron, però té les fulles més llargues i les pinyetes menors. A més,
l’escorça és més dura, prima, suau, esponjosa. A la Xina, a més de decorativa
s’empra per pasta de paper. És considerat arbre nacional al Japó, i se sol trobar al
voltant dels temples. Al Japó viu a les zones amb més pluja, sobre sòls ben
drenats, amb microclimes humits i temperats, entre 1100 i 2500 m snm. No li
agarda l’ombra. Pot aguantar ventades, però no la proximitat del mar. Del segle XVII encara hi ha una plantació als
costats d’una avinguda de 65 Km de longitud, que condueix a l’altar de Toshogu. S’ha plantat també per la Gran
Bretanya, Europa, les Açores, Nova Zelanda. Hi ha una varietat juvenil arbustiva, var. elegans. La fusta és aromàtica.
Lleugera, forta, i resisteix l’aigua. S’empra en construcció i per interiorisme. El pol·len pot provocar reaccions
al·lèrgiques. L’oli o la resina són depuratius, i s’empren contra la gonorrea. També les serradures per fer encanes. La
fust és fàcil de treballar, resistent a la podridura, i s’empra en ponts, construccions, barques, postes, mobles, estris
diversos, i per pasta de paper. La fusta vella enterrada durant mesos es torna de color verdós fosc i és aleshores més
preuada.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Pseudotsuga menziesii C13


És de les Muntanyes Rocalloses des de Canadà a Califòrnia. Creix millor en sols
llimosos humits profunds. És una conífera cònica amb branques molt fullades, i
puntetes una mica doblegades. Escorça grisa arrugada. Fulles aciculars però
planes, peciolades, de color verd fosc per dalt, verd més clar per sota, i dirigides
en totes direccions respecte a l’eix, com si fos un raspall de tubs. Pinyes petites
amb esquames amb 3 llengüetes. Arriba a fer 120 m d’alçada, i 20 m de volta de
canó. Pot viure més de 1000 anys. És doncs, de les coníferes més altes. Viu des
del nivell del mar fins a 1800 m snm. Se n’han descrit dues varietats: menziesii
(de la costa), i glauca (de terra endins).Se n’ha plantat als Pirineus, Navarra,
Montseny, País Basc. No li agraden els sòls bàsics. Pot tolerar ventades però no
la proximitat del mar. L’escorça interna es pot menjar. Les puntetes de les rames
es poden fer servir com a condiment o per tisanes refrescants. Una mena de
mannà pot exsudar de les branques i es pot mastegar com a xiclet. O millor dit, de les butllofes de l’escorça jove, gris i
llisa. L’escorça vella pot arriba a 30 cm de gruix essent esponjosa com el suro. Està poc o molt solcada. Brots de color
verd oliva i després marró grisós, suaus, una mica pubescents, amb pubescència fosca i curta. Borrons cònics i estrets
(4-8 mm de longitud) amb esquames rogenques. Fulles disposades en espiral, una mica retorçades a la base que fa de
peu. Aciculars, de 2-3.5 mm, amb la cara de sobre verda, sens estomes, i la de sota més clara, per les bandes d’estomes.
Desprenen molta olor resinosa agradable al masegar-les. Pinyes de 5-11 x 2-3 cm, verdes primer, marró rogenc al
madurar. Llavors de 5-6 mm x 3-4 mm amb ala de 12-15 mm. Aments masculins de 2-3 cm, amb molt de pol·len, que
dispersen activament. Propietats: antireumàtica, antisèptica, diürètica, vulnerària (ferides, talls, cremades, malalties de
la pell). La infusió de l’escorça verda contra menorràgia, hemorràgies intestinals, úlcera d’estómac. La infusió freda de
les fulles, en banys, contra aftes a la boca. En banys generals, contra dolors reumàtics o artrosi. La infusió dels brots,
per prendre, contra refredats, problemes renals o de bufeta de l’orina o malalties venèries. Les fulles sota la planta dels
peus eviten la sudoració i la presència de fons. També s’empra per a fer cistells (arrels primes), tint (marró clar), llenya,
insecticides, taps. La pyx liquida crema sense fer massa fum. La resina s’empra per a fabricar cola, espelmes, fixadors
de perfums o sabons, i per a cementar preparats microscòpics. També per a impermeabilitzar barques. La fusta és forta,
de gra fi, duradora, s’asseca ràpid, no es comba i és fàcil de treballar. S’empra en grans construccions, postes, mobles, o
com a llenya de qualitat.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Picea likiangensis montigena C15


És del Butan i regions properes de la Xina. Pot viure sobre sòls pobres., però no bàsics ni
ombrívols. Prefereix quew hi hagi bona saó. Tolera venatdes però no la proximitat del mar.
Pot arribar a fe 50 m d’alçada i 8 m de volta de canó. Les fulles lineals fan 6-15 mm per 1-
1.5 mm Les pinyes són cilíndriques, de 4-12 x 2-3.5 cm. A més de la varietat montigena
n’hi ha d’altres; hirtella, linzhiensis, rubescens. Usos com les altres pícees: additiu de
sopes, cereals, pans. Borrons mascles comestibles crus o cuits. Femenins cuits. Tisana
refrescant amb les puntes de les rames. La fusta és tova, no massa forta, resinosa. Emprada
en la construcció, per a pasta de paper

