You are on page 1of 2

COMUNICAT

Dia Internacional del Turisme: “Més val viure de sembrar patates que morir d’un
empatx de turistes”

Avui, com cada 27 de setembre d’ençà que algú va decidir dedicar aquest dia a la
celebració internacional d’una de les indústries més nocives a escala global, el turisme,
institucions, lobbies i empresaris faran festa grossa, en glossaran les virtuts i alertaran
sobre els perills de la “turismofòbia”. Potser enguany la festa no serà tan sonada com
altres anys perquè no els quedarà altre remei que dedicar algunes paraules per
acomiadar el cadàver encara calent de Thomas Cook. Per cert, que aquests dies hem
sentit parlar molt de “turistes” atrapats i d’hotelers impagats; de les centenars o milers
de treballadores que d’un dia a l’altre s’han trobat sense feina no tant, gairebé gens ni
mica, aquesta és la qualitat moral de la indústria turística.

L’any passat canviàrem els noms d’alguns dels carrers i places més significatives per
reflectir l’impacte de la turistització sobre el nostre entorn vital, geogràfic i social.
Enguany hem decidit girar la truita, literalment i metafòricament, i respondre
perfomàticament els arguments desenvolupistes que tot sovint ens etziben els paladins
del turisme: “I de què viurem? De sembrar patates?”.

Idò sí!, o per què no? I qui diu “patates” diu garroves, ametlles, pebres, raïm, lletugues,
tomàtigues... i qui diu “sembrar” diu “recol·lectar” o “fabricar” o “tenir cura” o qualsevol
altra activitat productiva o reproductiva que contribueixi a la dignificació de la vida
col·lectiva i no a l’enriquiment d’una minoria a costa de precaritzar la majoria de gent
gentrificant les barriades, expulsant les veïnades, explotant les treballadores,
massificant els àmbits de lleure... i de devastar el territori amb la construcció
d’autopistes, l’acumulació de fems, l’escassetat d’aigua, aires contaminats pels creuers,
la sobredosi de ciment o d’àncores esgarrant la posidònia…

Idò sí, anomenau-vos ingènues, però la nostra resposta a tota aquesta gent és: “Més
val viure de sembrar patates que morir d’un empatx de turistes”. El que ha succeït amb
Thomas Cook, de conseqüències encara imprevisibles, hauria de ser un toc d’atenció
per a tothom. El turisme, que és una indústria extractiva i que tendeix de manera
indefectible al monocultiu, també té les seves plagues d’escarabat de la patata, amb la
diferència que el solar eixorc que deixa no és recuperable per dècades. Però això no
els preocupa als patrons, hotelers i touroperadors, els quals tanmateix sempre trobaran
un altre indret on anar a depredar, ni tan sols als polítics, experts com són, en l’art de
les portes giratòries.

Idò sí, ja hem entès com funciona la cosa i podem dir sense por ni complexes que ja no
ens creiem la faula que no podem viure d’altra cosa, de què només el turisme ens farà
dignes, pròsperes, lliures… Nanai! El turisme ens està matant la ciutat, l’illa sencera, i
la “sostenibilitat” que tant pregonen s’ha demostrat com a completament insostenible,
com la seva “desestacionalització” que només ha servit per dur més turistes a la tardor,
a l’hivern i a la primavera mentre es segueixen batent rècords a l’estiu.

Idò sí, diem prou! Ja no volem ser una colònia turística ni un lloc privilegiat de vacances
o segona residència per a les classes adinerades del món. Volem sobirania sobre els
nostres ports aeris i marítims, volem cases que siguin llars i no negocis, volem carrers i
places que siguin per fer barri i no per fer diners, selfies o postals de promoció turística,
volem camins segurs que ens portin allà on he de menester anar i no autopistes
estibades de cotxes de lloguer conduïts per Google Maps, volem polítics que ens
serveixin a nosaltres i no als lobbies de la indústria, volem decreixement turístic ja! I si
hem de sembrar patates, les sembraren, amb molt d’orgull i amb molt de gust, al manco
les patates ens les podem menjar (com bé constatem amb el sopar comunitari hem
convocat avui), als turistes, que se sàpiga, encara no.

#RevetllaLocalDeLaPatata
#MésTumbetMenysTuristes
#TourismKillsTheCity
#DiaInternacionalDelTurisme

Assemblea
“CIUTAT PER A QUI L’HABITA, NO PER A QUI LA VISITA”

Rate