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Picea meyeri C16
És de Mongòlia i regions properes (Gansu, Shanxi, Hebei). Pot arribar a fer 30 m
d’alçada i 3 m de volta de canó. Les tiges són de color marró grogós, glabres o amb
pubescència escassa. Fulles aciculars, de 12-25 mm, de secció ròmbica, blavoses,
amb línies blanques d’estomes marcades. Pinyes cilíndriques, de 7-11 x 3 cm. A vegades emprada com a ornamental als
Estats Units (costa Est), per la seva resistència a malalties.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Picea koyamae C17


És espècie escadussera, gairebé en perill d’extinció, de les muntanyes del
centre de Japó. Creix entre 1500 i 2000 m snm. Pot arribar a fer 25 m
d’alçada i 3 m de volta de canó. Fulles aciculars de 8-16 mm, de secció
romboïdal, de color verd blavós, amb línies blanques d’estomes. Pinyes
entre còniques i cilíndriques, de 4-9 x 2 cm de color marró clar al madurar.
No aguanta les ventades.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Liriodendron tulipifera C12


És de la família de les Magnòlies. És una espècie antiga, present ja al Cretaci.
Perennifoli o gairebé. És oriünd de Nord-Amèrica (terç central llevantí). Es fa des
de nivell del mar fins a 1500 m snm. Pot arribar a fer 50 m d’alçada, 8 m de volta
de canó, tenir 450 anys, i estar desproveït de rames els 25 m inferiors del tronc.
Creix ràpid. Flors blanquinoses, amb un voraviu ataronjat inferior interior.
Produeixen molt de nèctar. Escorça marronosa, solcada, amargant, aromàtica.
Rames suaus, lluentes, al principi rogenques, després grises i finalment marrons.
Fusta de color groc pàl·lid., tova, lleugera, lluenta, de gra fi. Brots hivernals de
color vermell fosc, obtusos. Fulles alternes, simples, de 12-15 cm, 4-
palmatilobulades, amb lòbuls triangulars aguts i base del limbe cordada. Pecíol
llarg, angulós. Calze amb 3 sèpals imbricats, corol·la amb 6 pètals de 5 cm, en 2
rengles, una mica carnosa. Estams nombrosos, imbricats, amb filaments
embarbollats, curts, amb anteres extrorses amb obertura longitudinal. Pinya estreta,
de 5- 8 cm, de color marró clar, suau, amb 60-70 carpels. Hi ha una varietat, de les costes pantanoses, de fulles
lobulades una mica rogenques, que tolera sòls entollats. La resta no. És emblema dels estats d’Indiana, Kentucky,
Tennessee. Propietats: afrodisíac, febrífug, tònic vascular, antihelmíntic, amargant. Contra mal de cap, febre, cucs
intestinals, debilitat nerviosa. S’empra com a tint, com a condiment i aromatitzant. S’emprava la fusta per a fer canoes.
S’ha introduït en jardins de molts països. Dona molt de nèctar, que les abelles transformen en una mel rogenca. La fusta
és fàcil de treballar i duradora. Mentre l’albenc és blanquinós, el duramen és verdós clar amb estries vermelles, porpra
o negroses. S’empra per a fabricar instruments musicals com ara orgues. També emprada per a mobles, carros,
interiorisme, planxes, canoes. La rel, de sabor com de llimona, s’empra en l’elaboració de cerveses de pícea. L’escorça
interna és amargant i s’empra com a diürètic i tònic. L’escorça crua verdosa es mastega com a afrodisíac. La tulipiferina
protegeix el cor i el sistema nerviós. Una tisana de flors i fulles s’empra contra males digestions, disenteria, reuma, tos,
febre. Externament per a rentar ferides. L’escorça de la rel per a expulsar cucs intestinals o pulmonars. L’escorça dona
lloc a un tint daurat. L’exemplar de l’arborètum és mort, però a Le Tech, vora l’església nova n’hi ha un altre
d’esplèndid. .
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Quercus rubra C12
És un roure americà, del centre i Est dels Estats Units o Canadà o
Mèxic. Febrífug, antisèptic, antivíric, astringent, tònic,
anticancerós. Estils llargs, aglans madurant en 18 mesos, de
sabor molt amargant. Fulles lobulades amb lòbuls aguts. Se n’ha
plantat a Europa com a ornamental i en alguns indrets amenaça de
ser invasor. El tronc és molt recte i amb crestes brillants
verticals, i pot arribar a fer 40 m d’alçada, i 6 m de volta de canó.
Rames en angle recte., divaricades. Refereix la saó de vora els
rierols o torrents. Fusta de color marró rogenc clar, amb albenc
més fosc, pesada, dura, forta, de gra gruixut. Ben assecada
s’empra en la construcció i per a interiorisme. Fulles de fins a 2o cm o més, amb 4-5 lòbuls laterals triangulars simples
o dentats. A la tardor es tornen d’un vermell molt vistent. Tolera ventades però no la proximitat del mar. Els aglans, de
cm, s’assequen i es molen i la pasta es pot afegir a estofats, cereals, pans. Per a lleva’ls l’amargor es poden posar
dins una bosseta de tela i deixar dins el riu, lligada. O es pot deixar enterrada en terreny pantanós durant l’hivern. Amb
els aglans torrats es prepara una mena de cafè. L’escorça i l’escorça interna o albenc són antisèptics, astringents,
vomitius, febrífugs, tònics. Es pot donar contra diarrea, disenteria crònica, males digestions, asma, tos, ronquera, febres
intermitents, hemorràgies. Per fora, per rentar la pella afectada per erupcions, cremades, granellades. Una capa de fulles
seques protegeix de llimacs i cucs. De l’escorça se’n pot extreure un tinc marró vermellós. La fusta és de gra gruixut,
pesada, resistent, però no gaire duradora. S’empra per a parquets, mobles, plaques, taulons.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Calocedrus decurrens C1
És de Nord-Amèrica, des de Califòrnia a Oregon. Sol fer-se entre 700 i
1500 m snm, sobre sòls llimosos àcids. Pot arribar afer 60 d’alçada, i 14
m de volta de canó. Creix sobre sòls no gaire humits, ben drenats.
Escorça de color roja i com més vella més gris. Primer llisa, després
clivellada. S’exfolia en tires llargues grans. Fulles disposades sobre
branques ramificades en ventall. Són esquamiformes, disposades en
pseudo-verticils de 4, amb punta aguda, molt decurrents a la base, amb
aroma intens resinós. Flors masculines de 3 mm agrupades a l’extrem de
les branquetes. Són globulars i daurades, amb 3-5 sacs pol·línics.
Pinyetes femenines de 15-25 mm, allargades, primer verdes, després
marrons, amb 6 esquames (2 estèrils, 2 reduïdes, 2 fèrtils). La decocció de les fulles s’ha emprat contra mal d’estómac.
Els bafs, per a alleugerir els refredats. Se n’han fet escombres amb les branques. La pela de les arrels serveix de radis o
reforços per als culs de cistells. La fusta fa olor d’encens, és tova, lleugera, fina. S’empra per a fer llàpissos, escultures,
tanques, taulons, llistons. Però és fàcilment atacada per la podridura seca. Les serradures s’aprofiten per a fer barretes
d’encens. Quan els escultors afirmen que fan servir fust de cedre es refereixen a aquesta espècie. Però s’apropa més als
xiprers que als cedres.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Sequoia sempervirens C1
De la família del Teix, és un dels arbres gegants principals del món. També se’l
coneix coma Seqüòia Vermella de Califòrnia. Pot arribar a viure més de 3000
anys. Prefereix racons resguardats del vent, gelades i sequeres. Es troba en una
estreta franja de muntanyes humides entre Oregon i Califòrnia central (750 x 75
Km), des de 30 a 900 m snm. Pot arribar a fer més de 115 m d’alçada i 25 m de
volta de canó (parc nacional de Redwood, al N de San Francisco). Prefereix sòls
àcids profunds humits, amb microclima boirós de costa. Però pot viure en altres
sòls. No tolera l’ombra total. Ni la contaminació atmosfèrica. El nom genèric li ve
del cap xeroqui Sequoyah, si bé els xeroquis habitaven més a l’interior. Tronc
recte amb rames horitzontals o una mica corbades avall. Escorça gruixuda de color
roig, i que es va enfosquint amb l’edat. Fulles de 15-25 mm, aplanades, als arbres
joves. Als vells, de 5-10 mm. Sempre de color verd fosc per dalt i amb dues
bandes d’estomes blavoses per sota. Les fulles estan disposades en espiral si bé es corregeixen per aparèixer planes.
Pinyes ovoides de 15-32 mm amb 15-25 esquames en espiral. Cada esquama alberga 3-7 llavors de 3-4 mm x 0. 5 mm,
amb 2 ales d’1 mm. S’empra en ebenisteria, pel color i la qualitat de la fusta. D’una mateix arrel creixen tronc diversos,
i si es se’n tala un els altres segueixen vivint. Es va introduir a Europa a mitjans del segle XIX (1843). A Granada en
diuen Mariantonias. A Cantàbria hi ha uns 800 exemplars formant bosc de fins a 40 m d’alçada (Monte Cabezón). Un
emplastre de fulles escalfades s’ha aplicat contra el mal d’orella. La saba gomosa com a tònica o estimulant. De
l’escorça se’n pot treure un tint marronós. Els branquillons s’empren per a fer cistells. L’escorça, que es port arrencar
sense ferir-se les mans, s’empra com a material aïllant. Les serradures de l’escorça són un bona condicionador del sòl.
L’escorça tractada amb lleixiu bullint dona una mena de paper marronós. La fusta és emprada per a fer tanques, taulons,
biomassa, planxes, carbó.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Metasequoia glyptostroboides C1
Del centre de la Xina (Hubei, Hunan, Chongqing) una mena de fòssil
vivent descobert el 1943. Pot arribar a 60 metres d’alçada. Viu vora
rius. En perill d’extinció al seu àmbit natural. Perd la fulla a l’hivern.
Abundant a Suïssa, a l’illa del llac Constança (plantat).  

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Picea retroflexa D1
És endèmica de la Xina (Oest de Sichuan, Kangding, Jiuzhaigou, Quinhai,
Ban Ma Xian). Està en perill d’extinció per sobreexplotació. Es troba a la
zona subalpina, al límit de la vegetació arbòria, entre els 3000 i els 4700 m
snm, a les bagues sobre sòls àcids i amb clima continental. Es pot considerar
com a varietat de Picea asperata. Pot arribar a 45 m d’alçada i fer 5 m de
volta de canó. Capçada entre cònica i cilíndrica, amb rames força
horitzontals. Escorça aspre, esquamosa, composta de plaques fines com de
pasta de full. Rametes curtes, gruixudes, roges, amb arrugues, estriades amb
coixins de 1-2 x 1-1.5 mm. Borrons del fullatge amplament cònics,
resinosos, de 5-10 mm, voltats de fulles recorbades i bràctees doblegades,
adpreses, roges, persistents. Fulles d’un verd glauc esteses radialment,
antrorses, de 12-18 x 1.5-2 mm, linears, de secció quadrangular, amb costelles prominents, i línies d’estomes (2-3 a
sobre, 4_6 per dalt), i amb la punta afilada. Aments masculins de 3-5 cm d’un groc vermellós al madurar. Pinyes
terminals, erectes però que al final pengen una mica, sèssils, d’oval-oblongues a cilíndriques-còniques, de 8-13 x 2-4
cm. De color porpra vermellós quan són immadures. Marronoses una mica porpres al madurar. Esquames obovals, de
15-20 x 12-15 mm a la zona del mig de la pinya; amb la cara inferior estriada i brillant, el marge exterior lleugerament
incís o denticulat, entre recte i reflex quan la pinya és oberta. Bràctees de 5-6 mm incloses. Pinyons ovoides-oblongs, de
3-4 mm de longitud, de color marró fosc, amb ala de 10-15 x 5-7 mm obovada.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Picea wilsonii D2
És de la Xina (Gansu, Hebei, Hubei, Mongòlia Interior, Qinghai, Shaanxi,
Shanxi, Sichuan, entre 1400 i 2800 m snm. Resisteix temperatures de 28 graus
centígrads sota zero. Pot arribar a 50 m d’alçada i fer 4 m de volta de canó. Té
aspecte piramidal. Escorça grisa, amb descamació irregular. Rametes de color
verd grogós o gris grogós, al principi, després més grises, glabres. Fulles de 8-
13 x 1.2-1.7 mm, amb 4-5 línies d’estomes a cada cara. Punta acuminada.
Pinyes de color marró grogós al madurar, verdes porpra abans, de 5-8 x 2.5-4
cm. A més de ser ornamental, s’ha emprat en la construcció, ebenisteria i com
a polpa de paper.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Abies nordmanniana D3
És del Caucas i Turquia. Es fa entre 900 i 2000 m snm en terrenys amb 1000 mm de
pluja anuals. Pot arribar a fer 60 m d’alçada. Li cal un clima frescal amb molta humitat
ambiental. I terreny ben drenat, no calcari. Suporta força malament la contaminació.
Fàcilment s’hibrida amb Abies pinsapo o altres espècies dels vivers. Fulles flexibles,
de 2-3 cm x 2 mm d’ample i 0.5 mm de gruix. Verdes, lluents per sobre, amb 2 línies
d’estomes blanquinoses per la cara de sota. Àpex de les fulles dirigit cap a la part de
dalt de la branca, escotat o truncat. Aments masculins de color verd grogós. Aments
femenins verdosos durant la floració. Pinyes cilíndriques, de 10-20 cm de longitud x 4-
5 cm d’ample, amb exsudacions de resina. Escorça grisosa, llisa quan l’arbre és jove,
esquerdada longitudinalment més endavant. Fusta suau, blanquinosa, emprada en la
construcció i com a pasta de paper. Se n’han descrit dues varietats, una amb brots
glabres (var. equi-trojani), del NW de Turquia; i l’altra de brots peludetes
(nordmanniana), del Caucas i el N de Turquia. És considerat també com a arbre de
Nadal i és d’agrair que les fulles no li caiguin un cop es va assecant, i això durant anys.
N’hi ha plantacions al centre d’Europa. Una varietat de jardí és la Golden Spreader. S’ha emprat contra l’asma, la febre,
malalties de la pell, ciàtica, catarro, debilitat als nervis, i reuma.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies cephalonica D4, D5

De Grècia (Peloponès, i illa de Cefalònia). Viu entre 900 i 1700 m snm. Pot
arribar a 35 m d’alçada. Vol pluges d’uns 1000 mm anuals. S’assembla a
l’Abies pinsapo, però se’n distingeix per les fulletes majors (15-35 mm) i les
bràctees de la pinya erectes. Tolera malament les gelades tardanes.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies lasiocarpa arizonica D6


És de l’Oest de Nord-Amèrica, de les Rocalloses des de Yukon a Califòrnia. Es fa des dels 300 m snm fins els 3600
snm. Pot arribar a fer 50 m d’alçada, amb una volta de canó de 3 m. Sol fer
una capçada molt estreta. Escorça de troncs joves grisa, amb butllofes de
resina; rugosa i fissurada amb l’edat. Fulles aciculars planes de 1.5-3 cm de
longitud, amb la cara de sobre glauca, amb una banda d’estomes ampla, i dues
a la cara de sota. Pinyes erectes, de 6-12 cm, estretes, cilíndriques, d’un porpra
fosc amb pubescència groga quan són tendres, de color marró clar al madurar.
Es desfan fàcilment per alliberar els pinyons. La var. arizonica es distingeix
per tenir l’escorça gruixuda, com de suro, i les fulles més blavoses. S’apropa
molt a Abies bifolia.
S’ha emprat com a depuratiu, purgant, antisèptic, vomitiu, tònic, i contra
tuberculosi, halitosi i caiguda de cabell. La fusta per a la construcció i per a
pasta de paper. S’empra per decorar les llars per Nadal. Es cultiva la var.
arizonica als jardins per la tonalitat blavosa del fullatge.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies procera D7
És un avet de la costa Oest dels Estats Units, Washington, Oregon,
Califòrnia. Pot arribar a fer 90 m d’alçada i 8 m de volta de canó. Les
pinyes són estretes, cilíndriques, però còniques a dalt. Fan 11-22 cm.
Les esquames són de color porpra primer, i després marrons i es
desfan per alliberar els pinyons. Creix entre (600) 900 i 1500 (2700) m
snm. Preferiex sòls profunds, rics, humits, en zones amb molta pluja i
sobre tot neu. Tolera ventades però no la proximitat del mar. L’escorça
jove és gris, gruixuda, i regalima resina. A l’envellir es torna roja,
rugosa, fissurada. Fulles d’1-3.5 cm, verd-blavoses per dalt i amb
bandes blanques d’estomes molt marcades per sota. És una espècie
propera a Abies magnifica. Abies procera se’n distingeix pel solc al
nervi central de les fulles, que estan en formació molt densa, i per les
esquames de les pinyes, més llargues.
La fusta s’empra en construcció i per a pasta de paper. Tradicionalment, contra asma i altres malalties respiratòries.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies recurvata D8
A l’Oest de la Xina (vall del riu Min, a Sichuan) i zones properes fa masses
denses de bosc entre 2300 i 3600 m snm. Als solells pot adoptar forma
arbustiva arrapada aterra. Pot arribar a fer 40 m d’alçada i fer 2.5 m de volta
de canó. Pot viure a plena ombra. Però no tolera sequeres. Escorça grisa o de
color de rovell força llisa, primer separant-se en plaques fines, després en
plaques gruixudes, quan ja adopta color marró grisós. Branquetes gris platejat
o groc molt clar. Fulles d’1.2-2.5 cm, emergint horitzontals a les rames
ombrejades, però de forma radial a les assolellades fèrtils. Sovint les fulles són
gruixudes i recobrades a la punta, grises verdoses per dalt, i amb 2 bandes
d’estomes per sota, de color gris verdós. Pinyes 4-8 cm , cilíndric-ovoides,
grises o de color porpra blavós. Bràctees una mica més curtes que les esquames de la pinya. Fusta fàcil de treballar,
emprada en la construcció, ebenisteria i com a pasta de paper. El nom específic li ve de que les fulles solen ser una mica
recorbades.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Abies koreana D9
És de les muntanyes de Korea del Sud. Es fa entre 1000 i 1900 m snm, en
boscos plujosos temperats. Pot arribar a fe 18 m d’alçada i 2.5 m de vota de
canó. També pot adoptar forma arbustiva al llindar del bosc. L’escorça és
suau i resinosa, de color gris marronós. Les fulles són lineals, amples,
romes,, de color verd fosc per dalt, i amb dues bandes blanques d’estomes
per sota. Pinyes de 4-7 x 1.5-2 cm, de color violeta primer. Pinyons alats
que s’alliberen a l’obrir-se les pinyes. És un avet ben bonic per als jardins,
però de creixement lent, amb fullatge molt dens i capçada cònica. No creix
pas bé a l’ombra. Suporta bé gelades de 20 graus centígrads sota zero. Vol
saó al sòl però no suporta sòls entollats. Se’n poden fer bonsais, sobre
substrat àcid (humus) amb un bon drenatge al cul de la torreta.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Abies halophylla D10
És de Manxúria o del Nord de Korea, Sud de Ussuriland i algunes zones
properes de la Xina (Heilongjiang, Jilin, Liaoning) Fulles punxents, sense
dents a la punta. Ocasionalment emprat en jardins Arriba a fer 20 m
d’alçada. Suporta gelades de 40 graus centígrads sota zero.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies grandis D11


És de la zona de Vancouver. Sovint cultivat a Europa. Pot arribar a 80
m d’alçada, amb volta de canó de 6 m. Fulletes planes de 30-60 x 2 x
0.5 mm, escotades a l’àpex, de color verd molt fosc per dalt, amb dues
ratlles blanques a sota. Pot suportar fredorades de 30 graus centígrads
sota zero. Es fa des del nivell del mar fins a 900 m snm. Pot créixer
1.5 cada any. La varietat idahoensis pot suportar fins a 40 graus sota
zero i creix de 600 a 1900 m snm, però no creix més de 60 cm en un
any. Laxant, estomacal, febrífug, tònic, oftàlmic, colorant. Èczemes,
reuma, tuberculosi, refredats, malalties dels ulls.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies firma D12


És del centre i Sud del Japó. Es fa des de 50 a 1600 m snm. Po arribar a fer 50 m
d’alçada i 6 m de volta de canó. Capçada cònica ampla. Rames de més amunt
divaricades-erectes (20 º ). Escorça grisa, amb escates marrons i butllofes de resina
(als arbres joves). Brots acanalats gris marronosos, glabres i molt finament
pubescents. Fulles aplanades de 2-5 cm de longitud i 2-5 mm d’amplada. Punta
aguda o bífida (rames joves), de color verd brillant per salt i gris verdós per sota,
amb 2 bandes d’estomes allí. Pinyes de 7-15 cm x 3-5 cm, de color verd grogós
primer, marrons al madurar. Bràctees triangulars de 3-6 mm. Pinyons de 79 mm,
amb una ala d’1.5 cm. S’alliberen al desintegrar-se la pinya quan madura, per
l’octubre. .
S’ha plantat com a ornamental, en especial el SE dels Estats Units.
Abies alba D13, D14, D15
És un dels arbres més emblemàtics per a celebrar el Nadal. És el menys muntanyenc
dels arbres alpins, ja que pot baixar fins a la muntanya mitjana. Es fa força a la zona
de fageda, en sòls profunds i no massa humits, però també pot arribar a la zona del pi
negre. El sotabosc pot ser el típic d’una fageda seca (Montseny), o bé el d’una pineda
de pi negre (Andorra, Setcases), o ser un sotabosc especial amb moltes molses i
alguna orquídia (Goodyero-Abeitetum), tal com passa al Portilló de Bossòst (Val
d’Aran). Sol viure entre 700 i 1800 m snm. No suporta les sequeres fortes. L’avet fa
les pinyes (de color marró fosc), de 10-20 cm, dirigides cap amunt. En canvi, les
pícees tenen les pinyes (de color més clar) penjants. Els típics avets de Nadal que
venen abans de Nadal a Espinelves són Abies x masjoanii (= Abies pinsapo x Abies
alba x Picea abies). S’han plantat molt al Montseny i hi simulen, com passa amb
d’altres coníferes allí, avetoses naturals. L’espècie al món és autòctona a Europa. Pot
fer 20 m de volta de canó. Abies alba té les fulles aciculars, planes, de 1.5-3 cm, no
decurrents, amb una escotadura a l’àpex, i dues línies blanques a la cara de sota.
Aments masculins de 7-12 mm, agrupats a la part inferior de les rames. El tronc és
recte en general. Les rames fan pisos força horitzontals. Borrons poc resinosos. L’escorça és llisa i blanquinosa als
arbres joves, però després, amb els segles, es fa una mica rugosa i fosca. A la baga del Cadí n’hi ha que tenen més de
500 anys. La capçada sol ser cilíndrica i molt més alta (fins a 20 metres correntment) que estreta. Algun exemplar
monumental arriba fora dels Pirineus als 60 m d’alçada. Les rames i el fullatge són tant atapeïts que en una ocasió varen
salvar d’una mort segura un paracaigudista al que no se li va obrir el paracaigudes. La reïna líquida es retira a l’estiu de
petits talls, practicats als bonys de la base del tronc d’arbres vells, o bé a una certa altura, i es recull en una mena
d’esquellots clavats de cap per amunt. La trementina de l’avet (Abies alba) s’anomena també trementina d'Estrasburg.
Molts productes de destil·lació de la fusta d’avet s’empren en perfumeria, cosmètica, medecina, i com a ingredients de
vernissos. Els grups de flors masculines són foscos i no són resinosos. Les pinyes sí que ho són. Les arrels no. S’empren
pinyes, flors, reïna, escorça, rames amb fulles, i arrels. Posar una rama d’avet tendra (amb fulles) a l’habitació ajuda
molt a respirar millor per la nit, quan es tenen afeccions pulmonars. La reïna, presa en excés, pot donar lloc a atacs
d’asma en persones al·lèrgiques. La trementina va bé per untar-se mans i peus i així prevenir congelacions quan anem a
l’alta muntanya a l’hivern. La fusta s’empra per a fer xalets (carcasses, parets i bigues), violins, pianos, harmòniques,
guitarres i òrgans, a més de pals de vaixells de vela.
Les pinyes s’empren (en xarop) contra: grip, bronquitis, refredat.
En ús extern, la reïna s’aplica en:
 abscessos  fractures d’ossos  tendinitis
 carn-esqueixats  gingivitis  torçades
 ciàtica  herpes  tumors
 cops  neuràlgies  úlceres infectades
 ferides petites  sinovitis
En ús intern, la reïna (unes gotes) es pren en:
 artritis  cistitis  leucorrea
 afeccions cardíaques  febre  paràsits intestinals
 afeccions cerebrals (manca de  gastritis  retenció de líquids
memòria, arteriosclerosi)  gonorrea  reuma
 afeccions respiratòries  gota  sinusitis
(tuberculosi, pulmonia,  hemorroides  tos
bronquitis, asma)  infeccions (pell, pulmons,  tumors
 afonia ronyons)  varius
 càlculs (pedres)  intoxicació per fòsfor
Les flors (masculines) s’empren contra:
 cansament (banys)  infeccions  tumors freds
 catarro (xarop)  raquitisme (banys + fulles)
 herpes  reuma
Les rels s’empren per prendre’n la decocció contra: dolors d’hèrnia, mal de queixal
L’escorça s’empra com antisèptica i astringent
Les rames (amb fulles) s’empren com expectorants i sedants bronquials. Mastegar una punteta prevé les càries.

ESOTERISME:
 Somniar en avets diuen que significa vigor (fins i tot sexual), alegria, i pau; però que cal seguir posant
dedicació als assumptes quotidians perquè progressin. O que cal ajudar un amic sincer que necessita la nostra
ajuda. També significa, quan veiem les seves pinyes, sorpresa plaent, per haver ajuntat allò útil amb allò
agradable. Si trobem les pinyes al terra, això significa que l’atzar ens ajudarà i n’estarem contents.

 Per la revetlla de Sant Joan, a la Val d’Aran, fan una festa amb l’avet. Donen 7 voltes al voltant de l’avet caigut
per atraure així la bona sort durant tot l’any.

 Per evitar els danys d’una pedregada a l’hort, alguns pagesos (de l’Alt Urgell) claven rames d’avet al terra
abans de la tempesta.

 La figura d’un avet, en els pòsits de cafè en un got, significa amor a la soledat. I, en els pòsits en un plat,
fortalesa, a pesar de no tenir una cura delicada d’un mateix.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Tsuga heterophylla D16


Del NW de Nord-Amèrica, des d’Alaska a Califòrnia. És perennifòlia. Creix
fins a 70 m. L’escorça de color marró és solcada. La volta de canó pot arribar
a 20 m. NO sol allunyar-se molt del Pacífic i no sol sobrepassar la cota 600.
Excepcionalment arriba als 1800 m snm. És ornamental als jardins, pot ser
matèria prima de papereres.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Abies numidica D17, D18


És un avet d’ Algèria (Djebel Babor: Atlas 1800-2000 m snm). Pot arribar als
30 m d’alçada. Fulletes de 1.5-2.5 cm x 2-3 mm, d’un verd fosc. Pinyes
verdes amb tonalitats rosa o morat, de 10-20 cm x 4 cm. Prefereix alçada,
nevades a l’hivern, calor a l’estiu, i 1500-2000 mm de pluja anual

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Picea pungens E1
Avet blau del Colorado (Muntanyes Rocalloses).
Pot arribar a 30 m d’alçada. Acícules de secció
quadrangular, de 15-30 mm de longitud, punxents,
molt aromàtiques. Pinyes que pengen (gènere
Pícea) de 6-10 cm de longitud, verdes de primer,
de color marronós al madurar, amb esquames
plegades longitudinalment i amb marge superior
arrodonit i irregularment dentat. Resisteix bé la
contaminació. Decoratiu a jardins, especialment a
muntanya.
Situació aproximada de l'arborètum de Sant Guillem de Canigó (àrea de color verd-blau). Itinerari
d’aproximació (punts magenta). Itinerari complementari (punts magenta borrosos). Aparcaments: P.
n° PA RCEL LE Essen ce_no m fran çais Essence_n om scien tifiqu e
A1 Épicéa d'Engelmann Picea engelmannii Parry ex Engelm.
A2 Pin Cembro Pinus cembra L.
A3 Mélèze du Japon Larix kaempferi (Lamb.) Carrière
A4 Mélèze commun Larix decidua Mill.
A5 Mélèze commun Larix decidua Mill.
A6 Pin de Crimée Pinus nigra subsp. pallasiana (Lamb.) Holmboe
B1 Pin de Bosnie Pinus heldreichii Christ
B2 Pin de Murray Pinus contorta subsp. murrayana (Balfour) Engelmann
B3 Pin à crochets Pinus uncinata Ramond ex DC.
B4 Pin de Macédoine Pinus peuce Griseb.
B5 Pin pleureur de l'Himalaya Pinus wallichiana A.B. Jacks.
B6 Pin d'Armand Pinus armandii F ranch.
B7 Pin Weymouth Pinus strobus L.
B8 Pin de Jeffrey Pinus jeffreyi A.Murray bis
B9 Pin à bois lourd Pinus ponderosa (Dougl.) ex C. Lawson
B10 Pin noir de Salzmann Pinus nigra subsp. salzmannii (Dunal) Franco
B11 Pin Laricio de Calabre Pinus nigra subsp. salzmannii var. corsicana (Loudon) Hylander
B12 Pin Laricio de Corse Pinus nigra subsp. salzmannii var. corsicana (Loudon) Hylander
B13 Pin sylvestre Pinus sylvestris L.
B14 Thuya géant T huja plicata Donn ex D. Don
B15 Sapin du Colorado Abies concolor (Gordon) Lindl. ex Hildebr.
B16 Sapin du Colorado Abies concolor (Gordon) Lindl. ex Hildebr.
B17 Pin sylvestre Pinus sylvestris L.
B18 Pin rouge du Japon Pinus densiflora Siebold & Z ucc.
B19 Pin noir du Japon Pinus thunbergii Parl.
B20 Pin à gros cônes Pinus coulteri D.Don
B21 Pin de Cuba Pinus cubensis Griseb.
B22 Pin à gros cônes Pinus coulteri D.Don
B23 Faux-cyprès de Lawson Chamaecyparis lawsoniana (A.Murray bis) Parl.
C0 Séquoia géant Sequoiadendron giganteum (Lindl.) J.Buchholz
C2 Épicéa du Caucase Picea orientalis (L.) Link
C3 Épicéa de Serbie Picea omorika (Pančić) Purk.
C4 Épicéa commun Picea abies (L.) H. Karst.
C5 Épicéa de Chine Picea asperataMasters
C6 Épicéa de Sitka Picea sitchensis (Bong.) Carrière
C7 Épicéa de Balfour Picea likiangensis var. rubescens Rehder & E.H.Wilson
C8 Cèdre de l'Atlas Cedrus atlantica (Endl.) Manetti ex Carrière
C9 Cyprès chauve Ta xodium distichum (L.) Rich.
C10 Cèdre de l'Himalaya Cedrus deodara (Roxb. ex D.Don) G.Don
C11 Cryptomère du Japon Cryptomeria japonica (Thunb. ex L.f.) D.Don 
C13 Douglas Pseudotsuga menziesii (Mirb.) F ranco
C14 Épicéa commun Picea abies (L.) H. Karst.
C15 Épicéa montigena Picea likiangensis var. montigena (Mast.) W.C. Cheng
C16 Épicéa de Meyer Picea meyeri Rehder & E.H.Wilson
C17 Épicéa de Koyama Picea koyamae Shiras. *greffe*
C12 Tulipier de Virginie Liriodendron tulipifera L.
C12 Chêne rouge d'Amérique Quercus rubra L.
C12 Cryptomère du Japon Cryptomeria japonica (Thunb. ex L.f.) D.Don 
C1 Calocèdre Calocedrus decurrens (To rr.) F lorin
C1 Séquoia à feuilles d'if Sequoia sempervirens (D.Don) Endl.
C1 Séquoia changeant Metasequoia glyptostroboides Hu & Cheng
D1 Épicéa Gemmata Picea retroflexa Mast.
D2 Épicéa de W ilson Picea wilsonii Mast.
D3 Sapin de Nordmann Abies nordmanniana (Steven) Spach
D4 Sapin de Céphalonie Abies cephalonica Loudon
D5 Sapin de Céphalonie Abies cephalonica Loudon
D6 Sapin de l'Arizona Abies lasiocarpa var. arizonica (Merriam) Lemmon
D7 Sapin de l'Oregon Abies procera Rehder
D8 Sapin de Chine Abies recurvata Mast.
D9 Sapin de Corée Abies koreana E.H.Wilson
D10 Sapin de Mandchourie Abies holophylla Maxim.
D11 Sapin de Vancouver Abies grandis (Dougl. ex D.Don) Lindl.
D12 Sapin de Momi Abies firma Siebold & Z ucc.
D13 Sapin pectiné Abies alba Mill.
D14 Sapin pectiné Abies alba Mill.
D15 Sapin pectiné Abies alba Mill.
D16 Tsuga hétérophylle Tsuga heterophylla (Raf.) Sarg.
D17 Sapin de Numidie Abies numidica De Lannoy ex Carrière
D18 Sapin de Numidie Abies numidica De Lannoy ex Carrière
E1 Épicéa du Colorado Picea pungens Engelm.